Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Si no broke!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Una superproducció dirigida per George Lucas, el gran creador per a molts frics,
que tanca el cicle que has avavorit amb les aventures de Lucas Skywalker i Hans Solo.
La que per alguns ha estat la pel·lícula més sobrevalorada de la història,
jo no ho constato això,
més aviat ha estat un dels grans referents de les pel·lícules de ciència-ficció,
doncs arriba al seu final aquesta setmana.
Heu anat a veure la pel·lícula?
No, tu sí, però el que veig, amb aquest vigor que m'expliques, t'ha agradat o no?
Sí, està prou bé.
Sí, està prou bé.
Ho fa aquesta pel·lícula, aquest ara episodi, arribant amb un repartiment de luxe,
encapçalant l'elenco d'estrelles, tenim a Natalie Portman, la flamant princesa Amidala,
Iwan McGregor, com a Obi-Wan Kenobi,
i Hayden Christensen, com a Anakin Skywalker, el verdadero protagonista d'aquests dos darrers capítols.
A més, apareixen Samuel L. Jackson i Christopher Lee, entre d'altres.
Ah, difícil de veure el lado oscuro és.
No, per Anakin, precisament, no molt difícil no ha sigut.
Ha costat una mica, però al final l'ha trobat.
Aquest cop, i per tancar el cicle, la història se centra en dos punts.
D'una banda, la lluita política entre els partidaris de la república,
i els detractors d'aquesta.
Aparentablement, és una autèntica calca de l'actual sistema americà,
aquesta mena d'imperi que sobreposa la república democràtica
que tots volem més o menys entreveure l'estatus polític.
I de l'altre cantó tenim la transformació que ja s'intuï en el segon episodi,
d'Anna King a Darth Vader, mitjançant l'ànsia de poder
que té el jove vers el Consell Jedi i també el seu propi mestre.
Dos bases que ajuden a definir trets...
T'has fet mal, Marc.
No, no, Roger, aquí, que m'ha triat l'espasa.
Dos bases que ajuden a definir trets sense els quals la primera pel·lícula
mai s'hagués dut a terme.
D'una banda, la instauració de l'imperi al poder,
i de l'altra, l'aparició de Darth Vader,
sense la figura del qual la Guerra de les Galàxies no seria el que és.
Li ha volat el cap al Rubén.
Sí, al Roger, que està descontrolat, verdaderament.
El teu està penjant, vull dir, no ho has vist.
Doncs, verdaderament, si algú és especial i important en aquesta pel·lícula
és Darth Vader.
Ell és la metàfora d'aquell àngel caigut,
Lucifer, que va acabar sent la mà dreta de Satanàs en la història bíblica.
Doncs ara és un Jedi caigut.
Anna King, el que es passa a l'altre cantó,
per culpa de l'ànsia, del poderós,
aquests poders que volen tenir sempre els Jedi,
i les envaixes, que el que això sembla,
això de ser Jedi, es veu que suscita moltes envaixes.
Es veu que el costat fos de la força
ofereix moltes més prestacions
i que permet aprendre més ràpidament.
Una mica com l'escola de Howard de Harry Potter,
però amb cursecs accelerats per correu.
Que la força t'acompanya.
Això és el que li deien sempre, però ell no va voler fer cas
i es va passar al costat dolent.
I tot això ho fa per amor a la Natalie Portman,
una mostra més d'allò que els homes sempre diem,
que les dones, en general, sou un problema, Laia.
Això també ho ha passat a tu.
Estàs molt equivocat.
També ets un problema.
Tu sí que ets un bon problema.
No, ara fora bromes.
No, bromes no.
Aquesta és una mostra més del masclisme imperant
que es contempla a Hollywood des de fa un parell d'anys.
Ja feia una mica més que es contemplava,
però últimament es veu molt extremament això.
Difícil de veure els llocs oscuros.
És veritat.
El masclisme, però, no és gens difícil de veure,
ni tampoc aquesta mena de repuig que hi ha contra els gais,
els musulmans i les minories i les religions en general.
Darth Vader, doncs, es passa al costat dolent
just abans que neixin els seus fills bessons,
que acabaran sent els protagonistes de la primera trilogia,
i abans també de posar-se aquell casc tan característic
que li provocava allò del...
Molt bé.
Afectes en directe per Marc Cama, increïble.
Marc, no eres tu?
No.
No?
Era el Roger, també.
El Roger protagonista.
Era el Roger.
Tinc la culpa de tot avui, no?
Que et trec el láser, eh?
Mira, mira.
L'R2-2 està dient que callis.
Sí, està dient que callis.
Doncs, aquell cas tan característic se'l posa d'una manera molt sutil, eh?
Verdaderament, jo m'esperava una cosa molt més forçada.
No, no.
És un bidet, no?
És com un bidet.
Sí.
Encaixa perfectament, sense calçador,
es veu molt natural i molt agradable,
i aquesta escena del Prometeu, del naixement d'aquest endolent,
que per cert també em va recordar un company que no diré el nom,
que ja l'he dit massa vegades avui, que és el Roger,
que s'assembla al Doctor Muerte, dels còmics de Marvel.
És un autèntic homenatge, aquest naixement de Prometeu, a Frankenstein.
Igual també que l'homenatge que es fa a Dràcula de Bram Stoker
en aquell maquillatge que es fa a Lord Sirteous,
que és el dolent, com siguéssim, és el dolent.
Doncs el maquillatge d'aquest home també s'assembla molt al maquillatge
que es va utilitzar per la pel·lícula de Dràcula de Bram Stoker.
Un costat, doncs, fosc, que queda representat
fent un homenatge a aquells imites del cinema
i de la literatura que més foscos són.
Veiem violència a l'estudi, eh?
Molta violència. Anem acabant ja.
No us podeu perdre aquesta, la darrera pel·lícula de la saga
de la Guerra de les Galàxies.
La podeu obtenir pirata des del mateix dia de l'estrena
a les 12 de la nit.
I si no, pel mòdic preu que està ara al cine,
doncs podeu anar a gaudir de 3 hores de pel·lícula,
no molt bona, però bueno, és una pel·lícula que s'ha de veure,
i repetir tantes vegades com vulgueu,
com va fer un company nostre que va veure-la 4 cops seguits,
des de 3 quarts de 4 de la tarda fins a les...
Fins a les 1 i mitja de la nit.
Gent amb poca feina.
Gent amb poca feina.
Molt poca feina, però eh, li va sortir barat, eh?
Sí, sí, això és cert.
Recuerda, concentra't en el moment.
Espera, que diu alguna cosa.
Siente. No pienses.
D'acord.
Usa tu instinto.
Molt bé.
Que la força t'acompanyes.
T'ha quedat clà, Marc.
A vosaltres, que la força us acompanyi.
Monogràfic avui al tren, que vagi molt bé
i disfruteu d'aquest darrer programa.
T'acomiadem per darrera vegada.
Moltes gràcies, Marc.
Petonets.
Marc, un petó.
Passem ja amb el Roger, el nostre superreporter mediàtic.
El tren arrenca cada dimecres a partir de les 6 de la tarda
a Tarragona Ràdio.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Ja estic aquí.
Amb moviments increïbles.
Exacte, sí, sí.
Amunt a la ràdio, és molt dinàmic.
La força t'acompanya, Roger.
Sí, ara el Marc m'ha portat.
I ja parlant de cinema, pròpiament,
doncs aquesta setmana, per acabar l'últim reportatge,
us he portat un making of del tren,
en català un com fou fet.
Bona traducció.
Evidentment, la que toca del nostre programa,
perquè els nostres oients,
ara que acabem, ens coneguin una mica,
tots els col·laboradors, com som, no?
Així, amb la realitat, que no canvia molt.
Però, mira, és curiós, no?
Perquè ens coneguin més.
Per això mateix he fet aquest reportatge,
que tothom s'ha picat amb tothom i s'ha anat atacant,
més que jo ho he manipulat,
i ha quedat...
Com bé saps fer.
Voleu sentir, no?
Sí, sentim.
Doncs, endavant.
Aquesta setmana, ni a la platja, ni a la muntanya,
ni per Tarragona, ni per Cans.
El reportatge l'he fet aquí, a Tarragona Ràdio.
Voleu sentir com són els components del tren fora de l'estudi?
Sentim-los.
I ara acabo de caçar el noi del teatre, el Joan Carles.
Hola, bon dia.
Hola, què tal?
A veure, explica'ns, quin paper tens tu al tren?
Doncs bé, jo parlo una mica del teatre,
de les novetats i del que m'immenta aquesta sobre el teatre.
I no ho sé, ho faig una mica més així, és més dinàmic.
Tu muntes per agafar i fer-te el guió i buscar la informació i tot.
Doncs faig una repassada, les novetats i les estrenes
i tot el que es fa a Tarragona i després busco coses per internet,
que és la font...
La base, no?
Avui en dia.
Per excel·lència, sí.
I si és possible que en un futur et trobem ja a una ràdio professional per treballar?
Home, no entenc les portes, però en principi no és el meu objectiu.
Però...
Va, que seràs de gran, digue'ns-ho.
Espero ser feliç i fer el que m'agrada.
I avançant per aquí, a part de la redacció de Tarragona Ràdio,
que entre els ordinadors hi ha algú viciant-se aquí, al Marc.
Hola, bon dia.
Bon dia, Roger.
A part de jugar, jo tenc-me unes, quin és el teu paper al tren?
El del cinema.
De què va, la teva secció?
A veure, a vegades repassem les cartelleres,
les pel·lícules estrenades aquesta setmana,
i si no, doncs fem coses com la que farem avui.
Per ser, avui tenim programa, eh, Roger, ho saps?
Sí, sí, sí.
Estàs preparant el programa, eh?
Sí, sí, evidentment, evidentment.
Tu, això de la ràdio, ets un dels vocacionals.
T'ho veurem en un futur executant un programa d'èxit a una altra emissora.
Ojalà, ojalà, em veieu, d'aquí temps,
fent alguna cosa per ràdio.
I, evidentment, a mi m'agradaria molt.
I ara, tot seguit, parlem amb l'Élder,
que és el noi que, com ja sabeu,
tanca el programa amb la seva secció.
Tu, quin paper tens al tren?
Doncs, com tu, bé, dius,
sóc el vagó de cua del tren,
però no per això el menys important,
i jo m'encarrego, doncs,
de fer un repàs de les activitats més destacades de la URB
de dimecres a dimecres,
que és quan emetem el programa.
Tu ets dels vocacionals,
és a dir, et veurem d'aquí uns anys
tot un professional en alguna ràdio.
Tant de bo que ens veiem els dos, tant de bo!
I ara anem a parlar amb el gran Ruben,
el de la secció de tele,
però que ara m'he trobat aquí llegint el Marca.
Com és això?
Perquè jo he de contrastar la informació
i llegeixo el Marca,
el món esport i el astó.
És un periodista de rigor.
Molt de rigor.
Molt bé, anem a parlar del programa.
Tu a què te dediques dintre del tren?
Jo faig la secció de televisió amb el Nacho,
i llavors cada setmana anem triant
una secció, o no, un tema a tractar,
i llavors l'analitzem a fons.
Què és el que més mires a la tele,
el que més t'agrada?
Vol.
Per descomptat, el futbol.
Hola Sara, bon dia.
Hola.
Explica'ns coses sobre tu i el programa.
Quin és el teu paper?
Doncs el meu paper en aquest programa
és portar les novetats musicals
més importants de la setmana.
Com us amunteu a la vostra secció?
Quin és el procés de producció?
Doncs el dia abans de gravar,
normalment mirem a internet
les novetats més importants
i portem la música aquí al programa i tot,
i fem el guió així una mica
amb els ítems més importants,
i després aquí ja ens distribuïm la feina.
I ara per fi toca ja un de les icones del tren,
Andrea Valverde, una de les noies musicals, oi?
Bueno, sí, musicals perquè fem la secció de música, no?
Exactament, per això mateix ho deia.
De què va la teva secció?
La nostra secció va de portem les novetats de la setmana,
de discos o de singles,
després parlem d'algun tema de la setmana.
I tu l'has passat bé durant aquestes setmanes ferroviàries?
Doncs sí, m'ho passat bé, una miqueta estressada per tot,
perquè el curs era llarg
i he començat a treballar a última hora
i ha sigut una miqueta ue, ue, ue, ue, ue, ue, ue, ue, ue, ue, ue, ue,
però bé, sí, m'ha passat mal ben.
I ara m'he creuat aquí al minibar de la ràdio l'Àlex,
que s'està lamentant de què?
És que no tenim aigua xic.
Llàstima, haurem de reomplir el dipòsit.
Bé, parlem de temes importants,
perquè segur que us sona la seva veu és l'Àlex,
un dels conductors del programa, oi?
Sí, ho intento.
Com ha anat tot aquest programa del tren?
T'ho has passat bé? T'ha agradat?
Fantàsticament, ha sigut una experiència única
i estar amb vosaltres és genial.
Què tal ho fa l'altre conductor a la Laia?
Home, t'he de dir, ara que m'ho preguntes així,
que podria millorar.
Però bueno, pobreta, què farem?
No ho posis, eh?
No, no, no.
Per què vas pujar aquest tren?
Vas apuntar aquesta iniciativa?
No ho faig dir cony, doncs puja,
perquè pots aprofitar l'experiència i tal.
Justament per aquí, pels passadis de Tarragona Ràdio,
un maker guat amb la Laia,
que va tota ocupada portant papers amunt i avall.
Hola, Laia.
Hola.
Puc molestar un moment.
Què fas per aquí?
T'acabo de veure i ja m'estàs tornant a...
A veure, no sé si us sonarà la veu,
però la Laia és una de les conductors del programa, oi que sí?
Doncs sí.
I ja t'ho passes bé?
Sí, m'ho passo bastant bé.
Què tal ho fa l'altre conductor, l'Àlex?
Home, ho fa bastant bé,
però a part d'això és que és molt bon company
i això es nota molt i és molt important a l'hora de treballar amb algú.
Estàs content, Àlex.
Després de com has deixat la Laia quan t'he fet la mateixa pregunta?
Bé, quina és la teva vocació radiofònica?
Doncs la meva vocació radiofònica és poder treballar algun dia
en alguna emissora de ràdio que em valorin
i que trobin que realment valg per això.
Ara per fi ja he entrat a la cúpula del programa
i m'he trobat amb la que és la maquinista del tren.
Ella és la Marta, oi?
Sí, jo soc la Marta.
Exactament. Explica'ns una mica quin és el teu paper al nostre programa.
Una mica em sento com l'entrenadora d'un equip de futbol,
tipus Reijard, a més, ara més que mai,
coordino tota aquesta gent que vol fer un programa de ràdio
i de fet se n'estan sortint força bé.
Per què com el Reijard més que mai hem guanyat amb aquest programa?
Jo crec que sí que hem guanyat la lliga radiofònica universitària,
però de carrer.
I ara la pillem amb un descans, però no per això la deixarem de molestar.
La Núria Cartanyà, una de les persones més importants d'aquest programa,
però que en menys hem sentit, ja que és la nostra tècnica.
Núria, bona tarda.
Bona tarda, Roger.
Com estàs?
Guapo, bé.
Gràcies, Jaume.
T'agrada fer de tècnica o ets més de locutora?
M'agrada molt fer de tècnica i m'ha agradat molt l'experiència del tren.
T'ho has passat bé?
Molt, molt bé, molt bé.
Ara que hi acabem ens ho pot dir molestàvem una mica?
Passa que sou una explosió d'energia i d'hormones amunt i avall.
Heu portat vida, que a vegades potser no calia tant.
I ara ens falta el Nacho, però com que no soc prou empaparazzi no l'he pogut enxampar.
Així que sentim unes declaracions seves.
Amb aquesta proximitat ha captivat el públic.
Gràcies, Nacho.
Ara doncs falto jo, ja que ningú s'ha dignat d'entrevistar-me.
Us explico.
Soc el Roger, faig reportatges i m'ho he passat molt bé fent-los.
Gràcies a tots.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Jo, abans que continuïs, Roger, de dir que he quedat fatal el reportatge.
Sí, sí, ho he fet expressament.
Sí, ets una mica...
Bé.
Com veieu, com veieu, no dic re.
I jo, francament, he pres molt també a costa de la Laia, una fantàstica companya.
Ara intenta arreglar-ho.
Això és el que volia, volia pugnes, volia trifulques aquí a l'estudi i ho he aconseguit.
Per sortim, per sortim.
No m'agrada la manipulació periodística, és la meva vocació, l'és.
Bé, us ha agradat, no, pel que he vist?
Sí, us també.
Bé, ho sento, mai plou a gust de tothom.
Però la setmana que ve, com ja hem dit abans, la setmana que farem uns rites hits del tren,
doncs jo us prepararé un report remí, que s'agafaré una mica de tots,
els uniré, ho manipularé tot per tal que el sentit sigui completament diferent de quin era en el principi
i, bé, us ho passeu, no us ho passeu, què?
Us em sembla que us ho passareu molt bé, tal com jo m'ho passaré manipulant.
Gràcies a tots, m'ho passaré molt bé, també ha après, i fins sempre.
Adéu.
Doncs igualment.
No, no, Roger Seró, el reporter manipulador.
Sí, sí, s'ho dic ara.
Sí, s'ha t'ha quedat, eh?
S'ha t'ha quedat, eh?
S'ha t'ha quedat.
Doncs moltes gràcies a tu, Roger, per tot el que has aportat cada setmana.
A valtros.
Donem ara la benvinguda a la Sara i a l'Andrea, que ens explicaran què hem de fer
per sobreviure a tots els esdeveniments musicals d'aquest estiu, des del Primavera Sound
fins al Festival Internacional de Manicàssim.
Aquesta tarda, no perdis el tren, cada dimecres a partir de les 6 a Tarragona Ràdio.
i el que... ui, merda, canta.
Ara vas a tirar la llatra, eh?
Ui, ibra.
Na, na, na, na, na, na, na, na.
Na, na, na, na, na, na, na, na, na, na, na, na.
Do it.
Take your mama out all night.
So you have no doubt that we're doing all the best we can.
We're gonna do it.
Take your mama out all night.
You can stay up late, cause baby, you're a full grown man.
Hola, bona tarda, Àlex, Laia.
Molt bona tarda, guapa.
Hola, bona tarda.
Avui us ensenyarem a sobreviure als festivals més importants d'aquest estiu.
I per començar, comencem amb el dia 16, 17 i 18, que és el Sònars.
Melancholy state of mind, psychic irritation.
Walk on Caribbean shores, a little tantrication.
Això que sona és Cicle i el seu Confusion.
I, bueno, a moda d'introducció cal saber i tenir clar que la música tecno, a la llarga, produeix migrany o haqueca.
Per això és necessari tenir a mà paracetamols o gelogatils, o etc.
En cas extrem i només en cas extrem, utilitzar els ibuprofenos que són per la inflamació del cap.
Perquè recordeu que mai es pot barrejar aquests medicaments amb l'alcohol.
Ja sabeu, no barregeu tot en la seva justa mesura.
Deixem a part drogues legals i, en realitat, us hem de dir que el principal consell per al Sònar és que mentre balleu com si tinguéssiu tics nerviosos.
Sí, perquè així és com es balla el Sònar, Àlex.
Estic fent-ho en directe i ballo molt.
L'Àlex domina molt, eh?
Sí, el moviment enc-tecno aquest.
De nenc.
Bueno, quan estigueu ballant heu d'olorar a la gent que domina el cotarro, la gent que té pasta i tal, la gent que té cotxe,
perquè les principals mogudes es munten després de les sessions concerts, els cotxes, amb la música a tope...
Ah, ja has d'anar amb vista.
Sí, per explicar.
Què passa en ells?
Segons el clauer del cotxe t'has d'anar.
Ai, ai, ai.
Vale.
I continuem per sobreviure al Primavera Sound.
I el principal consell que heu de fer és fer-vos una graella a un horari.
Com?
Però, a veure, és un festival. Per què ens hem de fer una graella a un horari?
No, però no és un festival com els de sempre.
És un festival amb sis escenaris diferents i a cada escenari toquen un munt de grups.
T'has de fer una graella per saber a quina has d'anar a cada hora perquè no pots assistir a tot.
Aproximadament, perquè no s'agrada el rotllo a les 6, les planetes, no, que no són molt puntuals.
A veure si al final acabes estressada amb tanta oferta.
Sí, és que és impossible, per això t'has de fer un horari.
I a part d'aquell consell, el principal, el consell és com a qualsevol concert que vas, que has de ballar, has de cantar i per cantar, atenció, has de saber la lletra.
Molt important, eh?
Sí, és veritat.
A veure, a les lletres en anglès no cal.
Vale, ja sabem que...
Jo sóc d'aquells que mou la boca i no se la sap.
Doncs quedes fatal, perquè ets un fals.
I si el cantant en aquell moment t'agafa com a punt de referència?
Mira, és veritat.
Com a mínim, els grups que sonen castellà, que en aquest festival van molts, com per exemple Los Planetas, Astrut o Mercromina.
I per sobreviure al FIP, què hem de fer?
Laia, Àlex, us heu dutxat algun cop amb 10 persones?
No, jo sempre amb més de 20.
Jo desconec el terme.
Uuuh, que xulina, vinga, va.
Jo dutxar-me no...
Tu no dutxes.
Molt bé.
No, ja ho he notat aquests dies amb tu, o sigui.
Sí, en veritat.
Bueno, bé, per tots aquells que et tinguin pensat en el FIP, doncs els hem de dir que s'acostumin a dutxar en públic, perquè ja les dutxes són comunes.
Sí, bueno, al principi jo m'imagino que potser deu fer una mica de vergonya, no?
Sí.
El típic que tothom va amb banyador i tal, però quan comences a veure que els guiris es van allà a banyar amb pilotes...
Amb pilotes, doncs, bueno, bueno, joquitas.
El segon dia ja tothom va allir, vinga, alegria.
Bé, abans us hem de dir que s'ha incorporat un nou grup al FIP, que és els de Cure, que són els que sonen.
Ué, ué, ué, ué.
I segon consell, i molt important, és que, a veure, quan no tens electricitat, perquè no hi ha electricitat, quan no et deixen portar camping gas, quan no hi ha microones, no hi ha microones, doncs com recargas energia?
Fins i tot, m'agradaria dir que ni PlayStation.
Ni PlayStation!
Uuuh!
Doncs que nosaltres tenim la solució.
Sí.
La solució és pa bimbo i embotit a saco.
No, no hi ha mas.
És el recurs més típic dels estudiants, de tota la persona vendrosa i, per què no, de les dues coses.
A veure, a veure, una cosa, un moment.
Si no hi ha energia elèctrica, com contactes amb el món, i el mòbil, el messenger?
Home, Laia, jo crec que per quatre dies val la pena desconnectar, i més amb un festival com aquest, que, així de festa com estaràs allà, no te'n recordaràs ni d'amics, ni dels pares.
És bona idea, és bona idea.
És a un palma concert i no dormir, o dormir.
Per cert, digues aquella anècdota, allò dels condons preservatius.
Ui, ui, ui, diga-ho.
És que, bueno, hi ha un estant només per donar condons gratis al festival.
Hòstia, això és de puta mare, això per això ja és una...
Ui, ui, això està posant nota un moment.
Profilàctics gratuits.
Imagineu-vos el que pot ser allò perquè donin condons gratis, o sigui...
Sí, sí, és increïble.
Bueno, ja està, aquí acabem la nostra última secció.
Doncs, a Déu, a totes dues, moltes gràcies per haver fet de nou una secció musical i totes les que heu fet de nou, moltes gràcies.
Gràcies a vosaltres per haver-nos parlat de música.
I no marxeu gaire lluny perquè continuem parlant de música.
Hem portat l'estudi a un grup de Tarragona, als Sprinters, i ara els donarem la benvinguda.
No perdis el tren.
I aquesta sintonia ens indica que tenim l'entrevista de la setmana.
Doncs sí, i aquesta setmana, debut al concurs musical que es fa a Tarragona, del qual ja us n'hem parlat al tren, al D.O., de nominació d'origen, hem volgut tenir entre nosaltres un dels grups que hi participen, els Sprinters.
Tenim aquí l'Adrià Salvador, bona tarda.
Hola, molt bona tarda.
El Diego García.
Hola, bona tarda.
El Jordi Vendrell.
Tot i que el grup són quatre membres, avui no ha vingut el Javi Manuens.
Fa aproximadament uns dos anys que toquen junts, i a més estan fent diferents concerts per tot a Catalunya, i toquen cada dues setmanes el pub de Torredambarra, no sé.
Bona tarda de nou a tots, gràcies per haver vingut.
Bona tarda.
Bona tarda.
Començarem les preguntes de rigor. Com va ser que vau començar a tocar junts? D'on va sortir la idea de fer un grup?
Bé, això fa molt de temps, paleolític superior, com sempre. Doncs sí, farà uns dos anys que el Jordi i jo vam quedar per fer unes cançonetes, i mira, vam veure que sonava bastant bé.
Mentira.
Mentira. I vam dir, això s'ha de corregir, i així vam començar.
Això està millor.
Sentim-ho, sentim-ho.
Quins diferents musicals teniu? És a dir, què és el que us agrada i què és el que més domineu?
Dominar no dominem res, però agradar-nos, doncs, les nostres principals influències anirien una mica de tot, des de pop rock dels anys 60, 70,
el típic Beatles, Beach Boys, Eagles, fins a, passant per ara, grups com Radiohead, Oasis, d'aquest rotllo, més o menys.
Escolta'm, Diego, tu ets el cinquè bateria que passa pel grup, si no sé malament.
Ah, això m'han dit, això m'han dit. L'he vist en els parches de la bateria.
Sí, com és això? Tu eres el bueno ja, tu eres el bueno.
No sé, ahí estoy, llevamos apenas desde febrero, estoy tocando con ellos, y bueno, en el momento la cosa marcha muy bien y a ver hasta donde me dejan.
Jordi, quins plans teniu de futur? Algun disc en perspectiva? Bé, ja sé que heu gravat la primera maqueta.
Bueno, ara fa no res que hem gravat la nostra primera maqueta i la vam presentar la setmana passada a la vaqueria.
Sí, hi érem. I el Robert també hi era. Molt bé, sí, sí.
I li va agradar molt, m'ho va dir. Tot un èxit, 40 maquetes venudes a la vaqueria, increïble.
Hòstia, jo en tinc una. I perquè no n'hi havia més.
N'hauríeu d'haver portat més. Sí, sí, sí, efectivament.
I concerts o festivals així, d'aquest estil?
Bueno, aquest estil ja tenim bastanta cosa en vista, anem a...
Surtim fora de Catalunya, també anem a Sabinyánigo, segurament anirem a Saragossa, potser a Pamplona...
Això pinta molt bé, no? Cosa va bé, de moment, a veure si acaba fructificant.
I no hem de parlar del sisè bateria, per exemple.
No, no, no, és que... Dicen que no hay quinto malo.
Exactament, ahí está.
Com veieu el tema del D.O., com el veieu? Veieu que teniu possibilitats?
El tema del D.O. és un tema curiós.
Nantros ens vam presentar l'any passat, vam quedar quarts, amb menció especial,
que encara no sabem què és avui en dia.
Però bueno, sí, suposo que ens tornarem a presentar aquest any i a veure què tal van les coses.
Suposo que possibilitats sí que en tenim, si vam quedar quarts l'any passat
i una de les coses ens van dir és que érem molt joves.
Ah, ja som més vells.
Som un any més vells, dic jo, que d'algú servirà.
Després els dos splitters ens cantaran una cançó en directe al final del programa,
és a dir, que deu-vos escoltar, i farem una ronda, una bateria de preguntes típica.
Comencem amb la primera, ens heu de contestar tots.
Comencem amb l'Adrià.
Regalésia vermella o marisc?
Hosti, jo la Regalésia.
Jo també.
Diego?
Regalís roca o marisc?
Sí, sí, sí, sí, el marisco.
Marisco.
El Regalís.
Dos de Regalésia, Déu-n'hi-do.
La pregunta és una mica...
Què preferiu, a dalt o a baix?
A baix.
A baix, que cansa menys, sí.
Alrededor.
Que mejor.
Contorno, no? Molt bé, molt bé.
Un disc, el vostre disc favorit, a diria.
De Who, el Tommy.
El disc blanc dels Beatles.
Ui, jo és que soy un bicho raro.
One more one than Michel Camilo.
Ahi.
El coneixem?
Sí, ahí estamos con el Latin Jazz.
Ah, molt bé.
De raíces colombianes.
Exacto.
Un equip.
El Barça.
El Barça de sempre?
No, soc del fútbol.
Però el Barça també.
L'estem Barça personalitzant.
Ellos me quieren adoptar, però no me dejo.
Un fútbol australiano o un deporte...
Algún deporte?
Sí.
Bueno, el baloncesto, hasta que me volé el tobillo.
I què equip?
¿Qué equipo del baloncesto?
Equipo de baloncesto.
El de Antioquia.
No, no.
No tengo ninguno.
Soy muy malo para los deportes.
Cultura colombiana.
Exacto, exacto.
Quina bandera?
Bandera, bandera.
No va l'Antonio Banderas, quin gran gag.
La del Barça.
La de Colòmbia, perquè no vull que ens deixi el nostre bateria, així que...
La colombiana.
Ah, sí?
Muchas gracias.
Mira, te apoyo, te apoyo.
Venga, la colombiana.
I un cotxe.
Un cotxe.
Jo reitero el Suzuki Swift.
Que és el seu trist.
Jo el Twingo, que també és el meu trist.
Està partint la caixa i el bombo, mai millor dit.
Un cotxe, un cotxe, pues no sé, el mío que és un 106.
Ah, bueno, però és un modesto, pel que vulgui.
Ja està bé, ja està bé.
Doncs us agraïm molt aquesta estona de riure per aquest últim programa que estem fent i...
I no marxeu.
No, marxen, no, marxen, que ja ho hem dit.
Tranquil, que no es mouen.
Passem ja a la secció de teatre amb el Joan Carles Gómez.
El tren de la URB no perdràs les maletes.
Molt bona tarda, Joan Carles.
Hola, què tal a tot?
Juanxi, bones.
Ei, Joan Carles, és l'últim cop que et dic això, eh?
Ja ho sé, fa molta pena.
Sí, sí que em fa.
Sí?
Sí, què t'he de dir?
Llàgrimes.
Llàgrimes, drama, de tot.
I a veure, per ser l'últim programa, el darrer, què ens portes?
Doncs nosaltres ens acomiadem i el Metropol està de celebració perquè aquest dilluns celebra la festa de l'espectacle
amb un desè aniversari del Metropol on es hi haurà en els Premis Millors 2004.
Un nom fàcil, també.
Original.
Sí, sí, sí.
Tinc un millor.
Doncs no.
Doncs això, els Millors 2004 i l'encarregat de dirigir a la festa és el director de cinema tarragoní, Jesús Montlleó.
I seguim com nom el cicle de teatre jove, Tarragona 2005, que no l'hem d'obligar, tampoc,
perquè també és important dins de l'escena tarragonina de teatre.
Doncs avui, a les 10 de la nit, la companyia de teatre Vist de Benadi, de Tarragona,
ens presenta Nascuts culpables, un drama de Peter...
A veure, això és difícil, eh?
De Peter Tchikrovski.
Tchikrovski.
Tchikrovski?
Sí.
Sí, senyor.
Això.
I el cicle continua el proper dimecres amb Caram, quin home, a càrrec dels amics del teatre
dos a Miracle.
Sí, i basat en mi, aquesta història.
Sí?
Jo ho dubtaria, Alex.
No fas cap comentari, Joan Carles, no val la pena.
No?
No.
Bueno, doncs estil laia, no faré cap comentari.
El públic riu, no m'entenc.
Sí.
Tenim públic avui.
Tenim públic avui.
Ei.
I el proper dijous també continua amb Bus Stop de la companyia Lunàtics.
I ara sí, molt rapidet, anem a veure què fan a la Sala Trono, que fan evidències
de Jordi Cienfuegos i dirigit per Pepa Calvo.
Ah, t'ha agradat el nom?
Sí.
Pepa Calvo?
M'ha agradat amb el nom, ja està.
Qui són els actors?
Els actors, em sembla que un es diu Xavi Banyet, podria ser.
I l'altre, jo ho he sentit, Txell Botei.
Molt bé.
Correcte.
Ben guionats.
Molt ben guionats, estem molt posats en el tema.
Ja ho veig.
Teatre Bertrina.
Teatre Bertrina a Reus, que presenta a La Torna, una producció del Teatre Romea i l'Institut
del Teatre de Barcelona.
I que està dirigit per Albert Guadella, que dirigeix alumnes de l'Institut del Teatre.
Una proposta molt interessant.
Guadella ha restrenat aquesta obra, que ja va estar en el 1977, i amb la qual se li va
fer un consell de guerra, perquè eren els temps que eren i Guadella era Guadella.
i sempre em feia de... No és que em fes, simplement que, clar, era el temps que era.
És el que hi ha.
Sí.
El que hi havia, vaja.
El que hi havia, gràcies a Déu.
Doncs és curiós perquè Albertrina va ser l'últim teatre en què es va fer aquella obra
de l'època, i ara la tornen a restrenar just Albertrina.
I trobo que és interessant, i no sé, per reus és una cosa que està força bé de recordar.
El Marc ens hi convidarà.
Sí, el Marc, a tots.
I ara el kit de supervivència per l'estiu, i no ens podem perdre el Grec 2005, de Barcelona.
Sabeu què és el Grec, no?
Sí.
Què és?
El festival de teatre.
Molt bé.
De Barcelona.
De Barcelona.
Si hagués sigut el Rubén, hauria dit de tele.
Només de teatre, sinó també de música, dansa, que es fan a diferents escenaris de la
ciutat de Barcelona, com a l'Institut del Teatre, al Mercat de les Flors, al Teatre del
Grec mateix, i a teatres com el Romea, etcètera, etcètera, etcètera.
Doncs aquesta és la 29a edició del festival, i dura del 27 de juny fins al 14 d'agost.
I bé, és el que hem dit, que és un festival que engloba el teatre, la dansa i la música.
I dintre de la programació hi ha propostes molt interessants, com per exemple el Pianista,
que és un espectacle de Xavier Albertí, a partir del llibre de Manuel Vázquez, Moltalban.
També Animales Nocturnos, és una obra de Juan Mallorca, sobre la immigració, i Estricta
Vigilància, que crec que està dirigida per Iñaki Garth.
Sí, sí, sí.
I també una altra proposta és Festen, una adaptació de la pel·lícula Festen, que en
castellà es va dir La Celebración, i explica la història d'una celebració familiar,
d'una família burgesa, en la qual les coses no caben ni molt menys com s'esperava.
Per això, toquen una mica el tema d'abusos infantils, però té un punt que molt...
Colpidor.
Colpidor, jo crec, no ho sé. A mi m'han explicat de què anava i crec que està molt bé.
Doncs, com m'he dit, se m'ha fet una pel·lícula danesa, que va ser creada a totes les condicions
establertes per aconseguir el sesei Dogma.
Dogma. Sabeu què és Dogma?
Tutun.
Doncs Dogma és una proposta de diversos directors, sobretot directors nòrdics,
de tornar a l'essència del cinema, complint tota una sèrie de condicions
que fan possible, que fan impossible, vaja, utilitzar, per exemple, efectes especials
o alterar decorats, i bé, el bàsic, cinema pur i natural.
I bé, aquesta proposta del Teatre Romea, que és Festen, jo crec que és molt interessant.
I bé, també dic que, a part de tot això, també venen artistes musicals com, per exemple,
Orrixes, Brian Wilson, Paco Ibáñez, Sílvio Rodríguez, Bebe, Miguel Poveda i Joan Manuel Serrat,
que farà quatre recitals també del Teatre Grec de Barcelona.
Doncs té bona pinta.
És tot per avui?
És tot per avui.
Per el darrer programa?
I per sempre. Quina tristesa, quina depresiós.
Això ens deixes com a record teu?
Sí, el grec de Barcelona.
Doncs t'ho agraïm molt, de tot cor.
Bé, doncs encantat d'haver estat aquí, i una abraçada a tots.
Igualment.
Doncs passem ja a trobar una abraçada del Rubén i Nacho amb la tele.
Atenció, senyors passatgers.
El tren de la Universitat Rovira i Virgili, a Tarragona Ràdio, surt cada dimecres a partir de les 6 de la tarda.
Molt bona tarda, nois.
Molt bona tarda.
Bona tarda a tothom.
Rubén Nacho, La Caixa Tonta.
La Caixa Tonta.
Us acabo de posar secció ara.
Molt bé.
Doncs sí, primer me voldré fer un apunt i felicitar els nois de l'entrevista d'Sprinters,
que l'altre dia hi ha un concert, com a desvet virtual.
Sí, ho hem passat molt bé.
I tinc la maqueta també, i va estar molt bé.
Doncs felicito.
Bé, avui tenim posat un kit per sobreviure a la tan interessant programació d'estiu.
Hi ha arribat el bon temps, el solet, la platgeta...
Veure'ls nois en biquini, no, Àlex?
Sí.
I els nois amb banyador.
Jo me sento amb banyador.
O nois amb biquini.
Mai se sap.
També.
O amb tanga.
Bé, deixem-ho estar.
I aviat ho farà l'estiu, i amb això les vacances per molta gent.
Els presentadors dels programes dels que aquí hem parlat no són menys,
i s'agafen tot l'estiu per descansar i posar-se morenets i morenetes tombats a ple sol.
Com l'Àlex i jo.
Exacte.
En la franja matinal, per exemple, la lluita ferrisada entre la Campos i la Quintana farà un kit-kat fins a setembre.
No sabem qui la substituirà, però entre el glamour d'una i els vestits de l'altra,
els matins ja no seran el mateix, de ben segur.
Tot i això, hem de dir que la Quintana no ens abandona.
No sé si ho sabeu, però fa poc ha llançat una nova línia de cosmètics,
i és que aquesta dona, des que va tindre els bessons, vol treure quartos fins i tot de sota les pedes.
Cert.
Conec aquesta línia.
Fa de tot menys te la millor, aquesta dona.
Escolta, ara per a vacances, però...
Entre cometes.
I per la nit, el Buenafuente no continua, no?
Per la nit, més del mateix.
Buenafuente s'ha de dir que vindrà a les Terres Tarragonines per fer el tren de l'estiu,
que és que nosaltres també fem vacances, senyors.
I com és rumorera per el carrer, Sardà, sembla que es prendrà un any sabàtic,
no sé si ho heu sentit, suposo que sí.
Sí, sí, ho heu sentit.
Però no, no és així.
Ei marxa de cròniques, és veritat,
però el que ningú sap és que vindrà a fer de presentador amb el Buenafuente aquí, al tren de l'estiu.
Ah, sí?
És una primícia que des d'aquí jo us puc avançar.
Em substitueixen a la Mia de Laia, a més.
Vamos, és que quina exclusiva.
Sí, parlant seriosament, el Xavier Sardà s'acomiada, igual que nosaltres,
i és un acomiadament una mica agradol.
He preparat una mica d'una mena d'homenatge.
Reflexió, sentim-ho.
Inevitablement, quan sentim el nom de Xavier Sardà, pensem en...
Deia que pensem en cròniques marcianes.
Xavier Sardà passarà a la història com un dels cracs de la televisió dels nostres temps.
El programa, que l'ha convertit en un mite televisiu, està ple de contingut.
¡Es evidente! ¡Y tú eres una mierda! ¡Tú eres una mierda! ¡Tú estás en un palo!
¿Lo entiendes? ¡La mierda lo he de tú!
¡La mierda, la mierda! ¡La eres tú, la mierda! ¡La eres tú, la mierda!
Ai, que em sembla que aquest no era el tall que tocava.
Però bé, us deia que és un programa on, sobretot, hi ha rigor informatiu.
No se sabe si va o viene, porque tiene la misma cara que el culo, ¿sabes?
¿Y tú tienes un grano en el ojo que me ha saltado aquí?
Sí, pues cállate que si tu novio fuese alérgico a la silicona estaría lleno de opticarias.
Aquest tampoc era el tall, però bueno.
El programa inclou actuacions musicals del nivell internacional.
No también, no también, no también.
Bé, tan se val.
Hi ha entrevistes a les ments més privilegiades d'aquest país.
Con nosotros esta noche.
Aquí.
¡Ayuda, me rocán!
¡Sí!
El programa ha estat el més vist de la seva franja horària durant més de cinc anys.
Reflexionem-hi.
Fins que un dia va arribar a ell.
Dissabte passat va ser Sant Valentí.
Algú de vosaltres va celebrar?
No, clar, com que som catalans.
Ja tornarà.
Igual que en Serdà.
Tornarà.
D'això no en tinc cap dubte.
Ara, la pregunta és...
Tornarà a fer el mateix tipus de televisió?
Des del tren us convidem a reflexionar-hi.
Nacho, fantàstic.
Gràcies.
Has reflexat exactament com és el programa de Cròniques Marcians.
Exactament, és un reflex, un mirall.
Però bé, continuem.
I és que en la programació d'estiu també hi ha lloc pels nostàlgics
i les cadenes, fartes de gastar tants i tants calés en coses que després treuen sense pensar-s'ho,
decideixen fer una visita a l'antiga filmoteca
i tiren de sèries de l'any de la quica i plenes de pols
perquè és una manera de plenar el temps i gastar pen poca.
Tens tota la raó, perquè cada any fan...
Fama, no?
Fama, no?
Fama, no?
I fama, també.
Fama, no?
Fama, no?
Fama, no?
Fama, no?
Moltes, moltes sèries d'aquestes.
Bé, com podeu veure, ens deixen sense res.
Les emocions dels matins i de les nits marxen fins la propera temporada.
I és curiós perquè durant tot l'any les cadenes estan pendents del que volem veure
i ara passen literalment de nosaltres.
Durant tot l'any hem vist com canviaven les sèries de dia
i com apareixien programes nous amb la mateixa facilitat que desapareixien.
Aquesta és la llei que manen les televisions i si no ens agrada, ajo i aua.
Realment.
Però dintre de tot allò dolent sempre hi ha alguna cosa de profit, no?
Si diu?
Doncs bé, aquí no és menys i aquí hem de destacar els dibuixos.
Estic amb tu, estic amb tu.
El millor de la programació, segurament.
Molt bé, Àlex.
Durant tot l'estiu la tele es converteix en una font inagotable de dibuixos
i els nens s'ha dit que tenen molts dies de vacances i poques coses a fer.
Això, sumat a tot el que hem dit abans, que gran part de la programació canvia,
fa que els matins siguin una marató on passar-se hores i hores davant de la pantalla és el gran repte.
I tu ho has fet, i jo també, i tots els que estem aquí també.
Tots, tots els que segur que ho han fet, quan hàvem petits i no tan petits.
Què em reivindiques avui?
Bé, avui volem reivindicar que al llarg de l'estiu se'ns presti més atenció
des de les cadenes de televisió i programin coses més interessants.
Volem que deixin de fer tants grans prics d'aquestos,
ja que l'únic que fan és posar en ridícula la gent que hi participa.
I a més, veure cada estiu a Ramon García fent els seus acudits tan graciosos
no és que sigui molt entretingut.
I quina és la conclusió que ens portes avui?
Bé, concluïm que des del tren els dibuixos són l'única cosa que salvem de la programació d'estiu.
És per això que des d'aquí recomanem una d'aquestes dues opcions a tots els nostres oients.
Si opteu per no treballar i no voleu passar un estiu traumatitzats,
no mireu la tele excepto en els dibuixos,
ja que aquesta és l'única manera de passar una bona estona
i per què no recordàveu-vos-hi temps.
I si no, poseu-vos-hi a treballar perquè tots som joves
i uns quants calerons de cara al llibert sempre van més que bé
per després fugir a fer el gos.
I si no, escolteu el tren, que no hi serà, Tarragona Ràdio.
Tarragona Ràdio.
Això mateix, gràcies, Rubén. Has acabat aquí la teva etapa.
Estic a punt de plorar, eh?
Oh, llestiu.
I quan falten 10 minuts per les 7 de la tarda,
rebem a l'Elder que ens portarà l'agenda més completa de la URB.
El tren arrenca cada dimecres a partir de les 6 de la tarda
a Tarragona Ràdio.
Hélder, què tens avui?
Bé, doncs iniciem aquí l'últim repàs a les activitats més destacades
de la URB durant la propera setmana.
I comencem amb el cinquè congrés de l'Associació Espanyola d'Estudis Irlandesos
que es celebra del 26 al 28 de maig a Lletres.
La trobada s'adreça a principalment especialistes i postgraduats
que treballin en el camp dels estudis irlandesos,
però està obert a qualsevol persona que s'interessi pel tema.
El congrés s'estructura en 3 sessions simultànies de ponències
i 4 conferències plenàries.
La coordinadora d'aquest cingré congrés
és la professora de la URB, Cristina Andreu.
Més activitats.
El banc de mostres Biobanc s'inaugura demà
a partir de les 11 a l'Aula Magna de Medicina.
Aquest banc de mostres es presenta en un acte
que consisteix en una taula rodona al centre
en el qual participen Elisabet Vilella,
de la URB, coordinadora del Biobanc,
que presenta l'iniciativa,
José Luis Jorcano, director de Genoma Espanya,
que explica què és aquesta entitat,
Enric Valentí, director dels laboratoris Esteve,
que desenvolupa la investigació biomèdica
en la indústria farmacèutica,
i el rector, Lluís Arola,
que clausura l'acte moderat pel professor de la URB,
Lluís Massana.
I passem a la presentació del llibre
Vocabulari d'Infermeria,
editat per l'Institut Joan Lluís Vives,
la Universitat de Barcelona i la URB.
Es presenta demà a partir de les 12
a l'Aula 4 d'Infermeria.
El lingüista Xavier Rull presenta l'obra.
I continuem amb arqueologia,
i és que en el marc del doctorat interuniversitari
en arqueologia clàssica de la Universitat Autònoma de Barcelona,
l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica i la URB,
Martin Millet, de la Universitat de Cambridge,
pronuncia la conferència
Aproximació a la romanització,
passat i present,
aquest dilluns, dia 30,
a partir de les 7 de la tarda,
a la seu de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica a Tarragona.
L'entrada és oberta a tothom.
I una última notícia,
i és que el dia 30 de maig acaba l'any del cinema
amb la projecció de Mar Adentro,
la premiada obra d'Alejandro Menávar del 2004
a les 5 de la tarda a Jurídiques.
En el mateix acte es lliuren els premis
i es projecten els curs guanyadors i finalistes
del certamen de curtmetratges.
I es lliuren els premis del sorteig
a l'enquesta del concurs sobre les millors pel·lícules
de la història del cinema,
segons la URB a Rectorat.
...ganes de correr,
incluso me parece que...
Doncs bé, maquinistes,
aquest ha estat l'últim repàs
de les notícies i activitats més destacades de la URB.
Si em permeteu que m'allargui uns segons,
vull donar les gràcies a tots els components d'aquest,
i mai millor dit, equipars del tren.
A Tarragona Ràdio,
per l'oportunitat que ens ha brindat.
A la Marta, a la Núria,
al Joan Carles, a la Sara,
a l'Àlex, al Marc, al Roger, al Rubén,
a l'Andrea, al Nacho,
i com no, a la Laia.
No et pensis que m'oblido de tu.
En definitiva, gràcies i a reveure.
Aquí ningú s'oblida de ningú,
i ara, com ha fet l'Àlder,
hem d'acomiadar-nos nosaltres dos, Àlex.
Sí, jo, per part meva,
he de dir que ha estat un plaer
estar amb vosaltres, amb tot l'equip.
La veritat és que ha sigut una experiència acomodadora,
sobretot amb els companys
que ja havia tingut una mica de relació classe,
i, sobretot, més encara,
amb els que no els coneixia.
Doncs jo, per la meva part,
he de dir que l'únic company
amb el que tenia abans relació era amb l'Àlder,
i ha sigut un plaer, però un veritable plaer,
treballar amb tots vosaltres
i treballar d'aquesta manera.
Gràcies a tots, sobretot els que heu fet possible,
que això tiri endavant.
Gràcies.
Així que us acomiadem per darrera vegada.
Què faria sense ell?
Marc Càmera.
Ens ha donat una lliçó.
Joan Carles Gomes.
La veu virtuosa.
Sara Sunyer.
Moltes gràcies al meu germà.
Roger Saró.
Malgrat tot, sensacional.
Andrea Valverde.
Menys mal que hi era.
Rubén Martínez.
La bona companyia.
Nacho Fernández.
Tot un plaer.
Elder Moya.
Control impecable.
Núria Cartanya.
Ens ho ha ensenyat tot.
Marta Montagut.
La partidera protagonista, la meva companya, Laia Ribarola.
I un crac, l'Àlex González.
Passem ara a la cançó en directe dels Sprinters,
que ens interpretaran, Laia.
Sí, Now or Never.
Com vulgueu.
Bueno, anem a posar el broche d'or al vostre programa.
Impressionant.
Per la gent del tren.
Per la gent del tren.
The crowd of people, buts me in the middle, always seeking someone to feed them.
But I will never be an offside.
Sometimes they make me feel I'm stupid.
Cos people try to see it's all fantastic.
But I will never be an offside.
We are just moving faster than time, that flies away.
I like to change the things I hate.
But I can't make it alone.
Make it alone.
I need to come around.
Make my mind step out.
I know it's now or never.
I feel a strength with myself.
I can be no one else.
I know it's now or never.
At all.
Wow.
According to the weather struggle, I have preferred to live in a bubble.
But I will never be an offside.
I'm tired to talk about nothing.
Cos words are losing all the meanings.
But I will never be an offside.
We are just moving faster than time, that flies away.
I like to change the things I hate.
But I can't make it alone.
Make it alone.
I need to come around.
Make my mind step out.
I know it's now or never.
I feel a strength with myself.
I can be no one else.
I know it's now or never.
At all.
I know it's now or never.
At all.
I know it's now or never.
At all.
Gracias.
Gracias.
No perdis el tren.