Sabeu? Fa uns quants anys, de fet els tres últims del segle XX i els cinc primers del XXI,
que li donem voltes a això que s'anomena música.
N'hem parlat i gaudit des de tots els vessants d'aquesta música,
i encara que no ho pugui semblar, encara ens queden moltes coses a dir respecte a aquesta disciplina artística.
Si fa unes setmanes parlàvem dels discos de grans èxits com a fórmula infal·lible a l'hora de fer diners per part dels músics en hores baixes
i, sobretot, per part de la indústria discogràfica, ara és el moment de centrar-nos en els discos de promoció,
una altra fórmula de màrqueting que serveix també per engraeixar els comptes a curt termini del monopoli musical.
Us volem presentar, doncs, una relíquia dels 80,
un disc de promoció de la casa britànica Virgin, del 1983,
quan van a complir els seus primers deu anys de vida.
Aprofitant l'esdeveniment, es van fer grans, tot obrint sucursals arreu del món.
Aquest disc és un catàleg del bo i millor del segell avantguardista Virgin.
I could never keep a beat
Too busy in my paradise
But in a good island high office
And something that got a place inside
When all is said and all is done
My head's down work with the fire and steel
If I shouldn't play your part
To be a worker
To be a worker
While all the time you dance around
And things got stuck in work to play
And I couldn't think of it's a cold blue
When all the time you dance around
When all is said and all is done
My head's down work with the fire and steel
If I should play your part
To be a worker
To be a worker
I should play your part
To be a worker
The only time you dance around
Cause all the time you're taking
It's a worker
I should play your part
To be a worker
To be a worker
To be a worker
To be a worker
I would accomplish
To be a worker
To be a worker
To be a worker
To be a worker
He should is a worker
Yo tror
To be a worker
He mustloo
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
El grup que tocava aquest tema del 83 s'ha fet anomenar China Crisis
i és una d'aquelles formacions que havien de ser presents dins del catàleg de la Virgen
perquè si per alguna cosa es va caracteritzar aquest segell als 80
i a hores d'ara també, evidentment, perquè ha seguit l'evolució
es va caracteritzar per això, per donar veu, en aquest cas ensenyar, mostrar la música
dels grups que anaven un pas més endavant dins del panorama musical.
Doncs és el que farem avui.
Repassarem aquest catàleg de promoció d'aquest disc del 83, de la Casa Virgen,
on podem trobar coses molt, molt interessants.
Radioactivitat
Un programa de Tarragona Ràdio, dedicat a la música tecno i alternativa dels anys 80.
Un programa de Tarragona Ràdio
Bona nit, benvinguts a una nova edició de Radioactivitat.
Radioactivitat, un programa amb efecte 2000.
Anem a encetar el programa número 260
quan ja fa 1.904 dies que vam estrenar aquest segle XXI.
Bona nit, bona nit.
Bona nit la practica
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
De les propostes interessants que ens portava la Casa Vergen,
el 83 hi podíem trobar aquest grup especial.
Eren els Flying Packets,
una formació que no necessitava de cap instrument musical
per fer sonar la seva música,
perquè la seva música eren les seves veus.
Eren unes veus molt ben acoplades, molt harmonioses,
i que, amb l'ajuda dels efectes especials a s'estudis
d'enregistrament, aconseguien aquest efecte d'harmonia
i de semblança amb algun que un altre instrument.
Aquí ens recorda els teclats, els sintetitzadors,
però bé, tot són trucatges d'estudi i tot està fet amb veus.
I ells, el 83, triomfaven amb aquest tema que acabem d'escoltar,
l'Only You, una cançó que va donar la volta al món,
però que, gràcies a la vergen que es va arriscar
a donar veu a aquesta formació,
doncs, van poder arribar allà on havien d'arribar.
I és per això que avui volem repassar aquest disc de promoció,
aquest catàleg, on podem trobar formacions com aquesta,
que, doncs, abans de triomfar, evidentment,
tot és risc i la van encertar.
I també podem trobar formacions, ja una mica més normaletes,
com els Culture Club, liderades pel Boy George,
que feien cançons, doncs, més o menys normaletes, en aquest cas,
però també n'hi havia d'altres que se sortien del camí,
i és per aquí que volem anar.
Per això que escoltem ara un tros d'un dels temes del Culture Club,
que estan inclosos en aquest disc del 83, de la Vergen,
víctimes, però de seguida escoltarem un tema del Boy George,
que, en aquest cas, sí que va cap on volem que vagi nosaltres.
I aquí, aquesta és una cançó bastant normaleta,
de Culture Club hem de dir
que sí, que van fer coses
molt interessants, però la que està
inclosa dins d'aquest treball,
aquest catàleg, doncs és bastant
convencional, víctims, però el que dèiem
que ara tot seguit
escoltarem una, a càrrec
del Boy George, el 1987
quan ja va desaparèixer Culture Club
i aquí, doncs, deixa anar
la seva creativitat,
la seva manera de veure la vida una mica
diferent del que
bé, acostuma a veure
en general la gent. El tema en qüestió
porta per títol Everything I Am
i sonava així, d'aquesta manera.
i sonava així, d'aquesta manera d'aquesta manera.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.


Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit
I would give everything I own
Give up my life, my heart, my own
I would give everything I own
Just to have that
Everything I own, Boy George, qui no el reconeix
Quan els 80 anava portant aquells cabells
I aquell maquillatge que pensàvem era un home, una dona
Bé, coses de la moda dels 80
I és un testimoni d'una època que en certs moments va brillar per la música
I parlant de brillantor
Hi van bé casos
Músics que
Bé, més aviat
En lloc de donar-li brillantor
A la música
Buscaven l'efecte contrari
Era el que
Se va anomenar el punk
Aquest tipus de música
Que ho arressava tot
Doncs bé
En aquest disc del 83
El punk pràcticament ja estava mort
Però hi havia les seves seqüeles
Les seus segones parts
En aquest cas podem anomenar-ho d'aquesta manera
Perquè dins d'aquest disc
Hi trobem un grup anomenat PIL
I que, pels que no ho sàpiguen
Era, doncs, això
El que va quedar dels Sex Pistols
Els reis del punk a finals dels 70
A començaments dels 80
Doncs bé
Escoltarem la cançó breu
Cançó curta
Cançó que està dins d'aquest catàleg
I que porta per títol
This is not a love song
Tota una declaració d'intencions
This is not a love song
Not a love song
This is not a love song
This is not a love song
This is not a love song
This is not a love song
This is not a love song
I'm crossing over
I'm going over
Not a love song
This is not a love song
This is not a love song
This is not a love song
This is not a love song
This is not a love song
This is not a love song
This is not a love song
I'm happy to have
Not to have not
Made business is very wise
I'm crossing over into E-Enterporise
This is not a love song
This is not a love song
This is not a love song
This is not a love song
This is not a love song
This is not a love song
This is not a love song
This is not a love song
This is not a love song
This is not a love song
This is not a love song
This is not a love song
This is not a love song
This is not a love song
siguin dolents, són moments
doncs, el punk,
que van donar un altres aires
alternatius a la música
i a nosaltres doncs
ens semblen perfectes, és una
altra manera de veure la vida, i aquí
ho hem reivindicat com
quan hem ficat cançons d'Hom de Kiur
i temes així que són
més aviat, amb poca llum, però
que tenen el seu atractiu.
Prova d'això és que insistirem,
insistirem en la qüestió, i tal com
hem fet abans amb Culture Club o
Boy George, que és el mateix,
anem a fer el mateix
pil i retrocedim uns quants
anys, del 83 al 80
que és quan van treure
un altre
LP al segon, si no recordo malament
d'aquesta formació
de punk britànic. El títol
del disc portava
així, The Great Rock and Roll
Sweetly, i precisament
una de les cançons del mateix treball
portava aquest nom, escoltem-la.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
que són les últimes
més de les últimes músiques
que es van deixar sentir
dels Sex Pistols
aquesta formació
que van aportar una nova via
a això d'entendre la música.
Pensem que
hi ha grups que
van començar fent una mena de punk
i van evolucionar
a un altre tipus de música una mica
més convencional però mantenint el seu estil.
estem parlant en aquest cas dels The Police
aquesta gent
al començament de tot plegat
també eren de
no tan radicals però eren de la
Ona Sex Pistols
i bé
van poder trobar
el seu camí, el seu estil
The Police que ens ha donat moltes alegries
i nosaltres
els hem recordat aquí a Radioactivitat.
això que sona de fons
no és precisament The Police
és un altre dels grups
que estan representats
en aquest disc del 83
de Vergen
aquest catàleg de presentació
són una formació
excusesa
de pop rock alternatiu
i de vegades ens costa definir-la
podríem dir
un poc rock alternatiu
amb tocs tecnos
perquè ells utilitzaven força
els teclats
era una barreja de rock and roll
amb el tecno
que ens agradava i ens segueix agradant
i aquí en aquest disc
estaven representats
amb aquest tema evidentment
també del 83
anomenat Waterfront
i de vegades
i de vegades
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
!

!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
Fins demà!
!
いつ demà!
Oh!
i en aquest disc de presentació de la Casa Vergen,
quan van a complir els seus primers 10 anys.
I permeteu-me que us llegeixi al darrere del disc,
la contraportada del mateix,
unes paraules que expressaven tot el que estem dient nosaltres.
Ho resumien.
Deia així, com tots sabeu,
Vergen és possiblement el catàleg britànic més important dels últims anys,
encapçalat per Mike Oldfield
i amb una llista de grans artistes com Culture Club, Human League, OMD i Un Llarg, etc.
Vergen, a més a més, distribueix altres catàlegs com Vergen 10,
Vegards Banquet, 4AD, Red Flame, BEF,
Oldfield Music, Som Bizarre, Carisma i Radio Choice.
El 1983 ha estat l'any de la gran expansió d'Evergen en el món.
Estats Units, Canadà, Austràlia, Alemanya, França, Itàlia,
Àustria, Benelux, Nova Zelanda, l'estat espanyol i, pròximament, el Japó.
Doncs bé, fins aquí el que deien, el que escrivien a la contraportada del disc,
aquesta gent d'Evergen, la seva declaració d'intencions,
que amb motiu dels seus 10 primers anys,
doncs, van decidir obrir sucursals arreu del món
i, per això, doncs, vam presentar aquest catàleg, aquest disc,
on mostraven el bo i millor d'aquest segell.
I, parlant de lo bo i millor, acabem escoltant un altre dels temes d'aquest disc,
que, podríem dir, mig maleït, del Simple Menys,
a l'Sparkle in the Rain,
ho farem amb el tema que el tancava.
Sí, una cançó que és instrumental
i una qüestió que els adonava molt bé,
al Simple Menys, això de fer temes instrumentals,
portava per títol Shake of the Ghost.
i una cançó que els adonava molt bé,
i una cançó que els adonava molt bé,
que els adonava molt bé,
Van ser uns veritables artistes a l'hora de conrear aquest estil de temes instrumentals.
Sí, se les donava molt bé i nosaltres per afirmar aquesta qüestió volem tirar enrere, volem retrocedir dos anys enrere en aquest cas,
perquè si el que escoltaven ara era del 83, anem al 81 on també van decidir fer un tema instrumental i l'han titulat d'aquesta manera,
Zen for Great Cities, o sigui un tema per a les grans ciutats.
Era un instrumental trist però que ens transportava a la monotonia d'aquestes poblacions que poden arribar a bastar fins a 6 milions de persones
i és aquí on volem introduir-vos en aquesta sensació d'estar acompanyat i no acompanyat.
Sí, perquè de vegades viure en grans ciutats doncs se pot estar molt sol.
És la manca de contacte de l'era moderna.
I ells, els simples menys, ho van saber reflectir així, d'aquesta manera, amb aquest tema que ens porta molts bons records.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
molts anys aquí a la ràdio
doncs
se'ns ve al cap això de
la solitud a les grans ciutats
i és que ho diu, el tema ho diu d'aquesta
manera, és uns dem
for great cities, és un tema per les grans ciutats
i el que dèiem
de vegades
tenir molta gent al voltant
no vol dir sentir-se
acompanyat, una música molt encertada
que ens porta
al final de la primera part
de radioactivitat
perquè tot seguit tenim Miss Online
però abans d'acabar
el programa acabarem
de rematar el disc
de promoció de Virgin del 83
aquest catàleg del bon millor
ho farem amb el senyor Michael Field
ara, Miss Online
d'acabar de 28
d'acabar de 28
she was back on top of the world
but also
so
Petites notícies
Curiositats
Actualitat d'internet
Això i molt més a la miscel·lània de Radioactivitat
Missi Online
En la teva línia
I avui, dins d'aquest apartat
hem dedicat a repassar les petites grans notícies
que van apareixent
de caire tecnològic, científic, espaial
aquestes qüestions que ens apassionen
Avui, doncs, en tenim dues
dues d'aquestes cortetes
però molt, molt interessants
La primera parla sobre
Hollywood, la meca del cinema
I és que diu així
Hollywood, apadrinant BitTorrent
la indústria del cinema podria estar
mirant amb bons ulls el programa
P2P BitTorrent
el més utilitzat actualment
per descarregar il·legalment pel·lícules
Això és una paradoxa, oi?
Doncs bé, la indústria cinematogràfica americana
va mostrar la seva aversió als programes d'intercanvi P2P
amb què la gent pot intercanviar pel·lícules
De fet, van arribar a amenaçar amb denúncies
als internautes que intercanviessin aquest tipus d'arxius
Vista això, és molt sorprenent que s'hagin sentit veus sobre un possible apadrinament
Aperdinament bitTorrent
Un dels programes de RoxBat
Un dels programes P2P d'intercanvi d'arxius
més populars d'arreu del món per part
de la indústria de Hollywood. Concretament
s'ha dit que s'està pensant
en adoptar aquest sistema com a mitjà
de distribució.
Aquesta afirmació l'ha fet en
Vinton Cerf. Segurament
el seu nom us sonarà
d'alguna cosa. Doncs aquí
a Tarragona tenim un
carrer dedicat a internet
i precisament va ser ell
el senyor Vinton Cerf qui el va
inaugurar. Va venir a Tarragona a inaugurar
el carrer d'internet que es troba a prop
de la vall de la Rebassada perquè
el situeu. És un carrer que no
hi ha cap casa encara però que
podia ser
bé, podia ser
molt bé una seu d'alguna
empresa informàtica. Quedaria molt
bé. Doncs bé, la qüestió és que
el senyor Vinton Cerf
que el podem
considerar com a pare d'internet
ell va inventar el protocol TCP
IP i actualment és el
president de l'ICAN, l'organització
que talla el bacallà a la xarxa pel que fa
a dominis, la cosa
doncs canvia, si us dic això.
Doncs vaja, que no ho ha dit
un qualsevol. Concretament
en Vinton va assegurar que diversos
membres de l'indústria van parlar
amb ell sobre aquest
de fet, interessant-se a fer servir
BitTorrent per distribuir
continguts audiovisuals.
Encara és aviat per treure'n
conclusions del que això pot significar
però certament podria ser
el principi d'un gran canvi
en l'indústria cinematogràfica.
Caldrà esperar, doncs, i veure
si realment hi ha un apropament
entre Hollywood i BitTorrent.
Doncs són paradoxes de la vida
quan els de Hollywood
contraatacaven, amenaçaven
contra tots els programes
P2P, sembla ser
que ells també s'hi afegiran
per tal de poder distribuir
les seves pel·lícules.
I és que és allò
que si no pots contra l'enemic
t'hi has d'unir.
I l'altra petita gran notícia
fa referència a bateries.
Les bateries que ens porten de cap
quan se'n acaba la del mòbil.
qualsevol, qualsevol esti
que fem servir
bateries, no?
Doncs bé, quan
de temps heu d'esperar
per carregar el vostre mòbil
pot ser 3 o 4 hores
doncs bé, amb aquestes bateries
trigaríeu només 60 segons.
És el que podíem dir
bateries carregades al minut.
Els mòbils, els PDA
ordinadors, reproductors MP3
i al llarg etcètera
d'engins tecnològics
són cada dia més petits
més fàcils de fer servir
i més assequibles.
Però tots ells tenen
una cosa en comú
la bateria.
Si allò
que sempre s'acaba
en el moment
més inoportú
ara
podria
dintre de poc
deixar de ser
inconvenient.
Doncs sí
sembla ser
que d'aquí
a no gaire temps
això podia ser
un problema del passat
ja que Toshiba
ha creat un sistema
de recàrrega
de piles
que posaria a punt
les bateries de liti
en només un minut.
Per si això fos poc
aquest sistema
gairebé no desgasta
la bateria
amb les successives càrregues.
De fet
s'assegura
que el deteriorament
no arriba
a un 1%
després de 1.000 recàrregues.
Vaja
que gairebé
sembla
una utopia
feta realitat
això de necessitar
només 60 segons
per aconseguir
tenir bateries
al 80%
de la seva capacitat.
I a més a més
les possibilitats
que això pot donar
en l'àmbit
de petits dispositius
electrònics
com els que
us comentàvem abans
i que és enorme.
Tot i així
aquestes bateries
encara no estan
enfocades cap a aquest sector
i el pla inicial
és aplicar-la
al món automobilístic
on també podran
fer un gran servei
però en un futur
s'ampliaria
la gamma
de productes
que puguin fer servir
aquestes bateries
instantànies.
La producció
començarà
el mes de març
del 2007.
Doncs bé
un invent
miraculós
que esperem
en Candeletes
que arribi
perquè
el que dèiem
a més d'algú
si l'he acabat
la bateria
en el moment
més inoportuni
i aquestes coses
doncs
no
no haurien de passar
o
si és certa
aquesta notícia
seran
qüestions
del passat.
I tot il·lustrant
la secció
Mission Line
de fons
teníem la música
del Mike Oldfield
i és
el que dèiem
que volem acabar amb ell
perquè
ell
aquest
compositor
britànic
també
hi estava
representat
en el disc
de presentació
de Vergen
a l'estat espanyol
aquest catàleg
del bo i millor
de
de la seva música
dels seus músics
dels seus cantants
dels seus grups
doncs bé
i ell
hi era representat
en una cançó
que portava
per títol
Crime of Passion
que tot seguit
escoltarem.
de l'estat espanyol

de l'estat espanyol
de l'estat espanyol
de l'estat espanyol
de l'estat espanyol
de l'estat espanyol
de l'estat espanyol
de l'estat espanyol
de l'estat espanyol

de l'estat espanyol
de l'estat espanyol
de l'estat espanyol
de l'estat espanyol
d'all.
Fins demà!
Crime of Passion, un dels temes de Mike Oldfield del 83 i que està recollit dins d'aquest treball que hem repassat avui aquí a Radioactivitat,
el catàleg The Virgin, el motiu dels seus primers 10 anys, en 1983, i acabarem amb més dosi de Mike Oldfield,
sí perquè ell era bon músic però cantant judiciava per altra gent i la seva, o més ben dit, les col·laboracions amb ell han estat de tota mena.
La cantant que possiblement més ha col·laborat ha estat la Maggie Rally, però ara acabarem amb una altra col·laboració de luxe.
Per cert, aquest tema que hem escoltat, el Crime of Passion, la veu vocal era el barri Palmet.
Doncs bé, la col·laboració de luxe que també va tenir lloc el 1983, curiosament, va ser a càrrec del senyor John Anderson,
el que va ser cantant del grup Yes.
Doncs bé, Mike Oldfield va posar la música i el John Anderson va posar la veu i va sortir aquest tema anomenat In High Places.
I amb això ens acomiadem.
Avui hem tingut per doble partida un altre cop la Núria Cartanyà, que ens ha llegit el pròleg i ens ha fet els controls molt amablement.
Res més, salutacions cordials d'en Beta, que us emplaça d'aquí a set dies, aquí, a Tarragona Ràdio.
We move through open spaces
The wind it pulls
The sky gets close, yeah
Could we get much higher
Could we get much lighter
Aquesta és la nostra adreça electrònica
Beta75, arroba, tinet.org
Radioactivitat, un programa de Tarragona Ràdio produït per Beta75
Cloudless Blue
Cloudless Blue
This starlight night, yeah
Shoot out here to the shining
That devil moon
That devil moon
He sings of love, yeah
Can we get much higher
Can we get much lighter
Navigator to heaven
The stars so close
We touch this
We touch this
They seem so small
They make me wonder
Far out in Morpheus
Far out in Morpheus
Far out in Morpheus
Five thousand moons
Floating at Morpheus
Floating at Morpheus
Floating at Morpheus
Couldn't get much higher
Couldn't get much lighter
Navigator to heaven
To heaven
To heaven
To heaven
To heaven
Fins demà!