.
Ella me habló en la bahía
de la isla donde nació
mientras el alba naciente
surgió por el horizonte
bañándonos con su...
Cinco del sis del cinc. Capicúa.
Són compassos de...
Habaneras des del balcó.
En mi frágil barquilla que cruza mi tierra.
A buscar otra playa que pueda vivir sin amar.
En mi frágil barquilla que cruza mi tierra.
En mi frágil barquilla que cruza mi tierra.
En mi frágil barquilla que cruza mi tierra de la mar.
A buscar otra playa que pueda vivir sin amar.
En mi frágil barquilla que cruza mi tierra.
En mi frágil barquilla que cruza mi tierra.
En mi frágil barquilla que cruza mi tierra y cruza mi tierra.
En mi frágil barquilla que cruza mi tierra.
A buscar otra playa que pueda vivir sin amar.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Cap Roig de Terrassa ha cantat la popular Surcando el mar.
De Carles Casanovas, el grup Bergantí i el pirata Joan Torrelles.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Canta somnis de llarga
Des de l'illa de Formentera
Al nord-est de Mallorca
Del cel de Menorca
Fins a l'Emporada
Solta el mar de beure
Fins a l'illa d'Espel Mallorca
Un fa més de cent trenta llunes
Entre les roques
Enterra el pofredor
Fins a l'Emporada
Fins a l'Emporada
Fins a l'Emporada
Fins a l'Emporada
Fins a l'Emporada
Fins a l'Emporada
Fins a l'Emporada
Fins a l'Emporada
Fins a l'Emporada
Fins a l'Emporada
Fins a l'Emporada
Fins a l'Emporada
Fins a l'Emporada
Fins a l'Emporada
Fins a l'Emporada
Fins a l'Emporada
Fins a l'Emporada
Fins a l'Emporada
Fins a l'Emporada
Fins a l'Emporada
Fins a l'Emporada
Fins a l'Emporada
Fins a l'Emporada
Fins a l'Emporada
Fins a l'Emporada
Fins a l'Emporada
Fins a l'Emporada
Fins a l'Emporada
Fins a l'Emporada
Fins a l'Emporada
Fins a l'Emporada
Fins a l'Emporada
Fins a l'Emporada
Fins a l'Emporada
Fins a l'Illa d'Espelmadur.
Un foc, més de centrenta llunes,
entre les roques va enterrar el cofrador, el seu tesor.
Marina Rossell i la seva composició, en castellà en aquesta ocasió,
perquè compta amb la col·laboració de Carlos Canó,
¿De què hablas, habanera?
¿De què hablas, habanera?
Cajita de la nostalgia, canció de ser.
Los que un día te cantaron,
los que fueron y volvieron, que trajeron aquí,
que llevaron allá.
¿Dónde está el color, la calor, el olor,
el charol, el vaivén de la habana?
Habanera, la canción sencilla es buena,
por lo que dice y lo que esconde,
pero que esconde en la habanera.
Historias negras de entreguerra.
Nació la canción de selva,
de historias tristes,
amarradas a su vera.
i un faro que en alta mar il·luminava la pena.
se cruzaba con los barcos que acunaban la pobreza.
¿Dónde está el color, la calor, el olor, el charol, el vaivén de la habana?
Habanera, ¿por qué no cuentas que naciste en tiempos de guerra?
¿Dónde está el color, la calor, el olor, el charol, el vaivén de la habana?
Habanera, habanera, de qué no hablas, de qué no hablas,
de qué no hablas, cómo te olvidaste de eso.
El cantautor de Les Illes, Tomeu Penya,
ens dedica i canta la seva habanera.
i cantautor de les Illes, Tomeu Penya,
i cantautor de les Illes, Tomeu Penya,
i cantautor de les Illes, Tomeu René,
Arefro 900 diules de les Illes, Lleida,
i cantautor de les Illes, da COMEu,
diudem la curacha de�� intermedies.
dintre meu que no rei de fer si no tenc de vora.
I si no vols que mori, torna, torna a fer.
Torna que mor de ganes, perquè entre-te hi ha una venera.
La teva t'escriure un vespre que t'enyorava i que tu no hi eres.
Té una cosa de dolça, que esquil escolta, ai, se enamora.
Com de sa cadència hermosa des teu coset i del seu encar.
Que com un joc s'engronça.
Quan tu passes, sai de gira per mirar-te i pinti tota la mà.
S'atura de peones.
Vaig com un bloco per tornar a vora.
Toca els teus que veis beixar-te a sa boca.
I ensumàs perfum que te'n revolta.
I és que té d'octada dintre meu.
Que no rei de fer si no tenc de vora.
I si no vols que mori, torna, torna prest.
Torna que mor de ganes, perquè entre-te hi ha una venera.
Lá te vas escriure un vespre que t'enyorava i que tu no hi eres.
Té una cosa de dolça, que esquil escolta, ai, se enamora.
Com de sa carença hermosa des teu coset i del seu encar.
Que com un lloc s'engrossa.
Quan tu passes, sai de gira per mirar-te i pinti tota la mà.
s'atura de feona, s'atura de feona.
I pinti tota la mà, s'atura de feona.
Satura de feona, y pinti tota la mà.
Satura de feona.
Torna que mors de ganes per cantar-te.
Ai, una manera.
La te vaig escriure un vespre que t'enyorava
i que tu no hi eres.
Treu una cosa de dolça que esquila, escolta.
Ai, s'enamora.
L'Orfeón d'Onostiarra interpreta de Tomàs Garbizu,
l'habanera guanyadora del primer premi en el Divuitet Festival de Polifonía
i habaneras de Torrevieja, celebrat l'any 1972.
El eco d'una habanera.
L'Orfeón d'un
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
El grup Oritzó canta la popular habanera mexicana
el adiós del soldado.
Ya se divisa en el oriente el alba
y allá a lo lejos la luz de la mañana
y en el cuartel cornetas y tambores
están tocando Diana.
Adiós, adiós, lucero de mis noches
y con soldado al cielo en la ventana
no llores más, no llores alma mía
que volveré mañana.
Ya se divisa en el oriente el alba
y allá a lo lejos la luz de la mañana
y en el cuartel cornetas y tambores
están tocando Diana.
Luego después, cuando la oscura noche
cubrió de sombra los campos de batalla
bajo la luz de un caballero triste
un soldado expiraba.
Ya se divisa en el oriente el alba
y allá a lo lejos la luz de la mañana
y en el cuartel cornetas y tambores
están tocando Diana
que están tocando donde hará.
Ella me habló en la bahía
de la isla donde nació
mientras el alba naciente
surgió por el horizonte
bañándonos con su...
Doncs nosaltres també ens n'anem.
No varia a Cartañà al control,
Xavier Pardina, us ha parlat.
Tornem el diumenge a dos quarts de deu del matí
a Habaneras, des del balcó, aquí, a Tarragona Ràdio.
de la isla, des del balcó, aquí, a Tarragona Ràdio.