Escolta'm, Pau, quan vas entrar a la colla dels castellers de Sant Perí i Sant Pau?
Quan es va fundar la colla, al principi estàvem amb l'associació de veïns,
ens vam separar i vam seguir la colla l'any 90.
Com va ser que s'inicia la colla?
Ho crea un parell de persones de 8% des de l'associació de veïns,
després intenten...
Sí, bueno, en un fet, jo quan va arribar ja estava com a associació de veïns.
Llavors vam tindre els problemes amb ells,
ens vam separar i la gent que havíem a la colla
vam fundar la colla de Castellers a Sant Pau.
Dins de la mesura del possible,
quines eren les vostres discrepàncies amb l'associació de veïns?
Per què vau deixar...?
Principalment era pel nom.
Pel nom i perquè nosaltres no veiem bé
que una colla de Castellers fos d'una associació de veïns,
perquè és una cosa més plural.
I després pel nom.
la portàvem nascut amb associació de veïns,
castellers o alguna cosa així no ho recordo molt bé,
d'associació de veïns.
Llavors vam decidir que no,
que el deixàvem i formàvem nosaltres la colla mateix.
Com era la colla d'aquesta gent?
Quina gent hi havia?
Bé, en un principi érem 4 amiguetts,
4, 8 o 10 o 15,
que teníem ganes de fer castells,
volíem tirar endavant,
i així vam començar i ensenyàvem a l'església,
no teníem local, no teníem res,
estàvem a l'Hermúnis, que teníem allà una oficineta que es va preparant a la dona que hi ha d'ahir,
i així vam començar i ja està avui.
Hola, Fana, aquí més o menys en aquests moments entres a la colla.
Com entres a la colla i què et sembla això quan hi arribes?
Home, entro a la mediació d'uns amics,
ho trobo bastant bé,
perquè, home, el tindria ja 4 o 5 amics,
gent que coneixia de la part alta,
que eren quasi tots els que havíem aquí,
eren de la part alta o pares de la part alta,
doncs vaig entrar quasi com a família.
perquè això ho donava a comentar,
ves la colla que sí que hi ha de Sant Pau,
som prou mantingut el nom del barri en el nom de la colla,
però, si no tinc un entès,
tampoc el gruix a la colla no viuen aquí,
hi ha molta gent que és de Tarragona,
de fet, molts que venien dels xiquets de Tarragona,
gent del que hi ha, gent dels pobles de la ciutat,
tampoc una colla de barri no ho sap mai?
No, per desgràcia no.
Per què parles així?
No ho entenc.
perquè va arribar un moment
que de 120-150 castellers,
l'80% ben bo era de fora,
tot de fora,
de Tarragona, de Pallaresos,
tot era gent de fora.
I d'aquí, ja et dic,
a millor havien 20,
com a molt 30,
que eren d'aquí, com a molt.
Per què no falles la colla dins el barri?
Ja no només els inicis,
sinó fins i tot...
Bé, jo crec que,
per mi, en la meva opinió,
aquest barri és una miqueta un barri dormitori,
no?
Hi ha molta gent de fora,
hi ha molta gent de...
Andalusa,
Manya,
i no sé,
no els hi acaba d'entrar molt bé,
no?
I a part la gent,
doncs, amb el barri,
no més amb els castells,
no?
Ja està el vòlei,
ja està el futbol,
que tampoc han acabat d'entrar.
Jo crec que és una miqueta
de barri dormitori,
que venen a dormir,
surten el diumenge donant la volta
i tampoc es preocupen massa
el que hi ha aquí,
no?
Durant aquests primers anys,
la colla sonaixat ràpidament
als castells de set,
i llavors,
a finals de l'any 92,
arriba Antoni Morató
a la direcció de la colla,
el ve a buscar aquí de president,
en Josep Maria Pasqual,
i Antoni Morató,
crec,
vosaltres ara m'ho explicareu,
que imprimeix un canvi
de ritme a la colla
i un canvi de mentalitat.
Per què?
Bé,
perquè jo crec,
bueno,
primer el que vull dir a l'Antoni
és que jo,
per exemple,
no m'ha sorprès,
perquè jo crec que és el castellet
que hi ha més,
més castellet aquí de la colla,
és un castellet que és castellet.
Llavors,
ell té les seues formes de treballar,
ha hagut gent
que no està d'acord amb ell,
però hi sempre ha sigut,
no?
Jo crec que té una mentalitat,
sempre he tingut una mentalitat
molt ambiciosa,
ha sigut molt ambiciosa,
ha tirat molt endavant,
en moments que millor
no ho tenien que haver tirat
tan endavant,
pensament d'algunes persones,
però ell tirava endavant,
no?
I de fet anava bé,
no?
Anava bé,
i anaven fent castells
i fins a arribar el 95
i van fer el 4 i el 2 de 7.
Com vols-ho?
Aquesta primera etapa
de l'Antoni?
Home,
jo crec bastant bona,
que és el que diu el Pau,
és un home que
li ha agradat sempre
al màxim dels castells,
i a part,
a part és castellet,
el coneixo de tota la vida,
jo no,
ell me coneix a mi
des que vaig néixer,
i puja també als castells
40.000 vegades,
i sé com és,
sé que va buscar el límit,
però el límit,
és just el límit.
el límit de la colla
va ser igual
l'any 95,
una temporada,
ja comença
l'any 94,
comenceu a provar
el 2 de 7,
aquella sortida d'Arbós,
2 de 7,
4 de 8,
el Pilar de 6,
i tot,
que us deu quedar
a les portes,
i l'any 95
es carrega
el 2 de 7
per dues vegades,
una vegada de 4 de 8,
com viviu aquell any,
com recordes
aquests castells
en principi molt emocionat,
perquè semblava que,
bueno,
el barri,
no el barri,
o sigui,
els castells
estaven tots contentíssims,
però clar,
el qui sap de castells
sap el que hi havia,
sap que allò era,
era un baremo
que era molt difícil
de traspassar aquell baremo,
aquest és el que parlàvem,
Murató va posar el límit,
i el límit era aquell
en aquell moment,
castells de 7 i mig
els assolíem a qualsevol passa,
perquè també anaven
100 castellers,
120 castellers,
una de bada
i una de bada,
no sé per què,
va passar el que va passar,
va començar a baixar la gent,
i estem ara,
de les ciutats que estem ara.
Per què no,
en aquell moment,
la colla no és capaç
de continuar
amb aquella línia,
no sé si el fet
d'anar a no haver descarregat
els castells
i té alguna cosa a veure?
No, bé,
a veure,
el tema és més intens,
intern, no?
Nosaltres vam tenir un problema
l'any 96
que va dividir molt la colla,
llavors,
arrel d'allí
van anar baixant,
baixant, baixant una miqueta
i fins avui,
que jo crec que estem
en un moment
no més difícil,
però sí més delicat de la colla,
no?
Jo crec que, bueno,
vam assolir
el 4 de 8
i el 2 de 7
per mi,
molt aviat,
és a dir,
vam fer el 15 de juny,
vam fer el 4 de 8
i per Sant Joan
vam fer el 2 de 7,
no?
I jo crec que per una colla
que aquests són els límits,
ha sortit tan aviat,
després va ser un...
una temporada molt rara,
molt estranya,
no?
Van començar molt forts
i vam acabar molt fluixats,
és a dir,
per mi van fer castells
molt aviat
i després, clar,
quan tens una colla justa,
no pots mantenir aquests castells,
a dir,
llavors poc a poc vas a baixar,
no?
Per què teniu tan clar
que els castells són el límits?
Per què,
no sé si haguéssiu pensat,
vaja,
doncs,
ha sortit un any del 2 de 7,
l'altre un 4 de 8,
l'any següent el 3 de 8,
això era factible?
És que ho dieu d'una manera
per donar la tanqueta,
com si al màxim
que em va poder aspirar
mai la colla?
Sí, perquè, a veure,
els castells no tenen secret,
els castells es fan gent,
això està clar, no?
Llavors,
si tu tens una gent justeta
per fer 5 de 7,
4 de 7 a l'agulla
i en un moment donat
perquè tens unes coses al costat,
fas 4 de 8,
2 de 7,
està molt bé
però tu saps el límit que tens,
no?
Llavors, clar,
això està clar,
els castells es fan gent,
si no tens gent,
tu saps que fins aquí
pots arribar
amb circumstàncies,
a partir d'aquí,
llavors és baixar,
això està clar.
El Josep Maria Pasqual,
el pare de l'expresident,
el 4 de 8,
va ser gairebé més perjudicial
que una altra cosa?
Jo crec que sí,
va ser el pitjor que van fer,
per mi,
el meu punt d'opinió,
que es tenia que haver fet
perquè el castell,
o sigui,
el que anava a ensajar
ho sabia,
que el teníem a l'abast
perquè feien 4 de 7 nets,
feien 2 de 6 nets,
tot el que feien
ho feien net,
o sigui que,
jo per mi,
es tenia que haver fet
passet a passet,
4 de 8 un any,
2 de 7 un altre any,
3 de 8,
un any fer dos castells,
però havent fet ja abans
individual,
o sigui,
van córrer massa,
el problema van córrer massa,
en 5 anys,
em sembla que no hi ha cap colla
que hagui fer castell de 8,
crec que n'hi ha colles,
però n'hi ha molt poquetes.
L'Antoni Morató ara deia
això del 3 de 8,
l'Antoni Morató,
que encara,
allò que deies,
que l'Antoni van a dir
i tenint mentalment,
el 3 de 8 el té,
vaja,
el dibuixaríssim
i s'empanegreix,
de donar i fins i tot
el pas que el fill
també diu que era un castell.
Sempre l'han tingut
el 3 de 8.
Castell,
la prova la tens tu,
que ara mateix,
el 3 de 7,
nosaltres,
quasi que,
des que va començar la colla,
el 3 de 7 ha sigut
el castell,
insígnia nostre,
ha sigut el 3 de 7,
és que era un castell
que el teníem
i l'Anferinet,
és que el teníem,
la prova tens
que amb el 3
van fer el 5.
Quan vam assolir el 3,
no sé quina any va ser,
em sembla que seran el 93
a la plaça de Tòrus,
no?
El 94,
el 92,
el 92 ho van assolir allí,
d'allí va sortir el 5 de 7,
perquè el 2 era totalment nou,
l'únic que respectàvem
el 3.
Tu creus que,
si el Pau,
que la colla
tenia la pasta
el 3 de 8
i si l'hagués tingut
ara,
has de fer el conveni
de tirar-lo?
Bé,
jo crec que,
a veure,
una mica com diu Rafa,
jo sempre he pensat
que teníem millor el 3
que el 4,
perquè el 4
no l'ha agafat mai bé,
no sé per què,
llavors el 3 el teníem
molt bé,
o sigui,
no per por,
per prudència,
van ser massa prudents
i no el van tirar mai,
però jo crec que el 3
el teníem a l'abast,
el teníem molt treballat,
però van ser molt prudents,
no?
El podíem haver fet,
jo crec que sí.
va començar la davallada,
havíem assolit el 4
i el 2,
com vam assolir,
el 3 sabíem
que el teníem a l'abast
que el 4,
però amb assolir
aquests dos castells,
em sembla que la colla
va tindre prou
amb aquests dos castells,
i d'allí va ser tot,
bueno,
va començar,
baixar,
baixar,
gent,
cada 10,
ara te falten 20,
l'any que ve
perdem 15,
i l'any que ve
perdem 20,
fins ara que han perdut,
però si no ho sé gero,
han perdut 80 castells,
hi ha una davallada
que continua
des de l'any 96
fins gairebé l'any 96,
quan arriba el Pasqui,
que el Pasqui,
com podeu dir,
el Pasqui arriba,
i diu,
bueno,
estem sota mínims,
començarem el 0,
castells 6,
com viureu aquest moment,
perquè és una decisió
molt dura,
era molt senzill,
fer com el Pasqui,
fa tranquil·lament,
es pot fer 100 i el 4,
que el podíeu fer
més o menys sense problemes,
i va ser una...
És que allí hi havia
diversos punts,
hi havia,
allí me'n recordo jo
que allí de Crius,
els que teníem de l'any passat,
tenien ja 12 anys,
amb 12 anys,
les xanetes ja no poden ser,
llavors van trobar
amb 8 xiquets,
de 5 a 8 anys,
que no estaven ni ensagjats,
havien pujat en castells de 6,
i no sé si havien pujat,
em sembla que no van arribar
a pujar a Pilar,
si fora,
i llavors aquell any
et vas trobar
que t'has de començar de 0,
jo més que res
el trobo obligat
començar de 0.
També és l'altra part,
és canviar de cop i volta,
canviar del Morató al Pasqui,
vam fer un canvi molt grus,
per mi,
perquè el Morató aspirava
al que aspirava
i el Pasqui
ho diia,
no, no,
jo vaig a començar de 0.
Es donen aquests
moments de Pasqui,
però amb els comens de 6
i sí que es nota
la progressió
una millora
fins i tot
en les estructures
dels dos primers anys
i fins i tot
s'acaba provant al 2 a 7.
Sí, sí,
a veure,
és evident que
quan comences de 0
normalment
és una mica més fàcil,
començar de 0
i tot es puja,
i quan arribes al límit
torna a vindre els problemes,
i això és el que va passar,
és el que deia
i nosaltres vam
partir de 0
perquè no teníem una altra cosa,
teníem 4, 5 o 6 crius
que estaven començant
i inclús vam suspendre
alguna sortida
perquè no podíem fer castell,
perquè no teníem crius,
clar,
i llavors a partir d'aquí
vam començar a treballar els crius
i vam tornar a pujar
a un altre camí,
no?
El tronc el teníem,
o sigui,
el problema eren els crius,
perquè el tronc el teníem,
sabíem que estava allà el tronc,
el passa que no podíem
arriscar els crius
de cop a primer any,
pujant el primer camí
com pujaven
al fer castell de 7,
és com ara,
castell no és el mateix que ara,
ara tenim dos ponts de dalt
i aquests dos ponts de dalt
fer castell de 7
per anar-nos a arriscar
ara mateix,
tenim el tronc,
tenim tot,
una mica de pinya falta,
però bueno,
com tu saps,
avui en dia
es fan castells
amb una altra colla al costat,
per si sols,
cap colla
em sembla que pot fer.
Ara mateix,
per què creieu,
ara mateix,
després del pas
que es va acabar
recuperant els castells
de 7 i mig,
tens a veure,
que òbviament quan surts a 0
només pots sumar,
ja,
com,
és a dir,
hi ha baixes d'ego
i hi ha impossible.
Després,
l'etapa d'Antoni Molotó
va ser una altra vegada,
és una etapa d'altiva,
i ara us trobeu,
vaja,
no sé si vosaltres no ho podria,
en un dels moments
més delicats de la colla,
com a mínim,
des de fora,
aquestes,
les sensacions que van,
és així,
no?
És crític pel que estem parlant,
per falta de gent,
perquè el tronc
segueix estant aquí,
o sigui,
la gent que pujava
el 3 al 4,
com aquell que diu,
estem aquí tots,
el que és el tronc,
el que passa
és que és falta de gent,
el que no podem anar
a fer castells,
amb 60 persones
anem a fer castells de 7,
jo ho trobo,
per lo menys,
que si ho tinc que fer,
ho faré,
però prefereixo no ho feu.
Jo crec que la colla aquesta
ha sigut una miqueta peculiar,
jo per mi,
vull ser una miqueta crític,
jo soc,
crec que la colla
no ha tingut mai molts castellers,
castellers,
la paraula casteller,
m'explico,
llavors l'Antonio
va fer la seva tasca,
per mi,
hauria de tindre molts Antonius,
en tema castellers,
i la gent
s'ha anat refredant,
perquè una colla
s'acompon
d'un grup de gent
que la manté
i d'un altre grup de gent
que va vinent
i va sortint.
Llavors,
quan s'ha trencat una miqueta
aquest grup de gent
que la manté la colla,
s'ha trencat tot,
i aquí s'ha passat una miqueta
el mateix,
hi ha gent
que per lesions,
perquè falta de ganes,
per allò que sigui,
s'ha deixat de vindre,
i bé,
s'ha trencat una miqueta
el bloc de gent que hi havia
i es costa molt,
clar,
es costa perquè la gent
l'altra ve,
va,
suposo que amb totes les colles,
no?
El problema el teníem al barri,
que amb 20.000 persones
que viuen aquí al barri,
no puguem fer,
per almenys,
no castellgrossos,
una mica de colla,
que és el principal,
trobo jo fer colla,
per a mi,
ara mateix fer colla,
perquè els que estem aquí
són poquets,
per fer castells,
podrem fer d'açís,
però per fer colla no.
Per acabar,
tres preguntes,
la primera,
amb quin record,
o record jo us quedo
d'aquests 15 anys,
siguin bons,
o sigui,
quin moment,
jo no sé,
15 anys sempre que s'han pogut,
el primer que et veu,
el que fas,
sigui un castell,
sigui una conversa,
sigui un diarassatge,
una excursió,
no sé,
a veure què és el que es veu al cap,
després la segona,
quin creieu que és el futur
de la colla,
i després si recordeu alguna anècdota
i a tothom recordareu una
que tens una amb el rei,
que és boníssima.
Bé, bueno,
la primera,
quina era?
Quin record,
conserves d'aquests?
Record de castells,
m'agrada molt recordar
els primers castells que fas,
tant el 3 de 6 per primera vegada,
4 de 6 per primera vegada,
3 de 7,
4 de 8,
tot el que fas per primera vegada
és un record molt bo,
perquè la gent,
clar,
s'ho pren d'una altra manera.
I el record personal,
jo tinc un record personal
de les Olimpiades,
les Olimpiades
és un record que el tens aquí dintre
i sempre el tindré,
va ser molt bonic
per la colla,
per la gent,
per tots,
i m'ho he passat molt bé.
A mi,
a més,
això també ho pots explicar tu,
era un castell conjunt
de germanòmats,
xiquets de Sarrajo,
com va anar tot això?
D'aquí va ser un guaprocos a ells,
que anéssiu les dues colles juntes,
com va anar tot?
Bé,
en un principi
havien de ser 12 colles,
12 castells,
que eren llavors
crec que eren els 12 estats europeus
que havien de...
Llavors,
clar,
no podíem anar 40 colles
i per poder anar
a Sarrajo i un altros,
doncs vam votar
per juntar-se'n dos,
fent 4 de 7 en conjunt
i així ho vam fer,
perquè les dues per separat
no podíem anar,
llavors vam anar,
però les dues
es van juntar,
que eren les colles petites,
siguem sent,
i es van juntar
i vam fer 4 de 7.
com hi ha això,
pujar amb una persona
d'una altra
d'una altra colla de tu?
Home,
jo no t'ho puc dir
perquè jo no he estat,
em vaig apuntar abans,
però no vaig poder anar
i tal,
però, bueno,
amb els xiquets
he fet molts castells així,
bastants,
perquè abans
normalment sempre se feien,
et trobes estrany
perquè no és el company
que portes davant sempre
i no li parles
com parlaria amb l'altre,
o sigui,
et procures tu,
mantins la teva postura teua
i l'altre ja s'ho farà.
I això és el Serratio,
no?
Sí,
perquè,
res,
el problema que teníem
bàsic amb el Serratio
és que ells tenien
que estaria molt baixets
i nosaltres som molt alts,
llavors era un problema gordo,
havien d'anar pis per pis
per compensar les alçades
i tal,
perquè ells tenien que tenien tersos
que jo els hi trec un pa i pico,
llavors havien d'anar fent així,
però va sortir molt bé,
va sortir molt bé
i vam quedar molt contents.
Amb tot eturnal,
quin record et quedes
d'aquests anys?
Home,
el record,
pfff,
poder tornar a pujar a Castells,
perquè allò els xiquets,
per desgràcia,
allí tots som baixets.
A la meva època,
o medies com a Kiko
o no pujaves,
aquest va ser un problema
que més que arriba
i plegava.
Va haver-hi unes circumstàncies
també per mig,
però bueno,
jo allà ja feia d'agulla
i ja no és el mateix,
jo tota la vida pujant
i de cop i volta
foten allí d'agulla
perquè ets al,
en 16 anys,
o 17,
l'alegria
és tornar aquí
i poder tornar,
com vaig poder,
tornar a pujar a Castells.
i amb el record,
però me quedo
amb el Pilar de 4 Caminant,
que m'hi pudeu baixar segons.
No ho sé tant,
no ho heu preguntat
perquè vosaltres
sou una de les colles,
el que feu vosaltres
amb el Pilar de 4 Caminant
és extraordinari
perquè moltes vegades
no m'és parlem
del Pilar de 4,
doncs sí que ets,
l'equip on carrerament
és extraordinari
el que ha fet aquell home,
però vosaltres
teniu un Pilar de 4
que ho veieu rapidíssim,
quatre mans comptades
i vaja,
excepte l'any passat
que de forma indiputada,
vaja,
és que a més a més
que ha de portar.
Com ho heu viscut
al Pilar de 4?
Home,
el Pilar es viu diferent
amb aquesta colla
perquè,
normalment sempre canviem
el segon,
si pot ser canviem el segon,
però si no canvies el segon
tens de canviar
el tercer i el Pilar
i el Xaneta,
o sigui,
sempre n'hi ha canvis,
l'únic que veig
que no n'hi ha canvis
és el que és baixos.
Primeres mans
quasi normalment
també canviem,
o sigui,
és una cosa
que és rotativa,
no és gent fixa,
com per exemple
els xiquets,
o sigui que la jove
també ho fa bastant,
de canviar normalment
canviar el segon,
canviar el criu de dalt,
normalment ho fan.
no és com els xiquets,
jo vaig estar cinc anys
amb el Quico baixant
los seguits,
vaig ser el primer
en baixar,
amb arribar a l'Ajuntament
va en ser el primer
i aquell Pilar
va durar cinc anys.
Jo em veia més
que el Quico a dalt,
jo li treia tres pam,
no dos,
tres li treia al Quico
i el Carlitos
el vello
dalt la Xaneta,
o sigui,
era un Pilar raro
però com arribava
i arribava en setge minuts
i en dotze
i en catorze,
o sigui,
el Pilar arribava
i el problema era aquest,
que tenia d'arribar
com sigui el Pilar
i jo crec que els xiquets
pecan d'això,
el Pilar
arriba obligat,
si arriba millor
però
també n'hi ha gent darrere
que li fa gràcia,
gent castellera
que porta 15-20 anys
a la colla
i no ho ha fet,
que jo
aquí no li treia
que soc mèrit,
és el meu amic
i serà sempre el meu amic
però
trobo que també
n'hi ha gent darrere.
Tinc la sensació,
Pau,
no sé si em pot,
que per vosaltres
el Pilar de 4 caminar
és una oportunitat
no sé si gairebé única
però de sentir-vos
realment importants
a la ciutat,
a les festes
i per això
jo vull que us sempre
entusiasme
i realment us celebreu
en vaja possible
més a les colles
que a més us celebreu.
Sí, bé,
a veure,
aquí el que passa
és que clar,
que ser una colla petita
amb les grans
en castells
no pots competir,
no?
Llavors te sens una miqueta
igual aquell dia,
no?
Perquè fem el mateix.
Llavors baixar el Pilar
és molt important,
no?
És important perquè
en aquell moment
està fent el mateix
que els altres
a la mateixa alçada
i és el moment
d'alegria de la colla,
no?
Perquè hi ha moltes temporades
que hem tingut
molt altibaixos
i bé,
després baixes el Pilar
i tens una alegria,
no?
I en aquesta colla
és molt important,
el Pilar sempre ha sigut
una...
i no sé,
tenim facilitat
una miqueta,
no sé per què,
però el Pilar s'ha tornat
bastant bé
i anem canviant,
com diu ell,
és a dir que,
bueno,
jo em vaig tirar
set anys baixant-lo
fins que vaig veure
la meva cara massa
a dalt ja
i vaig dir,
bueno,
fins aquí he arribat,
no?
I ara anem canviant
que és el bonic per mi,
no?
Segona de les que teníem
pendents,
quin creieu que és
el futur de la colla?
El futur de la colla,
bé,
ara estem en un moment
ja ho he contit abans
molt delicat,
no?
Estem en un moment
molt delicat
i lluitar,
que és el que podem fer,
jo,
el que ve que té la colla,
però si la gent
lluita,
la gent,
és que també
a mi i jo
tampoc s'ha vingut
connectar una miqueta
amb el barri,
no?
El barri ha dit abans
que és una miqueta especial,
no?
I a mi i jo
n'altros no s'ha vingut
connectar amb ells,
no ho sé,
no?
I tot depèn de la gent,
jo tenim ganes,
estem una miqueta cansats
també,
però bueno,
tenim ganes,
no?
I jo crec que el futur de la colla
passa per es canviar
una miqueta la mentida
de la gent,
intentar que la gent
s'animi una miqueta,
gent que fa el temps que no ve,
que és de la colla
tota la vida,
s'animi vingui
i llavors lluitar,
que és l'únic que hem de fer.
Estic amb el pau igual,
perquè és que no,
d'aquí no sortirem,
doncs estem aquí,
és que estem aguantant,
a veure,
el que podem aguantar,
però és que també
tothom té un límit.
Estem cansats?
Estem cansats
de portar sempre els mateixos
el timó.
Aquest any sembla,
ara, bueno,
ara n'hi ha una gestora,
tant de junta
com de tècnica,
que n'hi ha,
n'hi ha cares noves,
però clar,
d'aquesta escala
les totes recolzades,
si no les recolzes,
no podem fer res.
I el barri,
doncs és el que estem parlant,
el barri,
és que no sé
què li passa amb aquest barri.
Aquest barri és especial,
perquè tot se'n va a Norri,
futbol a Norri,
les sardanes,
el vòley,
és que no,
és que no sabem
per on entrar el barri,
perquè publicitat,
dissabte passat
vam fer una verbena
pel barri,
no va a presentar
els castellers.
Ni ex-castellers,
ni castellers que venen.
O sigui,
que ja no saps per on agafar-lo.
Mentre tu penses
l'anècdota,
tu m'has d'explicar
què va passar
quan va venir
el rei l'última vegada.
Va passar
el que podia haver passat.
Vaig tenir l'oportunitat
de poder parlar amb ell,
d'ensenyar-li una foto
que fa pintatge
i me'n vaig fer amb ell
i me la va signar,
es va recordar bastant
d'aquell moment
i molt content
perquè vaig poder...
Home,
no ho tenia pensat
de fer-ho,
però vaig tindre
la possibilitat
de fer-ho
i mira,
vaig prendre la foto
i li vaig ensenyar
amb un guardaespaldes
d'ell
i aquest li va ensenyar
amb el rei
i va dir
doncs sí,
anem.
I es va apropar,
vam estar xerrant
no res,
dos minuts
i molt content.
Quina foto era?
Una foto
de l'any 75,
me sembla que va ser.
Sí,
em sembla que va ser
del 75,
anàvem xiquets,
va ser un pilar de 5
que vam fer al balcó,
vaig pujar allò dalt
a la faixa,
em va recollir
ja amb els braços,
ell i la reina,
bueno,
el típic,
dos petons
i tal.
I el que fèiem abans,
anar el va i bé
i comprar ell la foto.
I parlar,
doncs bueno,
vam estar parlant
d'aquell moment,
d'aquella foto,
ell se'n recordava
i això m'ho va escriure
la foto,
vaig posar la foto
i em va posar
memòria d'afecte
d'hace 20 anys.
El que em va recordar
com una cosa,
com una anècdota
d'aquests anys?
Bueno, sí,
una anècdota
curiosa que vaig tindre
una vegada,
va ser,
abans de baixar un pilar,
va vindre un home,
no?,
em va portar
una foto d'un pilar,
i em va dir,
mira,
jo vaig ser amic de ton pare
i tinc aquesta foto
i m'agradaria
que la tinguessis,
no?,
i era el pilar
que va baixar
a mon pare
l'any 58 o 59,
no?,
i va ser una testa
molt maca per mi,
no?,
m'agarrarà la foto
i de fet
sempre he portat
la foto baixant el pilar.
Una foto pedidata,
sí.
I sempre portes
el dins de la...
Quan feia el pilar,
bueno,
ara, no?,
quan el baixava,
de segon,
sempre portava la foto
a la butxaca.
Sempre l'he portat,
l'he baixat 9 anys
i no hi ha que portar la foto a la butxaca.