Dimarts 15 de març, 6 del matí.
Comença la vaga de 24 hores dels treballadors del Tadis a Espanya.
A Tarragona, tota la plantilla s'encadena a les portes de la fàbrica.
Estem encadenats avui aquí a la porta de la fàbrica del Tadis a Tarragona
per donar mostres del nostre rebuig al plantament de l'empresa
que va presentar el 23 de juliol, que és el tancament de la fàbrica,
i per intentar buscar solucions per la gent i pels treballadors.
Tenim moltes dificultats que es posin d'acord les administracions amb l'empresa,
però nosaltres creiem que el problema és un problema que té l'empresa amb els treballadors
i és l'empresa la que té a negociar i trobar solucions pels treballadors.
Demà reunirem l'empresa, Generalitat i sindicats
i el que volem és veure si pogués haver un principi d'acord en principi.
No som massa optimistes, no tenim massa esperances,
però volem enforçar la situació una miqueta.
Llavors, depèn de demà, encetarem un calendari d'accions
a portar a terme amb els pròxims setmanes, mesos,
fins i tot que tinguem la solució que volem pels treballadors de la fàbrica del Tadis.
InfoEconomia. Tota l'actualitat econòmica a Tarragona Ràdio.
Sanyos, bona tarda, envinguts.
El drama del Tadis serà avui la protagonista d'InfoEconomia
i en parlarem amb les persones que més ho estan patint,
els treballadors que estan veient com, per molt de soroll que facin,
per molt que tinguin raó, ja que el Tadis és una empresa solvent,
enguany fins i tot ha tingut beneficis,
l'empresa francoespanyola continua endavant amb el seu famós pla industrial,
un pla que portarà el tancament de diferents plantes a Espanya,
com la de Tarragona, que té previst de tancar-se aquest 31 d'agost.
Maria Almenar, bona tarda.
Molt bona tarda, Alex.
I tu com ho veus, Maria, es podrà evitar aquest tancament, sí o no?
Doncs la veritat no ho sé, Alex.
De fet, treballadors del Tadis s'han reunit amb el Departament de Treball de la Generalitat
fa unes hores i ells mateixos ens ho explicaran de seguida aquí a InfoEconomia.
Home, la idea és aconseguir el mateix que amb la planta de Sevilla,
que no es tancarà fins al 2007,
la qual cosa permetrà que la majoria de treballadors pugui prejubilar-se.
Això com a mínim, Maria, és el que esperem que passi també aquí a la planta de Tarragona,
però el Tadis no serà l'únic tema que tocarem avui a InfoEconomia.
Doncs parlarem també del refinançament,
aquest nou concepte que s'ha introduït a la nostra economia més quotidiana
i que està ajudant a moltes famílies a viure amb dignitat,
malgrat la hipoteca, les lletres del cotxe, el crèdit de l'ordinador, etcètera, etcètera, etcètera.
Serà en Finanfàcil una de les primeres consultores financeres
que va parlar del refinançament a Espanya.
A l'Espai de Joves Emprenedors en rebrem una autèntica pionera.
Anna Maria Fernández acaba d'obrir una empresa de banderes d'artesanía
que els planteja treballar no només en Tarragona i comarques,
sinó també en la resta d'Europa i el món.
Tota una inspiració i model pels joves emprenedors del camp.
Troba que últimament la seva empresa no té el mateix balanç de beneficis que altres anys?
Que ha disminuït la seva prosperitat?
En poques paraules, troba que s'ha estancat?
Doncs escolti el programa d'avui,
ja que farem un monogràfic especial de com incentivar la creativitat a la seva empresa.
Serà amb l'economista Àlex Rovira Celma.
Aprofitarem també per trucar a Enric Calvo,
al secretari institucional de PIMEC Autònoms,
perquè ens expliquen què consistirà aquest estatut de l'autònom
que acaben de presentar la Generalitat.
Abans, però, els titulars de la setmana.
Infoeconomia. Notícies.
Les fruites i les verdures més barates en les petites botigues.
Segons un estudi realitzat per al Ministeri d'Indústria,
les diferències de preus en fruites, verdures i peix
assolit el 25% de diferències segons el lloc on es comprin.
Així, doncs, els populars comerços de barri
són els establiments més barats en fruites, hortalitzes i carn,
els supermercats en el peix i els hipermercats en drogueria.
Per ciutat, Tarragona no destaca com la ciutat més cara ni com la més barata.
El govern paga 120 milions als ajuntaments
per la desaparició de l'impost per activitat econòmica.
El govern ha aconseguit pacificar el conflicte obert amb els ajuntaments
per els seus problemes financers
gràcies a una nova ajuda extra de 120 milions d'euros.
Aquesta xifra completarà la compensació anual
que reben els ajuntaments
per la desaparició de l'impost d'activitats econòmiques.
La Comissió Europea denuncia a Espanya
pel retard en la liberalització de gas i electricitat.
La Comissió Europea ha donat una segona advertència
per no haver aplicat totalment les directives
que s'estableixen en l'obertura dels sectors del gas i l'electricitat.
A Espanya, la infracció s'ha obert
a causa del retras de la incorporació de disposicions tècniques.
L'associació per la petita i mitjana empresa de Catalunya,
la PIMEC,
es compromet a lluitar amb més força
per l'Estatut de l'Autònom.
Ahir dimecres, la PIMEC va arribar amb un acord
amb la Federació Nacional d'Associacions de Treballadors Autònoms
i la resta d'integrants del Fòrum del Comerç de Benicarló.
Segons aquest acord,
es lluitarà amb més fermesa
per la posada en marxa de l'Estatut de l'Autònom.
D'aquest futur estatut
volem parlar ara mateix
amb el secretari institucional de PIMEC Autònoms,
el senyor Enric Calvo.
Senyor Calvo, bona tarda.
Hola, bona tarda.
I benvingut.
Ara sí, per fi tindrem un estatut de l'Autònom?
Doncs bé, aquest sembla que és un compromís
que ja en el moment electoral
va adquirir el partit que avui està el govern
i tots els actes que posteriorment
han anat realitzant aquest govern
de moment ens confirmen que sí,
que hi ha una voluntat ferma.
Però sembla que tothom hauria d'estar content
amb aquest acord, sembla,
ja que la patronal, la COE,
no està gaire d'acord.
Bé, bueno, hi ha una mica...
El tema autònom sempre ha creat unes discrepàncies,
però ha sigut pròpies de la confusió
en torn ja de la mateixa definició de l'autònom, no?
Històricament, doncs, les reivindicacions
o les propostes del sector autònom
doncs no han estat ateses
i després d'aquests 25 anys especialment
doncs arribem a la situació que estem
que ja és insostenible
i l'autònom necessita una especial protecció
igual que el reste d'empreses, no?
De fet, el president de l'Ate,
la Federació Nacional d'Associacions
Perdó, de Treballadors Autònoms,
Lorenzo Amor, ha criticat la COE
dient que és el fet de no tenir un estatut
el que ha provocat que durant 17 anys
els autònoms no haguem tingut
la protecció social que tenen
els treballadors assalariats, no?
Correcte.
O sigui, el fet és que des de l'àmbit empresarial
doncs hem vist a complertes
doncs una sèrie d'objectius
per exemple, doncs, tindre
una llei de societats anònimes,
una llei de societats limitades
i dintre de les societats limitades
doncs com ara tenim noves empreses
i diferents tipologies
o la llei de cooperatives o el que sigui
canvi, durant tots aquests anys
no ho hem aconseguit
i esperem que ho fem ara
doncs tindre una llei especial
que protegeixi aquesta empresa
de titularitat física
que es diu l'autònom.
Senyor Calvol, pels autònomos
que s'estiguin escoltant
quines avantatges millores
es pensen introduir
amb aquest estatut de l'autònom?
Bé, els treballs
actualment la situació és
que hi ha un grup d'experts
nomenat pel propi Ministeri
de Treball que estan treballant
doncs hem emet una sèrie de conclusions
la base de les quals
doncs serviran per redactar aquest estatut.
Ara bé, des de les organitzacions
sí que és cert
doncs que ja hem formulat
tota una sèrie de propostes
que en aquest moment
doncs lògicament per voluntat nostra
voldríem que això conformés
a l'estatut, no?
Ara bé, el que sí és segur
és que aquest estatut
primer de tot
ha de portar
doncs una seguretat jurídica
des del punt de vista
de què puguem dir
que l'autònom
entès com aquesta empresa individual
des del punt de vista
de la persona física
doncs ja té una llei pròpia
per tant està dotat
d'una protecció jurídica.
I en segon lloc
i aquí faig una mica d'història
doncs
contindre tota una sèrie
de reivindicacions
que són històriques
dintre del sector
de major protecció social
en la tendència
d'equiparar-nos
en el règim general.
Per tant, aquí tenim temes
des d'accés
a indemnitzacions
pel cesament
de la nostra activitat
perquè a vegades
doncs hem de plegar
per causes
que ens són alienes
i en aquest sentit
tindr una jubilació anticipada
la possibilitat
de cotitzar a temps parcial
i així aniríem
a complir
la possibilitat
de cotitzar els nostres familiars
per molt que convisquin
amb nosaltres, etcètera, etcètera, etcètera.
Això esperem.
Senyor Enric Calvo,
secretari institucional
de Pimec Autònoms,
gràcies i sort
amb l'aprovació
d'aquest nou estatut.
Moltes gràcies a vostès.
Tota l'actualitat
de les comarques
al sud de Catalunya.
El directori punt net.
I avui el directori punt net
destaca la pujada dels preus
al consum a Tarragona
i, per una altra banda,
la voluntat de BASF
de reduir les seves inversions
al camp
a causa del cànon de l'aigua
imposat per la Generalitat
de Catalunya.
Valentí Parrilla,
redactor cap del directori punt net.
Bona tarda.
Bona tarda, Àlex.
Els preus es van apujar
el passat mes de febrer
un 0,4%
a les comarques de Tarragona,
el doble
que la mitjana catalana.
La inflació
interanual
a la demarcació
és ara del 3,2%,
6 d'esimes inferiors
a la catalana,
segons les dades
de l'índex de preus al consum,
publicades aquesta setmana
per l'Institut Nacional d'Estatística.
Canviant de tema,
els directius
de la multinacional BASF
han advertit aquesta setmana
a Barcelona
que el nou cànon de l'aigua
que vol aplicar
l'Agència Catalana de l'Aigua
afectarà fortament
la competitivitat
a les empreses del sector
establertes a Catalunya.
La multinacional Alemanya-BASF
té al Polígon Petroquímic de Tarragona
la seva principal instal·lació
al sud d'Europa.
Tot i haver fet
fortes inversions
els darrers anys,
pel proper quinquenni
només invertirà
en 80 milions d'euros,
una inversió
que els mateixos responsables
de BASF
han reconegut
que era modesta,
destinada bàsicament
a algunes infraestructures
i no a nous projectes productius.
Gràcies, Valentí.
Per més informació,
ja ho sabeu,
3bdobles al directori.net.
Feu una breu parada
i a la tornada
posem sobre la taula
la situació dels treballadors del Tadis
a Tarragona.
Fins ara mateix.
Info
Economia
¿Has oído hablar
de Finanfacil?
He visto el anuncio,
pero ¿exactamente qué es?
Finanfacil
es una de las mayores
consultoras financieras
del país.
De hecho,
tienen oficinas
por toda España.
Se dedican
a reunificar préstamos.
¿Reunificar préstamos?
Sí,
cogen todos tus gastos mensuales
y te lo dejan
en un solo pago.
Mira,
por ponerte un ejemplo,
antes de conocer
a Finanfacil,
yo tenía unos gastos fijos
de 1.000 euros cada mes.
Pues gracias a Finanfacil,
ahora solo pago 500.
¿Y cómo lo hacen?
Llámales y te lo explicarán.
Apunta
en Tarragona
977
24
93
46
y en Reus
977
32
82
86
Hazme caso
que no te agobien las deudas.
Llama a Finanfacil.
I ja ens acompanya
Pere Calvó,
director de mitjans
de Finanfacil.
Pere,
bona tarda,
benvingut a Info Economia.
Bona tarda.
Hem sentit parlar
i hem vist l'anunci
de Finanfacil
a diferents mitjans
de comunicació
del Camp de Tarragona,
però apalso i ens
que encara no ho tinguin
gaire clar
què és Finanfacil.
Bé,
Finanfacil
és una solució
financera.
Som bròquers
financers,
bròquers i hipotecaris
i el que fem
és, bueno,
reunificar deutes,
solucionar
hipoteques
als joves,
buscar el millor preu
i les millors condicions
al mercat
quant a una hipoteca
i
presentar un producte nou
que és una hipoteca
especial
per a estrangers.
Has parlat, Pere,
de la reunificació
de deutes.
És el mateix
que el refinançament?
No.
De fet,
a veure,
el refinançament
és un concepte
que, bueno,
que està fins ara
al mercat,
podríem dir,
i de fet
el millor
podria ser
esborrar-ho,
no?
Reunificar un deute,
reunificar un deute
vol dir
agrupar
una sèrie
de deutes
que tenim,
bueno,
que tenim la majoria,
com pot ser
una hipoteca,
el prèstec
d'una hipoteca,
el prèstec
d'un vehicle,
d'una visa,
d'unes vacances,
ho reunifiquem
amb una sola
quota mensual,
estalviant un 50%
en el pagament
de la quota
i, evidentment,
doncs, bueno,
la tranquil·litat
que et queda
després de reunificar,
per què?
Perquè només
paguem un rebut
i estalviem diners,
no?,
del cap del mes.
I com s'aconseguís,
això?
perquè jo suposo que
molts de suïents
de l'InfoEconomia
i aquest Arragona Ràdio
estaran incuriosits,
no?,
com s'aconseguís
que de tots els préstecs
que tenim,
no?,
de tots els deutes,
a sigui,
el prèstec,
bueno,
de la hipoteca,
el prèstec per comprar
el cotxe,
l'ordinador,
tot es reunifiqui
i només pagaran una quota
i a més a més
la meitat,
no?,
amb la qual cosa
es guanyen qualitat
de vida.
Bueno,
a veure,
l'endeutament
del 90%
de les famílies
de l'Estat,
doncs,
bueno,
estan en aquesta situació,
oi?
Llavors,
com s'aconsegueix?
Doncs,
bueno,
podent no ser que el més indicat
per explicar-ho,
no?,
però tot està basat
en un producte hipotecari,
no?,
vull dir,
tothom té una vivenda
i el que fem és,
mitjançant la vivenda,
doncs,
allargar el termini
dels pagaments
i millorar les condicions
del tipus d'interès,
és a dir,
un prèstec personal
estem parlant
d'un 8%,
avui en dia,
de promitza el mercat,
quan un hipotecari
estem parlant
d'un 3%.
Estic parlant,
Pere,
que tantes famílies
que hi ha a Espanya
actualment
que estan endeutades,
no?,
ofegades,
sanguïçades
per tots els deutes,
les hipoteiques,
els prèstecs,
els crèdits,
ja troben una manera
de sanguïçar-se,
no?,
de poder respirar
i poder arribar
a final de mes
i fins i tot
guarir-se d'una bona
qualitat de vida
gràcies a Finanfàcil.
Doncs sí,
en definitiva és això.
No és l'únic producte
que tenim,
tenim altres serveis,
tenim un servei
específic pels joves,
vull dir,
davant de la dificultat
per adquirir una vivenda
degut al preu
que està avui en dia
a la vivenda,
més a Tarragona
que a altres llocs,
poder,
hem creat un producte
específic pels joves,
no?,
amb el que
tinguin accés,
no?,
amb una vivenda,
que puguin accedir
a una vivenda
amb unes condicions
que no es tinguin
que hipotecar
la vida,
en definitiva,
i el que fem és,
doncs, bueno,
els busquem una hipoteca
amb unes condicions
especials,
no?,
incluent-li
les despeses,
els mobles,
la cuina,
no?,
la il·lusió de tenir
una cuina,
de tenir
uns primers mobles,
en definitiva,
bueno,
que tinguin una il·lusió,
no?,
per comprar-s un pis,
que no sigui un problema.
Això mateix,
i fer la vida més fàcil,
més còmoda,
a cap i a la fi,
aquesta és l'intensió
i l'objectiu,
ja ho he sentit,
no?,
tantes,
aquesta bona idea,
les bones pensades
que tenen a Finanfàcil,
una empresa que,
per cert,
va sorgir de Tarragona,
però que s'ha expandit,
s'està expandint
per tota Espanya,
no?
Doncs sí,
a veure,
nosaltres tenim un lema
que l'estem,
estem intentant posicionar,
no?,
que és exportar en Tarragona,
no?,
perquè som una empresa
d'aquí,
de Tarragona,
vam néixer l'any 2002
amb una oficina
aquí a Tarragona,
a la Rambla,
avui en dia tenim
35 oficines
arreu de l'Estat,
estem començant,
bueno,
hem creat una nova línia
de negoci,
perquè no,
volem cobrir,
volem donar el servei
arreu de l'Estat
i no arribem,
llavors hem creat
una nova línia,
que és la,
la,
la línia de franquícies,
no?,
de Finanfàcil,
i ara per ara,
doncs, bueno,
podem anunciar que
la setmana vinent
obrirem Madrid,
obrirem Palma de Mallorca
i obrirem,
doncs,
16 oficines noves,
no?,
arribant,
doncs, bueno,
amb un còmput total
d'operturs
aquest any
a veure 50 oficines.
50 oficines.
que no us obrien
a les deutes,
truqueu Finanfàcil
a Tarragona,
al 977 24 93 46,
977 24 93 46,
i també a Reus,
Finanfàcil a Reus,
977 32 82 86,
32 82 86.
Pere Calbó,
director de mitjans
de Finanfàcil,
gràcies i bona nit.
Gràcies a vosaltres,
Berni.
¿Has oído hablar
de Finanfàcil?
He visto el anuncio,
pero,
¿exactamente qué es?
Finanfàcil es una
de las mayores consultoras
financieras del país.
De hecho,
tienen oficinas
por toda España.
Se dedican a reunificar
préstamos.
¿Reunificar préstamos?
Sí,
cogen todos tus gastos mensuales
y te lo dejan
en un solo pago.
Mira,
por ponerte un ejemplo,
antes de conocer
a Finanfàcil,
yo tenía unos gastos fijos
de 1.000 euros cada mes.
Pues gracias a Finanfàcil,
ahora solo pago 500.
¿Y cómo lo hacen?
Llámales y te lo explicarán.
Apunta en Tarragona
977 24 93 46
y en Reus
977 32 82 86.
Hazme caso,
que no te agobien
las deudas.
Llama a Finanfàcil.
La economía es vida.
La vida es economía.
Infoekonomía,
un programa
da Tarragona Radio.
Fa pocas horas,
que s'ha acabat la reunió
entre els representants
treballadors
del Tadis Tarragona
amb el conseller
de treball
de la Generalitat
i ja els tenim aquí
amb nosaltres
a Infoekonomía
Tarragona Radio.
Andrés Cobo.
Bona tarda.
Andrés,
bona tarda.
Andrés Cobo
és el delegat estatal
de la UGT
de l'empresa
del Tadis.
Anna Guas,
bona tarda.
Bona tarda.
Anna Guas
és delegada sindical
de comissions obreres
del Tadis.
Antoni Aguilar,
bona tarda.
Bona tarda.
Antoni Aguilar
és el delegat
de comissions obreres
igual que la seva
companya Anna Guas.
Xavi Morato,
bona tarda també.
Bona tarda.
Xavi Morato
és el secretari
general agroalimentari
de la UGT
de Tarragona.
Gràcies, Maria.
Doncs parlem
amb Andrés,
Anna,
Antoni i Xavi
de la situació
actual
dels treballadors
al Tadis
de Tarragona.
Jo no sé
què us han dit.
Heu aclarit
alguna cosa
a la Generalitat?
Ha servit
d'alguna cosa
a aquesta reunió?
Què us han dit?
No sé qui
voldria començar.
Anna,
tu mateixa si vols.
Bé, primer en tu cas
ratificar-te
que no ha estat
una reunió
amb el delegat
de treball
de la Generalitat.
No ha estat
amb el conseller?
No, amb el conseller,
sinó que ha estat
amb la directora general
de relacions laborals
que és la Marcerna.
La Marcerna,
l'empresa,
ha vingut
el director
de recursos humans
i un senyor
que es diu
Miguel Cuenca
que és un intermediari
com si diguéssim
que l'hem posat
de cara
a parlar
amb els treballadors
i amb la direcció.
i després hem estat
comissions UGT.
Bé, la reunió,
a veure,
en principi
no teníem
masses, masses
expectatives
que se solucionés
alguna cosa,
no?
Però sí que
doncs tampoc
hem sortit
descontents,
sinó que
hem pogut
arrencar
un compromís
per part
de l'empresa
que després
de Setmana Santa
s'asseurà
amb comissions UGT
per veure solucions
a la fàbrica de Tarragona.
els treballadors
de la fàbrica.
Per fi,
heu aconseguit
que el Tadis
es comprometi
a parlar amb vosaltres.
Sí.
Sí.
Segueix.
Sí,
bé,
bona tarda.
De fet,
podríem dir
que parlar,
portem parlant
ja bastant de temps,
no?
El Tadis
és una empresa
molt gran
i com ho sabeu
ara és un grup,
una multinacional
i, bueno,
amb els temes sindicals
tenim molts temes
a tractar,
però el que tracta
del plan industrial,
que van denominar
el plan industrial
del 23 de juliol
del 2003,
i respecte
de la fàbrica de Tarragona,
bueno,
doncs es van començar
a tindre converses
el juliol de l'any passat,
després d'estar un any
que no volíem ni parlar
perquè feia sis mesos
que havíem tingut
un altre plan industrial
que havien tancat sis fàbriques,
afortunadament en aquell moment
no va trocar la nostra,
però mai se pensàvem
que podia tocar tan aviat
a Tarragona,
no?
Perquè en aquell moment
vam fer un esforç
de, bueno,
d'arribar a un acord
que poguessin sortir
una majoria de treballadors
prejubilats
i una minoria
d'aquella operació
que es tenien
que traslladar,
però clar,
després de sis mesos
d'haver fet alguna cosa
que pensaven que això
duraria uns anys,
no es planteja
un altre tancament
de fàbrica,
doncs vam dir no
i hem estat un any
dient no
i a partir de juliol
de l'any passat
estem parlant,
per això deia que
de parlar parlem,
però no concretem
i en aquest cas
Andalusia
el dia 3 de desembre
de l'any passat
es va arribar a un acord
amb la Junta d'Andalusia
i per Tarragona
volem
similar
que els treballadors
que no se puguin traslladar.
Semblant amb el que han fet
a Sevilla,
que s'han compromès
a no tancar la planta
fins l'any 2007
i d'aquesta manera
la majoria de treballadors
es puguin acollir
la presiubilació.
Exactament.
Això és el que voleu per Tarragona,
per el Tedi Starragona.
Aquest és l'objectiu
nostre
per a les treballadors de Tarragona.
Fins ara
l'empresa
està en la dinàmica
dient que a Andalusia
això li han pagat
i que aquí a Catalunya
la Generalitat
no li paga.
Però la Generalitat
el dia 9 de desembre
va dir que en cap cas
podria pagar
perquè no té fondos
com els té Andalusia
que els rep
de la Comunitat Europea
i d'altres.
Clar, però potser
la reflexió que et faré jo ara
potser serà una mica ximple,
però no sé,
jo tinc un negoci
em va malament
el tanco.
Però si tinc un negoci
que té beneficis
que és solvent
perquè el tanco, no?
Enguany
el Tadés ha tingut beneficis.
Té les comptes sanejades.
Perquè aleshores
vol
et decideix tancar
les plantes d'Espanya,
no?
Entre elles Tarragona.
Els està clar.
Aquest any, com has dit,
l'any passat,
millor dit,
el 41% més de beneficis
que el 2003.
Vol tenir més beneficis,
està clar.
Ella vol, d'alguna manera,
centralitzar
tota la producció
amb dues o tres fàbriques
i aquest és el tema,
no hi ha res més.
Vol continuar guanyant
més calés
i nosaltres estem contents
que la nostra empresa
guanyi calés,
però no d'aquesta manera.
Vull dir,
llançant 180 companys
i companyes al carrer
perquè són al carrer
perquè no anirem a la Gronya.
Aquest és el problema.
El 60%
de són companyes,
són dones,
que el seu home
treballa a Tarragona,
estan aquí
i lògicament
què faran?
Plegaran
d'aquesta fàbrica
que també ho sap
l'empresa
i per aquí
i nosaltres
no estem d'acord
amb aquest sistema
que té l'empresa.
Per tant,
si és dels fondos
aquests que nosaltres diem
que han arribat a Sevilla,
nosaltres aquí
no entrem.
L'empresa
té diners suficients
per poder fer front
en aquest problema
i li exigim
també
a les administracions
que,
a veure,
no ens enganyem,
aquests edificis
a la curta o la llarga
formaran part
de què?
De la ciutat.
Seran per l'Ajuntament,
seran per la Generalitat,
al fi i al cap
per la ciutat.
Nosaltres sí que demanem també
que si s'ha de fer
aquest esforç
i al final
l'hauran de comprar
que el facin ara
i intentarem solucionar
el problema dels treballadors
també.
La meva pregunta és
l'empresa pot fer el que vulgui,
el que li doni la gana?
O sigui,
no hi ha cap manera
de, de certa manera,
prohibir que es tanqui la planta
perquè no és un argument,
no hi ha un argument
convincent, no?
Perquè l'únic argument
seria l'econòmic
i ara mateix
és una empresa solvent.
És el que deia
ahir en Josep Maria Ranyer,
no?
El conseller de Treball
deia a nosaltres
farem el que sigui
perquè no es tanqui la planta
perquè l'argument
que ens ha presentat el Tadis
no és convincent.
Home,
arguments convincents
potser no ho són, no?
El que passa és que
avui dia
l'empresa pot presentar
un expedient de regulació d'empleu
a la Direcció General de Treball
i allà se li pot aprovar o denegar.
Nosaltres creiem
que amb les condicions
actuals de la companyia
confiem
que en primera instància
se li podria denegar.
si no
tot a l'ere
una part
del que és
seria
a l'ere, no?
Perquè creiem que
les qüestions
socials
s'haurien de revisar
a l'alça.
És a dir,
posem que
la Generalitat
denega
aquest expedient.
No, no, perdó.
No, no, no.
L'expedient
s'ha de presentar
a efecte
a la companyia
i a l'àmbit estatal
i s'ha de presentar
a la Direcció General
de Treball
a Madrid.
Llavors,
el que sí que pot fer
la Generalitat
és un informe negatiu,
però és un informe
que no és vinculant,
simplement és consultiu,
o sigui,
i llavors no és vinculant.
Una altra cosa seria
que la companyia
que no ho farà
entrés a negociar
els expedients
de regulació d'empleu
comunitat autònoma
per comunitat autònoma.
És a dir,
que de moment
el màxim ajut
que es pot oferir
a la Generalitat
és fer aquest informe consultiu,
negatiu.
Amb el clas
que es presentés a l'ere.
El que passa
que com bé
explicava el company
en Antoni,
si
les administracions
tots es pitgen
cap a la mateixa direcció
poden ajudar
a solucionar
el problema
dels treballadors
de tabacalera.
Sempre tenint en clar
que el que
ha de donar solució
és l'empresa,
no són les administracions,
però les administracions
poden ajudar
a solucionar
el problema
dels treballadors
de tabacalera a Tarragona.
Potser el que us diré
ara
són una mica
utopia,
però es podria evitar
el tancament
d'altades aquí a Tarragona
o ja no és possible?
Home,
és un tema
que hem discutit
molt entre nosaltres
i avui,
en aquests moments,
creiem que és
bastant inevitable.
És inevitable
en el sentit
que
tota la situació
que hi ha
a nivell
del tema
del tabac,
la situació
de la fusió
que hi ha hagut
de la tabacalera
de l'estat
en França,
vull dir,
ha provocat
tota una situació
entre elles
doncs
de precisament això,
de concentració
de la producció,
reduir costos,
a nivell de França
el Tadis
que es deia
Seita,
vull dir,
ja ha fet
aquest pla industrial
ja l'ha fet,
ha tancat
fàbriques,
ha reduït personal
i aleshores
està esperant
que es faci
aquí a Tarragona,
no a Tarragona,
sinó que es faci
a l'Estat.
A veure,
en aquests moments
sí que nosaltres
voldríem evitar
el tancament
però en aquests moments
d'avui,
avui,
però clar,
en un futur
sí que ja inclús
vèiem,
vull dir,
que hi havia
molta dificultat
en mantenir-la,
per què?
Per moltes raons,
perquè l'estructura
de les fàbriques
a nivell de tabacalera
era una estructura
bastant obsoleta,
no?
obsoleta
en quant a maquinària,
en quant a molta gent
treballant,
vull dir,
tot això s'ha anat
amb el temps,
ja s'ha anat modificant,
o sigui,
s'han fet ja
reestructuracions,
s'han tancat
sis fàbriques
i aleshores,
vull dir,
avui en aquests moments
parlar de no
el tancament,
o sigui,
ho tenim
bastant...
Bastant magre.
Bastant magre,
sí.
Per això dèiem
retreçar el tancament,
o sigui,
retreçar el tancament
de cara al 2007,
no?
Aquest és l'objectiu,
no?
Objectiu bàsic.
Sí.
Parlem.
a mi m'agradaria saber
com veieu vosaltres
al futur,
no?
posem-nos en el millor
però també en el pitjor,
posem que aquestes negociacions
pel que sigui
no surten
i s'ha de tancar
la fàbrica
el dia 31 d'agost.
Què fareu?
Anna,
tu què faràs?
Què faré jo?
Es tancar la fàbrica
el 31 d'agost.
És que no vull ni pensar.
Quina és la teva perspectiva?
No,
és que no ho penso.
No ho penso
perquè crec
que no és real.
O sigui,
jo,
vaja,
en el meu subconscient,
vull dir,
no ho accepto.
Aleshores,
crec que hem de lluitar
al màxim
perquè això no surteixi.
Aleshores,
doncs,
no m'he pensat
a pensar
què passarà
perquè crec
que no pot ser així.
Crec que no pot ser així.
Andrés.
Sí,
bé,
si jo,
com diu l'Anna,
això no m'ho plantejo
i és que no m'ho plantejo
perquè no m'ho crec
i com que no m'ho crec
perquè l'empresa
no té raó,
no té raó
ni té arguments
per portar-ho a terme,
doncs això
no s'ho plantegem.
Ara,
amb un hipotètic
cas que tu planteges,
és a dir,
pensem en lo pitjor,
l'empresa,
segurament podria fer-ho
com ho han fet
altres empreses
que aquest Nadal,
per exemple,
coneixo un company
que treballava en una empresa
que quan ha tornat
de les vacances de Nadal
s'ha trobat l'empresa tancada.
Però,
a veure,
la proposta de l'empresa
del 23 de juliol
és dir,
tanquem la fàbrica
i tots els que no es puguin
prejubilar
a partir de 53 anys
el seu destí
el tenen a l'Ogronyo.
Amb la qual,
aquí a Tarragona
hi hauria 60 persones
que podrien entrar
en una prejubilació,
però si no hi hagués acord
entre els treballadors
i l'empresa
ni això,
perquè clar,
perquè hi hagi prejubilacions
hi ha d'haver un acord,
un ERE,
el que es diu un ERE,
expedient de relació d'empleo
que s'ha de negociar a Madrid
perquè afecta
a més d'una comunitat.
Amb la qual,
si l'empresa
decidís fer això,
és que és impossible,
francament és impossible.
O sigui,
matemàticament impossible.
L'empresa no pot dir
tanco el 31 de agost
sense tenir
les condicions socials
que han de portar
els treballadors
al seu destí.
o a casa seva
amb una prejubilació
perdent una part important
del seu salari
o una baixa incentivada
com ha passat altres vegades
quan ha vingut
expedients voluntaris,
perquè no podem oblidar
que aquesta empresa
portem reestructurant-la
des de l'any 93.
Portem 12 anys.
Seria
el cinquè expedient
de regulació d'empleo
que es faria
a la tabacalera
que coneixem tots.
perquè al Tadi segurament
hi ha gent que encara
ara ja potser
la comencen a conèixer,
però la gent coneix
la baixa de la tabacalera.
La fàbrica de Tarragona
l'any 93
tenia 600 treballadors,
avui té 245
i això és conseqüència
d'haver fet
un sacrifici important,
haver al final
firmat expedients
de regulació d'empleo
entenent
que amb això
donaven una garantia
a els que quedaven,
però
vegada tras vegada
hem comprovat
que no és
una realitat això
i que l'empresa,
com deia el company,
clar,
què vol?
més diners.
Què vol?
Concentrar la produció.
S'ha dit el 41%,
jo he de dir
en honor a la veritat
també,
que no vull...
El 41% de beneficis
ho es té
perquè l'empresa
el 2003
ja va descomptar
el que ella considera
que li costarà
l'expedient de regulació d'empleo.
240 milions d'euros
aproximadament.
I això està descomptat
dels beneficis del 2003
quan se comparen
amb els del 2004
els beneficis
se disparen
perquè, clar,
és un 41%
respecte al 2003.
Però tampoc és real
perquè ja tenien
descomptat
tot el que suposa
que li pot costar
l'expedient
encargo
a beneficis.
Però,
el 31 d'agost
és que ni ho pensem
ni s'ho creem
ni ho permetrem.
Jo ho dic així de clar.
Ara,
creiem
que per la...
O sigui,
per la complexa
que és aquesta empresa,
perquè a més
tenim la raó moral
d'haver fet sacrificis
perquè ara
no es tornin
a tancar
a altres fàbriques
amb la feixa
que ells han dit
i a Andalusia
s'ha arribat
a un acord
i aquí
per unes altres vies
hem de arribar
a la mateixa situació
per als treballadors
i la principal responsable
és l'empresa
i com s'ha dit
les autoritats
tindran
que han d'ajudar
i en comptes
de ser problema
tractar
que ajudin
el problema.
Però,
és un tema complicat
i que nosaltres
lluitarem
i farem
tot el que
hem de fer
perquè això
es porti a terme.
Andrés,
parles d'ajuda.
Jo no sé
si us heu sentit
prou recolzats
per Tarragona,
la ciutat,
els ciutadans,
l'Ajuntament.
Què necessiteu
de la ciutat de Tarragona?
Què necessiteu
de els ciutadans?
Per tots els oients
que l'estiguin escoltant
en aquest moment,
com podem ajudar
els treballadors
d'Altaris?
Jo diria
que els ciutadans,
des que es va plantejar
el tancament
de la fàbrica,
han portat
tot el seu
recolzament
perquè no oblidem
que Tabacalers
és una fàbrica
històrica
i que
qualsevol
té un company,
un amic,
un cosí,
un germà
o un familiar,
és una fàbrica
que segurament
és la més antiga
que hi ha
a la ciutat.
I, bueno,
de los ciutadans
no tenim res.
Sí que de les autoritats
reclamem
i demanem
que sapiguem
que no es pot fer
el que s'ha fet
a Andalusia,
doncs hi ha altres vies
i altres vies
també ho deia l'Anna,
al final
la fàbrica de tabacs
i els terrenys
que hi ha a la fàbrica
i això no volem
que s'entengui
o que s'especuli
amb aquesta possibilitat
però, clar,
si la fàbrica es tanca
al final
això no quedarà aquí
perquè al final
això estigui ple d'herbes,
no?
Tindrà que tindre
una utilitat
i nosaltres
el que diem
és que
sapiguem
que això
al final
perquè ojalà,
ojalà
la fàbrica
no es tanqués
i seria el nostre objectiu
però, clar,
si al final
no entra gent,
la gent més jove
que hi ha a la fàbrica,
alguns companys
que han entrat
en els últims anys
tenen 24 o 25 anys
però d'això
n'hi ha una dotzena
el global
de 220 o 25
estan en 48 anys
com a mínim
per tant
si el que nosaltres
demanem a l'empresa
és
ja resignats
que la fàbrica
s'ha de tancar
és que s'esperi
el temps suficient
perquè la gent
almenys
pugui tindre l'oportunitat
de dir
si és que no puc permetre
de perdre un 30%
del meu salari
m'ha tindré
que anar a lo groño
però si m'ho puc permetre
m'hi quedaré a Tarragona
ara feta
pensem un fredament
una persona
amb 48-50 anys
es queda al carrer
què fa?
què fa?
doncs mira
jo et diré
una dona concretament
una dona concretament
perquè ja ho hem dit
hi ha el 65%
de la plantilla
és dones
i les dones
entraven
o en 16 anys
o en 18 anys
hi ha dones
amb 48 anys
que porten a l'empresa
32 anys
i que han cotitzat
a la seguretat social
durant tots aquests anys
i plantegem el tema
el més difícil
que tu deies abans
una dona
es pot trobar
si ara es tanqués a l'agost
se queden 48 anys
dos anys al paro
i té 50
com resulta
que la seguretat social
un requisit indispensable
és haver cotitzat
els 15 últims anys
per poder cobrar pensió
o sigui
dintre dels 15 últims
haver cotitzat dos anys
es quedaria
a la ratlla
dels 50 anys
49 i 11 mesos
posem les coses
com podrien ser
i si aquesta persona
no treballés més
es quedaria sense pensió
de la seguretat social
després d'haver treballat
32 anys
això és un cas real
que es pot donar
sí
és dur
Antoni
m'agradaria parlar amb tu
amb aquesta reunió
que tindreu
amb els representants
del Tadis
després de Setmana Santa
jo suposo que tindreu
molts arguments
esgrimir
durant aquella reunió
per aconseguir que
el Tadis Tarragona
no tanqui
i s'allargui
fins al 2007
com a mínim
perquè la gent
perquè els treballadors
del Tadis
a la seva gran majoria
es puguin
prejubilar
però clar
la idea és
jo no sé
com intenteu convencer el Tadis
perquè són
grans empresaris
com convèncer
un gran empresari
clar
tu
hauràs de confiar
en l'esperit
d'abonòmia
de vora voluntat
de compassió
com ho demanareu?
Doncs no
amb compassió
no ho demanarem
nosaltres ho tenim clar
tenim la raó
primer tenim la raó
no hi ha dret
que plantegin
de la manera
que ho fan
però també tenim alternatives
i aquestes alternatives
per això volem
seure amb l'empresa
i parlar
negociar
ja se negociarà
això al final
a Madrid
però nosaltres
tenim alternativa
lògicament
no se li escapa
a l'empresa
ni a nosaltres
que al final
volem
que no se traslladi
ningú
ni a Logronyo
ni a Alicant
fora de Tarragona
sabem que és difícil
perquè hi ha
35 companys
que tenen l'edat
com diu
el company Cobo
i aquests
intentarem buscar
però tenim
al cap
nosaltres tenim idees
d'arribar
igual que a Sevilla
per una altra via
si pot arribar
i nosaltres
això volem
i per això anàvem darrere
inclús havíem demanat
per escrit ja
una reunió
per parlar
de tots aquests temes
tranquil·lament
parlar
negociar
ja negociarem
però parlar
han de parlar clarament
i expressar les nostres idees
i nosaltres creiem
que si l'empresa
a més l'empresa
també avui ho ha dit
a la reunió
no és qüestió de diners
però si no és qüestió de diners
parlarem
no volem
és que també
a veure
nosaltres no volem
que les administracions
l'esforç més gran
l'ha de fer l'empresa
l'empresa ha plantejat aquest problema
i com deia el company
les administracions
es poden donar un cop de mà
i nosaltres
tenim confiança
amb l'Ajuntament
i amb la Generalitat
i també tornarem a parlar amb ells
però tenim idees
perquè jo crec
que si l'empresa
hi ens ha d'escoltar
tenim idees
per arribar al final
a l'objectiu
que s'ha ficat
que és el d'Andalusia
i la plantejarem
a l'empresa
perquè a banda
de
ajornar el tancament
de l'empresa
fins l'any 2007
hi ha altres alternatives?
a veure
nosaltres tenim
tenim coses
que lògicament
perdonaràs
però aquí
no les plantejarem
li plantejarem
a l'empresa
i jo crec
que ens escoltarà
i al final
al final
arribarem
i si tots
es pitgem
en el mateix sentit
doncs jo crec que sí
al final
ho aconseguirem
amb això no volem dir
que no hi haurà problemes
els companys
que s'estiguin escoltant
hi haurà problemes
i molts
però
farem el que faci falta
per assolir
l'objectiu
segur que sí
segur que ho aconseguiu
en aquesta reunió
tant de bo
el 31 d'agost
no es tanqui
el Tadi
si ho puguem allargar
fins l'any 2007
aquesta és la nostra
intenció
i no ho sé
des dels micròfons
de Tarragona
ràdio
des d'Info Economia
tota la ciutat de Tarragona
ja ho sabeu
està amb vosaltres
molta sort
sí Anna
sí no
és que quan has preguntat
bueno
a nivell de la ciutat
la gent i tot
jo en tot cas
el que sí que em voldria remarcar
és que
per part de l'Ajuntament
des del començament
i per tots
els partits polítics
que integren
l'Ajuntament
hi va haver
una moció
en un plenari
on tothom
estava recolzant
el no al tancament
a la fàbrica
que avui
ja estem dient
que no és no al tancament
sinó ja és
el poder salvar
aquestes 178 famílies
que directament
s'haurien de desplaçar
que això vol dir
desestructuració familiar
no deixar l'economia
a la ciutat
etcètera
vull dir
tots coneixem això
i aleshores
una mica
el que
el que sí voldria
remarcar molt
és que
per part de l'Ajuntament
hi ha bona voluntat
de cara
a veure si podem arribar
a aquest acord
i per part de la Generalitat
a nivell institucional
també han dit
que faran tot el que puguin
en aquest sentit
no
no per part
de relacions laborals
perquè realment
econòmicament
no poden ajudar
però sí
hi haurà altres camins
que aquests
vaja creiem
i amb això
també estem agraïts
i per això diem
que ens interessa molt
que unifiquin criteris
que s'ajuntin
i que tinguin endavant
aquesta possibilitat
que hi ha
de poder sortir-ne
d'aquest pou
Andresco Boanaguas
Antoni Aguilar
Xai Morato
res per estar
aquesta tarda
aquí a Info Economia
Tarragona Ràdio
moltes gràcies
a vosaltres
moltes gràcies
continuem en directe
això és Info Economia
Tarragona Ràdio
gairebé és un quart
de 10
i arriba el moment
de treballar que treballa
arriba el moment
d'anar per feina
a treballar que treballa
anem per feina
i anem a repassar
ràpidament les feines
que ja t'estan esperant
al centre Temp de Tarragona
es busquen frigoristes
empresa de Tarragona
ofereix incorporació immediata
amb contracte
de 3 mesos
per l'ETT
i posterior incorporació
a plantilla
a Tarragona
també es necessiten
oficials de primera
segona i tercera
amb experiència
a la instal·lació
de calefacció
aire acondicionat
gas i llum
més informació
al centre Temp
al centre Temp
també seleccionen
en aquests dies
un agent de viatge
es valorarà
que el candidat
tingui la carrera
de turisme
i experiència
en venda
de paquets vacacionals
és imprescindible
tenir nocions
d'anglès
i ofimàtica
important empresa
de Tarragona
selecciona
muntadors de mobles
per incorporació
immediata
a la plantilla
més informació
com no
al centre Temp
i si ets comercial
i estàs buscant feina
sàpigues que el centre Temp
en selecciona un
per a una empresa
d'instal·lacions
a Tarragona
una molt bona oferta
com totes les que ja
t'estan esperant
al centre Temp
de Tarragona
si estàs interessat
en cap d'aquestes feines
porta-hi el teu currícul
ara mateix
al carrer Ixar
número 5
telèfon
977
24 98
96
24 98
96
centre Temp
l'alternativa
de qualitat
Estàs fart
que les ETTs
juguin amb la teva feina?
Estàs fart
com a empresari
que t'envien treballadors
que no tenen
ni idea
del que han de fer?
Arriba a Tarragona
Centra Temp
l'alternativa
de qualitat
Centra Temp
t'ofereix
innovació
servei
serietat
i efectivitat
Centra Temp
et garanteix
una nova manera
més profitosa
d'entendre
la relació
entre el treballador
l'empresari
i l'empresa
de treball temporal
Truca a Centra Temp
i comprova-ho
977
24 98
96
24 98
96
Centra Temp
l'alternativa
de qualitat
InfoEconomia
tota l'actualitat
econòmica
a Tarragona Ràdio
És un dels llibres
més venuts
arreu del món
i per moltes agències
de màrqueting
i publicitat
esdevingut
una mena
de bíblia magistral
es tracta
de la bona sort
Claus de la Prosperitat
un llibre
molt primet
que no arriba
ni a les 125 pàgines
i que no és
un assaig complicat
sobre les lleis
del màrqueting
si només ve
tot el contrari
ens explica
un conte
és l'aventura
de dos personatges
al sit i el not
que s'endinsen
a un bosc
per trobar
el trèbol màgic
el trèbol de la prosperitat
ens ho acaba
d'explicar
un dels seus autors
l'economista
Fernando Trias de Bés
La fábula
es muy sencilla
consiste en
el mago Merlín
que cita
a todos los caballeros
del bosque
y les dice
en un momento dado
oye mirar
en el bosque
va a crecer
dentro de siete noches
un trèbol mágico
de suerte ilimitada
es decir
es un trèbol
que quien lo encuentre
va a tener suerte
toda su vida
suerte en el amor
suerte en el comercio
suerte en las batallas
suerte en cualquier tipo
de disciplina
y claro
al principio
todos los caballeros
quieren ir
en busca del trèbol
pero el mago
les dice
esperad
esperad
porque realmente
el reto
es más difícil
de lo que parece
porque no hay ninguna pista
y el bosque
como sabéis
es enorme
son miles y miles
de hectáreas
y no hay absolutamente
ninguna pista
donde nacerá
el minúsculo trèbol
con lo cual
muchos caballeros
no quieren ir
abandonan ahí
ya la empresa
y solamente
que hay dos
uno que viste de blanco
el caballero blanco
que se llama Sid
que es el Si
que es la afirmación
y otro que viste de negro
que se llama Not
que es el No
es la negación
y son los únicos
que aceptan el reto
toda la fábula
transcurre
con los dos caballeros
por el bosque
que van encontrándose
con diferentes personajes
que son realmente
arquetipos
muy claros
como el árbol
el agua
la piedra
la tierra
y los dos caballeros
van recibiendo
exactamente
la misma información
pero la diferencia
estriba
en que uno
sencillamente
escucha
y espera la suerte
y el otro
escucha
y piensa
qué es lo que debe hacer
con esa información
para que la buena suerte
llegue
y bueno
no explico nada más
porque sería desvelar el final
hay un golpe dramático
hacia el final
hay una bruja
como no
como todo cuento de caballeros
y quizás lo más sorprendente
es el final de todo
el desenlace final
en el cual
se desvela
efectivamente
si la suerte llega
o no llega
y de qué manera
y ya
s'acompanya
l'altre autor

m'apassiona
la psicología
m'agrada
es definirme
como psicólogos
¿qué sería
la psicología?
mira
la psicología
etimològicamente
vol dir
la comprensión
de l'ánima
psíquologos
y la psicología
sería
la administración
de l'ánima
comenzando por la propia
evidentemente
per tant
un psiconomista
el que faria
seria intentar
administrar
amb un mínim
de solvència
la seva ànima
el seu esperit
i si forma part
de les seves competències
o funcions
intentar fer-lo propi
amb les ànimes
de la gent
del seu equip
el que passa
que un només
pot ser un bon
psiconomista
pels altres
quan ho és
per un mateix
com dèiem
Alex
Robira Selma
no és només
tot un especialista
de comptar comptes
sinó també
de comptar premis
quant s'emporteu ja?
de fet
el més important
el més significatiu
és el que hem rebut
al Japó
de l'associació
de llibreters
i de fet
de tot el canal
de distribució
i creació
editors
llibreters
del Japó
que es diu
Shimpu
i que ens van donar
el premi
al millor llibre de l'any
vaig anar-lo a recollir
ara fa penes
tres setmanes
a Tòquio
va ser molt
molt bonic
molt emotiu
suposo que
no és la primera vegada
que t'ho deuen preguntar
però
què té aquest llibre
que el fa tan especial?
suposo que és un llibre
té diverses coses
és un llibre molt senzill
el seu origen
jo
el vaig pensar
perquè un nen
el pogués entendre
de fet
la primera persona
que el va escoltar
va ser la meva filla
que quan tenia 6 anys
és un llibre
que el vam escriure
amb un llenguatge
molt clar
molt planer
que no
no té cap altra pretensió
que dir coses
que
que són molt òbvies
però que hem obviat
que hem oblidat
és un llibre
que té arquetips
que es llegeix molt ràpid
que
per què no dir-ho també
que és molt econòmic
i que
jo crec que això
tot això juga
perquè facilita
que la gent el faci córrer
i el parli
i després crec que
crec que és un llibre
que com deia
Andersen
aquest llibre
fa que els nens
se'n vagin a dormir contents
però fa que els adults
es despertin inquiets
i penso que això
també és molt important
clar perquè
de fet
és tan fàcil d'entendre
aquest llibre
que moltes editorials
al començament
us el van rebutjar
per creure
que era simple
de fet
va haver-hi un editorial
va ser un editorial espanyola
que va considerar
que era un llibre
que només tenia sentit
si era per nens molt petits
en canvi
després
va haver-hi un altre editorial
que va dir
home sí
no el van rebutjar ben bé
van dir està bé
fins que va anar a parar
a Urano
en presa activa
i l'editor
que és una persona
amb sensibilitats
molt especials
li va veure molt potencial
i en paral·lel
també a diferents països
però sí, sí
és cert
que la primera vegada
que el llibre
va ser presentat
per la nostra gent
va ser rebutjat
Àlex, entre els nostres oients
es troben molts empresaris
de Tarragona
quin consell els podrien donar
perquè el seu negoci
tingués prosperitat?
jo et diria que
mira, l'altre dia
parlàvem de Japó
i en el sopar
estàvem amb el president
de l'editorial
que ha aconseguit
muntar una gran editorial
una editorial molt gran
és un senyor
que té 94 anys
i és molt interessant
i amb això et respondré
la pregunta
perquè a més
és molt zen
és molt espiritual
i és molt pràctic
a la vegada
aquest senyor
té el seu despatx
a dalt de tot
d'un edifici
impressionant
ara actualment
té més de 300 treballadors
la vam muntar
quan tenia 30 anys
és a dir
fa 64 anys
i quan sopàvem
recullint el premi
i ens servien
unes copes de saque fred
em va dir
el meu avi
em deia una cosa
diu
si vols ser feliç
una estona
veus saque
diu
si vols ser feliç
molts anys
cultiva l'amor
de la gent que estimes
diu
però si vols ser feliç
tota la vida
sigues jardiner
i efectivament
aquest senyor
en el pis a dalt de tot
on tenia el seu despatx
tenia un jardí preciós
un jardí estil japonès
bàsicament
els empresaris
els hi podríem dir això
els empresaris
i totes les persones
que ens escolten
la bona sort
no és fruit només
de l'atzar
és fruit de cultivar
és fruit de
tenir paciència
de saber
crear
les condicions
més favorables
per a cada tipus
de cultiu
no a més
si un és jardiner
suposo que també
tindrà més probabilitats
de trobar
el famós
trebol mas
igualmenys
fer-lo creixer
això és com tot
però
tornant al que et deia
l'important
és tenir
un conjunt
d'actituds
i de valors
que ens permetin
més que trobar-nos
aquest trèbol
per a darr
que crear
les circumstàncies
perquè floreixi
llavors aquí
és molt important
tota una sèrie
de principis
com són
la perseverança
el cuidar
del detall
el cuidar
la gent que tenim
el envoltar-nos
de talent
l'invertir molt
el no
no rendir-se
parlava abans
d'aquests dos personatges
que protagonitzen
aquest llibre
la bona sort
el Cid i el Not
per explicar
un poques paraules
Àlex
què és el que es diferencia
el Cid i el Not
mira
essencialment
el Cid
és una persona
molt positiva
i que tot el que
li passa a la vida
li intenta donar
un significat
constructiu
no hi ha positiu
sinó un sentit
un sentit
que construeixi
en la seva vida
per tant
és una persona
que confia
en els altres
que
enfront a l'adversitat
es creix
és una persona
que a més
té un punt
d'innocència
de mirada innocent
un punt
fins i tot
de sana
i maduresa
i a la vegada
una gran generositat
és un nen gran
el Not
alguna persona
m'ha dit
és que el Not
és dolent
no, no
el Not
no és dolent
el Not
és una persona
que
té molt sentit comú
és excessivament ambiciós
probablement
i després
té un problema
i és que
si Bé Cid
és racional
i té una part
de racionalitat
però també té aquest punt
de bogeria
Not
és estrictament racional
i això
li impedeix
sortir-se del seu marc
de referència
això li impedeix
donar-se a compte
que hi ha altres menes
de realitats
més enllà
de les que ell
s'ha construït
i el lector
que llegeixi el conte
s'en donarà a compte
de com precisament
aquest factor
és el que marca
una diferència
molt important
en el resultat final
en el desenllaç
del llibre
bàsicament
aquesta serà la diferència
i dir també
que tots tenim
el not a dins
que són arquetips purs
però que les persones
difícilment
caurem
no més amb un
o no més amb l'altre
i que precisament
aquí està la gràcia
de fet
dieu el decàleg final
de la bona sort
que es pot llegir
al final del llibre
la sort no dura gaire temps
perquè no depèn de tu
la bona sort
la crea un mateix
per aquest motiu
dura tant de temps
per què diferencies
la sort
de la bona sort?
per una qüestió
pràctica
operativa
la sort és l'atzar
tu no el pots controlar
és per naturalesa
capriciós i efímer
pot anar i venir
i el que de vegades
et pot semblar
un cop de fortuna
amb el temps
es pot manifestar
com un revés
o a l'inrevés
allò que et sembla
un cop molt dur
ara potser amb el temps
dius
doncs mira si
si no hagués passat
allò que em va semblar
tan dolorós
ara no estaria
disfrutant
d'aquesta circumstància
tan positiva
per tant no depèn de tu
mai bé
ara la bona sort
ens permetem jugar
amb aquesta
amb aquesta combinació
d'adjectiu
i de substantiu
la bona sort
depèn de tu mateix
és el resultat
d'una postura existencial
d'una manera
de posar-te
enfront als altres
a tu mateix
i a la vida
implica un conjunt
de valors
que són els que
queden resumits
en les regles
de la bona sort
aquesta és la diferència
per tant
la segona
la bona sort
com depèn de tu mateix
la pots crear sempre
en resum
podríem dir
que a la vida
no existeixen
les casualitats
jo cada vegada més
jo no nego
que hi hagi
un factor d'atzar
però saps què passa
Einstein deia
que ell el que volia
entendre
eren els pensaments
de Déu
i ell mateix
reconeixia
moltes vegades
que això
que li diem
aatzar
és el nom
que li donem
a una funció
als paràmetres
de la qual
encara desconeixem
probablement
d'aquí uns anys
a través del pensament
sistèmic
a través d'una visió
de la vida
molt més holística
i global
ens donarem
en compte
que
els factors
que diem
que depenen
de l'atzar
o de la sort
poden ser explicats
per variables
que probablement
per la seva complexitat
encara no podem explicar
la qual cosa
no vol dir
que no siguin
perfectament explicables
ens ho ha explicat
així de bé
Àlex Rovira Selma
coautor de
La bona sort
claus de la prosperitat
Àlex
amb tot el cor
gràcies per estar
aquesta tarda aquí
a l'Info Economia
Tarragona Ràdio
Gràcies a vosaltres
Àlex
una abraçada

euros cada mes
pues gracias
a Finanfacil
ahora solo pago
500
¿Y cómo lo hacen?
Llámales
y te lo explicarán
Apunta
en Tarragona
977
24
93
46
i en Reus
977
32
82
86
Hazme caso
que no te agobien
las deudas
Llama
a Finanfacil
A Info Economia
Joves Emprenadors
I avui a l'Espai
a l'Espai de Joves Emprenedors
qui ens acompanya, Maria?
Doncs ens acompanya
Anna Maria Enrique
directora general
d'Anna Banderes
d'Artesania
Anna, bona tarda
i benvinguda
Hola, bona tarda
Això de Banderes
d'Artesania
sona segle XIX
és molt antic
I més
les Banderes
venen des de la prehistòria
I és una bona idea
fer un negoci
d'aquests
al segle XXI?
Jo penso que sí
perquè precisament
crec que les últimes tendències
dels últims 15 anys
a Europa
és precisament
el reconeixement
de l'artesania
L'artesania
no té
no té fi
totes les coses
que estan ben fetes
teòricament
doncs duren sempre
Fins a quin punt
és important
una bandera?
Anem a veure
la bandera
és el símbol
d'identitat
més antic
de la humanitat
Molt bé
ja està
ja hem resposta
no
no
però això
és una realitat
aleshores
moltes vegades
no es pensa
però
o no hi pensem
o no hi
jo tothom
que em coneix
quan dic Banderes
doncs
d'entrada
sempre xoca
però
després
tothom
se'n dona compte
que les Banderes
realment
identifiquen
a qualsevol
empresa
qualsevol estatut
ai qualsevol institut
qualsevol
administració
és
la bandera
és un símbol
d'identitat
per excel·lència
ets
l'única empresa
de Tarragona
el camp de Tarragona
que es dedica
única i exclusivament
a fer banderes
d'artesania
les dades que jo tinc
són aquestes
i a més
per tu Tarragona
Tarragona
se t'ha quedat petita
perquè els teus plans
és conquerir Europa
conquerir el món
home
més que conquerir
és que
com a bona catalana
diuen
doncs
els diners són bons
d'allà on vinguin
aleshores
a mi m'és igual
vendre a Austràlia
que vendre a Sud-àfrica
que vendre a França
o sigui
tant és
o sigui
no sóc una petita botiga
que tingui que dependre
de la persona
de la gent del barri
per vendre
ah no
l'altre dia
avui no us queda gaire temps
bueno
convidaré
perquè vinguis un altre dia
al programa
per explicar-nos
tota la teoria
teva de les banderes
de la vexilologia
es diu
vexilologia
vexilologia
però avui el que m'interessa
sobretot és la teva experiència
com a autònoma
abans
començament del programa
hem pogut parlar
amb el secretari
institucional
de la PIMEC
que ens parlava
d'aquest nou estatut
de l'autònom
que han presentat
a la Generalitat
tu et trobes
desprotegida
com a autònoma?
més que desprotegida
en quant a les qüestions legals
que tampoc no és
que jo tingui
una gran experiència
per poder-hi ara opinar
sí que puc dir
que
moltes vegades
no sé on dirigir-me
per buscar
certa informació
que necessito
puntual
i envers
la meva empresa
o sigui
realment
moltes vegades
he de fer
moltes trucades
per realment
sortir-me
i tenir una resposta
mínimament clara
envers la meva empresa
envers problemes
la meva empresa
la política actual
tant de la Generalitat
com del Govern
no està clarament
orientada
a crear noves empreses
no és una política
que motivi
a crear noves empreses
perquè tots són entrebants
sempre s'ha de pagar tot
però això ha passat sempre
el que passa és que ara
som una mica més conscients
perquè ara podem
parlar una mica més
potser
però realment
és un problema
i no és només
crear una nova empresa
és depèn
de des d'on ho crees
des dels milions
que no t'importa perdre'ls
i que al cap d'un any
doncs ja has perdut
has perdut
o si comences
perquè és una idea
com en el meu cas
doncs que fa anys
que tenia darrere
i que el que vull
és tirar endavant
la idea aquesta
perquè és bona
aleshores
és molt diferent
i no és el mateix
poder perdre
que dir
no és que
jo vull arrencar
i la idea és bona
independentment
que jo no tingui
milers de milions
darrere
per llançar
entre cometes
perquè evidentment
els primers temps
un empresari amb diners
doncs el primer temps
és una forma de llançar
perquè fins que no recuperes
amb les vendes
fins que no recuperes
o amb la producció
no recuperes
el que has invertit
és molt difícil
per a qualsevol empresari
però pels que som
petits autònoms
doncs encara ho ets més
està clar
que hi ha un desavantatge
clar no
entre els autònoms
i els treballadors assalariats
una cosa que s'ha de corregir
en els pròxims mesos
i a veure com més aviat millor
m'agradaria donar el número
de telèfon d'Anna
Banderes d'Artesania
per si algú vol tenir
més informació
977 22 57 60
977 22 57 60
a tant mateix
Anna et convido
perquè vinguis
un altre dia aquí
a l'Info Economia
Tarragona Ràdio
per acabar parlant
de vexilologia
de banderes
i de tot el que tu vulguis
doncs moltíssimes gràcies
bona nit
bona nit
Info Economia
tota l'actualitat econòmica
a Tarragona Ràdio
i fins aquí ha arribat
Info Economia
el programa d'actualitat econòmica
a Tarragona Ràdio
a la producció
Maria Almenar
Maria
bona nit
bona nit
a les vies de so Núria
Cartagena
els ha parlat
Àlex Garcia
que tingui
molt bona nit
Info Economia