Fins demà!
Aquesta setmana toca parlar de notícies positives al voltant del món de la sardana,
però també n'hi ha hagut de tristes, com el traspàs del gran instrumentista i compositor Ricard Viladasau.
Molts per a edat només podem parlar de les qualitats interpretatives d'en Viladasau per referències,
d'aquells que sí el van poder escoltar en directe abans de la seva retirada com a músic de coble,
o bé pels molts discos que van registrar.
Tot això crec que podem assegurar, com ho fan les fonts més fiables,
que haurà estat el millor interpret de tenora de tots els temps.
Un art que no s'ha esveït amb la seva existència, ja que n'han quedat nombrosos deixebles,
molts dels quals músics també excel·lents.
Pel que fa a la seva faceta de compositor, Viladasau va saber connectar amb el públic
per mitjades sardanes poques vegades fàcils, mai ordinàries i sempre molt atractives.
Segons convenia, sabia escriure sardanes plenament de plec,
sabia crear obligades endimoniadament difícils
i a vegades presentava sardanes dignes de figurar en els programes dels concerts més exigents.
Un dels seus millors mèrits, doncs,
fou que va saber crear afició entre els balladors i grans professionals a dalt dels empostissats.
Un home irrepetible, sens dubte.
Un home irrepetible, sens dubte.
i l'equip en ple del programa.
El programa també.
També, també, també.
Ple de continguts, eh?
I tant.
I a més a més, de tots els colors, com ja us ha avançat una miqueta,
tindrem alguna notícia, alguna noticiatista, però també algunes altres de positives.
Comencem el programa 450 i bé...
Qui som?
Qui som?
Això que em va haver reclamat.
No sé si sempre som els mateixos.
Som l'Àngel, la Mallorosa, el David i la Tessa, el control tècnic en Lluís Maria.
I d'ara fins a l'una, doncs, tindrem tot el programa ple de continguts, de notícies, de música.
I bé, comencem, com sempre, amb el sumari, no?
Doncs, bé, comencem i ja ho veiem.
Amb aquesta alegria i fent-vos, en primer lloc, un resum, una síntesi,
d'allò que us oferirem en aquesta edició de l'1, 2 i seguit.
Tindrem una nova eliminatòria del certamen de la Sardana d'any,
tres sardanes noves per tal que en tria una.
Voteu i farem el sorteig, també, entre aquells que heu participat,
amb alguns regals, discos i llibres de sardanes.
Tindrem agenda, encara que esperant el moment que comenci l'esclat d'activitats sardanistes,
molt més endavant, de cara a la primavera, però encara hi ha activitats, també,
en aquesta època de l'any.
Tindrem, això sí, com dèiem, alguna notícia trista,
dues persones que han fet molt per la Sardana
i que han traspassat aquesta setmana el senyor Ramon Pedemonte.
Ja en parlarem després de qui era, per qui no ho conegueu,
i potser molt més popular el compositor i intèrpret Ricard Vila de Sau.
Parlarem de novetats discogràfiques, una novetat per la cobla reu jove,
i d'altres coses, tindrem música, a part de la Sardana d'any,
dedicada exclusivament avui a Ricard Vila de Sau,
el motiu del seu traspassi serà el nostre petit i modest homenatge.
i per començar, doncs anem a la Sardana d'any.
El concurs de Sardana de l'any que organitza la Federació Sardanista de Catalunya
ja està enfilant la recta final de la seva primera fase,
de la qual, però, encara queden unes quantes eliminatòries
amb sardanes noves estrenades durant l'últim any.
Disposem-nos a escoltar-ne una de nova d'eliminatòria,
concretament la número 22.
Com sempre, ens oferirà tres noves sardanes,
entre les quals caldrà triar-ne una.
La que rebi més vots pels oients d'arreu de Catalunya
passarà a la següent fase eliminatòria.
Comencem escoltant la primera,
la interpreta la cobla marinada.
a la següent fase eliminatòria.
a la següent fase eliminatòria.
a la següent fase eliminatòria.
a la següent fase eliminatòria.
a la següent fase eliminatòria.
a la següent fase eliminatòria.
a la següent fase eliminatòria.
A la següent fase eliminatòria.
La següent fase IV
a la següent fase eliminatòria.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!









Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Ja tenim les tres sardanes d'aquesta setmana i el que podem fer, com és habitual, recordar-vos un cop més com podeu fer-ho per votar.
amb una carta a l'avinguda a l'avinguda a l'avinguda de Roma número 5B, primer pis, per correu electrònic a un dos i seguit arroba terronaradio.com o telefonant des d'ara mateix i fins que acabi el programa d'avui al 977 24 47 67.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I és l'hora de la nostra agenda d'activitats sardanistes d'avui. Comencem amb ballades a sardanes, avui a les 7 de la tarda, a la plaça Prim.
Les cobles del col·legi Paramanyanet faran una actuació habitual cada any per aquestes dates, és en suport dels companys del col·legi que preparen el viatge de fi de curs.
Demà diumenge a dos quarts de dotze del migdia a Valls, al Pati, amb la cobla contemporània dins els actes de la Festa de la Calçotada.
A la una del migdia a Salou, al passeig Jaume I, vora l'Espigó del Moll, amb la cobla Costa Brava.
I al migdia també a la Bisbal del Penedès, sardanès, amb la cobla Maravella.
Dimecres, dia 2 de febrer, a la una del migdia, a la pobla de Mafomet, a la plaça de la Pagesia, amb la cobla Reus, amb vermú popular.
Pel que fa el dijous, dia 3, al migdia una ballada a Cabassés, amb la cobla a la principal de Tarragona.
El dissabte, dia 5, a la una, a la baixà, amb la cobla Ciutat de Reus.
I diumenge, dia 6, a dos quarts a dotze del migdia, a Tibissa, amb la cobla Ciutat de Reus.
Pel que fa a concursos, pel diumenge, dia 6, a les 12 del migdia, a Cervera, a l'Auditori, el sisè concurs individual de Reveses, puntuables per al Campionat Comarcal de Ponent.
I un concert, avui mateix, a dos quarts de 10 de la nit, a Reus, al Teatre Bertrina, amb la cobla Juvenibola Sabadell.
Després en parlarem, a la part del tema del nostre programa,
però pensem que és un acte dins de la sèrie d'actes de presentació de la guia de plecs de la sardana de Catalunya Andorra i la Catalunya Nord.
I tornem a la música.
Aquesta setmana, una notícia ha impressionat a tot el món sardanista.
La mort del gran intèrpret de tenor i compositor, Ricard Viladesau.
En parlarem després, a l'apartat de les notícies,
però també volem dedicar-li la resta de la part musical del programa,
després del concurs la sardana de l'any.
Hem d'aclarir que no es tractarà d'una antologia de les seves millors sardanes.
Aquesta és una qüestió molt personal i, a més, no disposem del temps necessari.
En tot cas, seran enregistraments recents de sardanes seves i, segur que, forces representatives de la seva obra.
Viladesau va crear sardanes de molt diversos estils,
des de les més balladores fins a les més difícils obligades,
de pràcticament tots els instruments de la cobla i moltes de les combinacions que s'hi poden fer,
passant per les sardanes, diguem-ne, de concert.
Comencem amb el nostre modest homenatge a la memòria d'aquest gran músic català
amb una de les sardanes que es poden classificar com de concert,
a l'Empordà.
De fet, amb aquesta sardana va guanyar els premis Joaquim Serra l'any 1973
i també va ser finalista al certamen La Sardana de l'any.
Ara l'escoltem en una versió actual de la cobla a la principal televisió,
a l'Empordà.
A l'Empordà.
A l'Empordà.
A l'Empordà.
A l'Empordà.
A l'Empordà.
A l'Empordà.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
perfekt ha començat a l'Empordà.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Als Als va batejar amb el sobrenom de príncep de la tenora,
va néixer a Calonja el 18 de gener de 1918.
Va ser de xeble, entre d'altres, del gran tenora Josep Coll.
La seva trajectòria com a instrumentista de tenora
va començar amb la principal de Calonja,
seguint després amb els guixos de Sant Feliu,
la principal de Bola Frugell,
l'antiga principal de la Bisbal i As d'Anglès.
Va ser un dels fundadors de la Cobra Orquestra Caravana
que va deixar per incorporar-se a la principal de la Bisbal l'any 1950
i en formaria part fins al Carnaval del 1970.
Va ser en aquell període on va assolir la màxima popularitat
i quan va crear algunes de les seves sardanes més reconegudes,
encara que aquesta ha estat una tasca
que no ha abandonat mai més fins a la seva mort.
De fet, Viladasau ha deixat una sardana inèdita,
la sardana del rector,
que va dedicar recentment el seu amic al rector de Palafrugell.
D'aquells anys 50 i 70, però,
ja han quedat com a títols emblemàtics
Sal i Pebre, Aigua Gelida, Festeig i Girona 1808
i Un Llarguíssim, etc.
En deixar la principal de la Bisbal l'any 1970
va entrar a formar part de l'Orquestra Ciutat de Barcelona
tocant la viola.
Sens dubte, però, allò més remarcable d'en Ricard Viladasau
van ser les seves qualitats excepcionals
com a intèrpret de tenora.
Unes dots naturals, fora de sèrie
i una capacitat de treball extraordinària
expliquen que fos capaç d'obtenir
un so net, amb força i una dicció gairebé perfecta
amb un instrument especialment difícil de dominar.
Al llarg de la seva vida, Ricard Viladasau
ha rebut molts premis i reconeixements,
entre els quals destaquem la medalla
del mèrit musical atorgada per l'obra
del Ballet Popular, l'any 1990.
La Generalitat li va atorgar l'any 91
la creu de Sant Jordi i l'Ajuntament de Palafrugell
el van nomenar fill predilecte l'any 2000.
A més que l'afegiri diversos guardons
a concursos musicals de sardanes
i infinitat d'homenatges,
com el que havia de rebre el proper mes d'agost
a Calella de Palafrugell.
I encara us hem de donar una altra notícia
del traspàs d'un sardanista,
en aquest cas potser no tan conegut com en Viladasau,
però sí en els àmbits sardanistes.
Es tracta de Ramon Pedemontes Alicru,
conegut com l'avi, que va ser enterrat dijous
a la seva població de Calella de la costa.
Havia estat una figura clau
en la potenciació de la plec de Calella,
sens dubte un dels més importants
de tot el calendari sardanista.
Fundador de la colla Vall de Roure,
va treballar fins al darrer moment
en aquest àmbit portant l'anella infantil llaventina.
Ramon Pedemonte havia nascut a Buenos Aires
el 1914, on els seus pares s'havien exiliat,
però el 1916 van tornar a Calella.
L'intensa tasca en l'àmbit sardanista
que ha portat a terme
ha estat reconeguda amb la medalla
al mèrit sardanista l'any 1994,
així com la medalla d'or
de l'agrupació sardanista de Calella
i la medalla de gent d'aquesta mateixa vila.
I tancarem aquest apartat amb una notícia molt més positiva.
La Cobla Reu Jove ha enregistrat un disc amb sardanes i música
per a Cobla dedicades a la població d'Ametlla de Mar.
Concretament, l'arregistrament es va realitzar
el passat 12 de desembre
a l'auditori Josep Carreras de Vilaseca
sota la direcció del titular de Cobla,
Francesc Gregori,
i la col·laboració amb la percussió de Gerard Masíl.
El disc conté les sardanes
La Cala, de Tomàs i Límem Brado,
som de la metlla de mar, de Sebastià Fegarola,
a metlla de mar, d'Antoni Salut
i Candelera, de Jordi Forés.
A més, s'hi ha inclòs el Ball de la Candelera
amb una instrumentació d'Agustí Cui i Grau.
Completant el disc, dues sardanes escrites
per músics de la Reu Jove,
Un món màgic, d'Eduard Cendra,
que va ser finalista al concurs
per a joves compositors de Blanes l'any 2003,
i La meva gent, de Carles Martí,
que va obtenir el segon premi a execuó
en aquest mateix concurs l'any 2004.
La presentació d'aquest disc es preveu
per al propi dia 22 d'abril.
I ja que parlem de discos,
diguem que sembla força ferma
la intenció de l'agrupació sardanista Tarragona Dansa
de publicar un disc amb sardanes
dedicades a aquesta entitat i a la ciutat de Tarragona.
Les primeres, les dedicades a la Tarragona Dansa
o a algun dels seus components,
es van poder escoltar en el recentment celebrat duel de cobles
que obria els actes del 25 aniversari d'aquest grup de colles.
Si prospera aquest projecte,
estaria a l'abast de tothom
un renenregistrament d'aquestes sardanes
i altres peces dedicades a la ciutat.
Sens dubte, una bona notícia.
Tornava a la música i a escoltar Viladesau.
Ara, però, no serà amb una sardana seva,
sinó amb una interpretació d'una magnífica sardana
de Joaquim Serra, en la qual la tanora
hi té un paper molt destacat,
remembrança.
Escrit l'any 1928, en ocasió de la mort
del dramaturg Ignasi Iglesias,
Ricard Viladesau la va tenir sempre en el seu repertori,
almenys mentre estigui a la principal de l'abisbal
entre els anys 1950 i 1970.
Va ser amb aquesta coble
amb la qual la van registrar els primers anys 60,
versió que us oferim tot seguit.
Remembrança de Joaquim Serra
amb la principal de l'abisbal
dirigida per Conrat Saló
i amb Ricard Viladesau a la tanora.
Scénitas de Joaquim Serra
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Mare Nostrum!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
que... no ho sé, de tot.
Bueno, tot i així, és això, és una notícia
que sap greu, no? Però bueno,
amb l'àmbit competitiu, doncs mira, ja tenim
un... Tindrem les possibilitats, no, Valtros?
Tenim un a arribar al menys
per aconseguir el pòdium, però bueno, no,
perquè les colles que ens venen darrere
venen molt ben preparades.
Tenim coneixement que ja estan totes
apretant, començant a ser ja, vull dir que...
Fàcil. I Valtros? Valtros també,
vam començar la setmana passada.
Vull dir, fàcil no els hi posarem,
que suarem tots, Valtros i ells.
Bé, ja està.
La de l'Honor C ja veurem.
La setmana que ve, la de l'Honor C,
que ja me l'apuntaré,
si no me'n recordo.
Doncs bé, en tenim alguna més optimista.
Sí, llavors tenim...
Vam parlar també que la colla
d'en Salles del Penedès, del Vendrell,
el mes de febrer farà
un viatge a Egipte
i xafardejant per la seva pàgina web
hem vist una miqueta
l'itinerari que faran al llarg
d'aquest viatge
i esmentar que faran
diverses ballades de sardanes
en aquest trajecte.
I dir-me, més que res,
que sapigueu
que faran una ballada
davant del temple de Luxor
per fer la típica foto
dels dansaires ballant
davant del temple.
També ve una altra ballada
que la faran
on hi ha les piràmides
que també volen deixar constància
fotogràfica d'aquest moment.
Una cosa també que és curiosa
que aniran a Núbia
a una escola
de nens, evidentment,
i faran una ballada al pati
perquè tots els nens
vegin la dansa catalana.
Això és curiós, també.
I després també faran un...
Deuen tenir algun contacte per allà, no?
Jo suposo que sí.
Bé, al Vasga,
el Morros,
que és el capdencer,
es mou molt
i aconsegueix el que sigui.
I llavors també faran
un creuer pel Nil
i també
pels passatgers
del creuer
una de les nits
faran una ballada també
per conèixer...
Dalt del vaixell.
Dalt del vaixell.
O sigui que podran dir
que han ballat sardanes al Nil.
Cal dir que ja...
No ho està bé.
No sé si al Nil,
però a Egipte ja hi havien estat.
Sí.
Però fa bastants anys.
Sí, l'any 1980, em penso.
És a dir,
que els balladors
la majoria
no deuen ser els mateixos.
No, clar.
No, no, no.
Suposo que no.
Bé,
serà una experiència nova.
Exacte.
Llavors també va sortir
a finals de l'any
del 2004
una notícia
a la Unió de Colles
que es busquen colles
per anar
a Palma de Mallorca.
Perquè es fa
l'11è Festival Mundial
de Dances Folklòriques
i
totes aquelles colles
que estan interessades
en poder fer aquest viatget
serà la primavera.
Les dates
seran del 29 de març
al dia 2 d'abril.
Doncs totes aquelles colles
que vulguin anar
a Palma de Mallorca
a participar
s'han de posar en contacte
amb l'Unió de Colles
i e-mail.
Això no ho posava.
Suposo que t'has de posar en contacte
i llavors terminant.
Doncs esbrino també
per la setmana que ve.
Això.
Potser ens compré.
Ah, t'anava a dir.
Ah, potser la terrona dansa
serà Palmera.
Palmera.
Anem cap a Palma.
Llavors, una altra cosa,
dir que la setmana que ve
quan...
Tinc temps, no, Àngel?
Sí, sí.
La setmana que ve
el dilluns
comença
la
campanya
Sardanes de l'Escola.
Que, com sabeu,
aquest any
organitza
íntegrament
l'agrupació
sardanista
Tarragona Dansa.
Comptem
amb 12 monitors
que aniran
repartits
amb 9 escoles.
Vull dir que aquest any
ha sigut un èxit total
d'escoles
i
de monitors
doncs Déu-n'hi-do
no ens podem queixar.
I serà un curset
que durarà
10 setmanes
i volem portar
la dansa
i una miqueta
de cultura catalana
a les escoles, no?
Perquè els nens
de Tarragona
doncs si algun dia
es troben
una audició
de sardanes
puguin posar-se.
Es fa en horari lectiu
o extra...
Sí.
O depèn de l'escola?
Depèn de les escoles
però majoritàriament
tret de dues
ens han demanat
horari lectiu
normalment sempre és
de 3 a 5 de la tarda
i hi ha dues escoles
que ens han demanat
extraescolars.
Ja sabeu
que hi ha una polèmica
d'aquestes polèmiques
estúpides
que a vegades
surten a aquest país
que només surten aquí
em sembla
que hi ha qui defensa
que a les escoles
doncs ara que hi ha
molta gent d'immigració
no s'hauria d'ensenyar
aquestes coses
ni els traduïsos d'aquí
perquè s'ha de imposar-ho
els nens
això només passa aquí.
Jo vaig llegir
un article molt...
Com diu el Lluís Llach
que el meu país
és molt petit
no tant de mida
dic jo
sinó de mentalitat
a vegades.
No, no, nosaltres
ferms...
Això només passa aquí.
Nosaltres ensenyarem
la sardana
a les escoles.
I en tot cas
una cosa
a l'altra o l'altra.
No, i a veure
és una cosa
que s'ha de fer
i és voluntari, no?
A les que són
hores actives
no
perquè són dintre
d'horari escolar
i doncs
deixen de fer
una assignatura
doncs per poder
fer sardanes
el que passa
que això
ja t'ho dic
duren 10 setmanes
vull dir que tampoc
no els hi suposa
un trasbals.
Parlaves d'un article
suposo que és
un que està penjat
a internet
que està circulant
sí, sí, sí
ha no marcat l'autor
però molt bé
molt ben fet
i diguem les coses
clares
que comentava
si accediu al web
de l'agrupació
sardana
i saterrana
d'ances
o s'està per allà
és un article
molt bo
extret del diari
avui
d'un d'aquests dies
passats
és a dir que
segons aquesta regla
d'altres
tampoc s'hauria d'ensenyar
en català
exacte
ni després les tradicions
ja no només sardanes
sinó que parla
de Nadal
del caganer
de
de
de diverses coses
sí, hi ha gent
que a vegades
bé, deixa'm mostrar
perquè això seria un altre gran
debat
tenim molts debats pendents
segur
encetem molts
però
un dia hauríem de fer
debate només
escolta'm un moment
la música
sintonia del programa
aquesta música
és una música
així com una barrejeta
amb melodies
de diverses procedències
per un carnaval
el de Solsona
no sé, ens ho fem venir
una mica bé
venint de Solsona a Tarragona
i ens quedem
amb el to de carnaval
introduïm-se
perquè segur que ens pots dir
una cosa
sí, sí, sí
la comparsa patada
que és la comparsa
que pertany també
a l'agrupació
sardanista
de Tarragona dansa
ja està
acabant d'últimar
tot el que és
referent a les disfresses
i a la carrossa
en guany dir-vos
que sortim
amb el número 25
vull dir que
tots aquells
seguidors
incondicionals
de la comparsa patada
sabeu que som
el número 25
portem una carrossa
molt més gran
que els altres anys
aquest any
hi haurà dos reis
que ens representaran
una reina
i un rei
i que serà
molt vistós
santasia
el disfress
no
aquest any no
aquest any
sorprenent
perquè deixem
la vessant fantasia
i ens hem centrat
en un disfraç
i ja la gent
no dirà
de què aneu
sinó
ja es veurà
de què anem
però bueno
si voleu sapigueu
dissabte
a les 6
de la tarda
tenim una cita
pels carrers de Tarragona
molt bé
en tot cas
ja en podem parlar
dissabte vinent
perquè hi ha altres entitats
dins l'àmbit
que tractem habitualment
el programa
els dos esbars
de la ciutat
que em sembla
que també participen
almenys ho han fet
cada any
sí
l'esbar d'ensaire
de Tarragona
surt també
com a comparsa
i l'esbar d'ensaire
de Santa Tecla
és els mascarots
que diguéssim
que van al capdavant
de la rua
però no participen
d'alguna manera
participen
en el carnaval
com a capçalera
de la rua
però no
diguéssim
com a comparsa
carnavalera
i ja està
i l'esbar d'aquestes
més esdeveniments
així teniu feina
ara us deixo
i cap a acabar
d'últimar
doncs bé
tornem a la música
si us sembla bé
a l'hora d'escriure
sardanes
Ricard Viladasau
sabia trobar
els motius adients
per enganxar
balladors
i escoltadors
de sardanes
entre altres coses
fou un mestre
de la melodia
capacitat
que ja havia
demostrat
abastament
a la seva època
de compositor
de boleros
i altres cançons
melòdiques
per a cantants
com Jorge Sepúlveda
per exemple
quan s'ho proposava
aconseguia
sardanes balladores
però també
tremendament originals
i atractives
des de l'esmentat
punt de vista
melòdic
el millor exemple
segurament serà
la seva sardana
que més popularitat
ha aconseguit
els últims anys
Girona Manamora
fruit d'un encàrrec
de l'alesores
alcalde de Girona
Joaquim Nadal
aquesta composició
ha arribat a ser
tot un himne
per a aquella ciutat
a més d'un dels títols
més ben rebuts
pels sardanistes
des de llavors
escoltem-la
amb un cop més
la interpretació
de la cobla
la principal
de l'abisbal
Girona Manamora
Girona Manamora
Girona Manamora
Girona Manamora
Girona Manamora
Girona Manamora
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
No podem jugar amb més dades ni més coses!
Cal esperar que la gent participi i assisteixi!
Recordem concretament les hores!
2 quarts de 8!
L'acte de presentació!
Després hi ha una mica de pique-pique!
Mira, això
segur que m'ho permet dir-ho
en aquests moments en què
menges una mica d'aquí
i una mica d'allà
és quan s'aprofita perquè la gent
entri en més contacte
és quan es parla de tot
i de tot i amb tots
i tothom comunica coses
s'expliquen
i aquests fets
per mi, per mi almenys
encara són importants
si al teatre estàs molt bé
estàs allí callat i punt
mentre abans, si pots parlar amb altra gent
i gent que a fi de contes
fan el mateix que tu
jo crec que és molt més amè
poder-hi ser
Podem parlar de tres parts
d'aquesta festa d'avui
o dues i mitja
amb aquesta guia
d'alguna manera també es pot fer
una mena d'anàlisi de com està
si més no, el món dels aplecs
com t'atrevies a fer
algun diagnòstic
de cara a aquesta propera temporada
Bé, una senyal
una senyal és clara
que enguany hi ha més aplecs
que l'any passat
Això a nivell general
o a nivell de comarques
A nivell general
Aquí les comarques meridionals
són els mateixos
o sigui, una quarantena de aplecs
que Déu-n'hi-do també
però no n'hi ha més
En canvi, en les comarques
que les barcelonines
la gent s'hi va apuntant
i això que alguns diuen
que la Saldana s'està acabant
En canvi, en teoria
si hi ha més plecs
és perquè hi ha gent
per poder-hi anar
i per poder-hi assistir
oi?
En fi, no sé
són aquests punts de vista
bastant diferents
però la realitat
crec jo que només és una
que la gent
vol participar
i anar als aplecs
per mi
és l'assistència
pots ballar o no pots ballar
però en aquell moment
ets a la plec
participes a la plec
i al damunt
t'ho passes bé
i això
per mi en definitiva
ha de ser això
Quan començarà la temporada
de les comarques meridionals?
Un any comencem
el lluny de Pasqua
el dia 28
el dia 28 de març
Que hi deu haver diversos
que coincideixen
Sí, dos
el de
el de la poble
i roda
Molt bé
Per cert
potser canviant
de tema
jo no sé si
el Francesc Salles
va arribar a conèixer
el Riquel Viladezau
Sí, sí
però bé
ja fa
ja fa molt
ja fa molt de temps
oi?
I
de tant en tant
últimament quan ens vèiem
o l'Ole
bueno, està clar
és que aquests personatges
coneixen a tanta gent
però particularment
havíem fet unes bones xerrades
està clar
ja parlo de temps enrere
oi?
de 15 anys
o 17
sí, mira
la gent se fa gran
i
bé
és un pas llogic
oi?
Sí, sí
però sempre sobte
quan és un personatge
conegut i reconegut
i això no falla
però sens dubte
que ha estat un dels noms importants
del món de la Sardana
oi?
I tant
de la cobla
i tant que sí
home, primer com a música
oi?
i després
quan es va dedicar més
a compondre
va tenir la capacitat
per mi
de fer
so danes
perquè la gent
disfruti
a la plaça
i el de Plex
i ser danes
per poder obtenir
primers premis
i grans composicions
llavors una persona
que sap
sap fer les dues coses
sap diferenciar
però sempre
amb aquell punt de qualitat
que molts enyorem
de tant en tant
molt bé
Francesc
gràcies
per estar amb nosaltres
un cop més
i esperar
a la teva disposició
que aquesta festa d'avui
doncs
aquesta presentació
del Guia de Plex 2005
de Catalunya
tant de bo
ja pots dir
que vingui
que vingui
el màxim de gent possible
que s'ho passaran bé
si més no
doncs molt bé
que vagi molt bé
d'acord
fins la propera
gràcies
adeu
tornem a la música
i
com ja us hem avançat abans
amb motiu
del traspàs
aquesta setmana
passada del músic
de l'interprete
i compositor
Ricardo de Sau
dediquem
pràcticament
tota la part musical
del programa
a composicions seves
o a aquelles
en què ell va intervenir
com a intèrpret
en va fer
de tota mena
de tots els instruments
de la cobla
i amb moltes combinacions
entre elles
de totes
a més
cal remarcar
l'atractiu
paper encarregat
a la resta de la cobla
a més de l'instrument
o dels instruments solistes
és lògic però
que predominin
les sardanes
obligades de tenora
l'instrument
del qual
ell n'ha estat
el millor intèrpret
de tots els temps
avui n'hem triat
una
que va escriure
als anys 80
per un alumne seu
Jaume Condal
però que ha estat
enregistrada
darrerament
per un altre deixeble
possiblement
el més destacat
el més destacat de tots
Josep Gispert
solista de la principal
de l'Avisbal
Escolta'm doncs
Conqueridora
de Ricard Viladasau
amb Josep Gispert
i la cobla
la principal
de l'Avisbal
de l'Avisbal
de l'Avisbal
de l'Avisbal
de l'Avisbal
de l'Avisbal
de l'Avisbal
de l'Avisbal
de l'Avisbal
de l'Avisbal
de l'Avisbal
de l'Avisbal
de l'Avisbal
de l'Avisbal
de l'Avisbal
de l'Avisbal
de l'Avisbal
de l'Avisbal
de l'Avisbal
de l'Avisbal
de l'Avisbal
de l'Avisbal
de l'Avisbal
de l'Avisbal
de l'Avisbal
de l'Avisbal
de l'Avisbal
de l'Avisbal
de l'Avisbal
de l'Avisbal
de l'Avisbal
de l'Avisbal
de l'Avisbal
de l'Avisbal
de l'Avisbal
de l'Avisbal
d'Avisbal
de l'Avisbal
de l'Avisbal
de l'Avisbal
de l'Avisbal
de l'Avisbal
de l'Avisbal
de l'Avisbal
de l'Avisbal
de l'Avisbal
de l'Avisbal
de l'Avisbal
d'Avisbal
de l'Avisbal
de l'Avisbal
de l'Avisbal
de l'Avisbal
d'Avisbal
de l'Avisbal
d'Avisbal
de l'Avisbal
d'Avisbal
d'Avisbal
d'Avisbal
Marx al-Avisbal
de l'Avisbal
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!





Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I ara acabarem amb la seva homenatge musical a la memòria de l'intèrpret de tenora i compositor Ricard Vila de Sau amb una de les primeres sardanes que va escriure, datada l'any 1949.
La va dedicar a la seva mare. Presenta una sentimental melodia de tenora que durant molts anys no va deixar interpretar ningú més fins que fa poc la va cedir al tenora Josep Gispert,
qui també n'ha fet una gran creació i l'ha interpretat en molts concerts.
La sardana porta per nom Marona.
Fins demà!
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit