No, a l'inici de la colla de Sant Pau
va venir de l'associació de veïns.
L'associació de veïns tenia el bo saber com té el bou,
tenia els gegants,
i va formar també una colla castellera.
A part, aquests castellers van tenir una mica de problema
i a la primera sortida, evidentment,
ja vam voler separar el que era la colla de veïns
i la colla castellera.
I la primera sortida que vam fer,
a la tarda ja, la colla se va desfer com a associació de veïns
i vam apuntar com a colla castellera de Sant Pau.
D'aquí va sortir l'inici, això de l'associació de veïns,
per què aquesta idea de crear una colla castellera en aquest barri?
Jo, sincerament, no ho sé.
Jo sempre recordo que al principi,
jo sé que vaig sentir rumors que es muntava una colla,
jo me'n recordo que al principi anava a donar la volta
a la Passa Catalunya, que el feien a l'aire lliure,
anava amb un fill i anava a mirar-los com ens ensenyaven
i veia que a 12 o 15 persones li deia
que això té un provenit molt dolent,
i a Frecafé i tot això així.
però no sé qui la idea d'haver sortit d'associació de veïns,
exactament, en el president d'associació de veïns
les relacions també són molt bones,
però no sabia el motiu per què va muntar-la.
Després, al debut de la presentació de la colla,
va haver-hi la discussió que va haver,
es van separar,
i aquí sí, després els castellers es van reunir ràpidament
i va dir que vam muntar la colla
i mira, s'hi va muntar,
i així va ser conjuntament amb la colla ja.
Et vas amarrar quants anys has estat de president?
Jo he estat set anys de president
i dos anys i mig de relacions públiques.
La colla va sortint els primers castellers,
els primers castellers,
si és que ha anat la reacció de les altres colles,
us deixen sortir perquè hi haurà la quarta colla.
Va haver-hi problemes amb l'Ajuntament,
problemes per actuar, alguna cosa?
Home, problemes amb l'Ajuntament no ho va haver gaire,
sincerament, no t'he d'enganyar,
perquè jo vaig assistir les primeres reunions
i no sé si políticament no interessava que hi hagués problemes,
això no ho sé,
però problemes no.
Una mica de rechats dels colles,
potser és d'alguna colla,
si no vull dir el nom,
una mica sí.
De les altres en conjunt no,
però en conjunt va haver-hi una mica de separació,
però no molt,
perquè sempre el que m'enmonesta més
és que no es diguin colles de barri.
Jo sempre se'n pa,
no considero que és un barri,
sempre se'n pa o Tarragona,
perquè si parlem al Sarraiu,
sabem que és un barri,
és el Sarraiu
i la part alta no és un barri de la part alta,
és Tarragona.
Jo sempre dic la mateixa paraula,
el que se'n ve a en pau,
és Tarragona,
i prou,
no hi ha res més.
Quina és la composició de la gent?
Hi ha molta gent que és de...
Molts que s'allés són d'aquí del barri,
hi ha gent de fora,
de gent de les altres colles
em sembla que ve molt poca,
algú que havia estat els xiquets de Tarragona
i pare de comptar.
Quin és el nom?
Mira, la colla és...
Sabem com ara està al món del castellet,
el món del castellet fa uns dos o tres anys
que he fet un vaixó molt gran.
Les pinyes no són les pinyes que abans,
els minyons,
no sé si en recordem una miqueta,
fèiem castells de nous sols.
Avui dia els minyons,
si ho sent sincerament,
i no sé parlar malament de ningú,
castells de sols nous,
molt justets,
i a Franques potser és l'única
que pot fer castells de nous sols.
Les de Tarragona també hem fet
d'un vaixó molt gran,
jove he fet d'un vaixó gran,
nosaltres també.
Aquí a Sant Pés-en-Pau
hi ha més gent,
diem fort de...
que és fort de Sant Pés-en-Pau,
hi ha gent que ve del Callà,
hi ha gent que ve dels Pallaresos,
hi ha gent que ve de Torreforte,
hi ha gent que ve de Camp Clar,
més que del Sant Pés-en-Pau.
A Sant Pés-en-Pau hi ha un moment
que sí que hi ha gent,
però són gent,
també això és com totes,
hi ha un moment de motivació
de la televisió,
al principi de la televisió
que hi ha fet el boom dels castells,
colles noves,
nosaltres penso que comencen
a la colla 21,
o veurem si,
ja són 60 i alguna cosa,
no?
En nosaltres 21,
la gent ha de tenir il·lusió,
ara que ha passat,
que la gent s'ha cansat,
els nens que eren solters
ja tenen nòvia
i la nòvia no se ve que res,
i després gent que està descontenta,
i hi ha gent que li ha passat la moda,
és que hi ha molt de factors
a aguantar una colleta
costa molt, eh?
Escolta'm,
a l'any 90,
no sé si a final del 92,
93,
hi ha un momentet
que aneu a buscar
una persona
perquè faci el cap de colla,
aquesta persona
és l'Antoni Morendó.
Quan l'aneu a buscar
i per què l'aneu a buscar,
per què pensen?
A veure,
a l'any 92,
a l'any dels Olimpiades,
va haver una mica
de problemes,
diem, interns,
una mica de problemes interns
dintre la colla,
i en aquest temps
érem bastant de gent,
eren 70-80 persones,
en 6 anys,
havíem utilitzat això
perquè anàvem a les Olimpiades,
conjuntament amb el Serraio,
i havíem utilitzat això.
Va haver un problema,
diem,
que no s'entenien,
ni el president,
ni el cap de colla,
va ser sincerament,
i ser així.
Va haver-hi una assemblea extraordinària,
el president va posar
un de cartó a la taula,
la gent va donar
tot l'apoi
a la Junta Directiva,
i com el cap de colla
no tenia,
diem,
l'apoi que és suficient,
doncs va demitir.
Què vam fer?
Vam buscar nosaltres,
vam donar confiança a mi
com a president,
busquen un cap de colla.
nosaltres vam parlar
amb persones,
i una de les persones
que vam parlar
va ser l'Antoni Morató,
que jo coneixia,
i després també
el cap de pinya,
que és l'Antoni Ferrer,
el caillot,
també de xiquets,
que és mon tio.
Vam parlar amb ells,
i sí, sí,
es va posar a disposició nostra
d'ajudar la colla,
i a partir d'aquí
va ser això,
és que van canviar de colla,
i ens va anar molt bé,
perquè el 93 ja fem
aquestes coses,
que ja fem 7, 10, mig, ja.
L'Antoni,
abans de parlar amb el que
us estava parlant amb ell,
del local,
perquè ell en principi
havia d'arribar per 3 anys,
després parlarem de la Bressa,
però aquests primers 3 anys
realment van ser molt bons.
Sí, molt bons,
molt, molt bons.
La gent va respondre
molt bé als ensajos,
la gent estava emocionada,
t'he de dir,
que era el boom de la colla,
que portàvem dos o tres anys
sortint,
la colla creixia molt,
havia ensatges molt guapos,
me'n recordo
que fèiem 3 de set,
els dosos col·locats,
quasi nets,
fèiem dosos de set,
els dosos col·locats nets,
bé, nets amb la pinya,
però vull dir,
preparats,
l'ensatge era molt bonic
i hi havia molta il·lusió,
perquè després la gent,
no sé si a partir del 4-8
al 95,
després de pujar la colla,
no sé si és que no van saber
treballant altres,
dient,
fent propaganda,
o que sigui,
no,
aquell 4-8 no va ser
una pujada de gent,
va ser un estancament,
un estancament de la colla,
i després s'acomptaven 3
durant la baixa 5
i no sé si la gent
s'anava cansant o què,
però l'ambient,
què esteix per fer,
que nosaltres teníem molt,
teníem molt de l'unió,
teníem molt d'espans
de 3-8,
perquè el teníem molt ben preparat,
però no sé què passa
a partir del 95
que va començar a baixar la gent.
L'Antoni ens comentava
que al començament dels 96
va haver-hi com una divisió
molt forta.
Sí,
és que després del 95,
també el 96
va entrar un cap de colla nou,
que es deia Josep Maria González,
que també era president
dels xiquets de Tarragona.
També va poder,
diem,
posar un metodo nou
d'ensatge
i de portar la colla.
En què consistia el metodo?
O en quines diferències
de treball havia entre el Josep Maria González?
A veure,
estàvem acostumats
a unes maneres de treballar
que la directiva
era la directiva
i nosaltres
sempre hem separat,
jo quan era president
i el xico sempre president,
sempre hem separat
el que és la directiva
i el que és la tècnica.
a nosaltres,
la directiva
és per comportar,
diem,
el que és els papers
i buscar sortides
i treure el màxim
que les pot d'on sigui
i el cap de colla
és,
diem,
fer castells.
és com un treu de futbol
que camana.
I va voler canviar
el sistema d'ensatge,
va voler canviar
el sistema
d'anar a la colla,
va fer moltes parts
de gent nova
que anava per una part,
però va barrinconar
tota la gent antiga,
se va sentir
molt dolida,
la gent molt separada
i molt dolida
i el que partia d'aquí
va haver començar
discrepàncies,
discussions
i me'n recordo
que em penso
que va ser
el dia de Sant Jordi
passant a la Rambla
en el 3 de 7,
doncs el teníem fet
i el Cotxó 2
va tirar enrere
perquè es van obligar
a tirar enrere
i no va fer,
però va haver un fum
també problemes intents
que la gent
no estava conforma
amb el sistema
de treballar
i per mi penso
que va ser
el culpament general
de donar la confiança
que mereixia
aquell moment
a cap de colla.
En aquell moment
possiblement va ser
el punt de partida
d'una crisi contínua
de la colla.
Sí, sí,
ja has de dir
que el 95
va ser l'any molt bo
que hem fet
4 d'avui,
2 de 6,
2 vegades,
la desgràcia
no ho puguem descarregar
perquè si la descarregues
tens molta confiança
i moltes coses així.
Però per dir
que el partit del 96
ja ho havia començat
aquest problema
també intern
de la cap de colla,
després va plegar
el president que hi havia,
va haver-hi una altra elecció
i va entrar
el president nou,
però tot el 96
va aquí
i se n'ha d'anar
cada any
baixant
molta,
molta gent.
Durant tots aquells anys
hi ha un fet
destacable
és que si des de Sant Prisant Pau
no teniu el local
propi
que buscàveu,
si no tinc malentès
durant aquest temps
durant les vostres oficines
és una petita habitació
del bar Múnich
i vosaltres
perseguiu-ho.
Ara explica una cosa.
Sí,
nosaltres
de començament
es van tindre
el bar Múnich
per ser,
diem,
el nostre primer local.
Nos va seguir
una habitació
que feia
potser 4 metres
o 6
i allà
fèiem les reunions
i ja teníem
un petit despatx.
Ensajàvem
al carrer,
al carrer de la iglesia
a la llei lliure,
després aquí
a Sant Prisant Pau
van a inaugurar
el centre cívic
i ens van cedir
el escenari.
Sempre
a l'hora d'ensaig
no podíem fer
l'altre l'ensaig
que volíem
perquè
estaven marcats
en un horari,
els 10 tancàvem
i si hi havia
potser
aquest dia
una adaptació
de teatre
si ens podrien
deixar d'ensenyar
perquè hi havia teatre,
problemes.
ens van cedir
un local
per a oficines
ja va ser
el primer pas
que van tindre
que van tindre
en un local
que van posar
una oficina
més gran d'allà
i van posar
un petit bar
per reunir
la Junta
i reunir
els que estaven allà.
Vam insistir
molts anys,
molts anys,
molts anys,
vam fer moltes vagues
i no sé si en recordeu
bueno, vagues
postestes,
no sé si en recordeu
el famós
etrelu
senyora d'Alfils Quan.
De qui va ser
aquesta?
Bueno,
si va ser
i va ser
bé,
es podria dir
però el mèrit va ser
de la Junta Directiva
que va tindre
que ni un casteller
sabia res
i a més
els castellers
van tardar
el mateix moment
de posar-se la camisa
i van donar
a cadascú
una persona
té la pensada
la Junta
dona suport
i fa
amb 25
els cartells
que siguin necessaris
amb aquest cartell.
Vam fer un
per cada casteller
per tot
pinya,
crosses,
pinya,
crosses,
xeneta,
cotxador,
tots.
i nosaltres
vam decidir
posar-se el dia
que vam fer
l'actuació
amb la jove de Tarragona
i els xiquets
i vam posar
un cartell molt gran
posant
senyora d'Alfils Quan.
Això
va picar molt
i a partir d'aquí
vam anar
amb els divendres
a ensaixar
la passada a la font
i amb el lletre
posats a tots
en la roba
de l'ençai
i senyora d'Alfils Quan
passant Magí
i passant la tecla
van sortir
també la professora
amb el lletre
de la senyora d'Alfils Quan.
La senyora d'Alfils Quan
per la professora Magí
i Santa Tegla
es va molestar molt
perquè em va quedar
amb mi personalment
i em va dir
que això no estava bé
no sé quant
jo vaig proposar
als castellers
posar-los un dia
i els castellers
m'han dit a mi
que no hi ha senyor local
no s'ho treu en el lletre
i va ser que molta gent
s'anava treu
però va haver-hi uns
que anaven dintre local
no s'han treu en el lletre
i no s'han de treu en el lletre.
Quin any
es treu en el lletre?
Això
a veure
el local
fa 3 anys
que el tenim
dos anys
farà 4 anys
4 o 5 anys
no del 2000
potser
del 99 o 2000
és que passa el temps
que ja me'n recordo
hem dit que buscar
és que ja
de l'any 99 o 2000
va ser
va ser una idea
jo va ser una idea
molt
vaig avisar a la premsa
també
van bujar alguns polítics
de dia de l'oposició
aquell dia
que claro
els de l'oposició
sempre quan estan
en contra d'un altre
pujant enseguida
però no es va anar molt bé
l'opaca llàstima
que tenim un local
molt guapo
i no el sabem aprofitar.
Durant tot aquest temps
la colla té el local
i a l'etapa
del teu fill de Pasqui
que es va partir de zero
es va fer una recuperació
després del treball
no ha acabat d'anar
i sobretot
a nivell social
la colla
possiblement
ha patit un cert estancament.
Sí, sí
la colla
està estancada
però estancada
estancada
cara a baix
no cara a amunt
o quieta
que s'hi sent
no no
anar baixant
de nivells
de castells
i nivell de persones
i nivell de tot
era un moment
que tenia molta canalla
molta
i per a
de respost
de recamvi
de tota manera
ara estem molt justets
que hi ha canalla nova
està pujant guany
el primer any
que puja la moneta
també
perquè mai volia pujar
i en guany
tot això que són parents
cap de guai
vol pujar
i un net meu
també puja
també
hem de fer gent nova
hem de començar
de zero
hem de tornar a lluitar
hem de tornar a agafar
il·lusió
i el que hem de fer
primer de tot
és que la gent
que estigui davant
de la colla
que primer hem de fer colla
i després
quan diguem fer colla
fem castells
com Déu mana
perquè no podem fer castells
sense tindre colla
de fet
no sé si recordes
jo en sé d'una nova
aquell que se llavors
son Rafalet
que quan va venir a Ray
li va ensenyar la foto
i aquesta anèdota
és molt bona
no sé si recordes
d'alguna altra situació
més o menys anecdòtica
alguna conversa
amb l'alcalde
d'aquest temps
o alguna anècdota
una de les converses
que va tenir
amb l'alcalde
de la Junta Detectiva
va ser que l'alcalde
ens va oferir
un local
com el tenim al principi
que era una planta baixa
tres vegades més gran
fins que no es fessin
un local nou
nosaltres l'alcalde
vam anar
cinc o sis directius
i vam regeixar
aquesta oferta
i qui d'anem va dir
i què li diuen
altres vots
castellers
i no es preocupi
que això és feia nostre
aquests diners
que vostè
ens vol donar
pel local
per aquesta planta baixa
se'ls guarda
i ens construeix
en un local
com Déu mana
jo sé segur
que si en aquest moment
nosaltres agafem
l'oferta del senyor Nadal
el local
encara no ho tindríem
seguríssim
perquè el senyor Nadal
ja fa molts anys
que ho coneixiu
i nosaltres vam regeixar
l'oferta
de l'alcalde
perquè sabíem
que aquesta oferta
no era bona
per a la colla
perquè era una oferta
que podia donar
set, vuit, deu, quinze anys
i d'aquesta altra manera
va dret menys
i nosaltres tenim local
d'aquests quinze anys
de la colla
amb quin record
o record
et quedes?
ja sigui una conversa
un castell
un moment
no sé
què són els millors
o pitjors?
home
els millors records
per mi són
el dia que vam fer
el primer 4 o 8
me'n recordo
que anàvem
per la plaça de Catalunya
sortint del local
antic
i l'Antonio Marotó
me'n diu
Josep Maria
perquè jo
que l'any 95
no era president
vaig ser el 94
diu
sortim de 5 de 7
diu
Antonio
de 5 de 7
un any que no ho hem provat
cada vegada
perquè l'Antonio Marotó
és una cosa molt important
que té
és un home
de molta confiança
i molta fe
surtim de 7
5 de 7
i tranquil
no passarà res
i evidentment
me'n recordo
que va sortir
un 5 de 7
preciós
diu
el 4 de 8
i el 4 de 8
si no s'acobre
un cote o dos
en un segon
no s'acobre
s'acobre
vull dir
perdona
se va ser descarregat
perquè va ser
tot papat a dalt
els nervis
el que sigui
i el 3 de 7
i el que té
i torno a repetir
que és un home
que és un home
de molta fe
i molta confiança
donen molta confiança
a la gent
i això
us ha deixat d'agrair
també
jo foto el que a Coyer
l'he vist
molt
però molt malament
a estar
però
ve que ara
ve que una mica
d'il·lusió
ve que s'han entrat
5 o 6
persones noves
que a partir del 18
me'n penso
que tinc ganes
de treballar
una altra vegada
i si agafa
i s'ha dit
amb paciència
i el primer
que hem de fer
és saber
aprofitar
el local
tenim un local
que no sabem aprofitar
no es fan activitats
per ningú
no es fan exposicions
no es fan col·loquis
no es fa res
si es comença
a fer activitats
al local
aconseguim
rebregar crios
i fer exposicions
fer col·loquis
parlar
quidar la gent
a poc a poc
en guany
acabem a templar
com puguem
si podem fer
que ser 7-7
7 i 6
ja no crec que no
però de 7
acabem-ho
i que l'any que ve
treballar
una altra d'il·lusió
primer de tot
agafa il·lusió
i la gent tingui il·lusió
que no vagi de gent allà
perquè avui falti un obai
i la disil·lusió
és molt dolent
perfecte
gràcies
gràcies