Treball social, d'entrada, hem de dir que ja fa molts anys que existeix com a professió
i com a carrera universitària, en l'any 83 van sortir les directrius dels primers plans d'estudis universitaris.
Hi ha moltes altres carreres que són més veteranes que nosaltres,
però ja fa molts anys que nosaltres fem acció social en el terreny, en el dia a dia.
Llavors, el treball social, bàsicament, el que intenta, o el seu objectiu principal,
és donar resposta al patiment de les persones, que pot ser provocat per múltiples situacions.
I acostumen a ser aquestes situacions multicausals.
No hi ha un sol element que provoca aquesta situació de patiment, sinó que són molts elements.
La persona té moltes dimensions i el treballador social sí que és un especialista
en observar des de la globalitat d'aquestes dimensions el subjecte, la família, el grup o la comunitat,
que serien els diferents nivells en els que nosaltres podem intervenir.
Per tant, és identificar què és el que provoca aquest patiment,
acompanyar-lo en la resolució d'aquest patiment,
i moltes vegades significa no només aplicació de recursos,
sinó entrar en el procés de canvi de la persona,
facilitar que aquesta persona pugui canviar, pugui autodeterminar-se,
que tingui el màxim d'autonomia personal possible,
com per acabar resolent ell sol per si mateix els problemes.
Hi ha persones que estan en situacions molt cronificades
i aleshores necessiten aquesta empenta, aquest acompanyament professional,
que és allà on intervenim nosaltres.
No necessàriament estem parlant de persones en situació d'emarginació per diferents causes.
A vegades no té res a veure amb la seva situació material i econòmica,
moltes vegades, la majoria de vegades sí, però no sempre.
No, sempre.
No, perquè ara que parlem tant de la situació de persones amb dependències,
un dels nuclis importants de la nostra intervenció és aquesta,
les persones amb dependències,
que pot ser des d'una família que tenen cura d'un avi que té alguna demència,
o un Alzheimer o un Parkinson,
a persones que tenen algun familiar discapacitat,
o la mateixa persona discapacitada,
o projectes personals i familiars, no?
Moltes vegades, no sé què sé,
algú que es vol incorporar al mercat laboral i no pot,
doncs, bueno, perquè té fills en edat molt petiteta,
no té la xarxa familiar necessària
i això requereix que els serveis socials i els treballadors socials
posem en marxa els mecanismes necessaris
per facilitar que la persona doni resposta al seu projecte personal.
Els àmbits d'actuació, l'escenari en el qual us moveu queda claríssim.
quin és, d'on veniu, o dit d'una altra manera,
sempre treballeu a partir de propostes que fan entitats i institucions,
organitzacions no governamentals,
és a dir, un treballador social no és com un altre professional liberal
que munta un despatx d'advocats o un despatx d'arquitectes,
per posar l'exemple, no?
No és l'habitual, però comença a haver-hi gent.
Comença a haver-hi?
Comença a haver gent que creen les seves pròpies empreses
o que fins i tot poden fer, no direm temes de consultories,
però sí a susurrament o gent que està especialitzant-se
en temes d'investigació
o fent prospeccions de necessitats,
perquè no hem d'oblidar que el treballador social
també és un bon investigador,
o pot ser un bon investigador,
vull dir que es pot dedicar a la recerca,
a la diagnosi de situacions de dificultat, no?
Fer allò que en diem prospecció de necessitats,
també pot fer-ho.
Però sí que habitualment diríem
que els nostres nitxos laborals
estan en tot el que és l'administració
i les entitats d'iniciativa social
des de qualsevol camp d'intervenció,
des de la infància,
als joves en situació de risc,
a la gent gran,
als discapacitats,
a la salut mental,
a la situació d'immigració,
vull dir, qualsevol camp,
les dones,
les famílies en situació
que sé de maltractament,
en tenim,
a tots els camps
on nosaltres ens puguem imaginar
pot haver-hi un treballador social.
És interessant aprofitar aquest cinquè aniversari
per parlar de la formació.
Són persones que també,
un cop finalitzen els seus estudis,
s'especialitzen en algun dels àmbits,
gent gran, infància,
maltractaments, immigració,
o realment, diguem-ne,
que generalment són tot terrenys.
Bueno, en aquest moment són tot terrenys, eh?
No tenim línies d'especialització.
Sí, és cert que l'alumne,
a veure al llarg dels tres anys
que dura la nostra diplomatura,
pot anar fent un perfil curricular
segons l'optativitat,
que a ell li agrada més.
Doncs a algú que li agrada més
tot el tema de les dependències
o les discapacitats,
pot anar triant una sèrie d'assignatures.
Però és cert que surt
un professional generalista,
que pot anar treballant
en qualsevol camp.
Insistim molt nosaltres,
els docents des de la universitat,
en què és necessari
que l'alumne després
continuï la seva formació.
Per tant,
que faci allò que en diem
formació permanent.
I per això també hi ha
tota una oferta
de postgraus i de màsters
dins de les universitats catalanes
i dins de la Rubira i Virgili
que permeten de vegades
a l'alumne
que segueixi especialitzant-se.
Què ho fa moltes vegades
que s'especialitzi en un camp?
Doncs que s'introdueixi
laboralment en un camp determinat.
Aquell que entra
en el camp de la salut mental,
doncs segur que farà
algun màster
que sigui sobre intervenció
o sobre models d'intervenció
en el camp de la salut mental, no?
Per tant,
és això el que marcarà.
Però sí que veus
alguns alumnes
que tenen molt clar
quin ha de ser el seu perfil
i immediatament acaben
aquests estudis
i entren en segons cicles
i després veus
que fan postgraus o màsters, no?
Vull dir que tenim perfils
diferents d'alumnes, no?
Però sí que la nostra professió,
jo diria que totes,
però la nostra especialment
perquè la realitat social
és molt canviant,
t'obliga que la formació
sigui permanent
i estiguis actualitzant-se
constantment.