Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
No, avui!
Fins demà!
Fins demà!
Seguim demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
però que no deixen de ser perfectes i molt guapes.
Un altre gran, Alfred Hitchcock,
també va ser un dels millors adaptadors de novel·les.
Per exemple, Estrany o sinó un tren,
és un dels seus films més coneguts,
també és una adaptació d'un llibre
de Patricia Hicksmith, que porta el mateix títol.
I després d'aquest film de Hitchcock,
doncs, es va convertir en un autèntic bestseller.
Un altre dels grans adaptadors,
capaços de millorar notablement un film,
perdó, un llibre, és Tim Burton,
que, per exemple, en Big Fish, un llibre completament desconegut,
va fer una autèntica meravella,
una pel·lícula formidable, des del meu punt de vista.
I altres que, bueno, sempre a tall de curiositat,
l'he de posar a Alexander Payne amb el seu Entrecopes,
que van ser capaços de guanyar un Òscar
per un guió adaptat. Pèssima pel·lícula.
Ara comença aquí la típica discussió
entre el que està a favor i el que està en contra.
Vinga, va, comença. L'has vist Entrecopes, Laia?
No, no l'he vist. Jo no puc opinar perquè no l'he vist.
Va, mira-la, mira-la, així podràs dir-li a l'Alex,
Àlex, és bona i tot.
Així doncs, alguns grans directors han demostrat
que això d'adaptar llibres pot donar lloc a autèntiques joies del cinema,
però cal ser un bon director i tenir un nom reconegut
per poder afirmar que s'ha fet una bona novel·la?
Doncs no. No sempre és això.
Tenim, per exemple, un clar exemple,
que és l'autoreferent cinema francès,
que és completament autèntic i desconegut.
Els seus directors són completament autors, cinema d'autor,
i el que fa és adaptar les pròpies novel·les de la història de França,
que són aquestes grans novel·les.
Per exemple, tenim El conte de Montecristo d'Alexander Dumas,
que, bueno, el germinal també de Donoré de Balzac,
o Les miserables de Victor Hugo.
He intentat pronunciar el francès una miqueta bé,
però això ho faig molt malament jo, això.
Perfecte, perfecte.
Bueno, doncs aquestes tres pel·lícules,
i entre moltes d'altres tenim també les biografies
de Napoleó i el cardenal Richelieu,
totes les són llibres clàssics de la literatura francesa
que han estat adaptades al cinema,
i que la veritat és que han sigut,
bueno, no autèntiques joies,
però sí que han sigut prou recomanables
a nivell, doncs, de...
Bueno, una mica llargues, dures,
però, bueno, estan prou bé.
Per exemple, El conte de Montecristo,
se'n va fer aquella...
La vengança de El conte de Montecristo,
que aquesta sí que ha sortit als cinemes,
i es va veure molt als videoclubs,
que encara la trobaríeu segurament,
no és de fa massa anys,
que és un bastant tronyo de pel·lícula.
Molt millor la que va fer Gerard Depardí.
No sé si l'heu vist,
te l'han passat una vegada també per la televisió, eh?
El conte de Montecristo.
Sí, són aquelles pel·lícules que duren vuit hores,
que són molt llarges.
Que les veien a trossets.
La fan per fer cicles, televisió.
Meravelloses.
Meravelloses pel·lícules
i molt bones adaptacions cinematogràfiques.
El conte de Montecristo
Els contes populars també han estat un recurs en el cinema.
Parlem, per exemple, d'Amago de Oz
o dels contes de la Disney i entre d'altres.
Són pel·lícules que es basen en això,
en contes populars.
Després tenim també els japonesos
que han fet aquestes pel·lícules de terror d'ara
que també són adaptacions de contes populars japonesos.
I si volem fer un últim apunt,
també remarcable,
s'ha de parlar de la connexió entre teatre i cinema.
Per exemple,
el Joan Carles ens va parlar del mètode Gronholm,
que se n'està preparant una versió cinematogràfica.
I sobretot també Shakespeare,
que ha sigut el gran adaptat al cinema.
Com, per exemple, en pel·lícules amb Enrique Quinto,
que va guanyar un Òscar.
I també hem de parlar de la meva gran
i apassionant pel·lícula,
El Lado Oscuro del Corazón,
que és una connexió entre cinema i poesia,
en la qual es barreja l'art del cinema,
i els poemes d'Olivero Girondo
i de Mario Benedetti,
que l'Àlex segurament coneixerà.
Conec.
I l'Alaia, coneixes el Mario Benedetti?
Em sona molt.
Un dia d'aquests t'aporto un text i veuràs.
Veuràs que bonic que és Mario Benedetti.
L'espero.
Bé, doncs evidentment,
tot aquest procés també és invers
i també de moltes pel·lícules
se n'han fet llibres que...
molt més trullos.
Acabo, però, amb una reivindicació,
com els de la televisió.
Avui estic una mica aplegidor.
Ara faig una reivindicació
i després instaré,
com fa el Roger, que sempre insta.
Acabo amb una reivindicació.
No totes les adaptacions cinematogràfiques
de llibres són com les que s'han fet
de llibres de l'Stifan King,
com per exemple La Carri,
El Resplandor,
La Zona Muerta,
El Cazador de Sueños,
ni com les que s'han fet
dels de John Grisham,
La Tapadera i El Cliente,
ni com les que s'han fet
de Tom Clancy,
com Juego de Patriotes
o L'Octubre Rojo,
ni les que s'han fet
dels èxits espanyols del segle,
com La Colmena de Cela,
o La Lengua de les Mariposes
de Manuel de Ribas,
o com les del Senyor dels Anells,
o la del Nombre de la Rosa d'Humberto Eco,
o les que s'han fet
dels llibres d'Isaac Asimov,
ni com la de les pel·lícules
de Sobretabla
que hi ha molts caps de setmana
en ten a tres
i que són francament lamentables.
No.
Algunes adaptacions de llibres
han estat prou bones,
com per a superar
fins i tot la pròpia novel·la.
Però això,
matem el tòpic
que tota pel·lícula feta
a partir d'un llibre
és dolenta
perquè no té per què ser-ho.
I ara sí,
després de reivindicar,
acabo amb un insto
i us insto a tots vosaltres
a que llegiu pel·lícules
i a que mireu molts llibres.
Perquè és això
la verdadera essència de la vida.
Marc,
quin llibre t'agradaria
que adaptessin
dels darrers que has llegit?
El meu,
el que he escrit.
El teu que has escrit,
què es diu?
Aprenents,
publicat a partir d'aquesta tardor.
Doncs instem a Tim Burton
a que faci una edició
d'aprenents.
Per cert,
una última pregunta.
Quin creieu que ha sigut
el llibre més,
que diguem que més
s'han fet
de pel·lícules cinematogràfiques d'ell?
Doncs ni idea.
Laia?
Ni idea.
Doncs evidentment,
com sempre,
la Bíblia.
Fins aquí acabo.
Moltes gràcies, Marc,
i ens retrobem la propera setmana.
Fins dimecres que ve, Laia.
Fins dimecres que ve, Àlex.
Donem pas al Roger
que ens porta un superreportatge.
El tren arrenca
cada dimecres
a partir de les 6 de la tarda
a Tarragona Radio.
I ja tenim el Roger
aquí mateix.
Bona tarda, Laia.
Àlex, bona tarda.
Bona tarda.
Com estàs?
Bé, no, anar fent.
Em sembla que avui estàs molt animat, eh?
Sí, sí.
M'has dit que el reportatge d'avui
toca un tema molt controvertit
en el si de l'opinió pública
i en el panorama polític vigent.
Sí, és una cosa que t'he dit
abans d'entrar,
però, bé, mira,
per veure si és veritat
ho haurem d'escoltar, no?
Doncs, dintre el report.
Bona tarda.
Com ja sabeu,
sóc el Roger
i estic als carrers de Tarragona.
Avui vull tractar
un tema
amb els nostres conciutadans.
Un tema delicat,
d'allò més profund,
allò més interior
de nosaltres mateixos.
És a dir,
la roba interior.
Quina roba interior portes
o t'agrada portar?
Depèn del dia,
depèn del meu estat d'ànim.
A mi m'agrada de tot,
la roba interior.
Boxers.
Jo porto boxes
d'aquí es apretat,
així, de pantaló.
Per marcar.
Per marcar, no,
tampoc.
No sé, però...
Sí, per marcar,
m'agrada que se vea el paquet
allí d'aixerí.
De qualsevol manera,
tinc de tots els colors,
de tots tipus.
Un dia negre,
un dia rosa,
un dia vermell.
Doncs m'agrada que sigui negre
i m'agrada que sigui molt baixa.
Que sigui còmoda
i que no marqui.
Normalment tangues.
Que siguin fàcils de treure,
és un detall important.
És un tanga vermell
amb la cara d'Albert Simpson
al davant.
Un estampat del Papa Noel,
del rei.
Tinc el piolín,
el xinxan.
Haig de respondre això.
Trieu la vostra roba interior
en funció que posi
que xondo el vostre xicota-xicota
o amant
o el públic en general?
No, perquè el primer que fa
és treure'm alà.
No, encara que hi ha alguna vegada
que s'ha de fer una excepció.
Bueno, lo que faig a vegades
és portar los pantalones baixos
para que se leguen una mica
los calzoncillos
y se fixen las chicas una mica.
No, me la poso
perquè a mi m'agrada
i perquè a mi m'agrada
com em queda.
O sigui, és per a mi.
Voxer, sisplau, eh?
No, és que el moment íntim
els trec, per tant no...
És que no sé,
depèn de la que m'acompro
si també li agrada
perquè tinc molt bon gust.
Això és obligar al teu mòvio
a dir que li agrada.
Sí, sí, també.
Quina és l'última peça
de roba interior
que has comprat?
Dos tens.
De ratlles.
Blau.
M'agradar.
Em va fer gràcia.
Unes ratitas transparentes.
No compro jo roba interior.
Segueixen comprant-me la meva mare.
L'última va ser amb les slips.
Transparente.
Un tango.
La tanga no és un tongo.
La tanga no és un tango.
La tanga és una rumba.
La rumba del mango.
Un conjunt de colot
i de sostén.
Va ser uns cancioncillos
de el Superman
que tenen el signo a la pitxa.
Un conjunt de colo negre.
Doncs un conjunt
de samarreta i tango.
Nois, sabeu distingir
a simple vista
si les noies porten tanga.
Home, això és evident, sí.
Per què?
Perquè es marca.
Pues mires el cul
i si se veu la línia esta
del tanga
pues que porta la gana.
Perquè tu a les noies
els hi mires el cul
quan passa.
Pues claro.
Depèn del color del pantaló
però la tira es veu.
Jo a més com una en calces.
Sí, no sé.
Si em fixo sí,
però si no, no.
A mi no m'agrada
un noi amb tanga.
La tanga enverina
les nenes.
La tanga
les deixa per terra.
El dia que em poso
la tanga
ben segur
que hi haurà guerra.
Per què venen
les noietes?
Si et fixes
és que no vas mirant-li
el cul a totes...
No, segur que no.
Bueno,
això és un món
explorant.
I ara la pregunta
que tot el públic
estava esperant.
M'ensenyes
la teva roba interior?
El nostre company
Diego
ens està baixant
els pantalons
i ens ensenya
els seus bòxers
d'un color lila.
És una tira
d'un sostens.
Negre.
Bueno,
però avui és malcut, eh?
L'Emma ens ensenya
les seves calcetes
que són exactament
del color rosa.
És que és molt petita,
avui m'has agafat.
L'Ariadna ens ensenya
la tigreta
del seu tanga negre.
Ara ens està ensenyant
la nostra companya
els seus calcetes
que són de color blau
per a més que toqui
finets.
Ens està ensenyant
les seves calcetes rosa
i amb el tigreton
la...
Mari.
Sí, la Mercè
ens ensenya una mica
les seves calcetes
que són de color rosa
i les balletes blaves
i més avall
ja no veiem.
La Mara Inés
porta un tanga
amb l'Snupi.
Gràcies per ensenyar-nos-la.
Em sap molt greu
però no us l'ensenyaré.
Ja heu sentit
com que a la setmana
opinions diverses
i és que per gustos
colors
i per pits
subjectadors.
Això és tot per avui
la setmana que ve
seguiré treballant
per vosaltres.
Quin dia aquell
el que vaig palpar
i veure
més roba interior
femenina
posada en situació
de la meva vida.
Bé, en definitiva
la roba interior
dels tarragonins
un tema apassionant
i potent
depèn de la situació
però d'altres
com cada setmana
Àlex, Laia
no us en enllaureu
responeu-me també a mi
quina roba interior
porteu, Laia?
Primer m'hauries de preguntar
si en porto.
Sí, Laia
em portes roba interior?
Sí.
Jo escolló el tanga.
I a dalt?
Jo...
A dalt el sostén.
I de quin color són avui?
Avui?
Avui
espereixem-ho pensar
ho he de mirar
ho he de mirar
ara la Laia
està ensenyant
els seus sosténs
del tot
som de color blau cel
Àlex és la teva oportunitat.
Sí, jo també porto
uns sosténs blau cel.
Tanca, tanca també.
Tanca, de quin color?
Verd.
Això és mentida.
No, no, no, jo sé que és veritat
perquè he de comunicar
als oyents de Tarragona Ràdio
i del tren en concret
que avui els nostres presentadors
han vingut
amb roba interior a l'estudi
així que si els voleu veure
només heu d'acostar
a Tarragona Ràdio
us insto a que ho fem.
Això és tot per avui
la setmana que ve
segurament més coses.
Gràcies senyor Roger
Vinga.
Parlem ara del tema
de la setmana.
Aquesta tarda
no perdis el tren
cada dimecres
a partir de les 6
a Tarragona Ràdio.
I com no podia ser
d'altra manera
ara que s'apropa a Sant Jordi
al tren havíem de parlar
d'aquest important esdeveniment
i per això tenim entre nosaltres
a Imma Pujol
i Sonia Hernández.
Imma Pujol
va estudiar biblioteconomia
i ara treballa
de responsable
de la sala infantil
i juvenil
de la Biblioteca Pública
de Tarragona.
També coordina
el club de lectura
tant juvenil
com infantil.
També tenim
a Sonia Hernández
que té 16 anys
i forma part
d'aquest club de lectura.
En què consisteix
aquesta activitat
de lectura
que realitzes, Imma?
Bé, ens reunim
uns quants lectors
que els agrada llegir
és clar
aquest és el requisit principal
i llegim tots
un mateix llibre
cadascú a casa seva
o on vulgui
i quan venen
a la biblioteca
el comentem
si m'agradant
no m'ha agradat
l'he abandonat
no m'ha agradat gens
el que sigui.
Creus que d'aquesta manera
fomentes el gust
per la lectura
entre els joves
o creus que els nens
o joves
entre edats
de 9 a 15 anys
m'has dit abans
més o menys
creus que ho fan
més aviat
per passar l'estona?
No, jo crec que
més que aquesta activitat
fomentar
el gust
de la lectura
potser
en els més petits
de 9 a 12 anys
sí que ho pots fer
però amb els joves
jo crec que
el que fa
és afiançar
el seu gust
per la lectura
més que crear
nous lectors
i ja estàs d'acord
Sònia?
Sí
a veure
tots els del club
ens agrada molt llegir
i ens ho passem
molt bé comentant el llibre
hi ha vegades
que ens agrada molt
i hi ha vegades
que no ens agrada gens
i ho dieu
que sense cap problema
quin és el pitjor llibre
que has llegit?
Quina canya de pare
horrible
horrible
Imma, podem suposar
que et deu agradar
bastant llegir
a tu també et van motivar
d'alguna manera
quan eres petita
incentivant-te
que llegissis
o és una afició
teva innata?
Sí
bé, des de la família
sempre t'ajuda
el fet de llegir
després té també
un paper molt important
l'escola
i el professor
que puguis tenir
de la literatura
el que passa
que a vegades
l'escola
més que ajudar
a crear lectors
moltes vegades
no els crea
perquè et fan llegir
obligatoriament
unes lectures
que potser
en aquell moment
de la teva vida
no et diuen res
vull dir
no t'hi sents ni identificat
ni res
llavors clar
a vegades
l'escola no acompanya
però si tens un bon professor
de literatura
que t'aconsella llibres
i després tens la sort
de tenir una bona biblioteca
al voltant
i a casa
tenir llibres
pels prestatges
jo crec que et converteixes
en un lector
anem a escoltar uns talls
que ens ha preparat el Rubén
que ha sortit al carrer
a fer de reporter
en lloc del Roger
bueno
a la mesura que puc
abans sí que llegia
el que passa
que ara
el tindré dos nenes
doncs ja
m'ocupé tot el temps
a vegades
ara no tinc tele al pis
i no faig res més
que llegir
no, no gaire
a vegades
sí
habitualment sí que llegeixo
no massa
alguna nit
quan no tinc res més
allò a fer
és del col·le
home, habitualment no
hombre, no, no gaire
de vez en cuando
cuando tengo tiempo
sí, habitualmente
ara que s'apropa a Sant Jordi
Imma
què penses d'aquesta diada?
creus que és realment
un dia per fomentar la lectura
o que bé
ja s'ha convertit
en un dia
de merconsumisme
deixant de banda
el romanticisme
de la tradició
sí, sembla que sí
això que dius
la segona part de la resposta
sembla que s'acosta molt
és un dia
que tothom compra llibres
tothom es compra llibres
i regala roses
però de fet
penses que molts d'aquests llibres
no sé si s'arribaran a llegir mai
que es queden els prestatges
oblidats
plens de pols
una mica et porta a reflexionar
en això
Sònia, per tu
aquesta diada és important
o com tu ja llegeixes sempre
no significa cap dia especial per tu
home, a mi m'agrada
perquè els meus amics de l'escola
doncs també
ai, doncs ha sortit aquest llibre
ha sortit aquest altre
llavors doncs m'ha faig la jufla
i jo aquest ja m'ha llegit
home, i a l'escola també
les roses
aviam qui regala les roses aquí, no?
sí, però aquest any que ho ha dissabte
això també és veritat
ara us farem una bateria
de gèneres literaris
i haureu de dir
quin llibre favorit d'aquest gènere
com per exemple
Imma, de poesia
quin és el teu llibre favorit?
no és un examen, eh?
pot ser d'adults
sí tant, i tant
doncs un llibre de Miquel Martí Pol
per exemple
Sònia?
Platero i jo
que me'l vaig llegir fa molt de temps
un llibre infantil
Sònia
llibre infantil?
pues...
històries simples
d'Andreu Matthews
Imma?
un llibre infantil
que n'hi ha en tants
doncs tants de cada munt
per exemple
Artur i Clementina
Artur i Clementina
d'intriga i ciència ficció
d'intriga i ciència ficció
i o, ciència ficció
intriga?
doncs
per exemple
el codi de Vinci
per exemple
Sònia?
un ombra fosca
com un núvol de tempesta
bon títol
d'amor
Imma
quin escolliries?
ui, d'amor
d'amor no en llegeixo gaires
eh?
per exemple
Tristany i Zolda
també
perquè és l'únic així
més romàtic
que m'he llegit
i de novel·la clàssica
Sònia?
novel·la clàssica
fantasma de Canterville
novel·la clàssica
un clàssic
les mil i una nits
anem a saber ara
també amb el Rubén
què llegeix la gent
els del col·le
home, habitualment no
els de l'escola
i dos o tres més a l'any
hombre, no
no gaire
però no
doncs amb els del col·le
i dos o tres més
al cap de l'any
sobretot novel·la
i contes
doncs d'acció
o de misteri
policiaques
bestsellers
les novel·les
me gustan així
d'intriga
o bueno
normal eso
d'amor
todo esto
misteri
novel·la
policiacs
sobretot
doncs de fantasia
el senyor de los anillos
i bueno
coses així
doncs de històries
tot això
que es munten rotllos
com el senyor de los anillos
que ha dit ell
coses així
molt llargues
ara m'ha adonat
per la novel·la històrica
tipus
doncs
no sé
creuades
coses d'aquestes
de ciencia ficción
Imma
sincerament
aquest dissabte
què prefereixes
que et regalin
una rosa
o un llibre
una rosa
i un llibre
les dues coses
les espero
vull que em diguis
quin llibre
t'agradaria
que et regalessin
mira
és que a mi m'agrada molt
el folclore
el que és
rondellística
espero que caigui
un llibre d'aquests
perquè normalment
sempre em regalen
coses d'aquestes
ara si ho sent
qui ho hagi de sentir
i tu Sònia?
també
un llibre i una rosa
i quin llibre
escolliries?
llibre
doncs
encara que encara no ha sortit
la segona part d'Aragon
molt bé
doncs
moltes gràcies Imma
moltes gràcies Sònia
esperem
veure'ns aviat
i que us vagi molt bé
i totes les iniciatives
que tingueu
això
a tots els nois
que ens estiguin escoltant
ens animem a que anem al club de lectura
amb l'Imma
i trobarem també a la Sònia
gràcies
a vosaltres
i donem pas ja
a la secció de música
amb la Sara i l'Andrea
el tren de la URB
no perdràs les maletes
na-na-na-na-na-na
na-na-na-na-na-na-na-na
Na-na-na-na-na-na-na-na-na.
Na-na-na-na-na-na-na-na-na-na-na-na-na-na-na.
Na-na-na-na-na-na-na-na.
Na-na-na-na-na-na-na-na-na-na-na-na-na-na-na-na.
Do it!
Take your mama out all night.
Molt bona tarda, Andrea.
Molt bona tarda, Laia. Què tal?
Bastant bé, bastant bé. De moment, sí.
Hola, Àlex.
Bona tarda.
Ei, què tal, Sara?
Molt bé, molt bé.
Que no ens hem oblidat de tu, eh?
Que et tenim en compte.
Gràcies.
Bueno, com a novetats, avui què portem?
Portem a The Boss, un process printing,
que treu disc a la venda el proper 25 d'abril.
Als Estats Units surt un dia més tard, el 26 d'abril,
i el nom del disc és Devil's and Dust, que és el mateix que el del single.
Units.
Animat, eh? És una música que incita a ballar, a moure't.
Però la qualitat no va lligada.
Evidentment, evidentment.
I continuem amb...
Confucian.
Confucian.
Confucian.
Confucian.
Confucian.
Do you kill my lies?
Do you flash a brawl?
Do you lick it now?
Seekle s'ha fet un forat a l'escena madrilenya amb rock rotund,
de forma electrònica i esperit punk.
Primer, contacte fracàs amb una multinacional.
Després, fitxatge amb Subterfuguer.
I, mentrestant, uns quants cursers per convèncer i vèncer,
i ara, el seu debut, Week on the Rocks, Seekle.
I continuem per acabar amb Coti, que surt al seu disc el 25 d'abril també.
I és un repertori amb totes les cançons dels seus dos últims discos
i tres temes inèdits.
I ha gravat en directe col·laboracions amb Paulina Rubio, Julieta Venegas,
Ismael Serrano i José Micarmona.
I fins aquí l'aparteta de novetats.
Haces muy mal en elevar mi tensión, en aplastar mi ambición.
Tú sigue así y ya verás.
Miro el reloj, es mucho más tarde que ayer.
Te esperaría otra vez, no lo haré, no lo haré.
¿Dónde está nuestro error sin solución?
Fuiste tú el culpable o lo fui yo?
Ni tú ni nadie, nadie puede cambiarme.
Y tú ni nadie, nadie puede cambiarme.
Después de 40 años de franquisme, Espanya es trobava en una fase de transición
cap a la democracia.
La música va donar una empenta
i la nueva forma de entender la cultura es va estendre ràpidament a totes les formes.
Cinema, còmic, televisión, disseny, prensa, ràdio
i sobretot una nueva manera d'entendre la vida,
especialment la vida nocturna, clar.
Estem parlant, clar, de... de què, Sara?
De la Movida de los 80.
No controles ni forma de vestir, porque es total.
A todo el mundo esto no controles ni forma de pensar, porque es total.
Y a todos les encanta loco.
Eren nens de bona família, com els Meccano,
que s'ajuntaven amb gent d'un cinema completament alternatiu,
com l'Almodó Bar d'aquells anys,
i van fer diferents tendències musicals que se solapaven entre elles.
No quiero eternidad, solo velocidad del más allá.
Ya vendrá, no me hago fotos ni guardo un papel de mí.
Mi cara es, mi carnet tan solo tiene...
Ara escoltem Sol la CBB 1B de Gabinete Caligari,
però vull dir, als 80 hi havia tota una onada de música alternativa i de punk,
els grups puncs com Caca de Lux, o Alaska i los Pegamoides.
També hi havia el Radio Futura, amb una actitud, un pop així...
No sé...
Radio Futura.
Radio Futura.
No te es un paso, no te es un mal paso, esto es una escuela de calor.
A més d'aquesta escuela de calor de Radio Futura van reapareixer cantants com Joaquín Sabina,
que fem aquí una especial menció dedicada a l'Àlex.
Obligadament.
i també van arribar una generació de músic argentins que ens van ensenyar rock and roll en castellà,
com els Tequila, poperos clàssics com Nacha Pop i Los Secretos,
gòtics com Décima víctima o Paràlisis permanente,
gamberretes com Refrescos, els Niquis i Pijo Pops,
que encara sonen com Hombres G i Modéstia Aparte.
Esto no está guay, qué guay.
Esto no está guay, qué guay.
Esto no está guay, qué guay.
Esto no está guay, qué guay.
Taiwán, procura soñar junto a mí.
Subirá el largo tren, como surba los brazos del mar.
Subirá el largo tren, como surba los brazos del mar.
No importará, fin de verano llegará.
Esto no está guay, qué guay.
El pop nacional va començar a flamencar-se,
amb veneno o pata negra,
i a utilitzar l'estètica castisa del Cabinete Caligari d'abans.
Es van veure els primers intents de mastitzatge
entre la música llatina i el pop,
amb la ràdio futura aquesta al cap.
I la moguda tenia la seu social a Madrid,
però ràpidament es va estendre
com un reguero de pólvora per tota Espanya.
Esto no está guay, qué guay.
Esto no está guay, qué guay.
Taiwán, procura soñar.
No podrás soñar junto a mí.
Al final de la rambla me encontré con la negra flor,
que creció tan hermosa de su tallo enfermizo.
donde vas negra rosa me regalas tu amor.
Que tu culpa fuera...
Aquesta canción que escoltem ara, una negra flor,
és de Fito y los Fiti Paldis, que fan un tribut a Radio Futura.
I només dic que a Barcelona estava el centre del rock and rock clàssic,
amb els rebeldes i loquillo que l'hem escoltat abans,
sense oblidarnos de Los Burros, que va ser el primer nom que van tenir
els de l'último de la fila.
Després a Galicia van aparèixer Siniestro Total,
O Resentidos y Golpes Bajos.
També a La Moguda del Sud,
091, Danza Invisible, Ciudad Jardín,
i també molts altres clubs que encara coneixem com La Unión
i molts altres heroes del silencio també,
Els Cardiacos...
La Granja...
Sí, i molts més que els hem deixat.
Seguridad Social...
ETC...
Però avui tenim un convidat especial.
Joan Carles aquest cap de setmana ha anat a Madrid a veure...
Hoy no me puedo levantar.
Doncs sí, he anat a Madrid a veure aquesta obra de teatre,
que és un musical, vaja,
i perquè jo tenia moltes ganes, és de petitet,
sempre que he escoltat Mecano, i això no m'ho podia perdre.
Anem a veure què he fet jo per Madrid.
Núria, traiem aquesta múrica perquè avui no toca,
avui toca escoltar Mecano.
Aplaudiments...
Aplaudiments...
Aplaudiments...
Aplaudiments...
Aplaudiments...
Aplaudiments...
Aplaudiments...
Aplaudiments...
Aplaudiments...
Aplaudiments...
Aplaudiments...
Aplaudiments...
Aplaudiments...
Aplaudiments...
Aplaudiments...
Aplaudiments...
Aplaudiments...
Aplaudiments...
Aplaudiments...
Aplaudiments...
Aplaudiments...
Aplaudiments...
Aplaudiments...
Aplaudiments...
Aplaudiments...
Aplaudiments...
Aplaudiments...
Aplaudiments...
Aplaudiments...
Aplaudiments...
Aplaudiments...
Aplaudiments...
Aplaudiments...
Aplaudiments...
Aplaudiments...
que és un dels membres de Mecano, juntament amb José María
i Anna Torroja, i clar, Nacho Cano
doncs era un dels compositors, i mira,
ara l'han bastant millors que els altres, i he fet un musical,
i que està tenint molt d'èxit, perquè s'estan esgotant
les entrades, però com rosquilles.
És una cosa impressionant, un munt de gent
a fora, una amb molta expectació,
l'edifici engalanat
una mica, a mi personalment no m'agradava,
però bé, tipus musical de Broadway
allò, a lo grande, a lo grande, una gran
producció, que em sembla que s'han gastat uns 8 milions
d'euros per fer aquest musical,
i vaja, la veritat és que personalment a mi
em va agradar molt, a mi em va agradar molt, el muntatge,
l'escenografia,
o sigui, per tu va valer
la pena fer les cues...
Sí, per mi va valer la pena
pagar els 30 euros d'entrada, que vaig pagar jo,
que estava a dalt de tot, però...
El gallinero. O sigui, els de baix,
què van arribar a pagar? Doncs la tarda més car són
60 euros, que jo crec que és una mica obsessiu,
però bé, si una cosa té éxit, també entenc que, mira,
la pela tira, suposo. Sempre podem concloure
amb la mateixa frase, hi ha gent per tot. Doncs sí,
hi ha gent per tot.
Escoltem la cançó que dóna títol a aquest musical,
i Mecano, cal dir que va ser
un dels trups més emblemàtics del pop espanyol
dels anys 80. Va vendre més de 20 milions
de còpies a tot el món, i segueix venent-ne
cada any més de 200.000
per l'any. Això que encara no...
Ara, actualment, no estan posats
en la música, però les vendes
són molt importants. Doncs bé, vaja,
aquest va ser un fenomen que encara no s'ha tornat a repetir,
i que, va, ja per això han fet aquest musical,
per redescobrir, fer de redescobrir
les noves generacions, tant a les noves,
però com a les velles, per recordar i redescobrir
a la vegada. I personalment crec que és
un bon musical, on la música
i el ball
es combinen d'una bona manera
i creen un espectacle
de qualitat.
Doncs com que vaig anar a Madrid a veure el musical,
vaig aprofitar per prendre el micro,
perquè no, no, no és que li prengui la freina
al Roger, però vaig fer unes quantes preguntes
a la gent que sortia del musical, a veure què els hi va semblar.
Doncs me ha gustado molt
i se lo recomano a tot el món,
que, tant que haia escoltat a Mecano,
a esas generacions, com que no,
que segur que li va a gustar
i està molt ben preparat
i molt bonit.
Sí, me ha gustado molt
i la coreografia i les cançons
han sigut molt bonit.
L'únic que jo veu mal
és que hacía demasiado calor
en el teatre
i, bueno, que ha sigut un poco largo,
han sigut quatre hores,
però, bueno, ha merecido la pena,
ha estat molt bé.
Estuvo bien, Mecano me encanta,
es uno de los mejores grupos españoles
de tota la historia,
pero, no, lo único es el calor
que hacía en la sala
que apenas se podía aguantar
y está guay, muy bien, sí.
Bueno, gustarme, gustarme,
no, porque a mí en verdad
no me gustan los musicales,
pero creo que estaba bien hecho, sí.
Me trajeron obligado a mi novio
porque es que si no, además,
está un poquito excesivo
cuatro horas el musical.
Nada, ha estado muy bien,
lo que pasa es que hacía
un poco de calor dentro,
entonces era un poco complicado
seguir ahí en la cancioncilla,
pero bien, bien, bien,
ha estado bien.
Magdalenas del sexo convexo
luego al trabajo
Doncs bé, sí, van ser
quasi quatre hores d'espectacle
amb una calor destacable,
sí, també ho he de remarcar.
Però què passa,
que era rotllo concert total?
Era rotllo concert,
o sigui, té un fil argumental,
el guió no és que sigui espectacular,
però vaja,
si a tu t'agraden
les cançons de Mecano
t'agradarà,
perquè repassen tots
els èxits de Mecano,
des dels més antics,
com Amantes,
Barco a Venus,
Aires,
Maquillaje,
o Hawaii Bombay,
i a grans èxits
que ja s'ha convertit
en cançons populars,
com aquesta que sona,
que és
Hijo de la Luna
o Me Cuesta Tanto Olvidarte
i Mujer contra Mujer.
I del tema d'actors,
com ho feien?
Del tema d'actors,
cal dir i cal destacar
que ho feien molt bé.
La veritat és que ja veus
que jo crec que
veus molt bones,
tenen futur.
Jo crec que sí,
hi havia sobretot les noies
amb gran potencial de veu
i crec que això
s'ha de destacar.
El teatre està just
a la Gran Via Madrilenya,
una gran via
que és una vinguda important
on es conviden
les lluny de Neó,
els museus del Jamón
i els sex shop madrilenyos.
Hi ha de tot.
Hi ha de tot
amb aquella gran via.
Tot combinat, eh?
Tot combinat.
I el musical repassa
temes importants
als anys 80,
com són les drogues,
el sexe,
la fama
de grups espanyols
musicals
o el SIDA.
I l'argument,
l'argument,
doncs són uns nois de poble
que van a la gran ciutat
a buscar la fama.
Són uns cantautors
que intenten fer-se un lloc
en el món de la música
en aquella època.
I clar,
no és que sigui gaire normal,
però ells ho aconsegueixen.
Ho aconsegueixen,
arriben a lo més alt
que es pot arribar,
però això té les seves conseqüències.
Que no us les penso explicar
perquè vull que la aneu a veure.
Escolta'm,
Joan Carles,
i aquesta obra de teatre musical,
com li vulguis dir,
saps si vindrà a Barcelona
o simplement es queda a Madrid?
Doncs jo suposo que sí.
De fet,
les grans produccions
sempre acostumen a fer una gira,
no?
doncs suposo que depenent de l'èxit
vindrà més tard o més aviat,
però jo estic convençut
que vindrà aquí a Barcelona,
que regalarà aquí a Barcelona
perquè tots els que no podem anar a Madrid,
doncs que almenys
la podem veure aquí a Barcelona.
Cal destacar que el guió
és de David Serrano,
que és un dels responsables del guió
també d'una pel·lícula
amb molta taquilla,
que és L'Otrorado de la cama
i que també va ser el director
de Dias de Futbol.
I ara faran la segona part
de L'Otrorado de la cama.
Sí, ara faran la segona part.
Con la botella de fundador
I bé, fins aquí la secció del teatre,
espero que us ho hagi agradat
perquè jo, de veritat,
que he disfrutat molt.
Ojalà totes les setmanes
pogués anar a un lloc
a veure teatre,
a fer moltes coses
i hagués anat a veure més teatre,
el que passa que, clar,
els preus estan com estan
i un no es pot permetre
tots els luxes del món.
A mi m'agrada que facis aquestes feines
perquè donen caché al programa.
Donen caché,
donen caché al programa.
Tu no et cansis mai
de reivindicar allò dels preus
i tu tranquil.
Escolta'm, Sara, t'ha agradat?
A mi moltíssim.
I a tu, Andrea?
Home, doncs clar,
Mecano és Mecano.
Doncs donem pas a la secció de tele.
El tren de la URB
no perdràs les maletes.
I donem pas a la secció
que ningú esperava,
el Rubén i el Nacho
parlant de televisió.
Com que ningú no esperava?
No, al contrari,
tots l'esperem amb devoció.
Bona tarda, nois.
Bona tarda.
Bona tarda, ja.
Bona tarda, Alex.
Bona tarda.
Doncs bé,
avui us portem una batalla de titans.
No, Nacho?
Sí, avui, aquesta setmana,
us parlem de les dues presentadores
més conegudes del matí.
És a dir,
de la Mari Teresa Campos
i l'Anna Rosa Quintana.
La Campos amb el Cada Dia
tenen 3
i el programa d'Anna Rosa
de l'Anna Rosa
a Tele 5.
Això promet, eh?
Doncs bé,
primer us parlem d'Anna Rosa Quintana.
i aquesta música que sentíeu
és la música del programa
d'Anna Rosa Quintana
i s'ha de dir
que ella ha marxat d'Antena 3.
No sé si sabíeu,
abans fèieu un programa
amb molta audiència
que portava molts anys
d'Antena 3,
que era Segura Ti.
I bé,
ara el programa que fa
és diferent
del que feia allí
perquè l'horari,
la franja horària
és diferent
i l'audiència
que mira el programa
amb aquella hora
també és diferent.
Però bé,
si no recordo la seva veu,
amb aquesta i la recordareu.
Este es el hombre
que supuestamente ha matado
a su mujer
y a sus hijos
de 6 y 2 años
en su casa de Elche.
El tall
i la frase
una mica
fora de lloc.
Forta
i fora de lloc,
però bé,
ara suposo que haureu
recordat la seva veu i tot.
Sí, sí.
Bé,
anem a repassar
l'esquema del programa
i primer s'ha de dir
comencem un resum
de l'actualitat
amb les notícies
més destacades del dia.
Acte seguit,
fonament de debat
sobre el reality show
de la cadena
que, com sabeu molt bé,
la setmana passada
vam presentar
i és la casa de tu vida,
per passar després
a un tema d'investigació
que intenta apropar bastant
a la gent,
intenta fer-lo més proper
a la gent.
Després,
una entrevista
amb algú conegut
i després una taula
de debat polític
sobre el tema
d'actualitat.
Per exemple,
ara feia poc
i hi havia el planí
Barretxe
i les eleccions basques,
doncs,
un debat sobre això.
Després,
ja comença a arribar
al final del programa
i tenim les classes
de cuina
amb l'Arguinyano,
el cuiner més conegut
de tota la televisió
i de tota Espanya,
crec jo.
I per final,
ja al final
tenen unes notícies
una mica xorres
com anècdotes,
Cidria.
El que crec
que està molt bé
d'aquest programa
és que l'Anna Rosa Quintana
compta amb dos col·laboradors
que a l'Inventa
la televisió
estan molt bé.
Hi ha un que feia
informatiu uns abans
que li donen el toc sèrio
i després està l'altre
i després està l'altre
que és de la família
dels Aragón,
de l'Emir Aragón.
Sí, sí, sí.
O sigui, els anells, no?
Exacte.
Aragorn.
Això és una mica
un toc de més serietat
i potser no enfocar-ho tant
al món rosa
i al món del cor.
I si parlem
tothom la coneix,
és a dir,
no podríem dir
més coses noves.
Però hi ha unes dades
que potser molta gent
no coneix
que és que
ella
escoltes
i li dius
què escoltes?
Et diu
l'oreja de Van Gogh
i dit
Parpel.
Ostres,
termes oposats.
Qui t'ho anava a dir
que a la terça campus
escoltava dit
Parpel,
ves per on?
No m'ho crec.
Perdona.
No, jo tampoc.
No, no, jo l'he sentit
a la seva boca.
Ja, jo li pots haver sentit
però no m'ho crec.
Una altra dada
que molt poca gent coneix
és que és nascuda a Tetuán.
És a dir,
podríem dir que
la Maria Teresa Campos
és africana.
Com tots sabeu,
va començar
a Televisió Espanyola
i després es va passar
mitja vida
a Telecinco
amb el programa
de dia a dia.
Sí, que van fer
una mena de
TG-MNG
que van canviar
de cadena i tal, no?
Va ser com un canvi
de cromos.
Un xenys d'estrelles.
Un xenys d'estrelles.
Doncs a Telecinco
s'hi va passar vuit anys.
És molt aguantar
un programa
tant de temps.
Si l'ajungem
com a professional,
hem de dir
que és una persona
propera.
Me lo voy a echar por aquí.
Sí, por aquí.
Porque ahora ya no...
Todo no es tan clásico
que hay que ponerse, ¿no?
Cada uno se lo pone como quiere.
Amb aquesta proximitat
ha captivat el públic.
Si dona una visió d'Espanya
que és,
més enllà de que sigui certa,
és creïble
i és tranquil·litzadora.
És a dir, que...
Sí, sembla amb el seu ritual
de calma.
La visió de com ella veu el món
el fa molt real.
Per això enganxa tant a la gent.
M'agradaria destacar
una cosa
que és que
el seu programa
hi ha un munt de piques,
hi ha un munt de confiques
entre els col·laboradors
perquè es diu que
Rocito
i la...
que és la...
Rocío Carrasco
i la Carme Janeiro
que és la...
La germana del...
La gesulina.
La gesulina.
Sí, sí, molt bé, Nacho.
Quant diríeu que cobra
per una setmana?
Per una setmana qui?
Quina de les dues?
Totes dues.
Tenen el mateix...
Totes dues?
doncs un quilo.
Aquestes són col·laboradores.
Exacte.
Un quilo per setmana.
6.000 euros per setmana.
És flipant.
Així com naltros.
Està començant a tenir problemes.
Així a tal de detall
m'agradaria dir
que la meva gran estimada,
la seva filla,
de la presentadora
de la granja,
Trello Campos,
que no suporta.
està en un brete
perquè la tenen contra les cordes.
Si aquest diumenge
no fa un 18% de xert...
Sí, ara us puc dir una notícia
que avui l'he llegit
i han retirat la seva gala
els dimarts.
Exacte.
I si aquest diumenge
no fa més d'un 18% de xert,
el tall un darrere.
Cap a casa.
Em sembla perfecte.
Amb tot el programa.
Ben fet.
Doncs bé.
La reivindicació?
O no?
Ah, tenim més coses avui.
Hi ha un petit detall
i després la reivindicació.
De moment,
sembla que guanyi el pols
Anna Rosa Quintana
perquè sembla que
Maria Teresa Campos
fa el mateix programa,
el mateix tipus de programa,
el mateix programa que feia.
Sí, jo crec que és això
el que li falla.
L'Anna Rosa Quintana
ha canviat el tipus de format
que hi havia pel matí
però és que la Maria Teresa Campos
ha traslladat el programa
que feia Telo Cinco
a Antena 3.
Sí, només que escoltis la música
ja ho veus.
La Rosa Quintana
és molt, molt júmen
i l'altre és el mateix que feia abans.
Sí, sí.
Teniu dades estadístiques de Xer?
No teniu.
No, però sempre...
No heu fet feina, no heu fet feina.
Sempre guanyi Anna Rosa Quintana
i amb bastanta claretat.
I bé, ja, per final,
la reivindicació
i hem de dir que
tornem a parlar
del que vam parlar
amb el Buenafuente i el Sardà,
no, Nacho?
Sí, és a dir que
el que és més important
és la pluralitat,
on puguis escollir.
Llavors la gent va agafar
al seu lloc
i pots escollir
una bona oferta de programes.
Sí, perquè a part d'aquests dos programes
tenim el Saber Vivir
de Televisió Espanyola.
Aquest és el que m'agrada a mi.
Sí?
Que parlen de coses del cos,
de ciència, naturalesa, pim-pam.
Sí, donen consells
per a viure millor, entre cometes.
I a TV3 ha Jozef Cunit,
però que aquest és un altre registre
i una altra temàtica diferent.
Però jo, si m'ho permeteu,
vull fer una petita reivindicació,
ja que és la secció
de les reivindicacions.
Jo vull reivindicar
el bastallà d'intrusismo
a la televisió.
És a dir,
que s'hi dediqui la gent
que realment s'hi ha de dedicar.
No qualsevol per ser fill
és la meva reivindicació.
Ah, hi queda.
Ah, hi queda, sí.
Doncs això és tot.
Bona tarda.
Doncs, moltes gràcies, Rubén.
Moltes gràcies, Nacho.
A vosaltres.
Adéu-siau, els dos.
Adéu-siau.
I passem amb l'Élder
i les últimes novetats universitàries.
Atenció, senyors passatgers.
El tren de la Universitat Rovira i Virgili
a Tarragona Ràdio
surt cada dimecres
a partir de les 6 de la tarda.
a Tarragona Ràdio
Molt bona tarda, Ílder.
Molt bona tarda, Laia.
Com estàs?
Doncs molt bé, molt content.
Me n'alegro per tu.
Gràcies.
Quan vulguis.
Doncs comencem amb una conferència d'arqueologia.
I és que Jean-Claude Goyón,
professor emèrit de la Universitat Lumiach de Lyon,
pronuncia una conferència sobre processos egipcis.
Es fa avui, d'aquí uns minuts,
a partir de les 7 de la tarda,
a la sala d'actes de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica,
l'ICAC, a la plaça d'en Rovellat de Tarragona.
Aquesta conferència es fa en el marc del curs de paleografia i heràtica,
organitzat per l'ICAC, la UB i la Universitat Rovira i Virgili.
Continuem amb més activitats.
És que el professor de la URB, Antoni Gavaldà,
ha escrit el llibre Josep Requesens i Mercader,
la torxa d'un socialista irreductible,
que es presenta dijous 21 d'abril a les 7 de la tarda
a la Fundació Rafel Campalans,
a la Via Lalletana 38 de Barcelona.
La presentació corre a càrrec d'Isidre Moles,
president de la Fundació Campalans,
vicepresident del Senat i catedràtic de Dret Constitucional de l'Autònoma,
i Montserrat Duc, professora d'Història de la URB
i presidenta de la Fundació Requesens.
Divendres 22 d'abril es presentaré també el llibre
a l'Arxiu Municipal de Reus, a la plaça del Castell número 3.
Cineclub de la Facultat de Psicologia.
El cineclub ha programat per enguany cinema d'altres països i cultures,
allunyat dels models americans i europeus.
S'eixample així la visió de l'espectador cap a autors i temes
que reflecteixen l'aldea global en què s'ha convertit el planeta.
Les sessions sempre es fan a dos quarts de quatre de la tarda
a la Sala d'Actes de Psicologia.
La primera sessió és dimecres 27 d'abril
i es projecta El olor de la papaya verde,
del director Anh-Huong, de Vietnam, 1993,
presentada per la professora de Psicologia Inès Tomàs.
De la resta de pel·lícules us n'anirem informant detingudament
les properes setmanes.
I parlem de la tornada d'un clàssic,
i és l'Aiha Fadrim.
L'Aiha Fadrim és la festa dels estudiants
de quart curs d'enginyeria química,
que se celebra els dies 27, 28 i 29 d'abril.
Hi tenen lloc moltes activitats esportives i culturals,
dinars populars i destaca la nit del 29 d'abril
amb música fins a la matinada,
al Complex Educatiu de Tarragona.
Més informació a 3b i hd2005.tk
i si voleu contactar amb els organitzadors,
l'adreça electrònica és
ihafadrim2000 barra baixa 2005 arroba yahoo.es.
La setmana vinent us ampliarem amb més detall
el que serà la festassa del divendres.
i per últim,
i com aquesta setmana tots sabeu que arriba a Sant Jordi,
doncs la Biblioteca de Jurídiques us regala un llibre.
A les noies, ho sento, Laia,
no us regala cap rosa,
però als nois...
De debò?
Sí, sí, sí.
O sigui, que tots aquells nois que vulguin...
M'estàs dient que als nois els regalen un llibre
i a les noies no ens donen res?
Doncs ja sé que hi ha una miqueta de discriminació, però...
No, una mica no,
hi ha una discriminació molt heavy.
Però el llibre que vulguis?
No, o sigui, són llibres duplicats
que reben la Biblioteca de Jurídiques
i llavors, com sempre hi ha còpies que sobren,
doncs tot aquell qui vulgui,
fins i tot les noies que t'estaven gastant una broma,
podeu obtenir el voluntó.
Doncs no ho entenc, no ho entenc.
El què, no entens?
No era cap broma per mi?
Ah, no, era per ella.
Ai, meu.
Bé,
millor no fer cap comentari.
Per Jurídiques, per la Biblioteca,
mireu els volums que hi ha
i us n'endueu un.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
A petició de l'Élder, precisament,
que el tenim aquí.
Doncs sí, aquesta cançó que sona,
doncs, és Hotel California,
l'he escollit jo,
i va dedicada, doncs,
a una noia molt especial
que si l'està escoltant ja sabrà qui és.
Doncs ja n'hi ha prou amb això,
jo crec que ja es donarà per al·ludir-la.
Acomiadem ja tots els nostres col·laboradors.
Marc Càmera.
Val Perdós.
Joan Carles Gómez.
A l'escena.
Sara Sunyer.
Fina i Segura.
Roger Seró.
Mans netes.
Andrea Valverde.
La dama de ferro.
Rubén Martínez.
Sumaix Saqueix.
Nacho Fernández.
Trencant el gel.
Hélder Moya.
El comú Sant Pau.
Núria Cartallalçó.
Digna de mansió.
Marta Montagut.
El cap de turc.
Jo mateixa, la Daya Riverola.
I jo, l'Ale González.
Fins la setmana vinent.
Adéu.
Fins la setmana vinent.
Fins la setmana vinent.
Fins la setmana vinent.
Fins la setmana vinent.
Some dance to remember.
Some dance to forget.
So I called up the captain.
Please bring me my wine.
He said we haven't had that spirit here since 1969.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!