logo

Arxiu/ARXIU 2005/PROGRAMES 2005/


Transcribed podcasts: 126
Time transcribed: 3d 22h 2m 21s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Música
Diumenge 11 de desembre de 2005. Iniciem la mirada cap a las habaneras a través de...
Habaneras desde el balcón.
Música
Assentada a prop d'una barqueta, hi ha una nineta que trista i plora.
Ja fa temps que té el promès fora.
Ella pobretà mai llora, ella pobretà mai llora.
Música
Velles ai, tu és cristalline, torneu-me al promès meu.
Torneu-meu de lluny estere, torneu-meu suicidio verdeu.
Música
Ah, que si el rei ja no és viure,
Ah, que és viure és un torneu,
Que si no me'l torneu pronté,
Ja moro d'allorament.
Música
Hores felices, felices, farem gaudir.
Tots junts estàvem a la llaveu jardí.
Música
Tranquils sentíem, sentíem, cantar els dos veiem.
Mentre escollíem, però els veiem clavem.
Música
Un dia la nina quina alegria,
Al moment de trobar-se un aimador,
La nina el seu alza els seus braços,
I ell tan sols li demana un xic d'amor,
Un xic d'amor, un xic d'amor.
Un dia la nina quina alegria,
Al moment de trobar-se un aimador,
La nina el seu alza els seus braços,
I ell tan sols li demana un xic d'amor,
Un xic d'amor.
Prop d'una barqueta de Bartomeus
I les veus de bot des de la Terra Alta.
Ara canya dolça de Reus i de Ramon Carreras
Ens canten el llop de mar.
Música
Amb setanta anys a l'esquena,
La pipa sempre flor del llavi,
Contemplant la nit serena,
Tota una vida ruixant per les zones,
Amb su bastó caminant a l'atzar,
Contemplant la nit serena,
Si passeja un llop de mar.
Quan el temporal i la tramuntana,
Inflava les veles d'un vell margantí,
Jo veia ferrat al pal de maçana,
Cridava ben fort,
El mar és per mi.
Ara que ja és vell i el vespre no marxa,
Ja no va a la pesca,
Ja no té corpats,
Només va passeig i enyora la xarxa,
Camina feixut,
El pes de tants anys.
Amb setanta anys a l'esquena,
La pipa sempre a flor de llavi,
Contemplant la nit serena,
Fora la mar s'hi passeja un avi,
Tota una vida ruixat per les zones,
Amb su bastó caminant a l'atzar,
Contemplant la nit serena,
S'hi passeja un llop de mar.
Quan el temps rural i la tramuntana,
Inflava les veles d'un vell margantí,
Jo veia ferrat al pal de maçana,
Cridava ben fort,
El mar és per mi.
Ara que ja és vell i el vespre no marxa,
Ja no va la pesca,
Ja no té companys,
Només va passeig i enyora la xarxa,
Camina feixut,
pel pes de tants anys.
Del treball de mariners de terra endins,
de la Conca del Barberà,
titulat Recull del 1987 al 1997,
L'Havanera d'Antònia Villas,
Mare, Bullse, Pescador.
A un poble de pescador,
Entre el mar i la muntanya,
Una mare al seu fill,
L'inculpa a cap fora,
Frara,
A dalt d'un vell d'un estic,
Un jove amabit de frara,
Tot com un temps plà no l'home,
Tot com un temps plà no l'home,
Tot com un temps plà no l'home,
Tot un temps plant en l'home.
Ai, si a sa mare li parles.
Mare, vull ser pescador.
Ser pescador.
No vivis dolça mare.
No dolça.
Ja sé en quanta buidó.
Quant a buidó.
Pateix l'amor del pare.
L'amor del pare.
Mare, vull ser pescador.
Ser pescador.
Que sóc fill de pescador.
De pescador.
I malgrat el teu dolor.
El teu dolor.
Jo tinc les venes salades.
Salades.
Mare, vull fer-me la mà.
Fer-me la mà.
Mare, vull fer-me la mà.
Fer-me la mà.
I que embréssim les onades.
Onades.
A un poble de pescadors.
Davant la verge del carrer.
Prega una mare en favor.
Veieu la mare arribada.
Prega que torni el seu fill.
Que marxa la mare en calma.
i mentre n'és a plorar.
En aquell precis instant.
Torna el fill i així li parla.
Mare, vull ser pescador.
Ser pescador.
El teu dolors.
No oblidis dolça mare.
Ma dolça.
Ja sé en quanta vull no.
Quanta vull?
Quanteja la mort del pare.
L'amor del pare.
Mare, vull ser pescador.
Ser pescador.
Vull ser pescador.
I nou, frana.
Que sóc fill de pescador, de pescador, i malgrat el teu dolor, el teu dolor, jo tinc les benes salades, salades, mare, vull fer-me la mà, fer-me la mà, mare, vull fer-me la mà, fer-me la mà, i que embrecin les onades, onades.
Vull ser pescador.
Mi madre fue una mulata.
Mi madre fue una mulata y mi padre fue una mulata.
Yo teniente de una fracada que va y que viene a la fracada.
Cada vez que me veo rodeado del lado, cojo mi guitarra y me pongo a tocar.
Preguntó a dos penas, ¿quién pudiera llorar?
Un rostro divino que un pobo de raro no pudo alcanzar.
Mil veces busqué la suerte sobre las olas del mar.
Mil veces misera fuerte lleno la puder vida.
No llores mi vida, no llores mi amor.
Mira que las lágrimas me causan dolor.
Si lloras tan suerte, si lloras tan suerte de miel que te amó.
Llora, mía, mía, llora, mía, también lloro yo.
Música
Todo vez que me veo rodeado del mar
Cojo mi guitarra, cojo mi guitarra y me pongo a cantar.
Preguntó a dos penas, ¿quién pudiera llorar?
El rostro divino que un pobo de raro no pudo alcanzar.
Mil veces busqué la suerte sobre las olas del mar.
Mil veces misera fuerte lleno la pude encontrar.
Dolor es mi vida, dolor es mi amor.
Mira que las lágrimas me causan dolor.
Si lloras la ausencia del bien que te amó.
Llora, vida mía, llora, vida mía, también lloro yo.
Trams desde Valles.
Interpreta una habanera mexicana escrita en 1922
por Fernández Bustamante y Alfonso Esparza.
Un viejo amor.
Música
Con unos ojos muy negros, igual que penas de amores.
Hace tiempo tuve anhelo, alegría y sin sabores.
Y al dejarlos algún día me decían así llorar.
Un viejo amor.
Un viejo amor.
Ni se olvida ni se deja.
Un viejo amor.
Un viejo amor.
De nuestra alma sí se deja, pero nunca dice adiós.
Un viejo amor.
Un viejo amor.
Un viejo amor.
Un viejo amor.
Un viejo amor.
Un viejo amor.
Ha pasado mucho tiempo y otra vez vi aquellos ojos
Me miraron con despego, sin amor y sin enojo
Y al notar ese desprecio de ojos que a mí me lloran
Pregunté si con el tiempo sus promesas se olvidaron
Un viejo amor ni se olvida ni se deja
Un viejo amor de nuestra alma si se aleja
Pero nunca dice adiós
Un viejo amor
Un viejo amor
Des del Tarragonès, el grup més antic de les nostres comarques, Olla Barillada, ens ofereix del seu últim treball, amb lletra de Josep Maria de Segarra i Música d'Anton Cabré, component del grup, Balada a les Estrelles.
Estrelles
S'ha fet pirata del mar
I és amo d'una galera
A la prova del manixer
Ha posat bandera negra
La corpenta d'un i rei
Ha venjat a l'arbre mestre
I diu
I diu
Ensenyant les veus
Adeu
Ja dins de la terra
No sóc pirata del mar
Per la sang
Per la sang ni la riquesa
Per la fam d'aquest món
Ni l'amor de les princeses
Si no, per què dins la nau?
Para el vent a la vela
I al sospir de la nit
Les aigües es tornen telles
Jo em sento que tigra el cor
Més a prop de les estrelles
I diu
Ensenyant les veus
Adeu
Jardins de la terra
Sóc més a prop de les estrelles
Adeu
Jardins de la terra
Benfort des de l'Hospital de l'Infant
Interpreta una habanera aragonesa
Su autor, Manuel Domínguez
Habanera triste
Mi casa era un barco velero
Cada vez que madre hacía la colada
Con velas de sabanas blancas
Tendidas a los vientos de estas montañas
Un barco de piedra en el valle
Anclado hace siglos a orillas de Lara
Frente a la isla de la Velilla
Y entre las costas de Fiscal y Voltaña
¿Quién me iba a decir a mí
Que soñaba con el mar
Que en un maldito pantano
Ay, ay, ay
Mi casa iba a naufragar
A Janovas digo adiós
A la Velilla y la cor
Adiós marquitos hundidos
Adiós
Mi pobre país
Adiós
Y aunque han pasado muchos años
No podré olvidar nunca
Aquella mañana
En que descubrí que no solo en los cuentos
Siguen existiendo piratas
Cuando al abordaje tomara
El pueblo y tuvimos que marchar de casa
Al ver las lágrimas de madre
A ti que se me fue de golpe la infancia
¿Quién me iba a decir a mí
Que soñaba con el mar
Que en un maldito pantano
Ay, ay, ay
Mi casa iba a naufragar
A Janovas digo adiós
A la Velilla y la cor
Adiós barquitos hundidos
Adiós
Mi pobre país
Adiós
Fuegos
Fuegos vagos entre las ruinas
Restos de naufragio en una triste playa
Aún hay noches en que navega
Que navega
Por mis pesadillas
Un buque fantasma
Y siempre que surca mi alcoba
Despierto empapado
De sudor y rabia
Pues sé que ha venido a anunciarme
Que en mi pueblo muerto
Ha caído otra casa
¿Quién me iba a decir a mí
Que soñaba con el mar
Que en un maldito pantano
Ay, ay, ay
Mi casa iba a naufragar
A Janovas digo adiós
A la Velilla y la cor
Adiós barquitos hundidos
Adiós
Mi pobre país
Adiós
Mi pobre país
Adiós
Mi pobre país
Adiós
Adiós
Adiós
Adiós
Adiós
Adiós
Adiós
Adiós
Adiós
Adiós
Adiós
Adiós
Adiós
Adiós
Adiós
Adiós
Adiós
Adiós
Adiós
Adiós
Adiós
Adiós
Adiós
Adiós
Adiós
Adiós
Adiós
Adiós
Adiós
Adiós
Adiós
Adiós
Adiós
Adiós
Adiós
Adiós
Adiós
Adiós
Gràcies.