Una altra setmana que us oferim des de Tarragona Ràdio els diumenges,
avui, 9 d'octubre de 2005.
Habaneras desde el Balcó.
El meu avi, el meu avi, el meu avi.
El meu avi va anar a Cuba, a porto del català,
del millor barbo de guerra que la forra d'Oltre Mar.
El primoner i el nostre amo i 14 mariners.
Vérem nascuts a Calella, Vérem nascuts a Palafroger.
Quan el català sortia a la mar,
i els de Calella veien un cremant.
Mans de la guitarra solien cantar, solien cantar.
Visca Catalunya, visca el català.
i els de Calella.
Arribaren temps de guerra,
de perfilies i caixons.
I en el mar de les Antigues,
retronaren els canons.
els mariners de Calella,
els mariners de Calella,
i el meu avi amics de tots.
Varen morir a coberta,
varen morir al peu del canó.
Quan el català sortia a la mar,
cridava el meu avi,
papa no és que estàs.
Els palets de bordo no varen tornar,
no varen tornar.
els americans.
Quan el català sortia a la mar,
els nois de Calella veien un cremant.
Mans de la guitarra solien cantar,
solien cantar, solien cantar.
Visca Catalunya,
visca Catalunya.
Visca Catalunya.
Hem començat amb el meu avi,
cantat pel grup Morralla.
Els escoltem ara de Josep Bastons
i Narcís Saoliver,
en mariners de terra endins.
de Clàssia Saoliver.
.
Vaig conèixer un bell pastor,
que ses ovelles manàve,
Cada jour de sol a sol, de s'esplau t'acompanyà, queixa-t'una de cantar-les, queixa-t'una de cantar-les.
Com serà el mar, serà l'op, iran contribuent, serà veritat, cada nit és com la plata.
Tothom que el veu esquina, ple de llogància, diguem-te'n sóc, que veig una altra contrada, es dissa al mar.
Tothom la vida he viscut, aquí l'ambla de la muntanya, i fer diners no he pogut.
Per veure la costa llunyana, sé que hi ha en Mediterrà, canté l'encís d'encel·la.
Sé que hi ha barcos de vella, sé que hi ha maracalera, on les ones van i venen al compàs de la varela.
Com serà el mar, serà l'op, iran contribuent, serà veritat,
Com serà el mar, serà l'op, iran contribuent, serà veritat, cada nit és com la plata.
Tothom que el veu esquina, ple de llogància, diguem-te'n sóc, que veig una altra contrada.
Tothom la vida he viscut, aquí l'ambla de la muntanya, i fer diners no he pogut.
Per veure la costa llunyana, sé que hi ha en Mediterrà, canté l'encís d'encel·la.
Sé que hi ha barcos de vella, sé que hi ha maracalera, on les ones van i venen al compàs de la varela.
Però jo mai no he vist un mar.
Una vanera del composito menorquí, deseado mercadal.
Poc coneguda, però interessant, perquè ens parla de ciutadella de Menorca, morratlla i ciutat de parella.
Diuen que hi ha una ciutat, misteriosa ciutat, bona ciutadella.
Diuen que a dins de la mar va enfonsar bastant la ciutat de parella.
Diuen que fades i bruixes la van encantar fa molts anys en carrera.
Diuen que es desencantarà si un dia se troben set joans i set joanes.
Ciutat de parella, ciutat de parella, ciutat encantada.
Tu estàs enfonsada, ciutat enfonsada, endins de la mar.
Tu ets part de Menorca, tu ets part d'aquesta illa.

Diuen que hi ha una ciutat, misteriosa ciutat, bona ciutadella.
Diuen que a dins de la mar va enfonsar bastant la ciutat de parella.
Diuen que fades i bruixes la van encantar fa molts anys en carrera.
Diuen que es desencantarà si un dia se troben set joans i set joanes.
A sa volera de la mar, si un dia se troben set joans i set joanes.
Ciutat de parella, ciutat de parella, ciutat encantada.
Tu estàs enfonsada, ciutat enfonsada, endins de la mar.
Tu ets part de Menorca, tu ets part d'aquesta illa.
Tu ets part de Menorca, tu ets part d'aquesta illa.
Jo un dia voldria que el teu gran misteri poder esbavar.
El teu gran misteri poder esbavar.
Rafael Llop va fer la lletra.
Jose Maria Roglan, segon tenor del grup Borralla, la música.
i aquest grup interpreta la barca xica.
amb l'esclop d'un pescador,
m'he fet una barca xica,
d'un llapis al palmajor,
i la vela més bonica,
d'un retall de mocador petit,
amb l'esclop d'un pescador.
M'he fet una barca xica,
d'un llapis al palmajor,
i la vela més bonica,
d'un retall de mocador.
Els rems els he fet tallar,
dels coixets d'una puntaire,
i per poder-la empurar,
un am que no t'és gaire,
lligat amb fil de pressa,
amb l'ala d'un papalló,
i una gulla de pinassa.
Faig la canya i el timó,
per si cas i a Maracassa
no es posi gens el gairo.
la xarxa la fa un follet,
amb telò de mosquitera,
que jo conec un indret,
per quan sorti de pesquera,
on només hi ha xenguet matí,
la xarxa la fa un follet,
amb telò de mosquitera,
que jo conec un indret,
per quan sorti de pesquera,
on només hi ha xenguet,
la meva barca és així,
petita com en trona,
i quan solti el blau marí,
dintre la llum de la lluna,
il·lumina-li el camí.
I el dia que arribi a port,
que regat a prop o pas,
bela enfadada i remant fort,
tot el poble farà trope.
Pregunant la meva son,
tothom dirà,
Déu-n'hi-do,
tant de pes que no s'expliquen,
tres urs saps al pes millor,
amb una barca tan xica,
com l'esclòp d'un pes que no.
Del seu treball enregistrat en directe al Castell de Pallallà,
el maig passat,
Morratlla en Soferís,
de Carles Casanovas i Emili Joanals,
malalt d'amor.
Música
Si del mar tu fossis les onades,
ja em volia ser el rocal,
i es farà les teves abraçades,
amb vestitjos de sal.
I si fossis el mar blau,
jo volia ser la nou,
que navega el teu cos,
pa-pam com una manja d'os,
perquè em sembla malalt d'amor.
Si tu no hi ets,
perquè enyoro el teu vessant,
si tu te'n vas,
per això hi cal com més,
vull saber-te sempre al meu costat.
Música
Si del cel tu fossis les estrelles,
jo em volia ser la nit,
per poder llogir-les molt més velles,
dibuixar-les el teu pit.
I si tu fossis valent,
jo em faria venir bé,
per tenir ben a prop,
el teu cor quan confinem de nou,
perquè em sembla malalt d'amor.
Si tu no hi ets,
perquè enyoro el teu vessant,
si tu te'n vas,
per això hi cal com més,
vull saber-te sempre al meu costat,
perquè enyoro el teu vessant.
si tu no hi ets,
si tu no hi ets,
perquè enyoro el teu vessant,
si tu te'n vas,
per això hi cal com més,
vull saber-te sempre al meu costat,
per això hi cal com més.
Per això hi cal com més.
vull saber-te,
vull saber-te,
vull saber-te,
vull saber-te,
al meu costat.
Sembla que l'habanera que sentirem té autor conegut.
Ho dic perquè molta gent hi dóna molt de temps d'ella,
jo mateix,
que era popular,
sense més.
doncs bé,
el nom del compositor és Traiter,
un inglès que es va quedar a viure a Bilbao
i que també va escriure un inglès vino a Bilbao.
Us parlava de la vella Lola.
La Rengua
Después de un año de no ver tierra,
porque la guerra me lo envidió,
me fui al puerto donde se hallaba,
La que adoraba mi corazón
¡Ay, qué placer sentía yo!
Cuando en la playa sacó el pañuelo y me saludó
Luego después se acercó a mí
Me dio un rato y en aquel rato creí morir
Cuando en la playa la bella Lola
Su larga cola no tiene nada
Los marineros se vuelven locos
Y hasta el piloto pierde con paz
¡Ay, qué placer sentía yo!
Cuando en la playa sacó el pañuelo y me saludó
Luego después se acercó a mí
Me dio un rato y en aquel rato creí morir
La Cuba en Italia lloraba triste
Al verse sola y en alta mar
El marinero la consolaba
No lloraba
No llores no la noche hace ahogar
¡Venga todos!
¡Ay, qué placer sentía yo!
Cuando en la playa
Cuando en la playa sacó el pañuelo y me saludó
Luego después se acercó a mí
Luego después se acercó a mí
Me dio un abrazo y en aquel rato creí morir
¡Mola!
¡Mola!
¡Mola!
¡Mola!
¡Mola!
¡Mola!
¡Mola!
Y finalicemos con el grupo Morraya
con una habanera de Ortega Monasterio
que tiene el final de la letra
escrit en euskera
Bichincho
En un rinconcito oscuro de un barrio de San Sebastián
Bichincho
El de la cordero
Hermosas palabras susurra de amor y de felicidad
Cantando a la vida y a la libertad
Maiteina, si tú no me quieres, me voy a amar.
Mañana paseando tu calle ya no volverás.
Porque sin ti no sé vivir.
Mil veces perdido en las olas prefiero morir.
Entonces la bella Maiteina feliz contestó.
No vayas, mi chincho, amor mío, no te vayas, no.
Don hostiga, don hostiga.
¡Qué cosas tan maravillosas en San Sebastián!
Un día llegaron al puerto mutrico cua ranza leal.
Gente es del mar, esta de rirán.
Sus ojos brillaban felices, hablaban su lengua natal.
Y al ver a Maiteina quisieron cantar.
Maiteina, en auzú, maiteina, van maitza sobran.
Y al ver a Maiteina.
Txugabeni, nire potzin.
Txugabeni, nire potzin.
Txugabeni, nire potzin.
Txugabeni, nire potzin.
Txugabeni, nire potzin.
Txugabeni, nire potzin.
Et zgero bitxin txuadegin nera zada,
donostia, donostia.
Txubaitse dala mutu batxin txora barria.
Txubaitse dala mutu batxin,
txubaitse dala mutu batxin txora barria.
I d'Euskadi a Catalunya, des del control.
Núria Cartanyà us ha parlat.
Javier, perdina, fins al diumenge, a dos quarts de deu del matí,
a Tarragona, ràdio i habaneras, des del balcó.
Bañándonos con sudor,
ella me habló en la bahía,
con el viento en libertad,
de gallos y de manduáres,
de guajiros y palmares,
oíos y de su amor.
Mulatae,
Mulatae,
la cubanita,
la cubanita,
y allá en La Habana
me habló de sueños,
de caña dulce y de buen café.
De buen café.
Mulatae,
Mulatae,
la cubanita,
la cubanita,
que allá en La Habana
con su sonrisa
me dio galana
tabaco y rojo.