Fins demà!
Molt bona tarda. El tren de la Universitat Rovira i Vigília acaba d'estacionar la parada de Tarragona a ràdio. En breu, emprendrà el viatge de cada dimecres.
Aquest ferrocarril express ve ben carregat de diferents continguts, com sempre tindrem música, cinema, televisió i 3, etc.
Àlex, creus que amb tants dies de festa els nostres col·laboradors s'hauran recordat de trucar?
Espero que sí, però per més seguretat comprovem-ho escoltant el nostre contestador.
Hola, sóc el Marc i avui repassarem les traduccions més gracioses del darrer any, d'aquestes que es fan de l'anglès o l'espanyol i que no tenen res a veure.
Sí. Hola, sóc el Roger, el reporter platger, ja que aquesta setmana per fer-vos un reportatge he anat ni més ni menys que a la platja.
Sí. Parlarem dels concerts de hip-hop que podeu trobar la propera setmana a Tarragona.
Sí. Hola, sóc el John Carles i avui porto tantes coses a teatre que no em puc destirar una.
O sigui, que quedeu-vos, escolteu-me i ja direu vosaltres mateixos.
Sí.
Bona, ja avui a la secció de tele somos preparado un aluminal horno con patatitas.
Sí.
Hola, sóc l'Élder i avui entre les activitats més destacades de la URB parlarem de la conclusió dels actes de l'any del cinema.
Sí.
I això no és tot. Avui com a tema de la setmana tractarem ni més ni menys que la cultura rap.
Doncs sí, ho farem de la mà de dos convidats, rappers o rapers, que ens explicaran de què tracta tot això del hip-hop
i comptarem també amb l'ajuda de l'Andrea i la Sara que ens deixaran escoltar la música d'aquest estil.
Crec que no m'equivoco, si dic que el Marc ja ha tornat de cants i està per aquí esperant que soni la seva sintonia.
I ho fa d'aquesta manera, rebem el Marc.
Hola, bona tarda.
Molt bon dia, Àlex, molt bon dia, Laia.
Molt bon dia, Marc.
O bona tarda.
Tu has tingut un bon dia en general?
No, perdona, és que jo acabo d'arribar ara mateix de cants amb l'avió i estic molt cansat.
Ah, està del jet lag.
No, m'haig de clar, tampoc és que n'hi hagués molt, eh?
Però és que m'he passat tot el dia dormint a l'avió perquè fa, exactament no t'enganyo, una setmana que no dormo.
I què us han donat de menjar a l'avió?
A mi una truita amb patates, que és el que he demanat, perquè hi havia encara pes d'aquells de salmó, però no...
No m'ho crec, una truita de patates a l'avió.
Quina son, estic molt adormit, Laia, perdona, pràcticament no t'havia ni vist i et tinc aquí al costat.
Bon dia, Laia.
Bon dia, Marc.
Bona tarda.
Són les 6 de la tarda i no ho sembla, eh?
Mare meva.
En fi, comencem, però comencem perquè he fet feina durant l'avió, perquè teníem allà un portàtil que sempre té el Roger, però el Roger és així de pijo i té un portàtil,
i estàvem connectats a internet i el que hem fet ha sigut, doncs, buscar un concurs.
Avui us presento un concurs i ara mateix m'explicaré.
Per tots he sabut que la gran habilitat dels distribuïdors del nostre país per adaptar títols a l'espanyol.
Segur que tothom ha vist algun cop una pel·lícula, el títol original de la qual no correspon de cap de les maneres amb el títol en castellà o català.
Això segur que us ha passat.
Cada setmana.
Tot i que val a dir que els catalans a vegades sembla que s'esforcin una miqueta més a traduir correctament les pel·lícules.
Suposo que molta gent té al cap allò del Road Trip Viaje de Piraos, que deies, mal que mal no posis el títol original a la traducció,
perquè encara se't veu més el plomero, o potser millor posar-lo perquè la gent així sabrà el malament que tradueixes.
Certament sembla que això de posar els noms tal com venen de l'estranger no funciona aquí,
i els espanyols hem d'adaptar els títols perquè siguin una mica més ibèrics.
Doncs avui us presento un concurs sobre aquelles pel·lícules estrenades durant els darrers mesos,
que més han modificat el seu títol i més graciosament ho han fet.
Són, la majoria d'elles, èxits de taquilla, amb actors reconeguts, més o menys,
tot i que també n'hi ha alguna que és una miqueta cutre,
i el que intentarem és a veure si sou capaços d'endevinar els seus títols originals o les seves traduccions.
Hi haurà algunes que les farem al revés.
Val a dir que les meves poques nocions de llengües estrangeres m'han obligat a fixar-me únicament
en aquelles produccions que tenen el títol en anglès.
Vull dir que hagués sigut molt fàcil, per exemple, enriure-se'n de pel·lícules com
Guerreros del Cielo i de la Tierra, el títol original de la qual és, atenció, Tian Di Yin Chong,
o de Contra la paret, vina, Rubén, sisplau, pel·lícula alemana titulada, no sé si ho pronunciu bé,
Geigen Diewong.
No, Marce, diu Geigen Divan.
I això està ben traduït o què?
Sí, home, sí.
El Rubén diu que sí, que més o menys està ben traduït.
Doncs, com que no, diguem, diguem, diguem, tu...
Aviam, com ho diríem, això?
Ets una mica friki, no?
I tens poca feina.
Àlex, hi ha una hora i mitja d'avió des que ens fenses aquí...
Clar, he tingut un temps sobres per...
Però està bé, ens farà riure i, tio, ja està bé.
Riure no sé si riureu, però veureu lo friki que puc arribar a ser.
Sí, per això riurem.
Bueno, com que no tinc ni idea de la correcta traducció d'aquests dos títols que acabem d'esmentar
i de qualsevol altre idioma que s'allunyi massa de les llengües romàniques,
doncs m'he sentit principalment en l'anglès, hi ha alguna en francès,
que precisament no domino massa, però, bueno, és el que hi ha.
I ara us demano música de concurs!
Per exemple, com creieu que és la traducció original del títol
Que te calles, que va ser com es va veure aquí a les nostres pantalles.
Que te calles, com creieu que és en original?
Xarab y Urmau, d'una cosa així.
Don't speak.
Doncs Michael and Colin, senyores i senyors, increïble.
Uau!
I si jo us dic la pel·lícula francesa Michael Bylan,
com creieu que es va tarduir aquí?
No ho sabem.
Doncs 24 hores límite, que dius increïblement.
No té res a veure.
Igual, el mateix.
Anem amb pel·lícules una miqueta més conegudes,
com El Fuego de la Venganza,
aquella pel·lícula que protagonitzava Dakota Fanning
amb Denzel Washington.
Aquesta la sé.
Aquesta la sé.
Aquesta la sé.
El Fuego de la Venganza.
The Vengan Fire.
Laia?
M'ha posat per allò que ha dit.
Sí.
Man on Fire, gairebé.
L'hombre en el fuego.
I si ens n'anem amb una altra també protagonitzada
per un dels grans del cinema, per Paul Newman,
La Sombra d'un Seqüestro.
Com creieu que es traduiria?
La Sombra d'un Seqüestro.
Ni idea, Marc.
Doncs en principi hauria de ser Deixada o de Seqüestri, no?
Doncs no, és The Cashbury, que dius, no té res a veure.
Doncs no, no té res a veure.
Què vol dir, Cashbury?
He dit que domino una mica l'anglès.
No el domino suficientment,
però com s'ha explicat què vol dir, The Cashbury.
El Joan Carles diu alguna cosa?
Diu alguna cosa, diu alguna cosa.
Ja el farem cas, si volent.
Anem amb una altra molt coneguda, suposo per tots,
me l'ha recordat abans, el Roger.
The Ring.
The Ring.
Aquí està traduït La Senyal.
I el més fort és que, com m'he recordat el Roger,
The Ring 2 està traduït com La Senyal 2, efectivament.
Doncs també una altra, que aquesta me l'ha recordat,
la Sara i l'Andrea, The Door in the Floor.
Com diríeu que és la traducció espanyola de The Door in the Floor?
Pel·lícules totes estranyades aquest any.
La Porta al Terra.
La Porta al Terra.
Doncs és una mujer difícil.
Les dones difícils són dones estirades a terra?
Sí, aquí ho diu, aquesta pel·lícula ho esmenta perfectament.
Hauries de fer un article al diari i criticar tots els productors
o els que posen els títols a les pel·lícules que s'emmeten aquí.
Ho pot fer aquí, també, no?
Sí, sí, però ho podríem fer perfectament amb una llibreta,
com per exemple El Diario de Noah, que seria The Diario of Noah.
Doncs no, és The Notebook, que seria el bloc de notes de l'Ingl.
Sense Noah, que valgui.
Aquesta no està tan mal traduïda, però podríem haver aprofundit una miqueta més, no?
Llavors hi ha la gran, la bona, la immillorable,
Bicul, que és la segona part d'una pel·lícula, que es deia Get Shorty.
I ho vam dir en el seu moment, m'assembla.
Get Shorty va ser traduïda aquí com
¿Cómo conquistar Hollywood?
Get Shorty que seria sigues escuet, sigues curtet.
Bueno, pues ¿Cómo conquistar Hollywood?
És la gran traducció.
I aquesta setmana s'ha estrenat aquesta sí, la més gran, la immillorable,
l'única, la incomparable, i aquí us demano la vostra col·laboració,
ella és la Ice Princess, que seria la princesa de gel.
I aquí s'ha traduït com
Soñando, soñando, triomfé patinando.
I dius, té alguna cosa a veure.
No té res a veure.
Però bueno, doncs aquestes són les grans traduccions que s'han fet aquest any.
No voldria marxar abans, però sense proposar-vos
que les pel·lícules més famoses del nostre cinema
siguin traduïdes en primícia aquí al tren.
Per exemple, a les estrenades aquest any,
coneixeu tots Lobo, no?
Sí.
Lobo, doncs en anglès seria Wolf, no?
Què us sembla si la traduïm
The wind when he touched my face, no?
Que seria...
Cuando el vient to to come cara.
Exacte, no?
Per exemple, no?
És a dir, seria una traducció d'aquestes maques, no?
Desvariant completament.
Crimen Ferpecto, de l'Àlex de l'Eglésia, que seria Ferpect Crime.
Doncs no, podria ser, per exemple, A Dangerous Job.
Per exemple.
Tenia una cosa a veure, no?
Amb un treball una mica perillós, doncs A Dangerous Job.
O encara ho podrien fer més difícil, la gran pel·lícula,
gran entre cometes, eh?
El asombroso mundo de Borjamari Pocholo,
que aquí es podria dir com The Wonderful World of Borjmeri
que podria ser perfectament la nova Kids espanyola.
O de Fricks, també.
Exacte, o de Fricks.
I tampoc em vull oblidar dels més recents èxits del cinema espanyol,
com per exemple Abre los ojos, que seria Open the Eyes, no?
No, Open Eyes.
Open the eyes.
Open eyes.
Open eyes.
Bueno, doncs podria ser, per exemple, This is my death friend.
Aquest és el meu amic mort, per exemple.
O Dame tus ojos.
Aquesta també serviria per mare d'entro.
Sí.
Cabrós.
Digues, digues.
O també Dame tus ojos, Give me your eyes,
que podria ser, per exemple, I don't love my husband.
Verdaderament, jo no m'estimo el meu marit.
Per què no?
Mils serien les possibles titulacions
dels nostres productes audiovisuals més coneguts.
Ni imaginar-me la traducció del cur
que va anar als Oscars aquest any,
7.35 o de la manana,
que perfectament s'hagués pogut traduir com
There are in paper in the UVC.
Per exemple.
No hi ha paper al lavabo.
I la recentment estrenada i fantàstica pel·lícula
que us recomana que aneu a veure Tapes,
que en principi seria traduïda, per exemple, com Deserts,
és a dir, les postres, no?
I que per què no podíem traduir-la com
I am a sexy man in the life on the wall?
Per què no es podria ser traduïda com així, no?
Doncs sí, podria, perfectament.
Per què no?
Anem ja acabant aquesta secció de cinema d'avui
una miqueta també escabrosa,
tant com el xiste que acaba de fer l'Àlex.
Acabo acceptant que fins i tot
les millors pel·lícules del cinema,
és el cas del Viaje de Chihiro,
que sempre obre aquesta secció,
han sofert alteracions en el seu títol original.
I és que en japonès, el Viaje de Chihiro,
aquest film de Miyazaki,
es titula
Sentou Chihiro no kamikakuchi,
que no sé si vol dir el mateix,
però és innegable que és més llarg.
Fins aviat i que vagi molt bé.
Doncs moltes gràcies, Marc.
Ens retrobem la propera setmana
i estem escoltant ja que arriba per aquí el Roger, pot ser?
Sí, sí, sí, ja el veig.
El tren arrenca cada dimecres a partir de les 6 de la tarda
a Tarragona Ràdio.
Ei, Roger.
Ei, Laia.
Estaves fent mal, ja...
Àlex, ei, per tu també.
Digues, Laia, digues.
No, no, que et veia ja de lluny i ja venies fent mal,
dic, ja està aquí, ja està aquí, ja ha tornat de cans i ja veia.
Es nota, es nota.
Com es balla?
Com es balla això que no poden veure els oients?
Així, estic movent el cap i estic movent la cintura,
perquè tinguen cadira de rodes, no hi puc traslladar.
Comença aquí el reportatge, en anglès, The Reportage,
perquè aquesta setmana es porta un tema molt interessant,
però parlem abans de meteorologia.
Com comença a fer bon temps aquests últims dies, aquest cap de setmana.
Avui fa un dia normalet, no?
Sí, sí, sí, però aquesta setmana ha plogut, eh?
Aquesta setmana ha plogut.
Sí, però és bo que plogui, has anat a la platja algun cop.
Tots els pagèsos ho necessitàvem i ja està bé.
Però jo no soc pagès.
Si he anat a la platja, doncs sí, sí.
Està bé, Àlex, tu també?
Sí, vaig anar amb tu, di tot.
Tots tres ens n'hem estrenat, sí, home,
però t'ho deia com si no se sabés encara.
Ah, val.
Bé, tant se val, la qüestió és que aquesta setmana
jo sí he anat a la platja a fer-vos un reportatge
per il·lustrar-vos a aquells que no hi heu anat
i per fer-vos una mica d'enveja.
Sentim-ho.
Sentim les onades.
de la platja rebassada de Tarragona
on estem ara mateix.
I és que ja comença a fer bon temps,
ja ve l'estiu i ara és quan els estudiants
tenim més feina.
Però fa bon temps, no?
Doncs anem a la platja.
Vaig a parlar amb noies magues en biquini
i amb gent en general, també.
Com va el dia per la platja?
Muy bien.
Aquí, tomando sol.
Bé, hombre, una miqueta de fred, però bé.
Bé, molta gent.
Somos regulados un poquillo de fresco, però bé.
Bé, bé, està bé.
Bé, una mica de fred, eh?
Fa massa vent encara.
Bé, aquí ha passat el dia, és dilluns, és festa, i mira.
Què veniu a fer-hi a la platja?
Reposar, posar-vos morenos, que hi busqueu.
Jugar pilot, eh?
Llances-nos a l'aigua, eh?
No ho sé, una mica de tot.
Jugaré a la platja.
Sí, sí, descansar, també.
Més que anar a descansar, perquè hay que empezar luna ya a trabajar y...
Fa pal.
Sí, sí, fa pal. Fa molt pal.
Jo, a posar-me morena, sobretot.
Aparte de ponerme morena a ver a niñas, a ver si hay ambiente, pero es que no hay ninguna.
Sí, a ver el tradicional, a ver cómo está el...
Eclissar a les tirs, a ver de quin color és el bikini que porten.
Sí, a ver, a ver, el bikini i...
I el moreno que llevas.
El lligado.
Farem la platja dalt i la platja d'avall.
Doncs el que estic fent ara.
Ja veure, ja està, el babo.
He portat un disman per fer-nos en deixar les piles.
I el parxí l'ha portat?
No.
I l'oca?
Tampoc.
I els escacs?
Tampoc.
I les dames?
Mai portem.
Perquè el trip i el tampoc, no?
No.
I el tabú?
No.
D'acord, gràcies.
Estem aquí amb un company de la platja, del qual no direm el nom, que està sostenent
amb les manetes, com un paperet de color blanc, amb certes arbetes a l'interior.
Em pots explicar què estàs fent, exactament?
Un porro.
Porra, estàs venint de la boquilla.
I ara l'ataliano.
I qui se'l fumarà?
Tot.
I entre 15 persones tocarà bastant, no?
Perquè tu.
No el creo.
Com li va la llei del porret, qui li lia?
La peta.
Hola, venga.
Hola, Susana.
Ja arriba l'estiu.
Aquest estiu serà decisiu.
Ja arriba l'estiu.
Aquest estiu serà definit.
T'heu banyat, ja?
Sí.
I què tal, l'aigua?
Molt freda.
Fa freda.
No, jo no me fico.
No, trigarem, trigarem una mica.
No, banyar-nos ja encara no.
Per què?
Freda, l'aigua.
Sí, bueno, jo em vaig banyar fa tres setmanes, però allò...
Entrar i sortir...
I ja no hi has tornat.
Freda, no, ja no hi he tornat.
Home, todavía no.
Poc ha de frío.
Tampoc, no.
Estudiar.
Ah, tu has vingut a estudiar.
És el típic lloc, no?
La platja.
A mi m'ha parlat directament amb unes noies que estan a punt d'entrar a l'aigua.
Esteu a punt d'entrar a l'aigua, ja ho teniu ben clar.
Ho dic perquè m'estic mullant els peus i està bastant freda.
Està bastant freda.
La canació ens de l'Àlex.
Gràcies.
Com va el dia a la platja?
Bé, acabem d'arribar i ara estàvem allà i dient...
Però què hem vingut si no ens banyem?
Què és freda a l'aigua?
Molt freda.
Jugareu a pales o alguna altra cosa?
No he importat res.
Jo m'he oblidat d'estar a tovallola, o sigui...
Aquest estiu serà definitiu, ja arriba el estiu.
Aquest estiu serà...
La pregunta estrella, porteu tangues al biquini?
Normalment sí, però a la platja no.
Per què no?
Perquè és molt penós, no.
És penós?
Ens el contrari, a mi m'encanta.
No, tanga no.
Nosaltres aquí veníem ben tapades.
Tu no portes tanga?
No, no.
Per què tu no portes tanga?
No ets metrosexual?
No, no sé.
Jo d'això no.
Vinga!
Vinga!
Vinga, lluny!
Però aquí hi ha un grup de nois al platjero que s'han portat la guitarra.
I ens podríem tocar alguna cançó en directe, no?
Oasis, oasis ens tocaran.
Doigous sound by pocs.
Mera!
Eu me i i e i porque van.
Vinga, lluny!
Qué co и chez?
Vinga!
Vinga!
Vinga porque...
Aquí acabo el reportatge, però tranquils, que jo em quedo aquí seguint gaudint de la platja.
Ja heu sentit que deia la gent, l'aigua encara està una mica freda, però és agradable ja anar anant a la platja.
El meu consell, que com que de setmana no he dit mai, és que us porteu el tanga.
Posem-nos-el, sí senyor.
Nois i noies, eh? Oi que sí, Laia?
Sí, sí, tu el primer, no?
I tu em acompanyes.
D'acord.
Bé, doncs ja està per avui, espero que us hagi agradat, que sigueu amb molts platgers,
que hi aneu a estudiar també com aquella noia, que es veu que és útil, segons en va dir ella,
i que us ho passeu molt bé tots, ens veiem la setmana que ve.
Doncs moltes gràcies, Roger. Passem ja al tema de la setmana.
Aquesta tarda no perdis el tren, cada dimecres a partir de les 6 a Tarragona Ràdio.
Estem segurs que, si no tots els oients, la majoria s'han dit parlar dels rappers,
el hip-hop i d'aquest estil en general, però és poc a la gent que sap del cert
de què tracta aquesta cultura, aquest estil de vida.
És per això que avui al tren intentarem aclarir els principis en el que sosté aquest estil de vida
i a part d'això també tindrem amb nosaltres a la Sara i l'Andrea després,
que ens porten a la música més rapera del moment.
Per parlar de tot això han vingut dos convidats,
cada vent següent ens ajudaran a xerrar sobre aquest tema.
Tenim a David Baixas i a Isaac Muñoz.
En David és propietari de la botiga Dándole i en Isaac és dependent de la mateixa.
Molt bona tarda, David.
Hola, bona tarda.
Molt bona tarda, Isaac.
Hola, bona tarda.
Molt bona tarda a tots dos.
En David i l'Isaac segueixen, com hem dit, el que podríem denominar com la moda dels rappers
pel que fa a la forma de vestir.
Els agrada molt la música rap i hip-hop i tenen aficions típiques
entre els sagacituds d'aquest estil de vida, com ara fer grafitis, patinar, etc.
Isaac, ens podries explicar de què va tot això de la cultura rap i d'on prové?
Bueno, el primer que tinc de dir és que no és moda.
O sigui, no és una moda hip-hop, saps?
Una moda hip-hop pot ser el que els hi passen als nens, saps?
Quan arriba el fenomen o el boom del hip-hop, d'acord?
El hip-hop és una cultura que es va crear a finals dels 80, a New York, als suburbis,
on estaven tots els immigrants i tota la gent que arribava de fora, d'acord?
I llavors, com no tenien ni peles ni medis ni res, els fotien allà i allà estaven tots, d'acord?
Què passa? Que els suburbis, al principi, potser, és xungo, no?
Perquè hi havia robatoris, hi havia accidents, hi havia moltes cultures juntes, va?
I a sobre, o sigui, com tretes a la part alta de la ciutat, saps?
Què passa? Doncs que disturbis, saps?
I això va portar a que un cert número de gent digui, prou, saps?
Anem a fer alguna cosa, la gent del carrer, entren altres,
a intentar formar una suposada associació, saps, de gent...
Com un clan, no?
Clar, com un clan que fessin diferents coses i així poguéssim discutir les diferències
sense haver de passar a una altra...
David, David, digues.
Però ha arribat de la mateixa manera allà, o sigui, va néixer allà, a New York, no?
Sí, bé, aquí ha arribat d'un altre tipus de forma.
Però aquí ha arribat d'una altra forma.
D'una altra forma, el que passa és que aquí ja estava amb...
O sigui, alguna gent ja sabia d'aquest...
D'aquest fenomen, no?
D'aquest fenomen, segur que pugui...
Llavors, aquesta gent no el porta igual que el porta la gent que ara el descobreix per la televisió,
per la roba, per la tal, perquè jo soc més xulo i punt...
Ara potser s'ha convertit més en la moda de l'estat d'estiu.
Clar, llavors està el purisme, que ja és un altre tema.
David, creus que l'Isaac s'ha deixat res?
No, ho ha explicat bastant bé.
L'únic que podríem afegir és que si va sorgir va ser per...
Bueno, sí, com ho ha dit ell, no?
Per aportar una cosa positiva, en una situació ja de per si bastant tensa
i bastant complicada, com és viure en un barri marginal, no?
I, a més a més, Estats Units, en una societat tan conservadora
i, bueno, tant de dretes, per tant, clar.
David, per què seguiu vosaltres aquest estil de vida, podríem dir?
A veure, nosaltres no és que seguim l'estil de vida exactament
fil per randa del que passi als Estats Units o el que hagi passat als Estats Units.
Nosaltres hem agafat una mica el que més ens agradava, que era...
És un moviment molt expressiu, o sigui, és expressió contínua.
El rap és expressió, el grafiti és expressió, el breakdance és expressió.
Si tu agafes tota aquesta expressió i l'utilitzes per treure alguna cosa positiva de tu,
fuig bastant dels tòpics, ja d'entrada, i t'aporta molt a tu mateix.
O sigui, és com una mica una competició amb tu mateix per treure el millor de tu
i, no sé, suposo que també...
Com l'autosoperació, clar.
Exactament, sí.
És a dir, vestir ample, esportar aquest tipus de roba,
significa seguir aquests principis que heu explicat?
Sí, és la imatge. Bueno, això és la ràdio i no en poden veure, no?
Però, vull dir, si el mirava a ell, si el mirava a mi,
o si no portem els pantalons ni la meitat d'amples que els porten els nens de 13 anys avui en dia,
o sigui, és una mica...
Això és el que t'anava a dir, ara hi ha moltes adolescents i molts adolescents
que vesteixen d'aquesta manera.
Aleshores, creus que no és perquè coneixen realment les bases d'aquesta cultura?
No, jo crec que, lamentablement, i més aquí a Tarragona,
els xavals estan molt poc culturitzats, o sigui, no saben ni de què ve,
i veuen imatges així, veuen fotos de negres funky en plan dels 70
i les veuen així estrets i els rapejant en un micro i tal,
quan encara no sabien què estaven rapejant, simplement estaven parlant,
eren com interludies entre cançons funkeys, i la veritat no entenen res.
I això, això, per què ens ho poseu, no?, a la botiga o així.
Isaac, tu ho veus igual?
Sí, sí.
Ho veus igual.
David, tu vas posar en marxa la botiga de roba d'Andole,
i ho vas fer perquè vas veure negoci,
perquè realment no hi ha moltes tendes d'aquest tipus aquí a Tarragona?
No, d'entrada jo no vaig posar en una botiga de roba,
jo vaig posar en una botiga de pintura,
el que passa és que me la vaig menjar pràcticament tota, o sigui...
No funcionava.
Clar, després vaig haver d'anar...
La meva intenció era fer una botiga més així underground, de hip-hop,
és a dir, molta pintura, posar música, poca roba,
i la roba que hi hagués, doncs que vingués tot d'escriptors de grafiti o així, no?
Llavors, amb el temps he hagut d'anar canviant,
he hagut de treure molta pintura, perquè no pintava ningú,
o sigui, realment només comprar una mica per en bruta
i per ensenyar a classe que tenen un bot d'escriptor i tal,
però poca cosa, no s'interessa gaire.
Llavors, el que més ens interessa és la roba,
hem hagut d'agafar molta més roba,
i ara sí, això el que intentem és,
almenys que les marques de roba que tinguem siguin autèntiques,
vinguin realment del moviment hip-hop.
D'on són? D'Estats Units mateix?
D'Estats Units i molt de França.
França és la segona potència mundial de hip-hop ara mateix.
Isaac, què podries dir?
Creus que hi ha bastant seguidors d'aquesta cultura a Tarragona,
o pel contrari, n'hi ha realment pocs?
Bé, a veure, seguidors, seguidors,
sí que n'hi ha, n'hi ha gent activista per aquí,
per la zona, arreus,
arreus n'hi ha molt d'activisme.
Aquí a Tarragona n'hi ha,
que sempre els que hem estat
o els que han estat,
que ja venien de més lluny que jo,
sempre han sigut un grup bastant
petit de gent,
i això tampoc se'n deixen veure massa.
i ara que ha sortit l'album,
què diuen, saps?
L'album estètic una mica.
Clar, l'album d'au,
que seria la moda,
el que intentem fer en altres,
és intentar culturitzar la gent.
Si fem un festival,
fem un concert,
o que sigui,
intentem que estiguin dins els quatre elements,
que vegin que no només és la roba que porten,
o la gorreta,
i és més,
mira, surt al carrer,
fes un grafiti,
que t'haurà en tot,
i diràs,
mira,
jo estic aquí,
saps?
Doncs sí,
perquè abans ja feiem un petit apunt
sobre algunes de les aficions
que soleu tenir,
com per exemple,
pintar grafitis,
o anar damunt del monopatí.
Aquí a Tarragona,
on aneu per fer aquestes activitats?
Per patinar,
o per patinar...
Per pintar,
espero que el mur de casa meva,
no, sisplau.
No,
per pintar només hi ha una paret legal,
i és a baix del Serrallo,
i bueno,
això comporta molts problemes.
No que hi hagi una,
bé,
no que hi hagi una paret,
sinó que només n'hi hagi una.
Si només hi ha una paret,
només hi pinta la gent que en sap,
o si els xavals,
clar,
no s'atreveixen a pintar,
si hi pinten,
els hi tachan superràpid,
llavors què passa?
Que han d'anar a pintar en porai.
Pintar porai suposa un risc,
perquè suposa pintar al costat de,
no sé,
de les vies del tren,
de carreteres,
de llocs així més insegurs,
i bueno,
no s'hi fa res.
I patinar ja,
bueno,
patinar és que és un clàssic ja de Tarragona,
la il·legalitat de l'esquait.
O sigui,
és,
no sé,
que et portin a comissaria
i passis tota una nit
a la comissaria dels municipals
per haver patinat,
i això ha passat,
és molt fort.
Per haver patinat,
però per una determinada zona?
Sí.
Pel carrer?
No, no,
pel carrer,
per tot arreu.
No es pot patinar en lloc de Tarragona,
en lloc,
només a la mini,
a la rampa aquella petita
i desfassada del parc.
Doncs fem una reivindicació des d'aquí,
que es pugui patinar,
home,
és una altra mitja de transport.
Després hi ha un altre,
bueno,
un anex que faria,
és que, bueno,
l'esquait,
culturalment,
i des dels principis,
no forma part del moviment hip-hop.
El que passa és que,
com que és també una,
entre cometes,
una cultura urbana,
una acció urbana
i de vida al carrer i tal,
doncs s'ha ajuntat bastant.
Hi ha molts skaiters
que escolten rap
i al revés.
I vosaltres,
pel que heu dit,
no us defineix a vosaltres la roba,
us defineix més la música,
potser?
Sí,
la cultura,
el factor cultural,
o sigui...
Però dels dos elements,
per exemple,
la música o la roba,
quin us defineix més?
Hombre,
la música.
La música,
no?
La música.
Isaac,
estàs d'acord?
Sí, sí.
Doncs ara ja estem començant
a parlar de música,
així que comencem a entrar
l'André i la Sara,
que les tindrem a condició,
les nostres especialistes
perquè ens parlin una mica
de hip-hop.
Hola, noies.
Esperem que es quedin per aquí
els nostres convidats,
també.
Per si volen fer algun apunt,
això mateix.
La sentiran.
Hola, Laia.
Hola.
Hola, Àlex.
Hola.
Us posem la musiqueta
i entreu, d'acord?
D'acord.
Fins ara.
Com haurà escoltat,
aquesta no és la sintonia
del nostre programa.
Avui l'hem canviat
per donar pas
al tema de la setmana,
que és el hip-hop.
i avui parlarem
del festival XXL
i l'André comença
parlant del primer dia,
el dia 27 de maig.
Primer de tot,
abans hauríem de presentar
i saber què és aquest festival XXL
i ja que tenim el David i l'Isaac,
doncs els per un tema és
què és això del XXL?
En principi és un festival
de dos dies
que d'aquestes característiques
que és el segon any que es fa,
podríem dir,
s'havia fet abans
però no tan fort,
i que abarca
els quatre elements
del hip-hop,
que seria el graffiti,
el rap,
el disseny
i el breakdance.
hi haurà una mica de tot,
dividit per temps
i per zones de la ciutat.
Doncs la primera data
i la primera proposta
és el divendres 27
a la sala Golfos
amb l'Op Tropos
i Mios Tios
per 12 euros.
el grup L'Op Tropos
neix a Suècia
el 1992
i compta amb quatre components
i és una gran ocasió
per descobrir el hip-hop
que es fa al nord d'Europa.
que no em podeu dir
d'aquesta primera actuació?
De l'Op Trop,
per exemple,
del grup de Suècia
que és un dels màxims exponents
del hip-hop underground
de qualitat
a nivell mundial.
O sigui,
fan les produccions
a nivell americà
o molt millor
quant a les bases,
les instrumentals
i promou el cantant
que sentíem abans
s'assurt simplement.
O sigui,
és boníssim
i les lletres
és molt fi
i les lletres
foten molta canya.
O sigui,
hi ha molt de contingut,
molt de missatge
i no només parlar
de rap,
o sigui,
de rap aquest
de cotxes
i jolles.
Exactament.
Tenen contactes
amb el Black Block,
el moviment antigolalització,
o sigui,
és bastant per dir.
i continuem amb el dissabte
dia 28 de maig.
També a la Golfos
i també per 12 euros
podem trobar
a Falsa Alarma
i Fat Cups.
Falsa Alarma
tornen a Tarragona,
és un dels grups
que lluiten
en primera línia
des de Sabadell
i el seu disc
està gravat
a Sabadell també
i mesclat
a Marsella
i masteritzat
a Nova York.
Què ens podeu dir
d'aquests dos grups
de Falsa Alarma
i Fat Cups?
Bueno,
Falsa Alarma
ara mateix
està bastant amunt,
un que és el rap nacional
i està bé
perquè el missatge
és bastant reivindicatiu
i bastant purista
i després Fat Cups
és un grup així maqueteiro
que està començant ara
i ja li estan començant
a donar tirada.
i ja com a última cita
de Sala Golfos
gratuït això sí
tindrem a DJ Castro
i DJ Jamier
que us semblen,
us agraden,
com va això?
Són els meus DJs.
Ah!
Doncs parla'ns,
què?
Sí, bueno,
són dos nois de Reus,
que han fet ja
bastantes actuacions
així amb grups saloners
i això
i bueno,
que vols que t'ha vingut jo?
que per tu són millors,
no?
Un jam o què?
El Jaume és molt tècnic
i el Jaume i el Castro
és bastant divertit
amb les mescles que posa i tot.
Fan una combinació
entre sessió de rap
i...
Entre tècnic i fluid,
podríem dir.
Molt bé, molt bé.
I bueno,
ja per acabar
només dic que el XXL Jam
és una festa dedicada
exclusivament al hip-hop
que arriba a aquesta setena edició
amb una reducció d'artistes
al seu cartell,
fet que ha permès
tenir durant la resta
de la temporada
d'altres festes
de nivell
com Consciència Hip-hop
o artistes
de la talla
de Geronación
i el Chojin.
I un any més
el hip-hop
es manté
a la cresta
de la onada
i podem anar
tots junts
al festival
de hip-hop
que sembla que
té alguna pinta.
I anirem,
acomiadem ara ja
el David i l'Isaac.
Moltes gràcies
per haver vingut.
Moltes gràcies.
De debò
per explicar-nos
aquests tres culturals
que vosaltres viviu
i passem ara
a parlar amb el Joan Carles.
Adeu.
Atenció, senyors passatgers.
El tren
de la Universitat
Rovira i Virgili
a Tarragona Ràdio
surt cada dimecres
a partir de les 6 de la tarda.
Ei, Joan Carles.
Ei, Laia.
T'hem xampat bevent aigua
a la meva.
Sí, perdona.
T'heu robat una miqueta.
I jo et deixo.
Com estàs?
Molt bé, aquí sempre a punt
per parlar-vos
de les novetats teatres.
Doncs comença quan volies,
no et feies esperar més.
Doncs no et feies esperar més.
Doncs començarem a parlar
pel sigle de teatre
jove de Tarragona
que jo crec que
val la pena potenciar
aquesta mena de teatre
perquè també és un teatre
que cal distingir
entre la resta.
Doncs bé, aquesta nit
és una nit especial
perquè a les 10 en punt
al Metropol
el grup de teatre
escènic omcia
de Reus
presenta
Després de la pluja
de Sergi Balbel
i és una obra adaptada
per la pròpia companyia.
Però què té d'especial
aquesta obra?
Doncs que hi apareix
un dels nostres companys
aquí al tren
que és el Marc Camarà
el noi del cine
i que ara mateix ens parlarà
o ens farà un resum
de què va aquesta obra.
Jo t'explico
un moment, ara sí o vull.
Ara sí o vull.
Tu vols, Àlex?
Àlex, tu vols.
Sí, sí, sí, si vols.
Joan Caldes, què vols que t'expliqui?
Doncs vull que m'expliquis
més o menys
què va després de la pluja
de Sergi Balbel.
Doncs després de la pluja
és una obra
en la qual, bueno,
està bastant de moda
en l'aspecte
que ara s'està intentant
prohibir,
és a dir,
prohibeixen de fumar la gent
a les empreses,
a els llocs de treball
i és una empresa
que el que fa és això,
només contracta gent
que no fumi
i està rotundament prohibit
fumar dins i fora
fins i tot de l'empresa.
Què fan els treballadors?
Doncs pugen al terrat
on ningú no els veurà
i es passen allà
tot el dia fumant
i vinguen de l'Ectepigo
i doncs allí comencen
a néixer una mena d'enveges,
una mena d'amistats,
una mena d'allaços
a vegades una miqueta simpàtics
i a vegades una miqueta agres
i doncs que acaben
una miqueta torturant-se entre ells.
Això tot en un marc
d'un lloc on fa dos anys
que no plou
i precisament el títol
després de la pluja
ve quan hi ha un dia
doncs que finalment plou
i allí és quan s'acaba l'obra.
Bueno, està, està,
és divertida.
se'm va fer una adaptació
cinematogràfica
que és Smoking Room
que és bastant coneguda
i amb molts bons actors.
Marc, i el teu personatge?
Bueno, jo vaig crear
el meu propi personatge
perquè no tenia paper
i vaig dir
bueno, jo no em puc quedar
sense fer això
i vaig crear un propi personatge.
Està molt adaptada l'obra,
és a dir, si la veigés
Sergi Balbel
probablement s'enfadaria una mica
però bueno, digue'ns una frase
del teu guió
que resumeixi el teu personatge.
Que resumeixi el meu personatge?
Bueno, són...
pràcticament totes rata
t'ho estic recitant poemes
és a dir, ja t'ho dic ara
és a dir, és un poeta bucòlic
totes rata són recitacions de poemes
molt bé, Marc
doncs a veure
que vagi molt bé aquesta nit
ja que el Roger s'ha deixat
la instrumentació
jo us listo
que avui vingueu a les 10
al Metropol
en tanga o serem
com vulguis
si veieu gent en tanga
som els del tren
o sigui que no us preocupeu
bé, doncs això
que aquesta nit a les 10
després de la pluja
de Sergi Balbel
amb el Marc Càmera
exacte, us hi espero
i per altra banda
demà dijous
també al Metropol
el grup de teatre
del Col·legi Sagrat Cor de Tarragona
presenta
l'enigma de la croqueta
de Vilavella Caballer
i Ramon Bonet
de la croqueta
de la croqueta
teques de croqueta
de pernil de bacallà
és una obra feta
per ells mateixos
per ells mateixos no
és casolana
és casolana
és la croqueta
però la trapa
se situa aquí a Tarragona
i bueno
que mor una persona
molt important de la ciutat
i el detectiu Funoll
s'encarrega d'investigar
el detectiu què?
Funoll, Funoll
d'investigar tots els sospitosos
i bueno
una trama així
com amb molta intriga
i bueno
i de croquetes
i de croquetes
i ara farem
un flashback radiofònic
doncs bé
hem tornat al passat
i parlem
de
Charing Cross Road
que també es fa
al Metropol
el dia 20 d'aquest mes
o sigui
que avui som
avui som 19
doncs demà
demà dia 20
doncs demà
Charing Cross Road
al Teatre Metropol
bueno
doncs aquesta és una obra
que ja vam parlar
fa temps
que està dirigida
per la cineasta
Isabel Coixet
amb Carme Lías
i Joram Ingeix
de protagonistes
i protagonistes
perquè no són ningú més
i bé
doncs també crec
que és una bona proposta
pel Metropol
doncs bé
m'he equivocat
fer derrades
del Joan Carles
84 Charing Cross Road
no es fa demà
com he dit
es fa el divendres
divendres
al Metropol
això sí que queda clar
divendres al Metropol
84 Charing Cross Road
al Metropol
ara pot semblar
que això ho hem gravat dijous
però és impossible
perquè s'ha met dimecres
és impossible
és a dir
que som sincers
i ara passem a parlar
de la Sala Trono
que presenta
Ai, és que això costa molt
de llegir
la veritat
A veure, Laia
llegeixo tu
Sala Gineles
Sí
Sala Gineles
o la tragèdia d'una cabra
que és de la companyia
El Nacional No Ens Vol
i el seu ator
es llama Stanford
Stanford
Stanford
Aquest
americà
doncs això
es tracta d'un treball
de creació
que explica
una història
sobre el comportament humà
sobretot
a partir del gest
i bé
és un humor àcid
de l'absurd
la sàtera
la sàtera
jo vull
etsàtera
etsàtera
no, la sàtira
l'humor negre
i la provocació
crec que també
és una bona proposta
per la Sala Trono
que no ens deixa
de sorprendre
i ara passem a Reus
no
com que no
ha parlat d'un tarragoní
doncs passem
al Teatre Fortuny
que el dissabte
a les 10 de la nit
presenta
l'Home del Teatre
que jo crec que també
és molt interessant
l'Home del Teatre
de Thomas Bernhardt
olé
olé
de direcció
de Xavier Albertí
amb Lluís Omar
com a principal
protagonista
malenta tonteria
que acabo de dir
com a protagonista
qui és l'Omar aquest
em sona
aquest home
Lluís Omar
és un dels grans actors
que té ara mateix
el panorama
nacional espanyol
és el de
el de
la sona és el sol?
no
no, no, no
quin call més maco
que t'ha sortit
qui que ha fet
ha sortit
per exemple
una de les últimes
pel·lícules que ha fet
és La mala educació
La mala educació
o també fa
l'altre dia
de fer una de les
estrenes de TV3
que també sortia
ahir com a protagonista
bé
el Lluís Omar
ho sento Àlex
si no ho saps
busquen la vida
l'obra és un monòleg
compartit pel personatge
principal
i després van intervenint
personatges
més secundaris
doncs aquest personatge
fa una mena
de reflexió
en veu alta
sobre el divinisme
d'alguns artistes
i el maltracte
d'aquests
sobre la gent
que els envolta
en aquest cas
a l'obra
sobre la seva família
doncs l'obra ha rebut
molt bones crítiques
de veritat
i sobretot
cal destacar
la qualitat
del text
ja que
el Thomas Bernhard
que hem dit
al començament
ha agradat
doncs és un dels grans
dramaturgs
que tenim
al món
la recomanes
no?
la recomanes
doncs això
i sobretot destacar
la interpretació
de Lluís Omar
que diuen
que està molt bé
en aquesta obra
i bé jo ja me'n vaig
doncs a veure si ja ve el Rubén
i comencem a parlar de tele
vinga adeu
adeu
adeu
no perdis el tren
i del Joan Carles
el Rubén
molt bona tarda nois
molt bona tarda
bona tarda Rubén
també felicitar
els nois de Hip Hop
que m'agraden molt
i s'han explicat molt bé
i no res
això felicitar-los
molt bé
doncs felicitats
doncs bé
avui he elaborat
un anàlisi
dels programes de cuina
que fan les respectives
cadenes de televisió
són riques
són sanes
recetes
muy variadas
que cocino
cada día
para ti
us ha agradat
aquesta cançó?
m'encanta
molt
i del mestre
jo sí
els inicis dels programes
de cuina per televisió
ja són llunyans
però quan veritablement
les cadenes van començar
a competir per l'audiència
va ser quan un talarguinyano
no sé si us sona
no
va apareixer en pantalla
per la gent
les maneres d'aquell cuiner
van suposar una sensació
i llavors l'audiència
els va recolzar
i a partir d'aquí
una competència
entre les cadenes
ja han passat molts anys
des d'aquells dies
ja han sigut molt
els cuiners
que han desfilat
per les galeries televisives
i avui en dia
trobem
a tres persones
pel matí
que se s'ha de dir
que es fan pel matí
a migdia
entre les dotze
i les dues
fan els programes
primer començarem
per Carlos Arguinyano
que és el més famós
i s'ha de dir
que ja porta molts anys
a la televisió
té un sentit
de l'humor
una mica particular
i els seus plats
poden anar
des d'un menjar fàcil
per fer cada dia
a un menjar
bastant especial
això va a dies
els dijous
per exemple
ve la seva germana
i fan un
Arguinyano Brothers
i preparen uns postres
aquí
Arguinyano Hermanos
què tal?
Arguinyano Brothers
¿Ese como Brothers
què és?
Hermanos Simas o
no ho sé
eso será
Sisters
què és?
Hermanas
Sisters
que inglés
haurà donar el Marc
a donar-hi unes classes
d'anglès
jo d'aquí
insto
a que vagi el Marc
a donar-hi unes classes
d'anglès
a l'Arguinyano
s'ha dedicat a passar
per gairebé
totes les cadenes
i té un gran cachet
entre els productors
a mi m'encanta
ja que et poses a parlar
de l'Arguinyano
és que permite
un sentit de l'humor
una mica
però és que és tan casolà
és allò que dius
és l'home que et trobaries
al restaurant que vas
bueno
què quieres tu
i a més basc
a mi no m'acaba
de fer el pes
de fer el pes
però bé
passem a Por la mañana
que és el programa
de televisió espanyola
s'ha dedicat
a Arguinyano
Sula Telecinco
i a Por la mañana
que el presenta Inés Sastre
hi ha una persona
invitada cada dia
i preparen un àpat
casolà
aquí sí que és
casolà
casolà
els invitats
majoritàriament són invitades
són dones de casa
han enviat prèviament
algun truquillo de cuina
i el programa
els ha seleccionat
no fan només un plat
sinó que cuinen
el menú sencer
fan el primer
el segon plat
i a favor té
que es mostra molt proper
a la gent cuinant
com he dit
plans casolans
Jo tinc que ser
com que no
ni que vingui a la tele
ni que vingui a donde sea
que vingui a decirle cosa
i ja
ni que això
bueno
que com si no
no els has presentat
a tu família
presenta'm-nos
una germana
Pilar
i Salvatore
doncs així
ja veieu que
estan
tota l'estona interactuant
i m'han fet un apunt
perdó
als nostres oients
que no és Inés Sastre
sinó Inés Ballester
ostres
ostres no
un error pot tindre
tot o pas a res
no no no no
però si no ho dic per tu
ho dic per nosaltres
que tampoc ens hem donat compte
jo Rubén
no l'he vist mai
aquest programa
ho sento
no pues van
no puc dir res
van lo que es coneix
tan famosament
com Marujas
i preparen els seus plats
un fet curiós
és que la Inés Ballester
ara l'he dit bé el nom
aprofita per colar notícies del cor
com una mena de publicitat subliminal
a més sempre ho tasto tot
i sempre dic que tot està molt bo
tot deu estar molt bo
sí sí
què més
i ja per finalitzar
passem a l'altre programa
pel matí de cuina
que és Ismael Prados
i el seu cuina per soltes
que
suposo que entre vosaltres
el deu conèixer tots
i tant
jo tinc el seu llibre
sí
va treure un llibre
sí sí
me'l van regalar
molt bé
així
si te'n vas fora de casa
sabràs
exacte
sempre tinc alguna cosa a fer
un espai que des de la seva estrena
causa gran expectació
entre els
telespectadors
la manera en com està preparat el programa
fa que sigui més real
i propi a la gent
perquè el fet d'anar al mercat
i donar consells
i tot això
en el transcurs del programa
aprofitem per donar consells
per portar una bona vida
o reciclar
a més de recomanar
segons quins productes
per dones embarassades
gent amb alguna malaltia
nens
el llagostí és un crustaci
d'acció antioxidant
perquè conté vitamina E
la gent el conec
el coneix
el valora
el llagostí
o potser van buscant
més aquell rogenc de la gamba
exacte
la gent tira més a la gamba
tira més a la gamba
doncs bé
aquí amb aquest aigua
ho haureu notat
perquè
dona un consell
sobre el llagostí
i després
el senti mal
és un altre estil
és com més així
més picadet
més per gent jove
sí
a part
s'ha de dir
que graven
tot el transcurs
d'anar a comprar
al mercat
tot
i després
el seleccionen
i fan el muntatge
clar clar
m'agradaria destacar
una cosa d'aquest programa
és que les maneres
de l'ISMA
que té per cuinar
sembla que siguin
com la de qualsevol
tot de nosaltres
però res més lluny d'això
mon pare és cuiner
i a part si el veieu
se nota molt
que és un cuiner professional
i treballa en un restaurant
de categoria
perquè sempre
amb el davantal
aquí al costat
quan prepara els plats
sempre
molt meticulós
és com un cuiner
un cuiner professional
i bé
s'ha de dir
que Televisió Espanyola
fa poc
que ha estrenat
un altre programa
de cuina
per el cap de setmana
amb un cuiner professional
a banda d'aquest
de la Inès Ballester
i el seu convidat
o convidada
i és que hem de dir
que els programes de cuina
van començar
com un espai pensat
pels dies laborals
pels dies entre setmana
però com hem dit
que al principi
de la secció
han guanyat en importància
i ara també es troben
els caps de setmana
perquè l'ISMA
també fan els caps de setmana
i hi ha bastants programes
i això és tot
Reivindicació
Molt bé, Àlex
i vull reivindicar
que les cadenes
deixin de competir
per les audiències
durant aquesta mitja horeta
que duren més o menys
els programes
i és que aquests espais
han d'estar pensats
per donar consells a la gent
per menjar millor
i no per competir
a veure qui engreixa més la butxaca
Clar, perquè totes les receptes
a la vegada
no les pots fer
Això mateix
haurien de fer
de dos quarts d'una
un programa
de dos quarts d'una a la una
un altre programa
i així veuríem totes
totes les receptes
Sí, però no competir
per les audiències
perquè aquí el que es tracta
és donar consells
Bona salut
Molt bé, Àlex
Doncs moltes gràcies, Rubén
Ens veiem la setmana que ve
Home, per suposat
I adeu, gent
Adeu, gent
Passem ja amb l'Elder
que ens porta, com sempre
les novetats universitàries
El tren de la URB
no perdràs les maletes
Molt bona tarda, Elder
Molt bona tarda, Laia
Com estem?
Molt, molt bé
Me n'anegro per tu
Què ens portes avui?
Doncs comencem
Amb motiu del 60è aniversari
del final de la Segona Guerra Mundial
el 8 de maig de 1945
el lectorat del Servei Alemany
d'Intercanvi Acadèmic
ha organitzat el cicle
de cinema en alemany
Consta de quatre pel·lícules
amb versió original
Subtitulada i les sessions
comencen amb una presentació
prèvia de l'obra
i discussió en llengua alemanya
amb traducció
Es fan els dimecres
a les 7 a lletres
Tu ja aniràs, no?
Perquè amb el teu alemany
Home, el meu alemany
no és gaire fort
però bé, ja que he substitulat
Però et defenses
Et defenses
Bueno, bueno
Ja t'ho explicaré
L'orquestra 1621
ofereix el concert
Cavalcada Musical
amb el Quixot
Dimecres, 18 de maig
a les 9 a l'Aula Magna
de la Facultat de Jurídiques
Està dirigit per Marcos Xicora
director de l'orquestra
El narrador del Quixot
és el professor de pedagogia
Jaume Imi
Aquesta activitat
en què consisteix
és
es fa un petit concert
les obres
després us les comentaré
i tot seguit es llegeix
un dels fragments
més importants
o més característics
o més anecdòtics
del Quixot
es començarà
amb Tocata Piano Forte
després es farà
el Petit Suís
Gauloix
i entre els textos
que et comentava
hi ha el discurs
de l'edat d'or
després hi ha
la conversa
entre Sancho
i la seva dona
i en un altre mateix capítol
titulat
Fantasies i ambicions
de Sancho
Ei, jo si vols
anem a la del Petit Suís
Ah, bueno
Tot sí que te'n regalin un
Bueno, a mi ja saps
m'en donaven quatre
i després va passar el que va passar
Em sembla que
et passa igual
a tu i a Pia
I tal com us comentava
la setmana passada
el Cine Club
de la Facultat
de l'Educació i Psicologia
aquesta setmana
projecta
la Sessió Vivir
obra del xinès
Guimou
presentada per Josep Maria Valtran
i amb el qual
es conclauen
aquests actes
que volien reflectir
l'aldea global
en què s'està convertint
el planeta
parlant de països
com Xina, Afganistan
Rússia,
Can, Cuba
l'India, el Brasil
o el Vietnam
I l'aula de cinema
ha organitzat
el cicle de testaments
cinematogràfics
que us vaig anunciar
fa un període de setmanes
que conclou també
aquest dijous
19 de maig
i es projecta
Ice Watch Out
d'Stanley Kubrick
Home, per favor
aquesta pel·lícula
és que no
és que vamos
no puc dir res
l'aniràs a veure o què?
No
és que tinc feina
he de preparar el programa
d'acord, d'acord
I concluïm
amb més actes de cinema
i és que el 20 de maig
es projecten els curs guanyadors
i finalistes
del certamen de curtmetratges
i es lliuren els premis
del sorteig
a l'enquesta del concurs
sobre les millors pel·lícules
de la història del cinema
segons la URB
ha rectorat
i d'aquesta forma
conclou el repàs
que he fet
durant tots els programes
sobre l'any del cinema
a la URB
per quines pel·lícules aposteu
com a millors de la història
Com a millors de la història
Home, suposo que
ben com
hi participava
en totes les
de la trilogia
de les galàxies
de la guerra de les galàxies
alguna d'aquestes
I tu, Àlex?
Jo, Ciutadano Key
no parla meva professora
Marta Montagut
I concluïm amb el repàs
que la setmana passada
es va organitzar
la gala d'esport de la URB
i Bàrbara Pintado
i Javier Hernando
van ser els millors esportistes
tant en categoria femenina
com masculina de la URB
Bàrbara Pintado
és atleta i medallista
d'or en disc
medalla de bronze en pes
medalla de bronze en martell
als càmpionats de Catalunya
universitaris
i aquest cap de setmana
aquest cap de setmana
perdó
ha participat
als campionats d'Espanya
interuniversitaris a Màlaga
i Javier Hernando
és judoca i medallista
de bronze
en la categoria
de 73 quilos
als campionats
universitaris de Catalunya
i va arribar
a quarts de final
en el campionat
d'Espanya universitaris
celebrat a Granada
la setmana passada
la veritat
és que amb tanta medalla
no sé on les deuen penjar
els felicitem des del tren
enhorabona
perquè Déu-n'hi-do
nosaltres també guanyem medalles
Laia?
ens les posem
d'entre els mateixos
Hélder
a la gala de l'esport
va venir Luis César
entrenador del Nàstic
com va anar la xerrada?
doncs tot i que té
un posat i un semblant
molt seriós
doncs la veritat
és que et puc dir
que és un tio molt enrotllat
doncs moltes gràcies
Hélder
això és tot per avui
exacte
ens veiem la setmana vinent
ens veiem
i acomiadem ja el programa
amb la cançó
que esteu a punt a punt de sentir
Aquesta és la cançó
que avui ens acompanya
en el típic comiat dels companys
avui són al Club Food
de Casabian
a petició de l'Andrea
d'aquesta manera
ens retrobem la propera setmana
amb
amb la Emma
Marc Càmara
amb la J
Joan Carles Gómez
amb la R
Roger Saró
amb la A
Andrea Valverde
B amb la S
Sara Sunyer
amb la R de 9
Rubén Martínez
amb la N
Nacho Fernández
amb la H
Eder Moya
amb la M
Marta Montagut
amb la N
Núria Cartagrà
amb la A
jo mateix
l'Ales González
i jo mateix
amb la L
Laia Riverola
adeu-siau
l'Ales González
l'Ales González
l'Ales González
l'Ales González
l'Ales González
l'Ales González
l'Ales González
l'Ales González
l'Ales González
l'Ales González
l'Ales González
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!