pel·lícula que està tenint molt d'èxit,
que és justament una pel·lícula basada
en aquesta obra.
Com diu, Anavit, primer va ser
l'obra de teatre, la representació, la pel·lícula
va venir després. Sí, sí, primer va ser
l'obra, de fet la va estrenar l'Albert Espinosa,
l'obra amb el seu grup, Los Pelones, aquesta obra
a Barcelona, i després es va aturar,
la van fer a València,
l'Alberola, i ara la fem
nosaltres, i estem supercontents.
Jo quan dius això de l'Argentina, se m'ha posat la pell de gallina.
És que tu ja t'hi veus, allà.
Sí, a més és com un somni, saps?
perquè se'n fan moltes de coses.
I a vegades tu treballes molt i no tens
fruits, i hi ha gent boníssima que no poden
sortir d'aquí, també, saps?
I clar, és un premi, és una cosa, és tan fort
que mira, ho parlo i se m'ha posat la pell de gallina, no?
I ja sabem com es treballa, i en quines
condicions es treballa, i de quina manera
amb molta il·lusió, amb moltes ganes, a vegades
amb més dificultats que il·lusió i ganes,
però al final guanyen aquestes primeres, no?
La il·lusió i les ganes que van davant.
Sí, sí, això i la sort, hem tingut molta sort.
Fa com un any i mig que vau estrenar aquesta obra,
l'heu portat per diferents llocs,
l'heu representat diverses vegades,
ha agradat?
Sí, de fet ha agradat molt, però és una obra molt de jove,
molt específica, llavors és una mica
dificultós de vendre l'obra primer, perquè la fem
en castellà, que ja m'ho preguntaven,
i els deies que nosaltres la volem portar a Argentina,
la gent no s'ho creien.
Sí, amb mi-tola, a Argentina, com la Concha Piquer,
volen allò cruzar el charco.
No, i és versió original, i a mi no m'importa,
jo després he dirigit altres coses,
ara vaig fent un muntatge amb el magatzem i era en català,
i ara el proper que faré el faré en català.
Però l'obra original aquesta ja és en castellà.
Era original, sí, i tenia un punt que a mi m'agradava molt,
per exemple la pel·li, que aquí a Tarragona l'estan fent en català,
doblava el català, jo l'hi he vist,
a veure, jo recomano a tothom que vei aquesta pel·li,
perquè de fet és preciosa, la pel·lícula és preciosa, preciosa,
però és en català, i jo, a mi m'agrada més la versió castellana,
no hi puc fer més, i això que la traducció és una traducció
potser no molt ortodoxa, hi ha paraules, per exemple,
no diu un acudit i diu enxiste, m'entens? Com a exemple, no?
I doncs també arriba molt, però és que és el llenguatge dels joves
normals del carrer, i a mi m'agrada això,
jo penso que això fa que t'arribi més el contingut dels problemes dels joves
que si és un llenguatge molt acurat, és la meva manera de veure-ho, no?
Ella no ho dirà, perquè no ho voldrà dir,
però l'autor afirma que bona part d'aspectes de la pel·lícula
està inspirat en el muntatge que van fer ells.
Home, com se'n va!
Li acabava de fer una confidència, a veure, no, molta part no, però...
És lleig, ella no ho dirà, lògicament,
perquè és una persona responsable, modesta i com s'ha de ser,
però dic, calla, com que a mi no em toca res, jo ho dic i ho deixo anar.
No, de fet, és molt bonic perquè, bueno,
és que tots els elogis per l'Albert Espinosa són pocs,
aquest noi, que és un autor superreconegut,
quan jo vaig llegir l'obra i me vaig aconseguir la seva adreça
i el vaig escriure i li vaig dir que volia fer això,
o sigui, va facilitar tot, els drets d'autor o qualsevol cosa,
i em va dir, l'única condició és que quan estrenis vull vindre a veure la teva obra,
o sigui, que a més a més va voler vindre ell voluntàriament,
vam fer un fòrum i va ser quan va explicar que començaven a rodar la peli
i quan va acabar l'obra, que a més ho va dir públicament al fòrum,
va dir, bueno, hi ha coses d'aquesta obra que a mi m'agraden
i que la peli no teníem previst i que les incorporarem,
i n'he incorporat algunes, hi ha alguns detalls...
Tu les has vist.
Sí, clar, que les he vist, hi ha aquells punts...
És a dir, que són evidents, no?
Sí, clar, perquè el text és una cosa
i quan veus un silenci en un punt o una altra cosa,
o per exemple la samarreta, que el text no ho diu
i és igual que la nostra.
I clar, no ho sé, i fins i tot els actors s'assemblen bastant,
no sé, jo em vaig emocionar molt veient la peli, molt.
Que ve a explicar aquesta tu vida en 65 Minutos.
Sí.
Potser hi ha molta gent que ja sap la història,
perquè és una història molt concreta, molt particular.
Sí, és la història de tres amics,
es parla de l'amistat, de l'amor i de la mort.
O sigui, l'argument és un noi que ha perdut el seu pare
quan érem nen, que tenia...
Bueno, a l'obra són vuit i a la pel·lícula són 12 anys, no?
I ho arrossega, això, saps?
Aquesta por de la mort i de la vida, aquesta angoixa.
I aquest noi no acaba d'estimar mai a ningú.
O sigui, s'ho explica amb els amics, no?
Les relacions que ha tingut amb les noies,
que explica, no s'acaba d'entregar mai
perquè té por de tornar a patir.
I clar, quan s'enamora de veritat,
perquè és clar, l'amor és la vida,
és la lluita aquesta de l'amor i l'amor, no?
I de fet, quan s'enamora,
doncs torna a vindre l'amor, clar, perquè...
Bueno, és que això és el típic,
això ja ve de les tragèdies griegues, no?
És aquesta cosa de la vida que es fa tan imponent
i que vivrem tant, no?
Perquè hi ha l'amor pel mig
i lluitem tots, doncs, per la vida, no?
Clar.
I escolta, Menu, com es dona la circumstància
que aneu cap a l'Argentina?
Mira, quan vam agafar la gent i vam fer en castellà,
vam començar una mica en broma,
dient, anirem a Sud-amèrica.
I jo els vaig dir, els nois, ho fem en castellà
i com que la gent ens diran per què ho fem en castellà,
doncs...
Direm que és que volem anar de gira.
Direm que volem anar.
O sigui, la cosa va vindre una mica així.
I m'ho vaig anar creient i vaig dir,
bueno, pues s'ha de fer.
I l'obra valia la pena i, clar,
a veure, quan encetes un projecte així
no és només fer...
representar una obra de teatre
com pots fer amb un col·le.
No és això.
Es tracta de formar.
És a dir, durant aquest any i mig,
la gent que fem aquesta obra,
tots s'hem enriquit,
tots estem en projectes nous,
amb altres obres i altres coses
i altres grups.
O sigui, jo et podria anar dient
i aquest any i mig,
la de coses en relació al teatre
que hem fet tots.
Ha estat un aprenentatge.
Un aprenentatge tremendo.
Vull unes ganes...
Bueno, jo en el meu cas concret,
per exemple, jo estudiant de l'ORB,
però aquest any que ve no hi aniré
perquè ja m'he matriculat a Barcelona
amb una cosa de direcció,
que vaig anar a Barcelona,
em van fer passar una prova
i m'han acceptat.
Mira, enhorabona.
Sí, que no és fàcil, eh?
Me van examinar el Pablo Le i el Galindo
i dic, perquè és un càsting, això.
Venia a matricular en una escola,
no, però t'has de fer uns escrits
i no sé què.
I m'han dit, has d'esperar
que no sabem si...
O sigui, que ho he aprovat.
Molt bé.
De moment, això.
Llavors, aquest any jo faré un impàs,
no aniré a l'ORB,
no m'he matriculat per fer això.
Llavors, l'any que ve,
doncs tornaré a enganxar
els estudis d'història i l'art,
suposo, perquè...
M'entens?
Home, si continuen a sortir
amb bolos d'aquests transoceànics,
què vols que et diguin?
Mira, de les noies,
la Cristina Casanova,
que estava estudiant aquí,
també ho deixa
i se'n va al Col·legi del Teatre a Barcelona.
L'any que ve,
et para els estudis aquí,
que no ha acabat.
N'hi ha dos també que han acabat,
que no sé què faran,
però que tothom...
Clar, no cal fer la relació,
però tothom ha anat fent coses contínues,
unes ganes de fer
i cada vegada millor
i cada vegada actuen millor.
És que un cop t'instal·les
en el tema teatral,
costa molt de sortir-te,
no entres una miqueta encuriosit
i t'hi quedes moltes vegades.
Sí, llavors el que se n'hem anat.
I llavors vam començar
dient això d'Argentina,
vam dir, vale,
perquè sí que anem allà,
però volem conèixer les universitats,
coneixem una mica el que fan allí.
Ells fan un altre tipus de teatre,
volem parlar amb ells
del per què fan aquell tipus de coses
tan concentrades, no?
Volem establir un debat
amb la gent d'allà.
De fet, la idea és aquesta,
anar allí,
aquella gent d'allà es reben
i amb ganes de poder xerrar
amb nantros sobre...
Clar, ells quedaran una mica sorpresos
dintre del que cap,
perquè allà hi va de tot, eh?
Perquè el nostre teatre,
aquest que portem,
és un teatre que sembla molt llogia
i a vegades que no sembla ni teatre, no?
És tan proper
i, clar, és una variant del teatre, no?
Ells són com més sofisticats,
potser,
la posta en escena,
la tria de text,
més buscant la complexitat,
la transcendència...
Saps?
Que també hi és aquí,
el que passa és que, clar...
El que passa és que es presenta
d'una altra manera.
D'una altra manera,
aquí ens la busquem nantros,
no ens agrada veure el pati així directe, no?
I no sé,
i clar, això és el que anem allí enriquins,
a veure tota aquesta gent,
com estan i...
Que anireu a tres universitats, no?
Sí, anirem a tres
perquè tampoc tenim més dies,
perquè tot i que anem uns 20 dies,
hi ha un dels actors
que precisament treballa en una ràdio,
aquest ara està fent un programa
a Ràdio Vendrell,
i només té vuit dies de vacances.
Llavors,
concentrem tot la primera setmana,
que anem molt de bòlit,
i la segona setmana i mitja que ens queda,
doncs anirem més relaxats,
aquest noi,
doncs mira,
no veurà tanta cosa d'Argentina,
però clar,
nantros de fet anem a treballar,
vull dir,
no és allò,
nantros anem subvencionat,
però nantros anem a fer una feina,
i això ho hem prioritzat,
vull dir,
que la primera setmana
anem de bòlit,
però també procurem anar
a conèixer el país,
és a dir,
per exemple,
quan anem a Mendoza,
podríem anar amb aviós
i anem amb autobús.
Clar,
d'això és donar un contacte més directe.
Sí,
d'aquests dos de nit,
perquè diuen,
des d'aquí al costat,
i són mil quilòmetres,
llavors hi ha uns autobuses
que són com a llits,
llavors anem a això,
per conèixer la realitat,
la gent allí normalment
viatgen més així,
o sigui,
tot el que podem fer
hem procurat anar
per conèixer el país,
o sigui,
totes ho tenim calculat així,
d'anar amb coses populars.
Hi ha molts nervis a la companyia?
Molts no?
Home,
sí,
jo crec que sí,
però que surti bé,
saps?
Perquè està tot,
és com un puzle,
no?,
està tot.
Pensa que quan arribem allí
ja tenim els transfers
allí a punt
amb teatre per emportar,
que aquí hi ha el regidor,
que és el Joan Plana,
que pobre,
porta dos mesos
lligant això,
però és clar,
això,
si ho lligues tu per l'internet,
és més econòmic
i arribes més,
però clar,
això són cents de mails
per poder lligar això,
saps?
Perquè,
com que som un grup,
no es pot fer com un fa
i diu,
reservo dos vols,
no?,
el fet que siguem 13,
més de nou no pots lligar un vol
ni una acció d'aquestes
i també necessites una garantia,
evidentment hem anat
a una agència
perquè el que no podem fer
és jugar-nos una actuació.
Per amb el que vulgueu economitzar.
No, no, no,
o sigui,
tot el que fa referència
que es pugui actuar,
això hem anat a una agència,
costi el que costi,
perquè és l'objectiu del viatge,
però totes les altres coses,
doncs,
ho hem fet nosaltres
i, bueno,
clar,
és una feinada
i ha d'equadrar
i no sé quan vinguem
què passarà.
Quan sortiu?
Quan marxeu?
Mira,
ja marxem el dia 28,
el divendres,
a les 4 del dematí,
d'Hisenda,
amb un microbús llogat,
amb un remolc,
per l'escenografia,
per mirar els fans
a dins de Déu,
o sigui,
ja sortim tot llogat
des d'aquí
per poder anar fent,
perquè, clar,
som 13,
però a més a més
hi ha les maletes
i l'escenografia,
que, clar,
tot a volta, no?
És molt complexa,
no excessivament,
però, clar...
No, no,
a veure,
l'escenografia són maletes,
perquè com que ja vam dir
que havíem de volar
al Nacho Álvarez,
que és l'escenògraf,
li vam dir
que fos alguna cosa
que es pogués volar
amb els avions
i va fer maletes,
però, clar,
aquestes maletes
tenen unes peanes
que llavors a l'escenari
sembla que estan sospeses,
que és la màgia, no?
Llavors, clar,
aquestes peanes
eren de ferro,
ara les hem hagut de fer
de cert
perquè no pesin.
Clar.
Clar, hem hagut de fer
una sèrie de reformes
i, clar,
dintre hi ha la 13,
llavors hi ha alguna
que s'aprofita
però que tampoc
les hem canviat
perquè és l'escenografia,
si hem pogut agafar
ara més funcionals
i que no pesessin,
no, no,
tot això no ho hem fet,
vull dir que
en lloc de portar
una maleta a cada un
n'hi ha bastantes més
perquè és l'escenografia.
Jo no sé,
jo em posaria
dins d'una d'aquestes maletes
i vindria amb vosaltres
perquè...
Jo crec que t'ho passaries molt bé.
És una experiència
el fet d'anar a fer teatre
però sobretot
és el que deies,
no?
No és anar a fer
un teatre comercial
en el sentit
que anirem a fer una gira
i tornarem
sinó que tindre l'oportunitat
d'estar molt en contacte
amb la gent
de l'àmbit universitari
però també
amb l'Argentina real,
no?
Que això és el que
doncs deu fer molta il·lusió.
Sí,
a més pensa,
per exemple,
la Universitat de la Matança
ens ha preparat un programa
que clar,
ens vam quedar així com a...
o sigui,
rebuda de les autoritats
de la universitat.
Després ells s'ofereixen
uns valls folclòrics,
la coral de la universitat
actua per nosaltres...
Ui,
menys,
quins nervis, eh?
Sí, sí,
clar,
jo represento
l'URB,
Tarragona i el País,
m'entens?
Sí, sí.
Jo sé que ho faré bé,
estic convençudíssima,
d'això,
que els representaré bé.
Però clar,
tot això,
llavors ells se fan
una petita obra del Casona,
que és el que els agrada
a ells allí,
va viure molts anys
allí el Casona i tal,
i després en altres,
i després un sopar.
Clar,
ells no tenen diners
i no et poden al·lutjar,
no paguen res,
però quan te reben,
tot el que ells
no els costa diners,
t'ho fan, no?
Doncs clar,
tu imagina't això.
Clar,
ja anem aquí
amb les publicacions
tan estupendes
que ens ha donat l'URB
i uns objectes que ens ha donat.
Fem una mica d'enbaixadors
de l'URB
en aquest viatge a l'Argentina,
eh?
És que anem a fer això,
la veritat és que sí,
i estem molt contents.
Ja se't veu a la cara.
Sí,
després jo estic molt contenta
de l'equip,
jo tinc una gent estupenda,
perquè quan els vaig,
aquests nois vaig contactar amb ells,
jo els coneixia de l'aula alguns,
i a més a més,
els coneixia poc
i vaig demanar referències personals,
o sigui,
no actuar els que ja els havia vist actuar
i ja sabia,
sinó com a persones.
Clar,
gent que fos formal,
responsable,
que mantindés el compromís,
no?
Sí,
no,
no,
i que poguessin,
doncs això,
ser uns representants dignes
d'una universitat.
Això,
com que jo tenia intenció
d'anar lluny,
doncs ho vaig preguntar,
no?
I clar,
el Joan Pasqual va dir
si sí,
aquest sí,
i tothom,
però ho he preguntat sempre això,
per poder anar,
això,
com a representants.
Déu-n'hi-do,
men,
enhorabona de veritat a tu,
com a directora del teatre
per emportar,
però lògicament
a totes les persones
que formen part d'aquesta companyia
que se'ns va,
a l'Argentina,
ni més ni menys,
i a mi el que m'agradaria molt
si fos possible
és que la tornada
vinguessis a explicar l'experiència.
Sí,
i tant,
sí,
sí,
jo de totes maneres
ara que estic aquí
voldria dir que estic molt contenta
de l'ORB,
molt,
molt,
i que animo molt
als estudiants
que demanin coses,
perquè,
clar,
és que jo penso
que estan molt sensibles
en aquestes coses,
jo penso que el que passa
és que potser
hi ha gent
que no encerta
la manera d'enfocar
ni de presentar
una sol·licitud.
Sí,
però a vegades
passen quantes vegades
i no de l'ORB en general
diuen que es perden
ajuts,
subvencions,
beques,
per falta d'informació
i per no fer la sol·licitud
o per...
I val la pena,
no?
Jo,
a l'OFES,
al Consell d'Estudients
ens ha ajudat
des del primer dia
i amb aquest projecte
va anar rectorat
que hi havia el senyor Ola
i,
bueno,
ens ha ajudat,
ara ha canviat el govern
de la Universitat
i ens segueixen ajudant.
Hem rebut un altre ajut també,
vull dir,
clar,
vull dir,
és que,
no ho sé.
Doncs que s'animin a fer coses
els estudiants.
Estem contentíssims,
de veritat,
amb la Universitat,
superbé,
superbé,
moltes ganes de fer
i de...
Sí,
sí.
Torneu d'aquí uns
8-10 dies.
No,
no,
20 dies.
20 dies.
A la tornada
veniu a la ràdio?
Sí,
sí,
segur que venen.
I així ens canteu un tango
i ens porteu un potet
de dulce de leche.
Vale,
i tant,
que convingui.
Enhorabona,
Menuda Veritat,
molta sort,
bon viatge
i a gaudir de la vida
i d'aquesta experiència
que serà única,
sens dubte.
Moltes gràcies a valtros.
Adéu-siau,
bon dia.