logo

Arxiu/ARXIU 2005/PROGRAMES 2005/


Transcribed podcasts: 126
Time transcribed: 3d 22h 2m 21s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Des de l'arribada de l'euro, què troba vostè que s'ha encarit més?
Más que nada la cesta de la compra.
Una bolsa de 3 kilos de patatas que acabo de ver ahora valen 2 euros 10,
casi 400 pesetas para mí.
Yo creo que es una barbaridad, pero bueno.
Fruta, el pan, todo. Vas al supermercado y ya no es lo mismo.
Es que es una pasada, es una pasada.
Todo, todo, todo ha subido todo. Todo lo de alimentación, todo.
Cada vez que vas, es que lo ves.
Y la fruta ha sido una pasada.
El pescado, la carne también, todo.
Abans de l'entrada de l'euro, 2 kilos de patatas et costaven 120 pessetes.
Ara, el 2005, et costen 2 euros en 10, unes 350 pessetes.
Abans de l'entrada de l'euro, un quilo de tomàquets madurs no arribaven ni a 100 pessetes.
Ara, 3 anys després, et costen 1 euro en 98, 329 pessetes.
Cada dia puja, això per cada dia puja més, tot.
No te'n dones compte, vas a un puesto que et valia 50 cèntims i et val un euro.
Sí, sí, vull dir que per cada dia puja això.
A veure si ho arreglen.
Las cosas frescas, quizás, pescado, verdura, el ocio, salir a salir fuera, tomarte un café y esas cosas.
Sale carísimo, cualquier cosa que te vayas a tomar.
Abans un café valía 90 pessetes i ara un euro.
Abans de l'entrada de l'euro, un café sol et costava 100 pessetes.
Ara, el 2005, et costa entre 1 euro i 1 euro en 20, entre 166 i 200 pessetes.
Abans de l'entrada de l'euro, un menú del dia et costava una mitjana de 750 pessetes.
Ara, 3 anys després, et costa una mitjana de 9 euros.
El doble, 1.500 pessetes.
La gasolina, gasoil.
Y la comida también. La comida con esto del redondeo se les ha ido que vamos.
Redondeo alza que vamos, que con lo que cobramos no... ni pa pipas.
Vas al mercat i veus que tot està arrodonit més a l'alça.
I llavors se nota més amb això.
Que moltes vegades fa més el petit que pas el gran.
El que es fa dia a dia.
Vull dir, és un redondeig total.
No és pagar-les amb cèntims, vull dir, ja és l'euro sencer.
La vida és més cara ara.
Amb els mateixos sous, però més cara encara.
I encara hi ha gent que es pregunta si l'arribada de l'euro des de fa 3 anys
no ha fet que la vida sigui molt, però que molt més cara avui dia.
La gent ara se'n recorda la pesseta, però fa la feita que haguera pujat igualment la vida.
passa que tinc una excusa de què pujar, però per la feita que si no haguéssim fet el canvi de la pesseta seria igual.
InfoEconomia, tota l'actualitat econòmica a Tarragona Ràdio.
8 i 33 del vespre, senyors, bona tarda.
Benvinguts a InfoEconomia, el nou programa de Tarragona Ràdio,
on intentarem donar-los tota l'actualitat econòmica i sobretot l'economia
que més ens preocupa i afecta, l'economia de butxaca.
Prenem el relleu de mercat immobiliari dirigit pel nostre bon amic i excel·lent professional Héctor Guàs
per continuar parlant d'allò que tan ens agrada, no?
Del sector immobiliari, però també del mercat laboral inversor
i al cap i a la fi d'aquest gran mercat que és la vida.
Perquè l'economia és vida i la vida és economia,
aquí ens trobareu cada dijous de dos quarts de nou a dos quarts de deu.
Recordin aquest títol, InfoEconomia,
un programa que per descomptat vol sentir els seus dubtes, preguntes,
a tot el que vostès vulguin compartir amb nosaltres
a través del nostre correu electrònic,
infoeconomia arroba tarragonaradio.com
infoeconomia arroba tarragonaradio.com
A les vies de sol, Núria Cartanyà, la producció Maria Almenar
i aquest que us parla Àlex Garcia, comencem amb els titulars de la setmana.
InfoEconomia, notícies.
Telefónica ha llançat una nova ofensiva comercial
en el negoci d'accés a internet d'alta velocitat.
L'operadora inclòs per primera vegada telèfon gratuït en les ofertes de DSL.
Telefónica que regalarà les trucades locals durant tot l'any 2005.
Els seus nous clients respon amb aquesta proposta
a l'atac de rivals com France Telecom i Deutsche Telecom.
El president del banc de Sabadell, Josep Oliu,
ha afirmat que l'entitat moderarà el ritme de creixement
i que buscarà més rendibilitat.
El nou pla estratègic que ha presentat Oliu
pretén recuperar les ràtios del banc
que s'han ressentit després de les fusions efectuades
els últims vuit anys.
En el terreny comercial, l'objectiu és el de potenciar
la xarxa de banca d'empreses.
Movistar, Vodafone i Amena s'han disputat
les freqüències radioelèctriques que han quedat lliures
després de la desaparició del servei de telefonia mòbil-mòbil-line.
El Ministeri d'Indústria ha declarat un seguit d'avantatges
sobre un possible acord
entre les tres operadores de telefonia mòbil.
Segons l'enquesta de població activa,
la taxa d'atur a Tarragona ha baixat uns 0,21 punts
durant l'any passat
i s'ha situat una xifra del 6,79%.
Tot i que aquestes dades prou optimistes,
la taxa d'activitat es situa en el 58%,
la segona més baixa de Catalunya.
Info. Economia.
Piso perfecto, piso perfecto, piso perfecto,
Piso perfecto, garantia de seriedad, piso perfecto.
Piso perfecto, teléfono 720-520-727.
¿Has oído hablar de Finanfacil?
He visto el anuncio, pero ¿exactamente qué es?
Finanfacil es una de las mayores consultoras financieras del país.
De hecho, tienen oficinas por toda España.
Se dedican a reunificar préstamos.
¿Reunificar préstamos?
Sí, cogen todos tus gastos mensuales
y te lo dejan en un solo pago.
Mira, por ponerte un ejemplo,
antes de conocer a Finanfacil,
yo tenía unos gastos fijos de 1.000 euros cada mes.
Pues gracias a Finanfacil, ahora solo pago 500.
¿Y cómo lo hacen?
Llámales y te lo explicarán.
Apunta en Tarragona 977-2493-46
y en Reus 977-3282-86.
Hazme caso, que no te agobien las deudas.
Llama a Finanfacil.
Info Economía
I parlem ara mateix de la inflació dels preus.
La impressió que tenim tots és que la vida està molt més cara, no?
Com dèiem abans, els preus gairebé s'han doblat
i els salaris, en canvi, no.
Es mantenen més o menys sobre el mateix nivell.
Ens acompanya Ramon Morell,
economista i professor de la Universitat de Lleida.
Senyor Morell, molt bona tarda.
Què tal? Bona tarda.
I benvingut a Info Economía a Tarragona Ràdio.
Abans parlàvem de la impressió que està al carrer, no, senyor Morell?
Si els preus certament s'han doblat
i els salaris s'han quedat més o menys igual,
és una realitat econòmica que hem perdut a poder adquisitiu.
Exactament.
És a dir, si pugen els preus més que no els salaris
o més que no les retribucions,
lògicament, encara que hi hagi un augment nominal de les retribucions,
encara que hi hagi un augment nominal del salari,
el valor real disminueix.
La capacitat adquisitiva de les persones,
la renta disponible, té menys capacitat per comprar coses que no abans, no?
Clar, aquí hi ha una qüestió important.
Si tu mires la inflació oficial que surt a Espanya,
en aquests moments encara no es coneix exactament la inflació de l'any passat,
però segurament, doncs, que rondarà per sobre del 3,1, 3,2, 3% anual, no?
bastant més per sobre del que el govern havia previst, no?
Són taxes d'inflació més altes, doncs, que l'índex harmonitzat que hi ha a la Unió Europea
i, naturalment, doncs, inflació que està bastant per sobre, ja fa anys, no?
No de molts convenis col·lectius, perquè alguns, doncs, intenten igualar l'IPC,
però, per exemple, tot el sector públic, no?
Tots els que són els funcionaris, ja fa anys que estan rebent uns increments salarials
per sota de l'IPC, no?
I aquí, naturalment, el que ha influït molt ha estat l'arrodiment famós de l'euro, no?
I aquesta és una qüestió que, no ho sé, que més o menys estava com a prevista, no?
Perquè abans, del 2000, abans de l'entrada en vigor de l'euro, ja se sabia, ja es va dir,
que l'impacte que podia tenir, doncs, la incorporació de l'euro com unitat monetària
dins l'estat espanyol, en lloc de la vella ja passeta,
doncs, provocaria un increment dels preus, o sigui, el sol fet de l'implantació de l'euro, no?
Provocaria un increment dels preus, doncs, entre un 2 i un 3%, no?
Per tant, el govern, d'alguna manera, hauria pogut preveure això.
Clar, què hi ha?
Bé, hi ha una dificultat d'entrada, no?
Que és com, com, avui dia, en l'economia moderna,
doncs, que sabem tots que està, doncs, immersa en un procés
de productes neoliberals molt, molt, molt important,
doncs, com s'intervé el preu directament, no?
Sí, senyor Breu, i del cert la gent està molt indignada, no?
L'altre dia van sortir al carrer, van preguntar a la gent
i es troba realment indignada, i m'agradaria sentir un altre cop
la veu del carrer, que, com dèiem, està realment indignada
amb aquesta terrible inflació dels preus.
És que no ha subit 10, com antes que la peseta,
que subia 10 pesetas las cosas,
és que ara, des de luego, se nota una barbaridad, eh?
La verdura ja, yo creo que ha subit más que...
i la fruta, más que la carne, bueno, i el pescat, ja no te cuento.
Subiu tot abans de Navida, i com sempre, com sempre,
pues, dice que lo bajan, porque yo no sé estos políticos que salen en la tele,
donde demonios compran ellos, entiendes?
Porque cuando empiezan a hacer las estadísticas y las cosas,
yo alucino, porque yo y mucha gente, pero bueno, vamos a ver,
pero como pueden decir que han bajado...
Es todo mentira, es todo mentira, no se enteran.
Desde luego, yo, a mí lo del euro reconozco que para las hipotecas
y para los empresarios, para lo que es cosa ya más a alto nivel de negocios,
de todo, pero para lo que es lo normal, lo de diario y todo eso,
bueno, ya no te digo la hostelería, eh?
Ahora, antes te tomabas un cortao, hija mía, y valía,
yo qué sé, no me acuerdo cuándo, pero es que ahora un euro o más, o más.
Bueno, una cosa, yo estoy muy aburrada con el euro, de verdad.
I tot com molt bé deia vostè, senyor Morell,
és per culpa d'aquest arredoniment a l'alça?
Tot és culpa de l'euro?
Sí, sí. A veure, tot culpa de l'euro, no,
però sí que hi ha dues coses importants,
o almenys més importants que no altres.
Aquesta senyora ha dit dues coses que m'han encantat, no?
La primera, quan parlava dels polítics,
diu senyal que aquests polítics no van a comprar.
Té tota la raó del món, és que no van a comprar.
És que els polítics no van a comprar. Aquesta és la primera.
i, per tant, seran tenent via, doncs, la seva companya,
la seva muller, o algú, doncs, que els expliqui com està el mercat.
Però no crec pas que els expliqui molt,
ni que ell tampoc em faci massa cas.
I la segona qüestió important, no?
Quan ha parlat del cafè o del tallat,
és l'exemple més evident, aquest.
És a dir, el cafè, no el cafè, el tallat, ja és més car, no?
El cafè s'ha anat a l'euro directe, no?
A l'euro directe.
Clar, aquest arredoniment,
la veritat és que ha estat molt superior, no ho sé,
i jo pensava que hi hauria problemes
i que hi hauria aquest increment,
que parlava abans de dos o tres punts per sobre,
però, doncs, el que ha passat, jo no m'ho imaginava.
Per què? Ho explicaré clarament.
O sigui, jo pensava que l'establiment
que s'hagués passat arredonint,
doncs, bueno,
hagués, a la llarga, sortit perdent
perquè el fet de la competència,
el fet que la botiga del costat,
el fet que el bar del costat,
no s'hagués arredonit tant,
doncs, bé, doncs, mira,
clients fora del que arredonin més
i més clients cap a aquell que arredonin menys.
No, no, tot el home arredonit igual.
És a dir, ha funcionat,
el que sempre funciona en els mercats, no?,
que són els acords
i que són, doncs, aquesta mena de preus
que, bueno,
que ja estan com a consensuats,
com ja parlats,
i que, naturalment,
el que no pensava arredonir,
si veu que el del costat arredonit,
doncs ell arredonirà exactament igual, no?
I clar, el problema és que l'arredoniment,
ara ja, clar,
ja portem tres anys amb l'euro,
però, fixem-ho, sí,
se va arredonir ja el primer any.
Llavors, clar, arredonir,
perdó, arredonir,
doncs, 20 cèntims d'euro,
és a dir,
passar de 80 cèntims d'euro
a un euro un cafè
vol dir,
doncs, 20 cèntims
vol dir 32 pessetes.
O sigui, cuidado, eh?
És molt bé.
Arredonir 20 cèntims
vol dir 32 pessetes.
Clar.
I hi ha una cosa evident,
perdona, acabo de dir-ho,
hi ha una cosa evident,
ja els cèntims d'euro
ja no funcionen, només funcionen los aros,
és a dir, l'euro sencer,
i el 50,
és a dir,
la meitat de l'euro.
Allò del 21 cèntims,
22 cèntims,
33,
74,
ha desaparegut.
I únicament,
només tenen unitats de cèntims,
allò que compres a pes.
Clar, i a més,
senyor Morell,
està claríssim,
i a més,
un té la sensació
d'estar
lleuserament desprotegit,
perquè,
per exemple,
jo mateix he trucat avui
a l'agència catalana
del consumidor,
i a mi el que m'han dit
és que ells no poden fer
absolutament res
perquè hi ha una política
de lliure mercat,
i per tant,
jo el que he de fer
és anar buscant
per tota la ciutat
el lloc on
pugui comprar
el mateix producte
a un preu més barat,
no?
Però clar,
em donen aquesta resposta,
és a dir,
què és el que pot fer
el consumidor?
El consumidor l'únic que pot fer
és, bueno,
primer utilitzar
les vies institucionals
de la queixa als polítics,
de la queixa als partits,
però, bueno,
haurà d'arribar el moment
que s'haurà d'agafar
la manifestació al carrer,
no dic agafar al carrer,
no,
perquè per no espantar ningú,
però sí que utilitzar
els mecanismes,
doncs,
de la manifestació,
no vull dir,
doncs,
de la vaga,
perquè aquesta hauria de ser
pactada o realitzada
pels mateixos sindicats,
però discúntimament
que les ames,
les mestresses de casa,
s'hauran de moure
si no s'aprofiten
les vies legals,
perquè és això,
és que aniràs
a l'Agència Catalana
del Consumidor,
aniràs a l'Oficina
del Consumidor
i veuràs,
doncs,
així,
no es pot fer res,
doncs, bueno,
aleshores passem
a el que se'n diu,
doncs, bueno,
la democràcia una mica,
no agressiva ni violenta,
però la democràcia participativa
al carrer
no tens altra solució,
no?
Però a mi,
fixeu-vos-hi que encara
hi ha més peros
i encara hi ha més inconvenients.
Déu-me abans,
clar,
és que passar de 80 cèntims
a un euro
és,
no,
un arrodoniment,
això és una cafrada,
com aquell que diu,
perquè estem pujant
32 pessetes,
ojo,
és a dir,
un arrodoniment,
doncs, bueno,
no ho sé,
són 10 cèntims
de pesseta
que en vam abans
que no funcionaven
o podria ser una pesseta,
no, no,
és que ara estem parlant
de redonir 32 pessetes.
L'increment,
aquest increment
els molts no l'han tingut.
Però jo també em pregunto,
senyor Morell,
a què espera el govern
a intervindre, no?
perquè sempre ha de ser el ciutadal
que hagi de prendre
les mesures,
les decisions,
no pot ser el govern
més intervencionista.
Sí, molt més intervencionista.
No atacar tant directament
els preus,
però almenys,
doncs, no ho sé,
pujar l'impost
sobre societats,
per exemple,
no?
Ja que augmenten els beneficis,
se suposa,
doncs,
a menys que els hagin
i que els paguin
i que facin ofertes
i serveis de béns públics.
No, no,
o sigui,
a mi ja m'està defraudant
el govern socialista,
m'està defraudant
el senyor Solves
amb una política,
bueno,
tan conservadora
o tan neoliberal
com podria ser,
doncs,
l'antic PP
o qualsevol govern,
doncs,
com el Berlusconi a Itàlia
o, bueno,
el referent de França,
vull dir,
ja no parlo tant
de les Reuters,
de l'Ademània,
però sí, doncs,
molt ajustada
el que pot ser França
i el que pot ser Itàlia
i molt,
molt preocupat
per aquest famós dèficit zero,
bueno,
que és una santa,
bueno,
falàfia
i trola
i mentida,
no?
I concretant,
i concretant encara més,
abans parlava
una noia de com
s'ha pujat el preu
de les patates,
per exemple,
no?
Que fa un temps
que costaven
i es perden encara,
no?
Ara mateix,
dos quilos de patates
et costen dos euros en deu,
dos euros en deu
són gairebé
400 pessetes,
no?
I clar,
qui té la culpa?
Podríem parlar
dels intermediaris,
perquè clar,
amb ells
els pujen
el que seria
el preu del gasoil,
de la benzina
i que fan ells,
doncs,
també pujen
el preu del producte,
no?
I això és el que
s'hauria de controlar.
Ja,
no,
s'hauria de controlar
tot el que són
els preus bàsics
i aquí sí que podria
intervindre el govern.
O sigui,
el que és difícil
és que el govern
fixi el preu de la patata,
perquè parles de la patata,
no?
Posa un exemple.
Però sí que es podria fixar
els preus bàsics
i mou més control
sobre,
doncs,
energies,
sobre combustible,
etcètera,
etcètera,
no?
I això sí que es podria
regular,
amb el qual,
almenys,
al treure,
a eliminar l'excusa
de que tot puja,
doncs potser aleshores
el preu final
tampoc no pujaria tant.
aquest efecte,
doncs,
no ho sé,
regulant increments,
per exemple.
No intervindre res directament,
però sí que es podrien
regular increments.
Per exemple,
el castitut de les patates,
no?
Dos euros,
deu cèntims
al quilo de patata.
Molt bé,
perfecte.
Si arriba un moment
que se'n va a dos onze,
doncs que es quedi a dos onze,
que no me'l posin a dos quinze,
entens?
És a dir,
passar de dos deu
a dos quinze
vol dir,
doncs,
bé,
si em persisteix,
vol dir deu pessetes
de cop,
no?
Clar,
vull dir,
bueno,
que es podria...
O sigui,
actuar sobre els marges,
no tant sobre el prou directe,
però actuar sobre els marges
sí que es podria fer
o sí que es podria regular.
Jo suposo
que tampoc
la normativa europea
seria tan dura
o seria tan rígida
com per això,
com per no permetre,
perquè jo suposo
que el primer
que li interessa
que la inflació,
sobretot,
allò dels efectes
que pot tenir sobre l'euro,
el primer que li interessa
que la inflació es controli
i que hagi estabilitat monetària
és de la Unió Europea.
Per tant,
o actuar sobre marges
comercials
o actuar sobre preus bàsics,
això s'hauria de fer
no només,
doncs,
allò per controlar,
sinó també
com una mena
de disuadir,
és a dir,
d'element disuasori,
no?
D'element
desincentivador
amb aquest arredoniment,
doncs així,
a la ligera,
a la brada
i a lo bàrbar,
no?
En poques paraules,
podríem dir que
la recepta,
el remei i la solució,
segons Ramon Morell,
economista i professor
de la Universitat de Lleida,
passaria per sortir al carrer.
Aquest seria el que es treu,
però és que ho estan provocant,
vull dir,
és a dir,
a veure,
no hem de ser pessimistes,
naturalment,
no hem de provocar,
doncs,
la ira a la gent,
no hem d'alterar els nervis,
hem de ser tranquils,
l'altre dia que sí,
però,
però,
és que arriba el moment,
com has dit tu abans,
que si t'invas l'Agència Catalana
del Consum,
que si t'invas l'oficina de consumidors,
doncs,
la contesta que reps
és que no es pot fer res,
és a dir,
davant d'una impotència,
en una societat democràtica,
en un estat modern,
doncs només queda el dret a la vaga,
és a dir,
el dret al pataleó,
que es diu,
educat i correcte,
això sí,
perquè,
clar,
el que no pot ser
és que aquesta impotència,
doncs,
bueno,
s'engulleixi,
no es digui res,
i es vagi passant
i després un altre efecte negatiu
que té això,
que és l'increment
de l'economia submergida.
Li farem cas.
Gràcies, senyor Ramon Morell
pel seu consell
i fins la propera ocasió.
Bona tarda.
Adéu.
Info
Economia
Has oído hablar de Finanfacil?
He visto l'anuncio,
pero exactamente qué es.
Finanfacil
es una de las mayores consultoras
financieras del país.
De hecho,
tienen oficinas por toda España.
Se dedican a reunificar préstamos.
¿Reunificar préstamos?
Sí.
Cogen todos tus gastos mensuales
y te lo dejan en un solo pago.
Mira,
por ponerte un ejemplo,
antes de conocer a Finanfacil,
yo tenía unos gastos fijos
de 1.000 euros cada mes.
Pues gracias a Finanfacil,
ahora solo pago 500.
¿Y cómo lo hacen?
Llámales y te lo explicarán.
Apunta.
En Tarragona,
977-2493-46.
Y en Reus,
977-3282-86.
Hazme caso,
que no te hago bien las deudas.
Llama a Finanfacil.
Algú és capaç d'oferir-te
tot un cap de setmana a la neu
amb allotjament de divendres a diumenge
i dos forfets
per 69 euros?
Només a Esquiades.com
I tenim moltes més ofertes a la web
i servei d'autocar a Reus i Tarragona.
Connecta't a www.esquiades.com
o truca'ns al 646-600-600
i escapa't a la neu
al millor preu.
Recorda,
dues nits més dos forfets,
69 euros
amb Esquiades.com
A InfoEconomia,
joves emprenedors.
9 minuts per arribar a les 9 del vespre.
Continuem en directe aquí a InfoEconomia
tota l'actualitat econòmica
a Tarragona Ràdio.
I avui a l'Espai de Joves Emprenedors
ens acompanya Rafa Fuertes,
director de l'Odissea Festa de Cap d'Aigny,
Esquiades.com
i un munt de coses més.
Rafa, bona tarda.
Doncs bona tarda, Àlex.
Què tal, com estàs?
Bé, bé.
Em deies,
no estaves tu gaire d'acord
amb el Ramon Morell,
amb el nostre convidat anterior.
Bueno, sí,
l'estima que ha arribat a meitat
de l'entrevista
perquè em semblava bastant interessant
però per ho que he sentit,
bueno, cadascú té la seva opinió i això.
Clar, perquè tu com empresari
suposo que estàs a favor
del lliure de mercat, no?
Sí, sí, sí.
Una miqueta sí,
però bueno,
de totes maneres també,
o sigui,
és perillós el lliure de mercat,
o sigui,
també has de ficar-hi alguna barrera.
però en principi
el lliure de mercat,
des de l'hogo,
crec que és una de les coses
que en un llarg termini
o almenys és més senzill
i al final és més profitós per tothom,
pobres i rics,
però bueno,
de totes maneres
se li ha de ficar uns stops,
o sigui,
uns stops ètics
perquè el lliure de mercat en si sol
jo penso que no funciona.
Però bueno.
Rafa, per curiositat,
quina és la teva edat?
Quants anys tens tu?
25.
25 anys?
25 anys.
i amb 25 anys aquest home,
que el nom de Rafa Fuertes
potser no es diu gaire cosa,
però si us diem
l'Odissea,
si us diem
esquiades.com,
suposo que molta gent
ja començarà a fer-se la idea
de la importància de l'empresa
que dirigeix aquest home.
No gaire important,
però bueno,
mira,
fem el que podem.
I amb 25 anys
has aixecat una de les empreses
dos i més importants
que era la mateixa
aquest Arragona.
I com es fa això?
Com es fa?
Bueno,
suposo que
el principal és tenir-ne ganes,
o sigui,
tenir ganes de fer coses,
tenir ganes de tenir projectes
i tenir ganes una mica
de tirar-te a la piscina
i moltes ganes de treballar.
D'això te'n dones compte
que mentre ho vas fent
dius, ostres,
com no tinguis ganes de treballar,
realment,
i t'agradi,
perquè si no t'agrada això,
muntar coses,
estar-hi darrere,
passar els mal moments,
perquè n'hi ha un munt,
doncs realment
de seguida
ho deixes estar.
Però si t'agrada
i neixes per això
i t'agrada
i disfrutes,
doncs tires endavant
i en els bons,
que és fàcilíssim,
moments,
i en els més complicats.
Tu, Rafa,
et vas llessenci
en ciències empresarials,
no?,
per la Universitat de Barcelona.
En economia.
En economia, perdó.
A la Pompeu Fabra.
A la Pompeu Fabra de Barcelona.
Vas sortir,
vas acabar la carrera,
i com va ser
que se't va acudir?
Com és que vas pensar,
doncs mira,
és que a Tarragona
li falta una oferta d'oci
com d'humana,
digna, no?
Doncs el començament
de l'odissea
va ser únicament veure,
per exemple,
perquè vam començar amb això,
la primera que vam fer
la vam fer l'últim any
de la meva carrera,
ahir a Barcelona,
i va ser observ...
Bé, o sigui,
una de les coses
que és més important,
no?,
per als emprenedors,
potser,
perquè segur que ens estan escoltant,
suposo,
doncs és sempre ser
molt observador
i veure
què...
que innovar,
que se'n diu,
no?,
o sigui,
que no vol dir
tenir una idea
d'un invent,
o sigui,
o una cosa
completament revolucionada,
sinó aprofitar
el que ja hi ha
per aprendre
de lo que ja pots veure
i fer petites modificacions
i llavors
tenir un producte
que funcioni.
I això va ser
l'odissea,
perquè vaig veure
que a Barcelona,
per exemple,
hi havia moltes festes
que feien en pavellons,
universitàries,
i dius,
home,
potser una festa universitària
en un pavelló
molt gran i tal,
potser a Tarragona
no sé si hi hauria
gent suficient,
perquè a Barcelona
hi ha unes universitats gegants,
però dius,
per cap d'any,
per cap d'any
segur que pot funcionar això,
per cap d'any
de fer una cosa diferent,
completament diferent,
perquè què és el que avorreig
de la nit?
Anar cada dia
als mateixos llocs i tal,
que estan molt bé,
que t'agrada molt,
el port,
no sé què,
el local d'aquí,
el local d'allà,
però per cap d'any
busques alguna cosa diferent,
no?
I vam dir,
doncs,
aquesta data segur
que podem aconseguir
reunir molta gent
que vulgui fer alguna cosa diferent
i muntar una cosa gran
i nova
completament
a Tarragona.
Llavors va sortir la idea Odissea
i amb el Carles i el Joan Miquel
que ho vaig començar
i des d'aquí
moltes gràcies a ells
per recolzar
i començar
tot aquest projecte
perquè van ser
al principi
igual que jo,
al final
només he acabat jo
per aquí,
però ho sí que
van recolzar moltíssim
i entre els tres
ho van muntar.
Com bé deies, Rafa,
molts dels oients
que tenim aquí
a InfoEconomia
són joves emprenedors
o estan a l'atur
i potser s'ho estan rumiant,
estan pensant
doncs escolta,
ja aquí ningú en contracte
o no trobo jo
la feina que a mi m'agraï
de veritat
que a mi
doncs em faci sentir realitzat
per què no monto jo
la meva pròpia empresa?
Quines són les passes a seguir?
Les passes a seguir?
Doncs trobar
allò que vols fer,
és molt important
trobar
dir
tu
què vols fer
perquè
ja que t'hi has de dedicar
hores
has de passar
mals moments
bons, dolents
deixar a vegades
de dormir
per l'empresa
de veritat
perquè és que ho has de fer
si vols t'ho dono un exemple
però bé, no és igual
o sigui
llavors has de fer
alguna cosa
que realment t'agradi
no ficar-te en algú
de dir
no, és que jo vull ser emprenedor
per tant
obro una botiga
o obro un negoci
però jo me refereixo
sobretot
me refereixo, Rafa
a les passes legals
ah, passes legals

què és el que s'ha de fer?
jo vull muntar una empresa
què he de fer?
doncs
bueno
o sigui
pots començar
pel camí dret
o el camí
menys dret
no sé si és massa popular
però és que és veritat
o sigui
hi ha una cosa que trobo fatal
o sigui
és que el govern digui
no, no
tu per començar un negoci
has de muntar una SL
pa pa pa
agafa-t'un gestor
tingues un munt de gastos
això
no pot ser
o sigui
hauríem de simplificar
o sigui
que gent emprenedora
pogués
o sigui
muntar
una empresa
o sigui
els primers
almenys
donar-li un any
o dos anys de marge
tal com fos
anar
amb
a Isenda
i dir
escolta jo
mira tinc 23
24
28 anys
vull muntar
una empresa
d'això
deixeu-me
un marge d'un any
perquè
o sigui
jo poder
no tenir que pagar
ni tenir cap obligació
per poder
intentar
que aquesta activitat
sigui rentable
el que no pot ser
és
tenir que fer un munt
de bebès
un munt de històries
les ajudes
és que estic indignat
amb el tema d'ajudes
perquè és que jo
a vegades he intentat seguir
a veure passos
per aconseguir ajudes
és pèrdua de temps
pèrdua de temps
per no aconseguir res
o sigui
sincerament
estic molt més content
de les facilitats
que donen
el govern
i els ajuntaments
i tot
per exemple
el viver d'empreses
d'aquí Tarragona
vaig tenir una experiència
amb ells
lamentable
sincerament
perquè vaig anar allí
i tal
escolta mire
m'agradaria jugar
a una oficina aquí
i tal
per muntar l'empresa
i bueno
va ser allà
i que em plantessin
o sigui
aquí estan les tarifes
els preus
i tal
i aquí
o sigui
no sé
què més aporten
al viver d'empreses
i tal
interacció
amb altres empreses
i tal
bueno
aquí el que donem
és un local
perquè funcioneu
munteu l'empresa aquí
i tal
i ja està
i dius
bueno
però
i què hi guanyo jo
de muntar-la aquí
o muntar-la en un altre lloc
a un altre lloc
ah no res
mira aquí estan les tarifes
i tal
dic
doncs és que
o sigui
però un paio
o sigui
super soso
o sigui
facilitats
de dir
li vaig inclús preguntar
i a què es dediquen
aquí
les empreses
aquí
i diu
és que aquestes dades
no te les puc facilitar
dic
home
però
a mi
no sé
si hi ha empreses
per exemple
que dissenyin webs
o el que sigui
m'agradaria interessar
no
és que jo no puc facilitar
cap dada
o sigui
veure que realment
tots els ajuts
i totes les institucions
realment no estan
no estan ajudant
els emprenedors
a mi
no m'han ajudat
o sigui
almenys
potser també
Rafa
el que hauríem de fer
és demanar
des de programes
com aquest
a les institucions
que ajudessin més
com per exemple
i sembla
se la podria demanar
que el primer any
de vida
que no et cobressin
l'IRPF
ni un 7%
res
per exemple
que si un vol ser autònom
que s'ha de potenciar
perquè cadascú
sigui el seu propi amo
el seu propi propietari
que no es pagués
autònoms
el primer any almenys
perquè tots sabem
que una empresa
quan es forma
quan s'organitza
el primer any
és tot de pèrdua
és a dir
el primer any
és diguéssim
per edificar
per crear
per crear aquestes bases
sobre les quals
fonamentar aquest negoci
hauríem de demanar
coses com aquestes
doncs totalment d'acord
o sigui
perquè penso
que els autònoms
són 200 i pico euros
cada mes
i muntar una ESL
com a mínim
són 150-60 mil peles
que ningú pagui
mig millor de peles
que a mi me'l van demanar
quan vaig muntar-la
en un munt de puestos
perquè van a fotre-te-la
però amb 150-60 mil peles
ho pots fer
però és que dius
és que no les tinc
o sigui
perquè jo
el que tinc
és 4 hores
del meu temps diari
jo que sí
per poder-ho muntar
i la veritat
és que no
així realment
ajuda molt poquet
llavors has de tenir
encara
si necessita voluntat
per muntar una empresa
n'has de tenir triple
per poder tirar endavant
Rafa Fuert
és director de l'Odissea
Festa Cap d'Any
Esquiades.com
Rafa, ja per acabar
un últim consell
per a les persones
que s'ho estiguin rumiant
i que vulguin ser emprenedors
m'enrotllo massa
perquè entre les preguntes
ja acabem
m'agrada que t'enrotllis
repeteixi
sisplau Àlex
un últim consell
per a la gent
que vulgui ser emprenedora
i encara no s'ha decidit
què és el que ha de fer
un consell
doncs trobar
el que pensen
que els agradaria
fer de veritat
que s'hi poden sentir
identificats
fer-ho durant molt de temps
i dedicar-hi moltes hores
i trobar això
veure que
pugui ser una idea
que funciona
i
molta il·lusió
molta il·lusió
jo penso
m'agrada molt
aquesta paraula
la il·lusió
si tens il·lusió
i és il·lusió real
tot al final
acaba sortint bé
i si vol
tenir més informació
sobre
no només el Rafa
el seu equip
les seves iniciatives
hi ha una pàgina web
que és Esquiades.com
Esquiades.com
per exemple
veus jo tenia molta il·lusió
perquè a mi m'agrada esquiar
molt
i vaig dir
m'agrada molt esquiar
què faig?
Pues Esquiades.com
i aquí estem
3 anys
i un munt de gent
esquiant amb nosaltres
per sort
Rafa, gràcies
i bona nit
les 9 i 2
continuem en directe
aquí a Boira
perdó
volia dir
a Info Economia
Boira
és un bon programa
d'enigmes i misteris
que es fa divendres
és veritat
és l'acostum
és l'acostum
perdó
les 9 i 2
continuem en directe
i ara sí
arriba el moment
d'anar per feina
a treballa
que treballa
anem per feina
i aquestes són
les ofertes
de treball
que ja us estan
esperant
al centre
Temp de Tarragona
es necessita
gent de viatges
agència de viatges
líder al seu sector
de Tarragona
valorarà
que el candidat
tingui la carrera
de turisme
experiència a la venda
de paquets vacacionals
i gestió
important empresa
de Tarragona
està buscant
maquinista
offset especialitzat
en l'ús de la GTO
i Roland
la data és indiferent
és imprescindible
tenir l'FP2
o experiència demostrable
i vehicle propi
si ets informàtic
estàs d'enhorabona
empresa de Tarragona
selecciona un informàtic
com tu
es tindrà en compte
si és enginyer
i té experiència
i coneixements
del software
i xarxes
s'encarregarà
de fer l'instal·lació
i manteniment d'equips
i per cert
tu que ets comercial
t'agradaria
líder a Tarragona
doncs escolta'm bé
al centre TEM
estan buscant
un responsable comercial
per incorporació immediata
a la seva pentilla
el candidat
haurà de ser
una persona jove
dinàmica
i amb experiència
és actor
de les empreses
de treball temporal
o recursos humans
així mateix
es tindrà en compte
si té també experiència
com a comercial
d'assegurances
o banca
en quant a titulació
es demana la diplomatura
en relacions laborals
o empresarials
haurà de tenir
carnet de conduir
i vehicle pròpia
la seva feina
serà la de mantenir
i ampliar la cartera
de clients
planificar campanyes
comercials
i elaborar pressupostos
s'ofereix una bona
remuneració
i possibilitats
de promoció
què?
t'animes a treballar
al centre TEM
de Tarragona?
doncs agafa el currículum
i ve si ara mateix
al carrer Ixar
número 5
de Tarragona
telèfon
977
24
98
96
977
24
98
96
també el podeu enviar
a la seva adreça
de correu electrònic
gerència
guionet
centratem
arroba
tinet
punt
org
gerència
guionet
centratem
arroba
tinet
punt
org
centratem
l'alternativa
de qualitat
estàs far
que les ETTs
juguin amb la teva feina?
estàs far
com a empresari
que t'envien treballadors
que no tenen
ni idea
del que han de fer?
arriba a Tarragona
centratem
l'alternativa
de qualitat
centratem
t'ofereix
innovació
servei
serietat
i efectivitat
centratem
et garanteix
una nova manera
més profitosa
d'entendre
la relació
entre el treballador
l'empresari
i l'empresa
de treball temporal
trucar a centratem
i comprova-ho
977
24 98 96
24 98 96
centratem
l'alternativa de qualitat
algú és capaç
d'oferir-te
tot un cap de setmana
a la neu
amb allotjament
de divendres
a diumenge
i dos forfets
per 69 euros?
només a Esquiades.com
i tenim moltes més ofertes
a la web
i servei d'autocar
a Reus i Tarragona
connecta't a
www.esquiades.com
o truca'ns al
646
600 600
i escapa't a la neu
al millor preu
recorda
dues nits
més dos forfets
69 euros
amb
Esquiades.com
InfoEconomia
Tota l'actualitat econòmica
a Tarragona Ràdio
És un dels llibres
més venuts arreu del món
i per moltes agències
de màrqueting i publicitat
ha esdevingut
una mena de bíblia magistral
Es tracta de
La bona sort
Claus de la prosperitat
Un llibre molt primet
que no arriba ni
a les 125 pàgines
i que no és
un assaig complicat
sobre les lleis
del màrqueting
si només ve tot el contrari
ens explica
un conte
És l'aventura
de dos personatges
el sit i el not
que s'endinsen
a un bosc
per trobar
el trèbol màgic
el trèbol de la prosperitat
Ens ho acaba
d'explicar
un dels seus autors
l'economista


que es el no
que es el no
es la negación
i són els únics
que accepten
el rets
tota la fàbula
transcurre
amb els dos caballers
que van
encontrándose
amb diferents
personatges
que són
arquetipos
molt claros
com el árbol
el agua
la piedra
la tierra
i els dos caballers
van recebent
exactament
la mateixa informació
però la diferència
estriba
en que
un escullament
escuta
i espera la suerte
i el altre
escuta
i pensa
què és el que
deve fer
el con esa informació
per que la bona suerte
llegue
i bueno
no explico
nada més
perquè seria
desvelar el final
hi ha un golpe
dramàtic
al final
hi ha una bruja
com no
com todo cuento
de caballeros
i quizà
el més sorprendent
és el final
de tot
el desenlace
final
en el qual
se desvela
efectivamente
si la suerte
llega o no
i de què manera
i ja ens acompanya
l'altre autor
d'aquest llibre
La bona sort
claus de la prosperitat
del també economista
Àlex Rovira Selma
Àlex
bona tarda
com estem
i tu sí que ens explicaràs
al final o no
no home no
això no es fa mai
això no s'ha de fer mai
mai mai mai
home perquè dels comptes
ja llavors els destripes
no
t'he presentat
com a economista
però crec que t'estimes
més que et diguin
psiconomista

em sento més còmode
tot i que
no deixa de ser un joc
de paraules
però sí
com crec molt
en la psicologia
i m'apassiona molt
la psicologia
doncs m'agrada més
definir-me com a
psiconomista
Què seria la psiconomia?
Mira
la psicologia
etimològicament
vol dir
la comprensió
de l'ànima
psique, logos
i la psicologia
i la psicologia
seria l'administració
de l'ànima
començant
per la pròpia
evidentment
per tant
un psiconomista
el que faria
seria intentar
administrar
amb un mínim
de solvència
la seva ànima
el seu esperit
i si forma part
de les seves competències
o funcions
intentar fer l'opropi
amb les ànimes
de la gent
del seu equip
el que passa
que un només pot ser
un bon psiconomista
pels altres
quan ho és
fer un mateix
com dèiem
Alex
Robira Selma
no és només
tot un especialista
de comptar comptes
sinó també
de comptar premis
quant se'n porteu ja?
de fet
el més important
el més significatiu
és el que hem rebut
al Japó
de l'associació
de llibreters
i de fet
de tot el canal
de distribució
i creació
editors
llibreters
del Japó
que es diu
Ximpo
i que ens van donar
el premi
al millor llibre de l'any
vaig anar-lo recollint
ara fa apenes
tres setmanes
a Tòquio
va ser molt
molt bonic
molt emotiu
suposo que
no és la primera vegada
que t'ho deuen preguntar
però
què té aquest llibre
que el fa tan especial?
suposo que és un llibre
té diverses coses
és un llibre molt senzill
en el seu origen
jo
el vaig pensar
perquè un nen
el pogués entendre
de fet
la primera persona
que el va escoltar
va ser la meva filla
que quan tenia sis anys
és un llibre
que el vam escriure
amb un llenguatge molt clar
molt planer
que no
no té cap altra pretensió
que dir coses
que
que són molt òbvies
però que hem obviat
que hem oblidat
és un llibre
que té arquetips
que es llegeix molt ràpid
que
per què no dir-ho també
que és molt econòmic
i que jo crec
que tot això juga
perquè facilita
que la gent
el faci córrer
i el parli
i després crec
que és un llibre
que com deia
Andersen
aquest llibre
fa que els nens
se'n vagin a dormir contents
però fa que els adults
es despertin inquiets
i penso que això
també és molt important
clar perquè
de fet
és tan fàcil
d'entendre aquest llibre
que moltes editorials
al començament
us el van rebutjar
per creure
que era simple
de fet
va haver-hi un editorial
va ser un editorial espanyola
que va considerar
que era un llibre
que només tenia sentit
si era per nens molt petits
en canvi
després
va haver-hi un altre editorial
que va dir
home sí
no el van rebutjar ben bé
van dir està bé
fins que va anar a parar
a Urano
en presa activa
i l'editor
que és una persona
amb sensibilitats
molt especials
li va veure molt potencial
i en paral·lel
també a diferents països
però sí sí
és cert que la primera vegada
que el llibre
va ser presentat
per la nostra gent
va ser rebutjat
Àlex
entre els nostres oients
es troben molts empresaris
de Tarragona
quin consell els podrien donar
perquè el seu negoci
tingués prosperitat?
jo et diria que
mira l'altre dia
parlàvem de Japó
i en el sopar
estava amb el
amb el president
de l'editorial
que ha aconseguit
muntar una gran editorial
una editorial molt gran
és un senyor
que té 94 anys
i és molt interessant
i amb això et respondré
la pregunta
perquè a més és molt
és molt zen
és molt espiritual
i és molt pràctic
a la vegada
aquest senyor té el seu despatx
a dalt de tot
d'un edifici
impressionant
actualment té més de 300 treballadors
la vam muntar
quan tenia 30 anys
és a dir
fa 64 anys
i quan sopàvem
recullint el premi
i ens servien
unes copes
de sake fred
em va dir
el meu avi
em deia una cosa
diu
si vols ser feliç
una estona
beu sake
diu
si vols ser feliç
molts anys
cultiva l'amor
de la gent que estimes
diu
però si vols ser feliç
tota la vida
sigues jardiner
i efectivament
aquest senyor
en el pis a dalt de tot
on tenia el seu despatx
tenia un jardí preciós
un jardí estil japonès
bàsicament
els empresaris
els hi podríem dir això
els empresaris
i totes les persones
que ens escolten
la bona sort
no és fruit només de l'atzar
és fruit de cultivar
és fruit de
tenir paciència
de saber
crear les condicions
més favorables
per a cada tipus de cultiu
no a més
si un és jardiner
suposo que també
tindrà més probabilitats
de trobar
el famós trebol
mas igualment
fer-lo creixer

això és com tot
però
tornant al que et deia
l'important és
tenir un conjunt
d'actituds
i de valors
que ens permetin
més que trobar-nos
aquest trèbol
per a darr
doncs
que crear les circumstàncies
perquè floreixi
llavors aquí és molt important
tota una sèrie de principis
com són la perseverança
el cuidar del detall
el cuidar la gent que tenim
el envoltar-nos de talent
el invertir molt
el no rendir-se
parlàvem abans
d'aquests dos personatges
que protagonitzen aquest llibre
la bona sort
el CIT
i el NOT
per explicar-ho
en poques paraules
Àlex
què és el que es diferencia
el CIT
i el NOT
mira essencialment
el CIT
és una persona
molt positiva
i que tot el que
li passa a la vida
li intenta donar
un significat
constructiu
no hi ha positiu
sinó un sentit
un sentit
que construeixi
en la seva vida
per tant
és una persona
que confia en els altres
que
enfront a l'adversitat
es creix
és una persona
que a més
té un punt
d'innocència
de mirada innocent
un punt
fins i tot
de sana
immaduresa
i a la vegada
una gran generositat
és un nen gran
el NOT
alguna persona
m'ha dit
és que el NOT
és dolent
no, no
el NOT
no és dolent
el NOT
és una persona
que
té molt sentit comú
és excessivament ambiciós
probablement
i després
té un problema
i és que
si BIT
és racional
i té una part
de racionalitat
però també té aquest punt
de bogeria
el NOT
és estrictament racional
i això
li impedeix
sortir-se del seu marc
de referència
això li impedeix
donar-se a compte
que hi ha altres menes
de realitats
més enllà de les
que ell s'ha construït
i el lector
que llegeixi el conte
se'n donarà a compte
de com precisament
aquest factor
és el que marca
una diferència
molt important
en el resultat final
en el desenllaç
del llibre
bàsicament
aquesta serà la diferència
i dir també
que tots tenim
el SIT
i el NOT
a dins
que són arquetips purs
però que les persones
difícilment
caurem
no més en un
o no més en l'altre
i que precisament
aquí està la gràcia
de fet
dieu el decàleg final
de la bona sort
que es pot llegir
al final del llibre
la sort
no dura gaire temps
perquè no depèn de tu
la bona sort
la crea un mateix
per aquest motiu
dura tant de temps
per què diferencies
la sort
de la bona sort?
per una qüestió
pràctica
operativa
la sort
és l'atzar
tu no el pots controlar
és per naturalesa
capriciós
i efímer
pot anar i venir
i el que de vegades
et pot semblar
un cop de fortuna
amb el temps
es pot manifestar
com un revés
o a l'inrevés
allò que et sembla
un cop molt dur
ara
potser amb el temps
dius doncs mira
si no hagués passat
allò que em va semblar
tan dolorós
ara no estaria
disfrutant
d'aquesta circumstància
tan positiva
per tant
no depèn de tu
va i bé
ara la bona sort
ens permetem jugar
amb aquesta
amb aquesta combinació
d'adjectiu
i de substantiu
la bona sort
depèn de tu mateix
és el resultat
d'una postura existencial
d'una manera
de posar-te
enfront als altres
a tu mateix
i a la vida
implica un conjunt
de valors
que són els que
queden resumits
en les regles
de la bona sort
aquesta és la diferència
per tant
la segona
la bona sort
com depèn de tu mateix
la pots crear sempre
en resum
podríem dir
que a la vida
no existeix
en les casualitats
jo cada vegada més
jo no nego
que hi hagi
un factor d'atzar
però saps què passa
Einstein deia
que ell el que volia
entendre
eren els pensaments
de Déu
i ell mateix
reconeixia
moltes vegades
que això
que li diem
aatzar
és el nom
que li donem
a una funció
als paràmetres
de la qual
encara desconeixem
probablement
d'aquí uns anys
a través del pensament
sistèmic
a través d'una visió
de la vida
molt més holística
i global
ens donem en compte
que
els factors
que diem
que depenen
de l'atzar
o de la sort
poden ser explicats
per variables
que probablement
per la seva complexitat
encara no podem explicar
la qual cosa
no vol dir
que no siguin
perfectament explicables
ens ho ha explicat
així de bé
Àlex Rovira Selma
coautor de
La bona sort
claus de la prosperitat
Àlex
amb tot el cor
gràcies per estar
aquesta tarda aquí
a l'Info Economia
Tarragona Ràdio
Gràcies a vosaltres
Àlex
una abraçada
l'Info


Apunta
en Tarragona
977 24 93 46
i en Reus
977 32 82 86
Hazme caso
que no te agobien
les deudes
Llama
a Finanfàcil
L'economia
és vida
La vida
és economia
Info Economia
Un programa
de Tarragona Ràdio
Senyor Octavi Bono
Molt bona tarda
Hola, bona tarda
Octavi Bono
és el gerent
del patronat
de la Diputació
de Tarragona
i és qui més i millor
pot parlar
del paper
que ha tingut
la nostra ciutat
al recent
Congrés de Turisme
Fitur 2005
Senyor Bono
es podria catalogar
d'èxit
la participació
de Tarragona
en aquest Fitur?
Bé, Fitur
pot ser
una bona plataforma
per qualsevol
que la vulgui
aprofitar bé
és un punt
de trobada
d'un nombre
importantíssim
de professionals
és un espai
en el que conflueixen
al llarg
de pocs dies
els principals agents
del sector
ja no del conjunt
de l'Estat
sinó de regu
del món
i des d'aquest
punt de vista
disposar
d'una bona
agenda
de treball
és sense
cap mena
de dubte
una gran oportunitat
a partir d'aquí
la tasca
que cadascú
porta a terme
és la que
després acabarà
rendibilitzant
nosaltres hem
trobat
en Guanyons
en Fitur
l'oportunitat
de traslladar
aquelles propostes
noves
que caracteritzen
la nostra destinació
també
de percebre
i de
suspensar
quina pot ser
la dinàmica
del mercat
en els propers
mesos
i també
capturar
informacions
d'interès
que puguin
ser objectes
de la nostra
atenció
en qualsevol cas
una bona
plataforma
i que cadascú
li treu el rendiment
en funció
també de la seva
inversió
aleshores
crec
suposo
que s'hauran fet
molts contactes
en podríem destacar
algun?
miri
li parlaré
precisament
de la nostra
agenda
pensi que
en el nostre
espai
dins de l'estant
els espai
en 270 metres
que teníem
dins del que era
Costa Dorada
en l'estant
de Catalunya
doncs
aproximadament
teníem uns
14 coexpositors
i cada un d'ells
tenia la seva xarxa
doncs
d'interlocucions
d'entrevistes
i de trobades
en el nostre
cas en concret
doncs
potser miri
li destacaria
dos aspectes
per citar-ne algun
el fet de
coordinar
i posar
ja en marxa
activitats
de contraprestació
publicitària
amb Air Berlin
amb qui fa
com sabeu
unes setmanes
uns mesos
es va signar
un acord
per la creació
d'uns enllaços
amb el nostre aeroport
doncs bé
per perfilar
algunes de les
contraprestacions
de tipus publicitari
doncs
vam aprofitar
aquesta trobada
doncs
per deixar-ho ja
ben resolt
o un element
que podíem interpretar
en una escala
més local
però que també
era prou important
que va ser
la signatura
d'un conveni
entre un total
de 13 organismes
és a dir
tots els patronats
de turisme
inclús la nostra
i Port Aventura
per portar a terme
una intensa
activitat promocional
a l'estranger
al llarg de l'any vinent
doncs bé
perquè això
també tingués
el ressò
i el reconeixement
que pensàvem
que mereixia
l'assignatura
formal
d'aquest conveni
es va fer
en el propi
Fitur
de qualsevol manera
després
els dies
doncs
de caràcter
professional
van donar peu
a desenvolupar
d'altres trobades
i el cap de setmana
també de poder
enllaçar
amb el consumidor final
que és qui
principalment
visita la fira
el dissabte i diumenge
Durant aquestes
jornades del Fitur
quina ha sigut
la millor arma
a l'hora de promoure
Tarragona

del que es tracta
és senzillament
de treballar
potser els aspectes
dels que són més novedosos
de fer conèixer
aquells elements
doncs
que amplien
doncs
el ventall de propostes
que un pot oferir
i sobretot
d'intentar
doncs
articular
determinades accions
amb gent
amb operadors
en premsa
amb possibles
prescriptors
de la nostra realitat
amb els que
al llarg de l'any
hi vas tenint contactes
i que tens l'oportunitat
en pocs dies
i en un espai relativament
concentrat
doncs
d'activar
els darrers detalls
o deixar resolt
els darrers aspectes
això és el que
hem perseguit
nosaltres
i tots aquells
que junten
amb nosaltres
han participat
a Fitur
L'esport també
senyor Bon
ha sigut un dels atractius
més importants
que ha mostrat Tarragona
en aquest Fitur 2005
fins i tot
es va parlar
de la possibilitat
més que probable
que el Rally Catalunya
passés
per Tarragona
podríem confirmar
aquesta última dada?
Aquest és un aspecte
en què s'està treballant
del que jo no li puc
avançar res més definitiu
encara en aquest moment
que valorem positivament
i que entenem
que pot ser
sense cap mena de dubte
si s'acaba produint
doncs
un element
un esdeveniment
d'un gran valor
i d'una repercussió
enorme
però del que
encara queden aspectes
doncs
a tancar
i aclarir
i del que doncs
ens haurem d'encara
esperar
doncs una mica
un cert temps
doncs
per donar-ho
com a definitiu
sí que és cert
que la dimensió
d'una
prova
d'aquestes característiques
doncs
significa
efectes de
difusió
de notorietat
i de promoció
moltíssim
també és cert
que genera
un gran valor
afegit
en el territori
per la gent
que s'ha desplaçat
a veure'l
i que segueix
en el propi lloc
la mateixa prova
però
encara és un element
que no està resoli
i que ens haurà d'esperar
una mica
per deixar-ho
això
ben lligat
i definitivament
que es pugui anunciar
i que se'n sap
i que se'n sap
de la volta
a la volta ciclista
a Catalunya
passarà
finalment
per les nostres contrades
o no
en aquest aspecte
sí que li puc dir
que des de la diputació
no hem fet
un seguiment directe
i que per tant
la interlocució
per aquest tema
no passa pas
per les gestions
que hem portat
directament
des de la pròpia diputació
ni des del seu patronat
i que
des d'aquest punt de vista
no li puc
aportar
gaire cosa més
a l'altre cas
i que hem estat
al voltant
de les diferents persones
que han conduït
la negociació
perquè allò pogués ser així
en aquest cas no
i no li puc fer
cap altra aportació
que senzillament
de pensar
que si això fos així
també seria
un esdeveniment
d'aquests que t'ajuden
a difondre
a fer-te conèixer
i a generar notorietat
la qual cosa també seria
absolutament
d'aplaudir
Això esperem que el Reli Catalunya
i la Volta Ciclista Catalunya
estiguin en connexió
amb Tarragona directa
Aquestes jornades
vostès van aprofitar també
per presentar
el nou web
dedicat a Tarragona
3Bdobles
TarragonaTurisme.es
3Bdobles
TarragonaTurisme.es
Exactament
en què consisteix
aquest web?

Aquesta va ser
una presentació
que va fer
el propi patronat
municipal de turisme
no pas tant
el patronat de turisme
de la Diputació
sinó el patronat
municipal de turisme
de la mà
dels seus tècnics
i del seu president
el senyor
Enric Comà
la presència
de la ciutat
en un nou espai
en un nou espai
dintre la xarxa
el que significa
és tindre l'oportunitat
de connectar millor
en un canal
en el que cada vegada
la gent s'hi mira més
a l'hora de preparar
les seves vacances
i el que li puc dir
és que m'assembla
un encert
que això sigui així
donat que
detectem cada vegada més
que la gent
programa
vacances
pel seu compte
que busqui informació
doncs
per tindre
la màxima
garantia
del que està
comprant
o adquirint
o el que vol fer
respon
a les seves expectatives
i que des d'aquest punt de vista
doncs
estar adequadament
a la xarxa
doncs facilita molt
doncs enllaçar
amb aquests hàbits
que tenen els clients
actualment
l'oportunitat
doncs de connectar
amb la millor informació
de la forma més atractiva
a través d'un canal
cada vegada més útil
a si mateix
i l'exercici que ha fet
en aquest sentit
la ciutat
doncs també
l'hem d'entendre
com a força positiu
vaig una cosa
amb una altra
pensi només
en el nostre cas
com a patronat de turisme
a la Diputació
que al llarg del 2004
vam veure
com el nombre
de consultes
a la nostra pàgina web
el costadrada.info
doncs va tindre
un increment
de gairebé el 30%
i això és així
després de gairebé
nou anys
d'estar a la xarxa
vull dir que encara tenim
creixements
doncs tan elevats
després de nou anys
d'haver ja
doncs
tingut la primera presència
a internet
bé això és degut
a que hi ha
un altíssim interès
per la gent
a l'hora de buscar informació
de fer servir
com a font
d'informació
internet
i per qualsevol
organisme
de promoció turística
és una eina
que no pot descuidar
i fa molt bé
la ciutat
en atendre-ho
adequadament
jo que encara
no enten
aquestes persones
senyor Bono
que tenint
les virtuts
que té Tarragona
el camp de Tarragona
com a ciutat
eminent mena turística
no aquestes virtuts
com és que
quan tenim vacances
els tarragonins
ens anem de Tarragona
com s'explica?
suposo
perquè hi ha
en aquella necessitat
de vegades
de fugir
de l'obvi
i a vegades
ens emmirellem
amb allò que ve de fora
tot ens sembla millor
allò que no tenim a la vora
i que
ens ho explica gent
que queda lluny
i que ve de fora
l'ànim també
de conèixer
allò que ens és desconegut
potser
perquè el fet
perquè el fet de fer vacances
a tothom
ens situa en la ment
en la necessitat
de traslladar-nos
d'aquests espais
que són més usuals
amb els que ja
els freqüentem
però sí que té raó
quan vostè diu això
que encara que no sigui
per fer vacances
sinó per aprofitar millor
el temps de lleure
que tinguem
al llarg de la setmana
dels caps de setmana
doncs aprofitar
tot allò que la ciutat
i el seu entorn
doncs pot oferir
més enllà
insisteixo
de les vacances
i un telànim
doncs d'anar una mica més lluny
doncs és una excel·lenta ocasió
no?
Quants museus
de la nostra ciutat
doncs no són coneguts
pels propis ciutadans
i per la gent del seu entorn
doncs té tota la raó
i després sortirem
i farem 400 quilòmetres
per anar a no sé quin lloc
a l'estiu de vacances
i passejarem
i farem coses
que a la ciutat
habitualment no fem
és ben bé així
i no em costa trobar
allò raons
més clares
com per explicar-ho
però forma part
del nostre comportament
com a persones
el que és més proper
i més obvi
doncs potser
no té el grau de reconeixement
i no li donem
el valor que havíem de donar
i allò que
ens porta
al sortir de fora
quan ens porta
a sortir de fora
allò que trobem
doncs sembla
que té més valor
que el que tenim a casa
malauradament és així
no ho veiem
i podem fer poca cosa
malauradament
senyor Octavi Bonos
gerent del patronat
de la Diputació de Tarragona
gràcies per ser aquesta tarda
aquí a l'Info Economia
a Tarragona Ràdio
i sobretot
felicitats
per aquest excel·lent tasca
que hem portat a terme
allà al Fitur 2005
molt bé
gràcies a vostès
tu això
Info Economia
tota l'actualitat econòmica
a Tarragona Ràdio
i fins aquí
el nostre primer programa
tornarem el proper dijous
amb més Info Economia
de dos quarts de nou
a dos quarts de deu
no se n'oblidin
els deixem amb l'equip
de 9.8
gràcies per la seva companyia
i que passin molt bona nit
Info Economia
deら