.
Dos quarts de deu del matí, set minuts.
Efectivament, aquesta sintonia ja ens recorda a tots
que s'inicia una nova ruta per les ciutats espanyoles,
Patrimoni de la Humanitat.
Bé, una ruta per la ciutat de Conca.
Molt ràpidament, recordo el telèfon,
sempre pot haver-hi algú que s'incorpori a la sintonia
de la ràdio de la ciutat.
977 24 47 67.
Plantejarem tot seguit tres preguntes,
cerquem tres respostes.
Les persones que encertin les preguntes
tenen un número i divendres
entren a formar part del sorteig d'una estada
de cap de setmana a la ciutat de Conca.
L'estada, el desplaçament, diguem-ne,
que el realitza el premiat és l'estada
en un hotel de categoria superior.
Ja tenim la primera trucada
i s'arriscarà a contestar sense tenir
la primera pregunta plantejada.
Doncs així ens agrada la gent valenta.
Bon dia.
Què? Bon dia.
Amb qui parlem?
En Josep Estevenet.
Què tal, Josep?
Bé, bé, força calor.
Estàs de vacances?
No, que va, treballo.
Ai, treballes com tots una mica.
No hi arribaran?
O ja han passat?
No, no, ja han passat.
Ai, doncs mira, no ets l'únic, eh?
Aquí davant meu tinc algú que també
acaba d'arribar de vacances.
Un dia molt dur, aquest, eh?
I tant.
Molt bé, Josep, a veure, la pregunta és una mica com una que vam plantejar
i que semblava molt complicada per a la que penses una mica, dius, home, aquí la cosa...
Bé, jo te la faig i ja veurem.
Com que compta, ho hem explicat aquests dies, amb el Museu d'Art Abstract espanyol important, destacat per a la Fundació Juan Mar.
De fet, avui parlarem amb el seu director.
Tu em podries dir, en quin lloc de Conca està ubicat?
i no em demano per un carrer, em demano per un espai.
Un espai?
La plaça Mallor?
Ai, no, no, Josep, llàstima, no és la plaça Mallor.
Truca'ns un altre dia?
Molt bé.
D'acord? Gràcies per participar.
Adéu-siau.
Doncs podria ser perfectament, esclar, la plaça Mallor o el carrer Se'n recorda en Alfons Vuité,
que ahir explicàvem que acollia, doncs no, ni la plaça Mallor ni el carrer Alfons Vuité.
Pensa una mica, si parlem de Conca, què ens ve a la imatge?
Clar, un museu d'aquestes característiques, d'una importància cabdal com aquesta,
que acull a prop de 170 obres dels millors artistes abstractes espanyols,
ha d'estar en un lloc, no dic res més.
Bon dia.
Hola, bon dia.
Amb qui parlo?
Amb la Dora Rioja.
Què tal, Dora?
Mira, molt bé, fresqueta avui, d'aquest matí, de moment, de moment.
De moment.
Dora, una pregunta només.
Ahir no vas encertar, oi que no?
No, però avui sí, ho tinc, ho tinc aquí al davant.
Oi, mira, ella, com s'informa, Vera, que vull sentir aquesta resposta magnífica.
Doncs sí, mira, a les cases colgades.
Efectivament, a les cases penjades és on es troba el museu d'art abstracte,
és el que deia, en un museu d'aquesta vàlua, doncs havia d'estar en un espai privilegiat.
Dora, dono el número 7, d'acord?
El número 7, molt bé.
Gràcies, enhorabona, bon dia, adéu-siau.
Doncs, efectivament, la Dora ho tenia, segur que ha anat a l'enciclopèdia ràpidament.
Ja sabem, eh?, que estem fent servir els Googles, les enciclopèdies, per trobar la resposta.
Encara romandrem una estona més en aquest espai privilegiat, en aquest museu d'art modern.
De la llista de pintors que jo... Tenim ja la trucada, a punt?
977244767. A veure, al Museu d'Art Abstracte Espanyol, que està a Conca,
hi ha, hem dit, a prop de 170 obres, hi ha moltíssims artistes abstractes espanyols.
Tots ells molt coneguts, sobretot per aquelles persones que són aficionades a l'art.
Per a aquells que no ho siguin, jo crec que aquesta pregunta tampoc els hi costarà tant.
Jo ara faré una relació breu, eh?, breu, no parlaré de tots els artistes que hi ha al museu.
Faré una relació breu de pintors.
Un d'aquests pintors no és abstracte ni de bon tros i, per tant, en conseqüència,
no té obra al Museu d'Art Abstracte de Conca.
La llista de pintors és la següent.
Millares, Tàpies, Forbaran, Saura i Zobel.
Algun d'aquests pintors no és abstracte, no hi és al museu.
Bon dia.
Bon dia.
En qui parlem?
En Montse Leandro.
Què tal, Montse?
Bé.
Bé, oi, quin bé.
Bé, treballant.
Bé, treballant.
Clar que sí, dona.
Me quedan tres dies, però treballant.
I després vénen les vacances?
Sí.
Què dius, ara?
Sí, el dissabte ja s'acaba.
I marxaràs i no ens trucaràs?
No, ja m'he fet una ràdio petiteta per ficar-me la l'orelleta jo i poder trucar.
Clar, dona, no ens deixis.
Una cosa és fer vacances i una altra es deixar la ràdio, eh?
També tens raó.
No, no, que ja tinc una ràdio petiteta amb els meus.
Molt rebé.
Doncs, Montse, enhorabona, a nosaltres encara ens queda una mica.
Bueno, però ja la tindreu també.
Jo crec que sí, això espero, no?
Que tornin els que no hi són i que puguem marxar els altres.
I hem de tornar, aquests que venen amb aquesta riaia, però després tenim més que marxar altres.
Vindran contents i ja veuràs més contents que marxarem nosaltres.
Sí, sí, sí.
Molt bé, Montse, torno a explicar la relació.
Mira, Millares, Tàpies, Zurbaran, Saura i Zobel.
Zurbaran.
Zurbaran, clar que sí.
No em va parar, Zurbaran, per favor.
Zurbaran el veuríem al Prado.
Hombre.
Però, en cap cas, al Museu d'Art Abstracte de Conca.
Montse, el número 8.
Molt bé, guapa.
Moltes gràcies.
Adéu, carinyo.
Adéu, que vagi bé, adéu.
Doncs, molt bé, eh?
Avui hi ha hagut una petita relliscada al començament, més que raonable, però bé, la cosa va bé i encara podem fer una altra pregunta.
El número 9, aviam, a qui li donarem?
Sortim del Museu d'Art Abstracte i anem cap a un altre indret conegut de Conca.
Però, primer, saludo a algú que ens ha tornat, que ens truca ara. Bon dia.
Bon dia.
Amb qui parlem?
Amb l'Andreu.
Andreu, què més?
Bori.
Què tal, Andreu?
Treballant?
Repartint.
Repartint, no? Treballant. Com està avui el trànsit a Tarragona?
Bueno, jo avui estic a Salou.
Ah, estàs a Salou. I com està? Ui, a Salou. Deu estar, impossible.
De moment he dormit i no et vull dir gaire, no siguis despertint tots.
Ah, sí, vols dir? Aquest ara encara està endurint. Bueno, són tres quarts de deu, clar.
La gent comença a anar pel carrer, però no en cotxe.
Però lentament, lentament en cotxe, no? La cosa bona, bé, ja cap al migdia o la tarda, no?
Bueno, d'aquí una horeta ja no es pot caminar.
Ja estarà la cosa terrible. Doncs aprofitem per estar tranquils i en aquesta tranquil·litat.
Molta atenció, Andreu. Mira, hi ha un altre indret únic a banda de les cases penjades a Conca.
És la ciutat encantada, la ciutat encantada. És un paratge natural, calcari.
Natural perquè està creat per la pròpia natura i hi ha format tot un laberint de figures,
de formacions enrucoses, que formen fantàstiques imatges, figures,
que per les seves formes han estat embatejades cadascuna d'elles amb noms.
Jo et diré tres opcions. A veure, noms de què han posat aquestes figures?
Noms d'animals i coses, noms de països o noms de sants. Tu què diries?
Torno a repetir les opcions?
Dona, torna.
Mira, és la ciutat encantada de Conca, té unes formacions de roca calcària impressionants,
és una passada. I aleshores, clar, aquestes figures els hi han posat noms,
estan embatejades, n'hi ha un bon grapat. Però amb noms de què?
Amb noms d'animals i coses, amb noms de països o amb noms de sants. Tu què diries?
Doncs no ho sé, jo diria de sants.
Ai, els sants no t'han ajudat gens.
Ai que no?
No has resat prou, eh? No has resat prou, Andreu.
En fi, què hi farem? No, no són de sants, podien haver estat perfectament,
imagina't que haguessin fet allò una figura de Sant Pau, de Sant Magí, de Sant Otecle,
fins i tot, però no és el cas. Andreu, truca'ns un altre dia, d'acord?
Molt bé.
Que en tinguis una bona jornada de feina. Adéu-siau, gràcies.
Ai, quina llàstima, no són noms de sants. De totes maneres,
recordem que la persona que encerta aquella setmana no pot tornar a participar,
però si no ho encerten, com és el cas de la Dora, que ens va trucar l'altre dia
i no va encertar, poden tornar a participar i aconseguir un número per persona
pel sorteig de divendres.
Hola, bon dia.
Bon dia.
Amb qui parlo?
Maria Teresa Font.
Què tal, Maria Teresa?
La que no ho encerta mai.
No ho encertes mai, no m'ho crec, dona.
Cap vegada.
Cap vegada, no pot ser.
Doncs sí, és així.
Això és la calor, eh?
Primer que no ho pots agafar i quan l'agafo, perquè la gent ja la veu en sapiguer,
ho agafo jo i tampoc no ho encerto.
Doncs vinga, creuem els dits.
A veure si avui hi ha sort.
Noms d'animals i coses o noms de països?
Tu què creus?
Pues mira, de països.
Maria Teresa, m'acabes de donar un disgust.
No.
Sóc gafes.
Ai, Maria Teresa, no, no, no, has de continuar insistint, no acabarà l'estiu que no encertis, eh?
I que no tinguis el teu número pel sorteig.
Vale.
Moltíssimes gràcies.
Adéu, Maria Teresa, bon dia.
Llàstima la Maria Teresa, eh?
S'ho mereixia.
Doncs aquesta setmana també ens quedaran dos números en desert, perquè lògicament aquesta pregunta ja la donem per deserta,
perquè clar, només queda una opció, i òbviament són noms d'animals i coses.
Per exemple, miren, tinc aquí davant, doncs, tota una sèrie d'explicacions de la ciutat encantada de Cuenca.
Per exemple, hi ha les formes més representatives, no?
Per exemple, hi ha un que es diu los barcos, el perro, cara del hombre, puente romano, la foca, los osos, el tobogán, el mar de piedra,
la lucha de l'elefante y el cocodrilo, el hipopótamo, el convento, los hongos, el teatro, la tortuga.
Són noms que se'ls donen aquestes figures de roca calcària que ha fet la pròpia naturalesa.
Ahir va quedar un número desert, eh? Avui ens torna a quedar un altre.
Per tant, hi haurà dos números deserts en el sorteig de divendres.
Fem ara una petita pausa en aquesta ruta per Cuenca,
i immediatament ens posem en contacte amb el responsable del Museu d'Art Abstracte de Cuenca.
Tarragona Ràdio
Sempre t'hem estat fidels.
A segona divisió B
Ho hem aconseguit! No sense patiments, no sense penes, però al final ho hem aconseguit!
Ha salvat el nàstic la canvia!
A segona divisió A
Tarragona torna a la segona divisió A
I ara també et seguirem a primera.
Ja som a primera! 59 anys després celebrem un ascens!
Ja està! Els Penedès, els Juanete, els Camilo Rot, ja tenen adeu!
El nàstic és a primera!
Aquest any tenim el millor equip per jugar a primera amb el nàstic.
Tarragona Ràdio, la ràdio de la ciutat. 20 anys.
Tarragona Ràdio
S'ha produït una altra exposió i exposions més petits a la zona petroclínica de Tarragona.
Prometo, per la meva consciència i honor, complir finalment les obligacions del càrrec d'alcalde.
Estar aquí baix i veure el fang i l'herba i els troncs pels carrers, els contenedors de la brossa.
Van iniciar el meu ministeri episcopal en l'estimada església metropolitana i primada de Tarragona.
Tarragona torna a la segona divisió A!
S'ha aturat una altra vegada la marxa, aplaudiments de tots els manifestants.
La rambla que va des del mar fins al riu i que està finalitzada amb la torre del vent.
20 anys de ràdio i de ciutat, de l'1 de juliol al 29 d'octubre.
La història de Tarragona Ràdio. Exposició al Museu Casa Canals.
Tarragona Ràdio
11 minuts a les 10 del matí, 11 minuts que dedicarem íntegrament a conèixer alguns aspectes,
només alguns aspectes del Museu d'Art Abstracte Espanyol, la Conca, les cases penjades.
Tenim a l'altre costat del fil telefònic el seu responsable, senyor Antonio Garrote, muy buenos días.
Hola, buenos días.
La verdad es que estamos impresionados porque hemos realizado una visita virtual
por cada una de las salas del museo.
Es extraordinario.
Claro, es lógico, ¿no?
Es único en España por sus características.
Bueno, estamos hablando de uno de los primeros museos de arte al sartre español
que se inauguró en España, que fue en el año 66.
Su fundador fue Fernando Zobel,
y propietario en aquella ocasión de toda la pintura que se cuelga,
y es una de las mejores colecciones hoy día de pintura abstracta española.
La colección aproximadamente son de alrededor de 700 obras
y hay colgadas en la actualidad alrededor de 123.
Eso en cuanto a colección permanente.
Sí.
Porque luego también se realizan diferentes exposiciones.
Bueno, en la actualidad tenemos una exposición que se inauguró el 28 de junio
y que la tenemos hasta el 17 de diciembre.
Es una exposición que se titula La ciudad abstracta
y es para celebrar el 40 aniversario del Museo de arte abstracto.
Exacto.
Es una exposición sobre todo con documentación,
pues hacer un pequeño homenaje al creador del museo, a Fernando Zobel,
con una biblioteca suya, con dibujos de apuntes, con fotografías,
y sobre todo una pequeña muestra de obra gráfica editada por el museo,
que se llegó a editar la primera obra gráfica dos años antes de inaugurar el museo,
es decir, en el año 64,
cuando en España no se editaba obras de este tipo.
El arte abstracto precisamente en esa época todavía era un gran desconocido
el nivel de conocimientos en arte y en pintura,
lógicamente y afortunadamente ha crecido en estas cuatro décadas.
¿No debió ser fácil para su fundador crear este centro de referencia?
La verdad que no fue nada fácil.
O sea, Fernando Zobel, que él es español, pero él vivió en Filipinas,
pues bueno, en uno de los viajes entró en contacto con pintores abstractos españoles aquí en España
y bueno, y se fue haciendo pues con una colección
y que bueno, él se dio cuenta que pasando el tiempo, bueno, pues tenía una colección bastante importante
y que él quería exponer.
Y entonces la idea suya era hacer un pequeño museo en una ciudad pequeña,
no quería una ciudad grande.
Estuvo viendo en principio pues ciudades como Toledo o Segovia,
pero dio la circunstancia que en aquella época conoció a un pintor conquense
que se llama Gustavo Torner y le sugirió, pues bueno, pues que se estaban rehabilitando las casas colgadas,
le estoy hablando a usted alrededor del año 60,
y que el alcalde pues no sabía muy bien qué hacer con esas casas colgadas.
La verdad que Fernando Zobel vino a Cuenca, se entusiasmó de la ciudad, se enamoró,
dijo que sí, que no faltaba más, se compró una casa en Cuenca,
él se pasaban largas temporadas en esta ciudad
y la verdad que hubo un alcalde en aquella época, que hay que decirlo,
Fernando Zobel siempre lo decía, que si este museo está en Cuenca
es gracias al alcalde que estaba en aquella ocasión, que era don Rodrigo Lozano de la Fuente.
Porque claro, venir un señor de fuera con una colección de pintura abstracta en aquella época
y que le dejen a uno el edificio más singular de la ciudad,
Fernando Zobel decía pues que era todo un ejemplo este señor.
Pues la verdad es que sí, no era una época que precisamente el patrimonio desde este punto de vista
interesase tantísimo, ¿no?
Efectivamente.
Además, el Museo de Arte Abstracto de Cuenca,
aparte de contar lógicamente con las visitas de todas las personas interesadas,
ya desde hace tiempo, pero yo recuerdo particularmente en la década de los 80,
los jóvenes pintores lo tenían casi como lugar de peregrinaje, ¿verdad?
Hombre, con...
A ver, la obra de Millares, de Saura...
Claro, o sea, en el momento que se abrió el museo,
ya como le he dicho antes, pues era el único museo de arte abstracto que había en España.
Pues ya muchos pintores de los que colgaban cuadros en el museo,
pues como Millares, como Antonio Lorenzo, como Antonio Saura,
pues se vinieron a vivir a Cuenca, ¿no?
Pero aparte de toda esa generación que hoy día está colgada en el museo,
pues vinieron generaciones posteriores, o sea, le estoy hablando de Miguel Ángel Campano,
Luis Sumiura, y bueno, pues fueron una especie como de un santuario
en donde realmente la gente que quería ver pintura abstracta española,
pues tenía que venir a Cuenca.
También le tengo que decir, bueno, pues que en aquella época,
pues el museo estaba suscrito, pues, a las principales revistas mundiales
de arte, de fotografía y de decoración.
Entonces, eran como un poco como referente venir a Cuenca a ver el museo,
sentarse en una zona que le llamamos cariñosamente el casinete,
en donde todas esas revistas estaban ahí expuestas, se podían ojear,
en donde había muchos momentos que coincidían propios pintores entre ellos,
entre distintas generaciones, hablaban de arte,
y la verdad que, pues, que fue una época muy bonita y muy preciosa en Cuenca,
porque quieras o no, pues teníamos en un momento, pues,
toda la florinata de la pintura abstracta española aquí en esta ciudad.
A ver, se creaba un ambiente artístico y de relación de artistas,
le daba una patina especial también a la ciudad.
No es que la necesite, pero además le añadía, no era un valor añadido.
Hombre, por supuesto, porque, claro, todos estos pintores se compraron casas en el casco antiguo,
algunos de ellos todavía las siguen conservando,
y claro, pues, quieras o no, pues, hacían esas reformas en esas casas antiguas de la ciudad,
donde esas reformas, pues, tenían un cierto interés, ¿no?,
cómo veían esas casas interiormente ellos, cómo realizaban sus estudios,
y entonces, pues, claro, pues, todo el casco antiguo, quieras o no,
pues, se notó, pues, que tuvo un alzamiento, ¿no?, en toda esa época.
El Museo de Arte Abstracto Español no podía ser de otra manera,
también en los últimos años ha seguido esa línea pedagógica de difusión,
no solo de la colección, sino del sentido del museo,
y en esta línea tienen un proyecto educativo que también podríamos comentar, si le parece.
Sí, bueno, el museo lleva ya desde hace unos años llevando a cabo un proyecto educativo
para niños, primaria y secundaria, en donde lo que se hace, bueno,
es una oferta que se extendida a todos los colegios de España,
te quiero decir, que no solo de Cuenca o de Castilla-La Mancha,
sino puede venir cualquier colegio de España,
se tiene que hacer con cita previa, o sea, llamando al teléfono del museo,
que es el 969-21-29-83, y bueno, lo que se hace es hacer una visita guiada
por la colección permanente, y también otra visita guiada por la exposición temporal,
con una guía, y luego, posteriormente, en la parte alta del museo,
hay un taller en donde los niños, de cierta manera,
pues, tratan de expresar lo que ellos han vivido y han visto anteriormente.
Con toda o parte de esa obra, pues, el museo lo que hace,
con una selección, por supuesto, es hacer una exposición anual
con todos esos chicos que han participado, con una selección de todos ellos,
porque, claro, todos no entran.
Estamos hablando que es fácil que este proyecto, pues, anualmente lo lleven
alrededor de 10 o 12.000 niños, ¿no?
Entonces, sería imposible hacer una exposición de esas características.
La verdad que estamos notando cada año que la Florencia es mayor,
por supuesto, nos viene prácticamente la totalidad de los colegios de Cuenca,
de la provincia muchísimos, de Castilla-La Mancha, bueno,
y también hay colegios, pues, que se acercan de Valencia y de Madrid, ¿no?,
sobre todo de las provincias limítrofes.
Finalmente, Antonio Garrote, mañana nosotros, no es el caso que ya nos gustaría,
nos vamos a Cuenca y queremos hacer una visita.
Somos unos entusiastas del arte, pero tampoco somos unos grandes expertos,
pero, bueno, no hace falta serlo porque realmente, insisto,
hemos hecho una visita virtual, la belleza de las obras y la singularidad
hace que realmente te quedes atrapado.
¿Cómo nos recomienda y en cuánto tiempo hacer la visita?
O sea, que va a entrar, no, no, ¿cuántos días necesitamos?
¿Cómo nos guiaría usted por este museo?
Eh, vamos a ver, es que de tiempo es todo muy...
Es muy relativo, ¿verdad?, cada persona...
Es muy relativo, claro.
Normalmente, y ya le he dicho antes, que en el museo hay expuestas alrededor de 123 obras,
de la permanente, más la colección, más la exposición temporal.
Yo creo que en hora, hora y media se puede ver perfectamente.
Hombre, hay visitantes que tardan toda una mañana, todo un día entero, ¿no?
O pueden estarse una semana, ¿no?
En hora y media yo creo que es suficiente, ¿eh?
Aquello para hacer una vista general, luego ya si nos interesa podemos insistir.
Se puede insistir, pues en alguna sala le tengo que decir que, bueno,
que la persona que pase al museo con tu tique,
pues ese tique le sirve para cuantas veces a los días siguientes pueda llegar también, ¿eh?
Ah, muy bien.
O sea, no se le cobra más, ¿eh?
Pues muchísimas gracias, Antonio Garrote, responsable del Museo de Arte Abstracto de Cuenca.
De verdad que es impresionante y nos ha gustado muchísimo hablar con usted.
Muy buenos días.
Pues nada, buenos días y gracias a ustedes.
Hasta la próxima, adiós.
Adiós, gracias, adiós.
No, de veritat, si a vostès estan interessats en l'ara abstracta,
hi ha una web molt interessant,
i bé, aquelles persones que tinguin la sort que els toqui aquesta estada a Conca,
doncs ja ho saben, una altra de les visites que s'han d'apuntar a l'agenda.
Fins aquí, la ruta per les ciutats espanyoles, patrimoni de la humanitat.
Dos minuts i seran les 10 del matí.
Banda, aprieto, bello, viajar Fujo.
Banda, toqui d'obertura.
Fins aquí, muy bene.
Fins aquí, guay Just.