Les 10 del matí, gairebé 38 minuts.
Seguim en directe des de la quarta hora del matí de Tarragona Ràdio
parlant ara d'un col·lectiu, el dels malalts mentals
i dels seus familiars, que demà dissabte aquí a Tarragona
celebraran, recordaran el Dia Mundial de la Salut Mental.
De fet, en aquesta edició d'enguany, d'aquest 2006,
Tarragona serà la seu que acollirà a la Federació Catalana
d'Associacions de Familiars de Malalts Mentals de tot el país.
Per parlar justament d'aquesta trobada
i dels problemes que afecten aquest col·lectiu de malalts
i els seus familiars, avui ens acompanya aquí a Tarragona Ràdio
el senyor Francisco Manzanares,
que és el president de l'Associació L'Aurora.
Senyor Manzanares, bon dia.
Bon dia.
Com dèiem, demà celebren vostès el Dia Mundial de la Salut Mental
i ho fan amb una trobada de les entitats de tot Catalunya, no?
Exactament.
Demà és un acolliment de totes les famílies de Catalunya
que faran la diada aquí a Tarragona.
Cada any s'ha fet, com has dit, arreu de Catalunya diferents ciutats.
Aquest any ho hem organitzat nosaltres en la Federació i l'Associació de la Muralla
i llavors se celebra el plau de congressos.
Vull dir, és un lloc, crec, idòni i molt adequat per aquest dia, no?
Llavors la gent anirà arribant a quarts d'onze,
farem algun acte lúdic a l'entrar
i després ja començarà, diguéssim, per les conferències
i que parlaran de la dependència com a punt central,
però també, doncs, bueno, s'aprofitarà, doncs, parlar també de les necessitats
d'entitats com la nostra, Aurora, que és una entitat petita,
que ja fa diversos anys que està constituïda aquí a Tarragona.
Estem al barri de Sant Salvador.
Allí tenim un servei d'orientació,
pels nens que tenen algunes dificultats també en aquest sentit,
i després un centre especial de treball
que, doncs, nois que fan manipulats,
d'empreses que els donen una miqueta de fenya
i això és la rehabilitació,
juntament amb els professionals que tenim allí,
la rehabilitació que es fa a aquests nanos, no?
Que, bueno, de fet, doncs, és un problema
que el que necessita, doncs, és més ajut de la part pública,
que cada vegada ja ens fa més, vull dir, se va millorant.
Ara mateix s'ha aprovat el pla director de Males Mentals i Edicions,
que, bueno, ho ha aprovat el govern català
i tot això farà que durant uns anys, doncs,
aniran posant més recursos
i llavors serà això com un referent que tindrem
a on fixar-se, a on podem arribar
sobre aquest pla que s'ha aprovat ara.
Si s'aprova, diguéssim,
se van posant més recursos
i llavors arribarem a poder
a el que tots volem, no?
Una cosa òptima, però falten molts recursos, eh?
Al llarg de tota la jornada, doncs, es parlaran de diferents qüestions.
Ara anirem per parts.
Parlarem de la nova llei de la dependència.
De fet, d'aquesta llei aprovada fa pocs dies
al Congrés dels Diputats, se n'està parlant molt.
Començarà a aplicar-se ara a principis de l'any, de l'any vinent.
De l'any vinent.
A col·lectius i entitats com la que vostè representa,
què els hi sembla la llei de la dependència?
Doncs és un punt molt interessant,
perquè aquests nanos és allò que diem
el dia de demà, què passarà?
Clar, quan falten els pares, doncs,
ja és un altre problema adicional.
Se fan grans, vull dir, falten els pares,
i llavors, doncs, necessitaran, doncs,
l'ajuda d'un familiar
o una altra persona forània,
però que, doncs, necessitaran uns cuidados molt intensius,
i llavors, doncs, segons el grau
de malaltia on estigui,
doncs serà l'ajuda pública que tindran, no?
Bé, tot això, doncs,
s'ha de desenvolupar en diversos anys,
vull dir, no és una cosa que es farà l'any que ve,
són molts recursos que s'han d'anar aplicant
pel govern central i pel Guerra Autonòmic.
Entre tots dos, diguéssim,
han d'anar aplicant els recursos
i anar mirant que, doncs,
cada vegada més persones puguin beneficiar d'aquest recurs.
Que, bueno, és una bona notícia, vull dir, exactament.
És positiu, doncs, que s'aprovi aquesta llei.
De fet, ja ho comentava ara fa un moment,
en la trobada de demà,
parlaran dels problemes,
de les qüestions que més preocupen.
De fet, quina és la principal preocupació
dels col·lectius, dels familiars de malalts mentals?
La principal preocupació és una mica
el que he dit abans, el futur, no?
Vull dir, pensar que el dia demà,
doncs, en quines mans se trobaran, no?
I, diguéssim, una de les necessitats
que està molt vigent
és el tema de les residències.
Clar, el dia de residències,
doncs, vol dir que són habitatges
que per el dia demà puguin estar ells sols, no?
Tutelats per una associació
o tutelats per altres persones, no?
I aquesta és una de les coses
que també es demana molt,
que s'hagi d'aplicar recursos
per a residències en un futur,
perquè, de fet, hi ha molt poques.
Vull dir, no arriba, vamos,
suposo que ni el 10%
de les necessitats que hi ha
per dir alguna cosa, vull dir, molt poc, no?
Però és un tema que d'aquí
ha de sortir alguna cosa positiva.
Vull dir, discutint i parlant
l'administració, les associacions,
doncs, jo crec que s'arribarà a poc a poc
i nosaltres reivindicant contínuament
cada any aquestes necessitats.
Vull dir, que és la manera, no?
A la trobada de demà, quanta gent esperen
de participants de 600?
Esperem que sobre els 1.000 persones
puguin arribar.
Nosaltres som, aquí a Catalunya,
42 associacions.
Cada dia n'hi ha més.
Em dedica per sort,
perquè són persones que abans
estaven una mica amagades
i les hi fa com a vergonya, no?,
de dir que té un familiar mental,
que quan és una cosa,
que és un estigma que s'ha de treure.
És com una altra enfermetat.
I, bueno, doncs,
vindran unes 1.000 persones,
com dic, aproximadament,
però, clar, són molt més els associats, no?
En les 42 associacions que he dit,
doncs, igual hi ha 4 o 5.000 associats,
el que passa que tots no poden venir
i, clar, no s'hi cabria tampoc.
Però, bueno, 1.000 i pico,
confiem que sí.
El fell d'això últim que estava dient,
que abans era segurament un tema,
una malaltia amagada
en l'interior de les cases,
de les famílies,
ara això s'ha normalitzat plenament
o encara...
No, plenament...
Plenament no?
No, no, exactament el que dius.
Sí que s'ha normalitzat bastant,
però plenament no.
Hi ha famílies que sembla que els fa...
Bueno, és poder una mica
el que s'ha anat arrastrant,
perquè, de fet,
doncs, clar, fa no massa anys,
perquè ara parlem que estem a l'any 2000,
però al 1.900 i pico,
però això era com un pecat, diguéssim.
O sigui, estava mal vist, no?
En canvi, és una cosa,
és una malaltia com una altra.
Exactament, perquè és una malaltia
que els nois no la volen
i els hi ve sola.
Vull dir que és una transformació
que els hi ve sol, sense buscar-ho.
La trobada de Matarragona,
com dèiem,
l'organitza la Federació Catalana
d'Associacions Afamilars de Malalts Mentals
i també dues associacions aquí de Tarragona,
una a la que vostè representa,
l'Aurora,
i l'altra a l'associació La Muralla.
Què fan entre les dues associacions?
Són complementàries d'alguna manera?
Sí, sí, inclús, doncs, ara són complementàries.
No massa, però sí, ho som,
i el futur està en que sigui més complementària,
per dir alguna cosa, no?
O sigui, que entre les dues,
una dona un servei i l'altra tingui un altre,
i les dues associacions facin alguna cosa en comú.
O sigui, per ser,
per donar tots els serveis que es puguin donar,
com una orientació a les famílies,
no solament ja els usuaris, sinó les famílies,
ajuda de consulta,
de tindre un grup social on puguin estar unes hores
llegint, jugant, el que sigui,
i després ja el centre especial de treball,
doncs, per potenciar-ho, no?,
que és el que es demana,
i demanem d'altres, com a Aurora,
doncs, que hi hagi empreses
que tinguin aquest sentiment de, diguem-ne,
unes fenyes que poden fer aquests nanos,
doncs, donem-los-hi,
i amb un preu adequat.
Vull dir, ja se sap que això està,
on hem de dir, molt mal pagat,
perquè les feines no estan ben pagades,
ni mucho menos,
però almenys amb ells és una teràpia,
o sigui que els ajuda, doncs, com una millora,
és complementària a la medicina que prenen.
Aquesta associació que vostè representa, Aurora,
com dèiem, al principi està a Sant Salvador.
A Sant Salvador.
Què fan?
Quina és la tasca que desenvolupen?
Allí tenim un terreny
que per ser-se'l va donar al seu dia
l'Ajuntament de Tarragona,
que després allí vam fer,
amb l'ajuda de la Generalitat, una nau,
i després fa 3 o 4 anys
han muntat una altra nau
amb els recursos de les famílies
i vam buscar una nau
d'aquelles que hi havia a la Universitat Laboral,
que es van desmuntar,
la vam muntar allà,
i, bueno, tenim dues nous ben ubicades
i grans,
que allí, doncs,
desenvolupen, en una part,
el Centre Especial de Treball
i l'altra, el SOI, que diem.
Estan diferenciats, no?
Hi ha bones condicions,
és un terreny, doncs,
que ja ben situat,
davant del club de tenis de Sant Salvador.
O sigui, si algú vol anar-hi a veure-ho,
doncs està.
Jo crec que les condicions dels centres
són molt positives.
Quants usuaris tenen?
Ara, en total, són uns 21, en total.
Amb això cobreixen tota la demanda que hi ha?
No, no, perquè hauríem de tenir
poder més serveis, eh?,
per poder la demanda.
I, clar, també se trobem
que, doncs, són places que s'han d'anar donant.
Se les demana, si te les donen o no te les donen,
i això, doncs, ho has d'estar lluitant, no?
Però jo crec que, en pocs anys,
jo crec que gairebé doblarem,
si tot va bé.
Quins ajuts, quins ajuts
rebant de les administracions públiques?
Tenim de benestar i família, principalment.
Llavors, ells tenen una paqueta, també,
mínima, però tenen una paga,
i després, perquè hi ha una subvenció
per cada un d'ells de benestar i família, concretament.
És la principal ajuda que hi ha, no?
És de benestar i família el que ens ajuda més.
Suficients o no?
No, sempre falta.
Sempre falta.
Vull dir que les famílies hem de fer,
els que portem el tema,
una mica de llogada sempre,
perquè surtin els números, no?
Vull dir que, bueno, sempre ja se sap, no?
Però, bueno, entre això
i la miqueta de treball que es donen,
que, per cert, és miqueta,
podria ser una mica més,
doncs el principal seria
que es donessin més treball les empreses.
Aquí seria...
Perquè el de més funciona perfectament.
No col·laboren les empreses prou
a l'hora de contractar...
Sí, hi ha algunes que són petites
i col·laboren molt
i altres que són grans
i no col·laboren gens.
Però amb això estem,
la lluita nostra és això,
aconseguir que col·laborin més, no?
I d'aquí els hi faig una crida
a aquestes empreses que puguin sentir-se
i puguin fer alguna cosa per Aurora,
perquè s'adrecin allà,
al barri Sant Salvador,
al centre nostre,
i, bueno,
o truquin al telèfon nostre
i demanen vindre a veure'ns
per parlar del tema aquest, no?
Vull dir que seria l'ideal, no?
Aquí, doncs mire,
ara que estic aquí diré el telèfon,
el 977-5202-05
i allà contestaríem
i parlaríem del tema.
Quanta gent treballa al centre d'Aurora?
Sí, ja...
Deuen necessitar personal especialitzat.
Sí, molt especialitzat.
Tenim el Jaume Santos,
que és el gerent,
la psicòlega, la Marian Bonet,
després tenen un xòfer
que porta la furgoneta
per portar els pedidors de les senyes que fem,
un altre monitor
i després hi ha un assistent social
que ve unes hores.
Vull dir, són unes cinc persones,
com a mínim fixes,
com a mínim.
Clar, i això val diners
i això s'ha de pagar cada mes.
Vull dir,
i després els gastos de manteniment
com qualsevol casa, no?
Vull dir,
que sempre succeixen reparacions,
la nau,
maquinària nova que s'ha de comprar
perquè hi ha algun treball que has de fer,
doncs necessites maquinària.
I clar, tot això,
molta d'ella, gràcies a Déu,
també es dona subvenció per això.
hi ha els caixes,
per exemple,
la Caixa Tarragona
col·labora molt amb nosaltres,
la Caixa Catalunya també col·laborarà,
Caixa Pensiones també,
en algun cas també ha col·laborat.
Clar,
és que ja veus que són
col·laboracions, no?,
externes, no?
És que si no,
no es podia mantenir, eh?
Vull dir,
està així de clar,
és una pena
per concentrar-sí,
que es dona un servei social,
perquè si no,
què farien aquestes noies?
Aquestes noies,
doncs malament,
malament.
En canvi,
doncs, bueno,
aquest servei social
l'estem mantenint
i gràcies també
a la col·laboració
d'altres, eh?
Quantes famílies
calculen vostès,
si és que ho saben,
que hi ha a Tarragona,
a ciutat,
amb malalts mentals?
Bueno,
aquí pot anar bé,
si nosaltres tenim 21,
doncs 70,
ja podria ser, eh?
Podria ser té.
També podria ajuntar
algun poblet d'aquí al costat,
també,
però se n'anirien
de seguida 70, eh?
Tarragona,
ciutat,
i algun poblet de per aquí,
també un 70,
podria arribar.
Deia abans,
senyor Manzanes,
que la principal preocupació
segurament és tenir
més places de residència,
no?
Sí.
Per quan aquests malalts
són més grans,
no?
Sí, exactament.
I és una mica
el repte de futur,
no?
Sí, sí.
Aconseguir
no augmentar les places.
Sí, exactament.
Ara, doncs,
n'hi ha alguna
que algú va fer
a l'Institut Premata,
va fer unes
aquí a Tarragona,
però, clar,
són poques.
Si va fer sis,
doncs és poc.
Vull dir,
hi ha molt més nois
que a futur
es necessitaran, no?
Però, bueno,
amb això s'hi està pensant
i amb això
hi pensa tothom.
Això és el bo,
que tothom hi pensa
i que hi ha coses a fer.
La trobada,
com dèiem,
de les associacions
de familiars
de malalts mentals
es farà demà dissabte
al Palau Firal
i de Congressos
de Tarragona.
De fet,
la ciutat acollirà,
com dèiem,
entitats de tota Catalunya.
Hi haurà
diferents conferències,
especialistes,
en fi,
metges,
doctors que participaran,
sobretot per parlar
de la llei
de la dependència,
encara que també
d'altres temes,
però també hem de recordar
que avui
hi ha un acte més
lúdic,
podríem dir.
Sí,
avui mateix a la tarda
hi ha
la sala d'actes
de la Caixa de Tarragona,
doncs hi ha
un...
farà una pel·lícula
que es diu
Una mente meravillosa,
hi ha una pel·lícula
que parla
del primer Nobel
matemàtic
que va tenir
de malaltia mental
i va arribar a ser
primer Nobel,
vull dir,
es parla de la seva vida,
no?
I, bueno,
és una pel·lícula
molt interessant.
Llavors,
allí,
doncs,
vindran dos especialistes,
una psicòloga
i un psiquiatre
que, bueno,
faran comentaris
de la pel·lícula
i la gent que vingui
podran fer
les classes de consultes
que vulguin
i vull dir,
bueno,
això, doncs,
comença a les 7 de la tarda,
allí,
com dic,
allí a la Fundació
de la Caixa de Tarragona
que està al costat
del servei d'estació
d'autobusos,
allí al costat,
i, bueno,
la pel·lícula
dura unes dues hores
però després
ja ara em col·loqui
sobre aproximadament
una hora
i, bueno,
serà com un altre acte
a lo de demà,
no?,
però que és molt interessant
perquè la gent pot anar,
és gratuït,
lògicament,
i vull dir,
la gent interessada
en aquest tema,
doncs jo crec
que li interessarà
perquè la pel·lícula
és molt bona,
reflecte molt
un problema d'aquestos,
però, clar,
la esquizofrènia
abarca molt,
molt,
no és una cosa
molt fixada
en un tema,
no?,
hi ha diferents classes
de esquizofrènia
i aquesta és una d'elles,
no?,
diguéssim,
el cas d'aquesta pel·lícula
i és molt interessant.
Una mente meravillosa,
doncs,
és el nom d'aquesta pel·lícula
que es projectarà
aquesta tarda
a partir de les 7,
després al debat
amb aquests especialistes,
un psiquiatre
i una psicòloga
que participaran,
com deia...
i els xiquiatres Joan Penya,
vull dir que són
molt especialistes
i, a més,
amb molta experiència
sobre això.
És l'acte previ,
podríem dir,
a la trobada de demà,
que a partir de quarts d'11
es farà al Palau Firal
i de Congressos de Tarragona,
com deia el senyor Manzanarés,
amb la presència,
segurament,
de més de mil persones
procedents
de tota Catalunya.
Senyor Francisco Manzanarés,
president de l'Associació Aurora,
moltes gràcies.
Gràcies a vosaltres.
Que vagi molt bé
la trobada de demà,
que sigui tot un èxit
en l'organització.
Esperem que sí.
i bona feina.
Gràcies.
Adéucia, bon dia.
Bon dia.