El matí de Tarragona Ràdio.
Els candidats a les eleccions.
Ernesta Banaki Pasqual va néixer a Reus i està a punt de complir 47 anys.
Professionalment va treballar com a funcionari a la Generalitat de Catalunya,
tot i que durant un temps va estudiar Medicina.
L'any 1987 es va afiliar a Esquerra Republicana
i aleshores va ocupar una llarga etapa com a regidor a l'Ajuntament de Reus,
on durant 14 anys va formar part de l'equip de govern.
L'any 1992 va ser escollit diputat al Parlament de Catalunya,
un càrrec que ha renovat successivament fins a l'actualitat.
Durant aquesta última legislatura ha estat a més el president de la Càmera Catalana.
Aquest és el perfil biogràfic molt sintètic del nostre convidat,
Ernest Banach, cap de llista per Tarragona d'Esquerra Republicana
i encara president també del Parlament de Catalunya.
Senyor Banach, bon dia.
Com porta la campanya?
Ara que estem només una setmana.
Bé, bé, bé. Menys d'una setmana ja.
Una setmana ja estarà la cosa...
Estarà tot dat i beneït, que diuen, no?
14 anys de diputat, per tant, Déu-n'hi-do,
ja les eleccions que porta presentant-se com a diputat,
com a candidat a diputat al Parlament de Catalunya,
són diferents aquestes eleccions o no?
Totes les eleccions són diferents, cada elecció és diferent.
Jo recordo les campanyes amb més o menys intensitat, no?
També en funció del temps.
La primera sempre la recordes perquè és la primera,
però d'alguna manera aquesta campanya ve marcada especialment
perquè hi ha hagut una legislatura complexa i difícil
i que a ningú se li escapa, no?
I a partir d'aquí, doncs, jo crec que tot plegat ha estat...
És a dir, potser hi ha hagut una tendència a girar determinades coses
i potser s'ha volgut amagar d'altres coses
i potser no s'ha parlat prou de govern, de projectes,
del que interessa a la gent, de com s'han resoldt determinades qüestions,
d'aquest s'ha fet bé, d'aquest no s'ha fet bé,
però sempre en clau política, no pas en clau de destrucció per destrucció
que desgraciadament no és el que toca, no?
No hauria de ser el que tocaria, vaja.
Apel·lant a l'esloga principal de la campanya d'Esquerra Republicana,
com és la gent d'Esquerra? És diferent a la gent?
Els candidats d'Esquerra són diferents als de la resta de partits?
No, no, justament el que estem dient és que som com som
perquè som com la gent, en fi, com la majoria, no?
Vull dir que d'alguna manera una de les principals novetats
que hi ha hagut en aquesta legislatura és justament que
gent normal i corrent, i a més a més en aquest cas
des del punt de vista territorial amb un valor especial,
perquè allò és a Torrent Barra, la Marta Cid, que és d'en Posta,
i el mateix que és doctor Reus,
hem tingut responsabilitats importants des del punt de vista institucional,
de govern o del Parlament, no?
I per tant que la gent, que som gent que en definitiva tenim
els mateixos problemes que la gent, que tenim els mateixos inquietuds,
els somnis, etcètera, que vivim amb tota la normalitat possible,
hem tingut tota aquesta responsabilitat, no?
I que no ha estat això reservat a una classe,
un elit d'allò ben pensant de Barcelona,
determinats barris, com potser en determinats moments
havia estat la política catalana, no?
I crec que aquesta és una novetat molt important,
i per tant també s'ha de tenir en compte.
I amb això intentem expressar aquesta doble condició,
de gent normal i corrent, amb els virtuts i els efectes
de qualsevol persona normal i corrent,
i de gent que no és a Barcelona, que és el territori,
que des del territori ha impregnat també la política catalana
d'aquesta visió potser més territorial.
Què li diu el nas polític Ernest Benac dels resultats de les eleccions?
Jo crec que les coses no canviaran massa com estan
des del punt de vista de l'aritmètica parlamentària.
Més o menys dos diputats, diem-ne,
tothom es bellugarà en aquesta franja.
Potser algú es dispararà una miqueta més,
però no crec que passi d'aquí la cosa, sincerament.
Em preocupa més que l'aritmètica en aquests moments,
que ja veurem quin és el resultat que dona,
la participació, perquè tots hem fet una mica el discurs
que la gent ha d'anar a votar,
i el dia de les votacions anirem a votar,
i després anirem a votar, i després anirem a la gent que vagi a votar,
i farem les grans crides,
però la veritat no hem estat capaços de fer esforços
perquè la gent s'impliqués.
I aquest és un problema greu de la democràcia a Catalunya,
segurament que a l'estat espanyol, en d'altres llocs,
però a mi m'importa especialment Catalunya.
I no pot ser que fem una campanya basada en la calumnia,
amb l'insult, amb el despressi cap a l'adversari,
quan realment això és el que fa que la gent al final no vagi a votar.
I jo crec que no podem fer el discurs de la transparència
i de la nostra edat,
quan després resulta que no som capaços de limitar-nos
a les despeses electorals que ens venen marcades per llei.
No pot ser que tot això,
vull dir que d'alguna manera sempre estem en contradicció.
és un peix que mossega la cuixa.
Sempre estem en contradicció i en aquest sentit
cada partit té responsabilitats diferents.
I en tot cas a la sindicatura de comptes em remeto.
Si el mapa polític no es mou gaire,
com a mínim a partir de les impressions d'Ernest Benac,
això vol dir que el futur govern de Catalunya
serà també similar al que n'hi ha hagut en els últims tres anys?
El futur govern de Catalunya serà el que sigui capaç
d'articular una majoria parlamentària.
Per tant, què vol dir això?
Jo crec que vol dir que en aquests moments
hi ha tres partits que ocupen la centralitat,
que són PSC, Convergència i Esquerra Republicana,
i dos que són complementaris,
perquè el PP només vol pactar amb Convergència
i l'iniciativa de Catalunya només vol un govern d'Esquerres.
Molt bé, són opcions diferents.
Què passa?
Que dintre els socialistes hi ha gent que voldria pactar amb Convergència
i hi ha gent que voldria un govern d'Esquerres.
Que dintre d'Esquerra, exactament igual.
I que dintre Convergència, exactament igual.
D'alguna manera,
aquestes són les combinacions, no?
Hi ha una combinació que ningú ha esmentat,
però que també seria una altra possible combinació,
ja sé que és una mica allò, potser esotèric,
fins i tot pel d'Esquerra en aquell moment,
però no se sap mai, no?
Convergència i Iniciativa Esquerra,
un front més de partits d'obediència catalana,
però bé, és igual.
En qualsevol cas, el que és bé és que hi ha tres partits
que són socialistes, Convergència i Esquerra,
que ocupen la centralitat,
i que el futur govern de Catalunya sortirà
de la combinació de dos d'aquests tres,
amb els complements,
però de dos d'aquests tres essencialment.
Per tant, veurem què passa,
totes les enquestes apunten que això va per aquí, no?
No crec, sincerament,
que hi hagi ningú que pugui governar en solitari.
No ho crec.
I per tant,
si no hi ha cap més opció,
doncs el que està clar és que estem,
evidentment, si Convergència i PP sumen,
jo crec que això està fet.
No crec que fos bo pel país,
però tampoc tinc massa dubtes
que es podria dir aquesta situació,
però al mateix temps també penso que una mica
de les altres combinacions,
en aquests moments tot és obert i tot és possible.
D'aquests tres anys que deixem enrere,
quin balanç polític fa Ernest Banach
com a polític d'Esquerra Republicana
i també com a president del Parlament?
Jo crec que han estat tres anys molt intensos
en els quals s'han produït molts canvis,
canvis en la situació global, del món,
de la societat mateixa,
perquè hi ha hagut canvis molt importants.
Aquí ens ha arribat un munt de gent, per exemple,
en aquests tres anys,
en els cinc anys segurament,
però sobretot en aquests tres anys
s'ha fet molt visible.
Tot el tema d'infraestructures
hem notat que estem pitjor que mai
justament ara en aquests moments,
perquè cada vegada hi ha més necessitat
d'aquestes determinades coses.
Les autopistes acaben més plenes,
tot plegat a la mateixa...
la mateixa vida, no?
Jo crec que ha canviat en molts aspectes.
Per tant,
tots aquests canvis,
els canvis de govern a Catalunya
i el canvi de govern a Espanya,
i a més a més un canvi d'estructura jurídica
com és l'Estatut a Catalunya,
tot això ha provocat que sigui
una legislatura complexa i difícil, no?
Però jo també crec que, sincerament,
s'han fet coses molt ben fetes
i és una llàstima, no?
Que no siguem conscients
o que no siguem capaços,
potser nosaltres, d'explicar-ho,
però sobretot d'evidenciar
que hi ha hagut aquests canvis, no?
Hi ha hagut canvis molt profuns,
és a dir,
en el sistema educatiu català
hi ha hagut un avenç importantíssim
que d'alguna manera
has quedat reimpulsant, no?
Des del govern.
No parlo només del Pacte Nacional
per l'Educació,
parlo que cada setmana
s'ha inaugurat una escola,
com a mínim.
Parlo que hi ha pobles
que han recuperat escoles,
que és, en fi,
una excel·lent notícia,
vol dir que és una societat viva
que funciona.
Parlo del suport dels petits municipis,
parlo del Pla Director
d'Instal·lacions Esportives,
parlo de tantes i tantes coses
que han estat positives,
parlo de la mateixa concepció
dels serveis socials, no?
Aquesta és la legislatura
en què s'ha canviat la concepció.
Abans els serveis socials
eren un element pels pobres.
No, no, en aquests moments
els serveis socials
se converteixen en un dret,
un dret de les persones.
Tots tenim clar
que tenim dret a la salut.
Quan ens trobem malament
anem al metge,
portem la carrilla,
ens fan la recepta,
ens ingressen a un hospital
o al cap ens curen.
Però no tenim aquesta consciència
mateixa en relació
amb els drets socials.
I, per tant,
és fonamental que això,
perquè cada vegada
hi ha més necessitat
des d'aquest punt de vista, no?
La gent gran
viu més anys per sort
i, per tant, necessita
per descomptat
doncs necessita
més atenció,
hi ha més discapacitats,
per desgràcia
hi ha més accidents,
allò que dèiem
que el món canvia, no?
Justament canvia
per aquestes coses, també, no?
Hi ha més discapacitats,
necessiten, tenen drets,
els hem de respectar,
els hem de cuidar,
els hem de fer que se sentin
integrats i feliços
en una societat
que no és precisament sensible
a aquestes qüestions, no?
Etc.
Per tant,
el dret social existeix
i aquesta legislatura
està la que es fa a l'esforç
que això s'evidenciï, no?
Per tant, vull dir,
que d'alguna manera
hi ha hagut tot un seguit
d'elements
que en aquestes legislatures
s'han posat a la pràctica,
que són elements de canvi
en la societat que vivim
i que potser no s'han valorat prou, no?
Jo crec que són molt importants
i que, a més a més,
ens projecten de cara al futur
amb molta feina per fer, encara.
Aquesta argumentació
que expressa Ernest Benet
i altres dirigents d'Esquerra Republicana
aquests dies de campanya
i que s'ha vist clarament
en debats electorals
fa que els seus adversaris polítics,
sobretot de Convergència i Unida
i del Partit Popular,
diguin que vostès, en fi,
aposten pel tripartit clarament
perquè estan defensant
la gestió del govern
d'aquests tres anys.
Home, clar,
però és que no hem de defensar
la gestió del govern
que hem fet si hem estat nosaltres, no?
El que passa és que...
Però això que diu Esquerra Republicana
ho podem fer amb altres forces polítiques
que no siguin el PSC i iniciativa?
Això que diu Esquerra Republicana,
la garantia que...
En fi, nosaltres som la garantia
que això passi
perquè ho farem, no?
Llavors, qui voldrà fer-ho, això?
Doncs, home,
qui vulgui fer-ho
ens estarem dispats a parlar-ne, no?
Convergència i Unió
no pot fer això, si vol.
Llavors és el seu problema,
m'explico.
Jo tinc la sensació, una mica, sincerament,
que Convergència i Unió
no tenen cap ganes
de pactar amb nosaltres.
I em sap greu, sincerament,
perquè jo crec que
és una alternativa molt real
i que a més representa
una part d'aquest país, no?
I tinc la sensació
que tenen moltes ganes
de pactar amb el PP
i ja sé que això
ells una gran
i en fi,
tot el que vostè vulgui.
Però, una mica,
al final amb el discurs
t'acabes trobant, no?
I quan sento el senyor
Durant Lleida, especialment,
potser si poguessin
fer un pacte amb els socialistes
doncs ho arrebarien
perquè hi ha la torna
aquella de Madrid,
cosa que és un error gravíssim
des del punt de vista de país.
En aquest país
hem d'acabar
d'una vegada per totes
de fer tornes.
És a dir,
quan haguem de negociar
una cosa amb Madrid
ho hem de negociar tots junts.
Si no canviem d'estratègia
en aquest sentit
estem molt equivocats
i el país ho pagarà, no?
Per tant,
la negociació amb Madrid,
més enllà del govern que hi hagi,
s'ha de fer com a país.
I això és fonamental.
Per tant,
no s'hi valen a fer tornes
en el govern de Catalunya.
I el govern de Catalunya
ha de ser el govern
que la gent tria
i per tant,
el que sigui capaç
d'articular majoria parlamentària.
Nosaltres, insisteixo,
que estem,
en fi,
volem que el govern de Catalunya
faci polítiques d'esquerra,
polítiques catalanistes
i això,
doncs,
d'alguna manera,
qui ho garanteix?
Ho garanteix d'esquerra
perquè,
d'alguna manera,
la convergència pot estar còmode
amb les polítiques catalanistes,
potser amb els d'esquerres
tindran més dubtes
i el PSC al revés.
Però bé,
el que es tracta és de justament
això,
fer això,
que és el que han fet
amb aquest govern,
en definitiva.
Qui pensava que el PSC
podria fer,
abordar una reforma
de l'Estatut
amb les condicions
que es va abordar
i que es va aprovar
al Parlament de Catalunya?
Si Esquerra no hagués estat
a govern,
això hauria estat
francament difícil.
El polèmic DVD
i el to de la campanya
en general de Convergència i Unió
pot influir
en les converses post-electorals
entre Esquerra i Convergència?
Jo crec que influït
en una cosa més important,
encara,
que és amb la sensibilitat
de les persones.
És a dir,
què és en què la gent
que no està en política,
que no viu el dia a dia,
no ho entén
i li sap greu.
I aquesta és la responsabilitat
de Convergència i Unió
i ells sabran què fan.
Jo no penso parlar més
del DVD aquest...
Bé, no n'he parlat
ni l'he vist
ni m'interessa.
Però d'alguna manera
fer campanya neta
jo crec que al final es valora.
I la gent
no acaba d'entendre
determinades qüestions, no?
La gent no entén la calumnia,
no entén la mentida,
no entén l'insult.
I per tant aquí
anem malament.
Ara bé, ells sabran, no?
És evident que és la seva responsabilitat
i en tot cas el temps dirà.
Abans, senyor Benac,
citava el tema de les infraestructures
com un clar exemple
segurament de les necessitats
que té el país
i que té el territori
en aquest àmbit.
En fi, Esquerra Republicana,
quines són les apostes principals
que té per a aquestes comarques?
Bé, són moltes, no?
I en aquest sentit
jo crec que el tema
d'infraestructures
és una oportunitat
que tenim tots plegats
perquè a diferència
d'altres territoris,
aquí les tenim les infraestructures,
no ens les hem d'inventar.
És a dir, l'aeroport de Reus
ja existeix,
el port de Tarragona
i ja existeix.
L'A7,
que és una de les vies
de comunicació
més importants d'Europa,
d'Europa,
que comunica Àfrica amb Europa,
per tant,
i perquè això és molt important,
en aquests moments
és especialment important,
ja existeix, no?
Des de tots els punts de vista,
persones, mercaderies, etcètera.
En fi,
l'alta velocitat no existeix
però està arribant
i per tant
doncs ja estem en fase, no?
Les infraestructures ferroviàries
hi són,
potser el que falta
és el trencam,
que és el trenyeuger, no?
El que passa és que tot això
s'ha d'endreçar
i s'ha d'ordenar
i s'ha de fer ben fet, no?
Que és el gran drama
que tenim en aquests moments,
però ho tenim,
és a dir,
que amb un esforç suplementari
no hem de fer la gran inversió,
hem de fer inversió
però no hem de fer
la gran inversió
que vol dir construir-ho de nou, no?
Per tant,
aquí no ens hem d'inventar
que el aeroport que ja el tenim
i per tant això s'ha d'aprofitar, no?
El que passa és que s'ha d'aprofitar bé.
Llavors,
què vol dir això?
Vol dir, primer,
connexió de les infraestructures
amb d'altres infraestructures,
per exemple,
el binomi Port de Tarragona
i Port de Barcelona,
els dos ports importants
que poden tenir
un paper referent
a la Mediterrània,
això ha de funcionar
d'una determinada manera
com a sistema català,
exactament igual
amb els aeroports,
aeroports d'Arraus,
aeroports de Barcelona,
aeroports de Girona,
és evident que formen part,
haurien de formar
el nucli del sistema
aeroportuari català
en aquest cas.
I això,
combinat bé,
doncs és evident
que dona molt de marge
de maniobra,
moltíssim,
moltíssim,
molt més del que podem imaginar
i ens dona una potencialitat
enorme.
Aquest és un nivell.
L'altre nivell
és la connexió interna,
és a dir,
a nivell del Camp de Tarragona,
no?
El Port de Tarragona
ha d'estar connectat
amb alta velocitat,
ha d'estar connectat
amb el tren,
exactament igual
que l'aeroport d'Arraus,
exactament igual
que l'altra infraestructura,
és a dir,
d'alguna manera,
el famós triangle
aeroport,
tren d'alta velocitat,
rodalies,
és absolutament fonamental
per entendre d'alguna manera
totes aquestes sinergies
que s'han d'anar creant
a partir d'això,
no?
Què vol dir això,
doncs?
Vol dir que després
d'una vegada,
d'una vegada per totes,
vol dir que
el servei de rodalies
ha de funcionar
d'una altra manera
totalment diferent
i que ha de ser
molt més àgil,
molt més eficaç,
molt més eficient,
vol dir el tren Camp,
el tren Lleuger,
jo sempre poso l'exemple
de la Savell Terrassa,
a Savell Terrassa
tenen el tren
al Ferrocarril de la Generalitat,
que és un tren Lleuger
que va perfecte,
que quan s'inunda
Catalunya i la Renfe
es para uns quants dies
i deixa penjats
amb un munt de gent,
el Ferrocarril de la Generalitat
continua funcionant
i no se'n veu afectant,
vull dir,
que d'alguna manera,
i això a Savell Terrassa
ho han notat moltíssim,
moltíssim ho han notat,
per tant,
això que és un bon sistema
i aquí a més a més
el famós triangle
de Reus-Torragona-Valls
ja s'ha convertit
en una xarxa,
ja no és un triangle,
perquè Reus-Torragona-Valls,
Vilaseca-Salou-Cambrils,
que són nuclis de població
que tenen unes connexions
molt importants,
per tant,
des d'aquest punt de vista
és absolutament indispensable
que això pugui tirar endavant.
I em falten a més
les carreteres,
que també podíem estar
hores parlant-ne,
però vaja,
el desdoblament de la 340,
és a dir,
aquí és un nucli tan important
de pas
que no podem jugar,
no podem hipotecar-nos
amb decisions
que siguin errònies,
sobretot pensant en el futur.
La A7 necessita
el tercer carril,
necessita fora peatges,
tant d'aquest
que siguin definitius,
però si no,
mentre estan fora peatges
del mig,
la nacional 340
s'ha de desdoblar
i llavors hem de fer
molt clarament
la comunicació
litoral interior,
que és la que
l'assignatura pendent
que realment
jo crec que és
la que acaba
d'articular
territori definitivament.
Tot plegat,
tot això,
tot aquest gran paquet
d'infraestructures
ha de ser fruit
d'un gran pacte,
d'un gran pacte
de visió de territori
que és el que ens ha faltat aquí.
Segurament hi ha hagut
lideratges locals forts,
però mai que hi ha hagut
cap lideratge territorial fort,
perquè entre altres coses
sempre ha primat
d'una manera
aquesta visió més particular
que no pas la visió global.
L'àmbit de les infraestructures
la veritat és que donaria
molt de sí,
dona molt de sí,
és una de les qüestions
que més se'n parla
en aquests dies de campanya.
També se'n parla molt
de la immigració,
sobretot perquè
durant la campanya
hi ha hagut la proposta
de Convergència i Unió,
aquesta mena de carnet
per punts
que ha provocat
un cert debat.
Esquerra Republicana
estaria en aquesta línia,
en aquesta política?
Com vostè comprendrà,
jo no faré propaganda
de la proposta
de Convergència i Unió,
que ja són prou grans
per fer-se la seva.
Doncs les propostes
quines són en aquest ambient?
Exacte,
jo crec que hi ha moltes
propostes molt més interessants,
integradores
i que en definitiva
fan que aquest país
continuï apostant
per la convivència
i per la cohesió
de manera fonamental.
Hi ha una qüestió
que no podem resoldre
un problema
si no anem al seu origen.
I aquí no estem anant
a l'origen.
Ni el dret a bon
ni el carnet per punts,
per posar dos exemples
diferents
que s'han comentat
aquests dies,
és anar a l'origen.
I l'origen quin és?
L'origen és que
el 60% de la immigració
magravina
que arriba a l'estat espanyol
ve a Catalunya.
I això ho decideix l'estat.
i Catalunya no hi té res a dir.
L'origen és que
en sec en un poble
dels comarques de Girona
un alcalde es troba
de la nit al dia
300 persones
al seu poble
que no sap com li han arribat,
que algú els hi ha deixat allà,
que aquestes persones
tenen gana,
no tenen roba,
han de poder dormir,
han de poder,
en fi,
viure.
Viure,
estem parlant de viure,
estem parlant de persones.
Amb tot el que això implica?
Vostè imagina't això
que vol dir.
Per tant,
quin és l'origen?
L'origen és que
la immigració
s'ha de poder gestionar
des de Catalunya.
i qui té la primera responsabilitat
d'atendre aquesta gent?
I qui té la primera responsabilitat
d'intentar integrar-los
amb aquesta societat?
Doncs els ajuntaments
i la Generalitat.
Per tant,
què vol dir això?
Competències i recursos
de l'Ajuntament i Generalitat.
Què vol dir més?
Doncs vol dir
que la Generalitat
ha de poder actuar en origen.
Això vol dir
que si del Marroc
arriba el contingent
que està arribant
en aquests moments a Catalunya,
el govern de Catalunya
ha de poder parlar
amb el govern del Marroc.
No necessita intermediaris
en aquest sentit.
És a dir,
el govern espanyol
quan parla amb el govern del Marroc
no ho fa en la sensibilitat,
que ha de reclamar des de Catalunya.
Ho fa amb una altra visió.
Respectable,
però amb una altra visió.
Per tant,
el govern de Catalunya
ha de poder parlar
amb el govern del Marroc.
Cosa que ara no és possible.
O si ho fem,
ho fem.
Jo ho he fet
com a president del Parlament.
Hem constituït,
a més a més,
taules de relació
amb el Parlament del Marroc.
Vull dir que
hi hem estat treballant a fons
perquè és molt important
fer-ho ben fet
i ells estan molt interessats
en fer-ho ben fet.
Però, és clar,
el que no pots
és tenir sempre
aquesta cotilla de l'estat.
Bé,
doncs això són exemples
de com s'han d'abordar les coses.
A partir d'aquí,
home,
el que ha de quedar clar
és que la gent que ve aquí
ha de venir amb feina
i a més a més
hi fa falta gent aquí.
Això no ho nega ningú.
Fa falta gent aquí.
Catalunya és un país
que està creixent,
que econòmicament té potencial
i que a més a més
aquest creixement
i aquest potencial
fan que necessitarem
segurament més immigració.
Per tant,
fem-ho bé,
fem-ho ordenat
i que la gent vingui amb feina,
que la gent vingui amb condicions,
que la gent sàpiga
quins drets tindrà aquí
però també quins deures.
Quins deures.
dels deures fonamentals
és respectar els valors democràtics
d'aquesta societat.
Amb tot el que això implica.
Amb tot.
El dret a vot
però el dret de les dones
també a participar íntegrament
i sense condicions de cap mena
en la vida de la societat.
O la llengua.
La llengua com a element de comissió
i d'element comú
de cara al futur.
És a dir,
aquí tothom pot sentir-se
el que se senti.
Hi ha gent que se sent espanyola
i catalana.
Hi ha gent que només ens sentim catalans.
Hi ha gent que se sentirà marroquina
i catalana.
Hi ha gent que se sentirà equatoriana
i catalana.
gent que se sentirà romanesa i catalana.
Què és el que ens uneix?
Que ens sentim catalans.
I per tant el projecte de futur és aquest.
Si això ho fem ben fet
que no és fàcil
la immigració és una oportunitat pel país.
Si això no ho fem ben fet
que és el que està passant
és quan tenim problemes.
I per tant d'alguna manera
jo crec que és fonamental
que aquest sigui un tema de pacte.
Un tema de pacte.
Tant de bo que fos ara.
Si no pot ser ara
ja serà després de les eleccions.
Però és un tema de pacte de país.
Que hem donat la resposta conjunta.
com he dit abans
quan hem de negociar amb l'Estat
hem d'anar junts
perquè si no ens foten.
I aquest és un tema fonamental.
Però a més a més
en aquest tema
que ens hi juguem tant
en el futur i més immediat
és un tema que hem de ser capaços
d'anar tots plegats com a país.
Per treure un altre tema
dels molts dels que podríem parlar.
En matèria de seguretat
és que res partidària
de desplegar
el més ràpid possible
el més aviat possible
els Mossos.
Amb les limitacions
que això implica.
Aquí a la demarcació.
l'escola de policia
dona pel que dona
i dona
i déu-n'hi-do el que dona
no es passa cap crític
al contrari.
I aquí a la demarcació
recordo que qui va dissenyar
i qui va decidir
que la demarcació de Tarragona
seria l'última
no va ser ni aquest govern
ni evidentment
Esquerra Republicana de Catalunya.
Per tant
algú va pensar-ho això
en un altre moment
i ho va planificar
d'una altra manera.
Quedi constància.
Dit això
la situació és la que és
i per tant
el que hem de fer
és resoldre els problemes
que tenim.
I a resoldre els problemes
només es poden resoldre
si som capaços
d'abordar
en perspectiva de futur
la situació
però solucionar
els problemes de present
perquè la gent
el que té el problema
és ara.
El futur quin és?
El desplegament dels Mossos?
Només el desplegament dels Mossos?
No, no ens equivoquem
perquè moltes vegades
amaguem una part del debat
perquè no ens interessa.
El desplegament dels Mossos
jo crec que en dos anys
això està resolt
per tant estem parlant
de dos anys vista
s'ha de fer
i ben fet
però també suporta
les policies locals.
Aquí a les nostres comarques
hi ha hagut ajuntaments
que han tancat
les seves policies locals
i que no les havien d'haver tancat
no calia que les tanquessin
d'acord que és una despesa
però esclar
això és qüestió de prioritat
i de model
ajuntaments governats
per convenció i que han tancat
la seva policia local
amb tot el que això implica.
Per tant
Mossos desplegats
policia local
suporta les policies locals
i per tant que puguin jugar
el seu paper
i per altra banda
mentre això no estigui aconseguit
aquí no pot marxar
ni un policia ni un guardia civil
i aquí sempre tenim
la discussió
amb el senyor Rafa Luna
que em diu
home, vostè que és independentista
com pot dir això?
No, home, soc independentista
però pago impostos a l'estat espanyol
i per tant
com que pago impostos a l'estat espanyol
vull que l'estat espanyol
em serveixi adequadament
en allò que li toca
i mentre no estiguin desplegats
els Mossos
és responsabilitat
de l'estat espanyol
que aquí hi hagi
els cossos
i forces de seguretat
que hi ha d'haver.
Només hi han estat
o només s'han posat pedassos
quan hi ha hagut incidents greus
que n'hi han hagut
i molt greus darrerament.
Per tant, això no pot ser.
desplegament dels Mossos
i mentrestant
que no marxin
ni oposició
ni guàrdia civil
perquè han de complir
amb la seva funció.
I després,
en un altre ordre
clar, evidentment
això és una qüestió
de temps
de mentalitat
i d'anar treballant
coordinadament
les diferents administracions
l'administració local també
i l'administració de la Generalitat
que és
educació
serveis socials
prevenció
per tant.
Ara fa tres anys
Esquerra Republicana
aconseguia tres escons
aquí al territori
a la demarcació de Tarragona.
L'objectiu
d'aquestes eleccions
és repetir com a mínim
aquest resultat.
Tres escons?
No, jo crec que
almenys jo no em conformo
amb els tres
voldria
justament arribar als quatre
perquè
ens han faltat
molt pocs vots pel quart
jo crec que
si no m'equivoco
ens han faltat 400-500 vots pel quart
m'han treu 60.000 de vots
per tant
estem parlant d'aquesta proporció
i jo crec que han fet bona feina
la llista és potent
portem
el president del Parlament
conseller primer
consellera d'Educació
el Sergi del Rios
que és el cap de llista per Tarragona
i a més a més
ha fet una feina extraordinària
en l'àmbit de l'economia
amb l'estatut
i en tota la legislatura
digna de l'ogi
de veritat
no ho dic perquè sigui
el Sergi amic meu
i a més a més del meu partit
però realment
ha fet una feina extraordinària
el Joep Feliç Monclús
de Tortona
jo crec que és una llista potent
que tenim moltes coses a portar
i que per tant
el nostre compromís
no és només
des del punt de vista
del territori
que ho és
i ho hem demostrat
sinó que a més a més
el que nosaltres fem
és portar
aquesta visió més territorial
en l'àmbit de la política nacional
i a més a més
perquè fem un discurs
que si m'ho permet
doncs potser és diferent
als altres
no en aquest sentit
i el que reclamem
és justament en el territori
pacte, diàleg i consens
perquè si som capaços
d'aconseguir-lo
aquest territori
té una potencialitat enorme
com cap altre de Catalunya
el que passa
és que hem de ser capaços
d'aconseguir-lo
que potser aquesta és la gran diferència
en d'altres èpoques
En fi, ho deixem aquí
ens queda només una setmana
per saber els resultats
de totes les formacions polítiques
en aquestes eleccions
al Parlament
Ernest Benet
cap de llista
per Tarragona d'Esquerra Republicana
moltes gràcies
Gràcies a vosaltres
i bona recta final de campanya
Moltes gràcies
Adéu-sia, bon dia
Adéu-sia, bon dia
Adéu-sia, bon dia
El matí de Tarragona Radio
Gràcies
Gràcies