Saludem Cinta Andaufí, metge epidemiòloga.
Sempre és un plaer conversar amb ella, de moltes coses,
però sobretot d'allò que té molt a veure amb la seva feina.
Cinta, molt bon dia.
Bon dia.
Benvinguda. Ens agrada molt que ens acompanyis.
En aquest cas, d'una manera més que justificada,
però si no, sempre ens agrada trobar motius
perquè ens acompanyi una estona a la Cinta.
L'hem convidat perquè ja fa sis mesos i poc més
que ha estat funcionant al nostre país
la llei que regula el consum de tabac,
coneguda popularment com la llei anti-tabac.
I bé, des de l'administració s'han fet valoracions,
s'han presentat dades, podem comentar-ne alguna,
però amb la Cinta, sobretot, el que volem és conèixer
les grans conclusions i quina és la mirada
que en principi hem de fer en l'aplicació de la llei.
Una llei que per a moltes persones encara es va quedar curta
i que probablement hauria d'haver seguit les passes
de lleis anti-tabac d'altres països
amb molta tradició de fumadors, com Itàlia o Irlanda,
per posar algun exemple.
A grans trets, en principi, Cinta,
malgrat aquesta llei que alguns han qualificat com a tova,
la valoració és altament positiva.
Home, doncs després de sis mesos,
la primera observació que cal fer
és que no hi ha hagut cap desastre nacional.
No.
No hi ha hagut cap fugida del país col·lectiu
dels fumadors, ni res d'això.
Ni han anat els fumadors i els no fumadors
apunyalant-se pels carrers.
Bé, perquè hi havia com una certa prevenció.
Quan estava a punt d'entrar, abans del dia 1 de gener,
que era el dia D,
aquí semblava, segons algunes informacions,
que uf, que què passaria, que oh, que quin desastre.
I bé, sembla que de coses grosses no n'ha passat cap.
En tot cas, si ha passat alguna cosa,
no massa grossa, però vull dir,
qui ha sortit més perjudicat de tot això?
Doncs, bueno, en principi les companyies tabaqueres.
Una primera cosa que ha passat
és que ha disminuït.
Els percentatges són variables.
A vegades trobes dades que diuen
d'un 5, d'un 10, d'un 15%,
que realment ha disminuït la venda de tabac.
La qual cosa, per a la salut pública,
és una dada molt positiva.
Sí, sí.
Per a la salut pública això és una dada molt positiva.
Què és el que ha augmentat?
Bueno, ha augmentat la gent que ha deixat de fumar.
Això està més o menys quantificat.
Si voleu, després en parlarem,
d'algunes enquestes que s'han anat fent
a nivell estatal,
però n'hi ha una que tenim a nivell català,
de com ha viscut la població
la implantació d'aquesta llei.
Doncs, bueno, ha augmentat el número d'exfumadors.
Molta gent,
que ja ho tenia pensat,
bé, només li ha calgut una miqueta
a l'empenteta de la llei
per a plantejar-se seriosament deixar de fumar.
Això una miqueta, a grans trets,
podríem dir,
tot i que la llei és,
ja ho hem comentat,
és de les més toves d'Europa,
vull dir que ha agafat una miqueta
la directiva europea així,
així pels pèls,
què és el que podem observar?
I això suposo que els oients,
a poc que s'hi fixen,
pels llocs en van passant,
se'n donen en compte que més o menys és així.
El que ha sigut els espais lliures de fum,
els llocs de treball,
ha funcionat bastant bé.
Sí.
Sense que a les empreses
haguin hagut grans disputes ni grans baralles.
Tu te'n recordes que a prèvia amnestia
és que la gent es barallarà,
és que els fumadors i els no fumadors,
i els que...
Què passarà als llocs de treball?
Totes les empreses,
quan a un treballador li ve de gust
fer una cigarreta,
més enllà dels convenis,
fa la cigarreta discretament
i ningú li diu res,
ningú s'enfada,
no passa res.
A llocs de treball,
com ara, per exemple,
llocs especialment,
on estava especialment
prohibit el fum
en tot el recinte,
com ara centres sanitaris i escoles.
Bé, la llei s'està complint sempre,
hi haurà excepcions,
hi ha alguna cosa, una miqueta,
però globalment,
almenys puc parlar pel sector que jo conec,
que és el sector sanitari,
als hospitals, a les àrees bàsiques.
La llei s'està complint.
La gent és molt conscient
que els primers que han de donar exemple
en complir aquesta llei
han de ser els propis treballadors.
quan un menys i una infermera
qualsevol professional
vol fumar,
bueno,
ha de sortir al carrer.
O surt al carrer per davant,
o surt pel pati de darrere,
però ja està clar
el que sí que es va fer
durant un temps
a les àrees bàsiques
i als hospitals.
Havia un lloc per fumadors,
doncs bé,
aquell lloc ara ha desaparegut.
Ara s'ha d'anar a fumar al carrer.
A les escoles,
universitats,
centres públics,
com ara ajuntaments,
centres de l'administració,
la llei també s'està complint
sense grans problemes.
Ni de relació,
ni de res.
Res.
Llevat d'alguna,
si voleu,
sempre hi haurà l'anècdota,
però sembla que en aquest sentit
de lo que són
els locals públics
i els locals,
bueno,
d'ensenyament
i els locals sanitaris,
la llei s'està complint.
Jo el que trobo,
Cinta,
per l'experiència quotidiana
a Tarragona,
però també a altres ciutats
de fora de Catalunya,
és que hi ha establiments
de restauració i bars
que es permet fumar.
És a dir,
que han optat
per fer un espai
no lliure de fum,
per fer un espai
on els fumadors
poden fumar.
I aleshores també és cert
que els fumadors
poden pensar
no és que estaré molt limitat
quan vulgui anar
a un restaurant o un bar.
i em penso
que continua
sent el contrari.
Està limitat
l'accés a les persones
que no volen
que el fum
els afecti.
Bars i restaurants,
la majoria que podien,
que la llei els ho permetia,
els donava les dues opcions,
han optat
per fer espais de fumadors.
Home, diríem
que globalment,
a sis mesos
de posada en vigor
de la llei...
Segons on costa
trobar un bar
o un restaurant
on no es permeti fumar.
Globalment,
la valoració és positiva
i només hi ha un punt negre,
un punt molt fluix
i és tot el tema
de la restauració
i dels bars
i dels locals d'oci.
Què ha passat?
I aquí han passat
diverses coses.
Primera,
els locals petits
podien optar
entre ser locals
per a fumadors
o no fumadors.
Doncs bueno,
en una abrumadora majoria,
clar,
a la que la gent
se li deixa triar,
una miqueta
la percepció
que tenien
els propietaris
d'aquests locals,
de si fem locals
sense fum,
perdrem clientela,
la gent...
depèn,
perquè jo veig
locals
que no es permet fumar
i estan que se surten
perquè no hi cap
ni una agulla
perquè com que n'hi ha pocs,
la majoria de persones
que no fumen
omplen aquests locals.
També hem de dir
l'agradable que és
ara
anar a un restaurant
sense fum,
anar,
sopar tranquil·lament,
sortir
de sopar d'allí
i veure
que la roba
no et fa olor de fum,
que els cabells
no t'han agafat olor de fum,
que no surt
amb els ulls irritats,
això
a mi,
que sóc no fumadora
i que m'agrada el bon menjar,
vol dir que m'agrada
disfrutar del bon menjar
sense la interferència del fum,
jo ara trobo
molt agradable
el fet d'anar
a un restaurant
on realment
se respecta això.
Suposo que en això
tots ja hem sortit guanyant.
Què passa
quan vas a un restaurant
on no es pot fumar
i hi ha algú fumador?
Doncs bueno,
tu veus que de quan en quan
algú s'ha aixecat la taula,
se'n va a la porta,
fa un cigarret
i torna a entrar.
I aquí
no ha passat res.
A part,
hem de dir
que el nostre país
té un clima
que això
ho permet fer,
vol dir que tampoc
és cap drama
sortir dos minuts
a la porta d'un local
i fumar.
I el que tu dius,
tret d'alguna anècdota
i alguna excepció,
en general tant els fumadors
com els no fumadors
vull dir
fer una convivència
absolutament respectuosa.
Jo encara
m'he de trobar
amb un fumador
que m'imposi
el seu fum
en un local,
estigui on estigui.
És a dir,
algú que conscientment
sap que no
es permés fumar
i que fumi,
no, no,
jo sempre he vist
sempre hi ha
l'excepció,
però en general
la percepció
és que ningú
s'ha esguinçat
les vestidures
per al tema
del tabac.
No, no,
vull dir que la llei
ha anat entrant,
esperem que aquesta bona
acceptació,
perquè això
la Generalitat
va fer,
el Departament de Salut
va fer una enquesta
quan se complien
més o menys sis mesos
a una mostra de població
per valorar
com la gent
estava vivint
i acceptant
aquesta llei,
tant a fumadors
com no fumadors
i la valoració general
del públic
ha estat molt positiva,
la gent veu aquesta llei
com una cosa en general
molt bona,
també la percepció
que té el públic
confirma això
que hem estat dient ara,
que la gent
se'n dona compte
que els locals
de l'administració,
escoles,
hospitals,
la normativa
s'està complint
i el que la gent
observa
és que els locals
d'oci
és en la cosa
fluixeja una mica més.
Direm que amb el tema
dels restaurants
grans,
recordem que aquells
restaurants que feien
més de 100 metres quadrats
es podia habilitar
una zona per a fumadors,
però sempre i quan
la zona de fumadors
estés
especialment senyalitzada,
vol dir que estés
ben senyalitzat
en terra fumadors
i no fumadors
i sobretot
separada físicament.
És a dir,
no val que una taula
sigui de fumadors
i a la taula del costat
sigui de no fumadors.
Ara parlen
d'aquestes cortines d'aire
on no sé quins invents
volen fer,
no sé exactament...
Clar,
perquè el que implica
és dir,
si un propietari
d'un restaurant gran
ha d'habilitar
una zona per a fumadors,
en la majoria dels casos
ha de fer obres,
vol dir,
algo ha d'invertir.
Clar,
segons dades
de la Generalitat
que tu esmentaves,
només entre el 20 i el 30%
dels bars i restaurants
de Catalunya,
entre el 20 i el 30%,
han optat per convertir-se
en espais lliures de fum.
Lliures de fum,
totalment.
I argumenten
la necessitat
de realitzar
costoses obres
per adaptar
als locals
que la llei
farà que ho hagi de realitzar.
Clar,
aquí hi ha hagut
com una mena
de tira i afluixa
entre el gram
i de restauradors
i el departament.
Vol dir que,
d'alguna manera,
els restauradors
diuen que si han de fer
una inversió
per fer obres,
que clar,
que en ells
tot això
se'ls ha de reconèixer
d'alguna manera,
no?
Que si aquestes obres
seran subvencionades
o no.
Jo això,
pel que sé,
em sembla que encara
no està resolt.
Si et sembla,
apuntem alguna dada més
i després entrem
en aquesta enquesta.
Diu,
després de sis mesos,
segons la Generalitat,
n'ha fet balanç
i durant aquest període
ha fet més de 4.000
inspeccions
i s'han imposat
una desena
d'expedients
sancionadors
per incompliment
de la llei.
Només una desena
de 4.000
inspeccions
és una xifra
realment
molt positiva.
Sí,
perquè això volia dir
que la majoria
de la gent,
la majoria
de llocs
que s'han inspeccionat,
pensem que en aquestes
inspeccions
hi entrava tot,
hi entraven
locals,
llocs de treball,
entraven locals
de l'administració,
clar,
si totes aquestes dades
me les donessin
només
de locals
d'oci,
restaurants
i bars,
segurament
és entenent
la majoria
de...
En aquest tipus
de locals
la disminució
ha estat
del 10%,
mentre que
si parlem,
per exemple,
dels edificis
i locals
públics
de l'administració
catalana
el 78%.
No,
78% a la universitat,
90%
als edificis
de l'administració
catalana.
Això són les dades
de disminució
de la nicotina ambient.
De disminució
de la nicotina ambient,
exacte,
un 86%
a les empreses
petites
i un 90%
a les mitjanes.
Això,
per qui tingui curiositat
de saber,
com ho saben
la nicotina
que hi ha
en un lloc?
Com se sap?
Hi ha uns aparatets
que són sensors
de nicotina,
que són uns aparells
especialment dissenyats
per això,
molt petits,
venen a ser
com una mena
de filtre
que és sensible
a la nicotina ambient.
Això,
el lloc
on se vol mesurar
se deixa
el temps necessari,
normalment
aquests filtres
de nicotina
se solen deixar
una setmana
en el lloc
en què tu vols estudiar,
ho penges
en un lloc discret,
al cap d'una setmana
allò ho reculles,
ho portes al laboratori
i es pot mesurar
exactament la quantitat
de nicotina ambient.
Des del departament
s'han fet mesures
de nicotina ambient
abans,
se van seleccionar
tota una sèrie
de locals,
se van penjar
aquests sensors
de nicotina ambient
i s'han fet mesures
abans
i després de la llei.
Podríem dir
que això realment
és la mesura més objectiva
de si les coses
se fan bé
o no se fan bé
perquè hi ha un local
que no,
sí,
sí,
aquí...
Hi ha una enquesta
i ja sabem
que les enquestes
podem enganyar perfectament.
això seria una miqueta
allò
l'algodó no enganya
perquè a més
és que aquests filtres
són com una mena
de cotones.
Són sensibles,
no?
Sí,
i a més estan especialment
dissenyats
per captar
nicotina ambient.
Jo n'he hagut de col·locar
a l'hospital
i és com una mena
de...
com d'aquests
d'aquests packs de cafè
que venen per a les cafeteres.
Sí.
És com una cosa així,
van a un canxet
i es pot col·locar
a qualsevol lloc.
I allà queda impregnat
de nicotina
i marca els nivells.
I marca els nivells.
Llavors,
tot això
s'ho porta al laboratori,
ho analitzen
i diuen
al lloc han tastat
col·locat
aquest filtre
i hi havia una concentració
de tants
ho donen
en parts per milió,
no sé què,
per metre cúbic d'aire.
Són mesures molt precises.
I clar,
realment,
aquests resultats
vol dir
que són bastant objectius
perquè ja sabem
que les enquestes
i s'hi pregunten als amos
no, no,
aquí no fuma ningú.
El dia que va la inspecció...
Però clar,
a part,
aquests aparells,
aquests sensors,
vol dir,
si tu no ho saps,
ningú sap
que està fumant
al costat d'un aparell.
Per tant,
és el que dius,
aquestes dades són objectives.
Són objectives,
això és el que val
i realment
el que han demostrat
aquests estudis
és que ha disminuït
i molt
la concentració
de nicotina ambient
en aquests llocs, no?
En canvi,
les mesures
que s'han fet
de nicotina ambient,
sobretot
en locals d'oci...
A veure,
també us diré
que normalment
quan tu vols mesurar
la nicotina ambient
en, jo què sé,
en una aula,
per exemple,
o en un passadís
d'una universitat,
el sensor
s'ha de deixar
una setmana.
Quan tu vols mesurar
el nivell
de nicotina ambient
a una discoteca,
en deixar-ho
quatre o cinc hores
és suficient.
és prou, clar.
És suficient.
Perquè si no...
És suficient
per a que et doni
una bona lectura.
Aquesta, dèiem,
és una dada
molt objectiva.
El tema
de les conclusions
i de la percepció
que tenen els ciutadans
i és un tema
a nivell d'enquestes
que ens ho podem creure
més o menys,
però bé,
s'ha de tenir en compte.
Bé, però això és important
perquè per a que una llei
servisque
per a la finalitat
per a la que ha estat feta.
funcione,
s'aplique
i és més,
vol dir,
una llei
que cada vegada
se pugui anar
una miqueta més endavant,
és a dir,
que pronte pot haver
una segona llei
que contemple més...
Bé,
això no és que pronte
ara sortirà,
però que a poc a poc
pot anar sent
una miqueta més restrictiva,
clar,
és fonamental
com la gent l'accepta
i com la gent ho viu.
Per molt que ja sabem
que les lleis
que van a força,
diríem,
de carpetazo
o de decretazo
tenen poques probabilitats
d'èxit.
Vull dir que,
de fet,
l'acceptació
per part del públic
en general
és molt important
perquè una llei
funcioni
i sembla
que la població
general
realment
vora un 70%
de la gent
en què està,
tant fumadors
com no fumadors,
troben que ha sigut
una llei positiva,
bona
i que realment
ha contribuït
a millorar
la salut de la gent.
També el que la gent valora
és que no ha sigut,
no ha aportat
conflictivitat.
El que la gent
pensa,
al meu es quan se li pregunta,
vostè creu que
des que s'ha aplicat la llei
això ha creat
conflictivitat,
al lloc de treball,
majoritàriament la gent
diu que això,
sobretot en l'entorn de treball,
que és en se preveien
més conflictes,
no ha aportat
grans problemes.
També el que la gent,
els enquestats fumadors,
diuen,
és que gairebé la meitat
dels enquestats fumadors,
la nova llei,
els ha fet plantejar
si realment
volen deixar de fumar.
I reduir el nombre
de cigaretes.
Clar,
és que el fet
que imaginem un fumador
que treballa
a un lloc
on,
bueno,
vuit hores al dia
on no pot fumar.
Clar.
Clar,
només per això,
si abans,
durant l'horari laboral,
fumava deu cigaretes,
potser ara només
ni fumarà tres.
Després surt un dia
i va,
té que anar a una reunió
de pares al col·legi
de son fill.
Allí no pot fumar.
Vas al cine,
tampoc pots fumar.
Lo dels restaurants,
ja ho dius,
bueno,
vas a un restaurant,
clar,
m'amics...
Clar,
clar.
Realment,
només aquest fet
és una de les raons
per les que es va
optar per aquesta política
d'espais llibres de fum,
perquè està demostrat
i estudiats
que amb aquestes polítiques
els fumadors
redueixen
el número
de cigaretes,
cosa que és bona
per a la seva salut.
i per a la salut pública
en general.
La llei està desenvolupada
al màxim?
Jo crec que no.
Crec que falta
molt terreny a fer
encara amb el tema
de les sancions
i amb el tema
de les inspeccions.
Perquè,
desenganyem-nos,
la gent se li pot dir
s'ha de fer això,
però si detrás...
Bé,
clar,
la naturalesa humana
és així.
Si no hi ha un càstig,
una multa,
i una multa que dolgui,
doncs les coses
no...
no se solen fer.
El que té previst
el govern català
és a partir del setembre,
de l'1 de setembre,
fer una mena de llei
o fer una mena
de tolerància zero
respecte a l'incompliment
de la llei.
Diríem que fins al setembre
tot el que eren
els locals d'oci
de restauració
tenien com una mena
de moratòria,
no?
Per dir,
bueno,
hi ha tot aquest temps
perquè s'habiliten els espais,
se facin les obres,
se separen els locals...
Clar,
sembla que a l'1 de setembre
qui realment
no ha solucionat el tema
es pot dir,
escolta,
has tingut bastant temps
per a fer-ho,
no?
I la previsió
és que es començarà
a posar bastant més durs
amb el tema
d'inspeccions
i de sancions.
Ja veurem què passarà.
Ja estarem al tanto.
Però, en principi,
tu,
com a epidemiòloga,
i ara no és una opinió
així molt personal,
però trobes que ha funcionat
per la teva experiència?
Clar,
des de l'àmbit hospitalari
ja fa molt de temps
que treballeu en els espais
lliures de fum,
però, en general,
la teva percepció,
més enllà de les dades
amb les quals treballeu,
òbviament,
quina és la teva percepció?
La meva percepció
és que
està canviant una miqueta,
clar,
si ho mires en perspectiva,
totes aquestes coses
s'han de mirar una miqueta
en una certa perspectiva històrica.
Si pensem com estàvem 10 anys
al nostre país
en el que era la lluita
o la prevenció del tabaquisme,
també direm que la gent
li diu llei antitabac,
però la llei se diu
llei de prevenció del tabaquisme.
Vol dir que no és anti ningú,
és una llei a favor
de la salut de les persones.
Si mirem com estàvem
fa 10 anys
en quant a polítiques
d'espais lliures de fum,
en quant a normativa,
en quant a tractament
dels fumadors individuals,
i mirem com estem ara,
podem dir que realment
hem avançat moltíssim.
i també això és lent,
però que quan fa un temps
es plantejaven polítiques
d'espais lliures de fum
o tot això,
sempre s'havia d'escoltar
als fumadors,
vull dir,
com que sempre semblava
que el que manava
era el dret del fumador
sobre el no fumador,
i que els fumadors
es presentaven com a víctimes,
i mira...
Era una obvietat,
no?,
per la societat en general.
Sí,
i jo crec que ara
aquesta percepció
a poc a poc està canviant,
i cada vegada més,
el que la gent té clar
és que tots tenim dret
a viure en un entorn
lliure de fum,
i que el dret
que està,
vull dir clar,
hi ha drets
que estan una miqueta
per sobre de tots els altres.
Un dret fonamental
és el dret de les persones
a la salut,
a una vida saludable,
i a respirar un aire net.
I tot i que podríem dir
que queda molt camí per fer,
perquè,
bé,
clar,
podem mirar el got
mig buit
i mig ple,
però,
jo diria
que totes les persones
que ens preocupem
per la salut,
per la salut de la gent,
no per fastidiar-los,
ni per matxacar-nos,
ni per...
No,
els que realment
ens preocupa
la salut
i la llibertat
de les persones,
que potser és algo
que d'alguna manera
és indestriable,
podem ser persones sanes
si no són persones lliures,
està a quin punt
és lliure un fumador?
Bueno,
això ja seria
un altre debat.
Jo crec que ens hem de felicitar.
Ens hem de felicitar
perquè s'ha donat,
perquè anem avançant,
perquè estem en el bon camí,
perquè poquet a poquet
se van aconseguint coses.
És veritat
que en queden moltes
per a fer.
El gran repte
ara són els joves
i els adolescents
que entren
en el món del tabac
per la porta gran.
I les joves.
Les nenes,
les nenes,
les noies joves
avui en dia
són el gran...
Més que generacions
anteriors de dones
que han estat
molt fumadores.
Molt més.
Estan en el punt de mira
de les companyies tabaqueres,
vull dir,
van a perelles,
això si voleu.
Bueno,
n'hem parlat a vegades
de les estratègies.
Clar,
jo també ho vaig dir
que un dia
s'està complint bastant
el que era la...
perquè també hi havia
un aspecte de la llei
molt important.
que era la publicitat,
la prohibició
de la publicitat
del tabac
en diferents àmbits.
Bueno,
queda el món
de la Fórmula 1,
però que em sembla
que té els dies comptats,
que també hi ha
com una moratòria
i que s'acabarà.
Però clar,
jo ara me pregunto,
no deixo de preguntar-me,
tots aquests diners
que les companyies tabaqueres
invertien en publicitat,
mils de milions
d'euros
o de dòlars
o del que vulgueu.
Cap a on aniran?
Cap a on aniran.
Potser cap a alguna obra social,
vols dir?
Pot ser cap a una ONG.
Esperem que sí.
Esperem que sí.
Però jo penso
que, en tot cas,
a sis mesos vista
d'entrada de la llei,
la valoració
és força positiva
i tots posem de felicitat.
Doncs molt bé,
i davant aquest repte
que no per això
hem de baixar
la guàrdia
dels joves
i les dones joves
en particular.
Cinta Daufí,
metge,
epidemiòloga,
gràcies per venir avui
per donar-nos
aquesta visió
i aquesta valoració
dels sis mesos
de la llei
com era
de prevenció
del tabaquisme.
Ara ho direm bé.
antitabac.
Jo també voldria recordar
als fumadors
que l'època
de vacances
sol ser una bona època
per plantejar-se
deixar el tabac.
No pressiona ningú,
senzillament.
Ho informo.
Ho informo.
i anuncia
que és una bona època.
Gràcies,
molt bon dia,
Cinta.
Adeu,
bon dia.