Primera qüestió.
Quan decidiu qui i quan decidiu que s'ha de crear?
Això va sortir de l'associació de vins de Sant Pau,
que veia uns components.
En aquells moments me'n recordo que jo era Ramon Caral,
i Jordi Sampierto, i l'altre era...
Qui era l'altre?
Sí, el Ramon Caral ja l'he dit, el Jordi Sampierto,
i l'hermano?
El Javi Sampierto.
Llavors es van començar a moure's una miqueta pel barri,
Ramon Caral el coneixia jo dels xiquets de Tarragona,
perquè jo vaig estar uns anys als xiquets de Tarragona,
i em va vindre a buscar el col·legi perquè jo estava de monitor,
d'entrenador de crios, i em va comentar i va dir que sí,
que em semblava molt bé la idea, i van començar a ensenyar
la plaça de Catalunya.
Qui érem aquí? Quanta gent ho trobava?
Al principi seríem unes vint persones i així,
i sempre que comencés una cosa comencés amb isolació,
llavors passava molt de fred,
perquè quan havíem fet castells al carrer passa molt de fred,
però quan fas les coses amb isolació no molesta el fred,
es fan les coses i ja està.
Després va començar a moure's allò de les camises i això,
faixes i tot el vestiment, ho va moure tot l'associació de veïns.
Van fer les primeres actuacions com a Colla Castellera,
no, era l'associació de veïns Colla Castellera de Sant Pau,
sí, l'associació de veïns Colla Castellera de Sant Pau.
Van fer les primeres actuacions pel barri,
i després ja va començar a divincular-se del que era l'associació de veïns.
Escolta, ara parlem d'aquesta desvinculació,
per què hi ha gent d'aquí del barri
que creu que s'ha de crear una colla Castellera aquí a Sant Pau?
Dir la veritat, potser perquè per molta gent que ha hagut amb aquesta colla,
és clar que ha estat amb els altres de Tarragona.
Per exemple, jo, Ramon Caral, Jordi Sant Pietro i Sonia Armal Javi,
eren components dels xiquets de Tarragona.
Van ser components dels xiquets de Tarragona,
i llavors és normal que es vulgui fer una colla aquí de Castellers.
No és tan bo, potser, els xiquets?
No, jo el problema és...
A veure...
Sé que no vas en aquest sentit, però...
No, no, no.
Si hi ha colles a la ciutat amb sou castellers,
amb els teus més o menys integrats,
què és el que us porta a crear una altra colla?
El meu cas, te puc parlar de molts cas, no?
Des de més no te puc parlar perquè no ho sé,
però el meu cas és que va ser una miqueta així estrany, no?
Jo anava a les xiquets de Tarragona sense que ho sapiguessin meus pares,
jo m'agava la roba a casa amb mon àvia,
fins aquell dia que es van entrar i, bueno, mon pare ho va acceptar,
perquè mon pare no volia fer castell, no?
Li feia por.
Bueno, doncs ho va acceptar.
I passa que jo era una miqueta de golf al col·legi,
i mon pare mai m'ha pagat com a crio, no?
Si no, al contrari, m'ha castigat i me va treure el que més volia.
M'havia tirat 5 anys sense fer castells.
Des dels 15 setges,
fins que vaig començar amb aquesta colla,
que va ser als 19 anys i així.
18 anys tenies?
Sí, 18 anys vaig començar amb aquesta colla.
En el teu cas...
Així t'ho puc parlar amb mi, de la meva cas.
Era una oportunitat per tu?
Sí, sí, sí.
Perquè el moment que vaig sortir d'allí,
te tires un temps allò sense fer res,
i després comences a fer una altra cosa,
quan vaig estar d'entrenador de crios de futbol sala
i després em van comentar això de fer castells
i m'ho van obrir els ulls i dic sí, ja.
I vaig començar a posar col·laborada enseguida.
En els altres casos és que no t'ho puc parlar
perquè no puc saber el que va passar amb ells
per deixar la colla.
Des de tot el seu començament,
la colla està molt unida a l'associació de veïns?
No, és que va sortir d'allí, va sortir d'allí la colla.
Per què al final?
Per què ha decidit tirar per la regla?
Primer de tot perquè nosaltres no estaven ni assegurats
amb els castells, m'entens?
i després a l'hora de fer castells
seria per anar a fer castells pel barri,
no podríem fer ni actuar ni Santa Tecla ni Sant Magí
ni les festes que tenim a Tarragona, m'entens?
Llavors no estàvem dintre del que és el patronat de castells.
Llavors al desvincular-se de l'associació de veïns
vam fer una junta gestora,
posàvem uns calers que a més volíem
per tindre material d'oficina
i la primera sortida que vam fer va ser a la Pastoreta de Reus
i amb roba, no era nostra, era descedida per l'associació de veïns
encara que no ho volguessin ells però bé, vam fer castells la primera sortida d'allí.
l'oficial també va ser el dia que vam fer la sortida dels camisats, que va ser a la Rambla de Sant Preuixen Pau.
Els camisats?
Els camisats, on nosaltres ens vam quedar sense roba, va tindre que entregar l'associació de veïns
i vam fer una sortida, en plan, perquè s'opigués la premsa del que hi havia
i va fer castells sense camisats.
I va ser la sortida dels camisats.
quan aquesta primera actuació que feu a la Pastoreta de Reus la feu ja amb un color verd?
Sí, sempre era...
Home, perquè sempre que s'ha vist més pel barri, m'entens?
amb el futbol i tot això, sempre ha sigut un color que sempre ens ha identificat.
a l'hora de posar les senyères al barri i tot això, sempre ha estat entre el vermell i el verd.
Sempre van agafar el verd.
El vermell de l'obleu?
Sí, sí, sí.
Al principi, porto 33 anys lluny a Sant Preuixen Pau i sempre quan s'han posat les senyères a les faroles
era el vermell i el verd, sempre.
I vam decidir agafar el verd.
Escolta'm, l'any 90.
No va ser el...
Ah, bueno, el 90 no va ser el...
T'ho podria dir perquè hi ha impostes per dalt, però me sembla que...
Sí, després aniríem a veure.
Me sembla que va ser el 89.
La sortida del Descamissà va ser el 89, Mari?
El Descamissà el 89?
Sí, el 90 va ser la primera sortida oficial com colla a Santa Tegla i Sant Magí, sí.
Sí, sí, sí, sí.
89.
Escolta'm, fem aquesta sortida perquè la premsa s'han enterit.
Sí.
Quina és la reacció, d'una banda, de la premsa?
Boníssima.
Recordem que l'any anterior s'havien creat els...
Xiquets, sí, els xiquets de serratges, sí.
La reacció de la ciutat.
Suposo que després d'un moment o d'un altre aneu a l'ajuntament.
És que nosaltres estem aquí...
Com és tot aquest procés de direcció d'una quarta...
A veure, la reacció de la premsa va ser molt bona, no?
Va ser unes crítiques bastant favorades cara a la colla.
I després, doncs, se van trobar que van presentar com els estatuts i se van presentar així com a entitat ja cultural, ja formada i amb papers, parlant clar.
I potser jo crec que no sé segur si va ser que es van agafar una miqueta en calces, no?
Que diguéssiu, hòstia, una quarta colla, no?
Llavors, per acceptar l'Ajuntament, va haver reunions amb el patronal de Castells i tot això i van dir que, hòstia, bueno, acceptaven la quarta colla, l'acceptaven.
Les altres colles, quina era el primer dels xiquets?
Hòstia, home, exactament no t'ho puc dir jo.
La que potser en aquests temps més criticava era la lluvia de Tarragona.
Potser, la que en aquests temps més criticava es fotia era la lluvia de Tarragona.
Els xiquets i Serrallos s'apujava bastant.
Per què us criticava?
Doncs perquè potser el que veuen, el que sabien sempre, que érem putxem a les colles a Tarragona.
Però bé, s'han fet castells igualment.
Amb el temps, penses el mateix o no?
Sí.
No, si penso el mateix que hi ha massa colles a Tarragona?
No, per mi no.
A veure, les colles fan els castells els que poden.
Segons la gent que ve a l'enseig se fa els castells.
No li han de fotre la culpa ni a les xiques de la reunió dels castells,
que no se facin castells grans, ho he dit sempre.
Hi ha hagut temporades que la jove ha fet castells de nou, igual que els xiquets,
i nosaltres han fet castells de set i mig i ningú s'ha queixat.
Ara que no fan castells de nou, la culpa és de les colles petites?
No, no crec.
És culpa potser d'una mala planificació de cara a l'Ajuntament.
de la cara...
Se ha de fomentar més els castells de part de l'Ajuntament, de la premsa i de tots els llocs.
El que sí cert és que, això en vam parlar al final,
però vosaltres veus ser l'última colla que es va crear d'espremsa,
d'aquí va haver-hi un projecte...
Sí, però mai ha sortit...
I Torrefort, el van comentar també,
però mai ha sortit allò...
No ho he vist mai, eh?
A veure, s'ha comentat de comentaris, s'han fet moltíssims,
però...
Sí, va sortir una pel Carnaval, que era la Quinta de Sant Rafael,
que era un plan crític perquè n'hi havia quatre colles,
però és el que n'hi havia en aquell moment,
els comentaris, i se va sortir una colla,
que era la Quinta de Sant Rafael,
del Parc de Sant Rafael,
vam fer una carrossa parlant dels castells.
Qui era promotor d'això?
Ost, no ho sé, però ho vaig veure,
pel Carnaval va ser pel 90 i alguna cosa,
que parlàvem de la Quinta colla,
i la colla...
Sí, en aquell moment va ser una anècdota molt maca, sí.
Escolta'm, la colla arrenca més o menys amb força.
Quina gent ve aquí?
Gent del barri, gent de Tabagona...
Hi ha gent de les altres colles, de xiquets i joves...
Sí.
Explica'm-hi.
Mira, aquest barri ha sigut molt fred sempre,
n'hi ha que ser clars.
Aquest barri,
hem de comentar que hi ha hagut un equip de bólogol
que mira quina dificultat està passant,
hi ha hagut equip de bàsquet,
hi ha hagut equip de futbol,
hi ha hagut colla,
i és molt fred aquest barri,
la veritat.
Gràcies a molta gent que ha vingut de fora
que s'han tingut aquesta colla.
Si teníem que comptar la gent del barri,
no gaire.
però bé,
components,
hem tingut sobretot,
sobretot,
dels xiquets de Tabagona.
Sobretot,
és components.
No castells actuals,
sinó,
van ser excomponents
que van passar pels xiquets de Tabagona
i per certes circumstàncies
ho van dir,
s'haurà d'una temporada
i després ho van dir,
hòstia,
volem fer castells allà de Sant Pau.
Ja actualment hi estan,
encara.
Sí,
no,
era gent que ja estava desvinculada.
Estava desvinculada de xiquets
i va vindre a fer castells aquí dalt,
sí, sí, sí.
I anèdotes,
te podem parlar,
que Natos han tingut canalla
que ha plegat per mosquejos que tenen,
saps que són comunes de la canalla,
ara plego o me'n vaig a una altra colla,
no?
La s'han tingut aquí
i el primer que Natos han tingut
que era una altra idea
sempre amb aquestes idees
sempre l'han respetat.
Si un Crio ve,
primer que té que vindre
amb l'autoració d'un pare.
I a part d'això
hem trucat a la colla
que sàpiguen
que aquest Crio ha estat allà
però no ha ensayat.
Si no,
ha estat aquí
i quan sàpiguen
alguna cosa de la colla,
si t'has marxat
i tens papers de que t'has marxat
llavors podràs vindre,
si no, no.
Escolta'm,
aneu progressant les coses
al començament
amb lentament
i tot plegat?
Sí, amb moltes ganes,
lentament però amb moltes ganes.
treballava molt fort.
Sí, sí, sí.
Sí, sí, sí.
Perquè se va ajuntar
una gent sense experiència
amb gent amb experiència
i se va treballar molt sèrio
i van tindre fruit molt aviat.
El concurs del 91
van carregar,
no el 91,
el 91 van carregar,
el van carregar,
descarregar el primer 4 de 7
a Santa Ticle,
el 92 van carregar,
em sembla que va ser
per Sant Jordi o Sant Joan
el primer 3 de 7
i el concurs
que vam arribar
van descarregar dos castells
3 de 7 i 4 de 7.
I aquí va ser
una progressió bastant feural,
vam vindre
els castells de 7,
els 7 de 7 i mig,
fins que vam fer
el primer 4 de 8
que va ser el 96.
I el 2 de 7?
Escolta no,
hi ha 3 fites
que malauradament
pot ser queden massa lluny,
que són
el Pilar de 6,
el 2 de 7
i el 4 de 8.
Tot això concentrat
en poc menys d'un any,
una mica,
amb una temporada
i mig,
més o menys,
arriben tots aquests castells,
és la gran època
dels castells.
Com es viu aquest any?
Es viu,
es viu com una passada,
parlant clar,
anàvem a qualsevol sortida
i el mínim que feien
era en castells de 7.
I ho fèiem altres sols,
m'entens?
Ara,
si som un país,
tens que portar ajuda
d'una altra colla,
anàvem a Lleida,
fotíem 3 de 7,
4 de 7 tranquil·lament,
anàvem a Montbrío,
a Montbrío,
em sembla que va ser
a Montbrío,
vam fer el 4 de 7 amb l'agulla,
el 6 de 7,
vam enreure el 4 de 7 amb l'agulla,
i portàvem una progressió de castells
molt guapa,
la mar de bé,
no?
Un tronc que estava molt treballat,
molt treballat,
venia dels ensayos,
i llavors,
va arribar el dia
que va ser pel 95,
el concurs del 94,
primer que van tirar el 4 de 8,
el concurs del 94,
llàstima que no es va poder descarregar,
perquè estava per descarregar,
el Cotxador no va poder pujar
i el Xanet es prensa,
es va demuntar el castell,
i van tornar a fer la repetició,
i ja de tot el que porta de concurs,
el segon va caure.
Vam plegar la temporada aquella,
amb uns números molt guapos,
5 de 7 i 4 de 7,
i molt de 3 de 7 i molt de 4 de 7,
treballà amb pilades,
sí, seguia temporada també,
i es van fer la diada i van plegar,
i resulta que van trucar de l'Arbós,
que vam fer una diada al novembre,
al novembre,
al novembre,
al novembre,
al novembre,
vam fer una diada a l'Arbós,
que anàvem a Castells de Sants,
a Castells de Vilafranca,
que era quan tiraven el 2 de 9,
que va ser el primer any que estava a Melilla,
i naltros,
i naltros portàvem,
ja et dic,
un mes,
així,
sense ensenyar,
vam fer una crida a la gent,
el primer ensaig,
que era un dimarts,
eren 70-80 persones,
i el següent,
un divendres,
eren vora de 100 persones,
a la sortida,
una resposta boníssima,
després d'haver plegat la colla,
la temporada.
Vam arribar allí,
amb uns objectius,
molt guapos,
que els van fer,
5 de 7,
4 de 7 amb l'agulla,
3 de 7,
dos intents de 4 de 8,
un intent de 2 de 7,
i un intent de Pilar de 6.
i m'ho recordo,
perquè havia comentat,
amb la quarta del Pilar de 6,
que pujava,
de Castilla de Terrassa,
amb un sopar que van tindre,
per la televisió local de Tarragona,
i ella deia,
que hi havia un comentari,
saps que naltros,
resaven que no us fessin el Pilar de 6,
que no el carreguéssiu,
que volien ser els primers,
perquè va sortir d'allí,
la febre dels pilars,
si no se'n recordeu bé,
aquí va ser el remuntament dels pilars,
perquè els pilars de 6 estaven morts,
i van començar a tocar,
naltros un van ser un des que van començar a tocar,
i ells resaven,
que no fossin els primers,
que volien ser els primers,
però va ser una diada molt guapa,
i molt recordada per la colla.
Aquella diada 2 que deu voler,
és a tocar aquests 3 castells?
Els 3,
va ser per tocar els 3,
la veritat,
estàvem tocant el nou al cel,
i va ser per un pèl,
per un pèl de no tocar-los.
I a mica a mica es veu,
es veu sumint?
Sí.
No,
però bueno,
n'hi havia un tronc molt guapo,
la veritat,
n'hi havia un tronc amb molta confiança,
i l'any 95,
van fer el primer 4 de 8,
per la diada de la colla,
que era el dècima aniversari de la colla,
van preparar una diada,
que van vindre els xiquets de Serrallo,
i jove de Tarragona,
xiquets no sé per què no van vindre,
les seves excuses van dir no sé per què no van vindre,
i van sortir de 5 de 7,
5 de 7 que t'ho dic la veritat,
va ser el 10 de juny,
de juriol,
no m'ho van ensenyar tota la temporada,
que és el juny?
Juny,
10 de juny,
no m'ho van ensenyar tota la temporada,
Murató,
que era aquell moment cap de colla,
va dir senyor,
sortim de 5 de 7 per donar confiança a la canalla i a la gent,
i sí, sí,
així com va ser,
van sortir de 5 de 7,
una foto,
molt guapo,
i el segon casti va ser el 4 de 8,
i jo dient per la meva opinió que va ser el pitjor 4 de 8 que ha tirat aquesta colla,
i el que van carregar.
I després van baixar una miqueta de llistó,
hi havia gent que volia tirar el 2 de 7,
l'eufòria t'aixeca molt,
i van dir senyors,
anem a assegurar la diada,
no han llegit les unes i això,
tot això,
anem a tirar el 3 de 7,
i vam acabar amb el 3 de 7 i la de 5.
i els castells estaven,
estaven per descarregar,
el pit del 2 de 7 el van fer aquella temporada per Sant Joan,
no, Sant Jordi,
que es va suspendre,
es va suspendre Sant Jordi,
i al cap d'una setmana que van tornar a fer la diada,
van tirar el 2 de 7 i el van carregar,
i eren castells que estaven per descarregar.
Allí tens la fotografia del 2 de 7,
després te l'ensenyaré,
que aquí va ser el primer 2 de 7,
i estaven preciosos.
Veu carregar el 2 de 7,
em sembla, en diferents ocasions?
Sí, a l'espluga d'Arfalancolí també van carregar el 2 de 7,
que també va ser una diada molt guapa,
5 de 7, 2 de 7 i 4 amb l'agull.
Sí, el concurs del 96 o 98,
vam estar també allò que diem tocant.
Pensa que amb els ensaios,
que el Xaneta amb el Pilar de 6 és que era una passada,
pujava el Pilar sencer i el Xaneta posava un dinoi,
i quan posava el dinoi el morató li deia,
vinga va baixa,
i se descarregava el Pilar de 6,
perquè estava tot pràcticament a dalt.
El que passa és que teníem mala sort a les sortides,
que a vegades la sort és que la necessitem a l'hora de fer castells.
Creus que el fet de no haver pogut
d'intenteu tenir dos anys d'aquests,
d'aquests dos anys d'aquests,
molt bons, extraordinaris,
de fet, de no haver pogut descarregar cap d'aquests castells,
va influir en que després no poguéssiu continuar aquesta progressió?
Algú influeix.
També influeix també,
ho he dit sempre,
les crisis internes de les colles,
la mala maró,
també influeix molt,
i es va coincidir que no acaben de fer aquells castells,
i damunt una miqueta de mala maró que va haver dintre de la colla,
i va haver una miqueta de baixada.
Després van recuperar la línia,
fins al 99,
vam fer castells de 7 i mig,
el castell de 8,
l'última vegada que es van provar va ser el 96,
per Santa Tecla,
que el vam fer a la plaça Corsini,
perquè la plaça La Font estava en obres,
i també portàvem 100 i pico camises,
que amb aquell concurs va ser amb 200 i pico camises,
el 98 va ser amb 200 i pico camises,
el 98 va ser l'últim concurs que vam provar el castell,
el 96 va ser,
vam provar per Santa Tecla i el concurs de castells.
el concurs de castells.
Vam provar el 4 de 8 i el Pilar de 6.
Llavors, a partir d'aquí del 96 i tot plegat,
amb això què dius,
el fet de no acabar solint les fites,
una mica de mala maró interna,
tot plegat fa que de mica en mica...
Se va i baixar en el llistó, sí.
Se va i baixar en el llistó,
tot això durant aquells anys
manteniu amb més que divinitat
dels castells de 7 i mig,
però es va notar, no?
Sí, sí, sí.
El 98 i el 99 van perdre la categoria de 7 i mig.
Aquí t'ho dic tot.
Això vol dir que la colla entre manca de canalla
i gent que li costa l'ensatge,
perdem la categoria de castell de 7 i mig.
El 99 la vam tornar a recuperar,
vam fer un gran esforç,
vam tindre una canalla molt bona,
molt bona,
va fer un treball juntament de la tècnica directiva
que se van esforçar molt, molt, molt,
i després vam plantejar de començar de zero,
però si tothom recordaràs,
és perquè vam fer una entrevista
quan tots som els xiquets,
la revista interna,
i feien castells de 6 i us disfrutàvem moltíssim.
Per què?
Perquè era una canalla que no havia fet mai la seva vida en castells,
i eren molt petit tots,
i en aquell moment va començar a ser l'enveja de Tarragona,
de Tarragona amb la qüestió de canalla,
i sortíem d'una crisi interna bastant fotudeta.
No, perquè gairebé ja van tocar fons,
no, tocar fons no, però...
Per a vosaltres perdre la categoria de 7 i mig,
va ser com força dur,
i quan tu arribes a la tècnica,
fas una desidió,
escolta'm, comencem de zero,
si hem de fer tot una mica de castell de 6 els farem?
Sí, sí, i es van negar a fer sortides, eh?
Perquè nosaltres segons quines sortides no anem a fer castell de 6.
Hem de fer castell de 7 perquè, a veure,
tenim una categoria,
però en aquell moment no podíem fer-lo.
I van dir diverses sortides que no anàvem,
perquè no podíem fer castell de 7.
I primer de tot,
teníem que donar una confiança a la canalla.
I va ser el 2000,
el 2000, no?
Si el 2000, que era el 15 aniversari...
Ai, el...
El de 7 aniversari.
Sí, perquè vam estar aquí,
he dit el 95,
el de 7 aniversari,
el de 7 aniversari.
El de 7 aniversari,
vam fotre el primer 3 de 7 de la temporada,
que va ser el juliol.
I allò semblava que havíem descarregat un 3 de 9 per naltros.
el van reforçar moltíssim,
perquè la canalla ha dit que era nova de la temporada,
el havien de donar molta confiança.
Passava aquell 3 de 7 com un pont,
com passava aquell castell.
Però bueno,
el primer lloc tiu era descarregar-lo.
Descarregar-lo i que demostressin aquella canalla
que valien.
I sí, sí, mire,
han estat un munt d'anys pujant
i mai s'han tirat enrere.
I gràcies a ells i a la colla,
i donar-li l'il·lusió,
sobretot donar-li molta il·lusió a la gent
que se poden fer els castells.
aquí va vindre la recuperació de la colla,
que van recuperar la categoria,
i l'última sortida de la temporada,
que va ser a Barcelona,
amb un poble de Barcelona,
van tirar el 2 de 7.
Van tirar el 3 de 7,
4 de 7 i 2 de 7.
I van tirar mala sort.
Però bueno,
hi havia un treball durant tota la temporada.
i aquí al castell,
mira,
i mira que passava bastant poquet
i estava molt ben preparadet.
Però bueno,
és el que tenim,
que a la vegada és mala sort.
I tenim un castell sorpresa
que estava també molt ben treballat,
que era el 3 de 8.
Tu l'has tingut sempre al cap,
en Toni Moratona,
que és la segona etapa
l'havia tingut sempre al cap,
al 3 de 8.
És que no l'hem pogut tirar mai.
És un castell que si dius el tiro
i dius,
bueno, queda molt lluny.
Però és que encara no he tingut
un portí de tirar-lo.
Cap de colla que ha estat aquí dintre de la cadira.
No he tingut un portí de tirar-lo.
És que potser millor
ho podíem haver tingut,
era Antonio Morató
i jo com a cap de colla.
És que estava aquell castell.
Nosaltres posàvem quins,
dos usos escarrapant
i aquell castell estava clavadíssim.
I 3 de 7 està dos usos nets.
Feien molts.
El que passa és que no ho vèiem el dia.
El dia tenia que haver-se tingut el Santatèque.
El que passa és que va canviar una mica la cosa.
No obtien que córrer massa,
perquè sortíem d'una crisi.
i sortir de la plaça,
3 de 7, 5 de 7 i 4 amb l'agulla,
n'altos era una bona notació.
Perquè l'any sigui només
que vam fer 3 de 7, 4, 7 i 4 amb l'agulla.
I en un any
van recuperar el que era la categoria.
I potser va faltar alguna cosa.
Jo sé el que va faltar,
però me la guardo jo.
Sí, sí, sí.
Va faltar alguna cosa.
Durant tots aquests anys hi ha un fet que encara no heu comentat,
però que és significatiu,
és que vosaltres no teniu local propi.
On aneu assajant durant aquest temps?
Nosaltres comencem a inventar-ho a la plaça de Catalunya.
Em sembla que a partir d'aquí comencem a la plaça de Catalunya.
Sí, sí.
Van començar a la plaça de Catalunya.
Després li hem de donar moltes gràcies al capellà que n'hi havia
que es va deixar les portes obertes per ensaiar el pati.
El pati del carrer, eh?
Pensem que allà van comprar un tros d'estora d'aquestes,
però és igual, tota rata no estàs d'un de l'estora.
Les platetes de les claves i el fred no tantes després.
Jo he pogut als ensaios amb minjons perquè fotia molt de fred.
Després vam aconseguir el que era donar-se unes hores allà al centre cívic
els dies que fotia més fred i a l'estiu ensaiàvem a la plaça de les Sardanes.
al carrer, hasta que van aconseguir l'ensaig.
Han sigut, han fet castells a diversos postos del barri, però l'ensaig.
Se'ls va córrer en determinat una campanya que és la millor campanya de publicitat
que podíeu fer perquè reiem l'impacte.
Veig una seda idea de la mítica pregunta, senyor Nadal, fins quan,
i de fer-los en quins arretos a les campanyes.
De la directiva.
La directiva i la tècnica van estar parlant,
sí, perquè va aconseguir quan estava cap de colla, no?
i van dir que havien de fer alguna cosa de protesta, no?
Que es donessin compte que ja necessitava un col·lum local,
que ja portàvem deu anys fent castells al carrer, per l'enclar.
I a llavors va sortir aquesta idea de posar senyores d'anada fins quan?
A l'esquena i quedava molt guapo.
I sí, sí, va donar els seus sorits.
Quan parlàveu, durant tot aquest any, com parlàveu amb l'Ajuntament?
Promeses, com sempre.
No és que et venen a veure quan venen les eleccions, però durant aquest temps tot són promeses.
Estem en el 2005, que possiblement el Sant de Sant Pau s'ha fet una temporada una altra vegada,
una temporada baixa.
Em sembla que en guany més baixa que les altres vegades.
Sí, sí, sí.
Quin és el futur de la colla?
El futur de la colla?
Mentre que hi haguin uns quants castells que tinc ganes de fer castells, aquesta colla no desapareix.
Ja ho vaig dir, això és la segona vegada que ho dic.
No, no, no, no, però és que m'has fet recordar perquè m'han convidat una vegada a la SER
amb el company, com es diu ara que no me'n recordo?
El Siurana.
El Siurana.
I estava a Siurana i estava a l'altre xiquet de la jove que fa la pàgina web de...
El Joan Borràs, perdona.
I sortia per internet i em va fer el comentari.
Siurana em diu, Pasqui, saps què està corrent per internet?
I era el primer any, el segon any, que estava jo de cap de colla.
Dic, què passa?
Diu, que esteu a punt de desaparèixer?
Dic, no fotre això, home.
Diu, sí, sí, ja...
Aquell any em sembla que em va desaparèixer Cambrils, Vilaseca, o bueno, dues o tres colles
i una d'elles estàvem amb altres, fotudes, amb aquelles colles que anaven a desaparèixer.
I van dir, doncs no, farem tot el possible perquè no es desaparèixi.
I mira.
D'això va fer pel 2000 i així, o 1999-2000, portem sis anys més, no?
Aguantant, no?
I mentre hi ha ganes de fer castells, es giren.
I hi ha ganes de fer castells?
Hi ha uns quarts de gent que sí, sí, sí, sí, sí.
Sí, la veritat és que sí.
Hi ha Canalla nova, a veure, ara estan funcionant la merdeu amb el castell de sis.
i a veure la gent si es fan aquella miqueta, si sortim una mica del pou.
Perquè tornem a les crisis internes, que és un rotllo.
Hi ha qui s'ha de fer castells.
I ho dic sempre.
i ara, en els últims anys, la gent se'n recorda a nosaltres només per criticar-nos.
Quan Tarragona, explica'm això, el dius.
Quan els joves, els xiquets no van bé, llavors es coneixen.
Sí, això ja he comentat diverses vegades, en directe, a Tarragona, a ràdio, jo he dit diverses vegades.
Que la culpa que els joves i els xiquets no facin castells de nou, no és culpa dels xiquets de Serrallo ni de Castells de Sembra-Sant-Pau.
No és culpa.
Si ells tinguessin segur que cada any 400 persones, segur que a les diades que els interessessin faran aquestes de nou.
Aquí tu ho has demostrat l'any passat, la famosa sortida l'any passat, que ara en Guai, em sembla que la volen tornar, aquesta sortida extra.
Que a mi el que em facin, doncs molt bé, serà molt guapo el que tu vulguis, però després el dia de Santa Tegra,
que és Santa Tegra, la festa gran de Tarragona, a veure que els castells es fan sols.
Lo mateix que en altres, amb el nivell que tenim.
En aquells moments que podem arribar com a sostre al 3 de 7, al 4 de 7, Serrallo i en altres.
Doncs hòstia, això és el nostre sostre.
Però ells, si fan 3 de 8 i 4 de 8, no podem més.
Queda necessitant una colla més gran a costat perquè li facin pinya i fer els forros?
Doncs no.
Això és el que vaig dir, clar.
Això és enganyar-se.
Tu saps la massa de gent que estàs movent, no?
A més si tu saps que és casteller, tu tens un dimarts i divendres ensaig,
i si estem movent 100 o 150 persones, amb això no podeu tirar castells de nou.
Això està claríssim.
Una canaltos, amb un ensaig normal d'una que faig 30 o 40 o 50 persones,
castells de 7 al carrer no es poden tirar.
Tenim que esperar al dia de Santa Ticle que tinguem 20 persones més i tirar un 3 de 7.
I xiquets i jove, si fan castells de 8 forrats, va que li venen 100 persones més al dia de Santa Ticle.
Si li vinguessin aquesta gent 200 o 300 cada ensaig, segur, o 400 farien castells de nou.
No és culpa nostra.
Quina és la relació de Sant Cris-en-Pol amb la resta de les colles de la ciutat?
Perquè sempre s'ha donat a plaça aquesta mena de relació estranya, no?
Els xiquets, Serrallos s'ajuden amb els xiquets,
Sant Cris-en-Pol s'ajuden amb la jove per onotar. Quina és la relació?
A veure, jo personalment la relació que tinc amb les 3 colles de Tarragona, molt bona.
Perquè no tinc res contra ells.
Al contrari, jo vull que Tarragona faig castells i contra els més grans millor.
I damunt 4 colles. Això li toca al naso més d'un.
Ara, entre la colla, doncs han sigut, això són èpoques.
O conveniències, o diguis com vulguis.
Hi ha vegades que tires més per un lloc, però això us passa a tots, eh?
A tots.
I tires a un lloc i hi ha vegades que tires a un altre,
i hi ha vegades que te quedes sol.
És conveniència, però la relació...
És que un dels grans problemes que hi ha a Tarragona, amb les colles,
és que no s'apuiem.
Des de dintre d'un patronat, a fora del carrer, no s'apuiem.
Al contrari, s'apuiem pedres.
Si a Tarragona tenim 4 colles, doncs...
apoyant-se i a defendre que n'hi ha 4 colles.
I si fem castell de 8, mala sort.
I si fem castell de 9, hòstia de conya.
I si les petites fan castell de 7.000, millor que ha de ser,
millor. I anem ajudant-se.
Com? Jo què sé.
No criticant-se tant.
Això passa també a la premsa.
A la Tarragona, a la premsa de Tarragona,
només parlen de dues colles.
que no existeixen.
No existeixen.
A Tarragona, només existeixen dues colles.
Xiquets i Serralló i Sopressant Postal no existeixen.
I si voleu fomentar el castell, va, altres? No.
Això no és fomentar els castells.
Jo heu dit sempre que fomentar els castells
parla primer de tot que la teva premsa parli de tu,
que és de la teva ciutat.
Però si no parlen, només que n'hi ha dues colles,
pues no.
Tenim que ajudar a les quatre colles.
No a dues, a les quatre.
Sí, sí, sí.