Senyores i senyors, senyores i senyors,
tot seguit l'alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal,
els dirigirà unes paraules.
Bon dia i bona hora.
Bon dia, tarragonins i tarragonines.
Gràcies a l'esforç de moltes generacions,
gràcies a l'esforç de tots vosaltres,
avui tenim una rambla que era
que era el desig dels que la van començar.
La rambla que va des del mar fins al riu
i que està finalitzada amb la torre del vent
és gràcies a l'esforç de tots vosaltres,
dels vostres pares, dels vostres avis,
de totes aquelles persones que fa cent anys
van pensar que això podria ser com avui és.
Fa molts anys es va dissenyar aquest projecte.
és veritat que la nostra generació
ha fet més rambla que totes les anteriors,
però també és cert que tenim més instruments,
més facilitat, més capacitat econòmica.
Ja que fer un homenatge a les persones
que fa cent anys
vam creure en aquest projecte,
que vam pensar que Tarragona podria tindre aquest eix vertebrador tan important,
perquè al voltant d'aquest projecte, al voltant d'aquesta rambla,
s'ha fet la vida ciutadana,
la vida familiar,
la vida de les parelles,
la vida dels pares, dels fills, dels comentaris,
les sardanes,
les rues,
les professors de Setmana Santa,
les cabalgates dels reis,
i molts, i molts, i molts actes.
Nosaltres som una generació que tenim la sort
de poder explicar més endavant
als nostres fills i als nostres nets,
quan siguin grans,
que vam concloure l'obra de la rambla.
Però seria injust
que aquesta generació que som nosaltres
no començéssim a pensar en el futur.
És important mirar al darrere,
però és molt més important mirar endavant
i creure que és possible que el davant sigui millor.
És molt fàcil llegir la història,
però el més important per a una ciutat
és mirar endavant i saber què vol.
I ara nosaltres hem d'endegar un altre projecte,
un altre projecte de ciutat,
un altre projecte de comarca.
Nosaltres hem d'iniciar una obra
que dintre d'uns anys, no sabem quan,
s'inaugurarà.
Estem segurs i ens recordaran.
Se'n recordaran d'aquells tarragonins i tarragonines
que van acabar la rambla
i que tot just n'hi van iniciar una altra.
Nosaltres ara començarem una obra
que, insisteixo, no sé el temps que durarà,
però que s'acabarà,
que ha d'anar des de la plaça Imperial Tàrraco
fins a de Vilaseca.
Ja sé que és complicat,
ja sé que és un somni,
però tirant del carro,
estirant la ciutat cap allà,
siguem capaços d'exercir com a tarragonins,
que és el que som,
segur que ho aconseguirem.
No em queda més que donar-vos a totes les gràcies.
Donar les gràcies a l'artista,
al senyor Mas,
que ha fet la Torre dels Vents,
perquè era molt fàcil per nosaltres
fer una cosa semblant a la que vam fer fa cent anys.
La qüestió és fer una cosa diferent,
que marqui èpoques,
que marqui sentit,
que marqui progrés.
És evident que les escultures
marquen unes èpoques
i és per això que aquí tenim una torre,
la Torre del Vent,
que indicarà les posicions
i direcció del vent.
Li donem les gràcies a l'artista senyor Mas,
un vilaseca.
I us vull donar les gràcies a tots vosaltres,
especialment pel goig
que representa per mi poder estar avui aquí.
Moltíssimes gràcies.
I per acabar,
un dels fets més importants d'aquesta Rambla
és que un dia,
fa molts anys,
hi va haver una decisió
de construir l'església de Sant Pau.
Probablement molts de vosaltres
se'n recordareu
que aquesta església,
quan se va construir,
estava en un lloc absolutament aïllat,
que no tenia res al voltant.
El Mas del Por, com a màxim.
Després va vindre el col·legi dels hermanos
i més tard altres coses.
Per això m'agradaria que justament
qui regenta la parròquia de Sant Pau,
que en aquell moment va significar un atractiu
perquè baixéssim tots cap aquí,
venia i així que serà Rambla.
En tot cas,
moltíssimes gràcies a tots vosaltres,
tarragonins i tarragonines,
i no deixeu de defensar mai
el progrés de la nostra ciutat,
perquè val la pena.
Gràcies.
Com per posar-nos al cor
tot el que significa ser aquí avui
en aquesta Rambla,
que recull totes les nostres aspiracions.
I jo m'ho mirava l'altre dia,
amb aquest monument,
els vents,
com
traslladant les nostres esperances
de pau,
d'entesa,
de diàleg.
Adeu.
Us demano
cadascú des de les seues conviccions
perquè a Tarragona
puguem viure cada vegada més en pau,
respectant-nos,
estimant-nos
i compromesos
amb els més necessitats,
uns segons de silenci.
Que sigui la nostra pregària
i demanem a Déu
el seu ajut.
Pare nostre,
que esteu en el cel,
sigui santificat el vostre nom,
vingui a nosaltres
el vostre regne,
facis la vostra voluntat
aquí a la terra
com es fa en el cel.
El nostre pa de cada dia,
doneu-nos, Senyor,
el dia d'avui.
Perdoneu les nostres culpes
com nosaltres
perdonem els nostres autors.
I no permeteu
que nosaltres
caiguem a la temptació,
ens deslliureu-nos
de qualsevol mal.
Amén.
Que Déu,
nostre Senyor,
reculli
les aspiracions
més nobles
de tots els tarragonins
i tarragonines.
i que aquesta Rambla
ens ho recordi
en nom del Pare,
del Fill
i de l'Esperit Sant.
Moltes gràcies,
senyores i senyors.
Volem deixar ben clar
que hi haurà
diploma i rajoles
per a tothom.
Informarem oportunament
a través dels mitjans
de comunicació municipal.
no cal que facin cua
i disfrutin de la Rambla.
Repetim,
no cal que facin cua
i hi haurà rajola
i diploma acreditatiu
per a tothom.
Ho poden saber
escoltant
Tarragona Ràdio
o qualsevol altre
mitjà de comunicació
municipal.
Moltes gràcies.
Gràcies.