.
Dos minuts i mig, a tres quarts de dotze del migdia,
fem una bona passejada per la ciutat de Tarragona,
seguint la ruta de la Via T.
La ruta o les rutes, perquè la Via T aglutina diferents establiments,
no només comerços des del sentit convencional,
sinó també altres serveis del comerç i els serveis de proximitat.
És el gran centre comercial a cel obert a la ciutat de Tarragona,
la Via T, i cada dijous ens hi passegem i ens aturem en un d'aquests establiments
i a través d'una sèrie de pistes vostès han d'esbrinar
on es troba la nostra unitat mòbil.
És un concurs que té molt poquetes normes i molt senzilles.
Això sí, si encerten el nom de l'establiment,
un cop es posin en contacte amb nosaltres, han de dir el nom exacte.
No valen aproximacions com a la loteria.
El nom exacte.
I avui la veritat aquesta norma es pot complir
perquè quan sàpiguen de quin establiment es tracta no té.
És a dir, és que no es poden equivocar
perquè avui visitem un lloc molt, però que molt conegut.
Saludem primer que tot en Joan Maria Bertran.
Josep Sunyer, bon dia.
Hola, bon dia, Yolanda.
Jo em veig incapaç de dir cap pista, saps per què?
Perquè tinc la sensació que la primera pista que digui ens ho encertaran.
Tinc la mateixa impressió, estic convençut que és així.
Però mira, si vols...
Ho tenim cada cop més difícil, Josep.
Sí, sí, sí.
Vols una pista ambiental o...?
Vinga, vinga.
Mira, escolta, escolta.
Ambiental.
Era una pista ambiental nostra.
Quina pau, eh?
Eh? Sí.
No, nostra, no, meva.
Teva.
Meva, meva.
Això s'escolta aquí.
Espera, quina pau per ara sense música ni res.
A veure, a veure.
Espera, que escolto més coses.
Se sent allò, moviment, eh?
Se sent, se sent de fons.
Mira, mira, una altra vista, al carrer.
Escolta, escolta, al carrer.
Doncs, escolta, aquest som només pot ser el centre-centre de Tarragona en aquests moments i un dijous.
I amb molta, molta activitat, eh?
Hi ha un lloc que els dijous és un dels dies de la setmana que s'incrementa notablement l'activitat.
Efectivament.
No direm res més perquè és que...
Per tant, geogràficament...
Si no serà la pregunta xollo.
Probablement...
I tant xollo.
Probablement, si dient que és un lloc al centre de la ciutat de Tarragona i que els dijous hi ha un increment notable de l'activitat,
jo crec que ja poden situar-vos en el plànon on sou.
Ai, quin relaxament, escolta.
I això ho tenen aquí, en aquest establiment, aquesta música?
Només entrant a mà dreta. A més a més, és una música que la pots comprar.
Tenim una trucada. Vaja, la cosa ha anat molt ràpid.
Saludarem aquesta persona i a veure si ja sort serà una cosa, però ja increïble. Bon dia.
Bon dia.
Amb qui parlem?
Amb l'Encarna.
Encarna, què més?
I banyes.
Encarna és conscient que té una oportunitat i que m'ha de dir el nom exactament, eh?
Però escolta'm, perdona, del carrer o de la plaça?
No, no, de l'establiment que visitem.
Val, doncs llavors et deixo l'oportunitat amb una altra persona, val?
D'acord, Encarna.
Gràcies.
Adéu-siau, bon dia.
Ai, ai, ai.
Veus com he de repetir la norma allò cada setmana?
El nom, volem saber el nom.
És que sempre pot haver-hi algú que s'incorpora a la sintonia i diu
calla, que no sé aquest concurs de què va.
No res, Encarna.
Encantats de que ens hagis trucat i en tot cas t'esperem un altre dia.
A veure, no es tracta de dir el nom del carrer, de la plaça, perquè realment això el que és
és una pista, és una pista més.
Nosaltres el que busquem és el nom de l'establiment que visitem avui.
És el que dèiem el Josep.
Ei, continua sonant aquesta música, eh?
És a dir, a mà dreta quan entres, això ja ho trobes, però trobes moltes coses més en aquesta.
Trobes moltíssimes coses, moltíssimes, moltíssimes.
Més de 300 o 400 coses diferents.
Més, més, més, més.
Més de 500 o 600 coses diferents.
I d'aquelles, és que no vull dir res.
No, no, és que no diguis res, però si dius una cosa ja...
A veure, mira, jo aquí puc comprar-me des d'unes sabatilles.
Sí.
En tinc sabatilles, sí.
Un pijama, em podria comprar un pijama?
Un pijama, també, també, també.
Em podria comprar unes ulleres de sol?
Un despertador.
Un rellotge?
Sí.
Un mocador?
També.
Una bossa?
Música, sí.
Un barret.
Donem a passar una altra trucada.
Bon dia.
Hola.
Soc la Dora.
Hola, Dora, què tal?
Mira, molt bé.
On som?
Ai, no ho sé.
Ai, dona, si no ho saps.
Mira, és que no ha veu d'una tapista bona bona.
Ah, però si no ho saps, tu mateixa.
Bueno, vaig a dir el negrito i la negrita.
Vas a dir el negrito i la negrita?
Sí.
Ole!
Què dius?
Doncs ole, sí senyora, ole.
Jo calla, que diré, per què has dit el negrito i la negrita i no un altre establiment que estigui aquí a la plaça Corsini?
Sí, és que tenen moltes coses molt variades i molt de tot.
Clar, com hem començat a fer aquí l'inventari, tu has dit, home, si estan per la zona del mercat...
Del mercat.
La Corsini i governador González, perquè ja sabem que el negrito i la negrita no cal que ho diguem, si és un establiment que coneixem tots, fa cantonada.
Molt bé d'hora, enhorabona, eh?
Ah, que bé, mira, que bé.
I ara, mira, jo et deixo uns momentets en convenia del Josep i l'Assumpció, que et saludin, que et diguin, havíem com has de fer per guanyar aquest parar a buscar el teu premi, perquè ja l'has guanyat, només faltaria.
Molt bé, que bé.
Josep, quan vulguis, podeu saludar la Dora.
Doncs saludem a Dora Rioja. Dora, bon dia.
Hola, bon dia, Josep.
Mira, et presento, suposo que ja la coneixes, l'Assumpció, que és la responsable de la negrita i la negrita. Assumpció, bon dia.
Hola, bon dia, moltes gràcies, Dora, per la teva trucada.
Hola, bon dia. Això és la meva filla, perquè hi ha coses molt maques per la joventut, no? Que sí?
Dora, baixa el volum de la ràdio, sisplau. Sí, sí, ja està. Ara ja està? Perfecte.
Ens acoplava. Em deia, Assumpció, que hi ha moltes coses boniques per la joventut, per tothom, eh, vaja.
Per fer regals, eh, a la joventut, hi ha molta cosa.
I també tenim moltes clientes senyores, eh.
Sí, ai Déu meu. Però grans, grans, com jo, no sé.
També, també, de totes les edats. Dora, les edats.
Si tenen unes coses de bisuteria moníssimes i molt fines per senyores, i tant.
Mira, Dora, tu tens, per exemple, algun quadre que vulguis enquadrar, és a dir, posar-li un marc?
Ara, de moment, no ho sé, però ja ho miraré.
En podries tenir algú, no?
Escolta, t'enviem una fotografia del Josep i la marques, què et sembla?
Això estaria malament.
No, que ja en coneix, ja en coneix.
Sí, vaja.
Ara, de debò, perquè abans no ho hem dit a les pistes, però aquesta botiga, el Negrito o la Negrita,
de fet van començar amb aquesta activitat, a marcar quadres.
Hi ha un expositor aquí, doncs, on veig una gran gamma, una gran varietat de marcs.
És a dir, que a vegades un no sap on anar a marcar un quadre, una fotografia, un dibuix que li agrada,
doncs bé, aquí ho fan, i Assumpció és així com va començar fa 20 anys, no?
Sí, vam començar amb els quadres, els dibuixos originals, amb làmines,
i continuem amb aquest tema, però, a més a més, hem ampliat amb tots els altres.
Josep, si em permets, li comentem a la dora què ha de fer per anar a buscar el seu obsequi,
i ja deixem que continuem amb la seva feina i parlem amb l'Assumpció.
Molt bé.
Doncs vinga, vinga, digui-li tu mateix, que el que ha de fer és vindre aquí, no?
Sí, sí, només cal que vinguis, deixis el teu nom, i si vols el teu carneta, n'hi tenim prou, eh?
Vinga, d'acord.
Dora, gràcies, eh?
Gràcies a vosaltres sempre.
Enhorabona. Adéu, seu bon dia.
Adéu, Dora.
I ara sí que estem interessats en fer memòria i en recordar no només com es va crear aquest establiment a la ciutat de Tarragona,
sinó tot el que podem trobar.
Doncs a trobar, Assumpció, jo abans he fet un tom per la botiga,
i a mi és que m'agrada molt aquestes cosetes petitones, aquests detallets, saps, allò, no sé...
Eh, quina música sentim, eh?
Sí, home, és per relaxar una mica, després de tot l'estrès que tenim tot el dia, no?, a vegades una mica de relax va bé, eh?
Mira, per exemple, aquest expositor d'aquí, on veig tota mena d'espertadors, amb elements amb molt de disseny.
Intentem tindre disseny i també alguna cosa més funcional, perquè sempre hi ha gent amb diferents gustos
i procurem adaptar-nos als més possibles, esclar.
I, per exemple, hi ha els despertadors, també tenim tipus de rellotges per gent jove, per gent més gran, per canalla també.
Després una cosa que tenim, com molts clients sabiu ara, per exemple, en aquest temps, són les flors, tenim flors i encara primavera, espelmes també.
Està arribant també tot el d'estiu, les tabulloles de platja, bossos de platja, pareus, ja està començant a arribar tot.
Sabatilles.
Bé, sí, encara no han arribat aquest temps, per cert, però bé, també arribaran aviat, eh? A veure què diré més.
Aquelles postals de regal, és a dir, per quan vols fer, és l'aniversari d'algú, vols fer-li un regal, teniu ja, i vist abans, tot una, perdó, de postals, d'aquelles curioses.
Les postals crec que també, vam començar com amb els males i les làmines i vam apretar bastant fort i apostar bastant i continuem,
perquè és un tema que ens agrada molt i, vaja, sempre continuem amb ell.
Estem entrant cap a la botiga ara, Joan, estem anant cap a dins.
És que és un centre de referència, diuen, ai, he de fer un regal, calla, que passaré pel negrito i la negrita a veure què hi ha, no?
Ens quedem per aquí, Sonsi, ens quedem per aquí.
Què teniu per aquí?
Aquí, per exemple, hi ha tots els moneders, però mi perdona, les col·lucions que estan arribant.
Després tenim les agendes, àlbums de fotos, anem continuant una mica per aquí.
Els aparells aquests, clauers, una mica més per home, clauers, una ràdio d'aquestes que semblen antigues,
les pataques, en fi, aquests tipus de clauers que també avui en dia agraden molt, que són dobles,
per parelles, per arreglar-me una parella, home, dona, o per una casa i cotxe, i, en fi, tota aquesta sèrie d'aquí.
Hi ha una ràdio així d'antiga, que és com un malatí, que, en fi, que és molt maca.
Sí, una ràdio, pots ficar inclús cassets, hi ha una que és amb DVD, després hi ha el tocadiscos,
i anys 60, que també és adaptat i també se pot posar amb DVDs.
Hi ha estotxos amb tota mena d'artiduixis, així, en fi, per fer la manicura, per cosir, per afaitar-te,
molt monos també hem acabat així com cromats, no?
Sí, després també hi ha aquest alcoholímetre, aquest per si vols anar a conduir i no pots perquè t'ha vingut una copada més.
Deixa'm dir el preu, aquest alcoholímetre, que és més o menys del tamany de mig paquet de cigarretes, costa 14 euros,
és a dir, que qui vulgui sortir de festa i després, a la tornada, tenir la certesa de si ha begut més del compte o no,
doncs en pot comprar un d'aquests, 14 euros, vull dir, no val gaire,
i el portes a sobre i te fas tu mateix la prova abans de que te'n fa això o altre, eh?
Bueno, aquí estan les samarretes una mica de broma, perquè també hi ha la secció més de broma,
inclús tenim una secció una mica més picantona, perquè a vegades hi ha aquells detalls que són,
en un moment determinat també convé,
i, bueno, des de les calces que són de caramel o així com per despedides o per una broma així especial,
amb els davantals també sexis, els davantals normals no cal dir-ho,
després hi ha una col·lecció de davantals també d'uns dissenyadors una mica atrevits, però molt macos també.
Tornem a la línia d'home, que estem aquí més a prop, Aavec, a Ciroll, eh?
També aquí hi ha els portarellotges, les capses per guardar rellotges,
que aquest any sembla ser que potser és un dels anys que està més de moda,
després hi ha els atatgers per portar l'ordinador...
La capsa que està de portar rellotges, que és per gent que fa col·lecció de rellotges, o com és això?
Els homes també s'han tornat més presumits,
perquè normalment és més per home que per dona aquesta, curiosament, que sembla el contrari.
També s'han tornat presumits i també tenen la seva col·lecció de rellotges,
i llavors, per a un senyor, per exemple, està bé també regalar-li això,
perquè qui més, qui menys, 5 o 6 ja els té avui en dia de rellotges.
És una capsa on hi caben 12 rellotges i que a més a més tenen uns acabats per fora de pell,
per tant que estan protegits i tot això.
Bueno, en fi, hi ha 3 o 4 tamanys d'aquestes que també m'estan agradant molt.
Després aquí hi ha per posar les tercetes de visita,
allò que tens aquí dels amics i tots que els hi vols guardar,
la pots posar aquí amb aquesta.
Anem cap allà, anem cap allà, anem cap allà,
anem cap allà a Assumpció perquè estem perdent la connexió.
Ja estic veient així els vòlums per aigües,
que podem quedar per aquí, per aquí tranquil·lament, en la música ambiental.
Sí, el que ara també està a punt, que aviat farà calor,
encara que sigui d'aquí dos mesos, però aviat farà calor, aviat se suposa,
tenim tota la col·lecció de vanos, aquests dissenyats a mà,
aquest de disseny amb seda i pintats a mà, que són molt macos,
i ja han començat a arribar també tots i aquests.
Això és una peça que agrada molt i tothom vol que li regalin.
Cada any també, a Assumpció, feu elements per la festa,
per la festa de Tarragona, no?
Sí, normalment tenim com a...
Des que vam començar, de fer cada any algun producte especial
amb motiu de la festa o que tingui el motiu relacionat amb Tarragona.
Cada any també tenim alguna cosa pensada,
que naturalment no es pot dir fins que no estigui,
perquè llavors és quan falli alguna cosa, no?
Però vaja, està en marxa, esperem que no falli res.
Acabem aquí els marcs, perquè d'això n'hem parlat poc.
Hem fet alguna referència al començament,
que qui vulgui emmarcar-se un quadre, una fotografia, un dibuix,
pot venir aquí al Negrito de Negrita, al carrer Governador González, número 28,
fa cantonada, estem just davant de la plaça de Cursin i la plaça del Mercat.
Aquí em marqueu des de fa molt temps?
És a dir, que sou pràcticament experts en aquest tema?
Fa 20 anys que vam començar aproximadament,
i vam començar amb aquest tema i continuem amb aquest tema.
Naturalment se van adaptant, cada època es va adaptant al sistema,
perquè les coses no queden parades,
i estem continuant fent el mateix, potser de diferent manera,
però sempre intentem tindre el màxim al dia els marcs.
En teniu, per exemple, de molt alegres, amb colors molt llampants,
d'altres més clàssics, no?, hi ha una mica de tot.
Sí, naturalment aquest tema ha canviat molt,
perquè abans els models eren més discrets, més serios,
i avui en dia la fantasia s'hi juga molt,
i com que vas canviant molt de pressa, de moda,
has d'anar sempre renovant contínuament.
I hi ha tots els colors, totes les formes,
avui potser es porten més plans,
o més estrets o més amples, però més plans.
Però bé, això va canviant sempre, sempre, sense parar.
Feu totes les mides?
És a dir, algú que tingui un quadre molt gran?
Totes les mides fem, totes les mides que podem i més.
No sé si naturalment, de petita a gran, sempre totes.
Hasta rosaris m'ha marcat, o sigui, a partir d'aquí, que vulguis.
Aquests estots que veig aquí són per posar ulleres?
No, aquests són unes ulleres que arriben d'una a tres graduacions
per la gent que ja comencen a tindre problemes de vista cansada.
Llavors, són uns ulleres que van així,
i potser tu les tens pel bolso, que tens dues o tres ulleres,
i una a casa, una al bolso,
i és que estan molt bé de preu
i serveixen per als que comencen a tindre una mica la vista cansada.
Déu-n'hi-do, eh? Déu-n'hi-do.
Déu-n'hi-do les coses que podem comprar a la vida de la vida.
Jo abans he vist, saps, Jolanda,
aquelles llanternes petitones que es poden posar
quan estàs dormint al llit.
Tu vols llegir un llibre
i hi ha unes llanternes que van acoplades al mateix llibre, sí?
Sí.
Doncs n'hi-hi-do una que també porta ràdio,
és a dir, porta ràdio i llanterna incorporada.
I ja te l'has comprat?
No, encara no.
Perquè tu en fas col·lecció d'això.
Sí, sí, en fas col·lecció.
Això és una nevera?
És una nevera, sí.
Una nevera que és petita, com veus,
i cap aquí, potser, una dotzena
o quinze llaunes de refresc, o alguna gran.
I aquesta va molt bé, per exemple, per una petita oficina,
per algú que tingui una casa amb dos pisos o...
Normalment ho compré més per alguna noeta més estudiant.
A vegades aquests estudiants que estan en algun apartament o així,
que tenen la seva nevera particular,
doncs aquestes també estan molt bé.
També és un regal que es fa per això.
Jo no l'havia vist mai, aquesta nevera.
És com la dels hotels.
Saps la nevera d'aquella dels hotels, petitona?
Sí, sí.
Però amb un color, una de color taronja,
l'altra verda, negra...
Està molt bé.
Sí, és com un regal molt caprichós que trobo que...
que agrada molt, la veritat.
I aquest any també hem apostat per ell.
Això i els ventiladors,
també els tenim tots aquí, els ventiladors,
encara que sembla increïble.
L'ego els posarem,
perquè s'ha fet una mica aquesta vergonya
posar els ventiladors aquests dies.
On són, els ventiladors?
Els tenim a dalt, al primer pis,
que ara els baixarem aquí baix.
En teniu cap d'aquestes que siguin gorra incorporada?
Aquest l'havia tingut,
però fa potser deu anys,
i no és broma,
que és un clàssic també,
que ara mateix no el tinc,
però ja fa anys que...
que haré un detall d'aquests gàdgets
que va ser molt de moda, també.
I encara ho és.
També apareix per la seva temperatura,
en fi, tot el que vulgueu aquí,
d'aquestes cosetes,
el negrito i la negrita,
i jo em quedo amb aquesta lampareta, eh?
Aquesta lampareta amb ràdio incorporada, eh?
Molt bé, molt bé.
Doncs vinga, que te l'emboliquen, Josep.
Assunció, gràcies.
Moltes gràcies a vosaltres per tot, eh?
I la Dora ja ho sap,
que vingui per aquí
i que a més a més tindrà...
Que s'identifiqui i tindrà el seu regal.
Tindrà el seu regal.
Gràcies, Josep Sunyé i Joan Maria Bertran
en directe des del negrito i la negrita,
des del carrer Governador González 28,
fent cantonada amb la plaça Corsini,
l'establiment de la Via T,
que hem visitat avui al matí de Tarragona Ràdio.