Sabeu, quan es parla dels primers anys,
la majoria de vegades ens ve al cap
inexperiència, experimentació,
manca de pràctica, bones intencions,
il·lusió, atreviment, primera vegada, desengany.
Evidentment, ens estàvem referint a les primeres experiències musicals
d'un grup o cantant.
Els primers anys.
Tot i les contradiccions que es produeixen en aquesta etapa,
podem assegurar que en molts casos el resultat és positiu.
I podem dir, en veu alta,
que els primers anys han marcat per bé la trajectòria de molts grups.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Corria l'any 1980 i un grup de rock and roll alternatiu d'Escòcia va voler fer de les seves al començament dels anys 80, va voler fer el seu estil.
Van ser les primeres experiències, els primers anys d'un tipus de música que trencava totes esquemes que hi havia aleshores dels grups convencionals de rock and roll.
En aquest cas, doncs, els Simple Menys, i el nom del grup era una premonició del que podríem escoltar els anys següents, van decidir tirar pel dret, van decidir innovar, buscar altres vies a l'hora de fer la seva música i aquest és el resultat.
És una de les primeres mostres de cançons alternatives i és la gràcia d'aquesta dècada.
A més a més d'haver sorgit grups de tecno, en el més pur estil sintetitzador, també hi van sorgir grups que es van dedicar a fer rock and roll, però des d'un altre vessant, des de l'experimentació.
El que farem avui a Radioactivitat serà escoltar els primers anys d'aquesta formació, els primers èxits, les primeres cançons, les primeres experiències.
I l'Ai Finadell, un tema del 1980, és tot un exemple del que acabem de dir.
Radioactivitat
Un programa de Tarragona Ràdio, dedicat a la música tecno i alternativa dels anys 80.
Un programa de Tarragona Ràdio.
Ràdio.
Bona nit, benvinguts a una nova edició de Radioactivitat.
Radioactivitat, un programa amb efecte 2000.
Anem a encetar el programa número 249, quan ja fa 1820 dies que vam estrenar el segle XXI.
Un programa de Tarragona Ràdio.
Radioactivitat, un programa de Tarragona Ràdio.
Ràdio.
Radioactivitat, un programa de Tarragona Ràdio.
Ràdio.
Radioactivitat, un programa de Tarragona Ràdio.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
L'any 2003, fa quatre dies, la Casa Discogràfica de Tota la Vida, del Simplement La Vergen, va editar un recopilatori dels primers anys d'aquesta formació escocesa.
Simplement, sí, insistim en aquest nom, en aquesta formació perquè avui el programa anirà d'aquest pal.
Sí, escoltarem els primers anys d'aquest grup de pop rock alternatiu i ho farem gràcies mitjançant aquest treball que ens ha servit en safata la Casa Vergen.
Sí, és un recopilatori que surt dels convencionals, els que tenim vistos endarrerament, aquells que ajunten les millors cançons de tota la trajectòria del grup.
En aquest cas, doncs, van decidir filar més prim i ficar les millors cançons, això és a criteri de la discogràfica, evidentment, d'aquest grup.
El disc es diu Early Gold, o sigui, els primers èxits, i el que farem serà fer el repàs d'aquest treball.
Ens va cridar l'atenció el fet aquest, que van voler destacar cançons de la primera època que no van ser conegudes pel gran públic,
els simpelmenys van ser coneguts, van començar a ser coneguts a partir del 1983, sobretot per una cançó que després escoltarem, anomenada The American.
Aquí és quan es va començar a sentir plà ràdios, però els primers anys, el 1980, 81, 82, les seves cançons, que a nosaltres semblen sublims,
no van arribar encara al gran públic. Ara hem acabat d'escoltar una, anomenada Factory, que també és d'aquestes primeres èpoques, d'aquests primers anys,
d'aquestes primeres experiències, és del 1981. Tornem una altra vegada al 1980, al treball que donava nom a la cançó que hem escoltat al principi, Life in a Day.
Doncs, dins d'aquest treball, hi trobàvem un altre tema, anomenat Chelsea Gale. Recordem que això és el 1980.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do, l'alternatiu és que van arribar a ser els primers anys dels 100 pelmenys, insistim.
1980, tema Chelsea Girl pertanyent al treball Life in a Day, un treball per a nosaltres rodó, com ho va ser també el que va aparèixer un any després, el 1981, en temes tan interessants com aquest anomenat Changeling.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
I
!?
So,
!
determine yo,
Marxarem al 1982.
El 1982 va ser un any també de molta creació alternativa.
No van deixar mai el costat fosc de la música,
que, per cert, els va anar molt bé,
perquè al pas dels anys s'ha de reconèixer
que van fer molts mèrits aleshores,
els primers anys, les primeres experiències,
per fer aquestes cançons tan interessants.
Una mostra, 1982, Premonition,
un tema d'aquells que també ha deixat petjada.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
hi ha!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I travel és un tema especial, diferent, alternatiu,
i és marca de la casa, és el que dèiem,
és un tipus de música dels primers anys, així com rebel,
és propi de la joventut, de les primeres experiències,
i nosaltres ho celebrem perquè ens agrada aquest tipus de música
a pesar dels anys que han passat,
i no descobrirem res si us diem que són temes que a pesar dels anys
han estat reconeguts, prova d'això és aquest recuperatori
que van treure la Casa Virgen fa dos anys,
diguéssim, no memòria, però amb reconeixement
d'aquestes primeres cançons del Simple Menys.
I parlant de celebrar, doncs, la que escoltarem ara,
també del 1982, porta per títol Celebrate,
i és que hi havia, hi havia motius per celebrar-ho.
d'aquestes primeres cançons del Simple Menys
és a ocean entre les 더 reals,
i és que hi havia, hi havia motius per zostall de costar.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Arribat a aquest punt és quan hem de marxar cap al 1983
i tornar a sentir que no serà el primer cop que ho fem aquí a Radioactivitat
el tema estrella d'aquest disc recopil·latori del Simple Menys.
El tema en qüestió porta per títol The American, ja us heu avançat abans,
que va ser la cançó que els va donar a conèixer arreu del món
i que va fer possible que simplement despeguessin, tiressin cap endavant
i la història que tenien al darrere, als primers anys, també tingués els seus minuts de glòria.
També fossin conegudes aquestes cançons, fins al moment no gaire conegudes.
Doncs sí, 1983, The American, un tema que va marcar en la vida d'una formació d'Escòcia
que a nosaltres, no ho hem de reconèixer, ens cauen molt bé.
Música
Música
Música

Música
Música
Música
Música
Déu n'hi do, han passat els anys, però encara se'ns posen els pèls de punta
a l'hora d'escoltar aquest The American, aquest gran èxit del 1983,
dels Simple Menys, una d'aquelles cançons banderes que fa que un grup acabi d'arribar a dalt,
allà on li pertoca, perquè per medis propis els Simple Menys s'ho valen, sí, sí, s'ho mereixen.
I si el 1983 teníem aquesta gran cançó, doncs al mateix any de Gràcia van saber també escriure,
composar un tema que també ha passat a la història de la música pop-rock alternativa dels 80,
Love Song.
Qui no se'n recorda d'aquest tema?
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Love Song
Qui no se'n recorda d'aquest gran tema del 83, era una d'aquelles cançons que també,
juntament amb The American, van fer possible que simplement agafés un nom.
I acabarem el recuperatori aquest del 19... bé, del 1983, és la cançó que escoltarem tot seguit,
igualment com Love Song i The American, però el recuperatori és del 2003,
és aquest recull de les primeres cançons de Simple Menys, doncs l'acabarem de repassar,
n'hi ha moltes més cançons de les que escoltem avui, però és clar, per qüestió de temps hem fet una petita selecció,
però doncs la darrera d'aquesta petita selecció porta per títol Sweet in Bullet i sonava així també de bé des del 83.
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Bé, bé, bé, bé, doncs fins aquí el repàs dels primers anys dels Simple Menys amb aquest tema anomenat Sweet in Bullet del 1983
i que pertanyia a un gran LP, un gran disc, Sons and Fascination, va ser un treball, un rodó d'aquesta formació escusesa,
que va ser el començament del despuntament d'aquesta banda de pop rock alternatiu, van ser els indicis que arribarien molt lluny,
però és clar, per arribar a aquest punt hi tenien, hi tenien, doncs al darrere unes quantes cançons que van ajudar molt,
com les que hem sentit avui a la primera part de Radioactivitat, uns temes que van ajudar a arribar on volien arribar ells,
aquestes cançons de bandera.
Doncs bé, els deixem, els deixem de moment perquè en aquest espai els Simple Menys sempre tenen cabuda
i algun dia d'aquestos tornarem a sentir aquests sons que ens porten molt bons records.
Ara, com és costum, Míster Online.
Gratis, Gratis, Gratis, Gratis, Gratis
Petites notícies, curiositats, actualitat d'internet, això i molt més a la miscel·lània de Radioactivitat.
Míster Online.
En la teva línia.
Avui tenim dues petites grans notícies aquí.
Míster Online.
La primera parla d'un fet, un fet mai més ben dit, que fa uns anys podríem haver qualificat de ciència ficció.
Sí, m'explico.
L'article diu així.
On ets?
Apaga el mòbil o et trobo.
Si ara veus el mòbil com una eina per fer trucades i envia SMS principalment, compte, perquè ara el podem fer servir per localitzar-te.
És la introducció d'aquesta notícia que segueix així.
Aquí, al nostre país, la tecnologia GPS s'està fent cada cop més popular.
Abans, per exemple, era gairebé impensable veure un cotxe amb aquest tipus de sistema, que indica la teva posició sobre un mapa i t'indica la millor ruta a seguir per arribar al teu destí.
Ara, cada cop, són més els vehicles que ho porten.
I el seu ús s'està estenent progressivament entre els professionals del transport, com ara taxistes i personal d'ambulàncies.
És un sistema molt bo i molt precís.
Sí, però, i si en compte de fer-se servir per marcar-te una ruta s'utilitzés per revelar la teva posició exacta a algú altre?
Això és precisament el que està començant a passar als Estats Units, on això de controlar la gent mitjançant GPS sembla que estigui de moda.
Algunes companyies, com ara la UPS o la Super Shuttle International, donen als seus empleats uns dispositius localitzadors per saber on estan a tota hora.
De la mateixa manera, la policia també ha començat a fer ús de tecnologia GPS per vigilar vehicles sospitosos.
Però no acaba aquí la cosa, i és que ara es pretén fer això a gran escala.
I és que l'operadora de telefonia Nextel ha començat a oferir un servei de seguiment de persones a través del mòbil.
Per només 15 dòlars es pot contractar aquest servei.
Com era d'esperar, això porta al debat sobre si realment respecte a la nostra privacitat com caldria.
Us imagineu que els vostres pares tinguessin aquest servei i sapiguessin sempre on sou?
O si els professors de les escoles controlesin els seus alumnes d'aquesta forma?
Evidentment que per ara això no passarà, però la possibilitat de fer-ho ja és una mica més gran que abans.
Bé, el que dèiem, el que possiblement fa uns quants anys podia semblar ciència-ficció,
sembla ser que el gran germà està arribant a tot arreu i ens controlaran fins i tot mitjançant el mòbil.
O sigui, recomanació, si algun dia aneu a un lloc compromès, millor pegau el mòbil, perquè mai se sap.
I l'altra notícia, d'aquestes que ens cegaran nosaltres, que són petites, grans notícies,
és una mica més informal, però no deixa de ser interessant.
Diu així, el meu fill es dirà punt com.
Està bé que un sigui friki de la informàtica, però fins al punt de voler posar per nom punt com,
el seu fill acabat de néixer ja és massa.
Diu la notícia, segueix així la notícia.
Els pares, en el seu intent de posar un nom original als fills que esperen,
arriben a escollir de vegades les alternatives més frikis.
Aquest és el cas d'un informàtic xinès que, molt aficionat a navegar per la xarxa,
ha decidit fer patent aquesta dèria seva traslladant-la al seu fill.
Com? Doncs posant-li per nom punt com.
S'ha de tenir en compte que els xinesos posen primer el cognom i després el nom,
i que el cognom del pare és Zhao.
Així, doncs, el seu fill passaria a dir-se Zhao.com.
I, segons el seu pare, és una forma original i especial
que parla sobre l'ocupació del seu progenitor.
A més, es justifica dient que, com és fonèticament molt similar al terme xinès,
kang, que vol dir saludable.
De moment, la policia local no ha permès acceptar aquest nom al registre civil.
I, encara que sembli sorprenent,
no és el primer cas d'un xinès que vol posar un nom massa tecnològic al seu fill,
ja que no fa gaire temps es va donar un cas similar
en què el pare va voler posar per nom al seu fill arroba.
I és que això ja és massa.
Doncs, aquesta és l'altra notícia que feia referència a noms d'internet
posats a persones.
De moment, la Xina no ho permeten, però també temps, el temps.
I bé, doncs, parlant de temps,
hem d'acabar amb una cançó dels U2
que nosaltres vam dir, en el seu moment,
del darrer disc que han tret,
que porta per títol Com desmantelar una bomba atòmica,
o en l'anglès original seria
How to dismantle an atomic bomb,
vam dir en el seu moment,
quan vam escoltar la cançó Bandera,
el single Vertigo,
que en aquest disc hi havia molt més
que no pas la cançó del videoclip.
Hi havia cançons molt ben fetes,
cançons que tornaven als orígens dels U2 als anys 80
i una mostra és el que escoltarem avui per acabar el programa.
Un tema que porta per títol
City of Blinding Likes,
o sigui, la ciutat de les llums fosques,
és això, és una mostra
que el retorn als anys 80 és possible de vegades.
Bulu��
Búin
Búin
Búin
Búin
Búin
Búin
Búin
Búin
Búin
Búin
Búin
Búin
Búin
Búin
Búin
I marxem, marxem no abans sense dir que he fet possible el programa d'avui,
com és habitual, la introducció ha estat a càrrec de la Núria Cartanyà,
el tècnic ha estat avui en Joan Maria Bertran,
el nostre rei dels plats volants de vinil,
i res més, salutacions cordials d'en Beta,
que ens emplaça d'aquí a 7 dies aquí, a Tarragona Ràdio.
Aquesta és la nostra adreça electrònica,
beta75, arroba, tinet, punt, o erg.
Radioactivitat, un programa de Tarragona Ràdio,
produït per Beta 75.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
!
!
Fins demà!
!
!