Passen 9 minuts de les 12 del migdia
en aquest programa especial del 17 de febrer del 2006.
Recordant, fa 20 anys la creació de l'emissora municipal,
saludem els que van ser els primers responsables polítics de l'emissora.
Començant justament l'any 1986,
ens acompanya l'ex-regidor de Relacions d'aquella època, Julián López.
Julián, bon dia.
Hola, bon dia.
I benvingut.
Després també va ser regidor responsable de l'emissora, Javier Sabater.
Javier, bon dia.
Hola, bon dia.
I també Jose Miquel Sabiel.
Jose Miquel, també bon dia.
Hola, bon dia.
Amb ells compartirem aquests propers minuts d'aquest programa especial
que intenta recordar el que han estat 20 anys de ràdio.
20 anys que en pocs segons es reflecteixen amb aquests indicatius.
Ràdio Fòrum, 102.6, modulació de freqüència i sol esterofònic.
Tres sintonies, doncs, que simbolitzen 20 anys sent d'història.
Julián López, 20 anys després, què recorda d'aquell any 1986 i de la primera ràdio?
Pues recordamos la movida, sobre todo la movida, porque hicimos un diseño un poco especial en atención a cómo nos gustaba entonces profundizar en la democracia.
i al final, pues hubo un momento donde el Sansa y el Frances Valls contaron casi 400 colaboradores de las diferentes ràdios municipales, de la cual la madre era, por supuesto, Radio Fòrum.
Sí, perquè l'opció en aquella època va ser que hi hagués diferents emissores per diferents barris, no?
Sí, porque creíamos que todo el mundo tiene derecho a expresarse y yo todavía sigo pensando que hay un importante déficit democrático en cuanto a la posibilidad de expresión de las gentes.
Avui estem en aquest edifici, completament remodelat. Se'n recorda de com eren aquell petit estudi on va començar Radio Fòrum?
Pues me recuerdo que era una cosa tenebrosa. Unas escaleras pequeñas, unos lavabos miseriosos.
Pero, como todos éramos muy jóvenes, pues esas cosas se llevaban la mar de bien, con mucha camaradería, con mucha simpatía y sobre todo con muchísima ilusión en toda la gente.
20 años después, encara que ara estigui fins i tot fora de Tarragona i lluny una mica de la política, però 20 anys després i amb els records d'un dia com avui,
fa una valoració positiva de la posada en marxa d'aquella emissora de ràdio?
Hombre, yo creo que está, desgraciadamente, demasiado de actualidad. Entonces, en aquellos momentos, las radios municipales eran un instrumento privilegiadismo,
reconocido incluso en el 83, si no recuerdo mal, por el Parlamento de Cataluña y por el Ejecutivo de aquel entonces, presidido por Leor de Puyol,
de que era una herramienta clave en la normalización lingüística.
Y bueno, aquí estoy yo, que sigo hablando en castellano, como ve, no llevo moratones ni nada parecido, he hablado castellano en las instituciones,
en las emisoras públicas, en las privadas, etc. Pero entonces la importancia era aquello, yo creo que en ese terreno este país ha avanzado enormemente.
Y luego había otra cosa, y era el poder de la comunicación, de la cual, pues, todo Dios era muy celoso.
Los medios privados, que no eran tantos, y los medios públicos, que entonces, pues, también estaban resituándose, repartiendo parte del pastel que había entonces,
porque el pastel de la publicidad no es otra cosa, y a las radios municipales, pues, se nos, en fin, se nos puso en el punto de mira
de la administración, hasta tal punto que hubo un momento donde expeditaron a 130, orden de cierre cerrada, la de Balaguer, si no recuerdo mal,
y orden de cierre para Fórum, que yo creo que al final no se ejecutó, pues, supongo, porque no había desplegament de los Mossos de Esquadra
y quién iba a ejecutar la orden. Pienso, no sé.
Pero, a més, enllà d'aquestes anécdotes, el balanç positiu d'haver creat aquella llavor que ara és l'actual Tarragona Ràdio?
No, yo creo que es indiscutible. Las cosas, como en todos los aspectos de las instituciones,
se han ido fortaleciendo, han afinado mucho más lo que es el servicio al ciudadano,
y los instrumentos son no solo más potentes, sino, yo creo que, más consolidados, tanto profesionalmente,
que es una cosa muy importante, que ya en algún momento, en aquellos momentos ya se iniciaba,
puesto que con el PECELIS, que entonces era de juventud, se hicieron muchos cursos de locución
y hubo gente que se colocó profesionalmente posteriormente.
O sea, que el balance, ¿qué es? Pues bueno, que las instituciones han consolidado sus propios medios,
que yo creo que no entran en contradicción con los privados, y que hay sitio para todos,
y en la medida en que todos tienen más sitio, pues yo creo que es un avance sustancialmente democrático.
Julián López, com dèiem, va ser el primer regidor, responsable polític de les emissores municipals de la ciutat de Tarragona,
després va ser Javier Sabaté, actual delegat del govern de la Generalitat a Tarragona.
¿Qué recuerda, Javier Sabaté, de aquellos primeros años de Radio Fórum?
¿Quién imatge le ve a nivel personal?
La imatge es la del 102.6.
Cuando ahora lo he vuelto a poner, es que yo, de veces, cuando busco esta emisora,
lo que pasa es que ahora ya las tenemos todas presintonizadas,
pero cuando, entonces, que todavía había poca presintonía,
anabas a buscar el 102.6.
Yo creo que, todavía, un mitaje de comunicación está intrínsecamente relacionado con la democracia,
y un mitaje de comunicación expresa también mayor pluralismo.
Y nunca hay prou, siempre es poco.
Pero en aquella época, entonces,
encara era muy vivo el record de la absencia de la libertad de expresión,
de la absencia de pluralismo en todos los ámbitos,
y, por tanto, como un canal de expresión más, era una gran novedad.
Y, después, todo el que expresaba también un nuevo canal de participación,
sobre todo para la gente jove,
que, como ha dicho ahora el amigo Julián López,
también era novedor,
porque se trataba de cinco nuevos canales de expresión.
Ahora me estaba apuntando Nicomar, Bonavista, San Pedro y San Pau,
aquí a Radio Fórum, y me parece que me falta un, ¿no?
San Salvador.
Exacto, San Salvador.
Entonces, en fin, eso no era poca cosa, ¿no?
Y recuerdo, no solo aquí, a Radio Fórum, al pis de dalt,
porque aquí todavía continuaba San Mercado,
sinó quan anaves amb aquelles altres que encara estaven pitjor que aquesta,
perquè aquesta la vam poder decondicionar ràpidament,
però les altres eren bastant més modestes,
per utilitzar una paraula suau,
amb uns mitjans molt rudimentaris,
però amb moltes ganes de participar,
amb molta voluntat de la gent jove,
que si ja tançava, a les hores més extemporànies,
podria ser a la nit, els dissabtes, els diumenges,
i això es veia també com un gran signe de vitalitat.
Per tant, major contribució al pluralisme,
a la llibertat d'expressió,
però sobretot a la participació,
i el que tot això generava de contacte, ¿no?
I finalment, doncs, recordo,
que el com que ja també s'ha anomenat aquí,
no deixava de suposar una certa interferència,
interferència en altres mitjans privats,
que començaven a queixar,
deien aquí què passa, amb tantes emissores noves,
que és el que passarà amb la publicitat,
primer no en teníem gaire,
però després es va anar consolidant més,
però la interferència arribava fins i tot a la interferència física,
jo recordo d'una cadena de les més importants,
que se'n va venir a queixar en diverses ocasions,
perquè la radiofòrum arribava molt lluny,
arribava més enllà d'Hospitalet de l'Infant,
i cap a l'Ametlla, quan anaves per l'autopista,
encara, quan baixaves cap a l'Ebre,
podies sintonitzar radiofòrum a l'Ametlla de Mar,
no sé si ara es pot fer,
perquè no ho he provat últimament amb el 96.7,
però llavors es queixaven, no?
Llavors veies que hi havia interferència en molt tipus,
com aquell que va suposar una irrupció
en el panorama dels mitjans de comunicació,
que molestava físicament,
molestava també les possibilitats del pastís publicitari,
i en fi, jo crec que en canvi sí que s'ho posava un enriquiment
en tots els àmbits dels que hem anomenat ara,
i per tant un signe molt positiu i molt singular.
L'experiència de Tarragona que va idear l'amic Julián López
de cinc emissores municipals va ser inèdita,
i jo crec que irrepetible, no?
No s'ha tornat a repetir en cap altre indret del nostre país,
i per tant això queda per la història,
la petita història o la gran història de Tarragona.
És evident que després la cosa es va simplificar,
però, i potser era inevitable,
però aquesta va ser una experiència molt positiva,
també per l'inèdita.
La ràdio que es feia fa 20 anys no té res a veure amb la que es fa ara.
Exacte.
En fi, era una altra època,
abans ho comentàvem en la primera franja horària
d'aquest programa especial amb els que feien ràdio aleshores
i fan ràdio actualment.
En qualsevol cas, la valoració, la perspectiva,
vostè era responsable polític fa molts anys de l'emissora,
ara s'ho pot mirar des de fora.
L'evolució, el balanç de la llavor que es va plantar ara fa 20 anys
és suficientment positiva, satisfactòria?
Bé, jo crec que hem perdut una mica, no?,
aquella participació que hi havia
i que segurament amb els temps tal com ha anat evolucionant
doncs era molt difícil o potser impossible, no?
Però en canvi sí que la major professionalització
doncs és evident que ha comportat també una major qualitat
i per tant l'audiència en uns moments en què
tant a nivell radiofònic com a nivell televisiu
la qualitat és un element important
doncs ajudat a la seva consolidació.
I per altra banda, el fet que s'hagi constituït
com un veritable mitjà local és molt important, no?
En l'època de la globalització dels grans mitjans,
de les antenes parabòliques, en fi, que a casa nostra
doncs podem veure qualsevol tipus de emissora en aquests moments,
que sigui d'un continent o d'un altre
continua sent absolutament imprescindible
més necessari que mai segurament
que hi hagi mitjans locals que tractin
l'actualitat de casa nostra
amb profunditat, amb rigor i amb professionalitat
jo crec que això s'ha aconseguit
i per tant des d'aquest punt de vista
aquesta llavor que vostè deia
de plantada l'any 86
doncs ha esdevingut segurament no la perfecció
perquè ja dic que hi ha altres coses que segurament
sempre es poden millorar
però ha esdevingut un gran mitjà de comunicació
que en aquests moments ja està prou consolidat
entre els tarragonins.
La llavor plantada l'any 86 va anar creixent
un altre dels responsables polítics va ser
Josep Miquel Sevil
Senyor Sevil, què recorda de la seva estada
com a responsable polític de l'emissora?
Jo en aquells moments una de les coses
que em va impressionar més
era la quantitat de gent que sense cobrar
ni sense fer res treballava
perquè clar, això
jo vinc del món empresarial
i això sempre ha xocat
això és la cosa que em va impressionar més
també em va impressionar molt
el que no paraven de demanar
cosa la més lògica del món
les pocs mitjans que teníem
perquè s'ha de reconèixer
que muntar cinc emissores
amb els pressupostos que teníem
en aquells moments
era francament no difícil
jo diria que impossible
i bé, i després
com s'anava
com anava agafant forma
cada vegada més
cada vegada més
cada vegada més
i com
perquè no
és que s'ha de dir
una cosa que
en els seus primers moments
semblava que era un plantejament
exclusivament reivindicatiu
i que
perquè a mi
una altra cosa que em xocava molt
però molt, molt, molt, molt
és que amb aquelles ràdios
es podia dir de tot
de tot
el que no es podia dir
en altres llocs
podies anar a una ràdio d'aquelles
i podies dir el que volguessis
o sentia més gent
o sentia menys gent
però almenys ho havies dit
fossis d'un partit
d'un altre
i això
a veure, és el que comentaven
els meus companys
això té un valor democràtic
que no es pot pagar
no es pot pagar
perquè en aquells moments
ens va permetre
aquest desenvolupament democràtic
que lògicament feia falta
i bueno
i a partir d'aquí
doncs va anar
pujant, pujant, pujant
jo com a anècdota
he de recordar
que vaig tindre que fer
el traslado
de Radio Fòrum
al carrer Cavallers
carrer La Nau
ai perdona
el carrer La Nau
m'esconfusto abans
que algú ha dit
que vellés
jo i rectificat Nau
i que allò va ser
clar, va ser
jo no sé si vam anar
millor o pitjor
perquè al final
aquestes instal·lacions
com eren noves
eren bastant dignes
i allí vam anar
tu has dit
la paraula que has dit
és
no sé
jo quasi que diria cutre
no t'has atrevit a dir-la
però era
pujaves unes escales
no hi havia diners
no hi havia
no hi havia res
i evidentment
torno
els professionals
d'aquella època
que no entenc
com s'atrevien a fer
el que van fer
i bueno
i gràcies a en Balló
ara estem aquí
que ara
ja he d'empelmar
amb el mensatge
del Xavi
evidentment
que ha valgut la pena
i ha sigut important
i avui ens hem consolidat
i avui jo crec
que a Tarragona Ràdio
pràcticament
té molt poques coses
que envejar
evidentment
no té els mitjans
que tenen
les grans
ràdios
i tot això
però evidentment
a Tarragona
està consolidada
és una emissora
que se sent
i bé
i que com a ràdio local
té una importància
penso que
quasi quasi imprescindible
seria irrepetible
no?
aquella època
que la gent anés
a treballar
sense cobre
totalment irrepetible
a veure
però és que
a veure
és que clar
aquí hem saltat
a Ràdio Fòrum
però és que
anar a Bona Vista
anar a Sant Salvador
perquè Sant Pere i Sant Pau
sempre va tenir
un estatus
una mica diferent
però
sobretot
la de Bona Vista
era quasi
és que no era
el tercer món
és que et donava
la sensació
que podria estar
en un país sud-americà
perdut
al mig d'una selva
era clar
i en canvi
allí es feia una ràdio
i hi havia gent
que tenia il·lusió
i ves
nois jovens
que volien
i volien participar
i evidentment
hi havia el tema polític
però que venien allí
a intentar programes
de ràdio
del més alt nivell
i coses
a veure
tot això
per mi té un valor
a veure
són d'aquelles coses
que a vegades
te fan pensar
perquè he estat a la política
i dius
bueno
però hi ha tota la política
per veure coses
i per ajudar a fer coses
que realment
han valgut la pena
Julián López
Xavier Sabatí
i Josep Miquel Sevil
com dèiem
van ser els primers
responsables polítics
eren aquella època
finals dels anys 80
en els primers anys
de naixement
de Ràdio Fòrum
són alguns testimonis
que han passat aquest matí
pel programa especial
en tenim d'altres
perquè després
la ràdio va evolucionar
es va crear
l'empresa municipal
de mitjans
de comunicació
i de seguida
després d'una petita pausa
podrem saludar
els que han estat
els quatre presidents
ja de l'empresa municipal
de mitjans de comunicació
Josep Maria Mostè
Gabriel Mas
Josep Félix Ballesteros
i Maria Mercè Martorell
però abans que res
moltes gràcies
de veritat a Julián López
a Xavier Sabater
i a Josep Miquel Sevil
per donar-nos aquest testimoni
avui en veu
en aquest dia tan especial
per nosaltres
com és avui
17 de febrer del 2006
gràcies
i molta sort
bon dia
gràcies
fem una pausa
i tornem amb més convidats
i la propera
una pausa
i la propera
i ha
un