El 18 de setembre de 2005, sintonia aquesta de...
Habaneras, des del balcó.
El 18 de setembre de 2005, sintonia aquesta de...
La mare està molt quieta i angelada, l'aire Maria es promet un dia vol.
De la platja l'he vist arribar, i en silenci d'un matí d'estiu he sentit els mariners cantar.
Una habanera temariu.
Quan neix el sol a temariu, els iris va prenent els cubos.
La marina que ja s'omniu, i la limosa que s'esmòs.
La mar, les robes, mara el sant, el cor somia i el cant joveu.
És aquest cant que surt del mar, que n'és d'ormiria de marin.
De la platja l'he vist arribar, i en silenci d'un matí d'estiu he sentit els mariners cantar.
Una habanera temariu.
La mar, la mar, la mar...
La mar, la mar.
Quan neix el sol a temariu, els iris va prenent els cubos.
La marina que ja s'omniu, i la limosa que s'esplosa.
La mar, les robes, mara el sant, el cor somiu, canjon.
És aquest canme que surt del mar, que n'estrenè i em generï.
La mar, les roses, la bastó, el pols un i un gran lluny
És aquest cant que surt del mar, que n'és de mirar
Tamarí
Era Havana, Xica i Tamaríu
Ara ens ofereixen de Josep Bastons i Pol Girbal
Negro Abelardo
Negro Abelardo
Era fino altanero y gallardo como un delgantí
Negro Abelardo
Sesteaba, mascaba de abajo y vivía feliz
Negro Abelardo
Siempre estaba tranquilo en mi sueño dejándose amar
Dejándose amar
Dejándose amar
Loquito y gustito negrito abelardo no tenía dueño
Trabajaba
Trabajaba poquito y dulcito abelardo negrito abelardo gentil
Negro Abelardo
Negro Abelardo
Era fino altanero y gallardo como un delgantí
Negro Abelardo
Negro Abelardo
Negro Abelardo
Sespeaba
Sespeaba
Sespeaba, mascaba de abajo y vivía feliz
Negro Abelardo
Siempre estaba tranquilo en mi sueño dejándose amar
Dejándose amar
Pero un día negrito abelardo
Pero un día negrito abelardo
Llegó una negrita menuda y bonita
La negrita menuda y bonita
El negrito abelardo lo hizo derretir
Pobre abelardo
Trabajar de sol a sol
En la manigua
Por un poquito de amor
Pobre abelardo
Trabajar y trabajar
Para que su negrita descanse junto al palmar
Ya no eres fino, negro Abelardo
Día de tu barco, barco de siesta
No eres capitán
Negro Abelardo
Es tu destino
Ganar platita como un catalán
Negro Abelardo
Negro Abelardo
Era fino, altanero y dañado como un bergantín
Un bergantín
Negro Abelardo
Sesteaba, mascaba tabaco
Era el rey de los socios matados
Sesteaba, mascaba tabaco
Y vivía feliz
Feliz
Feliz
Del seo trebal en registrada que está en 2005
Habanera chica
Titulat
Gen a la platja de Vilanova
Cantan
D'Antonio Burgos y Carlos Cano
Habaneras de Cádiz
Desde que estuve niña en La Habana
No se me puede olvidar
No se me puede olvidar
Tanto cadizante en mi ventana
Tacita lejana
Que aquella mañana pude contemplar
Las olas de la caleta que es plata quieta
Rompían contra las rocas de aquel paseo
Que al bamboleo de aquellas focas
Allí le llaman el malecón
Había coches de caballo
Será por mayo
Sonaban por la Alameda
Por puerta tierra
Y me traían
Ay, tierra mía
Desde mi Cádiz
Del mismo sol
El son de los puertos
Dulzor de guayaba
Calabaza huerto
Aún pregunto
¿Quién me lo cantaba?
Tengo un amor en La Habana
Y el otro en Andalucía
No te he visto a ti
Tierra mía
Más cerca que en la mañana
Que apareció mi ventana
Del La Habana colonial
Tocadín la catedral
La viña y el mentirero
Y verán que no exagero
Si al cantar la habanera
Repito
La Habana
Es cada disco
Más negrito
Que había en La Habana
Con más salero
Verán que tengo
Tengo mi alma en La Habana
No se me puede olvidar
Canto un tango
Y es una habanera
La misma manera
Tan dulce y galana
Y el mismo compás
Por la parte del Caribe
Así se escribe
Cuando una canción
De amor es canción tan rica
Se la dedican los trovadores
A una muchacha
O a una ciudad
Y yo cada día te dedico
Y te lo explico
Porque te canto este tango
Que sabe a mango
Y esta habanera
De esta manera
De piriñaca y de carnaval
Son de chirigotas
Sabor de melaza
Guantanamo
Guantanamo
Y rota
Que loca
Talla un coro en la plaza
Tengo un amor en La Habana
Y el otro en Atalucía
Lo que he visto
Y el también
Más cerca de la mañana
Que apareció mi ventana
De La Habana
Básanse en un text
Del poeta Giovanni Capurro
Dedicat a la noble napolitana
Nina Arcoleo
Eduardo Di Capua
Nascut a Nàpols
Va escriure en 1898
Aquesta habanera italiana
O sole mio
Nascut a Nascut a Nascut a Nascut
Que bella y cosa
En la jornada del sole
Nascut a Nascut a Nascut
La Habana
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!






Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!






Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Canviem de ritme!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Si el portaré a la mar, amb la barqueta, a navegar i veuràs
quanta delícia, quanta il·lusió, junts amb la barqueta,
el mar, tu i jo. Ai, que blanc, que salat,
és l'escuba de la mar, però més blanc que esta pell clara,
més salat el teu mirar. No t'oblido, quan navec,
sempre amb tu jo estic pensant, no siguis tu com les unars,
que tal com vénen se'n va.
Música
Si véns dineta, jo portaré a la mar, amb la barqueta, a navegar i veuràs
quanta delícia, quanta il·lusió, junts amb la barqueta,
el mar, tu i jo. Ai, que blanc, que blanc, que salat,
és l'escuba de la mar, però més blanc que esta pell clara,
més salat el teu mirar. No t'oblido, quan navec,
sempre amb tu jo estic pensant, no siguis tu com les unars,
que tal com vénen se'n va.
Al segle XIX, moltes famílies de Vilanova i la Geltrú,
que és on pertany el grup Habana Xica,
van emigrar a Cuba per provar sort.
Quan al cap d'uns anys van tornar,
la població va passar a anomenar-se de manera local l'Havana Xica.
El grup d'allà, Habana Xica, conclou el programa
amb l'habanera d'Ortega Monasterio,
El meu avi.
El meu avi va anar a Cuba a vorto del català,
el millor barco de guerra de la flota d'Ultramar.
El Quimonell, el nostre amunt i catorze mariners
eren nascuts a Caldella,
eren nascuts a Palafuger.
Quan el català sortia a la mar,
els nois de Caldella fèiem un tramat.
mans a la guitarra solien cantar,
solien cantar,
visca Catalunya,
visca el català.
Arribaren temps de guerres,
de perfidies i traïcions,
i en el bar de les Antilles
retronaren els canons,
els mariners de Caldella
i el meu avi al mig de tots,
van morir a Cuba a cobertes,
van morir al peu del canó.
Quan el català sortia a la mar,
cridava el meu avi,
el parell és que és tard,
els vòlems a bordo no varen tornar,
no varen tornar.
Vingueren de culpa
els americans
quan el català sortia a la mar,
els nois de Caldella fèiem un tramat,
mans a la guitarra solien cantar,
solien cantar,
visca Catalunya,
visca el català.
Ella me habló en la bahia
de la isla...
Al control, Núria Cartanyà,
per l'ambús,
Xavier Perdina.
Fins al proper diumenge,
a dos quarts de Déu del matí.
Adeu!
Bañándonos con churru,
ella me habló en la bahia
con el viento en libertad
de callos y de manglares
de guajiros y palmares
oí, oí, oí, oí, oí, oí, oí.
Su amor.