Diumenge, 13 de març de 2005.
Es el momento en la bahía, con el viento en libertad, de gallos y de...
Habaneras desde el balcón.
Música...
Música...
Música...
Música...
Música...
Música...
Música...
Música...
Música...
Música...
Música...
Música...
Música...
Música...
Música...
Música...
Música...
Música...
Música...
Música...
Música...
Música...
Música...
Música...
Música...
Música...
Música...
Música...
Música...
Música...
Música...
El cubà Frank Fernández interpreta al piano dues contradances de meitat del segle XIX, de Manuel Saumell.
El huracà, on la mà esquerra és pràcticament un estudi d'octaves, i les bodes.
A les dues contradances sentíem l'acompanyament rítmic de la vanera.
Ara del mexicà José Suárez Garavito.
Maria Teresa Vera gravà pel Xeix 40, El adiós del soldado.
Ara del mexicà José Suárez Garavito.
Al pie de una ventana me voy, pero no llores, alma mía, que volveré mañana.
Ya se asoma la estrella de la aurora, ya se divisa por el oriente del alba.
En el cuartel, tambores y cornetas están tocando diana.
Horas después, cuando la negra noche cubrió de luto el campo de batalla,
a la luz de un vivaparino y triste, un bombe en él se miraba.
Alguna cosa veía el sentinela, que al sentirse morir, dijo en voz baja,
soltó el fusil, luego cerró los ojos y sentó una lágrima.
Hoy cuenta por doquier toda la gente que cuando asoma por el oriente del alba,
en el cuartel, tambores y cornetas, están tocando diana.
Se ve pagar la misteriosa sombra que se detiene al pie de una ventana
y murmurando, no llores, alma mía, que volveré mañana.
I seguint amb cantants cubans, i en aquest cas també autor cuba,
escoltarem a Ester Borja en una habanera de Eduardo Sánchez de Fuentes.
Mírame así.
Hay en tu risa de cristal, un trino alegre y seductor,
y en tu mirada angelical, hay un destello de candor.
Es en tu rostro celestial, donde florece la ilusión,
tu ser encarna el ideal de mi cautivo corazón.
Quiero que me miren tus ojos así, con tan dulce expresión de bondad,
que me llene de felicidad.
y en tu risa es como un cascabel,
cuyo alegre repique despierta en mi alma el cariño más fiel.
Me llene de felicidad, me llene de felicidad.
de tu dulce mirada despierta en mi alma el cariño más fiel.
Al segle XIX, les agrupacions corals obreres a la nostra península
marcaran un format de cant molt important,
encara que no arribarem al virtuosisme d'algunes propostes polifòniques actuals.
una de las cançons que me se interpretar fue la que nos ofreix el cor del Instituto Cubano de Radio y Televisión.
Escrita per Climent Cuspiner al año 1890,
está definida con danza americana coreada,
la cimarrona.
La cimarrona va a la sala y sí,
lucha a las leñas, rompe el zarzal, rompe el zarzal,
recuerdo el día y el patio hogar,
roba sus hijos y roba la paz,
el furor sin igual del mastro el capataz,
y su un día escapar,
del mastro el capataz,
sí, sí,
y hayo en el mon de la soledad,
sí, sí,
hayo las lichas,
la libertad,
y la libertad,
hayo los angustiaras,
la cimarroncita
viendo el cielo azul,
hayo sin marroncitas,
la citad en el país
El país proscrita en que vio la luz,
hay soños angustiados,
la cimarroncita tiendo el cielo azul,
hay la cimarroncita,
hay del país proscrita en que vio la luz,
y vio la luz.
Tales és una petita villa de les comarques de Castelló.
Allà, les sabaneres s'interpreten de la forma que ho fa
el grup de l'escola de dolceiners i tabaleters, Eñorança.
El país proscrita en que vio la luz.
Las chiamars terrestres e vivencé alятно.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!



Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Marinera!
Marinera!
Marinera!
Marinera!
Marinera!
Marinera!
Marinera!
En la costa asturiana on la proposta polifònica s'unifica junt amb altres com el cant de Sobretaula i el de Taverna.
Ens apropem a l'Angreu i Mieres, on en el seu dia i degut segurament al treball extenuant de la mina porta a molta gent a acceptar els rics d'anar-se a provar fortuna a l'altre costat de l'Atlàntic.
Essem pot ser això una de les raons de l'arribada d'aquest gènere musical.
De Mieres lo chote la unión i un ingles vino a Bilbao.
Fesem小ix, bar addresses el rei del Mar, però a quasiazz contributes a izama del Du61ha possiblement i s'ustedes del Deutsch i himalt Unlikeïs,
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
I si un inglès vino a Bilbao, a la nostra ciutat, venen uns quants.
Des de Tarragona Ràdio us diem adeu, Núria, al control i Xavier, que us ha parlat.
Esperam-vos el proper diumenge a dos quarts de deu del matí.
Bona nit