Avui, per recordar aquell fet,
hem convidat a quatre persones
que, des de diferents perspectives,
van ser testimonis d'aquell fet.
Un és actualment tècnic de Cultura i Festes
de l'Ajuntament de Tarragona.
En aquells moments, el 1987,
era col·laborador de Radio Forum
i va ser de les primeres persones
que va donar l'avís a través de les zones de la ràdio
de l'explosió de la flamarada del foc
que es veia al polígon petroquímic sud de Tarragona.
és Jordi Bertran, molt conegut pels oients de Tarragona Ràdio.
Jordi, bon dia.
Bon dia, bona hora.
Una altra persona, un altre testimoni d'aquella nit
és Àngel Juárez.
En aquell moment era vicepresident
de la Federació d'Associacions de Veïns de Tarragona.
Un dels líders del moment veïnal.
Portava els temes de medi ambient.
Continua vinculat al món del medi ambient
i a les associacions de veïns pràcticament 20 anys després.
Àngel Juárez, també, bon dia.
Bon dia.
Una altra convidada és doctora en pedagogia,
professora de l'Escola Universitària d'Infermeria,
autora d'una tesi sobre aquell esdeveniment
i autora d'un llibre que es titula
Viure amb risc, que va publicar en el seu moment
Arola Editor.
Es diu Rosa Caral.
Rosa, també, bon dia.
Hola, bon dia.
Amb aquests convidats volem recordar els fets
i una primera ronda d'intervencions
és que des de diferents punts de vista
expliquin si van viure o no van viure
i com van viure aquella nit del 12 de juny del 1987
aquell fet.
Jordi Bertran, comencem amb tu.
Quina imatge o quin record et queda d'aquella nit
d'ara fa 19 anys?
Bé, el record que et queda una mica és el primer, l'espant, no?
i el segon, el caos, diria jo, no?
Serien aquests dos, aquestes dues situacions, no?
La primera va ser perquè, evidentment, ens vam sorprendre tots
imagino que la gent que estava en l'àrea des del riu Francolí
fins al RAC va ser la gent que més va tenir aquest impacte
i en el moment que va passar estava més o menys a la zona
de les hores campsa, no?
Just passar el pont vell
i des d'allà ja era realment per espantar-se.
Després, quan més a prop estaves, doncs, evidentment,
t'espantaves molt més, no?
I crec que era una situació primera aquesta, la primera, no?
La que et xocava més, no?
I, a més a més, no sabies ben bé què passava, tampoc, no?
Vull dir, jo crec que la gran majoria de la gent
mai havia vist res similar, no?
I, doncs, clar, tampoc sabia si és que havia caigut un avió
havia explotat un dipòsit
o hi havia hagut un atemptat, diguéssim,
no en aquella zona directament a la indústria petroquímica
sinó en qualsevol altre espai, no?
Tampoc no t'ho podies imaginar ben bé, no?
Això va ser la primera d'això.
La segona va ser, a mesura que es van anar coneixent notícies i tal,
jo crec que la sensació que tenia amb la gent que havíem estat en aquells moments allí
és que la ciutat estava molt espantada, no?
i que hi havia molt bona part de la població que fugia.
A mi em va passar un cotxe per damunt del peu, això recordo.
No em va passar res, però recordo que em va passar un cotxe
perquè hi havia una situació realment de por.
La gent estava molt espantada.
I són els dos records que em quedo, no?
Podrem entrar en molts detalls d'aquella nit.
Recordo la primera imatge que li ve a Àngel Juárez
com a veí de Tarragón en aquell moment
i a més líder del moment veïnal d'aquella nit, quina és?
Nosotros llevamos una temporada
que estábamos con problemas de la industria
porque, bueno, a veces coinciden
cuando no era una válvula,
se te era un crack, un rack
y pensamos que era uno más.
Lo que pasa es que al final cuando empezamos a criar
el teléfono, el móvil de llamada
de la gente del barrio y de no barrio
diciendo que no, que aquello en la chama
era demasiado grande
y que se podía leer, eran las doce calles,
las once o las doce de la noche
y que el fuego se podía ver perfectamente
en los balcones, vamos a leer el periódico
tranquilamente con la luz de,
por lo menos en mi barrio,
en mi balcón mío quedaba directamente
cerca de Entrevías.
Entonces, también podía ser un avión
porque llegara una temporada
donde se estaban haciendo prácticas de vuelo
y precisamente yo me acuerdo que lo denunciamos
en muchísimos sitios públicos
y medios de comunicación
que había siempre constantemente
un Boeing de estos
dando vueltas por la petroquímica
y pedimos que no sobrevolara
precisamente por la petroquímica,
que puede ser un avión, puede ser...
No nos imaginábamos que era la ETA,
incluso pensábamos que era el Grapo
que estaba por ahí dando vueltas,
que había duda entre el Grapo y ETA.
Pero bueno, fue de improvisar,
de ir para allá e intentar dar calma
e intentar ver también con los contactos
que teníamos en ese momento
también en la petroquímica
qué estaba pasando.
Pero nuestra sorpresa
es que muchos de los responsables
ya se habían ido.
Ese era otro.
Habían marchado.
Se habían ido por patas,
como decía,
corriendo con sus familias también.
O sea, digo, bueno,
entonces la cosa,
el tema es serio ya.
Cuando ya los propios,
muchos ingenieros,
muchos responsables,
encargados de plantas,
de petroquímica y tal,
sabíamos de gente
que incluso se nos decían nosotros,
oye,
iros,
que la cosa no está todavía controlada
y no sabemos
porque hay tres cacharras
de esta esfera de propileno
y no hacía mucho
que había ocurrido lo de la alfaque.
O sea,
te imaginas que solo un camión
lo que ocurrió,
pues y ahí había
cientos de camiones
en cada esfera, ¿no?
O sea,
y eso estaba
porque algunos se jugaron la vida
refrigerando aquello
de algunas personas
muy, muy,
pues eso,
que están en estos momentos
que nadie lo sabe,
pero los que estuvimos
aquella noche
sí que sabíamos
que había dos tres que se la jugaron
por la población de Tarragona.
I la Rosa Carol,
que después,
d'aquella nit,
en fi,
ha arribat a fer un llibre
i ha estudiat el tema
i el cas en profunditat,
d'aquella nit,
què recorda?
A veure,
primer recordo
que dormia com un tronc,
això segur,
perquè van tindre que cridar,
i més que res,
perquè, clar,
vull dir,
la gent marxava,
tothom trucava
i teníem un veí
que era químic
i que va recomanar,
doncs,
que marxéssim,
oi?
I jo,
quan vaig veure el foc,
vull dir,
que era tan enorme,
tan gran,
tan impressionant,
vull dir,
me va vindre a la memòria
els alfacs,
perquè feia 10 anys
que havia passat,
jo sóc de les Terres de l'Ebre,
i allavorens,
el que va produir,
va produir 300 morts,
un camió de propiler
sobrecarregat,
oi?
I allavorens,
clar,
la primera idea
que se'm va acórrer a mi
va ser,
doncs,
anar a l'hospital,
que jo era supervisora
del Servei d'Urgències,
per organitzar,
o sigui,
per ajudar,
perquè,
evidentment,
la gent ja ho tenia
tot preparat,
tenia,
com veiem,
foc,
doncs,
el primer que vam fer
va ser,
i a més a més,
amb la memòria,
diríem,
dels alfacs,
tenien ja
tot el servei preparat
per donar suport
a persones cremades
o intoxicades.
I,
clar,
doncs,
llavors,
ens va ser,
quan vaig dir a la família,
mireu,
abans de marxar,
deixem anar a Urgències,
que valoro
quina és la situació,
i en tal cas us trucaré,
però jo m'he de quedar,
vull dir,
ho tenia molt clar,
que la meva professió
és una professió de servei,
i,
per tant,
doncs,
tenia que estar al peu del canó.
I bé,
quan vaig arribar,
doncs,
bueno,
el camí que vaig fer
era una cosa al·lucinant,
perquè la gent marxava,
tots,
inclús a peu,
amb bosses,
i,
llavors,
doncs,
em donaven un aspecte,
com allò que sortia a les teles,
no?,
quan una guerra la gent marxava,
doncs,
i,
a l'arribar a l'hospital,
bé,
doncs,
tot estava molt organitzat,
i tot molt,
molt bé,
vam estar,
allà esperant que vingués,
ja havien enviat una ambulància,
amb el cap de guàrdia i tal,
i nosaltres ja teníem tot preparat,
i vam estar,
doncs,
esperant a la gent,
no?,
que vingués.
Aquesta va ser,
diríem,
la meva,
i sí que em va colpir,
sempre dic que el que més me van ensenyar són la gent que venien a peu,
no?,
que venien dels barris,
que només portaven la bata,
que portaven les claus a la butxaca,
que portaven els gossets,
i que venien a l'hospital amb la idea bona i, a més a més,
confirmada pels segles dels segles,
que,
bé,
l'hospital és un refugi,
i que en el cas que passés alguna cosa no els aniríem a deixar ells sols,
oi?,
perquè si havíem d'evacuar ho evacuaríem a l'hospital.
I la veritat és que aquella gent em va motivar moltíssim de cara a fer un estudi en profunditat,
de cara a fer una educació per a la salut,
és a dir, a avançar-se, no?, els esdeveniments.
En fi, aquella nit ens deixa moltes coses,
ara les anirem explicant amb els convidats,
però aquella nit també, per una emissora petita,
una emissora que havia nascut un any abans,
com Radioforum,
que era una de les emissores municipals
que en aquella època n'hi havia repartides per diferents punts de la ciutat de Tarragona,
doncs també va ser una nit que segurament va marcar un abans i un després,
perquè en una nit, com aquella,
la ràdio, i no només Radioforum,
també Ràdio Nacional d'Espanya,
amb el company Javier Pedrol,
van jugar un paper important de missatge a la població.
Justament ara, coincidint amb el 20è aniversari de Tarragona Ràdio
i amb l'exposició que podeu veure a Casa Canals,
hem recuperat alguns dels documents.
Ara, res, escoltarem uns petits fragments de la programació especial
d'aquella nit del 12 de juny del 1987
a la sintonia de l'emissora municipal de Tarragona.
La Guàrdia Civil ha estat patrullant per la carretera nacional de València
al redor dels barris,
i bé, simplement s'elimita a controlar la carretera perquè no hi hagi tràfic
i de moment, de moment, no han donat ordre d'evacuació ni res,
perquè sembla ser que només és un incident local
i que no es trasmetarà a les altres indústries del polígon.
Ens hem traslladat des del mateix pantanal de la César,
si no m'equivoco, fins aquí mateix de la ràdio amb cotxe,
i hem estat comprobats la situació que està la gent.
N'hi ha molta gent que suposo que ens està seguint a través de la ràdio
i no sap ben bé el que ha passat.
Sembla, suposo que ja ho heu informat abans,
jo el sentia a través de l'antena,
que ha explotat dos, almenys un,
i després s'ha produït una altra exposió
i exposions més petits a la zona pretocrímica de Tarragona.
De totes formes, la gent convindria que es tranquil·lés,
que no es traslladés cap allà,
perquè n'hi ha molta gent que s'està traslladant cap a la zona
de la plaça Imperial Tarra,
que el govern civil està de ple, de gom a gom.
Aquesta veu que sentien
és la de Jordi Bertran,
amb la respiració accelerada, m'imagino,
perquè va ser una de les moltes persones
que aquella nit vau col·laborar
en aquella programació.
Aquesta veu,
19 anys després, demostra els nervis
i la tensió que hi havia.
Hi ha molta tensió en aquell moment.
Jo recordo que
les primeres instruccions que se'ns donaven,
no sé,
jo crec que les entenia
també des d'un punt de vista
de col·laboració,
perquè realment,
com he dit en la primera intervenció,
hi havia un caos
que era impressionant, no?
Jo recordo que en aquell moment
vam trucar a la ràdio,
jo vaig trucar des d'una cabina,
això m'ho recordo perfectament,
jo no tenia mòbils en aquella època,
no sé si funcionava molt,
però jo tenia la sensació
que tothom anava més o menys per ràdios,
i nosaltres vam trucar des d'una cabina
prop,
no recordo el lloc exacte,
prop entre Campsa i la Necròpolis,
no sé si encara hi és o no hi és,
però era d'aquella zona.
A mi em va enganxar
en aquella zona,
curiosament,
perquè estàvem preparant
una sèrie d'activitats
amb entitats
de cara a la festivitat de Sant Joan,
això era molt propera,
i en aquell moment
veníem d'una reunió
o estàvem muntant
algunes fogueres de Sant Joan,
alguna cosa,
i recordo que ens va enganxar per això.
A l'estudi hi havia
el Jordi Llorenç,
que estava fent un programa musical,
si no recordo malament,
de ritme amb blues,
i jo el vaig trucar
i vaig dir
Jordi,
està passant això,
hem d'entrar,
perquè això és increïble
el que s'està veient aquí.
I a partir d'aquí
van haver diverses trucades
que ja es van coordinar també
en diferents moments i tal,
i jo crec que la ràdio
es va activar molt.
No sé quanta gent va intervenir
i jo vaig estar més en aquella zona,
però sí que recordo molt
l'anar amb cotxe
entre el govern civil
i el RAC.
Recordo que una de les coses
que realment abans
no hem comentat ningú,
però hi havia gent,
hi havia els que teníem por,
que érem la gran majoria,
érem,
jo també,
però després hi havia la gent
que anava a xafardejar.
I això era increïble
perquè realment
s'estava impedint
en un moment determinat
el bon desenvolupament
de les feines.
jo recordo
en moments
que per arribar
a la zona
diguéssim
on s'havia tallat el pas
havies de caminar
molta estona ja
perquè
és que era impossible
la quantitat de cotxes
que havien quedat aparcats allà
a banda dels vehicles
d'emergència
d'altres tipus
de vehicles
de gent
que s'hi apropava
per preguntar,
no?
La gent,
també hi havia gent
que anava i preguntava
a veure què passava,
no?
Però vaja,
jo em sorprenia,
em sorprenia molt
aquesta...
Ara el caos era,
o sigui,
les dues
avingudes,
Ramon i Cajal,
avinguda de Roma,
això estava
però absolutament
col·lapsat,
eh?
I molta gent
a la plaça
emparia el Tàrraco,
deies,
hi havia molta gent,
molta gent.
Aquesta connexió
no recordo on es va fer,
però recordo
que un dels llocs següents
que vam anar
va ser el govern civil,
que en aquell moment
doncs
hi havia molta concentració
de gent,
també hi va anar gent
a preguntar coses,
de fet era el camí natural
per molta gent,
perquè hi havia molta gent
que,
no sé,
jo recordo gent
que ens deia
me'n vaig a la parcel·la,
gent que anava
paral·lela
al procés de,
o sigui,
a tot el que són
les instal·lacions
de la petroquímica,
no?
Era una mica caòtic,
no?
Però,
realment,
jo crec que la sensació
que teníem tots
era de por,
jo crec que era
una sensació de por.
La Rosa,
que després va estudiar
amb profunditat
aquesta nit,
el paper de la ràdio
va ser important
en aquest moment?
Fonamental,
fonamental
perquè va ser
possible
l'unir les famílies,
o sigui,
quan hi ha un desastre
normalment
tot se dispersa,
oi?
Un va cap aquí,
l'altre cap allà,
com ell deia,
doncs marxen a la parcel·la,
uns altres anaven a Llorit,
els altres van arribar a l'Albi,
a Lleida,
els altres em van anar a camar,
les altres,
en fi,
per tot arreu,
oi?
Llavors,
la ràdio el que va possibilitar és,
primer,
informar del que estava passant,
serenar la gent,
tranquil·litzar,
i després unir,
és a dir,
trucaven i deien,
nosaltres estem a Llorito,
els altres dient,
nosaltres estem al Vendrell,
nosaltres,
i tant,
se'ns ha perdut una noia jove
perquè són les festes
de Terrafarta,
perquè,
i aleshores,
doncs,
s'anaven posant en contacte
uns als altres
i, per tant,
apaivagàvem bastant
l'ansietat
que produeix,
doncs,
una situació
tan gruixuda
com la que vam viure
i a sobre,
doncs,
amb la família dispersa.
És evident que la informació
aquella nit,
a primera hora,
segur que no era molt clara.
Vosaltres,
com a líders veïnals,
teníeu informació
realment del que estava passant
o vau tenir la sensació
durant moltes hores
que no se sabia?
Nosotros,
los primeros,
un cuarto de hora,
fue un cuarto de hora
bastante durito.
Yo mismo,
personalmente,
con mi familia,
la tuve gorda
porque,
bueno,
todo el mundo llorando
querían irse
y yo no quería ir,
por supuesto,
porque,
además me pidieron
valer precisamente
como un personalmente
que no nos fuera
porque si no íbamos los líderes
iban todos detrás.
Los pocos que se quedaban
iban detrás de nuestros
porque ya no se fiaban
ya nadie.
Valero era,
¿recuerdan Vicente Valero,
el gobernador civil?
el gobernador civil.
Entonces,
bueno,
mi familia le digo,
iros,
yo me tengo que quedar,
yo me quedo.
Ellos se fueron
y me fui al gobernador civil,
como bien dice Jordi,
porque íbamos todos
para realmente
cómo estaba la situación
porque nosotros teníamos,
era el primer barrio
que tenía megafonía de Tarragona.
entonces teníamos
permanentemente
la megafonía puesta
e íbamos dando
los mensajes
para tranquilizar,
pero claro,
yo no podía tampoco
dar un mensaje,
inventarme algo tan serio
como era aquello
porque engañaba a la gente,
entonces lo que hicimos
fue un puente
a través de los teléfonos
y permanentemente
estuvo el local abierto
con la megafonía en marcha
y yo me fui a gobierno civil
e iba dando los mensajes
y entonces iba pasando
todo el barrio
y de alguna forma
medio tranquilizamos
lo que se podía,
¿no?
lo que intentábamos
no era decir
estaba autocontrolado
era decir la verdad.
El problema que teníamos
con la administración
en aquellos tiempos
es que pensaban
para nosotros
en que no cundiera
el pánico
y entonces
no secuestraban
pero ocultaban
información
y eso no podía ser
y es lo único
que nosotros pretendíamos
decir la información
tal como era,
tal como estaba ocurriendo
y si había peligro
que se fuera la gente
y se evacuaba
que al fin y al cabo
se evacuó
de una forma
totalmente espontánea
y no hubo casi
ni accidente y nada
que eso fue el milagro,
pero hombre
entonces nuestra emisión
era ir informando
directamente
y fue cuando
el gobernador
le decían
a los demás barrios
que no tienen megafonía
sería conveniente
que echar ahí una mano
a los líderes
o como vino tú
y que te metan
en los coches
de protección civil
que os conozca
que os sois vosotros
la federación de vecinos
y que digáis
lo que está ocurriendo
porque la gente
no tiene información
mientras que la radio
mucha gente
no tenía emisoras
para escuchar la radio
y había miles de personas
que con los nervios
no se acuerdan
ni de poner la radio
y cada uno decía
lo que en ese momento
pensaba
y entonces
estuvimos
yo me tiré
casi dos horas
dando vueltas
por todos los barrios
de Poniente
tranquilizando
y bueno
donde estaba la valla
que estaba cerrada
que decía yo
efectivamente
pero el resto
había todavía
bastante gente
pensando que
qué tenía en pijama
que qué hacía
no sabía qué hacer
y tranquilizando
y bueno
yo creo que fue
fue un ejemplo
de comportamiento
de la ciudadanía
de Tarragona
de que a veces
tienen miedo
algunos
de nuestros representantes
de cómo van a actuar
y la verdad
que al final
se actuó
de una forma
totalmente madura
sin grandes problemas
se evacuó
mucha gente
llegó hasta Andorra
yo me acuerdo
que en Andorra
llamaron
que ha pasado algo ya
de Andorra
pero bueno
otro otro
no queda mal
aquella nit
els polítics
els responsables
de les institucions
tenien un paper
important
en la programació
aquella de Radio Fórum
van anar sorgint
al llarg de les hores
ara escoltarem
un petit fragment
d'una de les intervencions
que va fer
al llarg d'aquelles hores
l'alcalde de Tarragona
que aleshores era
el socialista
Josep Maria Requesens
ha començat
per una explosió
és una fuga
d'un rac
de porta
a Tile
que es transporta
a Tile
dins de
petrol
i una vegada
hem tancat
les válvules
i hem limitat
la quantitat
de Tile
que hi havia
dintre la tuberia
el que es tracta
és de deixar-ho
cremar
per evitar
explosions
i tot
i esperen
que s'acabarà
i no hi ha
cap perill
d'intoxicació
la situació
ja està
controlada
no dominada
perquè el foc
realment
és molt difícil
de dominar
puesto que
a més
en aquest moment
hi ha combustió
de gasolina
i de petroli
però la situació
està controlada
en el primer moment
la incertedumbre
de què producte era
realment
no es producía
preocupació
però ja
des de fa
inclús dues hores
que la situació
està controlada
el que ocorre
és que el foc
és molt espectacular
i el hume
com poden veure
és molt dents
i doncs
és molt llamatiu
el missatge
o els missatges
de les institucions
al llarg de la nit
era de control
que tot estava controlat
de calma
de serenitat
però en canvi
els veïns
ara escoltarem
Ángel Juárez
encara que el so
és una mica
més dolent
que
el que hem volgut sentir
fins ara
escoltarem el que deia
ara fa 19 anys
Ángel Juárez
també
els micròfons
de Radio Forum
La noche que hemos vivido
muchos miles de vecinos
de Tarragona
creo que la vamos a recordar
durante muchos años
ojalá solamente sea eso
quede en el recuerdo
quede en el recuerdo
y en fin
y de aquí volver a denunciar
una vez más
una vez más
como federació
como representante
de los vecinos
de Tarragona
de que
estamos ya cansados
de que jueguen
con nuestras vidas
de la forma
que están jugando
llevamos ya
años reivindicando
que queremos saber
qué respiramos
queremos saber
qué productos químicos
se están manipulando
aquí cerca
de nosotros
En fi, encara que el so
insistim
no era d'una
gran qualitat
Ángel Juárez
s'expressava així
fa 19 anys
no canviaria res
del que deia
No, por desgracia
no
ese es el tema
que seguimos reivindicando
casi lo mismo
que unos pequeños
avanzan solo
esa es
la mala noticia
Les millores
no han estat evidents
Sí, a nivel técnico
en la industria
sí, por supuesto
pero a nivel
de la administración
ni tenemos plan
de evacuación
ni solamente
se ha hecho
un simulacro
desde entonces
uno solo
y además
muy mal hecho
por cierto
y sin contar
cuáles son los vecinos
estamos en la misma
no sabemos todavía
lo que estamos respirando
después de 20 años
no lo sabemos
estamos pidiendo
cogiendo firmas
reivindicando
y el estudio
de impacto ambiental
y la repercusión
de la salud
de las personas
lo que se llama
lo que es el estudio
epidemiológico
ahora por fin
hace un año
el señor delegado
que ahora es conseller
dijo que ya iba a ser
un observatorio
compromiso personal
y que ya
antes de
en Navidad
esta Navidad
que ya hemos pasado
se adrea públicamente
a los medios de comunicación
estamos en junio
ese observatorio
que yo decía
de salud
o sea siempre estamos
en las mismas
la verdad
Rosa
han canviat molt les coses
aquella nit
el que va passar
en Patrol
el RAC d'en Patrol
ha servit
perquè després
es posés en marxa
el pla secta
i milloressin molt les coses
o tot ha quedat
molt més curt
del que es podia preveure
a veure
el pla secta
estava aprovat
de fe a 4 mesos
encara no s'havia posat
en pràctica
el que diu ell
dels cotxes
hi havia uns cotxes
preciosos
posats davant
de govern civil
sense gasolina
perquè a més a més
corresponien al Penta
llavors
jo crec
que si ja
t'ha de ser
vull dir
estic d'acord
amb el Juárez
que per exemple
el simulacre
que es va fer
es va fer a la indústria
és a dir
què és el que té
l'obligació
de fer simulacres
permanentment
i llavors
jo crec que es va fer
una mica
jo vaig estar
d'observadora
a bona vista
i llavors
doncs
el que es va fer
és una mica
el pari-per
per a la indústria
perquè realment
les associacions
de veïns
que jo havia parlat
i els vaig dir
però com podeu anar-hi
jo ho entenc
jo havia
vist simulacres
a Madrid
organitzat
per l'Ajuntament
de Madrid
i al SAMUR
i llavors entenc
que pot ser
atractiu
veure una situació
així
però
el simulacre
no és només
un teatre
i va molt bé
perquè realment
la gent
em practiqui
i a més a més
es veien els errors
i a més a més
la gent
s'enfamiliaritza
amb aquests simulacres
bé
doncs Tarragona
jo la veritat
a nivell de simulacres
doncs no se'n fa
el dia que es va fer
no es va aprofitar
les escoles
per realment
fer una labor
didàctica
referent al risc
els crios
estaven allí
i responien
a la horda
que tenien que
tancar les finestres
però bueno
en fi
sense massa
fonament
i llavors
penso
que en aquest nivell
doncs no hem evolucionat
massa
i és una pena
sí que ha evolucionat
per exemple
els serveis sanitaris
en tant i quant
doncs ara tenim
un servei
d'emergències
en la qual
doncs hi ha
més ambulàncies
doncs la consciència
del risc
és una cosa
que s'ha posat
ja de manifest
i que bueno
disortadament
hem tingut
accidents tan bèsties
com els que
de dotxa
de Madrid
i hi ha una sèrie
de coses
que han fet
que s'evolucioni
però
jo clar
a veure
penso que poc
però
des del punt de vista
que entenc
hi ha altres països
ho fan
en que els simulacres
doncs són una cosa
arreglada
doncs dos vegades
a l'any
un elefant
diríem
a nivell local
i després
a nivell de cada empresa
a nivell de cada
institució
que hi ha molta gent
aglomerada
i després
i després els altres
doncs el fan
el fan
tots junts
oi?
això seria
l'òptim
perquè el simulacre
no té per què ser
perquè realment
passi alguna cosa
al contrari
és a dir
és una mica
dins el model
de gestió
del risc
és acceptar
el risc
i per tant
com l'acceptem
i sabem
que el tenim aquí
posem els mitjans
perquè això
no ens faci més mal
del que ja
doncs ens podria fer
no fer res
vol dir
en certa manera
negar el risc
és a dir
que no existeix
i per tant
si no hi ha risc
no cal fer res
oi?
llavors
doncs penso
que en aquest nivell
no estem prou preparats
perquè en definitiva
per una situació
d'aquestes
mai s'està prou preparat
i voldria dir
que hauríem de tindre
doncs
més
amb això
la gent
a més a més
som d'una manera
que és
saludable
per una part
que és que ens oblidem
de les coses
dures
molt sovint
i penso que
és veritat
que això ja està bé
però hi ha coses
com per exemple
el serrallo
m'explicaven a mi
que recorden
les riuades
i el dia
que van tindre
la riuada
a Santa Tecla
i l'altra
i l'altra
doncs
sempre fan una missa
que és una manera
de recordar
doncs
el RAC
s'ha tingut
completament oblidat
i jo ho dic
he donat classe
sobre el tema
i tothom
encara
hi ha crios
o sigui
que devien ser
molts crios
ho recorden
ho tenen
a la memòria
no ho hem de veure
com una cosa negativa
és una ensenyança
i per tant
aquesta ensenyança
l'hem d'agafar
i a més a més
l'hem de millorar
perquè realment
és en certa manera
estar preparats
per la supervivència
Jordi
tu creus que
de totes maneres
la gent es comportaria
ara igual
que fa 19 anys
tu que vas veure
tanta gent
uns anant
a tafanejar
i els altres fugint
tu creus que
si ara passés
una cosa similar
ens comportaríem
d'una altra manera
jo des de l'any passat
i potser ho analitzaré
una mica
però des de l'any passat
que vaig començar
a prendre consciència
d'altres temes
de seguretat civil
per raons diverses
a mi em va començar
amb el mort
aquell que va haver
a la pàtum de Berga
després
vaig empalmar-lo
amb l'accident
de la Rambla
i vaig acabar
amb el tema
del nàstic
em va semblar
que
per una banda
evidentment
hi ha
una organització
de mitjans
molt superior
ara
a la que hi havia
en aquell moment
com a primera impressió
és a dir
m'assembla
que hi ha
una altra estructura
organitzativa
ara jo crec
que això és
anar
per darrere
és a dir
ara segurament
quan hi ha un accident
com el que van viure
sortadament
a la Rambla
o com el que va haver
a la pàtum de Berga
que en guany
ja ha desplegat
no sé quants
mitjans
se'n va
per darrere
jo crec que hi ha
una feina
prèvia
de conscienciació
i per això
ja que ho analitzaria
que per mi
la veiem
el dia que fem
el del nàstic
el dia del nàstic
nosaltres teníem
milers de persones
mirant-nos
i pensant
que ens passaria
el que va passar
a Canaletes
és a dir
que hi va haver
un munt de gent
que entra
amb una actitud
incívica
vandàlica
i jo crec que no
jo crec que
el que es va demostrar
amb l'actitud
amb una gran concentració
humana
evidentment
amb un altre tipus
de risc
i per això
dic que ho analitzo
però el que es va demostrar
és que hi ha una
conscienciació prèvia
de saber-se comportar
en un espai
com pot ser
la plaça
la font
la font
la gent
la gent
des que es van recuperar
els ajuntaments democràtics
sap
com moure's
a un espai
que no té
les màximes condicions
de seguretat
però la plaça
la font
no el té
però se sap
moure
d'una manera
tant
els usuaris
els ciutadans
com
els serveis
d'emergència
i això
és una conscienciació
que la vas aprenent
a base d'anys
i s'està fent
prevenció
d'una manera
inconscient
si vols
però la gent
va actuant
d'una manera
si vols
rutinària
si vols
doncs
va
afrontant
el dia a dia
jo crec que sap
comportar-se millor
això no treu
que evidentment
any rere any
es vagi millorant
les mesures
clar
aquí el risc
és tan diferent
i és tan difícil
experimentar-lo
que no sé
quina és la manera
no sé si una missa
és la millor manera
però jo crec que
sí que s'havia
s'hauria de retornar
una mica
amb aquest contacte direct
amb
parlar-ho
d'una manera
jo crec que
s'ha de fer
molta pedagogia
amb aquests temes
a parlar-ho
amb normalitat
sí
jo crec que sí
perquè clar
quan hi ha l'explosió
al final sí
ja veurem més sirenes
més ambulàncies
més bombers
i tal
evidentment aquesta gent
treballarà
d'una manera
excepcional
però
jo crec que hi ha
una altra cosa
que és la prèvia
és a dir
quan va haver
això de la Rambla
doncs
evidentment
va haver-hi una gran
mobilització
de mitjans
però jo recordo
una anècdota
nosaltres
estàvem al costat
un parell de treballadors
de l'àrea de cultura
perquè vivim al costat
van baixar
perquè realment
feia por
va arribar un sergent
dels Mossos d'Esquadra
ens coneix
dels altres dispositius
d'emergència
i evidentment
nosaltres no tenim
que fer cap servei
però
ens van donar una cinta
i vam tancar una zona
és a dir
hi ha una manera
que t'has anat
habituant
jo crec que
si aconseguíssim
que el ciutadà
prengués consciència
una mica
recordés
d'una manera
com comportar-se
i fos una cosa
que fos
menys traumàtica
és a dir
que es veiés
com una possibilitat real
que tenim aquí
i que
hi hagués una manera
d'aprendre
acabem així
aquest espai
que ens ha servit
per recordar
l'atemptat d'Eta en Petrol
el 12 de juny de 1987
Jordi Bertran
Ángel Juárez
Rosa Queral
moltes gràcies
i fins la propera
bon dia
gràcies
gràcies