El matí de Tarragona Ràdio.
Un minut i mig i serà un quart d'11.
Continuem endavant el matí de Tarragona Ràdio
i ja ens acompanya a l'estudiu de Tarragona Ràdio
el senyor Francesc Gallart, mossèn Gallart,
capelladministrator de l'Àrmita de Sant Magí.
Senyor Gallart, mossèn Gallart, bon dia, bona hora.
Bon dia.
Molt enfeinat aquests dies.
Una mica, això va pujant a poc a poc.
Comença amb la novena, que és una cosa senzilla,
després ja es van multiplicant els actes fins a arribar al dia de Sant Magí,
on veritablement la cosa és molt complexa,
però bé, com que és un dia sol, resisteix bé.
Dimecres ens acompanyaran aquí, com bé sent tradicional,
com bé és habitual, una representació dels portants de l'aigua.
Parlarem també d'aquesta tradició,
però ens agradaria també, mossèn, que ens avancés ara
quin és el calendari que se seguirà a partir d'ara,
des d'avui fins al dia de Sant Magí, fins al dia 19.
En quant seguim la novena ordinària,
es va celebrar a Sant Magí la missa de la trobada
de les famílies dels portants de l'aigua.
Es va recollir simbòlicament l'aigua,
perquè l'aigua ja està aquí a Tarragona,
i aleshores es va celebrar també un dinar familiar
de tots els portants de l'aigua,
amb els seus esposes, els seus fills, etc.
I aleshores també es va lliurar uns petits obsequis
que es fan per fomentar la familiaritat
i la germanor entre tots,
i va tenir un caire molt familiar,
i és molt bonic.
Es va celebrar això?
A samà i lluny.
A samà i lluny, al cap de setmana.
Ahir, el dimenge.
I a partir d'ara, mossèn?
A partir d'ara, bueno, llavors el dia 16
es puja a cap dalt de Sant Magí
amb els portants de l'aigua,
amb tots els elements,
a l'associació de Sant Antoni de Valls
pugen també ja els cavalls, els carros, tots a punt,
i llavors allà a les 8 del vespre
se celebra baix a les fonts mateix una eucaristia.
Per mi és d'aquelles eucaristies que m'impacta,
perquè tens el sol d'aigua darrere,
ja és el cap vespre,
té un encís molt singular.
Llavors hi ha el sopar de germanor
i després hi ha cadascú a dormir,
bé, a dormir,
o almenys a la tenda descansar
per iniciar la baixada.
Després de bon dematí,
per allà a les 7 del dematí,
ja els portants se comencen a aixecar,
costa bastant,
es comencen a rentar,
fan el seu cafetonet i per avall.
Llavors ja això seria el dia 16,
cap al 17.
Al 17 ja només queda la baixada de l'aigua,
que es passa per tots els pobles del recorregut,
començant, doncs,
Santa Perpètua, Esblada, Carol,
Pont d'Armentera,
Santa Escreus,
on se dina,
després fins a Bràfim,
on se sopa,
i llavors ja descansar a Bràfim,
i l'encendemà,
això seria el dia 17,
i el dia 18 es baixa ja cap aquí a Tarragona,
la xerca de matí,
i s'arriba al voltant del migdia,
on ja es preparen,
per dir-ho així,
tots els carros,
ornamenten, etcètera,
i es fa un dinar de germenor,
també amb tots els components que han baixat,
i sobretot amb la societat de Sant Antoni,
que d'una forma o d'una altra
suporten el pes de la baixada,
perquè s'han de cuidar de les cavalleries,
dels carros, etcètera.
Aquesta és la part festiva,
aquesta és la part tradicional,
aquesta és la part que coneixem
de l'arribada de l'aigua,
abans vostè insinuava,
feia referència a la part més desconeguda,
no amagada,
però sí més desconeguda,
que és l'arribada real de l'aigua,
vostè comentava que l'aigua ja es troba aquí a Tarragona,
és lògic,
amb els C4,
amb els carros que baixen,
és impossible baixar tota l'aigua,
quin és el procés real?
Real,
el real va ser el següent,
el dia 8,
l'empresa Matxa,
que és el que s'encarrega de baixar l'aigua,
doncs va anar allà dalt,
va omplir 2.000,
3.000 litros d'aigua,
es van baixar cap als jocs de Matxa,
van analitzar l'aigua,
i llavors van fer les correccions corresponent
perquè l'aigua tingués totes les garanties sanitàries
perquè no perjudiqués a ningú.
Llavors la van pujar cap dalt a l'ermita de Sant Magí,
a portar del carro,
van omplir els dipòsits que ja estan també esterilitzats,
ja els han netejat prèmiament,
i la van deixar allí,
perquè també, per dir-ho així,
reposés.
I llavors el procés,
per exemple,
el dia 16,
comencen les senyores del barri d'allí
a omplir les botellades
que després distribuïan la vigília de Sant Magí
i el dia de Sant Magí.
També, per dir-ho així,
preparen allà els càntits,
perquè els càntits,
a mesura que es van venent,
s'omplen de l'aigua,
abans es poden omplir
perquè, si no,
pesarien,
transpurien moltíssim.
Això seria una cosa a la part de l'aigua.
La baixada és una baixada simbòlica.
La baixada,
les portadors que es porten,
porten dos dits d'aigua,
però és una aigua
que no té cap garantia sanitària,
i aquesta aigua,
una vegada arribat a l'ermita,
llavors serveix per a les flors
que hi ha més o menys al pati,
perquè, et repeteixo,
no tenen cap garantia sanitària
i no voldrien pas
que perjudiqués a algú altre.
Aquesta és la realitat.
Queda explicat,
no s'enganya ningú,
per tant.
No, no.
Primer que tot,
per dir-ho així,
és la salut
de la gent
que prova l'aigua,
que veu l'aigua,
etcètera.
Això va per damunt de tot.
Això ha de fer d'aquesta forma,
que potser la baixada de l'aigua
és més simbòlica que real,
d'acord.
Però és que sí.
Quines són les propietats
d'aquest líquid miraculós
de l'aigua de la Magida
de la Profeganya,
segons lloguer?
Té,
bueno,
miraculós especials.
Si és una aigua
que és molt fluixa,
fluixíssima,
té,
jo no sóc química,
té molts nitrats,
sulfats,
llavors també s'ha d'anir
a ballar una mica
perquè no sigui massa forta.
És una aigua,
doncs,
que té alguns efectes,
sobretot en la part intestinal,
etcètera,
de forma que això explica
que anys enrere
hi hagués un hospital,
hi hagués també
una casa
on s'hi pogués anar,
una estutgeria
on poguessin anar
a prendre les aigües a l'Idal,
i uns aigües en aquest punt
que es consideraven medicinals,
a part del que es pot dir
o diuen
que és miraculosa.
Jo no dic
que algunes vegades no ho fos,
però tenia unes propietats
ja suficients
de per si mateixa
de certes malalties intestinals,
de solucionar-les,
per dir-ho així.
I aquestes qualitats
les conserven.
Ara,
doncs,
bé,
la que es veu aquí a Tarragona,
doncs,
una aigua
amb totes les
característiques fonamentals,
però ja,
diguem-ne,
garantida
que no pugui
fer mal a ningú
i, per dir-ho així,
tampoc pugui perjudicar ningú.
Una aigua,
per dir-ho clar,
que conserva una mica
el millor de Sant Magí lluny
i el millor de Sant Magí d'aquí,
no?
De Sant Magí a prop,
exactament,
sí, sí, sí, sí.
Això és en quan,
anem a aquests actes.
Llavors,
al plaça de Font
es fa la benedicció de l'aigua.
És una benedicció,
per dir-ho així,
l'aigua que hi ha
els llipots de Sant Magí
que hi ha actualment,
jo és a la benedida.
La benedicció
que fem solemne
a la plaça de Font
és també una benedicció
simbòlica,
real,
però simbòlica
d'aquella mostra d'aigua
que es baixa
i ve a ser
una benedicció
en públic
de l'aigua,
de la benedicció
que jo he fet en privat
de l'ermita de Sant Magí.
Per què creu
que continua
encara força viu
aquesta devoció
o aquesta admiració
per Sant Magí?
No només
hi ha una part
de fervor religiós,
perquè allà és,
hi ha una part
més festiva,
però suposo
que en aquests casos
tot suma.
Sí,
jo crec que
comparant
els dos patrons
que tenim,
Sant Adegla
i Sant Magí,
Sant Adegla
és la patrona oficial
i els actes
són els actes
oficials
i Sant Magí
és el patró
més familiar,
més col·loquial.
Jo diria que
de la gent més humil
fins a la gent
de més categories,
sense menys
parell a ningú,
tenen un cert
feeling,
jo diria,
per Sant Magí.
Potser la senzelleta
de Sant Magí,
la tradició
de Sant Magí,
tot això.
Hi ha una sèrie
de factors
que contribueixen
a desvetllar
i a mantenir
aquesta relació
amb Sant Magí.
Aquell que
es troba
en una situació
apurada
invoca Sant Magí.
Potser
és una persona
que no s'acostarà mai
a una esclésia,
per exemple,
per dir-ho així,
però conserva
aquesta mínima relació
religiosa
amb Sant Magí
i l'invoca
amb certes necessitats.
Si em diguessis,
em preguntessis
més profundat
per què,
diria,
doncs,
no ho sé,
és que
Sant Magí
potser per la seva
senzillesa,
per la seva
capta
i entra de seguida
perquè és un sant,
jo diria,
humil,
senzill,
com la seva capella
i totes les seves tradicions
i això,
vulguem o no vulguem,
entra d'una manera o d'altra,
té un atractiu.
És veritat,
però,
que aquest caràcter popular,
massiu,
gairebé,
que tenen les festes de Tarragona,
la de Sant Magí
i la de Santa Tecla,
han ajudat
a donar
una major popularitat
als nostres sants,
als nostres patrons,
ha ajudat
a divulgar-los,
ha ajudat
a conèixer
quina és la seva història,
insistim,
tant des d'aquella gent
que s'hi acosta
des d'una vessant
més religiosa,
aquella que s'hi acosta
des d'una vessant
més festiva,
ha ajudat,
ha contribuït
a mantenir viva
la tradició,
suposo que el que s'ha
cap i ha fet
la lectura més important.
Sí,
sí,
veritat,
hi ha una sèrie d'elements
que contribueixen moltíssim,
per exemple,
el fet
de la baixada
de l'aigua,
la solumitat
que s'hauria donat,
doncs,
des que es baixa
des de Sant Magí i lluny
fins a Tarragona
i se li dona
aquesta entrada
sobremna,
etcètera,
doncs,
fa que,
esclar,
la gent
que en aquests moments
no hi ha cap més acta,
doncs,
vagi a veure
com arriba l'aigua,
estigui pels carrers
mirant com passa
la comitiva
que puja cap dalt
de Sant Magí,
tot això,
volguem o no volguem,
dona a conèixer
la tradició de Sant Magí,
la vida de Sant Magí,
la devoció que hi ha a Sant Magí
i això,
a mesura que,
diguem-ne,
s'escampa
i es divulga,
doncs,
crea un ambient
i una predisposició
respecte al Sant,
això és veritat,
sí,
sí,
si donem-nos de nou
a l'ermita de Sant Magí
i de la profeganya
perquè hi ha dues qüestions
d'actualitat
a les quals val la pena
referir-se
aprofitant la seva
estada avui,
una és l'estat de les obres,
unes obres que es van iniciar
ja fa uns mesos,
com estan en aquests moments
aquestes obres?
Mireu,
comparem una cosa,
el projecte total
són 163.000 euros,
dels quals actualment
s'han executat
62.000,
cap a 63.000 euros,
per tant,
queden encara
100.000 euros
d'obres
per arribar a fer.
Si mirem
com estan les obres,
diríem,
tota la,
tres quartes parts
de la teulada
ja està tota rehabilitada.
Actualment es treballa
amb un dels campanars
i després d'aquest campanar
es farà l'altre
i es farà la resta
de la teulada.
De forma que
quan s'acabi
aquest projecte,
que és de,
repeteixo,
de 163.000,
tota la part de cobertes
estarà tota solucionada
i s'ha de fer,
perquè tal com està
tota la part
de cabirons
i de llates,
només
amb una petita empenta
si cau un tros
es plega
com un joc de cartes.
És crítica?
És crítica?
Era crítica la situació
si no s'hagués intervingut?
És crítica.
Quan se va restaurar
al voltant dels anys 50
es va fer el sistema
de les hores
que era cabirons
i llates.
Això ja fa 50 anys llargs.
Per tant,
doncs,
s'ha anat podrint,
s'ha anat malmetent
i tal com està,
amb una petita empenta
baixaria,
per dir-ho així,
tota la resta de la teulada.
S'aniria tota en orris.
Llavors,
en aquest cas
s'ha de fer necessàriament.
i, bé,
si no tenim prous diners
per pagar-ho,
farem un préstec
o un préstit
per pagar-ho
perquè s'ha de fer necessàriament.
Si no es poden fer
totes les cobertes
i els campanars
és treball inútil
perquè es cabrà de malmetre
a poc a poc tot.
S'ha de fer.
D'on provenen aquests diners?
Bé,
fins ara ha sigut de base
de subvencions
d'algunes entitats públiques,
la Diputació ha intervingut,
part de l'Ajuntament també.
llavors dels diners
que tenia la cofreria
més o menys ja guardats
i dels que té
la mateixa esclésia
de Sant Magí
com a cosa
del seu funcionament.
Tot això,
per dir-ho així,
hem arribat a les llibretes
a zero.
I tenim
aquestes 62.000 euros,
tot això està tot pagat.
Ara,
d'aquí endavant
veurem què passa.
Sens dubte,
hi ha instàncies públiques
que han promès
la seva col·laboració
i esperem que sigui així
i com que s'ha de fer
necessàriament
a l'hivern no arribem,
doncs demanarem un préstec.
O no farem un préstit
perquè s'ha d'acabar.
Quan van començar les obres,
si no recordo malament,
també vostès
van fer una crida
totes aquelles aportacions
voluntàries
per part dels fidels,
òbviament també serien benvingudes.
Molt benvingudes.
El que passa és clar
que els projectes
són molts diners
i encara que hi hagi
les aportacions
de molts fidels,
esclar,
la part del llogó
ha de ser base
de subvencions
o de coses així
perquè, esclar,
la quantitat
és molt considerable.
Les aportacions dels fidels,
tot i sent
considerables
i agraïdes,
esclar,
cobreixen una part
molt reduïda
del pressupost total.
Quant creu que poden estar
finalitzades
aquestes obres?
Això necessàriament
abans de l'hivern
ha d'estar finalitzat.
O sigui,
abans que arribin els freds
i hagin de parar les obres,
això hauria d'estar enllestit.
Si no,
ens exposem
que potser tinguem
algun disgust
però algunes sorpreses
que no ens agradaria que fos.
Perquè el dia a dia
l'ermita de Sant Magí
de la Brufeganya
quin és?
És una ermita
que al llarg de la setmana
habitualment està tancada.
No habitualment,
al llarg dels mesos
està tancada.
O sigui,
el mossèn,
que és el responsable,
té set parròquies.
I, esclar,
Sant Magí
va cada tercer diumenge
de mes
a dir una missa.
Vol dir que si està
a mitja hora,
tres quarts d'hora
i desapareix.
Llavors,
l'ermita està,
diguem-ne,
a les mans de Déu,
doncs,
tot un mes
fins que no hi tornen
el mossèn.
Llavors,
això explica
que potser
algunes actuacions
que ens hem trobat
i algunes sorpreses
que hem tingut,
doncs,
sigui resultat
d'aquest fet
que, doncs,
allò queda molt aïllat,
queda molt abandonat.
El contorn,
quasi bé,
que no hi ha cap més
hi habitada,
ni hi ha una que
l'habiten temporalment
i queda
quasi bé
a 500 metres d'allí,
però allò queda
completament descontrolat.
Sí, sí, sí.
Fruit d'aquesta situació
de semiabandonament,
per aquestes
circumstàncies
que han explicat,
fa un mes
aproximadament,
coincidint amb la celebració
de l'habitual
aplec de la Rosa,
va transcendir
públicament,
vostès es van adonar
quan van arribar
a l'Ermita
després de
força temps
de no ser-hi,
doncs,
que havia desaparegut
la campana del campanar.
Exactament.
Què va passar exactament,
senyor mossèn?
Què va passar exactament?
Bé,
el que va passar,
no ho sé,
si us apigués,
potser trobaria,
la podríem buscar
per un any o per l'altre,
la campana.
El fet és que
el dia que ens vam presentar
a la pleg de la Rosa,
vam mirar cap dalt
i faltava la campana.
I la família
que l'havia donat,
també,
que també participava
a la pleg de la Rosa,
m'ha venit
de dir,
mossèn,
que aquí no hi ha
la campana.
Jo vaig dir,
bon,
potser els paletes
l'han hagut de treure,
i llavors va preguntar
a l'encarregat,
diuen,
mirarem que no hagués caigut
per l'interior del campanar.
I ja hi veixarem
amb una corda
perquè ni allà
on hi ha escales
ni hi ha restes,
està malmès allò.
I l'encarregat demà
va baixar cap baix
i diuen,
no mossèn,
aquí no hi ha cap resta
de campana ni d'això.
O sigui que,
senzillament,
com ho van fer?
No ho sé.
Tampoc la campana
és que fos
excessivament gran,
la campana
passava uns 40 quilos
aproximadament.
Era molt boniqueta,
proporcionada
al campanar,
però,
esclar,
això es podia baixar
amb dues cordes
si un ho volia fer.
I tenia temps
perquè de què hi va
un mossèn
el tercer diumenge de mes
fins a l'altre,
el tercer diumenge de mes
doncs hi ha temps de sobres
per fer-ho.
Tenir era especialment
valuós
aquesta campana?
No,
era,
no,
va ser un obsequi
d'una família
d'aquí Tarragona,
de la família
Josep Montconill
i Maria dels Àngels
Rosines
que viuen
o tenen
un apartament
o una,
posició de manxalet
al poble veí
de Vallès Pinosa
i llavors van dir
doncs fem un obsequi
i Sant Maggi
i van regalar
aquesta campana.
I veritat
no s'hi havia
el nom escrit seu,
la data en què es va fer,
i per dir-ho així
doncs
té un valor relatiu
més aviat diria
que té un valor
efectiu
sentimental
que real
i aquesta va ser
la sorpresa
de la pleg de l'arròs.
Es van començar
a fer les denúncies
pertinents
però és molt difícil
que es arribi a trobar.
Entra dins
dels seus pensaments
substituir-la
buscar-li una substituta?
Bé,
primer el que pensem
és substituir
l'imatge
que ens van prendre
fa dos anys
que ens van prendre
el santuari.
i el projecte
és que quan s'acabi
aquest projecte
d'obres
doncs
a fer l'inauguració
d'aquestes obres
doncs
buscar una imatge
que situa
la imatge
que vam prendre.
Era una imatge
senzilla,
tenia un valor
perquè aquestes imatges
de pasta
que se'n diu,
però tenia
per dir-ho així
doncs
una expressió
molt bonica
d'aquestes
que inspira
pietat
i la gent
veritablement
apreciava més
aquesta imatge
que no pas
la que té més valor
que era una talla
que estava dalt
del camaril
que era una talla
d'estil romànic
i que deien
jo la gent
senzill
m'anem posant
aquesta d'aquí dalt
fa por
la d'aquí baix
és més atractiva
i veritablement
allà em posaven
tots els llentions
era la de baix
i és la que
la que vam prendre
per equivocació
això va passar
això va passar
fa dos anys
per tant
fa dos anys
quan acabin
aquestes reformes
que insistim
haurien d'acabar
enllestides
abans de l'hivern
a les finals
de tardor
i inicis de l'hivern
la idea
és substituir
l'idea és
fer l'inauguració
i llavors buscar
una imatge
semblant
la mateixa
també de pasta
on ara són
sistemes diferents
però també
que fos
senzilla
però expressiva
per continuar
mantenint
la devoció
a Sant Magí
senyor
mossèn Gallart
francès Gallart
capellà
responsable
de l'ermita
de Sant Magí
moltíssimes gràcies
per haver compartit
aquests minuts
al matí de Tarragona
ràdio
i esperen que passi
una bones festes
gràcies a tots vosaltres
perquè
tot el que sigui
parlar de Sant Magí
i donar conegi Sant Magí
sempre és una cosa
que us hem d'agrair
molt sincerament
moltes gràcies
adeu bon dia