logo

Arxiu/ARXIU 2005/PROGRAMES 2005/


Transcribed podcasts: 151
Time transcribed: 3d 22h 2m 21s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Hola, sóc el Joan Carles i m'encarrego del teatre.
Avui parlem de l'èxit teatral de la temporada catalana, que és el mètode Gronholm.
Hola, bona tarda. Avui parlarem de la TDP, és a dir, Televisió Digital Terrestre.
Hola, doncs abans de marxar de vacances farem l'última repassada a totes les activitats de la nostra comunitat universitària.
I no oblidem que el bloc central d'aquesta setmana està ocupat per un tema del qual sempre està bé parlar-ne.
I aquest tema és la cultura del cànam entre la gent jove.
Tot això ho tindrem durant el programa, però comença a poc a poc.
rebent el Marc Càmera, que avui ens porta pífies cinematogràfiques.
Digue'm, Marc.
Sí, pífies cinematogràfiques.
El tren arrenca cada dimecres a partir de les 6 de la tarda a Tarragona Radio.
Bona tarda, senyor Marc.
Amb aquesta gran banda sonora de jove i sagi, donem pas al Marc Càmera. Bona tarda.
Bona tarda, Àlex. Bona tarda, Laia.
Bona tarda, Marc.
Doncs aquesta setmana, la veritat és que no feien molt bones estrenes, només destacable American Splendor.
I doncs el que ha fet és, bueno, vaig a mirar una miqueta per internet a veure quines són les pífies,
que això sempre és un tema molt divertit i molt recurrent,
a veure quines són les pífies de les pel·lícules més comercials o més conegudes a nivell de públic,
de la història o almenys dels darrers anys.
Si us sembla, podem fer aquest repàs?
Fantastant.
No està bé?
Sí, sí.
Una mica friqui, si em permets, però...
Bastant friqui.
Ja et dic que és bastant friqui.
Bé, ha estat una setmana ensorrat a l'ordenador buscant per internet
i hem trobat coses força interessants.
Per exemple, a Scream 2 es compleix el somni de, jo crec, de tota persona que va al cinema.
I és entrar, comprar unes palometes, una Coca-Cola petita...
Crispetes, Marc.
Crispetes.
I quan arribes a la sala, doncs que aquestes crispetes s'hagin convertit en monstruoses
i que la Pepsi s'hagi fet o la Coca-Cola s'hagi fet també gegant.
És el que li va passar a la noia d'Scream 2, Hada Pinkett,
quan va entrar i va comprar una Coca-Cola petiteta i unes crispetes petitetes.
Ho he dit bé, no, ara?
Molt bé.
I quan va arribar a la sala eren completament monstruoses, s'havien fet molt més grans.
Bueno, és el somni de qualsevol persona.
De pequeño a mediano o grande, no?
No t'ha passat mai, això, Laia?
A mi no.
No t'ha passat mai?
A mi no.
Per desgràcia, no?
No, jo és que no em compro de crispetes.
Aniria al cine ara cada cap de setmana, a veure si em passa.
Llavors, una altra cosa també molt interessant, també relacionada amb el menjar,
és el que li va passar al George Clooney a Berto hasta la Manacer.
I és que Tarantino, que també actua en aquesta pel·lícula,
Tarantino li porta una hamburguesa que al cap d'un temps es converteix en cervesa
per tornar a ser una hamburguesa al cap de la escena.
Uau, una recicla.
Exacte, és una hamburguesa mutant.
I jo us recomano a tots els nois del tren que mengeu hamburgueses mutants d'aquestes
perquè així esteu tan bons com està el Clooney.
Li haurem de demanar al Clooney, no?
Exacte.
I a les noies us recomano que feu el que va fer Julia Roberts a Pretty Woman
i és menjar-se bolleria mutant.
O sigui, passem de les hamburgueses mutants als bollos mutants.
Escolta, els bollos no fan créixer una mica els michelens.
Bueno, a Julia Roberts no.
Escolta, a mi les hamburgueses.
També.
A Julia Roberts no.
A Julia Roberts es pren bolleria mutant.
I què entenem per bolleria mutant?
Perquè és un concepte així molt abstracte, molt al tren, no?
Oh, espera, espera, espera, espera, espera, espera, Mar, deixa'm sentir aquesta cançó.
And I like to meet a pretty woman.
I don't believe you.
You're not the truth.
No one could look as good as you.
Un pelí, per exemple, Joan Carles, que entenc com a bolleria mutant.
Què és bolleria mutant, Carles?
Joan Carles.
Fui que m'heu piat aquí que no, jo estava aquí.
Menjant.
Si estàs menjant, Marc.
Ah, menjant bolleria.
Bolleria mutant.
No ho sé, un croissant amb tres puntes.
Més o menys, eh?
Més o menys.
Jo ho sé, jo ho sé, una cançó de David Bisbal.
També, no estaria malament.
Doncs a bolleria mutant el que és, és un croissant que li donen a Julia Roberts,
que es converteix en un bollo, aquest bollo en ser que està mig menjat,
per tornar a estar completament sencer al cap del temps i acabar es tornant a ser un croissant.
És bolleria mutant, m'ha deien Julia Roberts, que si voleu estar tan bones com ella,
doncs el que heu de fer és menjar aquest tipus de bolleria.
Bolleria, bolleria.
No sé si hi ha alguna tenda especialitzada per aquí a Tarragona de bolleria mutant,
però això s'ha de preguntar.
Això s'ha de preguntar.
I el que no pot passar és, si sou, si esteu tan bones com la Julia Roberts,
us pot passar el que li va passar a la Tenient Terrible a Alien 3.
I és que ella es desperta de la seva criogenització,
és difícil de dir això, eh?
I està criogenitzada, és a dir, està congelada d'aquella manera que està dormint.
Es desperta i li diu a un home, diu, hola, senyora Tenient Terrible.
I diu, com sap que em dic Tenient Terrible?
I diu, perquè li posava els pantalons.
I no duia pantalons, anava amb calces.
Llavors, clar, la cosa és que li han tingut les calces mentre estava dormint.
li han fet el mateix que li van fer a un matroman mentre estava dormint aquí al vil.
I si no podeu estar bons físicament, el que heu de tenir és una bona secadora.
Això és el que tenia Rick, és a dir, Humphrey Bogart a Casablanca.
Tenia una gran secadora.
Ell estava a l'aire lliure, que aquell era un xàfec del mil,
i què li va passar? Doncs que li gotejava el barret, la gabardina,
es mou dos centímetres a la dreta, ja està sota cobert, sota pluig,
i té completament la gabardina seca i ja no li goteja el barret.
És una gran secadora la que tenia Rick a Casablanca.
O tenia una secadora o la gabardina era xubasquero.
També, és una altra possibilitat.
És una opció.
És una altra possibilitat.
Si no podeu ni tenir gabardines xubasqueros o secadores increïbles,
el que podeu fer és el que feia Forrest Gump,
que era tenir una planxa intel·ligent.
Era una planxa que, quan ell parlava amb el seu fill,
enceca estava vertical, enceca estava horitzontal.
Enceca estava vertical, enceca estava horitzontal.
Això no seria molt bé per estar al via de feina, no?
Sí, és veritat.
Tu deixes la planxa allí, deixes la roba,
i ell que es vagi aixecant i baixant, així no es crema.
I així no es crema, perquè si està baixada, enceca es puja.
Diu, ara està a punt de cremar.
El que tampoc podeu fer, si voleu estar bons,
és deixar de menjar,
que és el que li va passar a un soldat de la Guerra de les Galàxies,
a la primera entrega de la Guerra de les Galàxies,
que el pobre noi, estava ell allí,
durant tota l'escena, aguantant-se l'armadura que li queia.
És a dir, Obi-Wan està conduint la nau especial
i al darrere hi ha una armadura d'un soldat que li està...
Cuirassa.
Avui estem...
I a la cuirassa que li estava caient constantment al soldat
que se l'estava aguantant durant tota l'escena.
És verdaderament...
Vos dir que no menjava.
És angoixant veure aquella escena, és molt angoixant.
Està primot.
Pobre noi, li està caient allí la cuirassa
i ell allí intentant aguantant-la.
I haurien d'haver donat una talla menys?
Jo crec que sí.
I bueno, si no podeu ni estar bons,
ni tenir bones secadores,
ni tenir bones canxes...
El meu cas, per exemple.
Doncs el que has de tenir Àlex és un bon cotxe.
Tens el Forfi? El tens maco, no?
Sí, està bé.
Quin problema tens?
Que tu al Forfi li trenques un retrovisor
i el retrovisor no torna a créixer.
No.
Això sí que passa a Juràssic Park.
Home, si vas al concessionari...
Bueno, sí.
A Juràssic Park no cal anar al concessionari.
A Juràssic Park cau un arbre...
Ai, cau un cotxe per un arbre.
A la mítica escena aquella que cau...
Un cotxe per un arbre.
Sí, és a dir, cau cotxe i cau damunt d'un arbre
i llavors l'arbre cau al terra.
Avui estàs amb les pifies cinematogràfiques
i pifies de marc.
I pifies lingüístiques.
Doncs cau el cotxe, es trenca un far
i quan cau avall al terra,
després d'una altra bategada,
el far torna a funcionar.
El far torna a funcionar, Núria.
Aquest cotxe funciona?
És impossible.
Màgia borrà.
És una cosa increïble.
Però aquí no s'acaba la màgia del cotxe de Sam Nail.
Bueno, de Sam Nail i de l'Alex.
Sí, estan Sam Nail, el noi i la noia,
l'Alex i el noi, no me'n recordo com es deia,
i un abogat, estan a dins del cotxe.
Advocat.
Advocat, mare meva.
L'advocat surt,
deix la porta oberta i se'n va al lavabo.
I quan torna,
està tancada,
bueno, no torna perquè s'almenja el tiranosaure,
però durant les següents escenes
la porta està oberta
i en sé que se tanca
i quan està tancada
el nen la torna a tancar des de dins
i dius, com es pot tornar a tancar?
Les màgies del cotxe de Jurassic Park.
Doncs sí.
A sua imagen y semejanza,
tot perquè es activa l'escena.
Exacte.
I si no pots tenir tampoc un bon cotxe,
el que has de fer per lligar és tenir una bona casa
que el que faci és regenerar els vidres.
S'ha trenca un vidre,
es regeneri,
que això és el que passava a Titanic.
Tenien una destral,
la trenca la...
Allà quan va pel mig
la noia buscant algú per trencar-li.
Sí, la trenca l'aquest Winslet,
agafa la destral per ajudar el Jack,
que vindria a Salonero de DiCaprio,
i quan es torna a girar
la destral torna a estar dins intacta
amb el vidre també intacte.
Ui, espera, espera, escolta.
Doncs ja ho sabeu,
si voleu estar bons o voleu lligar
o voleu fer...
No ho sé.
Tenir èxit socialment.
Estudiarem les possibilitats dels bollos,
de les hamburgueses...
El cinema, quina gran escola.
Doncs sí.
Moltes gràcies, Marc.
Fins des d'aquí, que t'aspífies.
Moltes gràcies.
Vinga, fins la setmana.
Passem ara a parlar amb el Roger.
Potser, amb el reportatge de l'Aia, ho saps?
No.
Qui ve ara?
Sí, sí, sí, ara ve el Roger.
Doncs entrem-lo, entrem-lo.
No perdis el tren.
Sintonia del Roger, ja t'has assegut?
Estic aquí, he assegut, he vingut.
M'agrada molt les tícies d'aquestes.
Sí?
No us en podria comentar, fer un espaciado.
Marc, gràcies.
Marc, t'aprenc la secció, eh?
Molt bé.
Vinga, sentim la música.
Hola.
Digues, digues, Laia, perdó.
Hola.
Laia, bona tarda.
Estic aquí, Roger.
Els oients no ens veuen, però tu sí en veus.
Sí, és veritat.
I us puc comentar, Laia és morena, està aquí, és segona.
No, gràcies.
No m'agrada que facis la resumició.
Està bé, està bé, sentim la música.
Amunt, amunt, amunt.
La melodia que estem sentint, que en cada programa ens avisa
que sentirem el reportatge d'aquesta setmana.
Però hi ha altres maneres d'aconseguir música,
d'alguna manera alternativa i, a més, gratuïta.
Xiolet, està bé.
Em faig el suec o també em puc fer el suec?
Diners i bars.
Bé, no us mulleu, si no ho voleu, gràcies,
perquè la gent del carrer ho ha fet per vosaltres.
I ens ha explicat si són realment uns pirates musicals.
Pau treballa i estudia, repassa punts i llibres,
sota el taulell mig d'amagat.
Estem sentint, Pau, una cançó dels Pets,
que, com moltes i moltes altres cançons avui en dia,
seria molt fàcil d'aconseguir de forma ràpida i gratuïta a través d'internet.
Acte temporal, Pau comparteix la nevera...
Ei, i tu et baixes música per internet?
Evidentment.
És la manera més fàcil de trobar música i la més econòmica, també.
És una manera de conèixer grups que potser no trobes a les botigues,
i això, i si t'agrada sempre pots comprar el disc.
Jo compro música original, així els donem de menjar als cantants.
Perquè és molt més barata.
Gratis, Maud?
No, jo no, perquè no ho sé fer. Si ho sapigués fer, ho faria.
Sí, bastanta.
Perquè surt bastant més barat i tu ho pots posar...
Més barat segur, i surt gratis.
Surt gratis.
M'agrada la música i com no tinc pedes per comprar-me-la,
doncs és el camí més fàcil, suposo.
S'haurien de baratir els preus dels discs, s'aconseguiria alguna cosa, però...
Jo penso que si fossis més econòmics, la gent els compraria més, original.
Personalment, no.
Jo continuaria a baixar-me música, perquè puc triar, si m'agrada una cançó d'un disc,
no cal que em compri el disc sencer i em baixio aquesta música concretament.
Ah, doncs si va amb els discos de dos peces, compraria jo el CD.
Perquè prefiero la cosa original, la prefiero.
La veritat és que estan molt car.
15 euros per un CD, no.
Massa?
No pot ser.
Jo trobo que sí, perquè els estudiants pocs diners tenim
i els preus que estan ara mateix, la música, no me'n poden comprar.
La llei diu que ara actua i t'avisa que et pot enxampar i empresonar.
Estaria a començar a la presó i no crec que passi.
No crec que vagin al meu poble, concretament, a la meva casa i diguin
escolta, ets baixant música?
Estan actuant i hi ha gent que està pagant, no estan donant potser al nucli de tot això.
Home, jo no distribueixo ni trac diners d'això, vull dir, jo és per a mi.
Tampoc tinc pasta i això també és il·legítim, no?
No, no crec.
Jo tampoc m'ha d'això i molt, molt, molt.
Has dit que te'n baixaves molta, abans.
Molt, què significa?
Histografies, però...
A veure.
Un grup, dos.
Histografies senceres.
Sí, sí.
I vaig ser, em vaig ser bé.
Molt bé, doncs ja us vaig a denunciar i ja podeu marxar.
Gràcies, no hi ha entès res.
Bé, acabant amb aquest darrer apunt poliglòtic, que ja l'heu sentit, ja l'heu sentit, doncs
el que opina la gent que va pel carrer.
La meva opinió, pel que veig jo personalment, és que la població insta, com sempre, a l'aparatiment,
també com sempre, a la cultura, però hi ha una cosa que els agrada i que a més no
hi renuncia, que és la cultura directament gratuïta.
Digue'ls-hi simples, no?
Diguem-li, farem una petita enquesta aquí, l'últim CD que heu comprat, sencer, Joan
Carles, per exemple, que el tenim aquí.
Sí, encara està menjant bolleria.
Doncs sí, l'últim CD aquest matí, Amaral.
Ah, Déu-n'hi-do.
I és de veritat, eh?
I a sobre, edició especial.
A Joan Carles és molt bo.
Sí.
I tu, Laia?
Jo l'últim va ser per un regal, vaig comprar Serrat Sinfònic.
No, per tu, per tu.
Per mi?
No, en lloc de baixar-te de música, em compro el CD sencer d'aquest grup de música.
Doncs et puc assegurar que no me'n recordo.
Jo tampoc me n'en recordo.
Probablement un de Sabina, però imagina't, Déu-feu dos o tres anys ja.
Jo probablement no me n'he comprat mai cap perquè és la veritat.
Tots me'ls han regalat o una altra cosa.
La qüestió és que el debat està obert i ara anem a una botiga de discs
on probablement sentirem l'altra car de la moneda.
I ens trobem a la botiga Código Rècords i anem a parlar amb el seu dependent.
Juanma.
Pues nada, considero que el bajarse musical de internet es un atropello a todo el mundo musical,
inclús de productores, tanto productores de disc jockeys, como a locales, como a todo,
porque esto es una rueda que gira.
Sí, hi ha gent que diu que si la música es baixa d'internet, si no se la pogués baixar,
tampoc se la compraria.
Vull dir, creus que el debat afecta tant al negoci.
Bueno, normalmente la gente se baja lo que más conoce y lo que más conoce es lo que se compraría.
O sea, nadie se baja, normalmente nadie se baja en música que no se conozca.
Quines mesures creus que s'haurien d'aplicar per acabar amb això?
Mesuras, sí, yo creo, considero, el otro día estuvimos comentando con gente que se dedica a esto concretamente
y de hecho, por ejemplo, medidas en locales y todo esto sería que los locales pagaran canons
por cada CD, por cada tema, por cada canción que se pichara en su local
y porque de hecho, la mayoría de locales de hoy en día están en los niños que se están pichando
con música bajada de MP3 y tal, creo que eso sería una muy buena medida.
Pel que fa als usuaris, que se la baixen des de casa seva, per exemple, la podrían fer pagar
un preu per cançó.
Sí, por ejemplo, 20 céntimos, un canon pequeño, pero claro, un canon.
Y claro, eso se tiene que pagar.
Un missatge que vulguis enviar als oyentes.
Pues que la verdad es que están haciendo un daño irreparable al sector tanto de ocio
como de todo en general, ¿no?
Un daño irreparable, que n'aprengui, home.
Això és la realitat, és la que hi ha.
Bé, i que no sabeu amb qui més vaig parlar.
No en tenim ni idea.
No, perquè encara no us ho he dit.
Però, doncs, vaig parlar amb el molt honorable president de la Generalitat de Catalunya.
Bona tarda, senyor president.
Molt bon dia.
Pensa prendre el seu govern mesures per tal de baratir el preu dels CDs i aturar aquest
tràfic il·legal de música per a l'internet?
Doncs, baixarem el preu dels CDs i també el dels llibres.
Però, quant exactament?
Un 3%.
Va, no és gaire, tampoc.
Bé, però ara, sisplau, senyor president, no em digui que per baratir la cultura ens ho
apujaran per una altra banda.
Home, doncs, clar, que estava pensat això.
Per altra banda, que anirem als preus de l'habitatge, que com ja són astronòmics,
doncs, no es nota, això.
Ah, és una bona estratègia. I a vostè, quina música li agrada?
Jo escolto, doncs, més aviat, Lluís Llach.
Està bé i es compren els seus CDs?
No, no, jo me'ls faig per parlar molt bé.
També està molt bé. Gràcies pel seu temps, senyor president.
Gràcies.
Ja heu sentit la posició del nostre president vers aquest tema tan polèmic.
Bé, ahir només falta recordar una cosa, no em vull oblidar, que és que la sintonia
de la nostra secció, que s'extreu ara automàticament d'un CD original.
Així que no vingui ningú aquí a arrestar-nos, ni per pirates, ni per consumidors de Maria,
a menys jo, o els altres, és el problema vostre.
La mateixa sintonia...
Véns amb menys, amb molt ritme.
Tranquil, home.
D'acord, doncs, la mateixa sintonia que estem parlant ara,
sonarà dimecres que ve per un nou reportatge mediàtic, ple de polèmica i controvèrsia.
I de què tractarà?
No ho sé, però suposo que tindrà polèmica i controvèrsia.
Me'n vaig a menjar croissants amb tres puntes i fins dimecres que ve.
Doncs, després d'aquest controvèrsia de reportatge,
o no sabem com dir-li, passarem a la nostra següent secció,
que està molt relacionada amb aquest tema.
I avui no ens porten novetats musicals, la Sarela i l'Andrea,
perquè aquesta setmana hem pogut entrevistar Astrut.
El tren de la URB no perdràs les maletes.
Tenim PT
TON-TON-TON-TON-TON-TON-TON-TON-TON-TON-TON-TON-TON-TON-TON-TON-TON-TON-TON-TON-TON-TON-TON-Ton-TON-TON-TON-TON-TON-TON-TON-TON-TON-TON-TON-TON-TON-TON-TON-TON-TON-TON-TON-TON-TON-TON-TON-TON-TON-TON-TON-TON-TON-TON-TON-TON-TON-TON-TON-TEN-TON-TON-T-3-S-C-B
I com deia la Laia, rebem ara, seguim parlant de música,
la Sara i l'Andrea, bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Que van aconseguir una cosa increïble.
Increïble, sí.
Increïble, increïble.
Però aquesta cançó em sembla que no seria la més adequada per avui.
Doncs no, podríem començar amb un...
Todo nos parece una mierda, todo nos parece una mierda,
todo nos parece una mierda, menos lo vuestro.
Todo nos parece una mierda, todo nos parece una mierda,
todo nos parece una mierda.
Bueno, si recordeu, fa tres setmanes us vam presentar com a tema de la setmana a Astrod
i, bueno, el dimendres passat vam anar al concert i vam aconseguir una entrevista.
Per fi, felicitats, felicitats.
Bravo!
Gràcies.
I ens van dir això.
Hola, Manolo.
Hola.
Hola, Janice.
Hola.
Bueno, m'havia passat fer un recorregut per tot Performance,
perquè és el disc que van a presentar avui.
Però com no tenim gaire temps, doncs farem una selecció una mica breu.
Com a cançó que presenta Performance tenim aquest massatge
i, referent a aquest massatge, els vam preguntar aquesta pregunta.
Referent a la cançó Massatge, a qui us agradaria fer-li un massatge terminal?
No sé.
No, però, no, a ningú, a ningú, a ningú.
Tothom, que visqui tothom infinitament.
No, jo he decidit que hi ha gent que m'agradaria que morís.
I que si fos per mi moririen, però jo no els tocaria amb les meves mans.
Tu no els mataries.
Ni per matar-los, no els tocaria ni per matar-los.
Tu, Sara, a qui faries un massatge?
No, no, però és un massatge terminal, em referim.
Sí, perquè com totes les lletres d'Astu tenen aquesta doble lectura,
doncs aquesta cançó de Massatge és del rotllo
te estoy haciendo un massatge...
Te estoy aniquilant.
Pero quiero que acabes conmigo.
És, no sé, un rollo raro.
I com a single de Performance tenim Todo nos parece una mierda.
I, referent a que Todo nos parece una mierda,
els vam preguntar què és ese todo, i què és esa mierda,
i què és lo vuestro.
La mierda et puc explicar què és, exactament, és excrements.
que surten d'una part...
Ai, que llest, que és el nostre, Àlex.
El tot ja és una cosa més imprevisible.
Todo nos parece una mierda, todo está tan mal,
toda la cultura, todo esto es una mierda.
No, sempre hi ha una cosa concreta que et fa dir
que menos aquello d'allí, todo el resto es una mierda.
O sigui que hi ha més d'una cosa per cada vegada
que et fa pensar que val la pena, no?
Allò de lo vuestro.
¿Y lo vuestro qué es?
Chico y chica, por ejemplo, o no sé, Hello Cuca,
hi ha moltes coses que estan molt bé.
Molt bé.
I continuem amb les preguntes.
El següent tall era sobre la cançó Futuro.
Que escoltem ara i que és tan bonica.
Te parece que le has visto, era él, sin duda,
el que ha pasado por delante del café en el que estás tomando algo.
Referent a aquest futur, els vam preguntar sobre el futur del seu segell discogràfic,
que és Austrohúngaro, que és de col·laboració, és propi al segell aquest.
Sí, sí, el van crear el Manolo i el Genís per treure discos d'altres grups que els agradaven,
com el Chico Chica que feien referència abans,
que és un grup de pop, electrònic, reggaeto.
Ens van dir això, del futur del segell Austrohúngaro, actualment, com va?
Doncs ara, a la primavera, traurem un nou disc, que és el disc de fèria,
que fa molts anys que vam començar i que sembla que l'acabarem aquesta primavera,
o sigui, potser és a l'estiu, però abans que acabi l'any segur que surt el nou disc de fèria.
No és el primer any.
Ho dic això, ho he dit altres anys, però...
Andrea Rareto, que és italià?
Sí, jo estic sempre aprenent coses noves.
És polígrota, molt bé.
Aquest que parlava era el Janís, que també li vam preguntar sobre la cançó Quedamos Així.
Ens van comentar, bueno, ens van preguntar sobre els marginals.
Què són els marginals?
Doncs són una sèrie de concerts que es munten ells així per banda,
agafen, com diran, un ukelele i una guitarra,
i es planten, doncs, al carrer i toquen el que els ve de gust.
Està molt bé això, i gratis, eh?
Sí, perquè ho pengen a la seva web, austrohúngaro.com, em sembla,
amb la data i l'hora i el lloc, i ja està.
Sí, sobre els marginals, ens van dir això.
Penseu que deixien marginals o hi haurà continuació?
No, això ho direm fent com si cine die, o sigui, que a vegada que puguem i arribem a un lloc
on no toquem l'endemà o jo què sé, o una setmana més tard, el que sigui,
farem un marginal sempre que puguem.
I tinguem un ukelele i una flauta o ho farem?
També tenen una cançó que s'anomena Vamos a un bar, i els van preguntar a veure si tenien algun bar així
per anar expressament per composar les cançons.
Algun bar propi, d'aquest que fas teu.
I ens van dir això.
Des de Vamos a un bar, teniu algun bar, algun xir, algun centre al perc, alguna taverna de mou,
alguna cosa així, on us aneu a pensar?
No, som molt mandrosos, ens hi ha de ma casa.
Fa vuit anys sí que teníem un lloc per anar, que és deia VIP,
i aquesta cançó està feta sobre records d'aquella època.
Des d'aquí us volem anunciar una primícia, i és que, bueno, l'Andrea i jo, quan siguem famoses,
muntarem una taverna de bar, no una taverna de mou, una taverna de bar.
Està bé això, la taverna de bar.
Exclusiva.
Sí.
I, bueno, com a darrera pregunta, els vam preguntar sobre una cançó que s'anomena
Sí, ara és que sí.
En català.
Sí.
Tot s'ha de dir.
Que, bueno, vam presentar pel...
Pel concurs d'Eurovisió.
Sí, era candidata per a Andorra.
Sí.
Que van fer un programa TV3, on recollien diferents cançons.
És veritat? Com es deia aquest programa?
No tinc ni idea.
No ho sabem?
No me'n recordo.
Algú a l'estudi sap com...
Segur que el Rull...
12 punts en diuen.
Segur que el Rull...
Segur que el Rull...
Ah, veus?
12 punts.
La Núria, la nostra Núria.
Ai...
Aquesta és la cançó, si ara és que sí.
i sobre aquesta candidata ens van dir això.
Per acabar, què preteníeu amb...
Sí, ara és que sí.
Teníeu intenció que arribés a Eurovisió.
Per descomptat, clar, però no comptàvem amb el públic andorrà i català que ens va, bueno, tallar les ales des del començament.
Però sí, sí, era la nostra idea.
A Eurovisió i guanyar.
No nosaltres, la nostra cançó.
Nosaltres és el que volíem més anar a Istambul.
Exacte.
O sigui, la cançó va a Eurovisió i nosaltres a Istambul.
No, és que...
Que llisto, que llisto.
Hombre, claro, a Eurovisió, yo tampoco iría para a Istambul o donde me lleven.
Sí.
I del concert, què ens podeu explicar?
Bueno, a la Núria li va agradar molt.
Explica'm.
A mi sí, què passa?
A mi va agradar molt.
Sobretot la vestimenta del genís.
Espectacular.
Espectacular.
Pelo largo, cara pintada de rojo.
I va amb una camiseta així, gran, amb calçotets i amb sabates de tacó.
Sabates de tacó, de xarol negre.
Sí, fashion, podríem dir.
Sí, modernillo, diria mi madre.
No sé.
Sí, bueno, un poc friqui.
No, però el concert molt, molt, molt, molt bé.
Van repassar cançons antigues, de performance, per mi, van tocar les més guais.
No sé.
No, i a més que estan a prop així, teníem com a contacte amb ells, que tant en tant ens miraven i tot.
Deien, ui, aquestes em sonen de l'entrevista abans.
Sí, i no sé, patíem perquè no en sabíem totes les lletres.
I l'Andrea va ballant, no?
Sí, l'Andrea ballant, però la tenies que veure, eh?
El terra tot mullat.
No, no.
Eses piernes, el genís.
Me controlé, me controlé.
Allà m'hagués agradat veure't.
Doncs moltes gràcies per aquesta superexclusiva, li podríem dir.
I passem ara a parlar del tema de la setmana de la cultura del cànam.
Atenció, senyors passatgers, el tren de la Universitat Rovira i Virgili, a Tarragona Ràdio, surt cada dimecres a partir de les 6 de la tarda.
I amb aquesta sintonia enllacem amb el tema de la setmana, perquè aquesta setmana toca parlar d'un tema molt proper a la gent jove.
I també a la gent no tan jove, perquè ens estem referint al consum de drogues com el hachís o la marihuana.
Què passa? Doncs que aquestes drogues, com ja sabeu, estan considerades com a drogues toves, però també tenen conseqüències a nivell fisiològic.
Per parlar de tot això, hem convidat a Raül Simón, que és de la botiga Canàbia, d'aquí de Tarragona,
i amb Fèlix Molina, que és de la productora Fardam.
Però també comptem amb la presència de David Rodenas, que ens donarà la seva visió del tema com habitual consumidor de canabis.
Bona tarda a tots tres. Bona tarda. Com esteu? Molt bé.
Comencem amb una pregunta directa. Ara em dirigeixo al Raül. Suposo que a favor del consum?
Sí, primer de tot te voldria dir que som de Reus, no de Tarragona.
Perdona'm, perdona'm. Us disculpem. Una petita errada tècnica.
Estem a aquest costat. A favor. A favor. David?
També a favor, lògicament, com a consumidor. Fèlix? A favor.
Molt bé, doncs ja sabem com anirà aquest tema, no? Avui.
Vosaltres tenim una botiga que es diu Canàbia. Sí? Sí.
Quins són els productes que podem trobar?
Doncs mira, des de les llavors de canabis, a terres, a dobs, a objectes de regal,
sempre relacionats amb arretes, pipes, pots trobar de tot.
Gran ventalla de productes i de paraformàlia.
O sigui, a part del tema garden, també tenim altres objectes relacionats amb...
I la frontera entre allò legal i allò il·legal, on està?
La frontera entre el legal i el no legal?
Doncs mira, podríem dir fàcilment que el legal ho tenim tot a la botiga,
sinó ja no estaríem oberts.
Com no sabem cap substància que estigui prohibida ni en cap llistat,
és sempre legal.
I què ens podries dir com a exemples del que vens a la botiga?
Les llavors, per exemple, és legal.
Si tinguéssim marihuana ja feta...
Sí, la plantada també és...
Plantada és il·legal.
Plantada i il·legal.
Plantada ja estem...
O en auto.
Plantada i il·legal.
És a dir, la planta no la pots vendre, simplement pots vendre la llavor.
La llavor, exactament.
I això creus que és correcte, David?
Home, jo crec que sí, perquè cadascú és lliure de fer el que vulgui.
I mentre no molesti a ningú fent aquest consum,
doncs jo trobo que està bé.
Fèlix, tu això com ho veus?
Jo crec que interessant, és un primer pas per poder tindre
un moment d'aproximació cap a la planta, no?
I tot el que deriva de la planta.
I, a veure, el que m'agradaria també dir és que,
a part de poder tindre la venda de llavors i cultius, etcètera,
és una manera d'educar a la gent dintre de la botiga
per a tot aquest àmbit, no?
Creieu que les mesures que es fan per aquest seguit de campanyes
en contra de les drogues, creieu que són efectives?
Home, ja porten, no sé si són uns 10 anys,
amb campanyes repressives i les fortes del Plan Nacional contra la Drogue de Tendència
i s'ha demostrat clarament que no serveixen per res la repressió.
David, què creus?
Jo crec que s'hauria de fer com a Holanda,
que allà està legalitzat i tothom fa el que creu convenient.
I jo crec que és contraproduent que estigui prohibit,
ja que ho veuen com una cosa dolenta
i llavors la gent ho fa amb el mercat negre.
I aportem llavors com a solució
en un sistema més o menys com el d'Holanda?
Jo crec que sí, sota el meu punt de vista jo ho faria així.
És a dir, el que es facin redades a les facultats
suposo que no ho sembla bé, no?
Gens bé.
Gens bé.
Penso que hi ha altres problemes més forts
i realment no li dóna la importància que tenen
si no és el cas de Marbella que passen dies
i mira, està de campo i playa tots, no?
Això ho diem perquè ha hagut darrerament alguna notícia
que els Mossos d'Esquadra
anaven a les universitats d'aquí a Tarragona mateix
a registrar els cotxes i a mirar si hi havia gent jove
que portava aquestes drogues damunt.
Bé, hi ha altres coses més importants, creiem, no?
Fèlix?
Home, la violència domèstica és una cosa bastant important
i està a peu de carrer em sembla que a ningú l'importa, no?
Fins que, suposo que fins que el dia que t'arriba a casa
i per tant gràcies no està afecta, no?
Si t'enxampen pel carrer, Raül, fumant-te un porro,
et poden detenir?
Home, detenir, detenir, no et podrien detenir
pel simple fet de fumar-te un porro.
El que passa és que te podrien registrar
i te podrien cridar l'atenció.
I posar-me alguna multa, podrien?
Poder, poden, i de fet ho fan bastant, això.
Home, és que suposem que deus conèixer bastant bé
pel que fa a la legalització sobre aquest terreny, no?
Del que et pots portar a sobre i del que no.
Home, ho he viscut bastant de prop.
I poden posar moltes sancions greus?
Fins on arriben, més o menys?
Home, d'arribar sempre és una miqueta fins...
Depenent primer del policia que et deté o que et pare
per preguntar-te, demanar-te documentació, fins que arriba el jutge.
Perquè s'han sentit sentències que van des de per la posició
de 100 grams entre una persona a la presó
i gent amb dos o tres quilos s'ha pogut demostrar
que és per un ús habitual, que són fumadors
o consumidors habituals d'aquesta substància
i llavors saben que durant tot un any
no siguin tota aquesta quantitat.
Ha de ser per a consum propi, no?
Tot i així, sempre te la requisaran.
I més o menys per un porro, pel que donem porro,
quanta substància hi ha de marihuana?
Home, és de prensa.
Cal escolt seu gust, ho sabem, però més o menys.
Nosaltres, per exemple, jo com a consumidor habitual
i com a cultivador sobretot,
no busco un efecte narcòtic o d'anar a buscar...
No, el cantarem com un porro normal.
Quanta quantitat porta?
Pots comptar que menys de 250 miligrams.
I per això, en principi, no et podrien detindre?
En principi, no.
Després ja està una miqueta a l'educació de cadascú, no?
Doncs moltes gràcies, Raül, de la botiga Cannabis.
De res.
Perdó, Cannabia.
Moltes gràcies, Fèlix, de la productora Fardam.
I moltes gràcies, David, com a consumidor.
De res.
Aquesta tarda, no perdis el tren.
Cada dimecres a partir de les 6 a Tarragona Ràdio.
Molt bona tarda, Joan Carles.
Molt bona tarda, Laia.
Molt bona tarda, Àlex.
Molt bona tarda, Joan Carles.
Hola, què tal?
Com estàs?
Molt bé, perfecte, aquí.
A mi em sembla que t'hem de dir una cosa, no?
Sí, sí, sí.
No, no cal.
Sí, sí, sí, sí.
Moltes felicitats.
Perquè...
Per què es pregunten els oients?
Per què s'ho pregunten?
Per què, per què, per què?
Espera, espera, dona'm temps, Àlex.
Digue-ho, digue-ho, ràpid, ràpid.
Tranquil, que tu renyes el Roger i ara te'n bales tu.
Perquè ets l'Òscar del cor de la ciutat.
Ho hem desvalat.
Esperi.
Pels qui no segueixin aquesta sèrie catalana, molt coneguda,
l'hauries de seguir.
No.
No, és el que fa de càmera de la televisió aquesta que dirigeix el Marcel.
Doncs és l'Òscar, el càmera.
Sí, sóc l'Òscar, el càmera.
Ets l'Òscar.
Però, Laia, que no et diré qui és el violador, que no t'ho diré.
Ho vull saber!
Doncs no.
I unista del cor de la ciutat, confieu en mi,
perquè no li diré qui és el violador del cor de la ciutat.
No hi ha dret.
Bé, deixem-hi aquest tema, perquè si no ens embalarem.
Prou.
I porta'm ja les novetats que hi ha de teatre.
Teatre?
Molt bé.
Doncs sí, anem a teatre.
A veure, què fem?
El dia 23 de març, us avanço perquè estarem de Setmana Santa,
i hi ha qui treballarà, hi ha qui estarà de festa,
i hi ha qui estarà...
De processó.
De processó, aquí a Tarragona.
Molt bé.
Doncs bueno, per qui no treballa i no estigui de processó,
pot anar al teatre, que sempre és una bona opció.
Veus? Molt bé.
Doncs es presenta Còrsega, a la Sala Trono, d'aquí a Tarragona,
el dia 23 de març, que és una obra de teatre dirigida per Elena Espejo
i Sílvia Sant Feliu.
I a veure, Àlex, què passa amb aquells que es queden
i comença el destí d'uns altres?
Que arriben a la tercera edat amb ganes de viure.
Doncs no, perquè aquesta frase és molt bonica,
i l'he trobat a la web de la Sala Trono.
No és meva, tot això també s'ha de dir.
Ens imaginàvem.
Ja ho havia de buit, eh?
Sí, bueno, mira, jo és que estava menjant coses a tres puntes.
Bé, doncs això, l'argument tracta d'un rellotger suís,
un jubilat, un gigolo que troba l'espiritualitat,
un peculiar vigilant de museu, una guia turística, etcètera, etcètera,
fins a nou personatges amb històries molt diferents
que es creuen, es troben o només coincideixen
en una mateixa illa, Còrsega.
D'acord?
Doncs fins aquí molt bé.
Doncs en això es baixa l'argument d'aquest bodabil de creació col·lectiva
que s'estrena, s'estrena, aquí el 23 de març,
a la Sala Trono de Tarragona.
Doncs això, que hi aneu i punt.
Ok, ok, tranquill.
Però el teatre sempre està bé anar-hi.
Tranquil, a sus órdenes, mi coroner.
Si ens averteixen una mica, tal vegada hi anem.
Bueno, sí, deurem a fer la reivindicació.
Baixeu el preu de teatre, per favor.
Por favor.
Ja no sé com dir-ho.
Enviu a la gent, és que no em fa cas.
A veure.
Doncs com que l'oferta no n'ho donava per més,
ho sento, o no m'he queixat massa, no ho sé, espero que no.
Bueno, doncs com que l'oferta no n'ho donava per més,
doncs passo a Barcelona directament i anem a parlar de l'espectacle,
del muntatge revelació de teatre en català de la temporada.
Quin és?
Doncs el mètode Gronholm, de Jordi Galceran,
i sota la direcció de Sergi Balbel,
que es presenta al Teatre Poliorama de Barcelona.
Doncs bueno, els seus protagonistes són
Lluís Soler, Jordi Bocedaderas, Jordi Díaz i Roser Batalla.
Els tres homes són molt coneguts,
tots gràcies a la seva participació en sèries televisives, de TV3,
i ella és Roser Batalla, que s'ha mogut sempre més pel món del teatre.
Doncs l'argument va sobre quatre candidats,
tres homes i una dona,
que es presenten a la fase final d'unes proves gens convencionals.
Les proves són organitzades per una important multinacional
per triar un alt executiu.
Doncs el joc comença amb un seguit de proves
que demostraran a què estan disporats a renunciar per aconseguir la feina,
fins on arriba el seu esforç i la seva lluita per obtenir un lloc de treball,
un lloc de treball molt somiat, no?
I quins són els límits morals de l'actuació dels quatre candidats?
Doncs tot això, que donen pas a una sèrie de situacions absurdes
entre els quatre personatges,
i bueno, un joc molt divertit entre ells.
Hi ha piques.
Hi ha piques, hi ha enveges, hi ha un joc d'ambicions,
i bueno, i aquí d'això es tracta l'obra.
Doncs bueno, El metro de Gronholm
és una obra molt ben interpretada
i amb unes crítiques que la deixen molt, molt, molt i molt bé.
I es va estrenar el març del 2004
a la Sala Tallers del Teatre Nacional de Catalunya
i actualment, com ja he dit, es presenta el poliorama
amb un 95% d'entrades venudes en cada funció.
O sigui, un èxit aclarador.
O sigui, està molt bé aquesta obra.
I també s'està presentant a Madrid
amb un èxit notable, també.
Bueno, doncs això del metro de Gronholm
no acaba aquí,
perquè aquest fenomen s'ha començat a estendre internacionalment.
La setmana passada, per exemple,
es va estrenar a Portugal
i l'hivern que ve s'estrenarà a tres ciutats alemanyes,
a Dinamarca, a Buenos Aires, a Venezuela, a Perú,
i també s'han comprat els drets per representar-la a Mèxi.
O sigui, que no para, no?
Escolta, aquest mètode,
que és la invitada del director català?
No, a veure, aquest nom,
el nom de Gronholm,
que costa una mica de pronunciar,
el Jordi Garceran, l'autor,
ha confessat que volia trobar un nom una mica estrany,
una mica raro,
per donar-li més intríngul,
intríngulís a la qüestió, no?
Doncs el Garceran va començar a buscar
per un buscador d'internet,
a pàgines noruegues,
fins que va trobar el nom de Gronholm,
i li va agradar,
i li va ficar el nom a l'obra,
però no per cap motiu en especial,
simplement perquè li va agradar,
com sonava.
Però cal dir que Gronholm és només un cognom,
entre d'ells d'un pilot de ral·li finlandès, no?
I bé, i com moltes altres vegades passa,
doncs els éxis teatrals es passen al cinema,
i en aquest cas, doncs,
no serà menys amb el mètode Gronholm.
El guió serà reescrit
i adaptat per la seva versió cinematogràfica
i serà interpretada per
Eduard Fernández,
Eduardo Noriega,
Héctor Alterio,
Ariadna Uzores,
Carmelo Gómez,
Najon Imri i Natàlia Berbeke.
Déu-n'hi-do, no?
Quina llista!
Déu-n'hi-do, Natàlia Berbeke.
Què? Té la marinera.
Déu-n'hi-do, déu-n'hi-do.
Sí, déu-n'hi-do quins actors, no?
Doncs, bueno,
el guió segueix la tortura de l'obra,
però et doble el número de personatges
i afetgeix històries paral·leles
perquè amb el cine ja se sap.
La cosa va diferent.
Bueno, i fins aquí al teatre.
Ja està, ja estic.
Doncs moltes gràcies, Joan Carles.
Òscar, com prefereix que et diguem?
Doncs jo crec que és Joan Carles.
Sí?
Sí, sí.
Doncs moltes gràcies
i fins la propera setmana.
Passem ara ja al bloc de tele
amb el Rubén i el Nacho.
Atenció, senyors passatgers.
El tren de la Universitat Rovira i Virgili
a Tarragona Ràdio
surt cada dimecres
a partir de les 6 de la tarda.
Bona tarda, Rubén.
Bona tarda, Laia.
Bona tarda, Nacho.
Bona tarda.
Què ens porteu avui?
Bé, avui us portem un tema més didàctic,
més instructiu.
Abans que res, saludeu-me.
Bona tarda, Àlex.
Gràcies.
Déu-n'hi-do, quin programa portem avui, no?
Carregat.
Amb els croissants de tres puntes,
els cotxes que cauen dels arbres,
Astro i aquestes coses.
Surrealisme, podríem dir.
TDT.
Doncs bé, avui parlem de la TDT,
la televisió digital terrestre,
que s'implantarà,
no més segur que el 2008,
i serà la futura televisió pública.
És la televisió del futur.
Té moltes avantatges, realment.
Per exemple,
a part de tots els canals de televisió
que tenim ara,
s'hi afegiran un munt de nous,
una vintena com a mínim de nous,
canals de televisió
que ampliaran l'oferta de televisió.
Específics o generalistes?
Ja us en parlarem després.
Ah, ja molt bé.
Molt bé, molt bé.
Fes, fes, fes.
També hem de dir que tindrà una qualitat
d'imatge i de so molt superior a la que tenim ara,
és a dir, tindrà qualitat de DVD.
La imatge la podrem escollir en 16 novens,
és a dir, pantalla panoràmica,
o 4 terços la pantalla convencional.
El so el podrem escollir en 5.1 Dolby,
és a dir, amb so envoltant,
i podem escollir els subtítols
de les pel·lícules que veiem,
els idiomes en els que la sentim.
Però una de les coses més importants
que podríem destacar és el retorn,
la interactivitat que pots establir
amb els programes
o el que estiguis veient en aquell moment.
Els concursos, comandes i targetes
passaran a ser l'ordre del dia
i podràs demanar una pizza per...
Tot això des del mando.
Assegut des del mando de televisió,
podràs demanar una pizza
o parar amb la teva targeta bancària.
Molt bé.
Podríem demanar una pizza amb un mando de tele?
Exactament.
Sense parlar amb ningú?
Sí, o pagar coses amb la targeta
també des del mando.
Coses per l'estil.
No parlem de...
La TTT no té com a finalitat la pizza.
Segueix explicant.
Què passa?
Per rebre aquesta televisió
cal, primer de tot, tenir cobertura.
Ara mateix no hi ha cobertura
a tot l'estat,
sinó només al voltant
dels nuclis urbans més importants
aquí a Tarragona,
al Tarragonès, a l'Alcà, al Baix Camp,
tot això ja està cobert
i en un futur s'ampliarà
tot el territori català.
Sí, però una de les coses importants
és el receptor,
que avui en dia
s'hauria de comprar a part
perquè les televisions
no l'incorporen
i un mitjà de comunicació
a nivell estatal,
que no diríem el nom,
ja ha començat a promocionar-lo bastant
perquè té interessos amagats al darrere.
Digue'm-ho, digue'm-ho.
No, no, no.
Fluixet, fluixet.
No, no, no.
No el diu.
No el diu.
Però bé,
les televisions,
a partir de no sé quan,
suposo que a partir de dintre
de molt poquet,
ja incorporaran un receptor,
un descodificador
que descodificarà la imatge digital
i la podrem veure tranquil·lament
amb la televisió normal
i no farà falta aquest receptor.
Sí,
si vols aprofitar la tele
que tens ara,
ara per 150 euros
te'n pots comprar un,
però els preus cauran empigats
quan comenci a créixer la demanda.
També hem de dedicar,
és una miqueta complicat
perquè si tu vius en un bloc de pisos
necessites una antena col·lectiva
i per poder rebre la senyal digital
necessites una antena adaptada
i haurà de vindre un tècnic
i adaptar-la.
Una mica de follon.
Una mica de follon,
però bé,
I l'has tapat tu el tècnic?
No,
hi haurà subvencions i...
Menys mal.
Suposo que al ser
la televisió pública
el govern
intentarà
fer-se les esquenes
i...
De fet,
totes les vivendes
que han estat construïdes
més enllà del 1998
ja compten amb una normativa europea
que obliga a tenir les antenes adaptades
per poder rebre digital.
Però aleshores,
primer s'haurà d'arreglar l'antena,
és a dir,
no ens anirem ara tots
com a bojos a comprar els receptors.
Clar,
s'ha de fer una junta de vecinos urgente
per...
Com la del senyor Cuesta.
Exacte.
M'agrada molt,
us he de dir una cosa,
m'agrada molt que no digueu
marques publicitàries
perquè veuen i un dia
parlant de la publicitat subliminal.
No,
de la publicitat
encoberta.
Perdó.
I està molt bé
que d'allò que critiqueu
feu apologia també.
M'agrada.
Molt bé,
moltes gràcies.
Continuem.
De moment,
tot aneu seguint
i ho trobeu bé.
Aneu entenent totes les coses?
Anem entenent tot.
Doncs bé,
ara passem al tema de canals
que abans
el Nacho t'ha fet un apunt
i tu vols parlar-hi més?
Incidir.
Incidir.
Incidir.
Molt bé,
la paraula d'Àlex.
I hem de dir que
rebran molts més canals
dels que hi ha ara,
a part dels que hi ha ara
tots els veuran igualment
però amb senyal digital,
amb les qualitats
que hem dit anteriorment.
I un dels canals
que també es veurà
serà
Veo Televisió,
que és un canal de finances,
d'economia.
Cada fet ja es veu ara.
i Net Televisió,
que per ara
només està emitint videoclips.
Tot això gratuït també.
Aquí introduïm
un nou concepte
que és molt important
a l'hora d'entendre
la televisió digital terrestre.
El multiplex.
Que és el multiplex,
és a dir,
quan tu premis el 4,
per exemple,
al mando de la tele,
tu no estaràs sintonitzant
un canal,
sinó un feix de canals,
un paquet de canals.
Tu, per exemple,
ara mateix estàvem
ametent ja
un canal
que es diu
Emissions Digitals de Catalunya,
que pertany a el grup Budo,
que és el grup de l'avant
en Guàrdia,
el Mundo Deportivo,
RAC1,
que emet un paquet
que conté quatre televisions.
Una d'elles és City TV,
que ja la coneixem tots,
que és més generalista.
Una altra és
el canal Vida,
que és com si
diguéssim una mica de...
Sabeu la revista
de la Rosa Quintana?
Cuídate.
Fes cos.
Parlaram de gastronomia,
salut,
viatge,
una mica de...
Que et cuidis.
Sí.
Oh, sí.
Buayerisme.
Aquest és el que més
veuràs tu, no, Nacho?
No, no.
Jo veuré el Black,
que us ho explicaré més.
Hi ha un altre que es diu
Park,
que és infantil,
de dibuixos,
sèries per menys.
I un altre que es diu
Black,
que és contingut jove,
de música,
cultura,
tot dedicat a la gent jove.
Un tren a la televisió.
Exacte.
I no el fem nosaltres.
Ja el farem.
Ja el farem.
Sembla que
tendrem a una especialització
més de la programació
i no sabem
si serà per bé
o per dolent.
La televisió
té tres funcions principals,
que és
informar,
entretenir
i ensenyar
i les televisions generalistes
compleixen
les tres funcions
i en un futur
es dividiran
cada funció
en els seus tipus de canals.
Però bé,
com sempre,
al final de la nostra secció
tenim la nostra...
Farem la reivindicació
de televisió.
Molt bé, Alex, ja...
Doncs bé,
i volem reivindicar
que s'hauria d'implantar
ja la TDT,
però...
TDT ja,
però amb peus de plom,
perquè tanta oferta
pot s'aturar al mercat
i podem carregar-nos
aquest mitjà que estimem tant.
Molt de compte, molt de compte.
A poc a poc.
Molt bé, doncs,
moltes gràcies
per haver vingut a explicar
aquest cop
una cosa més tecnològica.
Gràcies.
De cara a...
I ja ens veurem
la setmana que ve.
La setmana que ve
sí que parlarem...
La setmana que ve no,
ja ens veiem
després de la mona
i totes les festes.
Després sí que parlarem
del friqui plan.
Ui, quanta tele que veurem.
Ui!
Parlareu del friquisme
presentadorià.
Sí, perquè és un tema
que porta a cua
i s'ha de tractar molt.
Doncs moltes gràcies
per haver vingut
i passem a parlar
amb l'Elder
de les últimes novetats
universitàries.
El tren arrenca
cada dimecres
a partir de les 6 de la tarda
a Tarragona Radio.
Benvingut, Elder.
Bona tarda, Laia.
Com estàs?
Molt bé, estupendament.
I què ens portes?
Doncs bé, comencem
amb el repàs
i comencem
amb les segones jornades
d'educació
que en guany
porten per títol
Els Valors.
La signatura pendent
es celebren
durant aquesta setmana
a Psicologia.
Van dirigides
als alumnes
d'aquesta facultat
i estan organitzades
per ells mateixos.
Per als participants
tenen un valor acadèmic
de 3 crèdits
de lliure elecció.
Les jornades
s'estructuren
en ponències,
taules rodones
i tallers,
matí i tarda.
Hi ha programats
prop de 80 tallers pràctics
i participen
els col·legis professionals
de pedagogs,
d'educadors socials
i també hi ha
un cinefòrum.
Conferència sobre xarxes complexes
es celebra
de dilluns a divendres
d'aquesta setmana
a Salou.
Aquesta és la trobada final
d'un projecte
de recerca europeu
que estudia
les xarxes complexes
i la seva evolució.
El professor
Àlex Arenas
pertany al Departament
d'Enginyeria Informàtica
i Matemàtiques
i és la persona
encarregada
de coordinar
l'organització
de la reunió
que té lloc
al casal de Salou.
Trobareu
tota la informació
a la web
3bbaixes
cosin.org
Les primeres jornades
sobre discriminacions
i desigualtats,
experiències
i pràctiques de canvi
tenen lloc
a la URB
en quatre sessions
que se celebren
els dies 12 de març,
16 d'abril,
7 de maig
i 11 de juny.
Es fan de 9 a 2
a l'Aula 302
de Jurídiques.
Estan organitzades
pel Grec.
L'objectiu
és compartir experiències
i pràctiques
en els programes
per immigrants
i en especial
cap a les dones
immigrants
i en les polítiques
de dones
a Catalunya.
Les jornades
van adreçades
a estudiants
i poden cursar
dos creïts
de lliure elecció
i a qualsevol persona
interessada
en la matèria.
Jornades
de solidaritat
als conflictes
internacionals.
Demà dijous
finalitzen
aquestes jornades
i el tema
del que parlaran
és la discriminació
de la dona
al món àrabe
amb tres ponents
d'autèntic luxe.
Coral Quadrada,
professora d'història
de la URB,
Souat El Hadri,
professora de postgrau
d'immigració
i drets
de la Universitat
de València
i Cristina García,
professora de filosofia
de dret
de la mateixa
universitat.
I ara dos cursets.
El dia 21 de març,
curs de conducció
d'equips de treball,
el repte de liderar
persones
en les organitzacions
del segle XXI
i el dia 30 de març,
curs superior
de secretariat
de direcció.
Aquests dos cursets
els imparteix
la Fundació
de la URB.
Podeu obtenir
més informació
trucant al
977-558-733
o bé
a la web
3b-fundació.urb.es
i tot i que la televisió
és la caixa tonta,
Àlex i Laia,
aquesta setmana
us porto
una recomanació
que bé,
ens fa la competència,
ja que naltros
som la ràdio,
però crec que us agradarà.
Sí? A veure...
Doncs es tracta
del programa
de televisió
Campus 33.
Aquest espai universitari
presenta l'actualitat
de les universitats
de l'àrea de parla catalana
i està coproduït
per l'Institut
Joan Lluís Vives
i Televisió de Catalunya.
Interessant, no?
L'has vist?
No.
Doncs te'l recomano.
Mira,
s'emet a les 9 de la nit
i es fa redifusió
els dimarts
a l'entorn
de la una i mitja
de la matinada.
El programa
és setmanal
i dura 30 minuts
aproximadament.
està presentat
per l'escriptora
i professora
de la Internacional
de Catalunya
Maria de la Pau Gené.
S'hi mostra
l'actualitat universitària
en diferents seccions.
Per més informació
per qui vulgui consultar
els continguts
d'aquests programes
3bbaixes
tvcatalunya.com
barra campus33.
I finalment,
destacar
que tot i que divendres
marxem de vacances,
demà dijous
al Port de Tarragona
hi haurà diverses festes
universitàries
a les quals,
companys,
us recomano
que feu una visita.
No, no,
ens ho recomanes
i hi anirem tots.
i hi anirem
amb tu,
Hélder, a més.
El tren viatjarà al Port,
doncs?
I tant.
No sé si farem un reportatge,
però hi anirem.
Moltes gràcies, Hélder.
Fins la setmana.
Has previngut a explicar-ho
un això
que sempre fa falta saber.
I ara la Núria
ens posa una mica de música.
Àlex,
aquesta cançó
l'has escollit tu,
però per què?
L'he escollit per recordar-vos
que ben aviat
tenim el festival
de la Dixeland
que desfilaran
pels carrers
oferint música
a Port d'Oquier
i també a diversos
locals nocturns
amb músics com
Larry Jones,
Bebo Valdés,
John Seiger.
I això és perquè...
Evidentment,
hem d'anar-hi.
Hem d'anar-hi
a diversos bars,
també pel carrer
van tocant
i és interessant saber-ho.
Escoltem la música.
Abans de poder escoltar
tota aquesta meravellosa cançó,
si et sembla,
acomiadem ja
tots els nostres col·laboradors.
Doncs fins la propera setmana
que recordem
que serà
el proper dia 30 de març
perquè ens n'anem
de vacances
que també tenim dret.
També toca.
També toca.
Acomiadem a Marc Càmera,
Joan Carles Gómez,
Sara Sunyer,
Roger Seró,
Andrea Valverde,
Robert Martínez,
Nacho Fernández,
Hélder Moia,
Núria Cartanyal-Só,
la Marta Montegut
dirigint aquesta màquina,
qui us està parlant
la Laia Riverola
i jo mateix,
la Laia González.
Fins la propera.
Adeu.
Estimul,
la Laia Riverola
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!