Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
A la Núria, de tècnic, a mi mateix, i un munt de virus, que ens acompanyen.
Això també, això també.
Però malgrat tot volem estar aquí.
Jo particularment, si estiguem a mig programa, doncs...
Avui no passa res.
Doncs iniciem en aquest moment el programa 449.
Un programa, atenció, perquè tenim molt, molt i de tot,
com ara us ho comentarem a l'avançament,
que sempre acostumem a fer de continguts del programa.
Anem-hi.
Doncs sí, com sempre tindrem, com sempre des que vam començar
i mentre es duri la campanya, per dir-ho així,
una nova eliminatòria de la sardana de l'any.
Tindrem agenda que, curiosament, per aquesta època de l'any,
hi ha ballades, hi ha concerts, hi ha una miqueta de tot.
Tindrem notícies, però també, a part de les xafarderies
que ens pugui comentar el David,
suposo que molt bona part referint a aquest concert.
Bon tema, avui serà, no?
Però atenció, perquè hi ha altres coses.
Hi ha hagut polèmica aquesta setmana dins el món sardanista.
No només a l'àmbit local, que també,
sinó també arreu del país.
Tindrem un convidat aquí al programa.
Música, ja ho veieu.
Moltes coses, fins a dos quart de dues de la tarda
en aquesta nova edició de l'1, 2 i seguit.
I comencem?
Comencem, doncs, amb la sardana de l'any.
Iniciem una nova edició del concurs
La Sardana de l'any,
que organitza la Federació Sardanista de Catalunya
amb una nova eliminatòria, la 21-ena.
Com és habitual,
escoltarem tres noves sardanes,
estrenades durant l'últim any,
de les quals caldrà triar-ne una.
La que rebi més vots pels oients d'arreu de Catalunya
passarà a la següent fase eliminatòria.
Comencem, doncs,
escoltant la primera de les sardanes d'avui,
la interpreta, la cobla marinada.
Música, ja ho veieu.
Música, ja ho veieu.
Música, ja ho veieu.
Música, ja ho veieu.
Música, ja ho veieu.

Música, ja ho veieu.
Música, ja ho veieu.
Música, ja ho veieu.
Música...





Era la primera sardana de la 21-ena eliminatòria del concurs
la sardana de l'any.
que compta del resultat de la 19-a eliminatòria,
corresponant a l'emissió d'ara fa 15 dies.
la sardana de la sardana de la sardana de la sardana número 1 era la colla vella de Sant Antoni,
de Josep Maria Germà, que va rebre 123 vots.
La número 2 era Sons de Festa Basalú, d'Albert Font, que va obtenir 165 vots.
i la número 3 era Voluntariat, signada per Marti Món, amb 64 vots.
Així doncs, passa la segona eliminatòria a la sardana número 2,
Sons de Festa Besalú, d'Albert Font.
I tot seguit, anem a escoltar la segona sardana d'avui.
En aquesta ocasió, va a càrrec de la Cobla, la principal del Llobregat.
Sons de Festa Besalú
Sons de Festa Besalú
Sons de Festa Besalú
Sons de Festa Besalú
Sons de Festa Besalú


Sons de Festa Besalú
Sons de Festa Besalú
Sons de Festa Besalú

Sons de Festa Besalú
Sons de Festa Besalú
Doncs ben fàcil, ho podeu fer per correu, adreçant-vos a l'emissora, a la vinguda de Roma, número 5B, primer pis, per correu electrònic, a l'adreça undosisseguit arroba tarragonaradio.com
I finalment també es pot votar, telefonar mentre es realitza el programa un dos i seguit, al telèfon 977 24 47 67.
Cal que indiqueu quina sardana és la preferida de les tres que heu escoltat, així com les dades personals, és a dir, nom, cognoms, tele i telèfon de contacte.
Ara donem pas a la tercera sardana d'avui, és la cobla mediterrània.
A la tercera sardana d'avui, és la cobla mediterrània.
A la tercera sardana d'avui, és la cobla mediterrània.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!

!
!
I amb aquesta sintonia donem pas a la nostra agenda d'activitats sardanistes i comencem parlant-vos de ballades de sardanes per avui dissabte mateix a les 12 del migdia i a Fa una estoneta a Santa Oliva amb la Cobla Reu Jova.
Per demà diumenge dia 23 a dos quarts de 12 del migdia a la plaça de la Santa Oliva amb la Cobla Ciutat d'Igualada.
A dos quarts d'una Sant Pere de Ribes a la plaça de Mercè amb la Cobla Reu Jova.
Dijous dia 27 a les 3 de la tarda Salou al Pavelló Municipal d'Esports gran ballada de sardanes amb els alumnes de les escoles de Salou.
I pel proper dissabte dia 29 a les 7 de la tarda Reus a la plaça Prim amb les cobles del col·legi per a Mañanet en suport dels companys del col·legi que preparen el viatge de fi de curs.
I el diumenge dia 30 tres ballades a dos quarts de 12 del matí a Valls al pati amb la Cobla Contemporània dins la Festa de la Calçotada.
A la una del migdia Salou al Passeig Jaume I per a l'Espigó del Moll amb la Cobla Costa Brava.
I també al migdia però en una hora sense determinar a la Bisbal del Penedès amb la Cobla Meravella.
Parlem ara d'un concert dissabte vinent a dos quarts de 10 de la nit a Reus al Teatre Bertrina amb la Cobla Giúmenigola Sabadell dins els actes de presentació de la Guia dels Aplecs de la Sardana de Catalunya, Andorra i Catalunya Nord.
I finalment pel que fa als bars avui dissabte a dos quarts de 7 de la tarda a Tarragona a l'Auditori de Caixa Tarragona.
Presentació de l'espectacle La Dança Màgica pels nens i nenes i el jovent de les bars d'Anseira de Tarragona.
Un recorregut per les danses catalanes a través d'un audiovisual protagonitzat pels infants.
Acompanyament musical a càrrec del grup Cooperativa Folk.
I després de diverses setmanes durant les quals a l'espai de la relíquia hem recordat les diferents sardanes guanyadores del certamen la sardana de l'any en la seva primera època, ara tornem a començar.
Efectivament tornem a la primera edició d'aquell concurs ara per escoltar la sardana guanyadora de l'altre premi que es lliurava cada gal a final, el Premi de la Crítica.
Si la sardana de l'any era triada segons els pots del públic assistent a la festa i les diferents emissores col·laboradores, aquell altre guardol decidien els crítics i comentaristes sardanistes.
La primera nit de la sardana va tenir lloc el 6 de maig de 1972 al Saló d'Actes del Col·legi de la Immaculada de Barcelona amb la participació de les Cobles Barcelona i Popular.
L'esmentat premi de la crítica va ser per a una sardana de Juret Maria Roera, Barcelona la muntanya.
Aquella composició forma part del que l'autor va batejar com a tríptic laietà format per tres sardanes, Barcelona la ciutat, Barcelona el port i Barcelona la muntanya.
Aquest tríptic va obtenir el Premi de Música Ciutat de Barcelona 1970 i pel que fa a la sardana esmentada, Barcelona la muntanya, fou finalista al concurs la sardana de l'any.
Escoltem-la ara en la versió que va fer la Cobla Barcelona en aquella nit de la sardana.
El Premi de Música Ciutat de Barcelona
El Premi de Música Ciutat de Barcelona
El Premi de Música Ciutat de Barcelona
El Premi de Música Ciutat de Barcelona
El Premi de Música Ciutat de Barcelona
El Premi de Música Ciutat de Barcelona
El Premi de Música Ciutat de Barcelona
El Premi de Música Ciutat de Barcelona
El Premi de Música Ciutat de Barcelona
El Premi de Música Ciutat de Barcelona
El Premi de Música Ciutat de Barcelona
El Premi de Música Ciutat de Barcelona
El Premi de Música Ciutat de Barcelona
El Premi de Música Ciutat de Barcelona
El Premi de Música Ciutat de Barcelona
El Premi de Música Ciutat de Barcelona
El Premi de Música Ciutat de Barcelona
El Premi de Música Ciutat de Barcelona
El Premi de Música Ciutat de Barcelona
El Premi de Música Ciutat de Barcelona
El Premi de Música Ciutat de Barcelona
El Premi de Música Ciutat de Barcelona
El Premi de Música Ciutat de Barcelona
El Premi de Música Ciutat de Barcelona
El Premi de Música Ciutat de Barcelona
El Premi de Música Ciutat de Barcelona
El Premi de Música Ciutat de Barcelona
El Premi de Música
El Premi de Música Ciutat de Barcelona
El Premi de Música
El Premi de Música Ciutat de Barcelona
El Premi de Música Ciutat de Barcelona
El Premi de Música Ciutat de Barcelona
El Premi de Música Ciutat de Barcelona
El Premi de Música Ciutat de Barcelona
El Premi de Música Ciutat de Barcelona
El Premi de Música Ciutat de Barcelona
Qualitatiu, formen el cicle Cobla-Cori-Dansa,
que comença avui organitzat per la Fundació Orfeo Català Palau de la Música
i el Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana de la Generalitat.
El cicle manté un esquema idèntic al de les últimes edicions,
un recital de danses tradicionals de nova creació,
un altre de cant coral i quatre de concertisme sinfònic de Cobla,
presentats en sis sessions en diferents dissabtes
als mesos de gener, febrer, març i abril.
La ballarina i el soldadet de plom,
la glossa del ball francès i el muntatge coreogràfic d'ençades de la Terra Alta
són els tres nous muntatges coreogràfics d'Eduard Ventura,
que l'esbar d'ençaira de Rubí presentarà aquesta nit en un programa tradicional
que constitueix un conjunt equilibrat de danses estrictament de real tradicional,
recreacions escèniques de materials tradicionals i creacions coreogràfiques.
La Cobla Sant Jordi, ciutat de Barcelona,
vertebrarà la major part del programa cubolístic d'aquest cicle.
En la seva primera actuació, el 26 de febrer,
actuarà conjuntament amb l'Orfeó Gracieng en l'any del centenari,
oferint, entre d'altres composicions,
l'estrena del poema per a Cor i Cobla de Víctor Cordero, Ciutat Oculta.
D'altra banda, en el concert del 12 de març,
la Cobla Sant Jordi estrenarà la suite per a Orga i Cobla,
que amb el títol de Matèria Orgànica ha escrit per aquesta ocasió Joan Lluís Moraleda
i on es podrà escoltar per primera vegada la simbiosi sonora del nou Orga del Palau de la Música Catalana
amb els instruments de la Cobla Sant Jordi.
El solista d'Orga serà un dels organistes més joves, però més ben preparats dels nostres dies,
Juan de la Rúbia.
La darrera actuació de la Cobla Sant Jordi, ciutat de Barcelona,
en el setè cicle Cobla Cor i Dansa,
tindrà lloc el dia 9 d'abril amb un concert en el que interpretarà obres de tres autors contemporanis,
Josep Solà, Joan Albert Amargós i Javier Boliart,
i una selecció de les peces més carismàtiques d'un dels clàssics de la Sardana, en Juli Garreta.
I encara en l'apartat de concertisme de Cobla d'aquest cicle d'audicions,
cal remarcar l'actuació de la principal de la Bisbal, dirigida per Francesc Casú,
amb un agosarat programa dedicat al piano jazzístic i la Cobla,
amb la col·laboració d'un dels intèrprets catalans més representatius d'aquesta modalitat,
com és el pianista Francesc Borrull, que interpretarà la coneguda obra de George Gershwin,
Robsodin Blu, i la seva composició impromptu per a piano i Cobla.
Això serà el dia 5 de març.
La Federació Sardinista de Catalunya ens comunica que ha canviat de local.
A partir d'ara cal trobar-la a la Via Laietana número 15, tercer quarta de Barcelona,
amb el codi postal 08003.
El número de telèfon es manté i, de moment, no es disposa de fax.
Dimecres ens sorprenia la notícia de la mort, als 82 anys d'edat,
de l'Enric López i Fuentes, fundador l'any 1946 dels dansaires del Penedès.
Els dansaires del Penedès li van donar al darrer adeu, dijous, a la tarda,
ballant en els seus funerals, la sardana que el mestre Agustí Culligrau li va dedicar,
titulada l'Enric del Vendrell, a l'església del Santíssim Salvador.
L'Enric sempre va ser una peça clau en el sardanisme vendrellenc.
A més, un fill seu, el Jordi López, ha ballat en colla i és l'autor de diverses sardanes.
Diumenge, en el duel de Cobles, que es va celebrar a Palau de Congressos de la Cobla,
Rau Jova va interpretar-ne una, l'esperit de la Nova, que fa uns anys va dedicar a la colla Nova Tarragona dansa.
D'alguna manera, doncs, aquell llavor, aquell esperit, en aquest cas sardanista,
segueix en la faceta compositiva amb el fill de l'Enric López.
La Quarta Guia d'Aplecs de la Sardana de Catalunya, Andorra i la Catalunya Nord,
editada conjuntament per les entitats federatives que coordinen tots i cada un dels aplecs de la sardana
a aquestes demarcacions de l'àmbit de la cultura catalana,
ja està enllestida i a punt d'arribar als seus destinataris.
És a dir, tot el públic interessat en el desenvolupament d'aquesta manifestació sardanista.
El tiratge d'aquesta publicació és de 30.000 exemplars.
Enguany, la Coordinadora d'Aplecs de les Comarques Meridionals,
conjuntament amb l'Ajuntament de Reus i la Federació Sardanista de Catalunya,
són els promotors de la festa de presentació de la Guia 2005,
que se celebrarà a la capital del Baix Camp de sabte vinent.
Els actes s'iniciaran a dos quarts de vuit del vespre a la sala d'actes al Centre de Lectura,
on es donaran a conèixer les característiques de la nova publicació
i es pronunciaran als parlaments protocolaris de presentació.
Tot seguit se servirà un sopar fred i la festa culminarà a partir de dos quarts de deu de la nit al Teatre Bertrina.
Ens oferirà un concert de sardanes que serà interpretat per la Cobra Juvenibola de Sabadell.
Com cada any, l'edició de la Guia de Plex ha estat coordinada per la Federació Sardanista de Catalunya
a partir d'un treball en equip de l'Agrupació de Plex Sardanistes de les Comarques Gironines,
la Comissió de Plex Sardanistes de les Comarques Barcelonines,
la Coordinadora de Plex de la Sardana de les Comarques Lleidatanes,
la Coordinadora de Plex Sardanistes de les Comarques Meridionals de Catalunya,
la Federació Sardanista del Rosselló i les entitats sardanistes del Principat d'Andorra.
I l'Ajuntament de Tarragona ha decidit atendre la sol·licitud que li havia realitzat el Casal Tarragoní
per tal que es traslladés el monument a la Sardana, que actualment resta instal·lat al Camp de Mart,
i que se situés a la Rambla Nova.
El Casal va formular aquesta proposta atès que l'actual ubicació fa que el monument passi desapercebut
i lluny dels llocs on habitualment es realitzen activitats sardanistes.
A més, a la Rambla, un dels indrets on es fan la majoria de les ballades,
també estarà més a l'abast dels ciutadans en general.
Concretament, el monument se situarà al primer tram de la Rambla,
a prop del número 33 i del carrer de Sant Agustí.
De cara a aquest trasllat serà netejat i reinaugurarà el dia 27 de febrer al migdia,
en el transcurs d'una ballada de sardanes que anirà a càrrec de la cobla a la principal de Tarragona
i que també servirà per comemorar el 48è aniversari del Casal Tarragoni.
El monument a la Sardana és obra de l'escultor Josep Maria Brull Pagès
i es va erigir amb motiu de la proclamació de Tarragona com a ciutat pubilla de la Sardana l'any 1973.
Recordem que durant tot un any la ciutat va ser la capital del sardanisme
i bona part de les activitats es van portar a terme al voltant del monument,
a la vora de l'estany que hi ha al Camp de Mar, aleshores recentment inaugurat.
I una altra cita important per al sardanisme tarragoní,
encara que aquesta vegada segurament cal fer aquesta valoració extensiva a pràcticament tota Catalunya,
és l'homenatge que s'oferirà al mestre Tomàs Gil i Membrado amb motiu del seu 90è aniversari.
Tindrà lloc el diumenge 17 d'abril i és una iniciativa conjunta de la cobla a la ciutat de Terrassa,
que el mestre Gil va dirigir durant anys,
i del Casal Tarragoní, comptant amb el suport de l'Ajuntament de Tarragona.
El migdia hi haurà ballada de sardanes amb la cobla a la principal de Tarragona,
mentre que a la tarda es farà un concert del Teatre Metropol a càrrec de la cobla a la ciutat de Terrassa.
Es preveu que durant aquest acte, a banda que moltes entitats i persones a nivell individual
es puguin adherir a l'homenatge,
l'Ajuntament de Tarragona lliuri el mestre el títol de serveis distingits.
Doncs una bona tanda de sardanes,
i potser que deixem aquelles notícies,
una bona tanda de notícies de sardanes, millor dir,
potser que deixem la resta de notícies que podem enquadrar
dins l'apartat de xafarderies,
i atenció també,
una part més polèmica
que deixarem per l'apartat de textos,
doncs que tornem a la música.
Sí, doncs escoltem ara una sardana actual,
la interpreta la cobla Montgrins,
i és obra del seu tible primer,
en Marcial Artiaga.
Es titula Per tu, Oriol.
Es titula Per tu, Oriol.
Es titula Per tu, Oriol.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
No ho sé!
que no sortirà!
no sortirà el campionat!
Fins demà!
intentarem!
que sap que ve!
dir!
que sap molt!
que no hi participin!
però bueno!
és un avantatge!
el campionat!
molt egoista!
A la part competitiva!
a la part competitiva!
És un avantatge!
que em sap greu per la colla que sigui!
Falta ser si és un acabat davant o darrere!
i pel món sardanista!
perquè hi hagi menys colles participant en un campionat!
Bueno però!
a veure!
que està molt malament!
però!
hem de pensar també!
que més malament estan en categories juvenils!
o infantils!
que aquí sí que falta jovent!
no?
Això seria un altre debat!
no?
que també en parlarem!
no a Àngel!
però bueno!
doncs això!
a veure si dissabte que veia!
podem donar notícies!
quines són les dues colles!
que no participaran en guany!
el campionat!
La Tarragona Dança!
no varia!
no!
la Tarragona Dança!
pel pòdium!
a veure si serà la Tarragona Dança!
no!
Barcelona!
Barcelona!
Barcelona!
Barcelona!
i molt menys!
i molt menys!
amb això específica!
sí!
quan comença el campionat!
doncs el calendari oficial encara no ha sortit!
no!
normalment
sempre és el març-abril!
la competició oficial!
la competició oficial!
concursos m'imagino que a partir del març ja començaran a haver-hi!
que també ho anirem comunicant però!
el calendari oficial de concursos!
Per cert, el web de la Federació de la Unió de Colles Sardanistes
surt un enllaç, digueu-li com vulgueu,
on posava convocatoris de concursos,
cliques allí i no surt res.
No n'hi ha convocatoris.
Està preparat perquè, a més a més,
a la pàgina web de la Unió de Colles
també vaig entrar aquesta setmana
i ja han anunciat les diferents reunions
de les diferents categories
per confeccionar una miqueta el campionat.
I tot són la setmana que ve.
Llavors, una altra cosa,
una altra notícia dels dansàires del Penedès
que ens hem assabentat
que el dia 21 al dia 28 de febrer
se'n van aquests set dies a Egipte.
És un viatge que ja van fer fa 25 anys
i aquest any ho han tornat a fer.
És una colla molt viatgera.
Molt viatgera.
Al llarg de la seva història han estat pràcticament tot el món.
molt amb ells ens fan.
I sempre portant les sardanes a tot arreu
perquè allà on van organitzen una...
Bueno, com a mínim es fan una foto ballant.
Fan una foto ballant.
Com a mínim, això.
Però bueno, ja s'hi ballen gaire, llavors, però vaja.
A veure, que tots són motius
i tots són al·licients
i tots són motivacions.
I aquesta colla, si destaca per alguna cosa,
és per els viatges que arriben a fer.
Doncs això, que molt bon viatge.
Digues, digues, mira Rosa.
No, home.
Destaca per altres més coses.
És que si algú em t'està sentint
deu dir que només viatgen.
No me refereixo que vull dir que Déu-n'hi-do
quina colla de viatgers.
Que fan moltes altres feines.
Sí, jo recordo que...
Encara han d'organitzar molts concursos.
Encara hi havia allò del taló de ser,
diguem-ho així,
que van estar a Moscú.
Fa bastants anys, això,
i els he vist també...
No els he vist,
però he vist fotos d'actuacions, diguem...
Van anar al Vaticà, també.
Això és més recent.
Una foto amb l'audiència
que els va fer el papa.
Tenim alguna altra cosa de colles, no?
Sí.
Llavors també s'està organitzant
per el dia 20 de març
una trobada de colles campiones.
Això serà a Esparreguera.
Amb motiu de la proclamació
de la Capital Cultural 2005,
doncs un dels actes serà
aquesta trobada de colles campiones.
Del Campeonat de Catalunya.
Del Campeonat de Catalunya.
De cada categoria.
De cada categoria.
És a dir, violetes del Bosch...
Exacte.
I...
Hi ha un però, eh?
I nova terrenolança
que no podrà assistir.
No, no, jo dic en categoria gran.
No podrà assistir?
No podrà assistir
perquè justament en aquelles mateixes dates
estan de viatge a Londres.
Ah, som a Londres.
Una altra colla viatgera,
no tant com voldria, però...
Sí, exacte.
Molt bé.
I ara...
Entrem...
Ah, digues, digues.
Ai, sí.
Volem fer referència a això?
Sí, sí, sí.
No, és que és curiós.
Mira, per què és curiós.
No pas perquè...
A mi se'm va escapar, eh?
Això ho ha portat l'Àngel.
No, que surti al diari
que anunciin que una persona es jubili.
És curiós.
És curiós.
És habitual, home.
Es jubila molta gent cada dia,
però és que, clar,
aquest personatge és prou conegut,
entre altres coses,
dins el món sardanista.
L'Antoni Guerra,
un home vinculat als pastorets,
al teatre Atenia, crec...
60.000 coses,
d'aquelles persones
que es mouen molt
dins l'àmbit cultural
i, lògicament, també dins l'àmbit sardanista.
Exacte.
I, darrerament,
relacionat amb la colla de veterans Tarragona.
I és curiós perquè surt...
Darrerament perquè fa gràcia,
perquè és una persona que coneixes,
que es jubila de la seva tasca
al Patronat Municipal de Turisme de Tarragona,
una altra faceta, doncs,
que també el fa més conegut.
Bueno, prendrem nota
i així el dia que es jubili la Tessa
o l'Àngel o la Maria Rosa
traurem un article.
Encara farem el programa
per quantes edicions portaran?
Estaria tot un èxit
si féssim el programa
en aquells moments.
Oh, espera.
Més coses, David.
I, home, ara entrem, no?
Perquè ens estem allò
aguantant les ganes, no?
El duel de cobles
del passat diumenge, dia 16,
el que va donar de si.
Suposo que no seran opinions
allò completament...
com ho diria...
lliures.
No, lliures sí,
però tots hi hem estat implicats
amb la festa i això potser ho condiciona una mica,
però bé, són opinions.
I lògicament estem oberts
a totes les que ens puguin arribar,
els seguidors.
Però, fet aquest preàmbul,
digues, digues.
No, bueno, només això,
comentar, doncs,
l'èxit rotund,
crec,
ja posareu cullerada,
com deia la Maria Rosa,
que va ser tot un èxit rotund.
el concert en si,
l'organització,
les cobles
van fer un paper molt digne,
tot i el que havíem comentat abans
de la injustícia,
diguem-ho d'una manera,
d'haver guanyat
la principal de Tarragona
contra la Reus Jove,
però, bueno,
suposo que va ser
una qüestió
de comptar...
Descombrar cap a casa?
No, no, no.
Va ser la forma de comptar.
Sí, perquè havia...
La primera part
era la part competitiva, no?
Tinc còpia del resultat.
Eren tres sardanes
i, senzillament,
la primera sardana
131 vots,
a 123,
diferència molt curta.
Va guanyar
la principal de Tarragona.
I val a dir que,
per la gent que no hi entén,
potser era molt més resultona
la de la principal de Tarragona
que no pas la de la Reus Jove.
La segona sardana
era per part de la principal de Tarragona
la Polca,
com es deia,
no surt el nom aquí,
a més la Blanca, sí,
158 vots
a 96
per l'obligada
de la Reus Jove,
que era de dos fiscorns.
Aquí jo ja estic d'acord.
Més diferent.
Home,
el Flaviol del Jordi Salabert
doncs és molt Flaviol.
No, i a part que...
És un noi que...
que ho fa molt bé.
I la peça també entra molt bé,
tot i que l'altra
no estava pas malament.
I la interpretació...
Però és molt més agraïda.
I on sí que tampoc hi havia color,
doncs era la tercera sardana,
que aquesta sí que la va guanyar
la Reus Jove,
70-184.
allà hi va fer molt
la interpretació magnífica,
però perfecta pràcticament,
de Terranos de la Pobilla.
I em sembla que també
el fet que sigui aquesta sardana,
que sempre agraden molt
i pels Terranos
és molt apreciada.
Però si sumes els totals
el pots, al marge de cada sardana,
guanya la Reus Jove.
Exacte.
El que passa és que
decidir, doncs,
guanyar per rondes,
ciclar per rondes,
evidentment.
Exacte, el fer-ho per rondes...
El que passa és que el Regús,
jo penso que
els que érem allí
i els que, doncs,
vam estar a la segona part
del concert,
que no tenia res a veure
ja amb el duel
en si de les cobles,
no?
Però després també veies
que realment,
doncs,
després la Reus Jove
va tocar,
de veritat,
siguem sencers,
però molt millor
les altres peces.
Molta...
Però molt millor.
Molt, molt, molt.
Per això ja ho sabíem,
era una coble
que ho fa molt bé,
per això, precisament,
a Tarragona
la lloguem sovint,
sempre que es pot,
tant el Casal Tarragoni
com la Grupa Socialista
de Tarragona Dansa
compten amb ells
moltes vegades
i penseu que venien
al concert
amb només un assaig,
la majoria són estudiants
i estan d'exàmens,
però vaja,
és allò que...
No, però la qualitat
hi és, exacte.
Tot i que la principal
de Tarragona
hi va fer un esforç
molt considerable.
No, i que ho va fer bé.
A més bé,
s'està rejuvenint,
que està incorporant
músics nous
i tots bastant joves,
però que encara els hi falta
bastant per arribar
al punt tècnic
de la Reus Jove.
És una miqueta
l'únic que va acabar
una miqueta mal de regús,
no?
Potser...
Tant per part dels
que hi eren presents,
els que ens van adonar
que el resultat
no era massa just
i sobretot
per la Reus Jove,
pobres que van marxar...
Una mica així,
decebuts.
Decebuts.
Però bueno,
també s'ha de tenir en compte
una miqueta
que la majoria de públic,
el 85%
eren de Tarragona.
No, però jo no crec
que això influeixi, eh?
Jo crec que sigui...
En part potser sí, eh?
Perquè la gent gran...
No.
La gent molt gran
que no hi entén...
No, jo crec que va ser
l'encert en agafar les peces.
Això també.
La principal de Tarragona
va tenir incert.
Clar, ha batit de gràcia
amb el duel.
En el duel, en el duel.
Perquè després es va veure
claríssimament qui era...
Exacte.
Llavors penso que
si la principal de...
Ai sí, perdó,
o si la Raú Jove
hagués fet una miqueta millor
a l'hora d'escollir les peces
o més motivadores
pel públic així,
diguem-ne,
doncs ja ho hauríem vist.
No crec que hagués anat així
perquè fossin de Tarragona.
Penso, eh?
Una miqueta també, suposo.
Tot, com això,
com tot és opinable.
Clar, la primera sardana
els agafen d'aquesta lluita sol
de Joaquim Serra,
una sardana magnífica,
però que té una melodia,
té un...
Entra bé,
i es pot tocar
i la toquen de fet habitualment
amb ballades també.
L'altra,
és una sardana
pràcticament desconeguda,
però és una sardana magnífica,
però és allò,
és una sardana de concert
que potser,
pels que no estan acostumats
als concerts,
costa d'entrar.
Homenatge al monstre doldrà
d'Agustí i Burgunya
en van fer una creació,
realment,
la Raú Jove.
És així.
I potser la part de l'obligada,
el Bural de Pals,
és una sardana obligada,
és una sardana obligada,
és a dir,
difícil pels dos solistes,
el conjunt de la cobla,
poca broma,
però la Marla Blanca
és una polca
i és allò
que entrevé també,
és dolceta.
I el que ve a reforçar
la meva opinió.
I el Flavió,
el magnífic també.
Que no té res a veure
amb la ciutat,
és el que dèiem abans,
que si sumes
el final de vots,
per molt poc
va guanyar
la principada de Tarragona.
Per tant...
Que em penseu?
Una mica, sí.
A vereu,
ja ho hem dit,
ja ho hem dit,
això ja hem dit les opinions.
i aquí seguiríem.
Lliures i personals.
No, sí, perquè si parles amb gent,
amb gent molt gran
que estava allí
que jo vaig parlar
i molts,
ai, és Tarragona, Tarragona.
Doncs clar,
què vols fer, no?
Clar, jo me'n refreixo
gent de 70 i 80 anys,
vull dir,
gent que es compra a casa,
està claríssimament.
Ah, veuríem
que hauria passat
si s'hagués fet a Reus,
també,
potser hauria passat el mateix,
no ho sé.
No ho sé.
Potser en aquest cas
hauria estat justificat
pel fet que la cobla
potser sí que era superior.
Però, de totes maneres,
molt bé la festa
en quant a participació
de públic, no?
Total, total.
El dijous,
ja ho vam comentar
la setmana passada,
ja estaven totes
les invitacions
exhaurides.
Gent trucant,
demanant.
Sí, van trucar,
es van trobar
amb moltíssima gent,
una vintena
de persones
que van presentar-se
sense tenir invitació
per si tenien
la possibilitat
de poder entrar.
Al final
vam poder
adequar
la sala
posant més cadires
que ens van deixar
al Palau
i vam poder venir
a entrar tots
els que van vindre
al Palau.
I molt bé.
La festa en si,
suposo que,
i és que ho vaig veure
des d'una perspectiva
diferent
que feia el presentador,
suposo que
es va
agradar.
La gent va disfrutar,
almenys,
des del nostre punt
d'organització,
que també hi era
la Maria Rosa,
la gent disfrutava.
I també jo trobo
que va ser una cosa
de mesura
molt correcta,
perquè el duel
també,
si ho haguéssim fet
molt més llarg,
molt més rondes,
potser s'hagués fet
cansat.
Penseu que normalment
en un concert
l'escobla
es toca en cinc
i cinc sardanes,
cinc a primera part,
cinc a la segona.
Si haguessin complert,
diguéssim,
el que habitualment
es fa,
hauria estat llarguíssim.
Sí,
però jo penso que va ser
la mesura justa,
tres sardanetes de duel
i llavors
a la segona part
que ja va ser
més emotiva
perquè ja eren
totes les sardanes
dedicades a l'agrupació
o a persones de l'agrupació
i l'estrena
ja va ser
espaterrant.
Ara en parlarem d'això,
sinó que l'escoltarem.
M'he caigut.
Ah, vale.
Fem l'apunt
dels mitjans de comunicació,
ràdios trucant,
fent entrevistes
al president,
els diaris
en van parlar
abans i després,
passa que
en van parlar
de maneres
diferents,
no?
Diferents.
Potser la més...
Home,
el que també
estem contents
des de l'agrupació
és que ha tingut
molt de ressò
i això és bo
per l'agrupació,
es bo per la ciutat
i es bo pel sardanisme,
crec.
Potser no va estar
tan encertat
el tractament
posteriori
del diari de Tarragona,
potser es va
remarcar massa
això del final
que la principal
de Tarragona
gana a la Reu Jove
en el duelo de Cobles
i la manera de dir
després
potser quedava
massa dur
com un triomf
d'una sobre l'altra.
Jo aposto més
per la crítica
que de fet
és comentari crítica
del punt
que a part d'anunciar-ho
en portada
després ho titulava
Duel de Cobles
al Palau de Fires
de Tarragona
i el darrer paràgraf
venia a dir
a veure si trobo
el punt
diu
si no obstant
si alguna cosa
va quedar ben clara
a banda dels resultats
que la rivalitat
de Tarragona i Reus
i el debat
sobre la cocapitalitat
va ser relegada
en un segon terme
per un concert
de Cobles
mestís
i absolutament amistós
i engrescador
que va lluir
en totes les seves peces
i en que no hi va haver
més vencedor
que l'esforç
de reivindicació
que les dues Cobles
en aquest cas
l'agrupació sardinista
Tarragona Dança
van fer
per normalitzar
el món de la sardana
a les dues ciutats
i arreu de Catalunya
probablement
o de ben segur
aquest concert
mostra l'altra cara
més engrescadora
de la polèmica
sobre si Tarragona
ha de compartir
o no la cocapitalitat
amb Reus
la capitalitat
perdó
si una cosa certa
és que almenys
alguns tracten
la polèmica
de la millor manera
possible
sense haver d'anar
a debats pocs sucosos
i campanyes
una mica innecessàries
tot això
després d'haver comentat
el funcionament
del concert
i d'una manera
bastant digna
i correcta
i això ha signat
per l'Albert
Agençà
i ara sí
potser parlem
de l'estrena
de l'estrena
sí
hi havia l'emoció
i ho vam plantejar
dissabte passat
que no se sabia
públicament
qui era l'autor
se sabia
que hi havia
una sardana estrena
el que passa
que l'autor
que havia
compost aquesta sardana
restava
amb l'anonimat
fins
l'hora
de tocar
el mateix concert
i bé
i bueno
i es va portar
en secret
fins al final
i la sorpresa
bueno
tu vas ser
diguéssim
un dels protagonistes
que et van donar
el sobre
amb la partitura
amb la dedicatòria
i amb
home jo
reconec que em vaig emocionar
i va quedar ben evident
perquè no sabia
el que deia
i a més a més
una part de la dedicatòria
estava dedicada
a l'agrupació
exacte
els companys de la colla
per part de l'Alfred Obat
president de l'agrupació
s'han estat reonadant-se
a veure això
que és qui va ser
home però va haver
una part de dedicatòria
a dos companys
que ja no hi són
de la colla
i això home
va acabar de tocar la fibra
ho he de reconèixer
no res
però bé
la sardana
es va tocar
per la reu jove
per la reu jove
i una sardana
magnífica
crec
molt maca
va comptar l'Alfred
amb la col·laboració
en l'arrangement
de l'Eduard Cendra
contravejista
de la reu jove
i potser el millor
que podem fer
és escoltar-la
a veure
ja que el temps
se'ns tira sobre
a la una i dos minuts
i tenim encara
una part important
de programa
amb convidats
aviat
entrarem
en aquesta qüestió
anem a escoltar
25 i seguim
d'Alfred Abad
amb la cobre
la reu jove
tal i com la va interpretar
la sala de títges
diumenge passat
d'Alfred Abad
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
va!
Fins demà!
!
no recordo!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Tampoc!
Tampoc!
Tampoc!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
аш!
Fins demà!
Fins demà!
De totes les formes jo cada any quan no hi va haver esbar ni de Santa Degna ni de
el de Saida de Tarragona cada any el festival de Cors de Claver a la
plaça La Font que es feia danses tradicionals cada any hi vaig muntar el festival també
però cada any muntava el festival de dansa catalana.
un any de Vilavella!
un any de Vilavella, un any de Lleixá, un any qui fos però jo cada any vaig portar un esbar
de Tarragona.
I als anys 80 reneix...
I a l'any 82 va néixer l'Esbar d'Ensalla de Tarragona
i en aquesta època, doncs, diem-ne més forta,
perquè, doncs, primera, llavors depeníem d'educació de descans, una miqueta,
i ara no, ara és un esbar independent totalment,
com ho és el Santa Tegla, com si són esbars apujats per socis i prou.
I que segueix plenament actiu,
i entre altres coses, cada any per les festes hi ha unes actuacions...
Sí, sí, sí.
Diguéssim típiques d'esbars, però també...
Sí, un any per Sant Tegla, ens anem alternant amb l'altre esbar,
i, doncs, cada any fem un festival al Plaç de la Font,
o sigui, normalment davant de l'Ajuntament,
i després, bueno, a part d'això, doncs,
després fem el festival de presentació de temporada,
i, bueno, i després també avui fem un altre festivalet, no?,
amb la Canalla.
Ah, en parlarem, en el cas d'això.
També el que són les festes, el Seguici, els esbars de la ciutat,
i han participat deciditament.
Bé, jo, el que potser no s'ha sapigut massa,
és que gràcies al Carles Llorac i a mi,
el Seguici Popular es va refer a Tarragona, eh?
O sigui, que vam fer una reunió amb l'Alfred Fort,
el Pep Fèlix Ballesteros, el Badia, el Carles Llorac i jo,
que vam fer, vam, vam, sí, vam dir,
bueno, hem de treure a cada esbarra,
hem de treure un parell o tres de coses,
i ells van treure dos o tres valls,
i nosaltres també vam treure dos o tres valls,
i a partir de llavors va vindre la renaixença,
diem-ne, del Seguici Popular.
Algú s'haurà d'encarregar d'escriure tota la...
Aquest Recupera les festes.
Jo, el positiu és que s'hagi fet,
i que sigui, i que vagi bé.
A mi, que se'n recordi, no m'importa mai, la veritat.
Potser molta gent jove sabrà,
òbviament la gent jove sap que les festes de Tarragona
són de les més importants del país,
i sí, potser els hi són aquí, hi ha hagut una recuperació,
però clar, hi ha algú que ho va empènyer, això.
Sí, bé, és que el Pep Fèlix va tindre la idea,
van parlar amb l'Ofred Forca,
llavors estava a l'Ajuntament,
d'aquí a Tarragona, ara està el de Reus,
i llavors va cridar a mi,
i al Carles,
i ens vam reunir tots tres o tots quatre o cinc
allà de l'Ajuntament,
i vam dir, bueno, doncs s'ha de tirar endavant,
perquè llavors només sortia el Vallbastons,
no sortia res més.
Els gegants...
Els gegants, els negritos i els nanos,
i una colla de castells.
Ja ho ha avançat, avui hi ha una activitat
dedicada als més petits,
per això el senyor Salvador Fa ha vingut acompanyat,
el Joan Lluís Panyol Ver,
què ens pots explicar d'això?
Bé, bon dia.
Doncs una mica, a veure,
el que intentem dintre de l'esbar,
que hi ha diferents seccions,
estan els més petits,
que d'alguna manera és la pedrera de l'esbar,
llavors el que intentem és que cada any,
al gener, facin un festival que podíem dir el més fort,
no vol dir que no actuem després de la resta de l'any,
però d'alguna manera és el seu festival
i on ells són els protagonistes i on actuen sols,
perquè altres són actuacions amb altres esbars,
amb altres grups,
aleshores, clar, ja no són només ells,
en canvi avui ells sols,
les tres seccions que tenim són els protagonistes
i totes les mirades estan posades en ells.
I què es farà exactament?
A veure, el que intentem una mica
és dignificar les seccions infantils i juvenils.
I hi ha vegades que es tendeix a,
com que són petits,
que no tenen importància,
però, a veure, de fet,
com diem, és la pedrera
i si no confiem en ells,
doncs malament anem.
Aleshores el que intentem
és que ells se sentin contents i feliços
del que fan
i intentem que el seu festival sigui important.
Aleshores el que fem aquesta tarda...
ve que hi ha una llista de nois i nois
és bastant considerable, no?
Sí, no, la veritat és que no ens falten,
però, a veure,
s'ha de tenir en compte que,
a veure, com aquestes coses de petits,
a vegades entren, a vegades surten,
i l'interessant és que es vagin mantenint
i que siguin els mateixos
perquè, a veure, vagin agafant confiança,
ells mateixos els vagi agradant
i després puguin continuar
amb les seccions del cos de dansa,
que és el que interessa
que després porti la nostra dansa
arreu de Catalunya i arreu de l'estat esbanyol.
i farem un espectacle
que hi ha com una mena d'argument, veig, no?
Sí, el que intentem és que el...
o sigui, els espectacles que fem
tinguin un sentit,
més que res per no fer danses així sueltes.
Aleshores hi ha la possibilitat
de donar-los un sentit.
Enguany hem agafat...
es diu la dansa màgica
i és un argument d'una nena
que està intentant...
no ho expliqueu, eh,
si no, després no anireu a veure-ho.
Però, bueno, que està intentant
aconseguir una cosa
i entre les seves cabòries
i les seves històries
van apareixent valls
i al final ho acaba aconseguint,
que per això és un final feliç,
si no me l'aniríem.
Tot un seguit de danses,
el punxonet, l'indiot, etcètera, etcètera,
fins a arribar a la bolongera,
al final s'ha d'anar curta,
amb música en directe.
Sí, sí, sí.
Ja et dic,
la nostra intenció és que
els festivals que fem amb els nens
siguin els més...
a veure, amb més conjuntats possibles
i amb les màximes garanties
que allò agradarà al públic
i amb ells mateixos
i se sentirem més satisfets.
Aleshores, clar,
el que costa a vegades
és no anar amb música enllaunada,
que és el més senzill.
i aleshores ens acompanya
el grup que es diu
la cooperativa FOLC,
que són quatre persones
i que ens acompanyen ja
diferents vegades,
ja ens han acompanyat.
Això serà l'Auditori Caixa Tarragona
avui,
a les quarts de set de la tarda,
és obert a tothom?
Sí, sí, està obert a tothom.
L'entrada és gratuïta
i condicionada a l'aforament de la sala.
Esteu tots convidats
i ja dic que és una mica,
bueno,
intentem que hi hagi danses,
que hi hagi un audiovisual
que l'acompanya tota l'estona,
la música en viu
i que us agradi.
Senyor Salvador Far,
ja veu que,
suposo que,
a més a més de la satisfacció
del guardó,
aquest títol que li dóna a la ciutat,
veure que hi ha gent jove
que segueix...
jo per això
quan m'ho vas preguntar
vaig dir
que vingui el Josep Lluís
perquè,
a més a més,
ells són els que ho porten,
això.
Jo ja,
jo em dedico,
únicament i exclusivament
es pot dir
al cos de dansa,
ara.
O sigui,
i de totes les formes,
la direcció artística
de l'Esbart
ja la porta la Maria Clausta,
la meva filla.
O sigui que,
jo ara faig de director tècnic.
O sigui que...
Però avui quan mirarà,
quan anirà,
suposo que anirà aviamment
a l'Auditori Caixa Tarragona
i veurà tota aquesta canalla?
Esclar,
el seu sexe de veure.
O sigui,
l'important
és que vegis
que,
doncs,
el que has sembrat,
el que has fet,
el que has iniciat
té una continuïtat.
Això és el més important.
Doncs gràcies per estar amb nosaltres.
Gràcies a vosaltres.
Sí,
que s'oblidem.
Gràcies.
I potser podríem acabar,
que millor,
doncs,
que escoltant música
extreta d'un disc
que van publicar
precisament
a l'Esbart d'ençà de Tarragona
fa uns anys
i així agafat a...
sense triar-ne especialment cap,
hem agafat
el Vall del Corre,
del Vall d'Espí,
l'arranjament de Jordi Núñez,
amb la colba contemporània,
no sé si és tan repertori
encara aquesta.
Sí,
sí,
sí.
Doncs anem a escoltar-la
i gràcies un cop més
per estar amb això.
A vosaltres.
A vosaltres.
a vosaltres.
A vosaltres.
i gràcies.
A vosaltres.
A vosaltres.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!