Ara són tres quarts de dotze del migdia,
en dos minuts seguim en directe amb tots vostès
des del matí de Tarragona Ràdio a les set,
quan repassàvem tota l'activitat del cap de setmana,
destacava, entre d'altres, l'alta participació
que ha tingut el festival en rec de creació audiovisual.
Ahir diumenge tancava les portes amb un balanç positiu,
com dèiem, en quant a participació de públic
i la qualitat de tot el que s'ha pogut veure i gaudir.
Això no vol dir que no es vulgui pujar al llistó
i per això els organitzadors, entre altres coses,
ahir en la Cluenda demanaven més inversió
en aquesta aposta cultural de la ciutat de Tarragona.
Perquè no ens titllin de materialistes,
no només parlarem de diners sinó del contingut del festival
i per això tenim a l'altre costat del fil telefònic
el director del REC, en Xavier García Puerto.
Xavier, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Primer que tot enhorabona, perquè tot ha sortit molt bé, no?
Moltes gràcies.
Sí, en un principi exacte és que més clàssic,
i diguéssim habituals, doncs s'han desenvolupat en normalitat,
en èxit,
i també podem congratular-nos d'aquests actes
que eren una mica més arriscats
o que suposaven un esforç per l'organització
s'han pogut dur a terme,
com per exemple l'ampliació cap als barris de la ciutat, no?
Celebren ja un acte amb el director, guionista i actor
d'una pel·lícula davant d'un públic que no és habitual.
Aquesta era una de les apostes novedoses del festival,
també ho era allò de la perla,
que vau afegir també per aquesta edició.
En quant a la projecció de curtmetratges,
les òperes primes, el que eren les sessions cinematogràfiques,
pròpiament dites, quina valoració en fas?
Bé, la veritat és que hem pogut comptar amb pel·lícules
que el públic és content de poder veure,
i per exemple vam rematar dissabte
amb la pel·lícula El món d'alrededor,
que va vindre el seu principal protagonista,
l'Antonio Molero,
i que s'estrena la setmana que ve.
O sigui que aquí a Tarragona vam tenir una preestrena
a una setmana de l'estrena oficial dels cinemes,
que això és molt difícil d'aconseguir.
Moltes vegades parlant amb gent de la ciutat,
diu, mira, podíeu portar tal pel·lí o tal altre.
Són pel·lícules que estan en cartellera.
La funció en el festival de cinema és
veure aquestes pel·lícules abans de la seva estrena comercial.
I això a mica en mica es va aconseguint
i amb pel·lícules de més qualitat,
tot i que de vegades es fa una aposta per altres pel·lícules
que potser no arribaran mai a cartelleres comercials,
però és interessant que el públic les pugui veure.
El festival ha apostat també per crear diferents moments i espais
per difondre el món de l'audiovisual
entre els joves estudiants,
tant sigui d'ESO com d'universitat.
Aquesta part que, diguem-ne, no és tan visible del festival,
jo tinc entès que ha estat un èxit
i que els joves els han seguit amb molt d'interès.
Sí, doncs la veritat és que
aquesta és una de les fonaments de REC,
són les actuacions que es fan tant al matí
com a primeres hores de la tarda,
que ja dic no és tan visible pel públic de la ciutat,
però podem comptar que les sessions del Míram,
que anava gent d'institut, de secundària,
ha tingut una participació de més de 500 alumnes
i, bé, comptant també l'anada del Míram als barris,
hauríem d'afegir uns 100 nens més d'aquests 500,
i després a la tarda, amb els seminaris,
es van matricular 250 alumnes de la URB
que van participar activament en totes les activitats,
amb els professionals del món de la televisió
i de l'audiovisual que van vindre a parlar amb nosaltres.
A banda d'aquests professionals,
el festival també ha comptat amb cares conegudes,
sense anar més lluny, Roger Pera i el Sanca,
que feien ahir l'acte d'allorament dels premis.
Dels primers dies també vau portar personatges
tan divertits i carismàtics alhora
com la terremotor de Alcorcó.
En tots aquests elements,
la gent els ha agraït, no?,
el públic habitual del REC.
Sí, la veritat és que el nostre objectiu,
sempre que plantegem la programació,
no és portar cares conegudes.
Ja diem, sempre que no,
el nostre festival de catifa vermella.
Tot i que de vegades sí que creiem
que s'adien els punts que puguin agradar al públic,
i a tots en general,
i que donin un últim toc de brillantor, no?
El que no volem és figures gratuïtes,
portar-les perquè sí,
com fan a altres festivals,
que simplement és perquè es vegin famosetes,
però ja ha de tenir una justificació, no?,
que estigui dins del marc de la programació,
que tinguin un motiu per estar allà.
I en aquest sentit això encara es continua.
El festival té un públic fidel d'altres que es van incorporant
i un bon moment de recollir el pols
i el pensament d'aquest públic és passades les 12 de la nit
amb aquestes sessions que feu també dins del REC,
que permeten una miqueta, a banda d'altres coses,
la conversa, no?, amb els participants.
Jo no sé quina impressió,
quines impressions t'anaven arribant,
ja hi havia en aquests escenaris de després de la mitjanit.
Doncs en un principi bastant positiu.
Jo destacaria una cosa també,
que fins ara l'espai del Regla Nuit,
que és el que estàs parlant, al Camp de Mar,
fins ara tenia un índex de participació bastant
en els dies d'entre setmana, dimecres, dijous, etcètera,
perquè vèiem que era un públic eminentment universitari, no?,
d'aquests que surten els dijous també i tal.
I divendres i dissabte estava bé,
però no era tan fort com en tres setmanes.
En canvi, aquest any s'ha girat la situació
i hi ha hagut més públic divendres i dissabte.
Això cal destacar que el públic de la ciutat ha respost, no?
Potser entre setmana no pot assistir tant
perquè treballa i altres coses,
però quan arriba el cap de setmana,
que ja té temps lliure, pot participar.
I, doncs sí, hi ha hagut una relació amb els autors
que ja havien fer allà, que ja havien convidat.
Llavors és molt maco veure,
no només que parles amb el públic,
doncs com parles tot l'any,
sinó que soc d'aquest públic que potser has pogut veure la sessió,
s'apropa i parla amb l'actor, director que ha presentat la peli,
amb el professional que ha donat la xerrada de la tarda.
I això és maco, no?,
veure que té relació i és...
Però tot és el que més et comenta, no?,
aquesta proximitat que pot haver-hi amb els convidats i participants al festival.
Parlant de proximitat,
tot i que ja ho dèiem aquest matí a l'informatiu,
la pel·lícula guanyadora de la categoria d'autors de Tarragona
ha estat la pel·lícula extraterrestre,
el cormetratge extraterrestre del realitzador,
en David Fernández, Prodí.
L'havíem també de comentar aquest fet,
tot i que ja l'havíem fet esment a primera hora del matí.
Finalment, Javier, parlem de futur al festival,
tothom aposta perquè tingui continuïtat.
D'alguna manera, clar, aquesta continuïtat es pot donar
si hi ha ajudes, no?,
i si es dona suport no només moral,
que aquest sempre es té, sinó econòmic.
Sí, bueno, en un principi aquests dies s'ha comentat aquest tema,
que cal més pressupost,
que si es vol créixer, més pressupost.
Ho hem estat parlant amb la gent de l'equip
i, de fet, no és que es necessitin més pressupost
per continuar creixent,
que és veritat,
sinó que, de fet,
aquest augment de pressupost
cal només per realitzar-ho tal com es fa ara el festival, no?
Per realitzar un festival de les característiques actuals,
que dura tota una setmana,
més de 15 hores de programació diàries,
amb 5, 6 diverses seccions molt diferents,
i ja aquest any,
el salt de qualitat que s'ha fet respecte als convidats,
que són convidats que demanen un esforç d'organització
per estar amb ells tots els dies i per aconseguir que vinguin,
doncs no es fa amb el pressupost que té actualment el Festival Rec.
O sigui, aquest festival fet en una altra ciutat
tindria un pressupost gairebé del triple d'euros, no?
Per què, d'en quin pressupost us heu mogut en aquesta passada edició?
Ara estem al voltant de 38.000 euros.
Jo faré una comparació,
per exemple, el Festival Animag de Lleida,
prou conegut i ha portat 10 anys,
que és conegut a tota Catalunya,
però si fem una analogia,
fa 3-4 anys no ho era tan conegut,
o sigui, estava en la situació que som ara,
nosaltres,
doncs té actualment un pressupost de 200.000 euros.
Estem parlant de...
És un canvi, però...
Sí, és un festival que dura 4 dies
i fa activitats només en un o dos espais.
Nosaltres estem parlant que fem tota una setmana,
estem en 5 espais diferents de la ciutat
i tenim un pressupost que no arribes a 40.000 euros.
O sigui, fer-lo a comparació amb nosaltres mateixos.
Això que exigeix,
doncs que si hi ha menys inversió econòmica,
doncs exigeix un sobresforç de l'organització
en quant a producció,
en quant a realització del festival.
Llavors, aquest nivell es pot mantindre,
gràcies a la introdució i l'empenta,
doncs algun any, dos anys,
com portem el 2005 i el 2006,
que s'ha notat un creixement de qualitat
i de la programació bastant evident,
i del públic també, de l'assistència pública,
però que a més anys no es pot demanar
a un equip de persones
que fiquin tot el seu esforç
per pal·liar aquesta carència econòmica,
si té un límit.
D'això parlàvem.
I com pinta cara la propera edició
en aquest sentit que explicaves, Javier?
Hi ha bones perspectives
o encara no s'ha començat allò a trucar les portes
per dir això, per explicar-ho?
Encara no s'ha començat a trucar les portes,
però, curiosament, són les portes que truquen, diguéssim,
no les del revés, perquè vam tenir a la Cluenda,
a la Berta Sureda, que és la directora de l'ICAC,
l'Institut Català d'Art i Creació,
és a dir, una de les capvisibles
del Departament de Cultura de la Generalitat,
i va dir que va quedar molt contenta,
que li va agradar molt, per exemple,
l'acte clàssic del dia.
També va estar el divendres a la nit,
és a dir, que va vindre a passar el cap de setmana a Tarragona,
entre tots els actes que estaven a Catalunya,
una de les més altes representants
del Departament de Cultura de la Generalitat
va escollir venir aquí aquest cap de setmana
a veure com funcionava el Festival del Rec,
doncs va dir que estava molt contenta,
que funcionava molt bé,
que teníem un públic molt jove,
que era el que interessava en un principi,
i deien, i que l'aposta s'hauria d'augmentar.
També, el dia de la inauguració,
el regidor cultural d'Albel Vaivé,
va dir que va reconèixer
una certa actuació errònia en els últims anys
i que s'havia deixat de banda una mica
el Festival del Rec per optar per altres iniciatives
i que aquesta actuació errònia s'havia de corregir.
Llavors va recollir una sugerència
que li vaig dir que aquest recursament
no era només pujar amb una trill
i dir unes pagables per un micro,
sinó que quan s'igualessin pressupostos
o com a mínim se n'hi veiessin.
I en aquest sentit hi ha hagut institucions
que ho han dit amb el Walter.
Després, això s'ha de concretar.
També aquest any hem entrat una mica
en el sector comercial,
que fins ara no ho tocaven gaire,
i s'ha trobat recursament en diverses empreses.
Home, doncs en principi, Javier,
sembla que hi ha motius per l'optimisme,
ja veurem com continua,
però de moment tot està de cara,
si més no de paraula, no?
Sí, això, ni més no de paraula.
No, no, no, ja és positiu,
és positiu,
l'únic que tot això s'ha de concretar,
però l'intensió és que tot això es concreti,
que les paraules es reformin en realitat,
i que l'any que puguem oferir
més i millor al públic de Tarragona,
que de fet és el que demana, no?
També estudien fórmules,
si cal nova programació,
si s'ha de potenciar tot el que hi ha,
i llavors fer balanç.
Ara mateix tenim un període de fer balanç,
descansa una miqueta també,
perquè Déu-n'hi-do les hores de treball
que ens hi posem,
però en un principi,
tot i que sempre hi ha coses bones i dolentes,
la valoració al final és bastant positiva.
Molt bé, doncs Javier García Puerto,
director del REC,
al Festival de Creació Audiovisual de Tarragona.
Enhorabona, un cop més.
Gràcies per atendre la nostra trucada
i, com deies, a descansar una miqueta.
Moltes gràcies.
Adéu-siau, bon dia.
Adéu.
Mig minut només, les 12 del migdia.
Repassem l'actualitat nacional i internacional
i ens retrobem en uns moments
des de la sisena hora del matí de Tarragona Ràdio.