Gràcies.
Bona tarda a tothom una altra vegada.
Comencem la segona xerrada d'aquesta tarda,
d'aquesta segona sessió de les Jornades Comunica 2006.
Ja sabeu, el tema és l'humor a la ràdio,
la ràdio que fa riure.
I volíem tractar un tema que ha sigut, de fet,
un esdeveniment que és l'humor i la política.
L'humor a la ràdio, tal com ens explicava ahir Josep Maria Martí,
que el vam tenir com a aponent,
ha evolucionat des dels grans xous radiofònics dels anys 30-40,
quan la televisió no era cap competència, fins a l'actualitat.
I la ràdio ha variat substancialment els seus usos socials
i és un mitjà molt immediat, molt pròxim,
lluny de grans pressupostos en relació a la televisió
i aposta per una manera dinàmica i ràpida
de tractar els temes d'actualitat.
D'aquí que el gènere de l'humor s'hagi enfocat cap a la ironia,
la sàtira, la parella de l'actualitat,
especialment en el tema de la política.
En els darrers anys, i dins d'aquesta tendència,
hi ha hagut especialment dos espais paradigmàtics a la ràdio catalana.
Un d'ells és l'Alguna Pregunta Més,
un dels espais del Matí de Catalunya Ràdio.
Avui tenim el seu director amb nosaltres, el Carles Capdevila.
Hola.
Hola, molt bona tarda.
Li agraïm molt la seva presència perquè ha vingut a corrents de TV3.
Fa molta vergonya, demana'm perdó perquè és fatal.
Arriba tard.
No, no t'ho agraïm.
No, li s'ho veuen fent esperar a un home que em pot donar feina algun dia.
Encara em sap més greu.
El Carles ens explicarà una mica la filosofia d'alguna pregunta més,
les rutines de feina, com troben tot aquest batibull de detalls,
com es tracten, com es seleccionen,
com fan aquestes imitacions de polítics que també inclou el programa,
que fa un espai força curiós.
I, per altra banda, l'altre cas paradigmàtic,
podríem dir que és una línia completa,
que és la de la programació de RACU.
Tenim aquí el director gerent de RACU, el senyor Eugeni Sellent.
Molt bona tarda, també.
Bona tarda.
Ell ens explicarà aquesta línia editorial
que suposo que tots coneixeu a través de programes
com el Minoria Absoluta
o com el Versió RACU,
que són els més clarament humorístics,
però també hem de dir
que altres programes de la casa
tenen aquesta línia irònica, desenfadada,
de tractar l'actualitat
i podem trobar tant en programes com el Món RACU
a primera hora del dematí
com en el tema dels esports.
Ell ens parlarà també d'aquesta aposta clara
que ha fet RACU en aquest sentit.
Eugeni, si vols començar tu mateix.
Endavant.
Això, em sentiu? Sí.
Bona tarda, bona nit a tothom.
En primer lloc,
jo veig que en el programa
que estava previst que vingués a Oro no Oro,
amb ells segur que us haguéssiu passat millor que amb mi
perquè al final el meu discurs
probablement sigui avorrit.
Espero que us pugui interessar una mica
el que us pugui explicar
perquè, diguem-ne,
jo no tinc l'enginy,
segur que tindrà el Carles
o que podria tenir el Bruno
en explicar les coses.
Només dir-vos que el Bruno ve
en una sessió de demà.
Sí, sí, sí, ho sé.
És un dels canvis de darrere hora
que us ho vam anunciar.
I sé que demà ve el programa
del versió RACU
i que, per tant,
teniu un bon programa
i una bona iniciativa.
Bé, a veure,
jo el que em sembla que puc fer
i d'una manera més o menys ràpida
perquè llavors, si voleu,
podem entrar a preguntar coses
o a satisfer la vostra curiositat
en determinades coses,
és explicar-vos una mica la trajectòria
o el model empresarial
que ha portat a RACU on és,
avui,
fregant els 300.000 oients
i, per tant,
havent consolidat una oferta de ràdio
que ha funcionat
i que està funcionant
i que esperem que segueixi funcionant.
De fet,
el projecte empresarial neix
en un moment
en què el grup Godó,
diguem-ne,
que és el grup al qual pertany
RACU i RAC 105,
el grup Godó havia passat
a gestionar la misura musical,
s'obtenen una sèrie de freqüències
i es planteja
la possibilitat de desenvolupar
una ràdio generalista.
I aquest projecte
el que intenta fer
des d'un primer moment
és mirar de captar
l'atenció
d'un públic
jove,
essencialment,
diguem-ne,
jove,
per dos motius.
Un,
per compatibilitzar
aquest públic
amb l'audiència
que ja té la misura musical,
que tradicionalment
té un perfil més jove
i, per tant,
des d'un punt de vista,
diguem-ne,
d'oferta comercial
i programàtica
poguéssim,
entre cometes,
sumar
les dues audiències.
Per tant,
creiem que hi havia
una opció
d'orientar
els continguts
d'una ràdio generalista
per sensibilitzar
més a la gent jove.
I això,
des del principi,
malgrat
els nostres presentadors
i les programacions
han anat canviant
i quan ho mires
amb una certa perspectiva
veus que pot haver canviat
bastant,
jo crec que l'esperit
ha sigut
sempre el mateix,
no?
de mirar de fer
una ràdio
que fos
essencialment
entretinguda,
que fos divertida,
que parlés
amb un llenguatge
molt proper,
molt amè,
molt...
i, diguem-ne,
que la gent
se'l sentís,
que s'hi senti
ràpidament
identificat.
Nosaltres
hem apostat
al llarg
d'aquests sis anys
i avui,
diguem-ne,
jo diria que tenim
tres eixos
fonamentals
d'acció,
que un seria
la informació
o els programes,
diguem-ne que
informatius
amb un alt
contingut d'opinió,
un altre eix
seria
el d'entreteniment
molt orientat
a l'humor
i els esports
amb una
presència
i amb un pes
específic
de Barça
molt important.
Aquests serien
els tres eixos.
Els eixos
que ens han permès
créixer
d'una manera
més ràpida
i d'una manera
jo diria
més sòlida
justament
ha estat
l'humor
i els esports
o diria
i el Barça
que ha sigut
un element
diguem-ne
molt important
en la nostra aposta.
Bé,
nosaltres
el que
quan vam
començar
ens vam
intentar
identificar
qui eren
o qui volíem
que fossin
els nostres
competidors
perquè
d'oferta radiofònica
n'hi ha molta
i per tant
és molt difícil
sortir del pilot
de les ofertes
radiofòniques
que et permeti
posar-te
en una posició
d'una certa distància
i per tant
apropar-te
a les empreses
importants.
I nosaltres
ràpidament
vam identificar
com a
referents
radiofònics
per un costat
Catalunya Ràdio
un model
molt
molt ben fet
i amb
molta
implantació
i amb
molta
tradició
i molt
ben posicionat
i posat
a Catalunya
i per un altre
costat
la SER
i ens
semblava
que podíem
lluitar
amb armes
que tenien
tant
Catalunya Ràdio
com la SER
no?
Diguem-ne
per diferenciar-nos
de la SER
amb el fet
de ser
diguem-ne
un producte català
i per tant
ho dic
des d'un punt
de vista
de la llengua
com a territori
comú
i per un altre
i des d'un altre
punt
amb Catalunya Ràdio
diguem-ne
com a ràdio
no governamental
com a ràdio
diguem-ne
independent
i per tant
buscar
aquests valors
tant
diguem-ne
en un sentit
i en un altre
i en aquí
diguem-ne
fer una mica
la nostra definició
i una miqueta
marcar
diguem-ne
el que havia de ser
la trajectòria
per tant
fer una ràdio
diguem-ne
que independent
i una ràdio
catalana
i en aquest sentit
ens semblava
que teníem aquí
un territori
on podíem
on podíem
créixer
la
la independència
aquesta
diguem-ne
t'allibera
t'allibera
diguem-ne
de cursers polítics
però sobretot
et dóna
credibilitat
i
la
i la
catalanitat
diguem-ne
el que fa
és
és donar-te
proximitat
o sigui
nosaltres
sabem
que la nostra
audiència
és molt més sensible
a allò
diguem-ne
que passa
a prop
allò que coneixem
eh
els ciutats
i els pobles
que coneixem
i que identifiquem
i diguem-ne
i de com més lluny
ens parlen
més difícil és
diguem-ne
de connectar
amb la gent
que t'escolta
bé
aquesta seria
una miqueta
la
la definició
general
diguem-ne
que
això
el
per impulsar
aquest model
diguem-ne
tots sabeu
que a RAC1
hem
tingut
professionals
mediàtics
i molt
mediàtics
eh
sovint
diguem-ne
se'n fa la pregunta
diuen
però és que el dia
que us marxi
fulano de tal
o que us marxi
el Toni Clapés
o que us marxi
el Toni Soler
o que us marxi
d'això
això pot ser
un hàndicap
de cara al futur
i he de reconèixer
diguem-ne
que hi ha hagut moments
en què he pensat
que seria un hàndicap
el que passa és que
jo crec que
tots els professionals
que tenim
a RAC1
treballen molt
per la marca
treballen molt
pel producte
i per tant
diguem-ne
cada dia que passa
el que fan
és enfortir el producte
de fet nosaltres
hem tingut
diguem-ne
baixes
importants
com les
de l'Albert
Om
o la del Manel Fuentes
o el mateix Jordi González
i a més
totes produïdes
en un mateix any
i en canvi
hem seguit creixent
hem seguit creixent
i per què?
doncs perquè
al final
tota la nostra comunicació
i tota la nostra estratègia
en la programació
passa perquè
els nostres professionals
treballin
el servei
i el favor
de la marca
d'un producte
i perquè
l'audiència
espera
diguem-ne
trobar-se
un model
i un concepte
determinat
a l'hora de fer ràdio
tot això
lògicament
també té a veure
molt amb el màrqueting
i les campanyes
de comunicació
fetes
i la imatge
que intentes
transmetre
etcètera
bé
això seria
una mica
l'exposició inicial
que jo
volia fer
naturalment
programes
i aquesta setmana
de la comunicació
diguem-ne
que parla molt
d'humor
i de l'humor
a la ràdio
nosaltres
en aquests moments
tenim
dos productes
com ens deia la Marta
molt
molt
potents
diguem-ne
que un és el
Minoria Absoluta
que coneixeu bé
i l'altre és el
Versió RAC1
que és un programa
que ve
de Catalunya Ràdio
i que neix
a Catalunya Ràdio
i que evoluciona
RAC1
i finalment
m'agradaria
també
fer un
m'he quedat
al final
he seguit
al final
de la sessió
anterior
i m'han agradat
coses
que ha dit
el Juan
Mortega
perquè
crec que ha dit
coses molt interessants
però
quan parlava
de perfils
professionals
i pensant
en el
perfil
professional
diguem-ne
d'un
periodista
d'un guionista
d'un realitzador
que faci un programa
d'humor
política
d'actualitat
etcètera
jo penso
diguem-ne
que el primer
diguem-ne
que ha de tenir
per triomfar
o perquè funcioni
en primer lloc
és talent
i el talent
a vegades
diguem-ne
s'hi neix
i a vegades
no s'hi neix
i cadascú té uns talents
per fer unes coses
tenir el talent
per fer ràdio
és una característica
essencial
jo crec que no s'ha de confondre
el tenir talent
amb la capacitat
d'imitar personatges
o sigui
això
són coses
que crec
que s'han de tenir
presents
l'altre aspecte
molt important
per mi
és el
bagatge cultural
o sigui
aquests programes
d'humor
tenen un component
d'actualitat altíssim
o sigui
l'actualitat
és el que marca el guió
i per tant
convé
saber
el que passa
en el món
i el que passa
diguem-ne
en el nostre entorn
i per tant
i tenir
aquest bagatge
diguem-ne
cultural
i la inquietud
de saber
què passa
al món
és molt important
i també
diguem-ne
el domini
de les noves tecnologies
i la polivalència
que això requereix
perquè això
dona moltes possibilitats
a l'hora de treballar
i fa que
amb relativament
pocs recursos
puguis fer
moltes coses
o coses que
diguem-ne
en antena
sonen
gairebé
com si tinguessis
una
una orquestra
diguem-ne
en directe
allà
per tant
jo diria
que aquest és
una miqueta
les característiques
que han de tenir
que han de tenir
els professionals
que fan
aquests programes
perquè
creieu-me
que no
hi ha
pràcticament
res que es deixi
a la improvisació
tot està molt treballat
tot està molt guionat
tot està molt pensat
i justament
diguem-ne
el que té gràcia
és que això
no es noti
que sembli
que sigui natural
i que sembla
que sigui espontani
i que et diguin
no pot ser
que quan tiren
aquells talls de veu
o no pot ser
que quan aquell fa allò
això
sembli
no no
és que la gràcia
és que sembli
diguem-ne
que es fa
d'una manera
molt natural
i pràcticament
improvisada
però no dubteu
que tots aquests programes
tenen
moltes i moltes
hores de feina
cada dia
bé
jo al principi
ho deixo aquí
o sigui que
a partir d'aquí
ja diràs
passant el torn de paraula
el Carles Capdevila
i després
com sempre
tindreu el micròfon
a la vostra disposició
per preguntar el que vulgueu
gràcies
i gràcies per ser aquí
jo fa sis anys
que tinc la sort
de dirigir
això que
fem molt basses
que es diu alguna pregunta més
que és una feina amb equip
que
el nostre jefe diu
que està content de matinar
per tots vosaltres
i nosaltres
no
no ho diem
però ens aixequem
a dos quarts de sis
per anar cap a la ràdio
i començar a mirar vídeos
i escoltar la copa
i
escoltar la copa
només ho fa
el que es porta malament
de l'equip
diguem
el que estiguem
escoltant la copa
però
però bé
és la nostra feina
i la veritat és que
no estem gens contents
jo cada dia m'aixecuda
molt
mal humor
però
acabes
satisfet
perquè és una feina
que
que és com una teràpia
pels oients
a vegades ens diuen
per sort nostra
que també
però almenys per nosaltres
ho és
és una teràpia
perquè
l'humor que practiquem
alguna pregunta més
que és un invent
que és un invent
del mateix
Antoni Bassas
de fa 11 anys
que va començar allà a la nit
amb el Xavier Bosch
com el Fuentes
i que ha anat evolucionant
i s'ha anat convertint
ara en un multiespai
i múltiples aparicions
entre la franja
de 7 a 12 del matí
ve a ser això
un humor terapèutic
un humor en defensa pròpia
és un humor d'actualitat
i basat en fets reals
nosaltres ens basem en talls
per això tenim aquesta esclavitud
que és a dir
molta gent pendent
de les ràdios i les teles
perquè jo crec que el millor guió
pot sorgir
fent-lo nosaltres
això
però si està basat en fets reals
és insuperable
jo dels anys que porto
alguna pregunta més
per mi
dos talls
que
per mi
no els pot superar
un guionista
serien
un sexual
que és
un tema que sempre tenim
al cap
sobretot quan ens aixequem
a aquestes hores
només el tenim al cap
aquest tema
que és
una enquesta de carrer
que van fer
en una tele
demanant a la gent
si sabien distingir
els orgasmes fingits
dels orgasmes reals
i li van preguntar
a un home
vostè distingui un orgasme fingit
de no real
i ell diu
mio o de mi mujer
va preguntar
és a dir
era un home
que no sap
si els seus orgasmes
són reals
o fingits
és un home que jo
sempre l'he admirat
cada nit
cada nit
abans de
de dormir
penso en ell
perquè em fa
em fa gràcia
i després hi ha un altre tall
que jo considero
de denúncia del consumisme
que és un concurs
de televisió espanyola
d'aquests horteres
del dissabte a la nit
que una dona
i això fa uns anys
perquè quan hi havia el fenomen
li va tocar un DVD
i li van dir
no he tocado un DVD
i li van aplaudir
l'orquestra i tot
i li va dir
està contenta
molt contenta
molt contenta
i diu
no sé què és un DVD
però me quería comprar uno
i per mi també és excepcional
aquest any
i això
li he dit al Cardús
quan ha vingut allà
als sociòlegs
dic
no cal fer un llibre
sobre el consumisme
només aquest any
que no sé què és un DVD
però me quería comprar uno
és ben bé com som tots
jo em vaig comprar un hipot
sense saber ben bé què era
però el tenia un
que li tinc bastanta ràbia
i vaig dir
si aquest té un hipot
jo també en vull un
i segur que està bé
després hi poses cançons
i està bé
però no tens hipot
és a dir
molts
encara que
aquesta persona
ho expressa així d'ingenuament
però molts ho fem
comprem
no sabem ben bé què és
però si ho té aquest altre
doncs ja ho tindrem
això passa també
amb els polítics
nosaltres ens basem en talls
i a més a més
jo he anat creient-me
amb els anys
que els lapsos
són significatius
és a dir que això ho diuen els psicòlegs
però jo els que conec
de l'apsos de polític
sempre hi ha alguna cosa
al darrere
per exemple
ara que venen eleccions
fa tres anys
a la nit electoral
a la nit electoral
a l'ambient de Catalunya Ràdio
a la seu d'Esquerra Republicana
en aquell moment d'eufòria
del carot
que havia tingut 23 diputats
i això
va dir
som a la seu d'Esquerra Republicana
comencen a entrar els militars
i de cap al bass es diu
què?
els militants
els militants
però
hi ha hagut una lletra
ostres, aquests tres anys
hem estat moments
que semblava que entraven
per la Diagonal
que anima però
deies que venen
que venen els militars
no vull dir
que és un lapsos
però dius
ostres, hi ha alguna cosa
al darrere
jo crec que l'humor
pot ser intel·ligent
o no
més que en funció
de qui el faci
això a vegades
d'on acabes
si ho remates
si ho fas més explícit
però el que és evident
és que
l'humor
neix
una cosa que fa gràcia
sempre és la ficada de pota
la relliscada
és a dir
tu mires el cine
amut
i es basava
en un tio
que es ficava
amb de veus
a la galleda
o li clava un cop
de fusta
amb un altre
i en el fons
part de l'humor
que funciona
a l'alguna pregunta més
hi ha altres programes
que poden fer referents semblants
no deixa de ser
la ficada de pota
per sort nostra
els polítics
la fiquen molt
la pota
vull dir que realment
i es van renovant
i sempre
a l'alguna pregunta més
hi havia un moment
que deien
el Núñez
sense el Núñez
que es farà
ja trobarem gent
sense
l'Aznar
sempre van venir
Pujol
el Maragall
i Déu-li-do
les vegades que ha ficat la pota
tots van donant
un micro
t'exposa
com esteu comprovant
t'exposa de seguida
a fer el ridícul
i a dir tonteries
i per tant
un polític
que té micros
sempre
ho fa
nosaltres hem tingut
quan fem la història
cada setmana
fem el premi
del setmana
del mes
de l'any
quan veus
tots els disbarats
que hi ha
no t'ho pots creure
és a dir
nosaltres
el Clos
que ara és ministre
de
no sé de què
que ara és ministre
de què era ministre
el Clos
va venir al Basses
el dia sense cotxes
això va guanyar
el premi
de l'any
de l'any
just abans
de inaugurar el fòrum
i van fer que a Barcelona
tingués el dia sense cotxes
i va arribar aquell dia
ell
a una entrevista
a la ràdio
i al Basses
li diu
senyor Clos
avui és el dia sense cotxes
com ha vingut a la ràdio
i ell diu
amb cotxe
i clar
a part que al Basses
no sabia què dir
es va col·lapsar
la centraleta
de gent indignada
una broma
allò
si el limitador
del Clos
això passa
sovint
la gent no sap
qui és qui
i després
van trucar gent
dient-li
que sabia on vivia
que hi ha un autobús
i tot
i després li van dir
que hi havia un autobús
que podia costar-lo
i de cop
li dius
està trucant oients
que podria haver vingut
amb autobús
i diu
oh
és que amb autobús
hauria trigat més
que això ho diu l'alcalde
el dia sense cotxes
és a dir
fomentant el transport públic
diu
oh és que amb autobús
hauria trigat més
nosaltres vam fer una campanya
de promoció del transport
metropolitans de Barcelona
al TMB
que l'eslògan era
trigaràs més amb bus
que és l'eslògan perfecte
que va ser que és involuntari
això era abans
que Renfe
fes totes aquestes coses
però és una persona
que un dia
va voler parlar
va voler denunciar
no sé per què
es ficava en política internacional
l'unilateralisme americà
que és una problema difícil
unilateralisme
i va denunciar
l'orinolateralisme americà
que vol dir
pixar de canto
és a dir
ell inventa
ell inventa paraules
que són bones
orinolateralisme
tots sabem què és
que és que
bueno
esquitxes la tassa normalment
no?
és a dir
que sempre
al darrere
i el dia que va morir
Floquet de Neu
el va portar la Julia Otero
a TV3
i va donar un missatge
tranquil·litzador
i diu
s'ha mort el Floquet de Neu
però tranquils
que encara queden 10 goril·les
a l'Ajuntament
clar
nosaltres vam fer un llibre
on CD existeix
i el altre diu
el zoo
ai sí el zoo
ja va començar allà
el merder
l'Ajuntament de Barcelona
de qui són
són l'oposició
quins regidors són
els goril·les
però clar
n'hi ha hagut molts
els ministres de defensa
són experts
viva Honduras
viva El Salvador
cada ministre de defensa
venia
i crec que el posen
és la quota humorística
ara no
ara ha rebaixat una mica
amb el del bo
però en una època
sempre agafaves
seguiu el ministre de defensa
i ja tenim mig programa fet
però
veu una campanya
que un candidat
que jo va guanyar
un premi de l'any
també
el Santiago Fises
que era candidat
a l'alcaldia de Barcelona
pel PP
ve allà
i havien promès
crear 60.000 llocs de treball
a Barcelona
i el Bassas li llegeix
i diu
crear 60.000 llocs de treball
diu
no és molt
i diu
mai m'ha agradat la gent
que promet llocs de treball
això no s'hauria de fer
perquè això és d'amagoig
i llavors diu
no això és del seu programa
diu
ai és del meu programa
i va quedar blanc aquest home
se veu que va anar trucant
que no ho traguin més
els de l'APM
això no
diu
no però no ho hem dit
no però clar
que és una sensació
de dir
són gags
el que nosaltres en diem
gags insuperables
és a dir
tu pots posar un guionista
però clar
com et fa això
i el dia del Clos
que va dir que era
ministre de justícia
se'm va col·lapsar el mòbil
perquè em anava a trucar
amb gent
jo estava content a l'autopista
i vaig parar
ha passat una desgràcia molt gran
i eren SMS
i trucada
gent que trucava
i em deien
el Clos
no t'ho creuràs
no t'ho creuràs
i ja m'ha dit
ha dit
ministre de justícia
i jo
que porto
anys seguint-lo
no m'ho creia
i encara
si no ho explicarem 25
dic
però en sèrio
i quan veus el document
que veus
primer
veure que el rei
està allà
i no se n'entera
això és sensacional
tothom ho veu
i el rei va fent
aquella cara
i li han de dir
ha estat d'haver
un error
ah sí
un error
el rei d'Espanya
com que no et pots ficar amb ell
com sabeu
jo no ho sé
això ho diuen
però no tinc ni idea
però
nosaltres com que ens basem en fets reals
clar
el seguim
i
per exemple
cada any
inaugura l'any judicial
és una de les poques feines que fa
no sé per què ho ha de fer el rei
inaugura l'any judicial
i cada any
diu
queda inaugurado
el ano judicial
però cada any
si ho tenim 3 anys seguits
que també
si és un lapso significatiu
ja veus
què vol inaugurar
però
per sort nostra
clar
no poden dir res
perquè això ho diu ell
és ell
i és el de veritat
que diu
queda inaugurado
el ano judicial
aleshores
què passa amb això
que
per nosaltres
dona molt sentit
perquè
et permet
després tenim els nostres imitadors
demà
ve l'Adrià a Quatre Cases
que és un dels que
dels millors imitadors
de la PEMA
i del món
jo crec
però
això ho crec jo
i ho deus demostrar ell
si vol
que s'entrat
es fa aquest clos
passa
coses
primer
una cosa que es diu molt
però és que és veritat
els imitats
i els imitadors
es comencen a confondre
és a dir
hi ha un punt
en què passa
que tu mateix
no t'ho creus
però passa
es van creuant
i a la que tu
sobralles un tic
d'alguna persona
veus que el va fent més
i a vegades penses
pobre
potser l'estem influint nosaltres
però
i et sap greu
perquè dius
home
si nosaltres estem influint
sobre això
també
entristeix
però
es van acostant
després
que la política de veritat
et dona
molt servit
el material
però el meu gust
passa
i això ho he dit
públicament
i a vegades ho he dit
des de la ràdio
no em donin els gags
tan fets
no
perquè
jo tinc tres fills
i jo necessito aquesta feina
jo necessito aquesta feina
no
i al vegades
a vegades
em mira amb cara
i dir
hòstia
és que t'han donat tot fet
els tertulians
sempre estan allà
clar
t'ho posen tan fàcil
t'ho posen tan fàcil
i al final dius
bueno
és que aquí
ens estem jugant a la feina
jo considero
intrusisme professional
és a dir
part de la feina
primer teníem
el president Pujol
que era monologuista
ell ja era monologuista
ell feia uns monòlegs
que nosaltres
a vegades els editàvem
i posàvem música
perquè no hi podies fer res
perquè ell tenia vocació
a més a més
en actes públics
si la gent reia
ell ho feia
ell va fer
el president Pujol va fer
una cosa que jo trobo
sensacional
admirable
que és
el dia
això fa uns anys
fa quatre anys
més o menys ara
el dia que van fer un acte
per proclamar oficialment
Artur Mas
com a candidat
era aquest dia
això ho han escrit
els llibres de política
i tot
aquell dia
li van dir al president Pujol
que ell fos discret
que fes de taloner
i que hi havia
tot un escenari
al balòdrum d'Horta
de Barcelona
uns globus blaus
hi havia tot un escenari
allà
per presentar Artur Mas
com a candidat
i eren uns dies
que s'havia dit
que el PP
volia fer un ministre
de Convergència
això que diuen sempre
i hi havia aquest rumor
i el Pujol es veu
que estava enfadat
i de cop agafa
surt a la tribuna
anava a dir escaballat
però vull dir
com sempre
però potser més escaballat
encara
i es posa a cridar
el mític discurs
de la menjadora
que ell de
que ja s'han cregut
li va sortir
que ella ven
qui s'han cregut
que som nosaltres
nosaltres hem vingut aquí
per la menjadora
dit estites
i fa un crit
un discurs
boníssim
des del punt de vista humorístic
però també polític
de manera que
tots els càmeres
van fer allò
i van marxar corrents
ja cap a editar
les notícies
i van sortir
les turmades
allà
hola
sóc el nou
i això hi ha llibres
com el Francesc Marc Alvaro
que ho analitzen
és a dir
el dia que li has dit
vostè passi desapercebut
ha de fer el discurs
dels més impactants
que ha fet la trajectòria
no saps per què
però passa
és un discurs
que jo que soc de poble
hi he trobat
una contradicció
perquè ell és aquest famós
que diu
vindran
nosaltres no hem vingut aquí
per la menjadora
diu
vindran com a conillets
amb el titestites
jo
tinc una tieta
que té gallines
i té conills
la meva tieta
dels hostalets
conillets
titestites
no
el conillet
està en una gàbia
i de tant en tant
l'agafes i talles el coll
i el titestites
és per les gallines
hi ha una confusió
que si els lapsos
són significatius
fa pensar
perquè jo amb conillets
i titestites
el que faig
és una peli porno
no faig un discurs
polític
perquè és una barreja
també estranya
i que també et porta
a sospitar
a sospitar
d'aquest lapsos
i després se'n va Pujol
i et diuen
ara què fareu
ara ja està
si vosaltres viveu del Núñete
o Pujol
què fareu
doncs
això que us deia
el tripartit
jo considero
com a humorista
una benedicció de Déu
és a dir
és una
sí
ha anat molt bé
ens ha donat
molt material
primer perquè
part dels nostres gags
venen de la contradicció
una contradicció
és
és molt eficaç
quan digui una cosa
en digui l'altra
el tripartit
amb això s'hi ha especialitzat
és a dir
s'han contradit tant entre ells
que a vegades es contradiu
els mateixos
i a vegades
a vegades
amb temes com el referèndum
de l'Estatut
un mateix partit
s'ha contradit
tres vegades
al mateix dia
sobre el que deien
i clar això ho vas posant
i és fàcil
després tenim aquest Maragall
que va fer la campanya
cantant el
bo bo bo bo
però que va agafar
aquella ratxa
va agafar aquella ratxa
d'anar encadenant coses
jo també l'admiro molt
perquè
va fer aquella
vostè tenen un problema
va crear
nosaltres necessitem ítems
independient del que pensem
necessitem llocs
on agafar-nos
frases
el Pujol tenia això
no toca
la tost
el carot
mans netes
la clau
va començar a crear referents
que són boníssims
tu vas apuntant
després tots són boníssims
tinc la clau
sí, sí
la clau
cal la busca
però
tot ha anat
sortint
que a Maragall
hi va haver un moment
en què es va dir públicament
li han demanat
sisplau a Maragall
que no parli
perquè havien encadenat
vostès tenen un problema
el sufle
havien encadenat tot de coses
i li van dir que no parli
i hi havia el 8 de març
el dia de la dona
i van allà
i li van dir
sisplau
no parli
de res
i a més a més
només parli del tema
de la dona
perquè això ho ha de fer
però no digui res
i el tio va i fa una metàfora
i diu
aquest govern
se sent com una dona maltractada
i no t'ho pots creure
realment
pots fer això?
sí, sí
els assessors veuen
que estan a la mare
i pensen
sobretot
que aquesta cinta
no arribi a alguna pregunta més
o a altres programes
i al cap de 5 minuts
ja tens la cinta
sobre la taula
per sort nostra
i penses
mare de Déu
i vam crear tot això
nosaltres teníem
l'Aznar dient
les estoy diciendo la verdad
les estoy diciendo la verdad
que feia molta gràcia
si no feia ràbia
però clar
va sortir
aprovaré l'estatut
que salga de Catalunya
és a dir
van creant frases
i dius
que bo
estan treballant per mi
a vegades massa
però
sí, a vegades massa
però
és una bona sensació
i després ja
podem continuar
però
això que us deia
de la teràpia
també ve
d'un altre fet
que és que
que alguna pregunta més
va néixer
per respondre
en part
els atacs
que venen de fora
cap a Catalunya
de fet
el Bassas
sempre diu
que ell
va inventar-se
amb el Xavier Bosch
o van parir
alguna pregunta més
el 12 de setembre
del 93
que l'ABC
va fer una portada
que denunciava
la persecució
del castellano
en Catalunya
i que es titulava
igual que com Franco
però al revés
i en Catalunya
se percibe el castellano
això és el 12 de setembre
del 93
i van dir
això fa tanta ràbia
quan ho veus
que hem de fer
un programa d'humor
que ens en puguem enfotre
d'això
vam començar a fer
allò dels nebors
dels veïns
que ens en puguem enfotre
perquè si no
et fas mala sang
d'aquí ve l'origen
terapèutic
i això és el que
intentem nosaltres
que és dir
una mena d'ironia
en defensa pròpia
que vol dir
que el dia que la C ve
fa que és cada dia
fa aquells discursos
que no saps com
diu que ets terrorista
i que la Opa
i Carot
i Oleguer
i que barreja tot de coses
i aquelles coses
i que tu estàs allà
a dos coses
a sis del matí
i sents allò
i t'agafaria una ràbia
i tot
i penses
pobra gent
aquests que ara ho sentiran
al matí
que estan allà embossats
o el tren
allà amb la cosa aquesta
i després tu ho fas
i dius
anem a rebaixar-ho
i després
per exemple a la C ve
a nosaltres ens agrada molt
sempre que parla
hem d'escoltar un dia
li posem uns
uuu
uns us de fons
i de cop
no fa tanta ràbia
és a dir
tu poses
perquè Espanya
se rompe
no sé per a ti
estres terroristes
tot això
i
i poses
uuu
uuu
i sents allà
i penses
això que fa dues hores
a mi em feia ràbia
sents allà
i estàs fent una cosa
que certament
en part fingida
perquè crec que és molt útil
pel català
que normalment
som un ésser
que ens espantem de seguida
i que han dit
potser ens hem passat massa
saps no sé què
però surto
i
ens tremolen les caves
sempre
per descomptat
almenys a mi
que sóc un autèntic covard
però surts allà
i dius
uuu
i fas oh
quina por
no sé què
i penses
ui
esperes que truquin
però
i molts oients ens ho diuen
gràcies
perquè jo avui
hauria arribat
molt mala llet
a la feina
i
he vist que no n'hi ha per tant
hi ha un discurs
del rei
històric
una vegada
li van escriure
jo va dir el dia de Sant Jordi
que té delicte
li van escriure
una època dura
a l'època d'Aznar
li van escriure un discurs
que va dir
nunca el castellano
fue lengua de imposición
a nadie se le ha impuesto nunca
la lengua castellana
ho va dir un dia
i aquest document
que et fareix
és a dir
que et fas mala sang
i dius
com pot algú dir això
bueno
ell dir-ho
l'han escrit
però com pot algú escriure això
per ell
si penses
no només amb els catalans
sinó amb els indígenes
bueno
el castellà
es parla molt
entre altres cases
perquè s'ha imposat
com la majoria d'idiomes
que es parlen molt
a la gent
i en canvi vam descobrir
que si ho venies
com un monòleg
d'humor
i li posaves rialles
funcionava
és a dir
tu posaves tot aquell discurs
del rei
que era ple de coses
per no dir mentides
coses
discutibles
o sigui
falses
doncs
hi posaves rialles
cada tres frases
i pensaves
ah
és irònic
és un tio que xondo
i com que
els mitjans
sempre diuen
que el rei és que xondo
i per tant
aquests són una mica
els eixos
d'alguna pregunta més
basar-nos en fet reals
reivindicar
un humor
com a teràpia
agrair
jo
una mica
el missatge
seria aquest
agrair els polítics
que ens ajudin molt
i denunciar
que ens ajuden massa
és a dir
que
és a dir
que sí
i això una vegada
quan han vingut allà
això a vegades
els he dit als polítics
tot això que estan fent
la corona d'espí
si ho fan només per mi
no ho facin
ja m'espavilaré
si és per coses seves
si fos que estan pensant
en aquell pobre
o aquests que es dediquen a això
nosaltres ja ens espavilarem
i si no és tan bo
doncs ja ens en sortirem
perquè també hi ha la travessant
que és la de ciutadà
que a vegades
com a ciutadà
penses
està bé
però jo preferiria
que algunes coses
funcionessin
hi ha gent que va dir
que el fòrum
no va anar bé
perquè el vam ridiculitzar massa
alguns
i tu penses
espero que no
però jo hauria preferit
que funcionés el fòrum
jo hauria preferit
és a dir
a mi sap greu
que no funcionés
és veritat que
entre els entrepans
tot plegat
va aconseguir ser una cosa
una paraula
que la deies
i feia riure
va aconseguir
que fos una paraula
que feia riure
però no és la nostra intenció
nosaltres preferiríem
intentar satiritzar coses
però que les coses
funcionessin
que anessin més bé
i buscar-los contradiccions
però que no en tinguessin
tres cada dia
i no sé què dir-vos
em sembla que la setmana
que hi havia eleccions
no sé si
no sé si aquella nit electoral
entraran els militars
o qui entrarà
però
els militants
però vaja
no
la cosa em sembla
que no està per tirar cuets
i ja està
podem parlar-ne
tots plegats
d'això
i tant
tenim un
el micròfon
com sempre
està a la vostra disposició
si voleu preguntar res
Carles
jo sóc una
fidel seguidora
del programa
sobretot
del Com pinta el dia
perquè m'aixeco amb vosaltres
cada dematí
és molt d'hora
això és les 8 i menys 5
per si algú demà
vol escoltar-ho
Catalunya Ràdio
no us confongueu
jo tinc una pregunta
cada vegada
quan ho feu per la televisió
o per la ràdio
poseu talls
de moltes televisions
de moltes ràdios
diferents
quanta gent sou a l'equip
perquè realment
a veure
quan veus allò
i penses
hi ha algú
que sempre s'està mirant
Canal Sur
o que s'està mirant
un cert programa
o els oients
o els espectadors
us ho diuen
perquè és que jo a vegades
penso bé que allò
i dic
són programes
que no em sonen de res
o coses que no he vist mai
en la vida
canals de televisió
que no sabien
ni que existien
i que fas bé
de no veure
que els veu
sí
són molta gent
depèn
alguna pregunta més
ha anat donant
menys la pel·lícula
o ha anat donant tot
no?
hem fet el llibre
el CD
el programa de tele
i clar
quan la tele
que ara estem descansant
però que en principi
ha de tornar
arriben a ser
quan fem tele
arriben a ser
vuit persones fixes
només mirant la tele
tot el dia
pobres
cada quatre o cinc mesos
algun plega
i dius
què has trobat
una altra feina?
no
cap
cap
no vull ni treballar
però
perquè sobre
vol dir
set hores
vuit hores al dia
que no és mirar
un programa tranquil·lament
sinó que els miren
accelerats
buscant
hi ha programes
saps que
en el sud
no sé
vull anar a Tele Madrid
que és una cadena
que saps que
s'ha convertit
en un tipus de gent
si si no
diuen les coses
que és molt fort
Tele Madrid
vam començar a treure
perquè fa un programa
a la Curri Valenzula
que cada dia
és que és
Rajai
Rajal Monegal
també treu a un tall
i li va arribar
perquè gent de Catalunya
li enviava mails
indignada pel programa
i després ella va dir un dia
hi ha un programa
en Catalunya
que me ponen a parir
que me ponen a parir
i que estan diciendo
coses muy feas mías
i que volia investigar
un programa en Catalunya
que me ponen a parir
i després van trucar
què dieu
què dieu
i li vam dir
només posem
el que diu ella
fixa't
i ells no s'ho creuen
dic no
és que no fem res
perquè a més a la tele
no hi havia ni comentari
posava el que diuen ella
i diu
és que es veu que dieu
coses molt fortes
de mi no
les diu vostè soles
vostè sola
no necessita res
obre la boca
i
i se pone a parir
vostè
a si misma
no
perquè
bueno
és un programa
on va néixer
el boicot al cava
és a dir
el boicot al cava
per moltes dones
que es digui
entre los santos
i ells
són dos programes
que van començar
a dir
i si hiciéramos
el boicot al cava
i tal
obrimos el debate
oi
cinc hores
hay que boicotearles
porque a lo mejor
si les apretamos
por el bolsillo
esta gente
i tot
sí
sí
és a dir
que van anar
fomentant
això
i
per tant això
i a la ràdio
són menys
per exemple
ara
però tenim
els oients
que es xiven molt
per sort
els oients
ens diuen
molta cosa
de seguida
detecten
saps
coses
ja et coneixen
ja que ja et diuen
fins i tot
aquí
podries posar
aquest efecte
i podries fer
no sé què
no sé si
alegrar-me
no em vol fotre
la feina
perquè ja
et diu
i podries dir
això
però
vol dir que són
fidels oients
i si és molta gent
és una feina
i et dic
té la cosa
que cada dia
fins i tot
els que estan
només directament
buscant material
tu acabes passant bé
perquè et sorprèn
és a dir
cada dia et sorprèn
et sorprèn
bàsicament
això que et deia
la capacitat
de l'ésser humà
per dir bestieses
clar
i aquests pobres
que els toca mirar
a dir a Patrícia
o aquests programes
que
saps que s'ha urgent
a dir
que
estic enganyant
a la meva dona
amb les seves germanes
i quan no sabia
com dir-li
li vinc a dir
aquí a la tele
és una cosa
és un raonament
que jo
em costa molt
em costa molt
d'entendre
i al ser de poble
jo m'imagino
tornar al poble
l'endemà
vull dir que
hosta
o la dona
vaig veure el teu marido
i estic molt
quina germana és
aquella
saps?
vull dir que
això és per sucar-hi pa
però mesos
i no
no ho pots entendre
i sí, sí
vull dir que
té això
la feina
busques feina
de mirada
de tradició
no?
Tinc una pregunta
pel Carles
també volia saber
si heu rebut
crítiques
o lluances
per part dels polítics
jo vaig arribar
fa sis anys
vaig trobar molt engegat
a l'inici
es veu que hi havia
com era més nou
per exemple
el Fuentes
va començar imitant el rei
amb alguna pregunta més
després d'aquí
el va fitxar el Cerdà
el Pujol
doncs es feia
era nou
es veu que
hi ha una època
que
l'Eugeni
estava allà
estava a la casa
vull dir que
li puc traspassar
fins i tot el mort
a ell
però no ho faré
si no vol
però és una època
en què sembla ser
pel que diuen
que sí que hi havia
com més tensió
de ai ai
que no ridiculitzem
això
jo em vaig trobar
la cosa
molt engegada
és a dir
que els polítics
ja entenen
que forma part
de la seva feina
ser imitat
s'ha demostrat
o ells diuen
algú els ha fet creure
i qui sigui
beneit sigui
jo no m'ho crec
que això els afavoreix
és a dir
que algú els ha fet creure
que això els afavoreix
que els fa més humans
i tot
fins al punt
que jo això sí
que m'he trobat
gent que m'ha demanat
ser imitada
és a dir
gent que t'ha dit
i que no és els casos
aquest celebrat
sinó algú que t'ha dit
si volguéssim imitar-me
a mi no em faria res
no sé què
i què tu dius
bueno
és que no
no ens hem ni plantejat
perquè no
és que no
qui ets
qui dius que ets
saps vull dir que
no
que es veu que sí
perquè clar
et dóna projecció
jo no resisteixo creure
que això
és a dir
sí
i entenc el discurs
jo resisteixo creure
que això els faci tan humans
jo crec que
és a dir
almenys que m'ho fem nosaltres
ho fan els de minoria absoluta
a RAC1
Déu-n'hi-do
vull dir
apretem bastant
i els fem quedar bastant
tal com són
i
algú que vagi sobrallant
ai perdó
i no
alguns com a la CEP
aquests els suavitzem
perquè
tenim una ètica
i dir
coses més exagerades que ell
no ho farem nosaltres
no?
per respecte a la gent
però
però no
vull dir que hi ha un
aquest morbo
la sensació de dir
ui s'han enfadat molt
o això
no hi és
en el nostre cas
a vegades hi ha
repetir molt un disbarat
saps?
quan
a vegades tu diuen
o et fan arribar algú
el
el Clost
també
a Catalunya
va fer allò
de casa
sorpixat
que a vegades
t'arriba com
vols dir que això
cal que ho aneu posant
saps?
i tu dius
sí
sí
sí
que ho aníem posant
però
ja et dic
de l'etapa
aquella inicial
no sé si
dius
el tema
de la
casa real
sempre ha sigut
material sensible
i tots els directors
i tots els responsables
d'empreses de comunicació
diem-ne que quan
es fan paròdies
sobre la casa real
sempre tens una mica
aquella de cosa
i a veure
a veure si passarà
alguna cosa
la veritat és que
això ha canviat bastant
perquè
jo crec que sí
que el Fuentes
hauria de ser
dels primers
que va fer obertament
les imitacions
del rei
home ara
Déu-n'hi-do ja
Déu-n'hi-do
perquè
bueno
almenys
anem a la minoria absoluta
entre
el Felipe
la Leticia
jo em recordo
d'un gag
que van fer
en la minoria absoluta
de televisió
que es va fer
durant un temps
a City TV
que sortia
la Leticia
vestida de núvia
i esquiant
diguem-ne
amb esquís
i que queien
en una situació
realment molt ridícula
però no
la veritat és que
sempre tu mires
aquest
potser és la part
diguem-ne
que hi ha com
més delicada
aquesta part
de la casa real
els polítics
més aviat
es barallen
per ser-hi
per ser-hi
a vegades
el que
el que penses
diguem-ne
o quan els escoltes
penses
hòstia
i per això volia ser-hi
diguem-ne
perquè tens més
la sensació
diguem-ne
que fan
a vegades
un paper
bastant
segons com
bastant complicat
o bastant trist
diguem-ne
però
més aviat
volen ser-hi
i concretament
quan els
parodien
en personatges
jo conec
una mica
el cas
del minoria absoluta
i quan ho van fer
en el Mireustè
o ara
al Polònia
etcètera
bueno
volen tenir
el seu personatge
perquè
no ho sé
ells consideren
els seus assessors
els deuen dir
que això
els fa més propers
o més entranyables
o que al final
és quota
de pantalla
i que
encara que sigui
diguem-ne
una paròdia
doncs el fa més popular
i el fa més
a l'abast de la gent
i crec que hi ha
una base
aquí
real
crec que
segurament
és així
al final
la paròdia
del Mas
o del Maragall
doncs els fan
els fan
més
més propers
a la gent
més populars
els oients
jo això t'ho puc dir
perquè els oients
que quan es queixen
que també n'hi ha
és molt curiós
perquè
et truquen
oients
clarament d'un partit
i et diuen
és que els d'aquest partit meu
sempre els feu molt ridiculs
i dic
i els altres
els altres els feu
entre nià
i per exemple
si volem que és de convergència
els socialistes
tots queden bé
dic
el Clos queda bé
sí
feu allà
que s'equivoca una mica
i després et truquen
de l'altra banda
i et diuen
sempre hi ha una sensació
que és l'ològic
de la paròdia
que a tu la paròdia
et fa molta gràcia
quan se n'en foten d'un altre
tu ets feliç
si ara que fes
jo no ho faré
jo sóc bona persona
si ara que fes aquí
comences a fer bromes
sobre un de vosaltres
els altres riurien molt
això a vegades
vull dir que
riuen molt
i en canvi
si ets tu
tu passes fatal
vull dir que
penses que
jo no ho faig
perquè una persona
no m'ho digui
per la resta de la vida
perquè jo una vegada
vaig anar a un espectacle
i la Vicenteta
em va agafar a mi
com a víctima
i va estar tot l'espectacle
ficant-me amb mi
i mai més
si he vist algú
per la televisió
i et marxo corrents
perquè
si tu ets la víctima
reps
et sents malament
i això passa
és a dir
que quan tu
una paròdia d'una altra
a mi em passen els pifis
hi ha gent
que et trec cagades
de periodistes
i de la casa
o això
i et diuen
i riuen
i el dia que surt un
et ve allà
no m'ha agradat
això que vas tret de mi
i dic
és que a més no té gràcia
saps
i dic sí
i això que té gràcia
no
m'agrada molt
però això no té gràcia
i dius
però no serà
perquè eres tu
i abans
els costa
de veure-ho
però
clar
és el que dius tu
que els dona popularitat
però també
els que
en certa manera
queden
un palet
sí
segons cop
els pot ridiculitzar
però bueno
és que la
abans ho deia el Carles
és que la realitat
supera la ficció
diguem-ne
moltes vegades
passa una cosa
passa amb el minor i absolut
amb el Polònia
a TV3
també
o amb alguna pregunta més
que a nosaltres sí que ens consta
molta gent que ens diu
jo aquesta campanya electoral
només la segueixo per vosaltres
només la segueixo a través vostra
és a dir
que això fa
cosa que t'honora molt
que vas o vas
se's deprimer
perquè diu
clar jo estic aquí cinc hores
anar-les-hi fotent
i la gent segueix
aquests cinc minuts
però
però això sí que deu ser
el que els assessors diuen
si la gent realment mira això
mira sortir-hi
i saps
i si cal
doncs
posem-los-hi fàcil
perquè són programes
que a pesar de tot
diguem-ne
el guió és l'actualitat
el que marca
diguem-ne
els gags del dia
és l'actualitat
i per tant
en el fons
diguem-ne
és una manera
d'apropar
la política
diguem-ne
la gent
que habitualment
no ho fa
pels sistemes tan convencionals
i acabes tenint
una imatge
del que hi ha
i acabes tenint
una imatge
del que hi ha
per tant
els assessors
tenen
molt interès
diguem-ne
en que
evidentment
no ridiculitzi
els seus personatges
però en tenir
les quotes
de segons
sigui en ràdio
sigui en televisió
dels seus
dels seus líders polítics
teniu una pregunta?
sí
ara?
vale
que anava a preguntar
vosaltres creieu
en aquest tòpita
que a vegades
se parla
que l'humor de Catalunya
tenim un humor autòcton
i que a Madrid
costa d'exportar-lo
o que les experiències
que hi ha hagut
no han tingut prou èxit?
jo
tot això
de l'humor intel·ligent
o l'humor català
això a mi em costa
bastant
de creure-hi
tot i que
la realitat
sí que et demostra
amb experiències
que sí que existeix
és a dir
l'humor està clar
és que
és un acte de complicitat
l'humor és una cosa
que tu
quan tu et tractes
quan tu estàs molt bé
amb una persona
normalment
quan t'entens molt bé
amb una persona
normalment
a vegades hi ha una situació
et mires
i ja està
i ja saps què pensa l'altre
i això
és a dir
això pot passar
amb una parella
fins i tot
fins i tot amb una parella
però normalment no
però amb amics sí
que hi ha un punt de complicitat
que dius
ens entenem
després això
ja ho noto
en un auditori
a vegades
aquí hi ha gent
que quan dius
a Cebes
ja dius
ja veig per on vas
és a dir
com més complicitat hi hagi
més fàcil
i per tant
això sí que ajuda
i com més complicitat hi hagi
menys
explicitat
de ser l'humor
és a dir
nosaltres
alguna pregunta més
intentem quedar-nos
a la ratlla
si podem
a vegades
ens la fotem
com tothom
però
jo crec que per l'humor intel·ligent
l'humor dels morancos
per exemple
i l'humor de
qui tu consells que és intel·ligent
a vegades
pot basar-se en un mateix gag
o una mateixa idea
però potser els morancos
ho van repetint i repetint
i allargant
que tu ja et cansa
i molta gent segueix
aquella norma del Billy Wilde
d'allò que s'ha dit sempre
que tu has de dir
dos i dos
i deixar que tu sumis quatre
vull dir que a vegades
fas una pausa de temps
et pares un moment abans
i això queda com a humor intel·ligent
potser és el mateix gag
però no l'hem rematat
tantes vegades
pel que fa a l'humor català
el que sí crec que és que
per la teoria de la complicitat
és a dir
no perquè siguem més llestos
per descomptar
n'hi haguéssim millor
jo crec que hi ha humor boníssim
si és més anglès
el que sí que és veritat
és que
com que l'humor
a part de ser còmplice
va bé que tingui uns referents comuns
un punt de vista
entre la gent
que és com tu
t'entens més ràpid
per exemple jo
sé segur que tinc un humor català
perquè a Catalunya
normalment
he tingut més sort
que quan he intentat fer gràcia
fora d'aquí
però és que
jo sóc d'Osona
a Osona
a mi em riuen més les coses
que aquí
i Tarragona
perquè
connecten més
la meva manera de parlar
el meu to
i quan vaig a hostalets
de Balanyaques
amb el poble
allà es pixen
perquè
sí
sap greu
però vull dir
perquè si és que ens entenem
i més diuen
és que parles
és que dius
la mateixa expressió
que jo deia
per tant
és una cosa
que jo no li veig
molta teoria al darrere
sinó de proximitat
per proximitat
ens entenem millor
per exemple
això ho podran parlar
si ve el Manel Lucas
o això
el Toni
solia ser que s'hi ha trobat
com de dir
el mira vostè
no va funcionar tant
a Antena 3
com el Polònia TV3
pot ser
també perquè Antena 3
no va tenir gaire paciència
i tot plegat
també és cert
que a Catalunya
el Polònia
alguna pregunta més
tenim clar
saps
d'aquí parlem
tenim un context
és a dir
sabem
què pensem
de la C.E.B.
és de la C.E.P.
en general
és a dir
que aquests
ja són
i potser
si ho fas
per Espanya
que és més gran
i hi ha més gent
i has d'equilibrar més
potser no s'entén tant
nosaltres
quan fem humor
nosaltres traiem
els talls d'Antena 3
d'Esports
que són aquests tius
que no t'ho pots creure
que tinguin la barra
de dir això
perquè
no perquè si guanya el Madrid
tot va bé
i és espectacular
i si el Barça va molt bé
l'any passat
donaria un punt
que ja no tira emoció
en la Liga
però el vient del futbol
iria bé que el Barça pinchasse
és que t'ho diuen
vull dir que
apel·len
el vient del futbol
i dius
però quins nassos
i quan el Madrid fa gols
espectacles
ara aquests dies
porten dos dies
que
hòstia
traiem pit
este Barça
ja no és el que era
el Ronaldinho ja no ria
i van allargant
allargant allà
calma
clar això
només posar-ho aquí
ja en tens
un posicionament
de dir
hòstia
com poden fer això
jo si fes un programa
d'humor esportiu
per Espanya
no sabria ben bé
si ho entendríem
perquè un tio et dirà
i què
sí
cony
el normal
nosaltres tenim un tall
d'una dona que diu
que parlarem en castellà
el castellà no
el normal
doncs aquí seria
lo madridista
lo normal
i per tant
jo crec que
hi ha aquests factors
però a mi no m'agrada
gent que ens creguem
que diguem
és que els catalans
són més llestos
els catalans
no fem tanta cosa
perquè jo crec que no
tots fem igual
ridícul
tots podem
no és una qüestió
de millors
sinó de
crec
més proximitat
i més complicitat
és a dir
com més
això ho fan molts
els americans
fan les comèdies
molt bones
perquè agafen guionistes
i fan com
tots nivells
i tu vas al cine
i veus una comèdia americana
i veus
hi ha un acudit
que el riuen tots
tota la sala
n'hi ha un que el riuen 50
un més subtil
n'hi ha un que
no sé què
i després tot se va sentint identificat
normalment
hi ha algun que el riuen uns quants
i d'altres fas
hòstia
hòstia saps
hi ha el pastís a la cara
això ja poses una cara
i si hi ha tres pastís a la cara
marxes
i això sí que selecciona la gent
selecciona la complicitat
és a dir
doncs és més fi
una coïta de Woody Allen
que una pel·lícula d'aquelles
universitàries
d'aquells campus
aquelles coses que es tiren
saps
vull dir que aquí
aquí hi ha una
sí que és per l'estracanada
jo crec que aquí hi ha això
i després la complicitat
s'estableix
aquí
si dius
fins aquí
aquí no cal
no passem aquesta frontera
quedarem més intel·ligents
o això que et deia
per mi el millor moment
de complicitat
és amb algú
amb algun amic teu
que hi ha una situació
i que et mires
i dius
vas per dir alguna cosa
i els dos et mires
i dius
ja està
i que ni tan sols rius
és un somriure
de complicitat
jo crec que intel·ligent
en aquest cas
de dir
hòstia
hem pensat el mateix
i no ens arremangarem
ara aquí
saps
allargar-ho
com si fossin els morancos
sinó que ho deixarem
aquí
sí
estic molt
molt d'acord
amb el que diu el Carles
per mi el factor
aquest de proximitat
no només
perquè l'univers
és un univers
molt més proper
sinó també
perquè ell
a través de Catalunya Ràdio
o els oients de RAC1
també ens estem adreçant
a una audiència determinada
segurament
si volguéssim fer
una cosa
diguem-ne
per una altra audiència
no funcionaria
exactament igual
al final
són matisos
però
clar
no té res a veure
diguem-ne
l'humor
diguem-ne
de l'alguna pregunta més
amb el dels morancos
o els de Cruz i Rai
i per tant
però jo crec
que el factor clau
diguem-ne
més enllà
que aquí
potser és més sutil
o és menys
barroer
diguem-ne
això
el factor clau
és aquesta
proximitat
diguem-ne
que et dona
et dona
això
una distància curta
i de tenir
la sensació
diguem-ne
que és
molt el teu univers
us volia preguntar
si enteneu
que estem davant
d'un boom
d'aquest tipus
de programes
el director
de recurs
si això serà
una aposta
creuen que és
una aposta
tenir tants
programes
d'humor
en una greia
radiofónica
al llarg del dia
si és una aposta
que té futur
o estem davant
d'un boom
passatger
i en la mateixa
línia
el Carles
en fi
alguna pregunta més
ja fa més de 10 anys
que està en antena
si això
creieu que va
per llarg
o és que estem assistint
a una època
que políticament
ha estat tan moguda
que ha suposat
això
tenir
índex d'audiència
tan important
en els dos casos
a veure
espero que sí
espero que
les coses
segueixin funcionant
i que aquest tipus
de programes
segueixin funcionant
a mi
no és que m'agradi
molt
diguem-ne
parlar de programes
d'humor
pròpiament dit
perquè
jo crec que
estem fent
en general
o sigui
jo crec que
el minoria absoluta
a pesar que és un programa
en el que pugui riure
i riure molt
igual que el versió RAC1
crec que en el cas
de l'APM
és deuginament diferent
perquè és una cosa
molt més concentrada
molt més
clar
el minoria absoluta
són dues hores diàries
i hi ha humor
però també
hi ha
diguem-ne
hi ha temes
que no són d'humor
i per descomptat
el versió RAC1
jo crec que hi ha
una manera
d'enfocar
l'actualitat
que repeteixo
diguem-ne
que és aquest eix vertebrador
diguem-ne
que ha d'estar
permanentment present
diguem-ne
amb ironia
amb humor
amb sàtira
amb saber-li
diguem-ne
treure-li
rigidesa
i treure-li
seriositat
i al final
diguem-ne
que les coses
se't digereixin millor
i que no tinguis
i que no se't regiri
l'estómac
quan sents
les declaracions
de la FEBES
o quan sents
el d'això
i per tant
jo crec
que en aquest sentit
la línia
diguem-ne
del to
i la visió
amb com et mires
l'actualitat
doncs
jo crec que funciona
i conec-te bé
diguem-ne
sobretot amb gent
segurament
més jove
i per tant
en aquest sentit
jo crec que té
recorregut
espero que en tingui
molt
jo crec que
que té futur
faci qui ho faci
perquè evoluciona
és a dir
jo no crec que siguin
fórmules que estiguin
encallades
alguna pregunta més
porta uns anys
però ha canviat
tres vegades
de persona que el portava
han incorporat nova gent
cada any renovem l'equip
posem noves veus
els personatges et canvien
i per tant
és gairebé
més que una fórmula
és un mètode
d'anàlisi
de la realitat
hi ha moltes coses
d'aquestes que es diuen
la cultura
hi-hi-ha-ha
és excessiva
no sé què
pot ser
però vull dir que
t'adones que més aviat
per exemple
a RACU
això ho demostra
que no és tant
anem a riure
sinó
utilitzem l'humor
com a via
per fer programes
d'esports
més desenfadats
per treure-li
transcendència
a les coses
als mitjans
és molt útil
perquè els mitjans
estan molt encarcarats
en part
part de l'èxit
d'alguna pregunta
a més
també es treure material
que denuncia
a vegades
aquest periodisme
encara encotillat
aquest tòpic
això que van dient
la notícia serà larga
hi ha una calma tensa
totes aquestes coses
i la gent està una mica
farta d'això
la gent està farta
que els periodistes
passin una cosa
i no la vulguin dir
aquests corresponsals
aquest absurd
dels mitjans de comunicació
jo crec que
gràcies a programes
així
també es va denunciant
també hi ha gent que diu
això del zàping
treure talls
això és una època
fa temps que ho diuen
jo he treballat amb els de tele
això dels talls
home
jo crec que el tall
ha passat a ser com la cita
d'un llibre
és com si ho dius
és que en un llibre
no es pot citar
un llibre d'un altre
sí, és justament
dels llibres fa anys
que van descobrir
tal com ha dit
no sé què
obrir cometes
no sé què
doncs aquí
la gent ja no entén
i mira l'èxit de YouTube
és a dir
el fenomen de la gent
les coses fragmentades
útils
digerides
això doncs
crec que sí
que li interessa
i després
jo sé que en general
i sobretot si ets català
en aquest cas
sí que ho dic
remarcant-se
si ets català
has d'aguantar
un tipus de coses
cada dia al matí
que si ho pots fer
amb una mica d'humor
i si ho trobes
la capacitat
de fer-ho
doncs millor
perquè
ho fa més digerible
Alguna cosa més?
Sí
una pregunta
per les dues parts
és a dir
tant
per l'Eugeni
si des de dalt
si els intenteu censurar
una mica
o dir-los
a veure
no us fiqueu tant
amb això
i si llavors
escoltes el programa
i veus
que fan un gag
boníssim
et fiques a riure
i dius
els cabrons
ja ho han tornat a dir
i des del Carles
que si et diuen
no digueu això
no us fiqueu tant
amb aquest
i quan marxa
el director
penses
una merda
no m'hi ficaré
si és el millor
que tinc al programa
per sort
no som els directors
ni
podem quedar bé
la veritat
és que no
jo
les úniques
vegades
diguem-ne
que
o les coses
que no m'agraden
diguem-ne
sentir per antena
són les coses
grulleres
diguem-ne
les coses que crec
que poden ofendre
a la gent
però no
no ho dic
en el sentit
de la censura
política
o diguem-ne
o que coarti
la llibertat d'expressió
de ningú
però sí que a vegades
diguem-ne
sempre m'ha molestat
diguem-ne
el llenguatge
excessivament gruller
i crec
i no crec
que sigui el cas
de RAC1
però alguna vegada
que he sentit
alguna cosa
sí que he anat
i he dit
hòstia
no
vigileu una miqueta
el llenguatge
i sobre
diguem-ne
riure al despatx
me n'he fet tips
afortunadament
i espero
seguir-me'n fent
durant molt de temps
perquè realment
jo
escolto la ràdio
com un oient
o sigui
tinc
o tinc
diguem-ne
la doble funció
però jo tinc
la ràdio posada
sempre al despatx
i sempre estàs pendent
de si entra la publicitat
si no sé què
si tal
si el butlletí
i tal
però
moltes vegades
disfrutant
dels continguts
i passant molt bé
com qualsevol
no
jo crec que
s'assembla bastant
jo crec que tenim
molta sort
els que fem
aquests programes
perquè
jo sé
he de parlar
a vegades
d'altres espais
més seriosos
on sí que
se'ls hi és molt a sobre
fins i tot
per exemple
a Catalunya Ràdio
que hi ha una vaga
de signatures
tant de Catalunya Ràdio
com de TV3
dels periodistes
perquè se'ls obliga
a posar quotes
minuts
i a mi no m'ho diuen
és l'únic espai
on no he de respectar
que ha sortit dos minuts
si surt dos minuts
el mes votat
ha de sortir un minut i mig
el segon
no has de respectar
les quotes
per tant això no hi és
i per part de la direcció
tampoc
el que passa
és que
nosaltres sí que tenim
que jo no n'hi diré
autocensura
però sí que tenim
un codi pròpic
que es basa
en dues o tres cosetes
una d'elles és
intentar
ser justos
en el repartiment
és intentar que
l'una pregunta més
per exemple
tot i que està molt posicionat
molt posicionat
i molt posicionat
nacionalment
és a dir
és un programa
on a mi no m'ha fet res
públicament
en privat
posicionar-me
en les eleccions catalanes
en el retorn
després de Salamanca
en totes les coses
que siguin més o menys globals
no
intentem no representar
cap partit
ni cap posició política
i això fa base
de repartir
bastant
a tothom
que podem
i per sort nostra
ens ho posen fàcil
com us deia abans
i per tant
pots fer-ho
és a dir
que no diguis
i a vegades
quan hi ha algú
que és molt d'un partit
i et diu
m'agrada
doncs no ho estem fent bé
perquè si algú
és molt
ficat
en un partit polític
m'agradaria
que s'hi sentís
incòmode
perquè
intentem
que repartir
per igual
i després
jo crec que
Catalunya l'agrada
diu
almenys
pel que fa a l'humor
jo crec que és una emissora
molt independent
i
en canvi
té una dependència
molt clara
que és que ens paguen
els oients
en general
tothom acaba pagant
tot però aquí
és directe
és una emissora pública
i després
això fa que
pel tema
grulleries
que deies tu
o sobretot per un tema
a vegades humor negre
humor que no
que travessa els límits
l'humor
bàsicament
és explorar els límits
l'humor és dir
em foto aquí
em vaig liant
a veure fins on arribo
o em peta
l'humor que explora els límits
es pot trobar
fer una caricatura
del Mahoma
i que cremin l'església
és a dir
té unes coses
té conseqüències
i jo crec que
des d'una emissora pública
has de tenir en compte
això que deia abans
de la complicitat
de l'oient
i després
sí que has de pensar
en l'oient
que s'ofèn
nosaltres
una cosa que intentem no fer
perquè
perquè realment
ens hem tingut
algun disgust
és això que deia
humor negre
és a dir
nosaltres
com que ens basem en pífies
de la mateixa manera
que et pot fer molta gràcia
que diguin
entren els militars
a la seu de la republicana
en lloc dels militants
que és una pífia
algunes vegades
hem tingut
disbarats
que fan
a mi em fan molta gràcia
particularment
perquè els trobo
ben trobats
com per exemple
una pífia
que diuen
informatius
cap de setmana tràgic
dotze morts
han perdut la vida
les carreteres catalanes
és a dir
per mi això
a mi això em fa gràcia
dotze morts
han perdut la vida
les carreteres catalanes
perquè
és una pífia
és un lapsus
i penses
i és mala sort
estar mort
i perdre la vida
doncs aquesta
és mala sort
això
que intel·lectualment
és defensable
això ho vam posar
aquest allà l'hem posat
a Catalunya Ràdio
i l'he posat jo
i quan vaig pujar dalt
vaig tenir la centraleta
bastant col·lapsedeta
de gent
vostè se n'enriu
dels morts
a les carreteres catalanes
el meu fill
va morir en una carretera
et trobes
en una altra part
que és a dir
els oients
que a dos quarts de nou
del matí
o a les vuit menys cinc
com tu
cada dia
i demà també
ara se'ns escolten
s'estan allà
i veuen un tio
que diu
hòstia
quina mala sort
està mort
a la carretera catalana
i perde la vida
i pensen
hòstia m'ho cosí
i penso
jo tinc
com tothom a Catalunya
doncs jo tinc
un molt bon amic
mort a les carreteres catalanes
i un cosí meu
mort l'any passat
a les carreteres catalanes
i dius
clar si jo penso en això
l'hem cagat
aleshores
jo crec que no cal
és a dir
jo crec que pots riure d'això
però si jo em trobo
que uns quants oients
no han entès
i curiosament
són els que em paguen
i a més a més
no és que no hagi entès
és que els heu fes
si hi ha un dubte
si ells pensen
aquests se n'estan rient
dels morts
a les carreteres catalanes
penso doncs mira
m'estalvio això
pel que deia de la complicitat
perquè
no ens estem entenent
saps
jo
ja ni penso
en els carreteres catalanes
jo penso
en l'absurd
que un mort
pugui perdre la vida
que per mi és tan absurd
com el dia que diuen
militars o militants
o com el dia que una noia
va dir que uns veïns
protestaven per evitar
la proliferació
de prostíbols
i va dir
lluiten per evitar
la proliferació
de prostíbols
i
és un lapsus boníssim
i diu
els veïns estan indignats
i volen evitar
la proliferació
de prostíbols
que es veu que és una cosa
que fan els prostíbols
m'han dit
a mi això em fa gràcia
però
però també em fa gràcia
tots els morts
han perdut la vida
però si
saps
si aquí
l'Oi en diu
jo desconnecto
doncs
jo també
saps
desconnecto
i això sap greu
perquè crec que
la mort
és el que ens espanta més
i també ens n'haurien
de saber en riure
les malalties
és un altre tema
totes ho he trobat segur
perquè
qualsevol directiu
si em fa broma
dient dislèxic
dient autista
no sé què
automàticament
tens l'associació
l'endemà
que et diu
no
i en aquest tema
jo crec que
per exemple
el teu cas
suposo que deu ser
una qüestió
de codi personal
d'ètic personal
de l'empresa
en el nostre cas
jo crec que hi ha un afegitor
que és una emissora pública
i que
saps
potser no ens sentim còmodes
en el fons
diguem-ne
el codi
diguem-ne
ètic
malgrat
si et trobes
en alguna situació
diguem-ne
l'acabes compartint
o acabes dient
això no em sembla bé
ho hem fet així
tots els programes
diguem-ne
siguin
diguem-ne
d'un caire més d'humor
o siguin més seriosos
o el que sigui
acaben
diguem-ne
autorregulant-se
perquè
diguem-ne
perquè el mateix sentit comú
t'hi porta
i per tant
tu al final
vols fer una cosa
que satisfagui
el màxim de gent possible
que tothom s'hi trobi còmode
i per tant
no pots tenir mai
un discurs
ni que ofengui
ni que discrimini
en aquest sentit
i
per tant
estic bastant
molt d'acord
amb el que diu el Carles
Carles ho dic
alguna pregunta més
a la sala?
no?
com era allò
de demà entrenament
a quina hora?
em sembla que entreno
aleshores
així els hi va
doncs
moltes gràcies
Carles Capdevila
moltes gràcies
a Eugeni Sallet
per assistir
a aquestes jornades
Comunica 2006
aquesta xerrada
sobre l'humor i política
i gràcies també
a tots els assistents
recordar-los
només que demà
a partir de les 6 de la tarda
tindrem una primera xerrada
de la cuina de l'humor
a la ràdio
el paper de guionistes
tècnics i muntadors
on comptarem amb la presència
de Manet Lucas
guionista del programa
minoria absoluta
de RAC1
en Guillem Sanz
coordinador del programa
APM
de Catalunya Ràdio
i Rafael Barceló
membre de la companyia
El Can Sancio
que actualment col·labora
al programa
El matí
i la mare
que el va parir
de Ràdio Flashback
dos quarts de vuit
la xerrada
és la creació
de personatges
a la ràdio
i tindrem
l'Adrià
a quatre cases
imitador
de la PM
que ens visita demà
i també
el Bruno Oro
imitador
de la minoria absoluta
de RAC1
que avui
no podia estar
en aquesta taula
per tant
els esperem demà
Bona tarda i gràcies
Aplaudiments
a la panza
cuando aprieta
el cinturón
ya no tiene
ni un botón
para apretar
la varilla
y en el roto
la rodilla
y en otro sitio
peor
el camisón
de pepa
tiene historia
en La Habana
gano el premio
mayor
por su singularidad
no es