Ella me habló en la bahía, de la isla donde nació,
mientras el alba naciente...
Diumenge, 10 d'abril de 2005, arriba el temps de...
Habaneras desde el balcón.
Amb l'esclop d'un pescador, m'he fet una barca xica,
d'un llap i sapalm i suc, i la bella més bonica,
d'un retall abocador.
Venim amb l'esclop d'un pescador,
m'he fet una barca xica,
d'un llap i sapalm i suc,
i la bella més bonica,
d'un retall abocador.
Els rems els he fet tallar,
els buixets d'una puntaire,
i per poder retolar un am que no pesi gaire,
mirar-te un fil de pescà,
amb l'ala d'un papalló,
i una agulla de pinassa,
faig la canya i el timó,
per si casgui a Maragassa,
no es posi gens del galló.
La xarxa la fa enfoller,
amb tela de mosquitera,
que jo em conec un imbret,
quan quan surti de pesquera,
on només hi ha genguer de pin.
la xarxa la fa enfoller,
amb tela de mosquitera,
que jo em conec un imbret,
per quan surti de pesquera,
on només hi ha genguer,
que jo em conec un imbret,
la meva barca és així,
petita com una gruna,
i quan surti el d'home,
tindrà la llum de la llum,
il·lumina-li el camí,
i el dia que arribi a por,
carregat de prou a poves,
veu enflada i remant fort,
tot el poble farà troba,
pregonant la seva sort.
Tothom dirà,
adeu-n'hi-do,
tanta pesca no s'explica,
tres urses del peix i un,
amb una barca tan xica.
com l'esclop d'un pescador.
Era la barca xica de Rafael Llop i Josep Maria Roland,
cantada per Olla Barrellada,
que ara ens ofereixen la popular habanera d'origen peninsular,
Rosina.
Rosina, un verde palmar,
cantaba feliz,
un día dejo de cantar,
dejo de reír.
Y un guatemalo que estaba en un capital,
ansioso le preguntó,
¿Quién te hace pena?
Y entonces la flor contestó,
mirando hacia el mar.
Quien pierde su corazón,
no puede cantar.
Y el mío se lo llevó,
un rubio oficial,
de un marco de Nueva York,
que no volverá.
si un marino gentil
te robó el corazón
para hacerme peluño del mío a los
si me dices que sí.
y en un verde palmar,
entre rosas y flores,
otra vez mi canción brindaré,
cual un hito al amor.
Rosina, un verde palmar,
no sufras así.
Y olvida tu rubio oficial
y quiéreme a mí.
Mi amor con amor se olvida
y tú lo verás.
Mis besos y mis caricias
te harán olvidar.
Y entonces la flor contestó,
mirando hacia el mar.
Quien pierde su corazón,
no puede cantar.
Y el mío se lo llevó,
un rubio oficial,
de un marco de Nueva York,
que no volverá.
si un marino gentil
te robó el corazón
para hacerte peluño del mío a los
si me dices que sí.
Y en un verde palmar,
entre rosas y flores,
otra vez mi canción brindaré,
cual un himno al amor.
Estem escoltant el grup
de les comarques tarragonines
Olla Barrellada,
en el seu últim enregistrament,
que han tret fa pocs dies
i que titulen
Amb el nom de la manera que sentirem,
amb lletra de Josep Maria de Sagarra
i música del component del grup,
guitarra i ve o baixa,
en tom Cabré,
balada a les estrelles.
dearense,
ara hambig d'arribar.
Té pirata del mar,
i és amo d'una galera
a la prova del maixer.
A posar bandera negra
La corpenta d'uniré
A venjar a l'arbre mestre
I diu ensenyant les dèvies
Adeu, genins de la terra
No sóc tirada del mar
Per la sang ni la riquesa
Per la fama d'aquest món
Ni l'amor de les princeses
Si no, per què dins la nau
Quan para el vent a la vela
I el sospir de la nit
Les aigües es tornen tèries
Em sento que tinc el cor
Més a prop de les estrelles
I diu ensenyant les dèvies
Adeu, jardins de la terra
Sóc més a prop de les estrelles
Adeu, jardins de la terra
L'any 1983 es va crear Olla Barrellada
Que juntament amb el desapareixut grup cambrilenc mestral
Van ser els primers grups davaneres de les comarques tarragonines
Cantan de Ricardo Lafuente Torrevieja
El Torrevieja un espejo
D'acord, jardins de la terra
D'acord, jardins de la terra
D'acord, jardins de la terra
De la terra
Tipt, jardins de la terra
D'acord, jardins de la terra
Entre las olas tatuadas vienen las sabaneras que son de lavada mensajes de amor.
Llegan con suaves caricias a la bestia a la brisa besa en la playa con una canción.
La torre vieja divina, con tu cielo sin paz, eres enrujo, canto de amores, placido en sueño para el que busca soñar con tu alma.
Entre las olas tatuadas vienen las sabaneras que son de lavada mensajes de amor.
Llegan con suaves caricias a la bestia a la brisa besa en la playa con una canción.
La torre vieja divina, con tu cielo sin paz, eres enrujo, canto de amores,
con suaves caricias a la brisa besa en la playa con una canción.
La torre vieja divina, con suaves caricias a la brisa besa en la playa con una canción.
La torre vieja divina, con suaves caricias a la brisa besa en la playa con una canción.
La torre vieja divina, con suaves caricias a la brisa besa en la playa con una canción.
La torre vieja divina, con tu cielo sin paz, eres enrujo, canto de amores, placido en sueño para el que busca soñar junto al mar.
En el 2000 van gravar Amb amor et vull cantar.
El 2004, aquest que estem sentint, balada a les estrelles, del gran músic i compositor Ricard Viladesau,
que no fa massa dies ens va deixar encara que la seva obra ens queda,
olla barrellada canta la rosa dels vents.
Gràcia marinera, quan navega Marandí,
gràcia o marina.
Gràcia marinera, com a la nit,
el compàs d'una avenera.
A les coves d'en Gisbert anirem al punte d'Alba,
per veure com surt el sol, el vaivet de les onades.
I com dos enamorats, ens direm dolces paraules
i ens farem uns petonells.
Arraulits dins nostra barca, seràs tu rosa dels vells,
Nostra flor més estimada per guardar rosa dels vells,
el secret d'una vessada i a la voreta del mar,
una nit cara i serena, jugant bé amb l'amor,
amor de mar i sirenes,
i a l'arra dels vells,
de la nostra mar navega,
i cantàrem la cançó,
la cançó que el mar ensenya.
A les coves d'en Gisbert
anirem a punta d'Alba
per veure com surt el sol
al vaivet de les onades.
I com dos enamorats,
ens direm dolces paraules
i ens farem uns petonets.
Arraulits dins nostra barca, seràs tu rosa dels vells,
Nostra flor més estimada per guardar rosa dels vells,
el secret d'una vessada.
El secret, el secret, el secret d'una vessada.
El novembre, des de l'any 1985,
es celebra al capital cubana
el Festival de Habaneres de la Habana.
En l'última edició,
Olla Barrellada va estar-hi present,
a més de realitzar alguna altra actuació
a l'entorn d'aquesta vella ciutat,
de Carles Casanovas i Josep Bastons,
Lola, la tavernera.
Ja de negre ni buscant aixafluc entre la taverna,
el vent i la pluja van amagant dies de tardor.
Mariners joves i batipot,
amb polars negres lligats al port,
el rodassot es perdona vides i adobadors.
Corre, Lola, posa'm un got de vi,
i em cantaré una cançó.
I mentre li canta una avenera amb la guitarra,
ella mou el curt, balanceja els vitis,
clau la rialla,
i mirant coqueta,
i cau l'ullet al noi de calella,
grunxolant el cos,
marcant el compàs d'aquella avenera.
El teu cos m'encena,
el teu cos em port moleteta vella.
Jo t'estimaré fins la vida al temps,
si tu vols ser meva.
I la vella Lola,
llenç al davantar,
mans a la cintura,
ballen cintura pel seu amà.
i el teu cos m'encena.
Quan arriba el vespre la tavernera encisadora,
espera el galant,
que com cada nit l'ha d'enamorar.
Amb la guitarra i un got de vi,
cantant alegre tota la nit,
cançons de cuba,
cançons de mulates i blau marit.
corra, Lola,
posa'm un got de vi,
i et canto tota la nit.
I mentre li canta
una avenera amb la guitarra,
ella mou el cul,
balancès,
els vitis,
sones rialles.
I mirant coqueta,
l'ullet al noi de calella,
grunxolant el cos,
marcant el compàs d'aquella avenera.
El teu cos m'encena,
el teu cos em port moleteta vella.
jo t'estimaré fins l'altri del temps,
si tu vas ser meva.
I la vella Lola,
llenç al davantar,
mans a la cintura,
ballant sultura pel seu amant.
Mans a la cintura,
ballant sultura,
pel seu amant.
i acabarem amb una altra avenera molt coneguda,
que ells,
Olla Barrillada,
han gravat en aquest recent CD,
de José Luis Ortega Monasterio
i acompanyats dels que vosaltres vulgueu,
des de casa vostra,
el meu avi.
El meu avi.
El meu avi va anar a Cuba,
a l'aborto del català.
El millor marco de guerra,
a la flota d'Ultramar.
El pibonet i el nostre adus
i catorze mariner
eren nascuts a Calella,
eren nascuts a Palaproger.
Quan el català sortia a la mà,
els nois de Calera feien un cremat.
Mans a la guitarra solien cantar.
Visca Catalunya, visca el català.
Arribaren temps de guerra,
de perfidies i traïcions,
i en el mar de la Santilla retronaren els canons.
Els mariners de Calella i el meu avi en dins de tot
van morir a cobertes,
van morir al pèl del canó.
Quan el català sortia a la mà,
tindrà el meu avi,
ha permès que està.
Però els valents de Bordo no varen tornar.
tingueren la culpa els americans.
Quan el català sortia a la mà,
els nois de Calera feien un cremat.
i els nois de Calera feien un cremat.
Quan el català sortia a la guitarra,
solíem cantar.
Solíem cantar.
Visca Catalunya,
visca el català.
Visca Catalunya,
visca el català.
Visca Catalunya,
visca Catalunya,
visca Catalunya.
Ella me habló en la bahía
De la isla donde nació
Mientras el alba naciente
Al control Nuria Cartañat
Javier Pardina usaparlat
Fin salprope de Umenye
A dos cuartos de Deo del Matí
A Tarragona, Radio
Con el viento en libertad
De callos y de manglares
De guajiros y palmares
Voy así de su amor