El matí de Tarragona Ràdio.
Els responsables polítics de la demarcació d'aquests dies hem estat conversant amb responsables d'Esquerra Republicana de Convergència i Unió i avui ho farem amb el primer secretari dels socialistes a Tarragona, Javier Sabater, que esgotta, per cert, els últims dies com a conseller de Governació de la Generalitat abans de la formació del nou executiu.
Recordem, ja tothom ho sap, que el PSC continuarà el govern amb coalició amb Esquerra Republicana i amb iniciativa per Catalunya i en els pròxims dies veurem si Javier Sabater continua com a conseller o bé assumeix un altre càrrec de responsabilitat.
En fi, sigui com sigui, avui volem analitzar amb ell, com dèiem, el nou panorama polític que comença a Catalunya.
Senyor Javier Sabater, bon dia.
Hola, bon dia.
L'acord sobre el nou govern ha estat molt ràpid, en apenes quatre dies després de les eleccions. Alguns poden considerar que ha estat precipitat? Com ho veuen els socialistes?
Jo crec que hi havia una consciència molt generalitzada entre els votants dels tres partits, però també entre els dirigents de cada formació i també de tots els afiliats i simpatitzants,
que havíem de fer allò que jo durant la campanya deia, jugar la segona part del partit. Havíem promès el canvi fa tres anys a Catalunya i vam dir que ho havíem de fer en dues legislatures.
Només n'hem consumit una i ara anem a fer la segona per, després d'haver fet l'estatut i després d'haver posat les bases de les polítiques avançades, executar-les i materialitzar-les.
El nou govern, anomenat el govern d'entesa, no ha agradat bàsicament a dos col·lectius polítics, Convergència i Unió, d'una banda, principal força política de l'oposició, però tampoc no ha agradat al PSOE.
Què diuen els socialistes catalans a uns i a altres, a Convergència i Unió i al PSOE?
Doncs primer, a Convergència i Unió, que ha d'acceptar la derrota, no?, perquè Convergència ha guanyat les eleccions, nosaltres les hem perdut,
però ha perdut el pols que s'havia proposat i jo crec que ara les seves bases, el seu interior de Convergència i Unió estan discutint i serà molt discutit i veurem les conseqüències on arriben durant les properes setmanes.
Perquè plantejat així, com un pols, el govern que havia estat exercint fins ara els tres partits, desqualificant-los, dient que la seva política era un desastre, el que havia fet d'alguna manera s'estava acabant la seva pròpia tomba, no?
Si no aconseguia la majoria absoluta. Això ha estat molt lluny de quedar així i el que ha succeït és que en un país com el nostre, en què les eleccions, un cop acabades, són eleccions al Parlament de Catalunya
i per tant s'han de sumar els parlamentaris que ha obtingut cadascú, doncs podríem dir també que havent-les guanyat formalment en número d'escons i en número de diputats, de tota manera, doncs no podrà formar govern.
I això és el que passa en tots els països on això no és un règim presidencialista, no? Com a Estats Units.
I què li dic als companys del PSOE? Doncs als companys del PSOE que els comprenc, perquè jo he estat 13 anys a Madrid
i sé la necessitat que tenen d'assolir una majoria parlamentària sòlida i sense discussions, sense haver d'estar cada setmana pendents de veure què passa, no?
Però nosaltres aquí havíem anunciat a Catalunya que el que volíem era fer un govern de progrés
i jo sé que això no li ve de nou a Jesús Rodríguez Zapatero i per això la seva reacció finalment ha estat la d'acceptar la nostra decisió.
És una decisió que a més ens confirma els socialistes com un partit absolutament subirà pel que fa a les decisions que prenem respecte a Catalunya.
Ara, vull dir també que si haguéssim optat, que no hi havia cap mena d'intenció, he de dir clar, però si haguéssim optat per un altre tipus d'aliança
o per governar conjuntament en Convergència i Unió o estar o restar a l'oposició, això vol dir que no hauríem estat autònoms? No.
D'ara per sempre ja ha quedat clar que el PSOE és un partit sobirà que actua no per les conveniències d'altres partits, sinó per les conveniències d'allò que nosaltres pensem que és bo pel país.
En els quatre dies posteriors a les eleccions, senyor Sabatero, el PSC va rebre moltes pressions, no només polítiques del PSOE, sinó també mediàtiques del món econòmic i empresarial,
justament perquè no pactessin amb Esquerra Republicana i amb Iniciativa?
Ah, esclar, però miri, Felipe González, l'última entrevista que va fer quan encara era president del govern a un programa de televisió espanyola que es diu Informe Semanal,
li van preguntar quina diferència hi ha entre Esquerres i Dretes i va dir, doncs miri, després de 13 anys al poder, jo sé que la principal diferència és que
les pressions que exerceixen sobre la dreta són més difícils de resistir i les que s'exerceixen sobre l'Esquerra són més fàcils de resistir.
És a dir, els partits de dretes estan molt més condicionats i són molt més sucursalistes que no pas els partits d'Esquerra, que només ens devem a la nostra gent, a aquelles persones que ens han votat
i per tant, doncs malgrat que tenia moltes opinions i va haver moltes trucades, etcètera, li he de confessar que sí, doncs aquestes van quedar en segon terme perquè finalment allò que preval i allò que ens condueix a prendre les decisions
són el que nosaltres creiem que han de ser els interessos de les persones concretes.
Els seus adversaris de Convergència i Unió diuen, ja ho han dit, que aquest serà un govern de part de dos, amb un president de la Generalitat com José Montilla que ha perdut les eleccions.
Què diuen els socialistes?
Doncs miri, a Galícia, els amics de Convergència i Unió que es diuen BNH, bloc nacionalista galèc, que els hi expliquin ells, no?
A Galícia, el Partit Popular va quedar amb 37 escons a un sol escó de la majoria absoluta.
És com si aquí Convergència i Unió hagués obtingut 67, no 48, 67, no?
Doncs miri, malgrat haver obtingut 37 escons, finalment està a l'oposició el senyor Fraga,
perquè els socialistes amb 25 i el BNH amb 13 es van posar d'acord i finalment van sumar un sol més, no?
Aquí, els tres partits que ens hem posat d'acord sumem molt més que no pas els escons que ha obtingut Convergència i Unió.
Nosaltres en sumem 70 i Convergència i Unió n'ha obtingut només 48 i, per tant, està molt lluny d'aquests 68 que són necessaris per tenir una majoria suficient.
És un govern, aquest que sorgirà d'aquest acord, d'aquesta entesa molt sòlid, amb molts diputats,
que té uns programes molt similars i que ara estem acabant d'ajustar i que són uns programes que són molt més avançats
i molt més progressistes que no pas els que plantejava Convergència i Unió, que estava plantejant unes polítiques
que, miri, avui, l'any 2006, com que són les mateixes que les que proposa el Partit Republicà als Estats Units,
el senyor Buix, doncs, avui ja sabem què és el que pensen fins i tot als Estats Units, no?
El 2006 la gent pensa en progressista i no en conservador.
Per acabar amb el tema dels resultats a les eleccions, el PSC, senyor Sabater,
creu que ha de fer alguna autocrítica justament pels resultats?
Sí, naturalment, nosaltres no haver obtingut més vots i més diputats, que és allò que aspiràvem.
Hi ha partits que entenen prou dient que hem avançat o no hem baixat tant com nosaltres pensàvem o creiem.
No, nosaltres som un partit de govern, un partit majoritari,
i un partit que pretén sempre guanyar, obtenir la majoria de la confiança dels ciutadans.
Per tant, serem un partit que governarà, però sabem que hem de fer una anàlisi a fons,
amb profunditat, de què és el que ha succeït, per què no hem obtingut la majoria,
per què s'ha quedat tanta gent a casa, que és el principal problema que tenim nosaltres
quan perdem les eleccions.
Doncs, en aquesta ocasió l'hem tornat a tenir i, per tant, com que, primer,
per la salut democràtica del nostre país, de Catalunya, no volem que això torni a succeir
i, després, perquè ens interessa no tornar a perdre les eleccions,
doncs ho analitzarem.
Ara també li diré una cosa.
A les properes, quan tornin a venir les eleccions
i la gent torni a anar a votar de forma massiva, segur que tornem a guanyar.
Javier Sabater, en principi, no surt a les travesses del futur govern,
aquests dies que es parla de noms.
estàs guatem d'on es parten els últims dies com a conseller?
Com a conseller de Governació, sí, sí.
Com a conseller, no ho sé, ahir sortia al diari avui una frase d'una periodista
que deia els possibles consellers fugen quan els anem a veure,
quan els hi atencem un micro, perquè no volem parlar d'això,
no sigui cas que això dificulti el que és la formació de govern
i la nostra presència al futur executiu.
Però, més a banda, hi he de dir que jo ara,
la meva intenció és fer de diputat, és un gran honor.
Serà la primera vegada que faré de diputat al Parlament de Catalunya
i si el president creu i pensa que i em crida per fer de conseller,
doncs amb molt de gust ho tornarem a fer.
I si no, doncs farem de diputat que és igual de plaent
i igual o més interessant.
Per als ciutadans més, ho he vingut dir sempre,
que des del primer dia que soc conseller,
dic que és més important ser diputat
perquè representes directament els ciutadans que t'han votat,
que no passa conseller.
Al cap, és una designació, ha dit,
que és la que em va fer el president Maragall,
però, en fi, estar en l'executiu i en la política de la gestió
també m'agrada.
Com que no sabem encara què passarà,
en fi, en tot cas, vostè esgotarà ara els últims dies
com a conseller de governació.
Pensa fer alguna cosa especialment destacada
o vol tancar justament abans de deixar el govern,
si és que el deixa definitivament,
algun acord, algun tema en concret?
Doncs miri, ja que som a Tarragona Ràdio,
li puc avançar que sí que una de les darreres coses
que penso fer és una cosa relacionada amb Tarragona
i amb la universitat,
que és la signatura ja definitiva del conveni
per valor, em sembla que és de 120.000 euros,
que ha de permetre que el mateix equip
que ha fet el guió del pla socioeconòmic
del camp de Tarragona,
doncs, continuï fent l'estudi definitiu i en profunditat,
que ha de ser més dents, més pormenoritzat
i que estem esperant amb tant d'interès,
sobretot les entitats socioeconòmiques,
que són les que van tenir la idea, no?,
aquella idea d'anar a veure el president Maragall,
el president Maragall es va interessar,
va dir que endavant,
que els fons propis de presidència
sortirien la primera dotació
per fer aquest estudi previ
i ara hem de fer l'estudi definitiu,
espero que la setmana que ve
el vindré a signar amb el rector,
és una de les coses que em fa més il·lusió.
Però després també vull deixar la conselleria
a un petit dossier explicant allò que penso
que ha de ser un dels principals reptes
que tenim al nostre país
per la pròpia legislatura,
que és la reforma de l'administració de la Generalitat.
Vostè haurà estat sis mesos al govern,
aproximadament mitjany,
quin balanç en fa a nivell personal i polític?
Doncs molt enriquidor,
és extraordinari,
és acabar de conèixer
tots l'entramat de com es governa un país com Catalunya.
Després hem fet dos processos electorals,
un estatut, un referèndum de l'estatut
i unes eleccions que han estat les últimes
de les quals jo he estat responsable d'aquests processos
i també ara, en fi, aquest matí,
sentint les dificultats de l'escrutini a Estats Units
que continuen tenint,
en fi, si m'ho permeten, una mica un fart de riure,
perquè aquí a Catalunya,
per sort, tenim la màquina dels processos electorals
molt ben engreixada,
i ara ja fa temps,
no és que ho hagi fet jo,
però sí que hem anat incorporant noves tècniques
que han permès que tinguem els resultats
en un breu temps
i, per tant, en una ràpidesa extraordinària
i tots els ciutadans i tots els mitjans
i tots els experts ens han felicitat,
han vingut fins i tot de fora a Catalunya
a veure com ens ho fèiem
i, per tant, des d'aquest punt de vista
també estic molt satisfet.
I després, finalment,
veure com cada dia pots anar aplicant
allò que somies a la nit, no?,
quan estàs a l'executiu,
feia anys que no hi era,
que estava fent política parlamentària
i pertany a un govern com aquest,
doncs ha permès fer i viure molt de prop
totes aquestes coses
i fer un nou estatut, no?,
entre tots plegats,
o sigui que n'estic molt satisfet,
però també he de dir que del tot del tot
al 100% no hi estic mai,
així que durant el proper període
col·laborarem perquè les coses encara vagin millor
en aquest programa eminentment social
que durem a terme en aquest govern d'entesa.
Deixem de banda el càrrec de conseller,
li torno a preguntar com a primer secretari
dels socialistes tarragonins.
Aquests dies són dies de negociacions
entre les tres forces polítiques
que configuraran el nou govern.
Com s'articularan, des del punt de vista del PSC,
les delegacions i el repartiment de competències
aquí a la demarcació de Tarragona?
Encara, miri, és una cosa que ens hi hem de posar
a partir d'aquest divendres,
quan ens reunim l'executiva del partit
i comencem a tenir clar alguna proposta,
però sempre respectant,
jo que he estat conseller, que encara ho soc,
sempre respectant també,
en fi, el pensament
i el que cregui cada un dels consellers
i el que cregui el president de la Generalitat,
Montilla,
perquè ho farem amb un procés
de diàleg
com no podia ser d'una altra manera, no?
En qualsevol cas, els socialistes,
com a tal, aquí a Tarragona,
aspiren a mantenir la delegació
del govern al camp de Tarragona.
Us recordem pels oients
que en l'anterior legislatura,
en fi, encara vigent,
hi havia hagut un delegat
del govern d'Esquerra Republicana
a les Terres de l'Ebre
i un delegat del PSC,
que era vostè, aquí al camp de Tarragona.
Aquesta seria la intenció del PSC
aquí a Tarragona?
Home, sí,
però li puc assegurar
que no és problema al final, eh?
Ens aproximem a aquest segon govern
amb una predisposició
que jo crec que és molt diferent, eh?
Jo recordo com vam formar
el primer govern l'any 2004,
als inicis, al mes de gener,
i com cada un dels partits
anàvem a mirar
de quina forma, legítimament, eh?
També tampoc cal dramatitzar les coses,
però de quina manera
podíem tenir més parcel·les, etcètera.
Ara li puc dir que ens hi aproximem
amb més, si se'n permet,
amb més humilitat, eh?
I amb més ganes
de trobar els consensos.
En fi, encara està per determinar
si les conselleries
no seran compartiments estancs
on hi ha un responsable,
que és el conseller,
i tota la resta dels càrrecs, etcètera,
són d'un sol partit,
sinó fins i tot si ho fem mix,
si ho fem mix, no?
I, per tant,
no anava a dir
que ens és igual,
que potser tampoc no és l'expressió,
però és secundari,
diguem-ho així,
és secundari
finalment els acords
als quals s'arribi,
perquè li puc assegurar,
no només,
i ara potser em comprometo una mica,
que sempre,
quan faig entrevistes a la ràdio,
m'hi acabo comprometent,
i després els meus col·laboradors
em foten canya.
però li anava a dir
no només alviro
i penso,
o pronostico,
un acord molt fàcil,
sinó que penso que també
al mes de maig
les eleccions municipals
arreu del territori
continuarà havent la voluntat
dels tres partits
d'arribar a acords
en el màxim
d'ajuntaments possible
de Catalunya,
perquè estem en aquests moments
de la història a Catalunya
absolutament convençuts
que allò que cal
són polítiques de progrés
i no només
des del poder polític,
sinó que hi hagi
una àmplia transformació
del país
cap a que aquesta consideració
de polítiques
de major solidaritat,
de pensar
amb les persones concretes,
etcètera,
s'estengui
a tots els nivells,
també als ajuntaments.
Està parlant
de l'Ajuntament de Tarragona,
per exemple?
De tots,
de tots,
de tots els ajuntaments
de Catalunya.
Jo sé que en aquests moments
que hi ha,
en fi,
acords que no són
precisament acords de progrés
en el nostre país
i que en canvi
segurament es podrien
configurar majories alternatives.
A Tarragona
no seria possible
per molt poquet,
però estic convençut
que a les properes
sí que hi haurà
una majoria àmplia
d'esquerres
i progressista
i per tant també
crec que a l'Ajuntament
de Tarragona
cal que hi hagi un canvi.
Recordem que l'Ajuntament
de Tarragona
és l'única ciutat
de Catalunya
de més de 100.000 habitants
on governa el PP,
per exemple,
i això s'ha de superar.
Acabem.
A nivell personal,
senyor Sabater,
li agradaria tornar a ser
delegat del govern a Tarragona
o ja s'han oblidat
d'aquest tema?
Mai segones parts
van segones,
com diu el refrany.
Ah, bueno,
doncs si vostè diu
que no estaria bé,
doncs...
Però no,
és una...
Jo no ho dic,
jo li pregunto.
A vostè li agradaria?
I aspira?
És una cosa
que jo no descarto
mai res en política
perquè en definitiva,
sobretot quan hi ha
un president
d'un govern,
penso que és tan complex
que li hem de facilitar
molt les coses.
Llavors,
si un president et diu
penso que hauries de fer això,
doncs al final
doncs acceptes
perquè creus
que ja són prou complicades
les coses.
Finalment,
sap què passa?
A nosaltres,
la gent pensa
quan un està
al poder polític
que ho pot fer tot.
Jo no voldria
acabar aquesta entrevista
sense dir
mirin l'esquerra
en aquestes eleccions
aconseguirem
ocupar una part
molt petita
del que és el poder.
El poder
al segle XXI
està molt repartit
i el polític
és una petita part
important,
sens dubte,
però hi ha molts altres poders
que són els que acaben
regint la societat
en el dia a dia
i normalment,
en la seva immensa majoria,
aquest sí que no està
ocupat per l'esquerra.
D'aquí que sigui tan important
quan anem a votar,
jo dic
no s'abstinguin,
sisplau,
perquè normalment
l'abstenció
és de gent d'esquerres
perquè pensa
que potser
no ho faran bé
els seus,
etcètera,
o està crític
com ha estat
en aquesta ocasió
amb nosaltres,
però jo li dic
més o alt
que no s'abstinguin
perquè continuarà governant
la dreta
a tot arreu
i a més a més
també a la política.
En fi,
ho deixem aquí.
Senyor Javier Sabater,
primer secretari
dels Socialistes
Tarra Unins,
conseller de Governació
en funcions de la Generalitat,
gràcies per acceptar
la invitació del matí
de Tarraona Ràdio
i molta sort
de cara al futur.
Moltes gràcies,
bon dia.
Adéu-sia,
bon dia.