Ella me habló en la bahía, de la isla donde nació,
mientras el alba naciente...
Diumenge, 10 d'abril de 2005, arriba el temps de...
Habaneras desde el balcón.
Amb l'esclop d'un pescador, m'he fet una barca xica,
d'un llap i sapalm i suc, i la bella més bonica,
d'un retall abocador.
Venim amb l'esclop d'un pescador,
m'he fet una barca xica,
d'un llap i sapalm i suc,
i la bella més bonica,
un retall abocador.
Els rems els he fet tallar,
els buixets d'una puntaire,
i per poder-los colar,
un am que no pesi gaire,
mirar-te un fil de pescà,
amb l'alba d'un papalló,
i una agulla de pinassa,
faig la canya i el tibó,
per si casgui a Maragassa,
no es posi gens del galló.
La xarxa la fa enfoller,
amb tela de mosquitera,
que jo em conec un indret
per quan surti de pesquera,
on només hi ha genguer de pit,
la xarxa la fa enfoller,
amb tela de mosquitera,
que jo em conec un indret
per quan surti de pesquera.
i el dia que arribi a poc,
on només hi ha genguer,
la meva barca és així,
petita com una gruna,
i quan surti el domen,
tindrà la llum de la lluna,
il·luminar-li el camí,
i el dia que arribi a poc,
carregat de prou a poc,
veu inflada i remant fort,
tot el poble farà troba,
que jo em conec un pescador.
Tothom dirà,
adéu-n'hi-do,
tant de pesc que no s'explica,
tres urses del peix i llum,
amb una barca tan xica,
com l'esclop d'un pescador.
Era la barca xica de Rafael Llop i Josep Maria Roland,
cantada per Olla Barrillada,
que ara ens ofreixen la popular habanera d'origen peninsular,
Rosina.
I un guatemalo que estaba en un capital,
ansioso le preguntó,
¿quién te hace pelar?
Y entonces la flor contestó,
mirando hacia el mar.
Quien pierde su corazón,
no puede cantar.
Y el mío se lo llevo,
un rubio oficial,
de un marco de Nueva York,
que no volverá.
Si un marino gentil
te robo el corazón
para hacerme pelum,
yo del mío alelos,
si me dices que sí.
Y en un verde palmar,
entre rosas y flores,
otra vez mi canción brindaré,
cual un hito al amor.
Rosina del verde palmar,
no sufra así.
Y olvida tu rubio oficial,
y quiéreme a mí.
Mi amor,
don amor,
se olvida,
y tú lo verás.
mis besos y mis caricias,
te harán olvidar.
Y entonces la flor contestó,
mirando hacia el mar.
Quien pierde su corazón,
no puede cantar.
Y el mío se lo llevo,
un rubio oficial,
de un marco de Nueva York,
que no volverá.
Si un marino gentil
te robo el corazón,
para hacerme pelum,
yo del mío alelos,
si me dices que sí.
Y en un verde palmar,
entre rosas y flores,
otra vez mi canción brindaré,
cual un hito al amor.
Estem escoltant el grup
de les comarques tarragonines
Olla Barrellada,
en el seu últim enregistrament,
que han tret fa pocs dies
i que titulen
amb el nom de la manera
que sentirem,
amb lletra de Josep Maria de Sagarra
i música del component del grup,
guitarra i ve o baixa,
en Tom Cabré,
balada a les estrelles.
S'ha fet pirata del mar,
i és amo d'una galera,
a la prova del maixer,
a posant bandera negra,
a la prova del maixer,
a la prova del maixer,
a posant bandera negra,
la corpenta d'un irré,
a penjar a l'arbre mestre,
a penjar a l'arbre mestre,
i diu ensenyant les veus,
adeu,
genins de la terra.
No sóc pirata del mar,
per la sang ni la riquesa,
per la fam d'aquest món,
ni l'amor de les princeses.
de la terra.
Si no,
per què dins la nau?
Quan para el vent a la vela,
i el sospir de la nit,
les aigües es tornen tèries,
on sento que tingui el cor
més a prop que les estrelles.
I diu ensenyant les veus,
adeu,
jardins de la terra,
sóc més a prop que les estrelles.
adeu,
jardins de la terra.
L'any 1983 es va crear Olla Barrallada,
que, juntament amb el desapareixut grup cambrilenc mestral,
van ser els primers grups davaneres de les comarques tarragonines.
Cantan de Ricardo Lafuente, Torrevieja.
de la terra.
de la terra.
de la terra.
de la terra.
de la terra.
de la terra.
de la terra.
de la terra.
de la terra.
de la terra.
de la terra.
de la terra.

de la terra.
de la terra.
de la terra.
de la terra.
de la terra.
con la terra.
de la terra.
de la terra.
de la terra.
de la terra.
de la playa con una canción.
Ah, torre vieja divina.
Ah, con tu cielo sin paz
eres enrujo, canto de amores,
plácido en sueño para el que busca soñar con tu alma.
Entre las olas tatuadas
Entre las olas tatuadas
Vienen las habaneras que son de La Habana
Mensajes de amor
Llegan con suaves caricias
A la vez que a la brisa besa en la playa con una canción.
Ah, torre vieja divina.
Ah, con tu cielo sin paz
Eres enrujo, canto de amores,
plácido en sueño para el que busca soñar con tu alma.
Ah, torre vieja divina.
Ah, torre vieja divina.
Ah, con tu cielo sin paz
Eres enrujo, canto de amores,
Eres enrujo, canto de amores,
plácido en sueño para el que busca soñar con tu alma.
En el 2000 van gravar
Amb amor et vull cantar.
Al 2004, aquest que estem sentint,
balada a les estrelles,
del gran músic i compositor Ricard Viladesau,
que no fa massa dies ens va deixar,
encara que la seva obra ens queda,
olla barrellada canta
La rosa dels vents.
A la voreta del mar
Hi tenim una barqueta
Blanca i blau de color
Amb dos rems i blanca verdes
Vé per nou roda dels veus
I té gràcia marinera
Quan navega mare en lli
El compàs d'una avenera
A les coves d'en Gisbert
Anirem a punta d'Alba
Per veure com surt el sol
El vaivet de les onades
I com dos enamorats
Ens direm dolces paraules
Ja ens farem uns petonets
Arraulits
Dins nostra barca
Seràs tu rosa dels veus
Nostra flor
més estimada
Per guardar rosa dels veus
El secret
El secret d'una vessada
I a la voreta del mar
Una nit cara i serena
Jugant bé amb l'amor
Amor de mar i sirene
Amor de mar i sirene
I a la voreta dels veus
De la nostra mar navega
Li cantàrem la cançó
La cançó que el mar ensenya
A les coves d'en Gisbert, anirem a punta d'Alba,
per veure com surt el sol, el vaivet de les onades.
I com dos enamorats, ens direm dalses paraules,
i ens farem uns petonets.
Arraulits dins nostra barca, seràs tu rosa dels vells,
nostra flor més estimada, per guardar rosa dels vells,
El secret d'una besada
El secret d'una besada
El novembre des de l'any 1985 es celebra al Capital Cubana,
el Festival d'Havaneres de la Habana.
En l'última edició, Olla Barallada va estar-hi present,
a més de realitzar alguna altra actuació a l'entorn d'aquesta vella ciutat,
de Carles Casanovas i Josep Bastons, Lola, la tavernera.
Aïllada.
Ja de negre nip buscant aixafluc entre la taverna,
el vent i la pluja van normenant dies de tardor,
Mariners joves i bat i pot, amb folat negre lligat al port,
el rodaçoc es perdona vides i a doblor.
Corre, Lola, posa'm un got de vi,
i em cantaré una cançó.
I mentre li canta una avenera amb la guitarra,
ella mou el curt, balanceja els vitis, clau la rialla,
i mirant coqueta, pica l'ullet al moi de calella,
grunxolant el cos, marquant el compàs d'aquella avenera.
El te cos m'encena, el te cos em port, muleteta vella.
jo t'estimaré fins la vida al temps,
si tu vols ser meva.
I la vella Lola llença el davantar,
mans a la cintura, ballen cintura pel seu amat.
quan arriba el vespre a la tavernera encisadora,
espera el galant que com cada nit l'ha d'enamorar.
amb la guitarra i un got de vi,
cantant alegre tota la nit,
cançons de cuves, cants de mulates i blau marit.
Corre, Lola, posa'm un got de vi,
i et canta tota la nit.
I mentre li canta una avenera amb la guitarra,
ella mou el cul,
balancès, els vitis, la rialla.
I mirant coquetes,
pica l'ulleta, el noi de cabella,
grunxolant el cos,
marquant el compàs d'aquella avenera.
El teu cos m'encena,
el teu cos em port, muleteta vella.
Jo t'estimaré fins l'altir del temps,
si tu vas ser meva i l'abella l'obra.
I ets al davantar,
mans a la cintura,
ballant sultura pel seu amat.
Mans a la cintura,
ballant sultura pel seu amat.
I acabarem amb una altra avenera molt coneguda,
que ells, Olla Barrillada,
han gravat en aquest recent CD
de José Luis Ortega Monasterio
i acompanyats dels que vosaltres vulgueu,
des de casa vostra,
El meu avi.
El meu avi.
El meu avi.
El meu avi.
El meu avi va anar a Cuba.
a l'aborto del català,
el millor barco de guerra,
a la flota d'Ultramar.
El timoner i el nostre avi,
i catorze mariners,
eren nascuts a Calella,
que eren nascuts a Palatrujé.
Quan el català
sortia a la mà,
els nois de Calella
feien un cremat.
mans a la guitarra,
solien cantar,
solien cantar.
Visca Catalunya,
visca el català.
a l'aborto del català.
S'haurien nascut a Palatrujé.
S'haurien nascut a Palatrujé.
S'haurien nascut a Palatrujé.
a la feina del Dr donnerà.
Arribaren temps de guerra,
de perfidies i traïcions,
i en el mar de la Sentire
retronaren els canons.
retronaren els canons.
Els mariners de Calella
i el meu avi en dins de tot
paren morir a cobertes,
paren morir al pèl del canó.
Quan el català
sortia a la mà
tindrà el meu avi
cap a maig que està.
Però els valents de Bordo
no varen tornar,
tingueren la culpa
els americans.
Quan el català
sortia a la mà
sortia a la mà
els maris de Calella
veien un tremor
amb un tremor
amb la guitarra
solírem cantar,
solírem cantar.
Visca Catalunya!
Visca el català!
Visca Catalunya!
Visca o català!
En el institut de bi лай
Ella me habló en la bahía
De la isla donde nació
Mientras el alba naciente
Al control Núria Cartañá
Javier Pardina us ha parlat
Fins al proper Diumenge
A dos cuarts de Deo del Matí, a Tarragona, Radio