Sempre hablando del futbol.
I a la zona de tribuna, on també n'hi havia.
A més a més, un partit que va tenir dues cares molt diferents.
La primera, en el Llevant, va dominar,
però la segona es va veure un autèntic monòleg del Nàstic.
Jo, l'equip de Luis César hagués pogut marxar fins i tot amb una victòria.
No estem en zona d'ascens encara, i dic encara,
perquè si guanyem la setmana que ve sí que hi som de ple,
i no hi som per les matemàtiques, perquè si no sí que hi seríem.
Hi ha un triple empat que, vaja, si s'acabés la lligada,
el Nàstic seria primera.
I seríem, perquè recordeu que en cas de triple empat
s'ha de fer com una lligueta entre els tres equips,
els partits guanyats i perduts entre aquests tres,
i de fet seríem el que tindríem més punts ara,
a més que l'Orca guanyés la penúltima jornada
al camp del Llevant per 0-3, vaja, una combinatòria complicada.
No ens oblidem, però, també que el Xerés té un partit pendent.
Té un partit pendent, exacte,
el que es va suspendre per gastroenteritis al camp de l'Hèrcules,
i precisament tenim una notícia fresca, fresca, fresca.
Això t'anava a dir, abans d'anar a València,
notícia d'última hora, ja tenim lateral esquerra.
Sembla que sí, sembla.
T'ho dic perquè hi ha acord total entre el lateral esquerra,
entre, en aquest cas, l'Hopidio,
i ho he llacat amb l'Hèrcules perquè és que ve de l'Hèrcules,
és el lateral esquerra de l'Hèrcules,
Cristiano Omar Lopidio, el jugador argentí en passaport italià,
que ha jugat aquesta temporada.
Bé, ha jugat, dic jugar, és un dir,
ha jugat amb l'Hèrcules,
ho ha fet en molts pocs partits en Lliga,
per això pot venir el Nàstic, sí que ho va fer en Copa,
segurament els bons aficionats el recordeu,
perquè va ser l'home que va donar la classificació del Nàstic a la Copa
en el partit que els grana van jugar el Rico Pérez de Lacan,
aquell gol d'acudina que s'entra i Lopidio se la fica a dintre,
doncs aquest és el jugador que fitxarà el Nàstic, Lopidio.
I et dic ara que el precedent no és gaire bo, eh?
Home, ens va ajudar, eh?
Bé, bé.
És boníssim, i era del Nàstic,
aquest jugador des de petit era del Nàstic,
i per això va fer aquest gol amb pròpia...
Era el seu somni, de petit havia somiat amb...
Hi ha acord total entre jugador i Nàstic,
falta l'acord entre club i club.
Per això et dic que de moment no es pot dir res en el món de futbol,
ja sabem com van les coses,
i potser l'Hércules li podria barrar la sortida.
Si et sembla, escoltem què ens ha dit el director esportiu del Nàstic,
el Josep Sicard,
sobre aquesta més que possible arribada de Lopidio al Nàstic de Tarragona.
En principi, tant amb el jugador,
que portem parlant ja diversos dies,
i aquell matí que he acabat de parlar amb el president
i amb el director esportiu del Hércules,
sembla que estem d'acord amb tot
i que en el transcurs del dia d'avui pugui transformar-se tot
amb un contracte ja signat.
Quan abans es pugui incorporar,
un cop s'ha decidit i hem decidit,
doncs incorporant l'altre a l'esquerra,
quan abans estigui amb nosaltres,
doncs millor per tots,
i més tenint en compte que aquesta setmana
s'ha hagut de jugar l'Oi Garcia de l'altre a l'esquerra,
però de la setmana que ve tenim sancionat també i era.
Doncs, Josep Sicard, jo ho he sentit.
Està molt, molt a prop perquè arribi Lopidio,
falta aquest acord entre clubs, entre Nàstic i Hércules,
perquè Lopidio, Cristiano Mar Lopidio,
es converteixi en nou jugador del Nàstic,
en el recanvi de Marco en aquest l'altre a l'esquerra.
T'agradaria Lopidio, personalment?
La veritat és que no el conec massa.
El vam veure a partit de l'Hércules,
però el coneixem poc.
És un jugador que sí que l'hem vist a un partit
quan jugava el Salamanca,
que també ha jugat allí,
i a la Lliga Argentina havia jugat el Quilmes,
de la primera edició argentina,
però, vaja, aquesta temporada no l'hem vist massa,
no sé en quin estat de forma arribarà,
el que sí que sé que quan Lluís César demanava un jugador,
demanava un jugador que portés ritme de partits,
i aquest, pel que sembla, no em porta,
però veurem si és l'aposta del director esportiu,
després de l'encert que va fer amb Rubén,
qualsevol cosa, Jordi.
Anem a València, Guim?
Anem a València.
Ahir us deiem que va ser espectacular el que vam viure,
ho hem volgut resumir en quatre minutets,
així ràpid,
i què millor que posar, Jordi,
o definir-ho com una estona de cel,
una cançó dels pets,
que ens ha servit per il·lustrar
el que ens va fer sentir l'afició del Nàstic
ahir al ciutat de València.
Que entri en Lluís Gabaldà
i les 2.000 ànimes granes
que hi van envair al ciutat de València.
Home, jo apostaria per un 0-5 contundent aquí,
home, però un 0-1 també m'enconformo jo.
Però un 0-5, jo què sé,
per trencar una mica el 0-1 de tots els desplaçaments,
no estaria malament.
Home, ja m'agradaria a mi,
però bé, primer esperem i ja a veure el que es fa.
Home, aquí, i ganes el veig,
les ganes de l'afició sobretot,
de l'equip suposo que són els primers que volen pujar,
però a veure...
Fa molt de vent,
ha vingut una ventada fortíssima
i m'ha endut cap aquí, no m'expliquis com.
Doncs bé, hem anat a menjar una miqueta
i després cap al cap,
que estem aquí,
mirant a veure quan arribin els autobusos,
per animar una miqueta, també.
Sí, a mi m'agrada, la veritat,
a veure si baixen els 2.000 que van dir, no?
A veure si és veritat
i a veure si fem pinya entre tots.
Jo crec que bé
i crec que sortirem d'aquí amb un 1-2,
crec, crec.
Aquí som a Falda de Pichutchi,
hoy estamos todos
y los resultados los favorecen.
Bona tarda.
Bona tarda.
Home, nosaltres veníem amb la il·lusió de guanyar,
però la veritat és que serà difícil.
El partit es presenta complicadet
i més amb aquest vent,
que ja veurem a veure ni com poden treure de porta,
ni perquè això és criminal, eh?
Jo penso que guanyarem.
Tinc bastant clar,
més el recrear ha perdut,
sigui obtenint mit.
Bé.
És la primera vegada que guiem amb aquest camp, eh?
Suposo que a veure si tenim sort, eh?
Jo penso que perdrem, eh?
Hem de guanyar.
Vinga, va, rectifica.
Vinga, va, jo penso que guanyarem, eh?
Home, jo crec que cada jornada que passa
i si seguim amb la línia que estem fins ara,
cada vegada ho tenim més a prop, no?
I almenys aquest somni que ningú vol despertar.
Jo crec que venen jornades molt complicades,
no només per nosaltres,
sinó també per la resta d'equips, així és que...
Bé, la veritat és que ha anat molt bé,
era tot molt ben coordinat,
Llàstima del vent,
perquè quan hem fet la parada
per poder menjar l'entrapada
ens havíem d'amagar allà on podíem.
Però molt bé, molt contents, molt alegres,
cantant l'Himna del Nàstic,
entre altres cançons, bé, molt bé.
A Tarragona, oi, Tarragona.
I a primera, sobretot a primera, home!
Ja, ja, ja, ja, ja, ja!
Sí, sí, arrel del vent,
que veia molt de vent per a l'àrea de Lidea,
de tot això d'equip, veia molt de vent.
Home, i tant, jo, en aquell moment,
se me pone la gallina de piel,
que dius tu sempre.
Fa un petó a la pilota Ismael.
Atenció al llançament, vinga.
Cavalleros sota pals,
Iruzun que la tocarà amb la dreta.
Veurem si ara entra bé
i l'àrbitre dona el gol.
Atenció a Ismael,
xuta amb la dreta, Iruzun!
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol!
Gol, gol, gol, gol, gol, gol!
Gol, gol, gol, gol, gol!
Gol, gol, gol, gol, gol, gol!
Gol, gol, gol, gol, gol!
Gol del Nàstic!
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol!
Gol del Nàstic!
Gol d'Iruzun de Paral!
Ara mateix, el 13 de la segona,
a Marcati Rurzun!
Empat al partit al Nàstic!
13 de la segona,
el Ciutat de València,
que embogeix amb l'afició del Nàstic!
13 de la segona,
llevant un de cincón,
a Marcati Rurzun!
Gol, gol, gol, gol, gol, gol!
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol!
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol!
És increïble, no?
Solament tinc una paraula, que és orgullós,
orgullós dels jugadors i orgullós d'aquesta gent,
perquè són el millor que tenim, hòstia.
I per ells han de morir, no?
Van ser més de 90 minuts d'una estona de cel
el que vam poder viure ahir a la ciutat de València
i, com deia el Jaume Budesca, el bon amic Jaume Budesca,
la gallina de pie el més que mai, Jordi.
Dues coses. Una, era penal? Tu vas veure penal aquí?
Jo vaig veure penal. Jo el vaig veure. Estava allà i el vaig veure.
M'han dit que a la tele no s'ha vist massa clar, però jo crec que era penal.
Ah, i l'altra cosa.
En el moment en què l'àrbitre ordena repetir el llançament de penal...
Et passa de tot pel cap, però el pitjor és que en aquell moment
et passava pel cap el que podia estar pensant Ismael.
Perquè deies, ara ja sap per on li tiraré, li he de canviar el lloc.
I clar, Ismael, tècnicament, és un jugador d'oràs
i va saber exactament on es tiraria Caballero
i enganyar-lo perfectament per tornar a marcar per dues vegades.
De fet, vam guanyar dos, un, perquè vam fer dos gols.
Jo ho vaig veure. Els dos eren legals, no?
Massa furofisme.
Si et sembla que viatgem al món, arreu del món,
ho hem de tornar a dir.
Ahir, una altra vegada, rècord de visites a la pàgina web.
Vaja, ens ho ha comentat l'informàtic,
després donem les xifres exactes, però nou rècord.
I, vaja, a molta d'aquesta gent que ens escolta per internet,
Quim, ahir en el marc d'aquest programa especial
els vam trucar i vam tenir oportunitat de parlar amb ells.
Sí, com dic jo, anem ficant xinxetes al mapa mundi.
Ahir van arribar, sobretot des de l'estat espanyol ahir,
perquè hi ha missatges des de Madrid, des de Cartagena,
des de Santiago, Compostela, seguint el nàstic,
des de més apropet, com és Banyeres del Penedès,
no s'agafa Tarragona Ràdio i ho han de fer via internet.
Des de Barcelona també hi havia missatges,
i fins i tot des de Girona.
Vull dir que Catalunya també segueix el nàstic a través d'internet
a través de Tarragona Ràdio,
però ahir ens en vam voler anar més lluny,
ens en vam anar a les antípodes.
Primera comunicació amb l'estranger,
parla a Ter Ortega,
el nostre corresponsal, podríem dir, a les antípodes,
és el Xavi Baz,
un oient de Tarragona Ràdio a través d'internet,
un oient del nàstic,
que ens escolta des de Sydney.
Sí, bona nit, bona nit.
Bona, aquí és mitjanit gairebé.
Quina hora?
Mitjanit.
Ah, mitjanit, clar, les dotze.
Aquestes hores de més a Austràlia
deuen fer-te difícil seguir el nàstic, no, a vegades?
Home, doncs sí, la veritat és que sí,
bé, gairebé sempre és de matinada aquí,
però bé, faig el que puc,
a vegades ho sento, a vegades no.
Quan és al matí, doncs sí, sí que ho sento, no?
Perquè, per exemple, al partit d'aquesta tarda,
comença a les cinc, seran les tres, no?,
de la matinada a Austràlia.
Sí, seran les tres de la matinada,
però bé, ara estava pensant a veure què feia,
si dormia, si no dormia,
perquè, clar, demà t'hem de treballar,
però, bueno, no sé, ja veurem a veure
què passa a les pròximes hores, si tinc sol o no.
Això era Sidney, Jordi, ahir, la Tero Ortega,
en directe amb Sidney, una mica gel·laca al principi,
ja saps que els horaris amb el gel·laca et trastornes, però...
Per cert, Xaviva, envia't una fotografia a la redacció,
impressionant, eh?, s'ha de descriure
i gairebé ficar-nos en peus.
A la pista central...
Pista central, Open d'Austràlia.
Com anava vestit, Xaviva?
Amb la samarreta del nàstic.
No oficial?
No, no, una vermella, grana, podríem dir,
que ficava nàstic amb grana...
I no només a Sidney, ja vam voler marxar,
vam marxar també a les illes del continent europeu,
ens vam voler anar fins a la Gran Bretanya,
fins a Anglaterra, fins a la capital, fins a Londres,
perquè allí l'Elisenda Casellas,
a l'hora del T, també segueix al nàstic.
Londres, Elisenda, bona tarda.
Hola, bona tarda, com esteu?
Has sentit tota aquesta afició?
1.500 persones, aproximadament,
que han arribat en autocars.
Ara mateix acabaven d'arribar a la ciutat de València.
Elisenda, com es viu tot això
des de tan lluny, des de la capital anglesa?
Doncs mira, estic molt lluny,
però el sentit que he escrit,
la veritat que m'heu fet emocionar,
també m'he posat la pell de gallina des d'aquí,
perquè jo també he anat amb molts aficaments al nàstic
i sé el que es viu quan s'està fora
i quan es vol animar l'equip.
A veure, Elisenda, explica'ns.
L'Elisenda Casillas, des de Londres,
dient-nos també que, vaja,
que la pell de gallina,
pel que havia sentit de l'afició,
cantant, de tothom,
acompanyant el nàstic en aquest desplaçament massiu,
en el primer de la temporada,
en aquest cas, al ciutat de València.
I no volem acabar,
després us fem la pregunteta al sempre nàstic,
recordeu,
però us hem de passar un document
que ahir va fer la nostra companya Núria Cartanyà,
simplement magnífic,
sense acabar les paraules per dir el que era,
perquè va descriure en poc més de set minuts
el que van ser vuit hores de ràdio,
vuit hores de nàstic,
ahir, quan vam anar a València.
Llevant, nàstic, els actors.
Sí, és un equip on l'àstic que es fa respectar,
que això és el més important.
Un equip que es té en compte
i que els rivals, doncs, el temen.
El millor equip d'aquesta segona volta,
un equip amb autoritat,
un equip que ha aconseguit assentar-se la categoria
i que el que ha demostrat
és que té una molt bona plendilla.
I jo crec que l'equip,
ara mateix estava parlant amb Antoni Pinilla,
amb Serrano, amb Lluís,
i tot i estan a la banqueta,
se'ls nota la predisposició aquesta,
com diu el Lluís,
i es diu l'equip està bé
i està clar que aquest onze
que surt avui és per guanyar el partit
i ells per ajudar des de la banqueta.
És un equip que els equips demanessin,
un equip sòlid,
equips que treballen bé,
té a més cosetes de qualitat,
com pot ser el miss del camp,
amb Camacho i Sandro,
que aguanten bé,
que donen equilibri.
Sí, sí, estic d'acord,
estic molt d'acord amb el Jordi.
Jo crec que disposa
de la millor plantilla d'aquest segona A
en quant a jugadors,
en quant a pressupost,
en quant a història i afició.
Llevan és un equip virat
a estar entre els tres primers
per tornar a la primera divisió
com estava l'any passat,
i això no deixa de ser avui
un partidat.
L'afició.
El Grana serà el color predominant
en aquestes fraderies
del Ciutat de València,
el Gol d'Albora.
I encara no han arribat
els 16 autocars
que venen de Tarragona.
Sí que ho ha fet
tota aquella massa,
tota aquella gent
que venia amb cotxes particulars
i que es desplaçava fins a València
i que amb nombre
seran aproximadament uns 500,
aquests comencen a entrar ja
pels torns d'aquí del Gol d'Albora
i deia que, com us deia,
aproximadament 2.000 aficionats grana
donaran color del nàstic
a aquest Ciutat de València.
Bé, la veritat és que ha anat molt bé,
era tot molt ben coordinat,
llàstima del vent,
perquè quan hem fet la parada
per poder menjar l'entrepà
doncs ens havíem d'amagar
allà on podíem.
Fins i tot hi ha hagut un moment,
una anècdota,
que hem hagut de parar
perquè un dels parabrises
doncs ha quedat totalment descomposat
per la força del vent.
Molt bé, molt contents,
molt alegres,
cantant l'himne del nàstic,
que entre altres cançons,
bé, molt bé.
Sobretot a primera, home.
Bueno, d'emoció fàcil,
avui m'emociono.
Avui veig prop de 2.500 tarragonins,
els tenim tots ben col·locats,
nosaltres som una afició
d'aquelles que on va
es fa notar, es fa veure,
però sobretot pel respecte
que té a l'equip contrari
i malgrat hi ha un ambient,
un xic hostil aquí contra el nàstic,
bé, és normal, és deportiu,
però a vegades s'extralimiten una mica
els equips d'aquesta zona,
nosaltres farem el que farem sempre,
animarem,
i bé, des d'aquí vull saludar
a tots aquells que no han pogut vindre,
que sàpiguen que el nàstic avui
està molt ben acompanyat.
L'afició a l'exili.
Doncs mira, estic molt lluny,
però el sentir aquests crits,
de veritat que m'heu fet emocionar,
també m'he posat la pell de gallina des d'aquí,
sí, sí,
i tinc molts amics internacionals
de tot arreu del món
i t'asseguro que saben
qui és el nàstic,
quina història tenim,
on estem,
a quina categoria juguem,
i cada setmana us escolto
la previa, el partit,
i també crits des d'aquí.
A més,
teniu un fantàstic micròfon
d'ambient al camp
que sempre m'ajuda molt
a posar-me en situació.
Home,
jo tinc bones vibracions,
jo crec que estem en ratxa,
fora som forts,
tenim bon suport avui
i jo crec que guanyarem.
Els pronòstics?
Home,
jo apostaria per un 0,5 contundent aquí.
Home,
aquí,
i ganes se'l veig,
les ganes de l'afició sobretot.
De l'equip,
suposo que són els primers
que volem pujar.
0,2,
sí, sí, sí, sí.
Jo crec que bé,
i crec que sortirem d'aquí
amb un 1,2,
crec,
Home,
nosaltres venirem amb la il·lusió
de guanyar,
però la veritat és que serà difícil.
El partit es presenta complicadet
i més amb aquest vent
que ja veurem ni com podem treure de porta
ni perquè això és criminal, eh?
Jo penso que guanyarem.
Tinc bastant clar,
més el recrear ha perdut,
o sigui,
ho tenim,
bé,
1,2.
Jo penso que perdrem, eh?
Perdrem.
Vinga, va, rectifica.
Vinga, va,
jo penso que guanyarem, eh?
Resultat?
No sé,
1,2,
1,2.
Vinga, va,
1,3.
A guanyar-lo.
Avui,
líders,
segur.
Llevant,
Nàstic,
el desenllaç.
Finalment,
el cop de cap del jugador
i el pal
i la pilota gol.
I el gol del Llevant.
La pilota crec que havia tocat primer el pal
i finalment la pilota ha acabat
al fons de la xarxa,
el 24 ara mateix,
de la primera meitat,
Javi Rodríguez.
I després ve el gol
d'Iruzún
amb suspens i tot
que ja hem escoltat anteriorment.
Fantàstic el treball de Núria.
Impressionant, eh?
Drets,
aplaudim el treball de Núria Cartanyay
perquè això ho va fer
mentre s'anava fent els contrats del partit, eh?
Vull dir,
bé,
alguna pizza no va entrar,
però bé,
però la cosa va anar força fineta.
Escolta,
anem a fer una pregunta
que, com sempre,
ens la fa primer el míster,
per això, eh?
Vols votar el millor jugador del Nàstic?
Envia un SMS
al 5588
amb la paraula
jugador,
un espai
i escriu el nom del jugador
que més et va agradar
del darrer partit de Lliga.
Això també,
heu de votar el jugador.
Això és el concurs.
Recordeu que divendres
tenim un premi de la marca Nàstic,
una classificació que continua
amb calçant David Cuellar,
segon Álvaro,
tot i la lesió,
però podeu votar.
Però, a part,
us hem de fer una pregunta
que la podeu respondre via mail.
Recordeu sempre
a nàstic
arroba
tarragonaradio.com
o a través del telèfon
a partir de les 8 del vespre.
No ara, eh?
A partir de les 8
977 24
47 67
977 24
47 67
o sempre
a nàstic
arroba
tarragonaradio.com
i la pregunta és fàcil.
El prec,
divendres,
deia aquí,
que ja tenien la renovació
sobre la taula
tant Luis César
com Josep Sicard
i només us volem preguntar
si trobeu encertada
aquesta renovació
que saliu fer a entrenador
i a director esportiu.
Això sí,
tots aquells que ens vulgueu
explicar qualsevol cosa
d'ahir a València,
també,
sempre a nàstic
arroba
tarragonaradio.com
i hi ha dues entrades
en joc
pel partit
del nàstic
contra el polideportiu
Ojido a casa.
Que serà diumenge
vinent a les 5.
Quim Pons,
moltíssimes gràcies.
A tu, Jordi.
Amb Quim Pons i el futbolí
arribem al final del programa.
Queda escassament un minut
per acomiadar-nos.
El Ricard Laoz,
en Joan Maria Bertran,
en Lluís Comas
i qui els ha parlat,
en Jordi Sunyac,
s'acomiaden.
Demà tenen una nova cita,
serà a partir de les 7.
Gràcies.