This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
El qualificatiu
Avui, després de vuit temporades en antena,
volem introduir una nova qualificació
per a un grup que, per cert,
no és el primer cop que escoltem en aquest espai,
i és que s'ho van guanyar pols en el seu temps,
autèntics mestres de la música experimental electrònica.
Déu-n'hi-do!
El grup alemany Tangerine Dream,
a començament dels anys 70,
va voler experimentar en el sentit més ampli de la paraula,
amb els sons que produïa l'electrònica del moment.
I se'n van sortir,
fins i tot en alguna aventura en solitari
d'algun dels seus components.
d'alguns.
d'alguns.
D'alguns.
D'alguns.
D'alguns.
D'alguns.
D'alguns.
D'alguns.
D'alguns.
D'alguns.
D'alguns.
D'alguns.
D'alguns.
D'alguns.
D'alguns.
D'alguns.
D'alguns.
D'alguns.
D'alguns.
D'alguns.
D'alguns.
D'alguns.
D'alguns.
D'alguns.
D'alguns.
D'alguns.
D'alguns.
D'alguns.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Aquest alumne ha vantajat
que fèiem esment abans
del grup Tangerine Dream
es deia Edgar Froese
i el 1975
va decidir fer una petita aventura
pel sud-est asiàtic
va decidir anar-se a Malaisia
i impregnar-se dels seus sons de la selva
i aquesta va ser la seva composició
titulada així
Epsilon in Malaysian Pale
va ser una mena de composició moderna
de la música clàssica
sí, quan escoltem aquest tipus de música
feta per aparells electrònics del moment
recordem, 1975
ens ve al cap
com si fos la música clàssica
però posada al dia
al segle XX
aleshores, doncs, és per nosaltres
veritables composicions sinfòniques
de mitjans
o, en aquest cas, de finals
del segle XX
doncs bé
és el que tenim
avui aquí
a redactivitat
un petit especial
Edgar Froese
i després també
escoltarem alguna cosa
evidentment
del seu grup de sempre
els Tangerine Dream
ara el que farem
si us heu adonat
és girar la cara
del disc
de vinil
sí
és una versió original
que a nosaltres
ens agrada
respectar
i és per això
que
per girar la cara
per escoltar-la bé
per fer temps
anirem
per la sintonia
del programa
Radioactivitat
Un programa
de Tarragona Radio
dedicat a la música
tecno i alternativa
dels anys 80
de Tarragona
de Tarragona
a l'adressió
i alternativa
de Tarragona
Bona nit, benvinguts a una nova edició de Radioactivitat.
Radioactivitat, un programa amb Afecte 2000.
Anem a encetar el programa número 255, quan ja fa 1862 dies que vam estrenar aquest segle XXI.
Radioactivitat, un programa amb Afecte 2000.
Radioactivitat, un programa amb Afecte 2000.
Radioactivitat, un programa amb Afecte 2000.
Radioactivitat, un programa amb Afecte 2000.
Radioactivitat, un programa amb Afecte 2000.
Radioactivitat, un programa amb Afecte 2000.
Radioactivitat, un programa amb Afecte 2000.
Radioactivitat, un programa amb Afecte 2000.
Radioactivitat, un programa amb Afecte 2000.
Radioactivitat, un programa amb Afecte 2000.
Radioactivitat, un programa amb Afecte 2000.
Radioactivitat, un programa amb Afecte 2000.
Radioactivitat, un programa amb Afecte 2000.
Radioactivitat, un programa amb Afecte 2000.
Radioactivitat, un programa amb Afecte 2000.
Radioactivitat, un programa amb Afecte 2000.
Radioactivitat, un programa amb Afecte 2000.
Radioactivitat, un programa amb Afecte 2000.
Radioactivitat, un programa amb Afecte 2000.
Radioactivitat, un programa amb Afecte 2000.
Afecte 2000.
Afecte 2000.
Radioactivitat, un programa amb Afecte 2000.
Radioactivitat, un programa amb Afecte 2000.
escoltem aquestes composicions
ens ve al cap els clàssics
i pensem, doncs bé, el segle XX
els compositors
del moment, els que van
fer aquest tipus de música
en el seu moment serien
els que van fer
la clàssica, no volem comparar
amb els genis de la música
sinfònica, però és
la música que es va
fer en el seu temps
són peces llargues que duran
més d'un quart d'hora
i per l'amplitud
de
músiques, d'instruments
de sons, doncs ens fan
entendre que
són compositors
clàssics però moderns
sí, en aquest cas
era el senyor Edgar Froese
un dels components de
Tangerine Dream, un grup
que a finals
dels 60, començaments dels 70
va voler experimentar
amb això de la música
electrònica, és per això que
dèiem d'ells
com autèntics mestres
de la música experimental
electrònica, doncs bé
centrant-nos en aquest treball
que acabem d'escoltar
recordem que és de l'any
1975
el disc que es va
titular
Epsilon in Malaysian Pale
i hi havia dues parts
la primera que hem escoltat
al principi del programa
titulada com el mateix disc
Epsilon in Malaysian Pale
i aquest que acabem d'escoltar
hem girat la cara
i que portava per títol
manubre vell
doncs bé
és
una mostra
que amb l'electrònica
també es pot experimentar
i això és el que es va fer
als anys 70
recordem-ho
1975
i anem un any més enllà
1976
quan
ara sí que farà
un tast
de Tangerine Dream
quan aquesta formació
alemanya
integrada per
tres monstres
de la música
electrònica
del moment
que eren
doncs
el Chris Franke
l'Edgar Froese
i el Peter Bowman
doncs
aquests
tres genis
de la música
electrònica
dels anys 70
que van
doncs
fer possible
Tangerine Dream
a l'any 76
traient
un treball
anomenat
Estatos Fair
i en aquest treball
doncs
podem trobar
composicions
clàssiques
d'aquest trio
alemany
no és
no és
els inicis
de Tangerine Dream
on podem trobar
encara més
experimentació
música encara
més
de culta
és ja
una música
una mica
un concepte
més comercial
però tot i així
és
l'empremta
dels Tangerine Dream
aquest tipus
de composicions
que
bé
no van arribar
al gran públic
perquè tampoc
no els interessava
era un tipus
de música
per minories
selectes
doncs
bé
escoltem
aquest
Estatos Fair
aquesta primera part
aquest tast
perquè és clar
el disc
és
enorme
és
d'allò
que no se'l podíem
acabar
en tot el programa
que no se'l podíem
que no se'l podíem
que no se'l podíem
que no se'l podíem
tera Isra
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
que nosaltres...
com...
gent...
demà!
i que...
titulaven...
demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
És una música, doncs, ambient, que ens introduïeix en una altra dimensió, és la música de Neuronium, que insisteixo, a finals dels 70, a començaments dels 80, es va emmirellar amb el que es feia a Alemanya, o el que s'havia fet a Alemanya,
i va decidir, doncs, posar-ho en pràctica, i va decidir posar-ho en pràctica, evidentment, amb el seu propi estil, des d'aquí, des de casa nostra, i tenim un altre petit tast d'aquesta formació barcelonina.
!
Ells van fer músiques a finals dels 70, però només han pogut rescatar de l'oblit aquests dos fragments del 82.
Ara, el que escoltareu porta per títol Render Bu, i bé, doncs, és una música interessant, i que val la pena, doncs, rescatar de l'oblit, perquè podeu comprovar que a casa nostra també es feien coses molt, molt interessants.
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Heu pogut comprovar que els dos fragments són com la nit al dia.
El primer, doncs, era més atmosfèric i aquest era més vessant comercial, però també podem comprovar el treball que està fet dels teclats, de sintetitzadors,
de les bases rítmiques, dels incipients ordinadors.
Bé, la qüestió és que Neuronium, la formació de casa nostra, també va voler experimentar i, evidentment, els seus referents alemanys no es poden obviar.
Podem comprovar, podem, ho hem pogut comprovar, no és que ho podem fer, és que ho hem fet i la música, doncs, ha estat, en aquest cas, determinant.
Doncs bé, deixem, deixem de moment això, la música, perquè arriba el moment de la secció habitual, el Miss Online.
Un lòu respect zu.
Fins demà!
A la teva línia.
Avui us tenim preparades dues petites grans notícies.
Fan referència a aquells fets que poden passar inadvertits,
però que creiem que seran interessants de cara a un futur proper,
perquè molts cops són qüestions experimentals,
però que si es porten a cap podran tenir la seva incidència en la nostra vida quotidiana.
Per exemple, la que diu,
mòbils que reconeixen la teva cara,
i és que en un futur molt llunyà,
en un futur molt llunyà, en aquest cas sembla que tira més endavant,
els nostres mòbils es podrien activar només si al fer-nos una foto
ens identifiquen com els seus propietaris.
Una de les principals preocupacions dels usuaris respecte al seu mòbil
és el que podria passar si el terminal caigués amb mans equivocades.
Vaja, que saber què passaria i tot el que podríem fer si se'l robessin,
o si simplement algú l'agafés al telèfon per veure la informació que algú té a dins.
Actualment és fàcil accedir a aquesta informació,
ja que no existeixen sistemes de seguretat que sàpiguen distingir
si qui fa servir el mòbil és el seu propietari o no,
o potser sí.
Efectivament, una empresa japonesa acaba d'anunciar un nou sistema
pensat per a qualsevol dispositiu portàtil que porti càmera,
com ara mòbils i PDA.
I per què ha de tenir aquesta funcionalitat?
Doncs perquè el dispositiu s'activarà després de fer-se una foto amb ell
i reconèixer que realment ell és el propietari.
Això és possible retratant-se un primer cop
i deixant aquesta imatge a base a la memòria de l'aparell.
El programa instal·lat l'identificarà sempre com a propietari legítim del dispositiu.
A partir de les hores, aquest dispositiu demanarà
que autofotografi cada cop que intenti realitzar certes accions,
tant fa la cara que posi o l'angle des del qual apunti la càmera.
El programa sempre sabrà qui és en només un segon.
Omron, l'empresa responsable d'aquest sistema,
ha dit que de moment només és operatiu sota Linux,
Symbian, Brave i Tron,
i no per a sistemes que funcionin amb un qualsevol tipus de Windows.
Però, ja sabeu, això aviat també arribarà pel gegant de la informàtica com és Windows
i això d'un futur molt llunyà sembla ser que tampoc.
Aviat tindrem un dispositiu de seguretat
per tenir més seguretat, valgui la redundància, en els mòbils.
Possiblement, a molts de vosaltres, el fet de la informació que estigui disposada dins del mòbil
no sigui tan valuosa per fer aquest tipus de vintatges.
Però bé, el fet que us puguin utilitzar el mòbil per altres funcions,
doncs ja sembla interessant l'invent.
Parlant d'invents,
un disc fet amb palm, fàcil i barat.
Àlex Solotov demostra que per gravar un disc no calen ni estudis ni discogràfiques,
només una palm i molta imaginació.
Si voleu convertir-vos en una estrella de la música
però encara no arriba al contacte de la discogràfica, no ho desespereu.
Si teniu un grup però us fa falta un bon equip per poder tocar en condicions,
mantingueu l'esperança.
Que no teniu concerts, que no sortiu als diaris,
que ni tan sols teniu talent, cap problema.
Tot el que necessiteu és una palm.
Almenys això és el que creu Àlex Solotov, un noi rus de 21 anys,
que a fart d'esperar que li arribés l'oportunitat de la seva vida,
ha decidit gravar el seu disc petit,
Peti qui peti,
i ho fa amb la seva
Tom Sten T,
que és una model de palm,
d'aquestes agendes
petites, que acaben
amb una mà.
I ha gravat així el primer àlbum
fet amb un ordinador de mà,
aquesta palm.
El disc es titula
War Palace
i el descriu com una
electrònica orgànica.
Solotov, que utilitza el nom artístic de Nike Radio,
ha aprofitat les seves nocions com a programador
per crear una aplicació d'edició musical per la seva palm.
El programa, que es diu
Citex, està basat en el format mod dels Amiga
i es troba disponible en règim de codi lliure,
no només per al Palm OS,
sinó també per a Windows i Linux.
Solotov demostra així que per compondre i gravar música
no calen grans estudis, instruments i equips.
Tots els sons que ha fet servir estan trets del món real.
I ha fet servir taules de fusta,
construcció metàl·lica,
sestris de cuina,
bé, qualsevol cosa.
La qüestió és que
imaginació no li falta
i ha tret aquesta nova aplicació
que és enregistrar música,
fer-se el disc amb aquesta palm.
I és que, bé,
són aquestes petites notícies curioses
que no crec que ara, d'aquí a poc,
tothom faci les seves gravacions amb les palms,
però aquest senyor o aquest senyoreta
ha sentat precedent
i ve a saber
si tindrà, doncs, seguidors.
Bé, doncs, eren les dues petites notícies curioses
i anem, anem per la part final del programa
i acabarem, doncs,
amb més música electrònica experimental.
Però bé, en aquest cas
van arrencar, el grup que tenim preparat,
van arrencar des de la psicodèlia.
Sí, perquè resulta que a finals dels 60,
començaments dels 70,
a la Gran Bretanya
hi va haver un altre corrent.
Nosaltres fa poques setmanes
parlaven del so de Manchester.
Doncs bé,
en aquest final de dècada dels 60,
començaments dels 70,
a Canterbury,
doncs, hi va haver un corrent nou
basat en la psicodèlia
que es deia el Canterbury Sound.
Aleshores, doncs,
els Pink Floyd,
que anaven per aquella zona,
doncs, es van deixar impregnar
per aquest Canterbury Sound
i des de la psicodèlia
ells van voler també experimentar.
I és el que escoltarem,
un fragment del seu treball,
La cara oculta de la lluna,
un treball que va veure la llum
l'any 73
i que, doncs,
demostra que per experimentar amb música,
doncs,
es poden fer des de diversos àmbits.
En aquest cas,
des de la psicodèlia.
Fins demà!
Aquest tast que estem fent,
d'aquest treball del 73,
la cara oculta de la lluna,
del Pink Floyd,
porta per títol Time,
temps.
És ben evident
que comença amb uns rellotges,
uns despertadors
i ens indica, doncs,
que estem
a temps final
del programa,
cosa que ens obliga
a dir
qui ha fet possible el mateix.
Hem tingut una setmana més
i en són moltes
i per això estem agraïts
la col·laboració
de la Núria Cartanyà
al Pròleg.
Avui hem tingut
els controls tècnics
al Joan Maria Bertran,
que ens ha fet
aquestes
meravelles
amb els discos de vinil
perquè, doncs,
com hem dit abans,
les versions originals
se'ns agrada
portar-les aquí
i de vegades
se'ns fa difícil
perquè els mateixos
no estan
en el pas de sants
en molt bones condicions,
però bé,
s'ha fet el que s'ha pogut.
I res més,
salutacions cordials
d'en Beta
que us emplaça
d'aquí a set dies
aquí,
a Tarragona Ràdio.
Radioactivitat,
un programa
de Tarragona Ràdio
produït per Beta 75.
Radioactivitat,
un programa
amb efecte 2000.
de Tarragona Ràdio
de laבira
i diversificat
de l'indicació
i diversificat
de tarragona
de Tarragona
i diversificat
un programa
d'aquil
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!