Tres minuts serà un quart de dues del migdia,
tal com els anunciàvem als darrers minuts del matí de Tarragona Ràdio.
Els convertim amb el president de la Fundació Nelson Mandela,
arribat aquesta setmana a Tarragona,
després d'un recorregut per altres ciutats espanyoles,
Patrimoni de la Humanitat.
Encara de recórrer altres quilòmetres
fins a donar per finalitzat aquest periple
i no la seva tasca, que és una tasca continuada.
L'objectiu fonamental de l'entitat
és tenir cura dels nens i nenes que són orfes
a causa de la malaltia de la sida
que els ha deixat sense la seva mare i sense el seu pare.
Aquests nens i nenes, òbviament,
tenen tota una sèrie de necessitats materials,
però també educatives,
que es volen proporcionar a través del treball de la Fundació.
Bobby Furié, com dèiem, és el president d'aquesta Fundació.
Avui ens acompanya. Molt bon dia, Bobby. Benvingut.
Hola, bon dia.
Et preguntava si estaves cansat.
Deies que ja no estic tan cansada i podíeu descansar un poc.
No, sí, ahora estoy aprovechando en tota la ciutat.
Tenia un dia de descanso ayer.
També tenia uns pasos aquí pel casco antigo.
No, soy en bona condició ara.
En esta marcha, fundamentalment,
lo que pretende és dar a conocer el problema,
si és que algú no lo conoce, cosa que dudo,
perquè quizás no lo queremos veure,
però tots sabem que el SID és una enfermedad
que afecta a moltíssimes persones en el planeta,
en els llamats països en vías de desenvolupament.
En el cas de Sudàfrica, les cifres són altíssimes
i ha generat, aparte d'altres, molts problemes,
una serie de problemes en nens que han quedat sense les famílies,
sense els seus pares i sense les mades.
Són els huèrfanos del SIDA sudàfricans.
Sí, en Sudàfrica hay más de un millón y medio de niños
que han pedido uno o dos de sus padres.
Ese és un problema enorme socialmente en nuestro país
perquè no podem deixar els seus nens per la calle.
Per això, estem andant per llevar el nostre mensatge
a totes les de España, a totes les ciutats del patrimoni
i de l'humanitat, per parlar del tema del nostre treball
i la importància del nostre treball en Sudàfrica
amb aquest huèrfanos de la SIDA.
Estos nens, fonamentalment, bona part de ells,
viven en la calle, tal cual.
Otros han tenido más fortuna,
estan acogidos en determinats centres,
en determinats organitzacions.
La situació en conjunt és molt precària, la de aquests nens,
i no només material, sinó des del punt d'avui educatiu.
Sí, mira, imagina, si algú té, por exemple, 10 o 11 anys
i té a sus hermanos i hermanas, por exemple, de 9 o 8 anys,
i en un dia vien, no té pares, no té abuelos, ni té tíos,
perquè ara tenim, entre comillas, la segona generació d'húrfanos,
que és molt peligrosa, perquè la situació,
que també hi ha bastant d'aquest nens, també és infectat amb aquest temible mal.
I per això, simplement per crear o per construir centros
per cuidar aquests nens, no val, és imposible,
perquè la situació és numerosa.
Però, en principi, nosaltres estem treballant per crear estructures
dins la societat, per cuidar aquests nens,
per millorar la seva vida.
És impossible per solucionar els seus problemes,
però és possible per millorar els seus condicions.
I per això, nosaltres podem assegurar
que ells continuïn amb els seus estudis,
que ells, per almenys, tenen comida,
un sitú per dormir,
i algú que té un poc d'autoritat
per passar amb ells, calería.
Comentabes abans, i és que la cifra no està de més
a recordarla de forma reiterada,
un millón i mig de nens i niñas menors de 15 anys.
Sí, de menors de 15 anys,
és una cifra horrible, horrible.
En verdad, la situació és molt oscura,
però per això, estem andant amb un mensatge molt positiu,
que nosaltres, com els sudafricans,
soms treballant juntos,
amb els ONGs, com nosaltres,
que és el principal ONG en aquest tema.
Estamos treballant juntos amb el nostre govern
i, clar, altres empreses en el nostre país també.
Però per nosaltres un tema que és molt important
és que tenim un fundador com el senyor Mandela,
una persona que se ve en cárcel casi 27 anys
per la liberació i per la liberació de la seva nació.
i en aquest moment el senyor Mandela considerava
la seva lluita contra la SIDA el més gran en la seva vida
i per això per mi és un gran privilegi
per estar en aquesta lluita contra la SIDA
amb el nostre fundador, el senyor Mandela.
Clar, són niñes i niñes que no se concentran
todos en les grandes ciudades, en les zones rurales.
A vegades tenim aquesta sensació, no?
Imaginem un conjunt de niñes i niñes que viven en una gran ciudad,
però, clar, aquí estem parlant de circumstàncies personales
tan diverses, no?
Molt, molt diverses i en la meva opinió
la situació en les zones rurales en veritat és peor
perquè en les ciutats la situació és grave,
però la situació, la vida, com en tot el món,
la vida en les zones rurales és un poquit més abierta,
un poquit més dur també.
I per això en les zones rurales hi ha ni infraestructura,
hi ha ni calles, això és África, hi ha ni calles,
per exemple, en les zones hi ha ni sanitat.
Per això és per nosaltres també la situació és molt, molt difícil
en les zones rurales.
El projecte 2.006 kilòmetres per els nens de Nelson Mandela
està avalat, com deia, per les Ciutades Patrimoni de la Humanitat
com Tarragona.
¿Cuántos kilòmetres ha fet ja, Bobby?
Poquit més de...
Casi 1.800, faltan 200 més,
poquit més de 200 més,
però per mi és un gran privilegi
també ho, per estar aquí en Tarragona,
per mi era una experiència increible,
tinc també un equip aquí en España que me cuida por la calle
i també que me ajuda en cada ciutat.
En verdad era una experiència única
i també un gran, gran privilegi.
Era España, todo de España,
en cada provincia, en cada ciutat,
és única i preciosa.
Per això jo penso que no m'imagine en mi vida
una experiència com aquesta.
i en veritat també és l'última,
perquè la distància és un poquit lloc.
No, no és fàcil fer aquest recorrido.
De fet, vostè ja fa un cert temps,
no molt, que vive en España,
presidint aquesta fundació.
Sí, sí, mira, la fundació...
Estuve el president en Francia
desde 99, 98, 99,
i en 2001 tenia un conciert aquí en Barcelona.
Vine també el senyor Mandela.
En ese temps, el me pide
per fundar la fundació aquí en España també,
perquè, principalment,
el públic aquí en España
és molt sensible per la situació en África generalment,
i també amb els nostres problemes
i en el nostre treball en Sudàfrica.
¿Cuál és el cometido exacto que fan?
Tot el treball que vostès fan aquí
en la fundació en España,
els fondos que poden recaptar,
en què se invierten després
quan hi hagi en Sudàfrica?
Participan i col·laboran en projectes
que llevan adelante,
organitzacions específices,
tenen vostès el seu propio projecte,
com funciona?
Mira, tenim una estructura
molt interessant en Sudàfrica,
tenim nostres patrones ahí
que són líderes del món polític
i del món de empreses i deporte
i també gent que té importància
en la nostra història
en els últims 30-40 anys.
I per això tenim diversos projectes
amb diversos tipus de problemes
que tenen nostres nens entre 0 i 22.
i tenim comitès
per a prendre decisions
quels són els punts més importants
per a part de l'adaptament
i distribuït l'adaptament
per a aquests projectes.
i jo soc en la nostra organització
en Sudàfrica
perquè jo penso
que tot el nostre treball
és sempre per a causes
molt, molt importants
i amb una transparència
que és abierta per a tot el món
per a inspectar
o per a veure
qual és el nostre procés.
I inciden molt en el tema
de la educació, no?
Sí.
Més que la assistència sanitària
exclusivamente.
Mira, claro, la educación
per a nosaltres
generalment
i també en aquest cas
per a la educació
per a prevenir la sida
és per a nosaltres
molt, molt important
i penso
que en el futur
nosaltres queren ampliar
aquesta part
de nostre treball
perquè
sin l'educació
tenia bastant, bastant
problemes.
Campaña de sensibilització
sobre todo
acudint
als diferents
mitos de comunicació
que hagan de altavoz
de aquesta tarea
però també és una campaña
que des del punt
de vista material
interessa recoger fondos
els máximos possibles
en aquest sentit
col·laboran
amb altres empreses
com ha dit
amb altres grups
i també amb artistes
que és el que
trairà el próximo jueves
al Teatro Metropol
la actuació
de Juan de Juan.
Sí.
Tenim el benefició
de Juan de Juan
en la actuació
en la presència
de Juan.
Juan és un ballador
flamenco,
és un artista
increible,
increible,
és també
una persona
molt humilde
i tenim,
per sort,
tenia també
en totes les ciutats
aquesta
actuació
de Juan de Juan
i espero
que tots els targonersers
puguin venir
i ens aporen
en aquesta manera.
També,
aquí en Tarragona
té el apoyo
de la Caixa
que, en mi opinión,
és una persona
molt, molt, molt
important
i per això
vull agradecer
la Junta
de la Caixa,
també el Ajuntament
en el
que harán. Y luego, bueno, pues
de alguna manera, si quieren hacer
aportaciones más allá de este
espectáculo, también lo pueden hacer, si alguien está
interesado, ¿no? Sí, no, mira,
yo pienso
en primer lugar, las entradas
por el
espectáculo, es muy barato,
solo torcilleros.
Y espero si la gente puede
venir por nuestro espectáculo,
por favor. Y también
tenemos una página de web
de MandelaNinos.org
Mandela-Ninos
no, niños,
con N, normal,
punto org. Hay una
cuenta de bancario en esta
página web nuestra y toda la
información de nuestro proyecto,
toda nuestra historia,
fotos, hay explicaciones
de todo nuestro trabajo
en Sudáfrica con los niños
en Sudáfrica.
Pues nada, ahora ya quedan unos
cuantos kilómetros más, ¿no? Por aquí, por
Cataluña y después a Madrid.
Sí, mira, yo espero que pueda...
Mañana que va a hacer el Cister,
Mont Blanc...
Sí, hoy día me voy a estar, me voy a ir por
Poblet, de Mont Blanc,
conozco esta zona,
es una zona preciosa,
y luego me voy por mis últimos kilómetros
en la provincia de Madrid,
no de Madrid, en la provincia.
Pues mucha
suerte, porque la suerte
de la Fundación también será la suerte
de muchos niños y niñas
sudafricanos,
y muchas gracias por venir hoy a la radio
Bobby Furie, que es el presidente
de la Fundación, Nelson Mandela.
Gracias, buenos días.
A ustedes, muchísimas gracias.