Diumenge, 11 de setembre de 2005,
Diada Nacional de Catalunya.
Iniciem...
Habaneras desde el Balcó.
La barca encara és a port,
els pescadors són a la taberda,
entre ells es desitgen sort,
encara que pensin en la galerna.
Les dones a casa crucen,
més en obres solen que a vora la llar.
Totes tristes el fill es contemplen,
i totes tremolen pensant en la mar.
del Cantàbri pel vent,
les onades s'aixequen.
Va bufant el ponent,
i les barques no venen.
lluny a l'horitzó,
la primera ja es veu,
i set homes marxaren i el torn en deu,
i el torn en deu.
i el torn en deu.
La mar estava també en calma,
tot i lluny a l'horitzó,
tot i lluny a l'horitzó,
tot i lluny a l'horitzó.
per una barca lleugera i galana,
de sobte i sense missa,
arriba una plena i una altra després,
i la barca embesteix i ens parà,
s'emporta de poc a set mariners.
Del Cantàbri pel vent,
les onades s'aixequen.
Va bufant el ponent,
i les barques no venen.
I lluny a l'horitzó,
la primera ja es veu,
i set homes marxaren i el torn en deu,
i el torn en deu.
I set homes marxaren i el torn en deu,
i el torn en deu.
de Ramon Carreras,
la lira ens han cantat els braus del nord,
i ara ens ofereixen la popular
de Ramon Carreras.
de Ramon Carreras.
Salió de Jamaica rumbo a Nueva York, un barco velero, un barco velero cargado de ron.
En medio del mar, el barco se hundió, la culpa la tuvo el señor capitán que se emborrachó.
No siento el barco, no siento el barco que se perdió, siento el piloto, siento el piloto y la tripulación.
¡Pobres marillos, pobres pedazos de corazón!
¡Que la mar brava, que la mar brava se los llevó!
Señor capitán, déjeme subir, a dejar la bandera al palo más alto de su begantín.
Que quiero mirar, del palo mayor, si en el puerto se haya, si en el puerto se haya esperando mi amor.
No siento el barco, no siento el barco que se perdió.
¡Que la mar brava, que la mar brava se los llevó!
Señor capitán, déjeme subir, a dejar la bandera al palo más alto de su begantín.
Que quiero mirar, que quiero mirar, del palo mayor, si en el puerto se haya, si en el puerto se haya, esperando mi amor.
Federic Sirés, autor de La Gaviota, va ser mestre de música integrant de la Cobla, la principal de Palà Frugel,
fundador de l'Orquestra Primavera i director del Cor La Taponera.
Escrivi La Habanera, amb lletra en castellà, l'any 1924.
Per això he dit La Gaviota.
Va ser publicada quatre anys després, o sigui, el 1928.
I el mateix, Frederic Sirés, l'ha traduït al català l'any 1961.
El grup de veneres La Lira i La Gavina.
La Gavina voladora
que volteja sobre el mar, i el pas del vent mar enfora, vas voltant fins a arribar a la platja solejada,
platja de dolços records, on dia i nit hi fa estar de la nina dels meus amors.
Quan la vegis sola, prou la quieta onada,
don-li la besada que li envia un més fervent,
digues-li que sento dolça melangia,
i que en ella el penso en tot moment.
La Gavina
La Gavina
És igual que tu, Gavina, la mar pogués travessar
La Gavina
Fins a arribar a la platja, on tan dolç és recordar,
i veure la imatge bruna, en el seu vell despertar,
de la nina que entre somnis és tan grat de cariciar.
La Gavina
La Gavina
La Gavina
La Gavina
La Gavina
La Gavina
La Gavina
La Gavina
La Gavina
La Gavina
La Gavina
La Gavina
La Gavina
La Gavina
La Gavina
La Gavina
El grup La Lira
La Lira va néixer l'any 2000 amb aquest nom, ja que anys enrere, amb el nom de Trainera, va estar rodant durant un temps per diferents indrets de Catalunya. Una habanera popular basca ens canta la Lira, José Miguel, o pot ser més coneguda com l'Habanera de Guria.
El grup La Lira
El grup La Lira
El grup La Lira

El grup La Lira
El grup La Lira
El grup La Lira
El grup La Lira
El grup La Lira
El grup La Lira
El grup La Lira
El grup La Lira
El grup La Lira
El grup La Lira
El grup La Lira
El grup La Lira
El grup La Lira
El grup La Lira
El grup La Lira
El grup La Lira
El grup La Lira
El grup La Lira
El grup La Lira
El grup La Lira
El grup La Lira
El grup La Lira
El grup La Lira
El grup La Lira
El grup La Lira
El grup La Lira
El grup La Lira
El grup La Lira
El grup La Lira
El grup La Lira
El grup La Lira
El grup La Lira
Elkind La Lira
El grup La Lira
El grup La Lira
El grup La Lira
El grup La Lira
El grup La Lira
En El grup La Lira
El grup La Lira
Estaturally
La Lira
El grup La Lira
El grup La Lira
El grup La Lira
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
y no resplanto!
Por eso, María Dolores, siendo mañana tu santo, vengo a tu vera y te canto con alegría y placer.
Juan Pérez, Mayoral Juan Pérez.
Unos dicen que a la una, otros dicen que a las tres.
¡Ay, mi longa, mi longa, mi longa mató al hercer! Y me he quedado medio dormido en una rumbia la bajada de un palmar.
y me he quedado medio dormido en una rumbia la bajada de un palmar.
y me he quedado medio dormido en una rumbia la bajada de un palmar.
y me he quedado medio dormido en una rumbia la bajada de un palmar.
y me he quedado medio dormido en una rumbia la bajada de un palmar.
y me he quedado medio dormido en una rumbia la bajada de un palmar.
y me he quedado medio dormido en una rumbia la bajada de un palmar.
y me he quedado medio dormido en una rumbia la bajada de un palmar.
y me he quedado medio dormido en una rumbia la bajada de un palmar.
y me he quedado medio dormido en una rumbia la bajada de un palmar.
y me he quedado medio dormido en una rumbia la bajada de un palmar.
acabarem aquest treball nou del grup La Lira
amb un balset de Joan Rosquelles, La Sireneta.
de l'any 25.
Nits de lluna plena
que es refleteix sobre el mar
Flaqueix sobre el mar
Al cim d'una penya
Hi ha una sirena cantant
D'una gran tristesa
Sols es desprèn del seu cant
Perquè n'és presonera
De la marrava que l'ha creat
Ell es creu puntenada
I a terra ferra mai vindrà
I la sireneta que sols
S'ha avançat l'oreix del mar
Que tot parla si ja se dona
I pot estimar
Caminar per la platja
I escoltar vells poemes d'amor
Pujar de les muntanyes
Respirant els perfums del bosc
Un poc de gavines
De la sirena en sentit
De les cançons tan tristes
Són els estels de la nit
Totes l'emporten
Per consolar el seu neguit
És la pobra sirena
Viu encoixada pel seu destí
Vondria poder ser lliure i lluny
De la zona ser feliç
I de sireneta que sols
Lleves en l'oreix del mar
Que tot parla en si ja se dona
I pot estimar
Caminar per la platja
I escoltar vells poemes d'amor
Pujar de les muntanyes
Respirant els perfums del bosc
I de la sireneta que sols
Lleves en l'oreix del mar
Que tot parla si ja se dona
I pot estimar
Caminar per la platja
I escoltar vells poemes d'amor
Pujar de les muntanyes
Respirant els perfums del bosc
I ballant aquest balset
Que ens ha oferit la Lira
Us desillem una bona diada
Núria Cartañá i Javier Pardina
Esperambus cada diumenge
A dos quarts de Déu del Matí
A Habaneras
Desde el Balcó a Tarragona
Radio
Me hablo en la bahía
Con el viento en libertad
De callos y de manduares
De guajiros y palmares
Hoy os y de su amor
A Habaneras
Música
S runas
Tapañá i Javier Pardina
La Lira
Tapañá i Javier Pardina