D'Humanje, 20 de febrer de 2005,
desde Tarragona Radio,
Habaneras, desde el Balcó.
Quan canten les orenetes a tren d'alba al dematí,
quan el sol tot just desperta, amb els amics fem camí.
La barqueta aparellada, tot a punt per anar a pescar.
El bolet i la galleda i la cuca per escar.
Com belluga la xalana, no s'atura, no és tan quieta,
si no fos la tramuntana i el vaiver de la barqueta.
Quina angoixa que m'espera, amb aquella suor freda,
marejat, sacsejat i avorrit.
Avrolega por i astagin.
Els companys pica que pica, tot rient i tot cantant.
de serrancs i junivies, els gobells van emplenar.
A mi no em piquen ni els gomis, només faig que badallar.
Si el barret fos sabanera, jo en seria el recital.
Com belluga la xalana, no s'atura, no és tan quieta,
si no fos la tramuntana i el vaiver de la barqueta.
Quina angoixa que m'espera, amb aquella suor freda,
marejat, sacsejat i avorrit.
Amb lo bé que podria estar lluny,
que el barqueta ser l'ans mal comptant.
Ja aniré a comprar peix al mercat.
Era el balset a la xalana i cantat per les veus de l'Estein.
Barcarola és una cançó popular italiana
que varen començar a cantar els gondoliers venecians.
I també és el nom d'un grup de vaneres,
concretament aquest que canta de Josep Antoni Carrau,
l'avi, el net i la barca.
amb el rumbo a l'horitzó,
per trobar la roca llarga,
la vinera al patró, la vinera al patró.
i l'avi, el net i la barca,
sempre abans de sortir el sol.
Tenint la barca a l'aigua,
l'avi era un gran pescador,
l'avi era un gran pescador.
i a ell no hi manca gaire,
la pel d'aigua estira el fort,
que llevarem la calada,
ara un gran pescador,
un peixer i una brada.
Ja podem desmallar el peix,
mentre serem de tornada.
Avui ha estat un bon joc,
avui ha estat un bon joc.
He fet molt bona calada.
Així van passar molts anys,
i a la gran de matinada,
el noi es va anar fent gran,
el noi es va anar fent gran.
I ara és patró de la barca,
ara l'avi ja no hi és,
ja no va amb la roca llarga,
i aquell noi que era de nit,
porta el seu net de la barca,
sempre abans de sortir el sol,
ja tenen la barca a l'aigua,
porta el peix de Vilassar,
porta el peix de Vilassar.
Navi,
el net,
i la barca.
Una melodia curta, antiga i popular,
ens ofereix terra en dins del seu doble àlbum
gravat al motiu dels 30 anys d'existència del grup,
Cafè Tengo.
Cafè Tengo,
muy sabroso,
y tabaco sin igual,
y una hamaca entre las hojas
de mi rico plátana.
Cafè Tengo,
muy sabroso,
y tabaco sin igual,
y una hamaca entre las hojas
de mi rico plátana.
Mueve la hamaca la brisa,
aromas despide el café,
mis labios buscan tus labios,
que son de azúcar y piel,
no hay sombra como tu sombra,
que proyecta el plátana,
ni la sombra de tus ojos,
ni la sombra de tus ojos,
cuando a medio abril están.
Guachi, guachi, guachi, guacha,
la mulatita no faltará,
mueve la hamaca la brisa,
aromas despide el café,
mis labios buscan tus labios,
que son de azúcar y piel,
hay sombra como tu sombra,
que proyecta el plátano,
y la sombra de tus ojos,
cuando a medio abril están.
Guachi, guachi, guachi, guacha,
Guachi, guachi, guacha,
la mulatita no faltará.
Guachi, guachi, guachi, guacha,
la mulatita no faltará.
Guachi, guachi, guachi, guachi, guacha,
guachi, guachi, guachi, guachi, guachi, guachi
Entre el recuerdo de su gente, de sus piedras
y mirando hacia el Pirineo, surgió esta canción.
Així la presenta en el CD al seu autor,
Javier Pardina, o sigui, que us parla.
Canta Benfor, Abizanda.
Canta Benfor, Abizanda.
Corre, que el cielo abraza.
Piedra, que ablande ayer.
Frío, el fin cabeza tus tierras.
Abizanda está en mí.
La mata escanilla, liguerre también.
Recuerdos de infancia, de Pedro y José.
Barranco del río, fuente de balata,
tus campos de olivos y almendros en flor.
Puerta de sobrarme, sierras y llanadas, manto vegetal.
Desde la azalaya, expande a Bizanda, aromas de hogar.
Tiro cada mañana.
La mata escanilla, liguerre también.
Recuerdos de infancia, de Pedro y José.
Marranco del río, fuente de balata,
tus campos de olivos y almendros en flor.
Puerta de sobrarme, sierras y llanadas, manto vegetal.
Desde la azalaya, expande a Bizanda, aromas de hogar.
Desde la azalaya, expande a Bizanda, aromas de hogar.
Un lloc, d'entre altres, de la Costa Daurada,
banyada per la Mediterrània, és Cambrils.
Canya dolça le dediquen Cambrils.
Cambrils, amb la platja que llisca suau,
i amb les barques que ballen el so de la onada que es deixa al mar blau.
Cambrils, nit d'estrelles, dormint sobre el port,
mentre la marinada, dues pornes salades, i ens deixa un petó.
I lluny, entre xarxes i alts penso en tu.
I lluny, esperant retornar al teu costat,
quanta imatge no surt al meu cap.
Cambrils, ets la reina de totes les flors,
un collà de diamants en la tarda daurada en la posta del sol.
Cambrils, les gavines venen a dormir,
mentre una guitarra endolceix les besades dels enamorats.
I lluny, entre onades que em parlen de tu.
I lluny, recordant la blabó dels teus ulls,
t'adolçó quan ets al meu costat.
I lluny, entre onades que em parlen de tu.
I lluny, recordant la blabó dels teus ulls,
t'adolçó quan ets al meu costat.
L'espingani ens ofereix la seva versió
d'una de les més conegudes i millors composicions del cubà,
José White, la vella cubana.
I lluny, entre onades que em parlen de tu.
a varela e liked el mejor l셨어요.
I lluny, entre onades que em parlere és nimic de la weerge de laえ.
Comenció?
Mi resplande, dónde luéjate el caz national,
el Papabellet, no te es como l'äftמש de màilt.
I, resplandor del sol, al mirar la mujer que inspiró mi canción.
Medio cubana fuiste rayo de luz, en la negrura de mis noches, la inspiración tú me das mi canción.
Eres tú, bella cubana mi canción, para ti la inspiración siempre tú me darás.
Como mujer, tú serás la que adoro, para ti es mi canción.
Música
Música
Música
Música
Música
Música


Música

Música

Música

Música

Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Gràcies.