D'Humanje, 20 de febrer de 2005,
desde Tarragona Radio,
Habaneras, desde el Balcó.
Quan canten les orenetes a tren d'alba al dematí,
quan el sol tot just desperta, amb els amics fem camí.
La barqueta aparellada, tot a punt per anar a pescar.
El bolet i la galleda i la cuca per escar.
Com belluga la xalana, no s'atura, no és tan quieta,
si no fos la tramuntana i el vaiver de la barqueta.
Quina angoixa que m'espera, amb aquella suor freda,
marejat, sacsejat i avorrit.
Avrolega por i astagin.
Els companys pica que pica, tot rient i tot cantant.
de serrancs i junivies, els gobells van emplenar.
A mi no em piquen ni els gomis, només faig que badallar.
Si el barret fos sabanera, jo en seria el recital.
Com belluga la xalana, no s'atura, no és tan quieta,
si no fos la tramuntana i el vaiver de la barqueta.
Quina angoixa que m'espera, amb aquella suor freda,
marejat, sacsejat i avorrit.
Amb lo bé que podria estar lluny,
que el barqueta ser l'ans mal comptant.
Ja aniré a comprar peix al mercat.
Era el balset a la xalana i cantat per les veus de l'Estein.
Barcarola és una cançó popular italiana
que varen començar a cantar els gondoliers venecians.
I també és el nom d'un grup de vaneres,
concretament aquest que canta de Josep Antoni Carrau,
l'avi, el net i la barca.
amb el rumbo a l'horitzó,
per trobar la roca llarga,
la vinera al patró, la vinera al patró.
i l'avi, el net i la barca,
sempre abans de sortir el sol.
Tenint la barca a l'aigua,
l'avi era un gran pescador,
l'avi era un gran pescador.
i a ell no hi manca gaire,
la pel d'aigua estira el fort,
que llevarem la calada,
ara un gran pescador,
un peixer i una brada.
Ja podem desmallar el peix,
mentre serem de tornada.
Avui ha estat un bon joc,
avui ha estat un bon joc.
He fet molt bona calada.
Així van passar molts anys,
i a la gran de matinada,
el noi es va anar fent gran,
el noi es va anar fent gran.
I ara és patró de la barca,
ara l'avi ja no hi és,
ja no va amb la roca llarga,
i aquell noi que era de nit,
porta el seu net de la barca,
sempre abans de sortir el sol,
ja tenen la barca a l'aigua,
porta el peix de Vilassar,
porta el peix de Vilassar.
Navi,
el net,
i la barca.
Una melodia curta, antiga i popular,
ens ofereix terra en dins del seu doble àlbum
gravat al motiu dels 30 anys d'existència del grup,
Cafè Tengo.
Cafè Tengo,
muy sabroso,
y tabaco sin igual,
y una hamaca entre las hojas
de mi rico plátana.
Cafè Tengo,
muy sabroso,
y tabaco sin igual,
y una hamaca entre las hojas
de mi rico plátana.
Mueve la hamaca la brisa,
aromas despide el café,
mis labios buscan tus labios,
que son de azúcar y piel,
no hay sombra como tu sombra,
que proyecta el plátana,
ni la sombra de tus ojos,
ni la sombra de tus ojos,
cuando a medio abril están.
Guachi, guachi, guachi, guacha,
la mulatita no faltará,
mueve la hamaca la brisa,
aromas despide el café,
mis labios buscan tus labios,
que son de azúcar y piel,
hay sombra como tu sombra,
que proyecta el plátano,
y la sombra de tus ojos,
cuando a medio abril están.
Guachi, guachi, guachi, guacha,
Guachi, guachi, guacha,
la mulatita no faltará.
Guachi, guachi, guachi, guacha,
la mulatita no faltará.
Guachi, guachi, guachi, guachi, guachi, guachi, guachi, guachi.
Entre el recuerdo de su gente, de sus piedras y mirando hacia el Pirineo, surgió esta canción.
Així la presenta en el CD al seu autor, Javier Pardina, o sigui, que us parla.
Canta Benfor, a Bizanda.
Puerta del Pirineo, senda que al norte va, miras al blanco monte perdido.
Faro al caminar, torre que al cielo abraza, piedra que ablande ayer, frío el fincabes a tus tierras.
A Bizanda está en mí, la mata escanilla, liguerre también, recuerdos de infancia, de Pedro y José.
Balanco del río, fuente de balata, tus campos de olivos y almendros en flor.
Vuelta de sobrarme, sierras y llanadas, manto vegetal.
Desde la azalaya, expande a Bizanda, aromas de hogar.
Tiro cada mañana, días de muerto y vi.
Balanco del río, fuente de balata, tus campos de olivos y almendros en flor.
Balanco del río, fuente de balata, tus campos de olivos y almendros en flor.
Vuelta de sobrarme, ensayas y almendros en flor.
Donde la mía se trillaba
Noches junto al llá
La mata escanilla y huerre también
Recuerdos de infancia de Pedro y José
Maranco del río, fuente de balata
Tus campos de olivos y almendros en flor
Cuarta de sobrarbe, sierras y llanadas, manto vegetal
Desde la atalaya expande a Bizanda
Aromas de hogar
Desde la atalaya expande a Bizanda
Aromas de hogar
Un lloc, d'entre altres, de la Costa Daurada
Banyada per la Mediterrània és Cambrils
Canya dolça le dediquen Cambrils
Cambrils
Com a batge que llisca suau
I amb ses barques que ballen
El so de la onada que es deixa al mar blau
Cambrils
Nic d'estrelles dormint sobre el port
Mentre la marinada
Dos pornes salades
I ens deixa un petó
I lluny
Entre xarxes ja em penso en tu
I lluny
Esperant retornar al teu costat
Quanta imatge no surt al meu cap
Cambrils
Cambrils
Cambrils
Ets la reina de totes les flors
Un collar de diamants en la tarda d'aurada en la posta del sol
Cambrils
Cambrils
Cambrils
Cambrils
Cambrils
Cambrils
Cambrils
Cambrils
Mentre una guitarra endolceix les besades dels enamorats.
I lluny, entre onades que em parlen de tu.
I lluny, recordant la labó dels teus ulls,
de dolçó quan ets al meu costat.
I lluny, entre onades que em parlen de tu.
I lluny, recordant la labó dels teus ulls,
de dolçó quan ets al meu costat.
Cambrius, meva, Cambrius.
L'espingani ens ofereix la seva versió d'una de les més conegudes i millors composicions del cubà José White, la vella cubana.
I lluny, lluny, lluny, lluny.
Hola!
Luz de amanecer y resplandor del sol al mirar la mujer
que inspiró mi canción.
Medio cubana fuiste rayo de luz.
En la nena de mis noches la inspiración tú me das mi canción.
Eres tú.
Bela cubana mi canción, para ti la inspiración siempre tú me darás.
Como mujer tú serás la que adoro para ti mi canción.
Bela cubana mi canción.
Música
Música
Música
Música




Música

Música

Música
Música

Música

Música
Música

Música


Música

Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música

Música
Música
Música
Música