This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Quina és la situació dels immigrants a Tarragona?
Fui dos anys treballant per causa dels papers,
i quan m'hi van, m'hi van pràcticament,
perquè no m'hi poden fer fixa i mira...
Porto dos anys i mig, quasi tres anys aquí,
ara estic treballant de camarero,
estic vivint en Tortosa i estic content.
L'únic que puc dir és que hi ha molta gent
que s'aprofiten dels immigrants.
Només per el fet que són immigrants paguen menys,
els tracten malament.
Yo soy de Marruecos,
yo me fui a trabajar de ayudante de cuina a Roda de Barra,
me trabaja con un jefe tres meses del verano,
bueno, temporal, lo que pasa al final
cuando terminamos lo ha pedido aquello del finiquito
y las horas extras,
pero él dice que yo no doy el finiquito
y no doy horas extras.
En Tarragona estoy dos años,
No tengo muchas, o sea,
tengo tres horas o cuatro horas o dos horas,
así en los días,
no tengo muchas horas de trabajo.
¿Y me podrías decir más o menos
a cuándo le pagan la hora?
A siete euros con cincuenta céntimos a eso,
no me pueden subir más,
no suben más.
InfoEconomía,
toda la actualidad económica a Tarragona Rádio.
a Tarragona Rádio.
Senyors,
molt bona tarda.
en una altra edició d'InfoEconomía,
tot seguit parlarem dels immigrants,
de la seva situació laboral a Europa, Catalunya,
i sobretot a Tarragona.
parlarem d'aquesta realitat que és l'economia submergida,
i comptarem amb el testimoni de persones que l'han patit i que, de fet,
la continuen patint.
Maria Elmenar,
productora d'InfoEconomía,
bona tarda.
Molt bona tarda, Ale.
Tu mateixa, quan has sortit al carrer,
t'has trobat amb casos terribles, no?
Doncs ara el que recordo és el primer testimoni d'una dona marroquí
que deia que feia jornades de 14, ai, 16 hores al dia,
que feia jornades de 16 hores al dia,
i que no hi haurà d'aquesta realitat de l'economia submergida,
i que no hi haurà d'aquesta realitat de l'economia submergida,
i que no hi haurà d'aquesta realitat de l'economia submergida.
deia que feia jornades de 16 hores al dia,
que cobrava un salari mínim i que la van treure de la feina
quan va tenir dos fills i, clar, no podia treballar 16 hores
i, alhora, mantenia aquestes dues criatures.
16 hores al dia cobrant, doncs, uns 500-600 euros al mes.
Doncs, uns 600 euros, sí, una cosa és sí.
I suposo que també treballant caps de setmana tot, no?
Això no m'ho va especificar, però, bueno,
16 hores al dia, suposem 5 o 6 dies, ja...
Però és un clar exemple de com ho passen, no?
De com pateixen alguns immigrants, no només a Tarragona,
sinó també a Catalunya, a Espanya, és un fenomen generalitzat, no?
Et diuen fins i tot, Maria, que d'aquí a 10 anys
la població immigrant arribarà a ser un 30% de la població espanyola,
és a dir, gairebé una de cada 3 persones residents a Espanya serà immigrant.
Així que és aquest, un fenomen important, tant que es mereix,
que li dediquem la primera part del programa.
Aquest, però, no serà l'únic tema que tractarem a Infoeconomia.
Doncs no, Àlex, aquesta tarda a l'Espai de Joves Emprenedors
tindrem també oportunitat de parlar amb Humberto Burce,
president d'Aprilta, la primera associació de tècnics
en prevenció de riscos laborals de Tarragona.
Ens vindrà a explicar una idea pionera,
el primer observatori per a la seguretat laboral al Camp de Tarragona.
I a petició de tots els vostres missatges,
que rebem a través de la nostra adreça de correu electrònic,
recordeu, infoeconomia arroba tarragonaradio.com,
infoeconomia arroba tarragonaradio.com,
tornarem a tocar el problema de l'habitatge jove a Tarragona.
Serà amb la cambra de la propietat urbana
i amb el servei municipal de l'habitatge.
Anem ja amb els titulars de la setmana.
Infoeconomia. Notícies.
El Corte Inglés ratifica la seva aposta per obrir un centre a Tarragona.
L'Ajuntament de Tarragona ha aprovat de forma provisional
la sol·licitud del Corte Inglés
per a procedir a diverses modificacions a l'àrea de Joan XXIII.
Aquesta sol·licitud ratifica que la cadena de centres comercials
manté la seva aposta a Tarragona, com a seu d'un futur establiment.
La CEPTA presenta el Fòrum de la Petita Empresa.
La Confederació Empresarial de la Província de Tarragona
ha organitzat una sessió informativa
per a donar a conèixer el Fòrum de la Petita Empresa.
Aquest fòrum representa una iniciativa conjunta amb EMS Associats
que preté ajudar a millorar la compatibilitat
de la Petita Empresa del Camp de Tarragona.
La Inspecció de Treball detecta 1.700 infraccions a Tarragona.
Aquesta inspecció ha detectat en el 2004
i després d'efectuar més de 21.000 actuacions a la província de Tarragona
un total de 1.700 infraccions en la legislació.
Aquestes infraccions han afectat a 7.000 treballadors
i han suposat sancions de més de 4 milions d'euros.
El petroli dificulta el panorama dels mercats europeus.
Les borses europees han sofert retallades
davant la pujada protagonitzada ahir per al petroli.
A la borsa de Nova York han superat els 53 dòlars
per primera vegada en 4 mesos.
Aquesta pujada repercutirà directament a les butxaques
de tots els ciutadans europeus.
Tota l'actualitat de les comarques al sud de Catalunya,
el directori punt net.
I avui el directori punt net destaca per una banda
la repercussió econòmica que tindrà les nostres comarques,
el fet que el rally Catalunya passi per Tarragona
i per un altre el pla de dinamització econòmica
per rescatar el port de Vilanòbiles al Trum.
Valentí Parrilla, redactor en cap del directori punt net.
Bona tarda.
Bona tarda, Àlex.
Aquest matí s'ha presentat la 41ª edició del rally Catalunya,
que aquest any torna al camp de Tarragona
i establirà la seva base a Salou.
El rally, que es celebrarà entre el 27 i el 30 d'octubre,
portarà a les comarques del camp prop de 17 milions d'euros
i entre mig i un milió de afeccionats
segons els càlculs de l'organització.
El RAC, que un any més torna a ser l'entitat organitzadora
del rally Catalunya, ha signat un conveni aquest matí
amb la Diputació de Tarragona i l'Ajuntament de Salou
com a coorganitzadors i amb la Cambra de Comerç de Tarragona
i Port Aventura com a col·laborador i patrocinador respectivament.
Aquest conveni, a cinc bandes, té una durada prevista de dos anys
i servirà perquè Tarragona recuperi la presència del rally Catalunya,
que no passa per les carreteres del camp des del 2002.
Per una altra banda, la companyia catalana Ormipressa,
de prefabricats de formigó, construirà i explotarà
la nova adreçana esportiva del port de Vilanova i la Geltrú,
propietat dels ports de la Generalitat de Catalunya.
En l'Adreçana està prevista la ubicació de 94 amarradors
per a vaixells de gran eslora de 20 a 60 metres
i un àrea tècnica pel servei de llots.
En el projecte s'invertiran 18 milions d'euros.
Moltes gràcies, Valentí.
Per més informació, ja ho sabeu, tres badobles al directori.net.
Fem una petita pausa i de seguida tornem per parlar dels immigrants,
de la seva situació laboral i també de la seva influència a la nostra economia.
IFO ACUNOMIA
Vaya, vaya, Jorge, coche nuevo, eh?
Sí.
Y un Toyota, harás un viaje para celebrarlo, no?
Sí, a Japón.
Ven a conocer el nuevo Toyota Yaris Expo,
descubre su genial equipamiento de serie
y gana un viaje para dos personas
a la Exposición Universal de Aichi en Japón.
Concesionarios Toyota, siempre cerca.
Pruébelo en Autoforum.
Concesionario oficial Toyota, calle Gasomatra 42.
Teléfonos 977-2501-71.
977-252509.
Tarragona.
Si busques feina o vols donar a conèixer el teu perfil professional,
si vols vendre el teu pis, cotxe o parking,
o si desitges informar dels serveis de la teva empresa,
anuncia't al directori.net.
en dues setmanes, per només 3 euros.
Més informació a tres bedobles al directori.net.
i al telèfon 977-34-4389.
La informació que t'interessa.
L'actualitat més propera.
Tres bedobles al directori.net.
Els teus dubtes, les teves preguntes,
les teves consultes, a un cop de ratolí.
infoconomia arroba tarragonaradio.com
infoconomia arroba tarragonaradio.com
He oído hablar de Finanfacil.
He visto el anuncio, pero, ¿exactamente qué es?
Finanfacil es una de las mayores consultoras financieras del país.
De hecho, tienen oficinas por toda España.
Se dedican a reunificar préstamos.
¿Reunificar préstamos?
Sí, cogen todos tus gastos mensuales y te lo dejan en un solo pago.
Mira, por ponerte un ejemplo, antes de conocer a Finanfacil,
yo tenía unos gastos fijos de 1.000 euros cada mes.
Pues gracias a Finanfacil, ahora solo pago 500.
¿Y cómo lo hacen?
Llámales y te lo explicarán.
Apunta en Tarragona 977 24 93 46
y en Reus 977 32 82 86.
Hazme caso, que no te agobien las deudas.
Llama a Finanfacil.
L'economia és vida. La vida és economia.
InfoEconomia, un programa de Tarragona Ràdio.
El govern espanyol s'ha decidit aportar a la pràctica la seva nova llei d'immigració.
El fet de ser immigrant en aquest país nostre sembla no ser tan complicat.
Si un demostra tenir una feina més o menys estable, pot obtenir els papers de residència.
Una altra cosa és arribar a demostrar aquesta estabilitat,
tenint en compte que Espanya és un dels països de la Unió Europea
amb una qualitat de treball més precària i inestable.
Diuen que d'aquí a 10 anys, l'any 2015, la població immigrant serà un 30% de la població espanyola.
Gairebé una de cada tres persones residents a Espanya serà immigrant.
Un fet de tenir molt en compte, sobretot de cara a la nostra economia i societat presents i futures.
Ens acompanya el professor Ubaldo Martínez Veiga,
catedràtic d'Antropologia Social de la Universitat Autònoma de Madrid
i autor de l'excel·lent llibre Trabajadores invisibles, precariedat, rotació i pobreza en Espanya.
Professor Martínez Veiga, buenas noches.
Muy buenas noches.
I benvenido.
Antes, en el reportaje, hemos oído el testimonio de una mujer inmigrante,
no sé si usted ha tenido ocasión de escucharlo,
que se lamentaba de tener que trabajar 16 horas diarias,
cobrando tan solo una media de 500-600 euros al mes.
Y la verdad es que esto no es una excepción.
Pasa no solo aquí en Tarragona, pasa en Cataluña, en toda España.
Hombre, la explotación de la mano de obra inmigrante
es un fenómeno muy generalizado entre nosotros.
O sea, pagarles menos de lo que se les debe pagar,
especialmente y frecuentemente con los inmigrantes irregulares,
pero también con los otros.
Es decir, horas inmensas de trabajo, salarios bajos,
problemas de precariedad laboral brutal,
es decir, trabajar dos o tres días en un sitio,
tres o cuatro en el otro, etcétera, etcétera,
pues son fenómenos muy extendidos.
¿Y están los inmigrantes ahora con esta nueva ley de inmigración?
¿Usted cree, profesor Martínez Veiga,
que es tan mejor ahora que hace, por ejemplo, un año o dos años?
Con la nueva ley se refiere a la última ley.
A la última ley, en efecto.
Yo creo que los inmigrantes, sobre todo los inmigrantes irregulares,
a raíz de la última ley,
la situación de los inmigrantes irregulares se ha deteriorado bastante.
Es decir, que los inmigrantes irregulares en la última ley
pierden algunos de los derechos que había en la ley anterior
y entonces su desprotección laboral y social es mucho mayor.
Claro.
Entonces se puede hablar de un progreso en realidad
porque a uno le cuesta mucho entender
que se puede mejorar la situación del inmigrante.
Le explicaré por qué.
Porque nos encontramos de frente,
chocamos de frente con la fuerza del capital
y si el empresario puede contratar mano de obra más barata,
¿por qué va a regularizar la situación del trabajador?
Hombre, desde luego ese es el problema.
Por eso yo creo que, bueno,
pienso que un poco la filosofía de las autoridades,
la idea esta de tratar de controlar la irregularidad.
El fenómeno de la regularización, esta última regularización,
yo creo que está funcionando ahora en este momento,
llevándose a cabo, yo creo que es un fenómeno muy positivo.
Y es muy positivo porque yo creo que lo que no podemos permitirnos el lujo
es de tener millón y medio o más o menos de inmigrantes irregulares en un país
expuestos a todo tipo de explotaciones, etc.
Si se controlan un poco las condiciones de trabajo,
este fenómeno de la explotación mayor de los inmigrantes se puede corregir de alguna manera.
Y desde luego yo creo que la regularización es un paso adelante bastante importante.
De hecho, mucha gente que trabajamos en inmigración hemos estado luchando,
llevamos ya bastantes años luchando para que se produjese un fenómeno de regularización.
Ahora, de todas maneras, evidentemente, aún con eso, existe una mentalidad muy extendida
entre los empresarios y entre los pequeños, sobre todo, bueno, entre los pequeños y grandes empresarios,
una mentalidad muy extendida según la cual el inmigrante se toma
en cuanto que es un material de trabajo al cual se le paga menos,
se le dan condiciones laborales peores que a los nativos.
Y frecuentemente, frecuentemente un fenómeno bastante preocupante que yo encuentro
es que la situación laboral de los inmigrantes es como una especie de banco de prueba
de lo que posteriormente se va a poder hacer con respecto a los nativos, ¿no?
Y esto es bastante preocupante.
En efecto, estamos hablando de una especie de nueva esclavitud.
Se acaba de añadir a la tertulia Didar, Didar, buenas noches.
Buenas noches.
Bienvenido.
Didar, ¿tú de dónde eres exactamente?
De Argelia.
Eres de Argelia.
Y bueno, hasta hace algunos años ha sido también representante sindical
trabajando para la UGT, por ejemplo, ¿no?
Exactamente.
Didar sabe mejor que nadie cuál es la situación laboral, económica, social
del inmigrante aquí en Tarragona.
Antes oíamos en el reportaje Didar, no sé si habrás tenido ocasión de oírlo antes,
a una mujer que trabajaba 16 horas diarias de lunes a domingo,
cobrando unos 500-600 euros al mes, ¿no?
Y eso, por desgracia, no es una excepción.
En Tarragona, por ejemplo, hay muchos más casos así.
Sí, por supuesto.
Y más en el sector de la limpieza, ¿no?
El sector de la limpieza es uno de los sectores que yo, por mi experiencia, ¿no?
Estando responsable del departamento de inmigración y también con temas laborales
y todos estos temas, hemos notado que era uno de los sectores aquí en Tarragona.
A ver, ¿por qué era difícil controlarlo?
Porque las mujeres, mayoritariamente, ¿no?
Que trabajan en este sector, no están en un centro de trabajo.
Es decir, que es muy difícil controlarlas.
Están dos horas aquí, dos horas arriba, una hora abajo.
Es decir, claro, hasta por la inspección de trabajo es muy difícil llegar realmente a ver
o controlar todo esto.
Esto que hace que la explotación de este tipo de personas sea más fácil.
Y encima, el problema es que no hay control también.
Y tú, Didar, como inmigrante que eres, como ex representante sindical de la UGT,
¿cómo ves esta nueva ley de la inmigración que ha impulsado el gobierno español?
A ver, así...
Yo la veo bien.
A ver, pero...
¿Eres optimista?
Hombre, optimista...
No mucho, de verdad.
¿Por qué?
Porque yo no creo que llegara a regularizar...
Si llegamos al 50%, ya es un éxito.
Yo creo que si llegamos a regularizar al 50%, ya es un éxito.
Pero no creo que llegaremos ni al 50% con esta ley.
Y aparte de la regularización...
Porque, a ver, todo el mundo se está fijando en la regularización.
Pero el nuevo reglamento, para mí, es un reglamento restrictivo.
Es decir, han quitado muchas otras vías que se pueden regular y que existían antes
con el reglamento anterior del Partido Popular.
Pero, claro, esto está tapado.
La gente se está fijando mucho en este proceso,
que es un proceso provisional, que durará tres meses.
Y, a partir de ahí, tenemos que jugar con el reglamento que tenemos.
Cider, cuando hablas de otras vías para la regularización
que parece que se han anulado con esta nueva ley, ¿a cuáles te refieres?
A ver, por ejemplo, la situación antes de las esposas de un residente legal,
esposo o esposa, que antes, con un año de residencia...
Es decir, si el marido tiene una residencia del segundo año,
ya tiene la segunda residencia,
si demuestra que lleva su mujer conviviendo con él un año,
se le puede regularizar.
Le dan una residencia sin trabajo.
Eran dos condiciones.
Que el marido tenga la segunda tarjeta
y a la mujer lleva...
O el marido lleva un año conviviendo con ella.
Con la nueva, se ha quitado.
Tienen que esperar tres años.
Otra, los hijos menores de edad.
Que ahora, antes, un hijo menor de edad...
Por ejemplo, viene toda una familia muchas veces.
El fenómeno de la inmigración.
Le dimos mucho que son gente, por ejemplo, solteras.
Pero hay otros que vienen en familia.
Que se arriesgan todos.
Y claro, vale.
El padre o la madre consiguen tener los papeles.
El cónyuge tiene que esperar un año, no sé qué.
Pero, por lo menos, tiene esperanza.
Y a los menores, se les regula automáticamente.
Ya con la primera tarjeta.
Ahora tienen que esperar dos años y todos unos requisitos.
Es decir, esta parte, que yo lo veo que es como un arraigo,
no, porque realmente, a un menor de edad,
tienen que esperar dos años para poder regularizarlo.
Lo veo muy duro.
Y antes, por ejemplo, existía la vía de los...
Si una persona se queda aquí cinco años,
en situación irregular, sin cometer ningún delito,
sobrevive como pueda, se le puede regularizar.
Esta vía también se ha quitado.
Es decir, claro, están dando solo todo el foco informativo.
Se está dando sobre esta regularización.
Pero las demás vías que existían antes,
que antes se llamaba la excepción de visado.
Luego, con la nueva ley, se quitó este término.
Se ha vuelto a llamar permiso por 50 excepcionales.
Pero, a ver...
Pero, claro, y además os enfrentáis a más problemas.
No solo al problema de que esta ley,
aunque parezca que sí, ¿no?
Que pueda acabar, aunque sea a largo plazo,
con esta economía sumergida.
Aunque yo, sinceramente, lo veo muy difícil, muy complicado.
También os enfrentáis a cierto rechazo social, ¿no?
Porque hay gente, hay quien piensa en la calle.
Incluso hay ese sentimiento latente en la calle.
No de una mayoría, pero sí de una minoría
que cree que están siendo invadidos por los inmigrantes.
Que están siendo invadidos por vosotros.
¿Tú qué les dirías?
A ver...
El problema, a ver...
La inmigración, que es decir, la economía sumergida,
realmente, ¿quién se está aprovechando de ella?
Nadie habla de esto.
Es decir, el debate fundamental, es decir,
¿quién se está haciendo rico con esto?
Pero esto, claro, nadie habla.
Siempre la gente acusa a los inmigrantes,
que tal pobre desgraciado trabajador que ha venido,
mira, a veces ha tenido que huir de una guerra
o que no tiene que comer en su país.
Y claro, los medios de comunicación ahora están tan buenos
que parece ser que en Europa se vive muy bien,
que la gente tiene dinero.
La imagen que estamos dando al exterior es un poquito
lo que atrae a la gente.
Claro, estamos dando...
Claro, ven solo la tele y todo el mundo va bien,
todo el mundo tiene coche, todo el mundo tiene casa.
Claro, no conocen las hipotecas ni los préstamos.
Y esto hace que, claro, el debate se cambia.
Claro, ahora invadidos.
Yo creo que la gente viene porque hay trabajo.
y espero que siga así.
Porque sí quiere decir que se está creando riqueza en España
si viene gente.
El problema es cuando ya no viene.
Profesor Martínez Vega, usted trata en profundidad
en su libro Trabajadores Invisibles,
el tema de la economía sumergida.
¿Usted cree que a largo plazo con esta nueva ley
o incluso con otras herramientas
se podría acabar con esta economía sumergida?
Hombre, acabar con la economía sumergida en su conjunto
es un fenómeno bastante complicado económicamente.
Ahora, porque la economía sumergida es un fenómeno
mucho más vasto que la explotación, etc.
Pero yo creo que esta nueva ley, hombre,
pues permite un paso en aflorar estas situaciones
de economía sumergida, regularizar a los inmigrantes,
permite que ellos tengan la posibilidad de atenerse a las leyes,
de exigir las leyes, de exigir la protección
que las leyes le dan como los nativos.
Después yo quería hablar un segundito también
de ese problema de la invasión,
del cual ustedes han hablado.
La invasión, si se estudia históricamente
esta idea de la invasión de los inmigrantes,
es un fenómeno que no tiene nunca nada que ver
con los números de los que vienen.
Pueden ser muchos y dicen que están invadidos,
que estamos invadidos, o pueden ser casi ninguno
y decir que también estamos invadidos.
En el caso europeo fue una invención de la señora Thatcher,
que después ha estado repitiendo la derecha continuamente
y tiene muy poco que ver con que sean muchos o pocos.
Es más bien un ramalazo ideológico
de posturas de derecha con respecto a la llegada de los inmigrantes.
O sea, puede darse caso de que llegue uno
y entonces ya se crea en las gentes la idea
de que este uno viene y nos invade.
O sea, que eso es una cosa bastante interesante a estudiar.
Claro, y peor aún, a esa idea de la invasión
no de los inmigrantes en España, se añade también la idea
de que os culpan, Didar.
Os culpan de la precariedad del trabajo,
de la inestabilidad del trabajo hoy en día en España.
Parece que toda la culpa la tienen los inmigrantes.
Y a ver, a nivel estatístico, a nivel de estudios,
ningún estudio ha podido demostrar eso.
Es decir, los países nórdicos,
los países donde la tasa de inmigración es más elevada,
ahí donde hay más bienestar social.
Es decir, hay más estado de bienestar.
Es decir, nunca se puede fijar
porque es la inmigración que trae malas condiciones laborales.
Esto, a ver, de verdad no existe.
Ningún estudio universitario ha podido demostrar esto.
Esto, claro, lo que se dice en la calle,
es decir, como dice el profesor,
es más un discurso de gente de derechas
para justificar lo injustificante.
Es decir, a ver, la gente viene porque hay trabajo
y ojalá que España sigue atrayendo a gente
porque quiere decir que su economía va bien.
Es decir, porque claro, hace 25 años
la gente de España iban fuera.
¿Por qué? Porque la economía iba mal.
Es decir, ahora, claro, ¿qué quieren?
No vengan porque yo espero que no.
A ver, que venga regulada y todo esto,
sí, en buenas condiciones o en las mismas condiciones
que los autóctonos, ¿no?
Pero no creo que hay directamente implicación directa
entre lo que es la falta, la precariedad laboral
y yo creo que la precariedad laboral
es una falta de los gobiernos para regular esto.
porque Francia, por ejemplo, un país como Francia,
que está al lado, pagar a mano en metálico
ya lleva 20 años o 30 años que está prohibido
y aquí hay un convenio de la construcción
que permiten a los constructores de pagar en metálico.
Claro, esto, si tú permites a los empresarios
de pagar en metálico, es decir, ahí se va mucho dinero.
Es decir, aquí el problema es el dinero negro,
que aquí la cultura de España es algo normal.
Mira, por ejemplo, algo que dices, Didari,
muy interesante y que se podía haber reflejado
en un artículo que se publicó hace poco en El País
y que se titulaba de la siguiente manera.
¿Qué pasaría si Madrid se quedara sin inmigrantes?
Por ejemplo, 3 de la mañana, alarma en Mercamadrid.
La fruta llega de todo el mundo a esta mega despensa
del tamaño de una ciudad, pero hoy no hay suficientes brazos
para bajarla de los camiones y apilarla en los puestos.
7 de la mañana, un barrio entero con basura,
mientras en Mercamadrid cunde la alarma,
los residentes de un barrio de Chamberí
encuentran basura en los portales.
8 de la mañana, una hora más tarde,
la construcción se paraliza, el colapso se extiende,
se ha volatilizado un ejército de 50.000 personas,
más de 100.000, si se cuentan los irregulares,
todos inmigrantes que mantienen vivo este sector.
10 de la mañana, la María alcanza los despachos.
A esas alturas, la alarma ya ha llegado
a los más importantes despachos de la ciudad,
porque sin inmigrantes no solo se paraliza
la construcción de viviendas,
también se quedan sin manos, entre otras,
la reforma del Estadio Olímpico,
piedra angular de la candidatura olímpica del 2012,
la ampliación del metro, promesa de la presidenta regional,
y también mejora de parte de la M30, ¿no?
Claro, vemos que un país como España
ahora mismo sin inmigrantes
sería casi casi el ocaso, ¿no?
Una catástrofe, un desastre, una hecatombe.
Profesor.
No podría sobrevivir en absoluto.
Y además, yo es más,
yo creo que España se mantiene,
la economía española se mantiene con un cierto pulso
en contraposición a otras economías europeas,
o sea, tiene un crecimiento relativamente alto,
bueno, relativamente alto digo,
y eso se debe mucho a la influencia
de la llegada de la mano de obra inmigrante.
Esto es una cosa que no está muy estudiada,
pero yo estoy convencido de este fenómeno.
Lejos, lejos, el emigrante lejos del mismo precarizar,
porque los que precarizan la situación laboral
son los capitalistas y en gran medida también ciertas leyes laborales
que se han instaurado en este país del año 1984, ¿no?,
que han precarizado mucho el trabajo.
Yo creo que los emigrantes son víctimas, digamos,
de esta situación más que los causantes de esta situación, ¿no?
Sí, de hecho hay muchos estudios, ¿no?,
sobre el mercado laboral que hablan de eso,
de la necesidad imperiosa de que haya más inmigración,
haya más flujo de inmigración todavía.
Sí, sí, sí, claro, claro.
Y yo quiero resaltar especialmente este aspecto
de los inmigrantes como creadores de riqueza en nuestro país.
Esto es muy importante tenerlo en cuenta, ¿no?
Nos queda menos.
Esta idea de que los inmigrantes vienen aquí a quitarnos el empleo,
que son prejuicios enormemente extendidos,
vienen a precarizar el empleo.
En gran medida la llegada de los inmigrantes,
lo que traen es mucha riqueza,
traen un enorme crecimiento de la economía
y esto es un fenómeno que hay que tener en cuenta, ¿no?
Yo pienso que si efectivamente los inmigrantes desaparecieran,
aparte de que desaparecerían muchos aspectos de la economía
que están en este momento en manos de los inmigrantes,
desaparecería gran parte de este crecimiento económico, ¿no?
Quedémonos con esa frase,
los inmigrantes son creadores de riqueza.
Profesor Martínez Veiga,
catedrático de Antropología Social y autor del libro
Trabajadores invisibles, precariedad, rotación y pobreza en España.
Profesor, muchas gracias, muy amable y buenas noches.
Muchísimas gracias a ustedes y buenas noches.
Y antes de despedir a Didar, ahí me gustaría, no sé Didar,
aquí en Tarragona en concreto, al Camp de Tarragona,
¿cuáles son las cuestiones pendientes,
esas conquistas sociales que quedan por alcanzar?
A ver, yo creo que hay muchas cosas que hacer,
realmente a nivel, por ejemplo,
de todo lo que es la integración de los inmigrantes,
está casi el campo virgen,
se tiene que trabajar a nivel de los institutos,
a nivel de lo que es los institutos,
a nivel de sanidad y falta mucho,
que realmente hay muchas palabras,
pero muy pocos hechos,
y creo que los políticos tienen que realmente
poner la mano al trabajo,
realmente empezar a trabajar
o todas las promesas que han hecho,
hacerlas realidades.
Hay que ponerse a trabajar.
Didar, gracias, buenas noches y suerte.
De acuerdo, gracias.
A través del Servei Municipal de l'Habitatge,
l'Ajuntament de Tarragona construeix habitatges de protecció oficial,
cotxeres individuals tancades,
tramita subvencions per a la rehabilitació de façanes,
instal·lacions d'ascensors i ajuda als joves a llogar el seu primer pis.
Hem realitzat promocions a Torreforta, Riuclar i Comar,
al Serrallos, Sant Salvador, Bona Vista, la Floresta i un Llarg, etc.
Ara mateix disposem de 8 duplecs al carrer Gandesa de Torreforta
i ja estem preparant 30 habitatges duplecs i de planta a Sant Salvador,
oferint, com sempre, els avantatges que regula la llei de protecció oficial.
Vols saber més dels nostres projectes?
T'interessa adquirir una cotxera?
El teu fill vol llogar el seu primer pis o la façana de la vostra finca necessita rehabilitació?
T'esperem al 977 24 40 56 i al carrer Descalços número 15 de Tarragona.
Servei Municipal de l'Habitatge, sempre amb els ciutadans de Tarragona.
Els teus dubtes, les teves preguntes, les teves consultes, a un cop de ratolí.
infoconomia arroba tarragonaradio.com
infoconomia arroba tarragonaradio.com
Dona un tom per Sant Pere i Sant Pau i trobaràs tot el que necessitis.
Unió de botiguers. Tot un món per descobrir.
Has oído hablar de Finanfacil?
He visto el anuncio, pero exactamente què és.
Finanfacil és una de las mayores consultoras financieras del país.
De hecho, tienen oficinas por toda España.
Se dedican a reunificar préstamos.
Reunificar préstamos?
Sí, cogen todos tus gastos mensuales y te lo dejan en un solo pago.
Mira, por ponerte un ejemplo, antes de conocer a Finanfacil,
yo tenía unos gastos fijos de 1.000 euros cada mes.
Pues gracias a Finanfacil, ahora solo pago 500.
¿Y cómo lo hacen?
Llámales y te lo explicarán.
Apunta en Tarragona 977 24 93 46
y en Reus 977 32 82 86.
Hazme caso, que no te agobien las deudas.
Llama a Finanfacil.
A InfoEconomía, joves emprenedores.
I avui a l'espai de joves emprenedores,
Maria, qui ens acompanya?
I avui a l'espai de joves emprenedores, Maria, qui ens acompanya?
Doncs Álex, ens acompanya Humberto Burcet, president d'Aprilca,
la primera associació de tècnics en prevenció de riscos laborals de Tarragona.
Humberto Burcet, hola.
Buenas tardes.
Buenas tardes, bienvenido.
Gracias.
Bueno, creo que también eres perito judicial, eh?
Sí.
Eres algo más, porque tienes un montón de cargos y títulos y carreras.
Sí, tengo bastantes.
Participo también en la Asociación Nacional por la Seguridad e Higiene en el Trabajo,
en formación de peritos judiciales en prevención de riesgos.
De hecho acabas de fundar aquí, en Tarragona,
la que podríamos considerar la primera asociación de técnicos en prevención de riesgos laborales.
¿Hasta qué punto crees tú que era y es necesaria?
A ver, los técnicos por su labor tienen una gran responsabilidad y se le puede reclamar,
tanto a nivel civil como penal, porque en función de su evaluación de riesgos
se les puede reclamar si han previsto un accidente o un daño que puede tener un trabajador.
Y entonces lo que nos sorprendía es que no existiera ningún tipo de corporación o asociación
que defendiera, como puede suceder en un colegio de abogados, de médicos, etc.
Tiene una mutua que les protege en estas eventualidades.
En efecto, en el mundo de la mediana y gran empresa,
la figura del técnico en prevención de riesgos laborales es clave imprescindible.
Sí, y es relativamente nueva.
Es una transposición de una directiva europea
y que con muchas prisas se instauró aquí en España.
Pero bueno, aquí estamos con una capacitación
y ahora estamos trabajando en abrir vías laborales para estos técnicos.
De hecho, vais a lanzar o ya lo habéis lanzado desde vuestra asociación
el primer observatorio para la seguridad laboral en Tarragona.
Sí.
Exactamente, ¿en qué consiste esto?
Está diseñado como una oficina técnica para el Camp de Tarragona
y es una herramienta que intentamos, estamos en ello, dotar al Consorci del Camp de Tarragona.
Ahora que está en boga que los objetivos del Consorci no están muy claros,
que si sirven exclusivamente para promocionar turísticamente la zona,
pues entonces hemos diseñado esta oficina técnica,
que es de comunicación y protocolos entre técnicos
y entre todos los agentes que están trabajando en la prevención de riesgos.
Y bueno, ahora estamos en la expectativa de que las administraciones públicas
pues asuman como propias el observatorio.
¿Cuáles son los servicios que presta Prilta?
Sobre todo, supongo, para los técnicos en prevención de riesgos laborales
que quieran sentirse amparados por una asociación.
Ahora mismo estamos trabajando en dos líneas.
La primera es en relación a la banproyecta de ley de colegios oficiales de la Generalitat.
Hemos presentado unas enmiendas.
Se presentaron en el anteproyecto a primeros de año
y nosotros hemos presentado las alegaciones
porque en principio no se nos reconocía el derecho de constituir un colegio profesional.
Entonces eso nos deja bastante desvalidos a nivel de responsabilidades.
La asociación es bastante nueva y por eso la segunda línea de actuación es a nivel de formación.
Porque un técnico siempre que entra en el mundo laboral
tiene que entrar en un equipo.
No puede ejercer libremente su profesión.
No puede ir a una empresa y decir,
bueno, soy tal, quiero trabajar de técnico en esta empresa.
Tiene que estar en un grupo multidisciplinar
y siempre a expensas de este grupo, no como un profesional liberal.
Entonces hemos hallado una segunda vía, que esta segunda vía es la que estoy ejerciendo yo, de perito judicial.
Es decir, asesorar en los procedimientos judiciales, pues ya sea de incapacidad, de daños corporales, etcétera,
que tengan, puede ser tanto por la vía social como la vía civil como la vía penal.
Y en este caso sí que podemos acceder a un libre ejercicio de la profesión.
Y para ello estamos desarrollando unos cursos formativos de peritos judiciales con sus especialidades.
Cuando te refieres a un libre ejercicio de la profesión, supongo que también te refieres a una bolsa de trabajo mucho más amplia, ¿no?
Sí, este es otro proyecto que tenemos, pero son demasiadas ideas para tan pocas manos de momento,
porque la asociación tiene escasos cinco meses.
Y bueno, paso a paso, porque primero es Constitución, registro de asociaciones en la Generalitat,
ahora ya con colegios profesionales, porque en cuanto estamos a expensas de que se apruebe el anteproyecto o lo anulen.
De una forma u otra presentaremos el proyecto para constituirnos como colegio profesional.
Y bueno, estamos a la expensa de que la gente se apunte, se anime y se ingresque, básicamente.
Nosotros al tema de las Paidas Jovas, Amprana II, tú Humberto, ¿qué edad tienes?
Veintinueve años.
Veintinueve años.
Y con veintinueve años, cuando la mayoría de chicos de tu edad se dedican a abrir o discotecas o ofertas de ocio,
cosas diferentes, más a su gusto, no sé.
¿Cómo es que tú te decides por fundar una asociación relacionada con la prevención de riesgos laborales, con el peritaje judicial?
¿Qué es lo que te apasiona y te atrae tanto de este mundo?
Lo cierto, y para ser sincero, fue una oportunidad.
Es una oportunidad porque, como ya he comentado antes, fue una transposición de una directiva europea.
Entonces, el Estado no estaba preparado para tener sus academias o para proponer estudios superiores de técnicos en prevención.
Por lo que hizo una capacitación que no dependía de la autoridad educativa, sino de la autoridad laboral.
Y una vez ya entras, pues, ves que faltan muchas cosas, que las exposiciones de motivos de la normativa son muy ambiciosas,
pero en la actualidad, pues, bueno, el técnico está muy desprotegido.
Está entre dos aguas entre el trabajador y la empresa, y muchas veces la empresa, pues, se desvincula de los posibles problemas que puedan haber y, bueno, cae solidariamente sobre el técnico.
Entonces, ha sido más bien una oportunidad porque si vamos a desarrollar un trabajo, como mínimo que tengamos una seguridad.
Es decir, el técnico que haga bien su trabajo, pero no siempre depende del técnico.
Existen muchos factores para que ocurra un accidente laboral. Pues que al menos esté protegido este profesional.
Me parece muy buena idea.
Y si alguien de los que nos está escuchando, pues, quiere tener más información, ponerse en contacto contigo, ¿qué es lo que puede hacer?
Tenemos una página web que es www.aprilta.org y, bueno, allí encontrará, pues, tanto teléfono como e-mail.
www.aprilta.org y que no tenga internet.
Pues, a través del teléfono, el 687-4136-38.
687-4136-38, el teléfono de Aprilta, esta asociación de técnicos para la prevención de riesgos laborales de aquí del Camp de Tarragona.
La primera asociación, una idea muy interesante, una idea también ambiciosa, pionera, que esperemos llegue a buen puerto.
Humberto Burcet, gracias y buenas noches.
I ara nosaltres, quan passen 10 minuts de les 9 de la nit, arriba el moment del treballa que treballa, arriba el moment d'anar per feina.
A treballa que treballa, anem per feina.
I aquestes són les ofertes de treball que ja us estan esperant al centre Temp de Tarragona.
Es busquen frigoristes. Empresa de Tarragona ofereix incorporació immediata amb contracte de 3 mesos per la ETT i posterior incorporació a la plantilla.
A Tarragona també es necessiten oficials de primera, segona i tercera amb experiència a la instal·lació de calefacció aire acondicionat, gas i llum.
Més informació al centre Temp.
Al centre Temp també seleccionem aquests dies una administrativa per important empresa de Tarragona.
S'ofereix jornada completa, contracte de 3 mesos a través de la ETT i posterior incorporació a plantilla.
Es demanen 3 anys com a mínim d'experiència, coneixement d'informàtica a nivell d'usuari i d'idiomes, sobretot l'anglès.
I important empresa de Tarragona selecciona muntadors de mobles per incorporació immediata a la plantilla.
Més informació al centre Temp.
I si ets comercial i estàs buscant feina, sàpigues que el centre Temp en selecciona un per una empresa d'instal·lacions a Tarragona.
Una molt bona oferta com totes les que t'estan esperant al centre Temp de Tarragona.
Si estàs interessat en cap d'aquestes feines, porta-hi el teu currículum ara mateix al carrer Ixar número 5,
telèfon 977 24 98 96, 24 98 96.
Centra Temp, l'alternativa de qualitat.
Estàs fart que les ETTs juguin amb la teva feina?
Estàs fart com a empresari que t'envien treballadors que no tenen ni idea del que han de fer?
Arriba a Tarragona, Centra Temp, l'alternativa de qualitat.
Centra Temp t'ofereix innovació, servei, serietat i efectivitat.
Centra Temp et garanteix una nova manera més profitosa d'entendre la relació entre el treballador, l'empresari i l'empresa de treball temporal.
Truca a Centra Temp i comprova-ho.
977 24 98 96, 24 98 96.
Centra Temp, l'alternativa de qualitat.
Els teus dubtes, les teves preguntes, les teves consultes a un cop de ratolí.
Infoaconomia arroba tarragonaradio.com
Infoaconomia arroba tarragonaradio.com
Piso perfecto, piso perfecto, piso perfecto, piso perfecto.
Garantia de serietat, piso perfecto.
Info perfecto, piso perfecto, piso perfecto, piso perfecto, piso perfecto, piso perfecto, piso perfecto.
Telèfon 977 25 27 27.
Estan aquí.
Estan aquí.
Boira.
Els divendres d'11 a 2 de la nit
i els diumenges, de mitjanit
a 3 de la matinada.
Boira.
Perquè la realitat no és el que sembla.
¿Has oído hablar de Finanfacil?
He visto l'anuncio, però...
Exactament què és?
Finanfacil és una de les més consultores
financieres del país.
De fet, tenen oficines per tota Espanya.
Se dediquen a reunificar préstams.
Reunificar préstamos.
Sí, cogen todos tus gastos mensuales
y te lo dejan en un solo pago.
Mira, por ponerte un ejemplo,
antes de conocer a Finanfacil,
yo tenía unos gastos fijos
de 1.000 euros cada mes.
Pues gracias a Finanfacil,
ahora solo pago 500.
¿Y cómo lo hacen?
Llámales y te lo explicarán.
Apunta en Tarragona 977 24 93 46
y en Reus 977 32 82 86.
Hazme caso, que no te agobien las deudas.
Llama a Finanfacil.
Ets jove?
Tens menys de 30 anys i estàs empadronat a Tarragona?
Vols independitzar-te i no et decideixes
davant dels preus del lloguer?
Vine i informa't.
Som el Servei Municipal de l'Habitatge de Tarragona.
T'ajudarem perquè puguis fer realitat aquest somni
tenint per tu el Pla de Lloguer Jove.
Tu cerques el pis que més t'agradi
a la zona de la ciutat que més et convingui.
Nosaltres et podem subvencionar el lloguer
fins a un 60% del total.
Només cal que disposis del contracte de l'Habitatge,
un contracte de treball o liquidesa per un any
i que el preu del lloguer no sobrepassi
els 400 euros al mes.
Vine a les nostres oficines.
Estem al carrer d'Escalços número 15
o truque'ns al 977 24 40 56.
T'informarem.
Més de 800 joves ja se n'han beneficiat.
Pla de Lloguer Jove.
L'Ajuntament de Tarragona, al costat dels joves.
Infoeconomia.
Tota l'actualitat econòmica a Tarragona Ràdio.
I continuem a Infoeconomia.
Tota l'actualitat econòmica a Tarragona Ràdio.
Ara, quan és un quart de 10 de la nit,
aprofitem aquests últims minuts del programa
per parlar de l'habitatge jove,
de les dificultats que tenen els joves d'avui dia,
si volen accedir a una vivenda,
ja sigui de lloguer o de compra a Tarragona Ciutat.
Per aquest motiu ens acompanya Manuel Sosa,
secretari de la Cambra de la Pròpietat Urbana de Tarragona.
Manuel, bones noches.
Bona nit.
Bona nit, benvingut.
I també comptem amb l'assessorament de Francesc Oliver,
cap d'administració del Servei Municipal de l'Habitatge.
Francesc, molt bona nit i benvingut també.
Abans de continuar, m'agradaria sentir els següents testimonis.
Hola, em dic Raül Martí, tinc 27 anys,
Vissol, Pau Hipoteca i m'emporta la meitat del sou aproximadament.
Em dic Roger, tinc 22 anys,
sóc estudiant,
estic vivint a casa amb uns pares.
Jo estava treballant, però ara estic al paro,
cobrant del paro i estudiant,
i a la bona vida.
Em dic Cristian,
tinc 22 anys,
treballo a taxa i també estudio.
visc amb uns pares
i m'estic mirant un pis
a veure si trobo alguna cosa assequible.
Els preus són inalcançables.
Ara, avui per avui, no es pot un pis nou.
S'ha de mirar alguna cosa d'ajuda o del patronat.
Em dic Laura Alonso,
tinc 24 anys
i estic vivint amb la parella
en un pis que ens hem comprat,
o sigui que estem pagant una hipoteca,
com totes les de la llei.
I quin tant per cent del sou de la teva parella
o el teu se us en va cap a la hipoteca, més o menys?
Un bon tros.
Per exemple, un 75.
Acabem de sentir, Manuel, Francesc,
com ens deien que,
ja sigui la hipoteca o ja sigui el lloguer,
s'enduen gairebé el 50% o 75%,
no només del sou d'una persona,
sinó de dues persones.
Clar, amb aquest panorama,
tal com està el lloguer a Tarragona,
i el lloguer i la compra aquí a Tarragona,
com es pot emancipar un jove?
Manuel, amb el teu permís.
Sí, efectivament, abans parlàvem d'aquest tema,
abans d'entrar a l'estudi,
i comentàvem i parlàvem de la veritable dificultat
que existeix pels joves actuals,
tant d'accedir a la vivenda,
sobretot d'accedir a la vivenda en règim de propietat,
donat que, com tu ben dius,
han d'hipotecar la vida,
estem parlant de 20 o 25 anys,
que han d'estar depenents del pagament d'una hipoteca,
amb tot el que això comporta de canvi social
en la nostra societat de costums
i de possibilitats de fer coses.
Llavors, l'alternativa a la compra
és el lloguer,
que també té les seves problemàtiques,
que si vols en parlaré ara.
De seguida en parlarem.
Francesc?
Sí, jo em centraré en alguns comentaris
dels intervinents,
i els puc donar alguna bona notícia,
per si no la coneixen.
l'Ajuntament de Tarragona,
des de fa ja l'any 2000 cap aquí,
té un pla d'ajut de lloguer,
anomenem lloguer jove,
perquè la primera persona que pot demanar
és tot jove,
que tingui menys de 30 anys,
tingui un treball de contracte de mínim d'un any,
o bé estigui cobrant del paro,
doncs aquesta persona,
si està en pedonada a Tarragona
amb un mínim de 3 anys,
o sigui que és un tarragoní,
encara que més sigui de fa 3 anys,
i no guanya,
en aquest cas,
el límit està en que no guanyi
més de 17.000 euros a l'any,
la parella o la persona,
doncs pot anar al saber emocional de l'habitatge,
estar a la cantonada
de la plaça Sant Antoni
en carrer d'escalços de Tarragona,
i allí fer la sol·licitud,
que és molt senzilla,
i en aquests moments
podem dir que s'estan atenent,
o s'estan subvencionant,
doncs 211 pisos de joves a Tarragona,
que percebeixen un ajut,
doncs d'una mitja del 51-52%
de l'import del lloguer.
Evidentment,
aquí el lloguer està limitat,
no es pot llogar en pics de luxe,
i es limita que aquest lloguer
no pot superar els 400 euros mensuals,
això és una xifra
que potser aquest any
s'arribirà una mica a l'alça,
però s'ha de tenir en compte
que el jove normalment només és
una persona o dues persones,
i té que anar-se'n cas,
doncs també a buscar un habitatge
d'aquest preu,
i aquests habitatges d'una habitació
o dues habitacions,
que el company Manel,
que s'incasma també pot dir la seva,
pot estar al rededor d'aquest preu.
De fet, nosaltres veiem
que ens presenten lloguers
entre 200 i 400 euros, perfectament.
I quines condicions han de tenir
aquests joves
per poder accedir a un d'aquests pisos?
Doncs bé, a part de lògicament
fer la sol·licitud pertinent
al servei nacional de l'habitatge,
doncs té un empoderament mínim
a Tarragona de 3 anys,
si és parella,
un qualsevol de la parella,
ser menor de 30 anys
en el moment de fer la sol·licitud,
disposar d'un contracte de feina
o d'ingressos d'un any,
per tant també una persona
que tingui subsidia de paro
també demostra que té ingressos,
els ingressos anuals
no superar els 17.700 euros,
l'habitatge no pot ser de cap parent
ni de l'empresa que treballa
ni superar els 90 metres
i avui per avui
no superar un lloguer
de 400 euros al mes.
Lloguer simple,
si a més a més hi ha despeses,
les despeses van a banda, no?
O sigui, que si és el lloguer net,
400, doncs té dret a la subvenció.
Llavors es gradua la subvenció
en funció dels ingressos.
Un mínim d'una subvenció del 30%
fins a un màxim del 60%.
Li puc dir que a la mitja
és d'un 51%.
Per ser més concrets,
la mitja que surt
per subvenció per habitatge
són de 156 euros al mes
l'any 2004.
És el que aquest jove podia obtenir.
Que pas que a mi,
l'altre dia, Francesc,
una mica em va dir
que porta ja dos mesos
buscant algun pis de lloguer.
No busca res de l'altre món,
com a mínim dues habitacions.
Està buscant el mínim, no?,
per portar una vida digna.
I estan en un munt d'immobiliàries
i no troba res
per menys de 450 euros.
És el que l'estan dient.
Li diuen que si ha de trobar un pis
de 400 euros
o menys de 400 euros
s'ha d'anar a viure a l'extrarra.
S'ha d'anar a viure a Sant Salomó,
s'ha d'anar a viure a Bona Vista...
No dic que sigui fàcil,
però jo li puc dir que ja
tenim contractes domiciliats
que Resmit, Carrebolledo,
per alta inclús,
de 300 euros, 350, 398,
n'hi ha.
No dic si n'hi ha molts o pocs,
o si és molt difícil o poc difícil,
però n'hi ha.
Evidentment, no són de 3 o 4 habitacions,
són d'una habitació o de dues habitacions.
No obstant, aquí el company de la càmera...
El preu mitjà en Tarragona
està sobre els 600 euros.
Un pis normal,
i dic preu mitjà,
el que vol dir que hi ha pisos més cars,
segons la situació i les característiques,
i efectivament també els pisos més econòmics
estan a l'extrarra i als barris de Tarragona.
Llavors, precisament són els joves
que hi ha un sector d'estudiants
i tal,
no les agrada gaire viure a l'extrarra,
diguem-li,
Torreforta, Bona Vista o certs barris.
Els joves,
que estan vinculats amb la universitat,
generalment busquen el centre de Tarragona
o el cas Corbà.
En Francesc,
has explicat els ajuts,
que presta el Servei Municipal de l'Habitatge,
seria bo també conèixer els ajuts,
l'iniciativa,
el respecte que...
El programa que presta la càmera
és diferent,
o sigui, la concepció del programa és diferent.
El programa que presta l'Ajuntament,
com ha dit bé el company Oliver,
és un programa basat en la subvenció
i en l'ajuda directa al llogater,
o sigui, donar-li una part del cos del lloguer.
En canvi, el programa de borsa jove de la càmera,
que està fomentat i, diguem-li,
organitzat per la Secretaria General de Joventut de la Generalitat,
inclús hi ha un recolzament de l'INJUVE,
el Ministeri de Joventut,
és diferent.
És diferent perquè aquest programa
se basa en donar avantatges
tant al propietari com als joves, als jugaters.
O sigui, intenta donar-li una sèrie d'avantatges al propietari
perquè els habitatges que tenen
confiïn en aquest programa
i els treguin al mercat.
I llavors ho lloguin als joves
que reuneixen els requisits d'aquest programa.
I llavors, com he dit, se basa
i a través de la càmera, precisament,
que és l'entitat, diguem-li,
que representa els propietaris de Tarragona,
que defensa els seus interessos
i té una certa representativitat
del sector dels propietaris,
doncs es basa en convèncer
i donar facilitat al propietari
perquè posi al mercat el seu pis
i no tingui cap, diguem-li,
dubtes o inseguretat
en llogar-li als joves.
Perquè, tot sigui dit,
el mercat de lloguer
està una miqueta fumut,
en el sentit de la problemàtica
que es genera amb els lloguers.
Llavors, aquests avantatges
consisteixen bàsicament
en que aquest programa
li dona una assegurança
al propietari
que cobreix els dos riscos
més importants que el propietari té por,
que és el pagament del lloguer.
Llavors, durant un any,
el primer any està garantit
per una assegurança
i també aquesta assegurança
cobreix els possibles desperfectes
o danys que es poguessin causar
a l'habitatge.
Llavors, tot això
és de franc i gratuït
per al propietari.
Ho aporta el programa
amb la Generalitat.
I als joves,
l'avantatge que representa
és que tots els tràmits
que han de fer
de gestió,
això que dius tu,
d'anar a una mobiliària,
pagar la gestió
de la immobiliària,
pagar la gestió del contracte,
tot això
per als joves
és gratuït.
O sigui, allà a la càmera,
aquesta gestió
és gratuïta
per als joves.
No han de pagar despeses
de contractació,
de gestió.
Bé,
llavors també
hi ha una
una influència
en què
els preus,
el propietari
els baixi una mica
del preu
de mercat.
O sigui,
que el programa
invita que el propietari
baixi una mica
el preu
de posar-lo
al mercat lliure,
no?
I llavors,
en base
amb aquestes garanties
i avantatges
que se li donen,
s'estan llogant pisos
per aquest preu
que deies tu.
A veure,
350 euros,
400 euros
ja és un preu
una miqueta
que als joves
les costa
arribar,
a no ser
que sigui una parella
o diversos joves
que es juntin.
Però,
a veure,
per 300 euros
és un preu
que és bastant
assequible
per el mercat
dels joves
i se llogarien
tots els pisos
que hi hagués.
Amb això acabo.
He de dir
que hi ha molta més demanda
de pisos,
o sigui,
per cada pis que hi ha
hi ha
cinc sol·licituds
de lloguer.
O sigui,
la demanda de lloguer
és molt forta.
Això també fa
que els preus
no baixin
perquè
a la bé demanda
de lloguer
els propietaris
o les immobiliàries
al tindre demanda
a la bé demanda
de lloguer
els preus
tampoc baixen.
Clar,
però això vol dir
també que la cambra
de la projecta urbana
té una llista
molt llarga
de sol·licitants.
La veritat
és que hi ha més
gent a la llista
de sol·licituds
que pisos
en disposició
de lloguer.
O sigui,
els pisos
que queden lliures
i que els propietaris
aporten a la càmera
per lloguer
dins d'aquest conveni
es lloguen
diguem-li
pràcticament
immediatament.
Vull dir,
ja de la llista
d'espera que hi ha
són pisos
que es lloguen
amb tota rapidesa.
Vull dir que
el que haurien de fer
més que parlar
els joves
haurien de parlar
els llogaters,
no?
És a dir,
el propietari
perquè s'animi
a llogar el seu pis.
Però tothom vol vendre
avui dia.
Tothom vol vendre?
Què vols dir amb això?
Tothom vol vendre.
És a dir,
no és fàcil,
com tu deies abans,
donar aquestes garanties,
aquestes facilitats
perquè la propietari
d'un pis
vulgui llogar-lo,
no?
I a més a més
a un preu
més barat
del que en realitat
seria el mercat,
no?
Efectivament,
per això costa també
el mercat lliure funciona
i llavors
quan un propietari
obté
uns jugaters interessats
i que li ofereixen
unes garanties
de pagament
mitjançant
unes nòmines,
un treball fix
o altres garanties
que hi ha,
el propietari
lloga.
Parlem, Manuel,
dels requisits
que demaneu als joves
que vagin a demanar
algun pis.
Això ho demana
el propi programa
i a veure,
aquí no cal
que em sembla molt bé
que estiguin
emplazionats
a Tarragona
però que em sembla
molt lògic
perquè
efectivament
el programa municipal
s'adutreix
dels pressupostos
dels tarragonins
per això et dono entrada
els pressupostos dels tarragonins
s'imperdeixen
amb els tarragonins
no per despreciades
de les tarragonins
és lògic, no?
Si t'he fet el comentari
cada ajuntament
fes el mateix
t'he fet el comentari
per donar-te l'entrada
que el programa municipal
exigeix
que sigui gent de Tarragona
aquest programa
diguem-li
que està emparat
per la Generalitat
creat amb l'anterior
govern de la Generalitat
i continuat
per l'actual govern
doncs és un programa
més obert
en el sentit
que és pels joves
en general
llavors els requisits
són
que a veure
ser jove
es considera
entre 18 i 35 anys
és una edat
que s'ha fixat
i llavors
els sol·licitants
sí que
tenen que tindre
un salari
almenys
un dels sol·licitants
d'una vegada i mitja
el salari mínim
interprofessional
estem parlant
d'unes 110.000 pessetes
mensuals
o sigui
que un
un llogater
en cas
que fos un
hauria de tindre
uns ingressos
uns 700 euros
exacte
sí
encara pensava
en pessetes
però
sí
són 700 euros
i
aquests són els requisits
no hi ha
no hi ha
no hi ha
altres
per si vola més informació
el telèfon de la càmera
és
el telèfon de la càmera
és el
el 29 setxet
24
29
06
la càmera està
al carrer
Mendendúñez
23 de Tarragona
allí davant del Palau de Congressos
però la pàgina web
precisament
a la pàgina web
de la càmera
que és
cambrapropietat.org
hi ha tota una
una pàgina
on se desplega
tota la informació
de la borsa jove d'habitatge
i hi ha també
un buscador
amb la borsa
de
de pisos
i habitatges
que hi ha a disposició
perfecte
Manuel Sosa
secretari de la càmera
de la propietat urbana
de Tarragona
gràcies i bona nit
a vosaltres
i també hauríem de donar
també el telèfon
d'informació
del Servei Municipal
de l'Habitatge
perquè sí segur
que molts dels joves
que n'estan escoltant
doncs volen tenir accés
a aquests ajuts
no?
quin seria?
sí
el telèfon
del Servei Municipal
de l'Habitatge
és el 977
24
40
56
jo
volia complementar
una cosa
en quant a l'oferta
perdona
és que no ens ha quedat temps
estem fora de temps
seria interessant
ja que veig
que és un tema
molt interessant
a repescar-ho
és a dir
parlar en un altre programa
i continuar aprofundint
en el tema
de l'habitatge jove
que és apassionant
Francesc Oliver
cap d'administració
del Servei Municipal
de l'Habitatge
gràcies
i bona nit
Info Economia
tota l'actualitat econòmica
a Tarragona Ràdio
i fins aquí
Info Economia
el programa d'actualitat econòmica
a Tarragona Ràdio
a la producció
Maria Almenar
Maria
bona nit
molt bona nit
a les vies de so
Núria Cartanyà
us ha parlat
Àlex García
que tingui
molt bona nit
Info Economia
inclús
i
really
no
no
no
i
no
no
no
no
no
no
hot
hum
rh