13 de novembre de 2005.
Un altre diumenge que estem amb vosaltres per oferir-vos.
Un altre diumenge que estem amb vosaltres per oferir-vos.
Un altre diumenge que estem amb vosaltres.
Un altre diumenge que estem amb vosaltres.
Un altre diumenge que estem amb vosaltres.
Un altre diumenge que estem amb vosaltres.


I parlant de Crevillen, que millor que sentir la vanera Noches crevillentinas.

Un altre diumenge que estem amb vosaltres.
Un altre diumenge que estem amb vosaltres.




Nascuda aquesta coral l'any 1979, del que era l'Orfeó Crevillentino.
ha realitzat nombrosas actuacions per una part del territori peninsular.
Dirigida per Óscar Tordera, cantan Dolor de ausència.
L'Orfeó Crevillentino
Un altre diumenge que estem amb vosaltres.
Un altre diumenge que estem amb vosaltres.
Un altre diumenge que estem amb vosaltres.
Un�enge que estem amb vosaltres.
L'Orfeó Crevillentino
Un altre diumenge que estem amb vosaltres.
Un autonora de chopin warriù.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
de los bravinos de Crevillén interpreta Ojos Tapatillos.
No hay ojos más lindos en la tierra mía que los negros ojos de la Tapatilla.
de los de los negros de Andrea Feliciosa!
de losOTTCla.
del
Perfume de azares, en el cielo estrellas, y tibios los aires.
Detrás de la reina, la novia que espera, el plato de amores, sí, al ver.
Esos flores blancas, los aires se esparcen, aromas mejones, y todas las flores suspiran de amor.
La llave, la llave que tan lindo sombra, esplendrá sin toro, aromas mejones, y todos los aires se esparcen, aromas mejones, y todas las flores suspiran.
Desconec els autors d'algunes de les sabaneres que estem sentint
i poques coses us puc dir també d'aquesta coral,
ja que fins no massa temps no la coneixia.
Ensofreixen la coral Rabinos de Crevillén, Por el mar.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
El don de viejo vivió
Y cuando le preguntaron si se marchaba
Él contestó
No podré
Vivir en otra tierra
No podré
Vivir en otra tierra
No podré
Vivir en otra tierra
La quiero con toda el alma
Como si hubiera nacido en ella
Bendigo el feliz momento
En que por suerte te conociera
Fue el mar del militerrá
Que te metrá
Desde otras tierras
Ella fue el mar
Que nos dejó
Que se enterran
Que así ocurrió
No podré
Vivir en otra tierra
No podré
Vivir en otra tierra
Y ahora
Y ahora
No podré
Vivir en mi torre viejo
Torre viejo
Crevigén
És una villa
On hi ha gran acceptació
Des de fa molt de temps
Per aquest gènere musical
Però pràcticament
Però pràcticament
Només a nivell coral
Com succeis
En altres indrets
De la península
Per cert
Allí
Hi ha
Unes quantes
Agrupacions corals
Voy en busca
De l'olvido
помощietà
La la
La la
La
La
La
La
La
La
La
La
La
La
La
La
La
La
La
La
La
La
La
La
La
La
La
Búscate el olvido, y el palmeral me recuerda,
me recuerda el pan, amores que se han dormido.
Al palmeral por la noche, me lleva a cielo el dolor,
y sus sendas te reviven.
La dulzura de tu amor, pues se guarda en sus alas,
con perfumes tímulos, hechos con dulces suspiros,
que recopió su pasado.
Hechos con dulces suspiros, que recopió su pasado.
Tú, en mi vida fuiste todo, y quisiera en el recuerdo ser tú,
en el recuerdo para ti, rumbo a la fin.
Tú, en mi vida fuiste todo, y en la ausencia sigues siendo igual para mí.
Para mí, pero al soñar el pasado, vivo mi, este ideal,
pues me recuerda constante, tu imagen en el palmeral,
y el palmeral por la noche, voy en busca del olvido,
y el palmeral me recuerda, me recuerda al palmeral,
amores que se han dormido, al palmeral por la noche,
me lleva a cielo el dolor, el dolor, y sus sendas me reviven.
La cultura de su amor, pues llena el aire en sus alas,
un perfume de címulos, hechos con dulces suspiros,
que recopía su pasado.
Me recuerda al palmeral, me recuerda al palmeral,
que espera el amor, mi amor siempre igual.
Machique en mis penas, florezca el ayer, el ayer,
y que a su sombra podamos,
aquel amor renacer, renacer.
Habaneras interpretadas per la coral Rabinos de Crevillén,
antigas o més resén,
son les que ens ha dedicat avui aquesta agrupació coral.
Acaban en una habanera que parla de la zona delx,
aromas ilicitanos.
Morerá, Morerá, Morerá, Morerá,
Morerá, Morerá, la que pinta por el mar.
Escucha España, patria mía,
El canto hermoso y sin igual
De este pueblo
Que al cielo mira
Con alegría, madracia eterna
Tiene su alma altruista
Tiene su alma universal
Tiene su virgen por patrón
Y es su morerá, Morerá, Morerá,
La que vino por el mar
Escucha España, patria mía
El canto hermoso y sin igual
De este pueblo
Que al cielo mira
Con alegría, madracia eterna
Tiene su alma altruista
Tiene su alma universal
Tiene su alma universal
Tiene su virgen por patrón
Y es su morerá, Morerá, Morerá,
La que vino por el mar
Bajo el frondoso ramaje
De milenario palmera
Tiene su reina y señora
Nuestra palmera imperial
Con los ecos del misterio
Y la granidad
Y la granidad del altar
Llevamos en nuestro pecho
Para la virgen un altar
Abuso no y la granidad delopez
Bajo el frondoso ramaje
Dos milenario palmera
Fins demà!
Fins demà!
I amb aromes mariners impregnats d'Havanera, des del control Núria Cartanyà.
Ja ve per dinar qui us ha parlat.
Tornem al diumenge esperant-vos a dos quarts de deu del matí a Havaneres, des del balcó, des de Tarragona.
Con el viento en libertad, de callos y de manglares, de guajiros y palmares, hoy así de su amor.