...
Ella me habló en la bahía
de la isla donde nació
mientras el alba naciente
surgió por el horizonte...
...de un menje treche de febrer de 2005.
Ella me habló en la bahía
i nosaltres ho fem des de Tarragona Ràdio...
...habaneras des del balcó.
Les barques s'arraclaran
Dormen silents dins la nit
i quan arriba l'alba
les desperta tot seguida
i quan la lluna s'amolda
i la nit aprenen vol
les barques acabats callades
comencen a treballar
i emprenen el gran remor
Sortim a la mar, sortim
Adrecem l'endentimor
posem-nos un nou confin
Cerquem un vell horitzó
i mentre que anem sortint
endomem nostra cançó
Sortim a la mar, sortim a la mar
Avui és la mar, sortim a la mar, sortim a la mar
i mentre que anem complir
Les xarxes de peix de gent
Cantem amb amor, cantem
Una bandera cantem
Com fa vibrar la senyera
O bé el cant dels segadors
Així sinta la bandera
Dins del cor els pescadors
Com la boca petonera
Exigia fer-li un petó
Així, un dia en falegra
Néixer cançó marinera
A cantar-la al pescador
Sortim a la mar, sortim
Adrecem l'endentimor
Posem-nos un nou confin
Cerquem un vell horitzó
I mentre que anem sortint
Endomem nostra cançó
Sortim a la mar, sortim a la mar
Avui ens bufem molt bé
I mentre que anem complir
Les xarxes de peix de gent
Cantem amb amor, cantem
Una bandera cantem
I els mosques, sortim a l'aiguer
I mentre pesquem, cantem
Sortim a la mar de Francesc Salse i Antonia Vilàs
Cantar, la família Picarol
I nosaltres tornem a sortir pel vostre receptors una setmana més
Amb la coral Manuel Iradié
De Vitoria-Gasté
Dirigida per Emilio Ipinza
Interpretant d'Alfredo Donai
Padre Sol
I
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!



Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
de José Ramon Berruezo, el grup al nom del vent que bufa del nord, Tramuntana, canta una habanera que en el seu títol hi figura el nom del vent que arriba del sud-oest, el vent de Garbí.
El vent de Garbí, em torna el record, però el meu hábitat, m'encantava així.
Quan jo vaig partir, quan jo vaig partir, a Cuba lluitant, no sabia abans, el que era sofrir, però era de molt que vaig sofrir, una pell suor que em va fer-li dins el meu cos, sí.
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
40
!
With the story ofствart,
Alfredo Donai tararellava les seves melodías
per donar-las a conèixer als músics
i així després ells poder-las interpretar.
Escoltem al coro Club de Montaña Gasteix en una d'ellas
Corazón, ja eres dichoso.
Corazón, ja eres dichoso.
Corazón, ja eres dichoso.
Corazón, ja eres dichoso.
Corazón, ja eres dichoso.
Corazón, ja eres dichoso.
Corazón, ja eres dichoso.
Corazón, ja eres dichoso.
la bien amada,
busca en su boca
de los besos
la embriaguez.
Corazón mío,
que nuevamente
gozas la dicha
de un gran amor,
mirar en los ojos
del bien que adoras,
la luz divina
de la ilusión.
Amor que ofrece
la bien amada,
ya eres dichoso
al fin, corazón.
Corazón mío,
que nuevamente
gozas la dicha
de un gran amor,
mirar en los ojos
del bien que adoras,
la luz divina
de la ilusión.
Amor que ofrece
la bien amada,
ya eres dichoso
al fin, corazón.
Y se nos amó
en daraba o sigui álaba,
ens arriba
la coneguda
y universal creación
de Sebastián Iradier
am si naulia trío
la paloma.
de la ilusión.
Amor que ofrece
la luz divina
de la ilusión.
Amor que ofrece
la luz divina
de la ilusión.
de la ilusión.
Amor que ofrece
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!


Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!