L'Ajuntament es comencen a col·locar...
L'Ajuntament es comencen a col·locar...
...les presos de l'Espanya, també les autoritats...
...estant, doncs, aquí, a l'entrada mateix a l'Ajuntament...
...començant-se a col·locar a banda i banda per rebre els jugadors.
I la gent amb buget, perquè això...
Escolta, Pere, ens acabem de trobar el Rafael Casellas,
el pare de l'Elisenda que ens escolta des de Londres,
que diu, digues que m'has vist, digues que m'has vist...
...vinga, dic que t'he vist, perquè així l'Elisenda sap...
...que el seu pare està aquí seguint aquesta rua.
És un dels que ahir passava pel matí per l'hotel més emocionat...
...perquè a l'Elisenda li havia enviat un missatge...
...una història d'aquelles realment boniques, per dies d'aquests dies...
...que, d'un porcent del que més em recorda és de la família...
...i en aquest cas, si la té lluny, doncs, encara més...
...i família que vol veure l'anàstic, doncs, encara potser una miqueta més, Tere.
Al llarg de la setmana, a veure si tenim l'oportunitat de llegir...
...detenidament tots els missatges que ens van fer arribar...
...sobretot ahir a la tarda-nit, perquè n'hi ha de molt lluny...
...i de molt emocionants.
Per cert, que la Guàrdia Urbana comunica oficialment...
...que hi ha 25.000 persones seguint la rua...
...i entre 8 i 10.000 persones a la plaça de la Font...
...esperant l'arribada dels jugadors d'Alna.
Estic amb unes dades molt similars...
...a les que ens havia donat el Josep Sunyer.
Em sembla poc, eh?
Per la gent que hi ha, em sembla poc.
Ara estem veient imatges de la plaça de la Font...
...i és el que ens comentava el Josep Sunyer...
...que bé, que hi ha molt d'espai buit...
...a banda i banda, a banda esquerra...
...sobretot perquè encara hi ha terrasses dels bars col·locades, Josep?
No, no, hi ha terrasses habituals de les festes.
D'acord.
Hi ha mostradors de festes, terrassa de festa, però...
...terrassa Porte Bendita no, eh?
Barres, barres.
Doncs aquestes són les xifres que dona la Guàrdia Urbana...
...entre 10.000 persones a la plaça de la Font.
Jo n'estic veient el lateral, la part lateral de la plaça...
...i està plena de goma a goma, eh?
Però jo, el que crec que farà...
...la gent, tret dels que esperen des de primera hora de la tarda...
...a primera fila, allò a les tanques...
...la gent veurà la rua passar pels carrers de Tarragona...
...i quan l'hagi vist passar...
...es desplaçarà fins a la plaça de la Font...
...a veure si pot escoltar algun parlament.
Suposo que hi haurà moltíssima gent...
...a l'hora dels parlaments a la plaça de la Font, a la plaça de l'Ajuntament.
Tothom en les mans en l'aire, tenen, que és a la plaça de la Font.
Tothom en l'aire en les mans, tothom, tothom, tothom, tothom.
Sí, perquè segurament...
...dóna sensació que hi ha més gent, perquè com et deia...
...hi ha molta gent que va seguint aquesta rua...
...i la vas parant des de diferents punts.
Com que la marxa és tan lenta, et dóna temps a pujar tu tranquil·lament...
...per la part central d'aquesta Rambla Nova...
...i anar-te col·locant en diferents punts.
Per tant, potser això també és el que fa...
...aquella sensació que hi hagi molta més gent...
...en aquesta rua del gimnestic de Tarragona, Tere.
El que és una llàstima és que l'anar tan lenta...
...suposo per la canalla, pels crios petits...
...s'ha de fer una mica pesada, no la celebració?
Serien els més perjudicats, potser.
Els nens petits?
Els nens que estan esperant.
A la plaça de la Font, vols dir?
Sí.
Sí, potser sí, no?
Veig molts per aquí, eh?
Veig molts per aquí.
Ens veiem molts, també.
I d'altres que estan al coll de pare o mare.
Ara estem al tram final ja de la Rambla Nova gairebé.
Estem a punt d'arribar ja al Balcó al Mediterrani.
I potser és l'espai on hi ha menys gent de tot el recorregut.
Perquè, clar, lògicament la gent no la deu esperar aquí...
...perquè deu esperar que torni ja, perquè ara girarem...
...i tornarem a baixar per la Rambla Nova.
I, per tant, aquest és un dels trams on hi ha menys gent...
...de tot el recorregut.
A mitja hora no s'ha atrebat ningú, eh?
No, no, ara anava a fer un càlcul...
Segur, eh?
Abans de les 10 no arriba l'Ajuntament.
Impossible, impossible.
arribar a la plaça de l'Ajuntament.
Per cert, ara hi ha una fotografia...
...perquè avui el cel està com un color així...
...aquestes hores.
Sí, però, clar, hi ha el blau, aquest cel, més el rogent...
...que hi ha, que acompanya amb tot el color grana.
Hi ha una fotografia realment bonica...
...del que seria l'autobús dels jugadors del gimnàstic de Tarragona...
...amb aquest cel de fons de color grana, també, eh?
Digues, digues.
Com que sé que hi ha de parlar, no?
Ja no podem més, eh?
No podem més, eh?
Però bé, val la pena, oi?
Ara s'ha de beure aigua.
Ara veurem aigua.
Ara hi correm a beure aigua, sí.
Vinga, el canto del loco.
Ara sona el canto del loco, una de les bandes.
Escoteu, escoteu.
Digues.
Mira, mira, mira, mira, mira, mira, mira, mira...
Costa finila!
I ha empatat el Lleida, l'artes Carrasco.
Si us interessa el resultat, llorca un, Lleida un.
Bé, bé, bé, bon resultat, bon resultat.
Sentiu el canto del loco, no?
Sí, sí.
Vale, vale.
Un dels grups favorits, no?
Díeu-ho.
dels jugadors, el Nasti.
Sí, sí.
També va ser la banda de l'ascens, quan es va pujar de segona B a segona A.
Espera, l'intentaré passar el micro al Miguel Ángel Llera.
Mira, espera que l'hi tiro.
Què passa?
¡Volverás, juro que volverás!
¡Vamos, equipo!
¡Vamos, equipo!
¡Vamos, equipo!
¡Vamos, equipo!
Miguel Ángel Lleras, un voto, dos votos, no sé qué.
Este era Miguel Pérez.
Creo que decía un voto, dos votos.
Un voto, dos votos del levante que no voto.
Sí, es que allí abans es van portar segurament
els càntics dels jugadors del nàstic
per tot el tema de les primes.
És segurament l'equip més odiat, Pere.
Es va sentir jo de levante, número 9, saludar el campeón.
Sí, sí.
I es va sentir això també, un voto, dos votos,
del levante que no vota.
Era l'altre crit que hi havia entre els jugadors
del gimnastí de Tarragona ahir,
que li tenen especial maní a l'equip de la ciutat d'Alturia,
a l'equip de Pedro Villarroel,
que té, vaja, doncs maneres, podríem dir poc ortodoxes,
d'intentar pujar l'equip a la primera divisió.
Vull dir, ho podríem deixar així.
No vull ni imaginar un nàstic llevant
l'any vinent a la Lliga de les Estrelles.
Buà, buà, trauria fum.
Però veurem perquè el llevant ho té magre, eh, si avui palma.
A més, ahir calculàvem i Catalunya seria una de les comunitats
que tindria tres equips a la primera divisió,
la Comunitat de Madrid també,
la Lliga de Madrid-Real Madrid fet a fer,
Andalusia també tres, amb l'ascens del recre,
i la Comunitat Valenciana també, si puja llevant,
situaria un tercer equip a la primera divisió.
Clar, de fet de 20, doncs quatre comunitats tindrien tres equips,
per tant serien dos equips que serien,
base, tres i tres, no?
Sí, sí, sí, sí.
Bé, estem a dalt de tot, eh,
hem arribat per fi al balcó del Mediterrani,
ara el primer dels autobusos està just aturat
a la zona del balcó del Mediterrani,
ara arribarà l'autobús del camió de la música,
i aquest serà un autobús, també el tercer autobús,
el que va més tapat, el que és més discret,
el que no hi ha ningú cridant a fora,
i si arriba amb aquesta música del canto del loco,
Volverà, diu la cançó, em sembla.
Sí, que ho cantava, li has passat el micro a Llera,
sabia la frase, bé, la paraula,
Volveràs, no sabia la resta de la cançó.
Per cert, a l'estatua de Roger de Llúria,
amb una senyera del Nàstic, penjada,
aquí al balcó del Mediterrani,
ara veiem a Luis César, calça el puny,
que saluda l'afició concentrada aquí,
ja et dic, eh, segurament és un dels punts
on hi ha menys afició concentrada,
en aquesta senyera del Mediterrani,
ara veig el Xavi Monclús,
senyera, el gerent del Nàstic, el Josep Maria Grau,
també realment emocionat,
amb les llàgrimes als ulls,
aplaudint a la gent que hi ha aquí,
el Nàsticus, Tere, la mascota del Nàstic,
que s'ha tret ara la careta.
Ahir anava de rec.
Ahir anava de rec, però hi va de Nàsticus.
En funció de què?
Que va de Nàsticus o de rec?
No.
És un protocol.
Que ell vol directament.
Quan és més oficial, quan està al camp, en el estadi.
Sí, sí.
Torna a sonar el We Will Rock You,
la cançó dels Queen,
i el Nàstic,
el que té a la Rambla Nova.
Mira, a part televisió,
les imatges del pas de la rua,
en diferit que en el 33,
també dels balcons.
Moltíssima gent sortint als balcons.
a la Rambla Nova.
No té preu, no té preu.
No té preu, eh?
La visió que deu tenir qualsevol balcó...
O a la plaça de la Font,
perquè també, fins i tot,
hem vist imatges de balcons de la plaça de la Font,
amb autèntiques festes a l'interior de les cases.
Gent amb gots,
amb refrescos,
sortint al balcó,
prenent la fresca,
entrant, ballant...
Sí, sí,
és el que comentava,
que segurament també moltes d'aquestes cases
està fent la festa,
i per la visió que es pot tenir.
Un balcó ara, per exemple,
de la zona on estem aquí,
dalt de la Rambla Nova,
la visió que té a tota la Rambla Nova,
plena de gent d'aquests autobusos,
ha de ser espectacular.
Per cert,
que ara en el primer autobús,
al capdavant,
el vicepresident del gimnàstic
i tinent d'alcalde de l'Esports de l'Ajuntament de Tarragona,
el senyor Raül Font,
que també està ara flanquejat a les dues bandes,
en una,
Quico Ramírez,
de l'altra,
el Xavi Bartolo,
amb Luis César i Josep Sicar,
els quatre caps visibles, eh?
Luis César,
Xavi Bartolo,
Quico Ramírez i Josep Sicar,
els quatre caps visibles
de la direcció tècnica,
que ha aconseguit aquest ascens,
encapçalen aquesta rua,
seguida dels dels jugadors,
i ara sembla que per girar,
hem d'incupar els problemes.
I què fa Luis César,
a dalt de l'autobús?
Doncs ara,
Luis César va rotllo Reis de l'Orient,
saludant amb la mà.
I tenen caramels,
només és el que li faltaria.
No en tira,
però és això que els Reis van saludant amb la mà?
Sí, sí.
Doncs així,
va una mica així,
ara,
Luis César,
aquí a dalt de l'autobús.
Luis Julio César,
com deia una persona
que ens ha enviat aquest matí un missatge,
al 5588.
A B César.
És la frase més utilitzada
d'aquest gimnàstic de Tarragona.
Un Luis César que avui,
quan arribàvem a l'aeroport del Prat,
era clamat per la gent que esperava l'equip,
amb els càndils de Luis César Quedaté,
Luis César Quedaté,
que era la cantarella que sonava.
Que publicava el Mundo Deportivo,
que aquest dimarts donaria a conèixer
la seva decisió de fins llibre,
i que seria que es quedaria.
Es volia esperar,
es volia esperar a l'ascens,
que el Nasti ja ho tingués absolutament tot fet,
i bé,
suposem que de cara a aquesta setmana
començarà a dir alguna cosa.
Demà també.
Ahir es va notar algun detall
en el sentit de cascaderia.
Sí,
per cert,
que demà també tindrem a Luis César
de convidat al matí de Tarragona Ràdio,
si tot va bé.
A quina hora?
I si comença a desvetllar.
Doncs ara això no t'ho podria confirmar.
Crec que a les 12, eh?
Al matí, al matí, eh?
Sí, sí.
I ara, aquest moment,
una estavegada pirotènic baix,
amb el color grana impressionant.
Estan molt tenint vengades,
també, a la part del públic,
la penya,
alguna de les penyes,
algun dels grups que són aquí,
avui al nou estadi.
Veiem un color intens vermell a baix,
i a més a més,
molts flashos de fotografica,
de fotògrafa, de càmeres,
que estan en aquests moments
immortalitzant aquest resplandor de color grana.
Per cert, companys,
que jo, des d'aquí,
des de Palau Municipal,
donaré el relleu als meus companys,
Jordi Blanc,
Joan Andreu Pérez,
i Ricard Laos,
que són aquí,
i que, a partir d'ara,
us retransmetrem tot allò
que vagi passant aquí dalt.
Ricard Laos,
saludem la entrada.
Bona tarda.
Josep, bona nit.
Bona tarda.
Gràcies per la feina feta.
Bona, Ricard.
Portem ja més de dues hores de retransmissió,
i em sembla que la cosa va per llarg.
Així que, a partir d'ara,
també estarem des d'aquesta zona
de l'Ajuntament del Palau Municipal,
explicant-vos amb el Quim a la Rua,
amb el Jordi Blanc i amb el Joan Andreu Pérez,
que s'incorporaran d'aquí uns minuts.
Doncs seguim amb aquesta retransmissió.
Situem-nos novament.
La Rua, Quim Pons, com ho tenim?
Doncs hem girat ja pel col mediterrani,
tirem avall,
comencem a fer els primers metres d'aquesta rambla nova,
i bé,
continuem amb aquesta marxeta,
a poc a poc.
Quina hora és?
Tres quarts de veu.
20 minutets ben bons
per arribar a Portalet,
per deixar aquests autobusos
i començar a caminar
per la plaça de la Font
per arribar a l'Ajuntament de Tarragona.
Calculeu 20 minutets
i la Rua pot estar a la plaça de la Font,
poden arribar els jugadors.
Us he de dir que ara
també hi ha una nova perruca,
fins ara només hi havia una perruca,
la groga,
que porta ara Miguel Pérez,
i ara Miguel Ángel Llera
també ja s'ha ficat una nova perruca.
Ara tots els jugadors
que estan, per exemple,
a la zona lateral
s'han assegut
amb les cames penjant de l'autobús.
Ja treien les cames i fent-les ballar.
La gent demana moltes samarretes,
sobretot als jugadors.
Aquesta porta la samarreta,
com us deia,
aquesta de Ja Som a primera
que ha fet el club.
També hem d'explicar
totes les samarretes
que han sortit
al llarg del cap de setmana
en referències del Nasti.
N'hi ha moltes, eh?
Moltíssimes.
Moltíssimes.
La del 06 és la...
la de l'any.
Sí.
La Nasti 2006 és la que es començarà vendredemà.
La de Ja Som a la Lliga de les Estrelles.
la de Ja Som a la Lliga de les Estrelles.
Tim,
que ens diuen des de l'Ajuntament,
la veritat és que,
en fer el soroll de la megàfonia estenal,
no sé si ho sabeu,
però ens acaben de dir des de l'Ajuntament
que la rua ja no baixa
fins a l'estàtua dels despullats
i que girareu de seguida
pel carrer San Agustí cap a la plaça La Font,
perquè, en fi,
la impaciència és tan gran
que més val fer-ho més ràpid
i venir cap a l'Ajuntament.
Perfecte.
I a l'Ajuntament hem vist, també,
impresa la façana on gràcies Tarragona, no?
Doncs, de moment,
seguim en directe.
Hem sentit, doncs, aquesta última hora.
Finalment, la rua no farà tot el recorregut
previst en un inici
per tal de donar més agilitat a aquest recorregut
i, per tant,
s'hauria d'arribar abans
a l'Ajuntament de Tarragona
on segueix esperant molta gent, no, Ricard?
Sí, sí.
Tenim problemes, de moment,
amb el so que ens arriba des del Consistori,
des de l'Ajuntament de Tarragona.
Per tant, tornem a la rua.
Diego Torres,
ecpoqui,
continuen liderant l'autocar dels jugadors.
Sí, sí.
Ara s'han apaipagat una mica
els càndigs cap als jugadors
perquè no hi ha tanta gent.
Ara hi ha gent a les voreres,
però no hi ha tanta gent.
Jo crec que la gent ha marxat cap a la plaça
a la font.
Sona ara la cançó de l'ascens,
perdó, l'ascens de la permanència l'any passat.
L'escoltem?
Sí, sí.
Volume 1
Noi
Sona acvu
El jugador a dalt que està encantant la cançó,
Joan Pérez Bolo gesticulant com si fos una guitarra.
I tornen els crits de Diego, Diego, Diego.
És que Diego Torres Tere té, podríem dir,
una part d'afició totalment entregada, eh?
Però totalment, eh?
I estan cridant el nom de Diego.
Ara estan signant autògrafs.
Hi ha aficionats que els han tirat samarretes a dalt de l'autocar
i la plantilla està signant aquestes samarretes que han tirat.
I ara ens han anat. Quin premi tan bonic, eh?
Que la plantilla et signi la samarreta el dia de l'ascens a la rua.
Aquest és el premi.
I ara el David García, que ha baixat a la rua,
perquè no sé què carai ha anat a buscar.
Què ha anat a buscar el David García?
Igual la saludó amb alguna persona.
Que ha anat a buscar. Què porta?
Què porta?
Espera, que vaig a preguntar què porta.
Què porta?
Quan hagamos una parada, està en directe.
Sí, sí, està en directe.
Què porta el David García?
Eh?
Què porta el David García?
No ho sé, ha portat a...
David, què lleves aquí?
Agua. Agua, sí.
Agua i gel.
Agua i gel.
Agua i gel. Algú acabarà a xop, eh?
Algú pot acabar molt moll en aquest autocar del Nàstic,
perquè el David García ha baixat corrent de l'autobús,
ha entrat en un bar,
allí li tenien preparat una bossa,
i ha pujat aquesta bossa plena, plena, plena d'aigua i gel.
Una bossa molt gran, una bossa d'escombraries,
aquestes molt grans,
i això és el que acaba de pujar l'autocar dels jugadors,
el David García,
per això que algú pot acabar molt moll en aquest autocar del Nàstic.
Ara veig que baixa també l'Alfons Novera a baix,
quan torna a sonar l'himne del Nàstic per la megafonia.
i ara comencen a...
Ah, no, mira, calla, que no és per mollar ningú, eh?
Ah, serà per...
Sí, les cerveses estaven calentes.
Ah, molt bé, molt bé.
I per cert, mentre sona l'himne del Nàstic,
a la plaça de la Font,
que guanyen vistositat amb la il·luminació de la nit,
amb la poca il·luminació, Ricard.
Sí, la veritat és que ja s'estan preparant,
s'estan fent tots els preparatius,
els tècnics de Cultura i Festes,
és el que us deia fa un parell de minuts,
ens acaben de confirmar que l'organització de la Rua,
l'organització de l'Ajuntament,
ha decidit escurçar tot el passeig dels autobusos
amb els jugadors del Nàstic,
no tornen a baixar fins a la Font del Centenari,
i ara, per tant,
tots els autobusos que està seguint el Quim Pons
giraran ja pel carrer Sant Agustí,
faran aquest tram de zona peatonal,
i per tant, jo calculo que en 10 minuts,
un quart d'hora,
podrien els jugadors arribar a la Rambla Vella
i baixar i fer tot aquest passadís caminant
per la plaça de la Font.
És una decisió que ens comentava fa un moment Carles Sala,
el regidor de Festes,
justament perquè considerava que la passejada
ja havia estat prou important,
i milers de persones havien pogut veure els jugadors,
i ara tot l'interès i, en fi,
tota l'ansietat està entre els milers d'aficionats
i de socis i seguidors del Nàstic
que estan aquí a la plaça de la Font.
Ja s'estan fent tots els preparatius,
el dispositiu de seguretat és molt gran,
sobretot en el passadís central
que s'ha posat en marxa a la plaça de la Font,
i per tant, calculem, Quim,
que segons el ritme que porteu,
podreu arribar d'aquí pocs minuts a la zona de la Rambla Vella.
Sí, Ricard, el primer autobús està a punt d'arribar
o de creuar el Comte de Rius,
per tant, si giran per Sant Agustí,
en poqueta estona,
arribarem a la Rambla Vella,
deu minutets ben bons per això,
perquè el ritme és lentet-lentet,
i aquí s'ha tornat a parar una mica aquest ritme bo que portàvem,
però jo crec que en deu minutets
arribem a Rambla Vella,
amb una mica més,
arribarem aquí al Rambla Vella,
a la plaça de la Font,
ara encara hi ha la plaça de la Font,
ara veig que l'autobús està fent una maniobra estranyíssima,
el primer autobús que ara està...
Ah, perquè hi ha un munt de gent,
aquí ja hi ha una mica més de gent
i el fan anar ja només pel carril de la dreta,
l'autobús,
perquè estan preparats...
Ah, calla, clar, clar, clar, clar,
espera,
que pugem per Sant Agustí,
clar, és veritat,
clar, que he canviat el recorregut.
Ara fan pujars autobusos,
clar, ara fer-los girar aquí
és una autèntica obra d'enginyeria,
perquè s'havien passat de llarg,
perquè això ho deuríem saber alguns
i els estan fent fer marxa enrere
i ara els faran pujar per aquí,
per on l'autobús passarà justet, justet,
perquè hi ha una embestida, a més a més,
i l'autobús passarà justet, justet,
cap aquí, cap a la plaça de la Font.
Arribem ja, eh, Ricard?
Ja deia, Quim,
que era una decisió d'última hora,
que l'acabàvem de prendre aquí mateix,
a la porta principal del Palau Municipal,
acabàvem de prendre els tècnics de festes de l'Ajuntament
i el mateix regidor Carles Sala,
i, per tant, això fa que ara ja gireu,
pugeu aquest tram del carrer Sant Agustí,
Palassa Verdaguer,
i arribareu a l'Ambla Vella.
Ara el primer autobús ja agafa Sant Agustí,
l'autobús de la directiva està començant a encarrilar Sant Agustí.
Jo no sé si des de la plaça de la Font
ja comenceu a veure sirenes de policia,
que és el que encapçala aquesta rua.
Ara arriba ja, bé, comença a encarrilar
el carrer de Sant Agustí,
aquest primer autobús del gimnàstic de Tarragona,
amb el Xavi Monclús,
amb el Lluís Fàbregues,
davant de tot aquest autobús ara,
portant el Josep Maria Grau aquí,
senyalant-nos amb el dita la victòria,
amb el Nàsticos també aquí.
¡Eh! ¡Eh! ¡Eh! ¡Eh! ¡Eh! ¡Eh! ¡Eh! ¡Eh! ¡Eh! ¡Eh! ¡Eh! ¡Eh! ¡Eh! ¡Eh! ¡Eh!
El primer autobús que canta
i enfila ja al carrer Sant Agustí,
clar, aquest ha sigut molt complicat girar-lo,
he hagut de fer un marge enrere,
ara els altres serà més com més fàcil,
tot i que de fàcil no té res girar l'autobús aquí
perquè ja l'hem vestidat
i està realment molt complicat
ara passa el camió de la megafonia
com pugueu sentir, suposo
i ara començarà a girar
l'autobús dels jugadors, el dels protagonistes
el dels jugadors del gimnàstic de Tarragona
aquest és el segon autobús
descaputable
que ara també haurà de maniobrar aquí
per aconseguir agafar aquest carrer
Sant Agustí amunt
davant la bogeria de l'afició que espera l'equip
aquí al carrer Sant Agustí
gent plorant
gent que no s'aguanta ja les llàgrimes
molts nens també amb bufandes
pujaran sinó en aquesta embestida
ara l'autobús del Nastic
comença a fer la maniobra
per girar, el recolaran
i pujarà Sant Agustí
no sé Ricard si teniu ja visió
de les primeres llums de la policia
des de la nostra posició
de totes maneres li podrem preguntar
a Jordi Blanc que està al mig de la plaça
tot i que en aquest passadís
per on passaran d'aquí uns minuts
els jugadors, ara hi ha una mena d'espectacle
que s'havia muntat expressament
que l'empresa que ha coordinat
tot l'espectacle de la plaça a la font
la veritat és que hi ha un espectacle
de diferents elements
també de foc
i això fa que
no sé si el Jordi Blanc
que s'incorpora també
com el nostre company Joan Andreu Pérez
ara mateix a la retransmissió
ens podrà portar alguna dada
Jordi, bona nit
Hola, molt bona nit
doncs efectivament estem ara mateix
al començament del carrer Portalep
veiem ja al fons els llums de la policia
veiem aquestes sirenes
veiem ja l'autocar del Ginàstic de Tarragona
per tant estan a punt de desembocar
el que serà la Rambla Vella
el que és aquí ja el carrer Portalep
on l'afició del Ginàstic de Tarragona
està també ocupada
intentant buscar ja també
la visió dels jugadors del Ginàstic de Tarragona
i per tant com dèiem
plena visió ja
en pocs instants, en pocs minuts
els jugadors del Nàstic estaran ja
a la plaça de la Font
ara sí que podem dir a més
que pràcticament tota la plaça està plena
fins i tot veiem
la zona de la Baixada de la Misericòrdia
veiem el carrer Cos del Bou
veiem el carrer Rere Sant Domènec
que és aquest raconet
aquest carreró
que hi ha paral·lel a l'Ajuntament
on hi ha gent
que intentarà veure des d'aquí
l'espectacle de l'arribada dels jugadors
Quim, mentrestant suposo que l'autocar va avançar
no, a poc a poc?
L'autocar dels directius
està ara mateix a la plaça Verdaguer
amb la megafonia a darrere
i el dels jugadors
encara està maniobrant
per agafar aquest carrer San Agustí
perquè és complicadíssim
fer girar aquest autobús aquí
per cert, Blanc, bona nit
Hola, Quim, què tal?
Com ho portem això?
Has descansat, no?
Aquesta tarda, veig?
No, no, bé, bé, bé
això realment val molt la pena
perquè és molt complicat
descriure les fotografies
que hem pogut veure
durant tot el camí
ho hem intentat fer el millor possible
perquè és un moment històric
un moment d'aquells
que agrada moltíssim retransmetre
i que, vaja, que els jugadors
a més han aconseguit fer molt gran
i que la rua continua
torna a sonar ara mateix
la Will Survive
tornen a cantar
els jugadors del gimnàstic de Tarragona
que veig també el Ramon Font
al cap de premsa
que ara troba el cap
per la part d'aquest autobús
l'Oscar Álvarez també saltant
amb l'Álvaro Iglesias
amb el Rubén Pérez
i ara ja agafa el carrer Sant Agustí
aquest autobús dels jugadors del Nàstic
comencem a enfilar Sant Agustí amunt
i ara sí que això
comença a tocar la fi a aquesta rua
Marco que va donant la mà
perquè ara és una imatge curiosa
hi ha molta canalla pujada a l'envestida
que hi ha aquí al principi del carrer Sant Agustí
clar, els jugadors hi arriben amb la mà
perquè està a l'alçada dels jugadors
i xoquen la mà amb aquests nens
que estan pujats aquí a l'envestida
ara són alçades de timbals
que també acompanyen
escolta, escolta
A la plaça mentrestant
s'està cantant l'alineació dels jugadors
no, Jordi?
Sí, crec que sí, de fons
el que passa que ara estic una mica
d'escoratge cap a la Rambla Vella
veig que aquest autocar
ja que porta els jugadors del Nàstic
la plaça està plena de gom a gom
està a passar pràcticament
no hi cap ningú
a més a més fins ara
fent un espectacle
d'uns vaixells també
que ja han acabat
amb aquest passadís
en aquest cas
el que sí que es demana
des de les assistències
i des de protecció civil
i des dels membres
de les forces de seguretat
és que sobretot
molta cura en aquesta tanca
perquè recordem que el passadís
és força estret a la plaça de la Forn
Sí, ara
tot el passadís central
ja ha quedat net
de qualsevol element
només hi ha elements de seguretat
de protecció civil i de policia
i està ja tot preparat
mentre s'està cantant
aquesta alineació
l'està fent l'espíquer
el David Prats
doncs estan escalfant ja
els últims minuts prevists
a l'arribada dels jugadors
però ja tot el passadís central
queda net
amb una doble filera
de tanques
per evitar que pugui haver-hi
allaus dels aficionats
sobretot dels més joves
dels més impetuosos
que vulguin allò
doncs fins i tot
agafar la mà
i saludar
els jugadors del Nàstic
Vèiem els autobusos
que estan aturats
no?
a la plaça Bardaguer
és el primer autobús
és el de la directiva
el que està a la plaça Bardaguer
Jordi
darrere hi ha aquesta megafonia
que se'n diu ara
amb la Will Survive
una altra vegada
i darrere aquest autocarro
dels jugadors del Nàstic
que serà el segon
que arribi
i el primer és el de directius
i cos tècnic
el segon és els jugadors
i el ritme de la Will Survive
ara mateix
doncs el ritme de la Will Survive
aquí ara mateix
a la Rambla Vella
està totalment presa
per la policia nacional
pels antiavalors
de la policia nacional
que han fet ja el desplegament
aquí
amb fins a 7 furgonetes
preparant
perquè aquí mateix
aquí a la Rambla Vella
és on arribarà
l'autocar del club
Jordi
Brasac
it's incredible
hello
it's incredible
yeah it's really incredible
the lot of people
I'm seeing here
I'm very surprised
I'm so happy
seeing everybody
in this square
the town
celebrating with Nàstic
and I'm very very grateful
I'm in Nàstic
I'm so happy
I'll continue to be happy
and I make sure
I'll do my best
to make Nàstic's people
very happy as well
thank you very much
thanks
yeah
en resa que hi ha poc
hi ha ficció amb el conductor
bé si heu entès
alguna cosa m'ho traduïu
perquè entre el soleil que fa
i el meu anglès
d'Ata Puerca
ha sigut una sorpresa per ell
no?
ha sigut una sorpresa per ell
i és que no s'han dit re
ni agraït a l'afició
escoltem
escoltem
escoltem
mencrestant a la plaça de la Fora
un espectacle realment multicolor
amb l'Aiwai Survive
que torna a sonar
a tota màquina
esperant ja l'arribada
amb ansietat dels jugadors
els vaixells
que han estat animant
el passadí central de la plaça
ara se situen
a l'entrada del Palau Municipal
s'ha llançat a confeti
milers de paperets
hem fet tot això
amb aquest so musical de fons
i ha perdut el Llorca
guanyat a Lleida
els de la terra ferma
salvats del descens
i el Llorca
que té ja poquíssimes opcions
de col·locar-se
com a tercer equip
que pujaria de categoria
zona que ocupa ara
allà avant
que ha empatat el partit
encara viurem
una altra chance
al camp de Ciutat de Murcia
potser
doncs no sé què dir
el que és estrany
abans que parlaves de maletins
clar
l'Eibar
li ha empatat el partit
allà avant
a veure
qui porta maletí aquí
home
jo crec que a l'Orca
hi ha calé també
el senyor Banyos
jo crec que també
s'han mou a peces
i el senyor Pina també
clar que sí
i molt
el senyor Pina
però bé
escolta que
ja gairebé hi som
Jordi
ara sí que ja
has de veure
aquest autobús de la directiva
torna a sonar el portí
per la megafonia
la cançó de l'ascens
també
torna a cantar
els jugadors
però
podeu que els hi passi
el micro
i que em cantin
una estona
a veure si em poden cantar
a veure
és que serà complicat
ara
perquè aquí
ja comença a haver-hi
molta gent
i ara és un moment
que ets complicats
per passar el micro
deixarem sigues
per més endavant
que cantin a dalt
ara sí que
l'autocàrrec
desembocarà
ja pràcticament
aquí dalt
a la Rambla Vella
veiem ja
els
cotxes de la policia municipal
i també de la policia nacional
que escortaven
aquests autocars
del gimnàstia de Tarragona
al llarg de tot el recorregut
que han abandonat ja
aquest carrer
de Sant Agustí
i ja han sortit
cap a la Rambla Vella
i aquí al vell mig
ara mateix
de la Rambla Vella
davant del que és
el Frankfurt
la Torre i Caixa Tarragona
serà on s'aturarà
els autocars
de la gimnàstia de Tarragona
amb la plantilla
també amb els directius
també amb els familiars
i tots plegats
des d'aquí
encararem ja
el carrer Portalet
cap a la plaça de la Font
i d'aquí
fins al consistori
fins a l'Ajuntament
per tal
de donar-se aquest bany
de multituds
i entre tots els aficionats
Escolteu, escolteu
com està ara mateix
l'afició
a la plaça de la Font
Desenes de banderes
coneixen ara mateix
el vent
mentre sona la música
preparant ja
l'arribada
dels jugadors
de l'expedició
del Nàstic
ara sí que ja
no hi cap ningú més
la plaça està
plena de gom a gom
i ara suposem que ja
més enllà
de les 8 o 10.000 persones
que havia dit
la Guàrdia Urbana
suposo que ara
s'ha omplert més
la plaça de la Font
La capacitat és de 12.000
aquesta és la capacitat
oficial i real
de la plaça de la Font
per tant podem confirmar
ara mateix
que hi ha 12.000 persones
a la plaça de la Font
veiem gent
com dèiem
a la baixada de la Misericòrdia
al carrer
rere Sant Domènec
al cos del Bou
en fi
ara segur que no s'hi cap
també a Portaler
ja ho deien els nostres companys
i segur que fins i tot
a la Boca Calle
miraran d'entrar
moltes persones
procedents
del tram
de la Rambla Nova
on han estat abans
veient
la passejada
de la Rua
i ara la feina
és aquí per la Policia Nacional
perquè és membres
del cos antivalors
de la Policia Nacional
que ha de treure
tota aquesta gent
que venia acompanyant
els autocars
del dinàstic de Tarragona
tots aquests aficionats
que venien acompanyant
pel carrer Sant Agustí
perquè el que està clar
és que aquí
al carrer Portalet
no hi pot entrar ningú
pel passadís central
que no estigui autoritzat
mitjans de comunicació
i lògicament
els protagonistes
d'aquesta jornada històrica
del nàstic
a l'entrada per cert
del Palau Municipal
a la porta
veiem alguns representants
de la Federació
de Penyes
del nàstic
veiem també
alguns regidors
que estan esperant
justament
l'arribada
dels jugadors
veiem
en fi
pràcticament
de tots els partits polítics
Joan Arejo
de Convergència i Unió
Josep Fèlix Ballesteros
del Partit dels Socialistes
també veiem
Jordi Sendra
de Convergència i Unió
Sergi de los Rios
d'Esquerra Republicana
veiem Agustí Mallol
i com dèiem
sobretot
aficionats
seguidors
aquests líders
de les penyes
de les principals penyes
del nàstic
i de la Federació
que han protagonitzat
també ells
aquesta temporada
de somni
Arriba l'autocar
aquí a la Rambla Vella
arriba l'autocar
entre la buixeria
dels aficionats
del nàstic
es donen cita aquí
a la cantonada
amb l'Hospital
de Sant Pau
i Sant de Tegla
veiem
Lluís César
acompanyat
de la seva dona
i el seu fill
dalt de tot aquest autocar
també hi ha
el director esportiu
Josep Sicar
el vicepresident
del club
i regidor d'esport
de l'Ajuntament de Tarragona
Raül Font
també
Albert Vives
un altre dels regidors
del Consell d'Administració
estem veient
altres consellers
veiem l'Alfons Muñoz
veiem a tots aquests consellers
que van en aquest primer autocar
que ara mateix
acaba de trepitjar
i ja de ple
la Rambla Vella
davant l'esclat
de la multitud
de l'afició del nàstic
i ara Jordi
també l'autocar
dels jugadors
està a punt
a punt
a punt
d'arribar
ja la Rambla Vella
agafem l'últim
de Sant Agustí
ara a Miguel Ángel Llera
li acaben de passar
una bandera
de la ciutat de Tarragona
i era que els s'ha baldit
i toca la llum
perquè clar
amb tot això
s'ha fet fosc
fosquíssim
fosquíssim
és que no ens n'hem
ni adonat
que ja és plena nit
ja se'n esveu
les llums
ara Miguel Ángel Llera
tocava aquestes llums
ara hi ha gent
des de les finestres
aquí de Sant Agustí
des de l'Hospital
de Santa Tecla
hi ha membres
del personal sanitari
de l'Hospital
de Santa Tecla
que saluden
des de la finestra
i els jugadors
que els hi xoquen la mà
perquè és que hi arriben
des de l'autocar
a xocar a la finestra
amb aquest personal sanitari
que avui treballa
gent que no ha pogut
assistir a la rua
per qüestions de feina
perquè estava treballant
aquí a l'Hospital
de Sant de Tecla
i ara li passen
fins i tot
un paper
perquè els hi signin
des de l'hospital
diu que corrin
perquè clar
han marxat ja
i estan passant
i era que els hi signa
quin espectacle
de veritat
a la plaça
aprofitant la nit
uns reflexes lluminosos
a les parets
a les dues bandes
a banda i banda
a dreta i esquerra
de la plaça
de la Font
il·luminen
el principal indret
de la ciutat
mentre la gent
canta i baia
el so de l'elèctrica d'arma
i ara més a més
aquí a la Rambla Vell
acaba d'arribar
aquesta furgoneta
aquesta furgó
que porta
la música
aquesta música
que ha anat acompanyant
tota la rua
del Nàstic
sona
l'himne del ginàstic
de Tarragona
veiem ja els jugadors
amb les diferents perruques
que ens anava explicant
el Quim Pons
des de primera hora
de la tarda
amb aquest lema
de som de primera
Nàstic
els jugadors
que desembocaran ja
aquí
i el primer que tenim ja
és el director esportiu
del Nàstic
el Josep Sicard
que acaba de baixar
de l'autocar
Josep
impressionant
impressionant
molt contents
una cosa increïble
i la veritat
que valia la pena
lluitar
i patir
tot el que hem patit
per donar aquesta
afició
a aquesta ciutat
que creiem
que s'ho mereix
ara sí que podem dir
amb veu
i a més amb veu
més alta
que això és una ciutat
de primera
i hi ha una afició
de primera
i contentíssim
d'haver pogut
contribuir
que hi hagi tanta gent
feliç
en un dia com avui
es parlarà de 30.000 persones
que han seguit la rua
unes 15.000
que ara mateix us esperen
aquí dintre
a la plaça de la Font
45.000 persones
que avui gaudiran
amb el Ginesti de Tarragona
perquè és equip
de primera divisió
pues imagina't
no
imagina't
jo que vaig viure
també
vaig tenir la sort
de viure
l'ascens de segona A
i ja va ser increïble
pues imagina't
el d'avui
no
la veritat és
que no esperàvem
que fos tant
i com deia
no ha valgut la pena
i val la pena
i això te dona forces
pues per continuar
lluitant
treballant
pues per continuar
donant aquesta afició
més alegries
que s'ho mereixen
felicitat
gràcies a vosaltres
les paraules de Josep Sicara
el director esportiu
del Nàstic
un dels primers
que ha trepitjat
el terra d'aquí
de la Rambla Vella
i que es prepara
per encaramar ja
aquest carrer
portalet
amb la resta
de l'expedició
del Nàstic
que els jugadors
ara mateix
encara estan
dalt de l'autocar
l'autocar
tocarà ja
les rodes
de la Rambla Vella
i tot preparat
perquè baixin
veiem a Marco
veiem a Diego Torres
veiem a Nano
veiem els diferents
jugadors del Nàstic
i també un altre
dels consellers
que ha baixat ja
a l'autocar
del Nàstic
és el Carles Armengol
Carles
bona tarda
bona nit
hola
bona nit
impressionant eh
com li deia ara
el José Sicard
impressionant
això
jo crec que ha superat
totes les expectatives
la ciutat
ha estat tremenda
tota la ciutat
està aquí
tota la ciutat
està amb el Nàstic
i hi ha un civisme
impera un civisme
la gent està agraïda
realment
és un casament
entre Nàstic
i Tarragona
el Nàstic
és de Tarragona
Tarragona
està amb el Nàstic
hem fet una cosa
molt gran
jo crec que tots junts
lluitarem
per no baixar
d'aquest somni
gràcies
a vosaltres
les paraules
del Carles Armengol
un altre dels consellers
que ve cap a
cap a aquesta zona
que encara ja
el que és
el carrer
el carrer Portalet
direcció ja
cap a la plaça
de la Font
els protagonistes
els jugadors
del Nàstic
que es donen
aquest bany de multituds
ara mateix aquí
a la Rambla Vella
veiem a Marco
veiem darrere d'ell
Jaio
els jugadors
encara estan dalt
de l'autocar
d'un moment a l'altre
començaran a baixar
cap aquí
intentarem parlar
amb diferents jugadors
en el moment
en què
estiguin ja
baix de l'autocar
l'autocar
l'autocar
encara no ha parat
el quim
també ja està
cap a la nostra zona
i suposo que
d'un moment a l'altre
baixaran cap aquí
podem parlar ja
amb els jugadors
del Ginasti
de Tarragona
quan encarin ja
el carrer Portalet
direcció ja
cap a la plaça
de la Font
per donar-se
aquest bany de multituds
a l'Ajuntament de la ciutat
i ara Jordi
a Miguel Ángel Llela
li ha llençat un timbal
ha entrat tocant
el timbal
que li han llençat
des de baix
el jugador
amb de l'ús del Nàstic
ara veig la part
de darrere
l'autobús
una part que hem vist poquet
on hi ha el Lluís Codina
on hi ha el David Cuellar
on hi ha l'han tenint
vinilla amb la perruca
el Xusmari Serrano
que no s'ha mogut d'aquí
amb un dels nens
el Manolo Martínez
que segueixen fotos
i jo crec que Manolo Martínez
és d'aquells jugadors
que me'n deia al principi
que s'ha guardat la veu
i molt
perquè té moltes ganes
de festa
i tenia poquet de veu
el Manolo Martínez
i s'ha guardat moltíssim
la veu
el jugador
de Bigastro
per aquesta
parlaments
a finals
ara torna a sonar
la primera
entre els jugadors
del gimnàstic
de Tarragona
sona-se
escolta
escolta
i d'ell
criden els nens
crida
crida
crida a tothom
i espera
tinc el Preci
Preci
al·lucinant
és increïble
jo
estic emocionant
perquè realment
m'esperava
avui molta gent
a Tarragona
però com el d'avui
és impressionant
és impressionant
estic
però de veritat
increïble
jo només puc donar
gràcies a Tarragona
per el que estan fent
perquè gràcies a ells
avui estem aquí
tindrem des de parlar
amb més calma
però de moment
el que hem vist avui
al carrer
t'imaginaves que seria així?
home
jo sabia que hi hauria
molta gent
però no m'ha podia imaginar
el que he vist avui
jo crec que és un moment
per reflexionar tots
perquè això és molt gran
és espectacular
però ser del Nàstic
és el millor que hi ha
de veritat
és increïble
és increïble
gràcies Preci
gràcies a vosaltres
doncs el president
del gimnàstic de Tarragona
que ja entrarà
cap a la plaça de La Font
Josep Maria Andreu
acompanyat aquest seguit
i Lluís César Jordi
que també veig
que veig cap a la teva posició
tot teu
efectivament
l'entrenador del Nàstic
Lluís César
Lluís impressionant
l'entrenador del Nàstic
l'entrenador del Nàstic
l'entrenador del Nàstic
que te puedes imaginar
que la ciudad se va a echar a la calle
pero esto supera
todas las expectativas
increïble
unas 40-45.000 personas
es el cómputo
entre la rua
y lo que hay ahora
dentro de la plaza de La Font
imagínate
imagínate
algo que si no lo ves
no lo crees
la verdad es que
estamos todos muy orgullosos
de estar aquí
porque este es un triunfo
de toda la ciudad
el sueño se ha hecho realidad
ese sueño
que hablábamos durante tanto tiempo
que era un sueño
en la escena de la primera
ya es un hecho
buscábamos desde hace tiempo
que ese sueño se hiciese realidad
hemos trabajado duro
y hemos tenido suerte
y con el apoyo
de nuestra gente
lo hemos conseguido
es un triunfo de Tarragona
y el Nàstic
¿Has preparado ya
algún discurso
para la plaza de La Font?
No, no, no
seré espontáneo
no lo tengo preparado nada
pero algo
algo diré a la ficción
Felicidades
Gracias
Les paraules de Lluís César
l'entrenador del Ginàstic
de Tarragona
quan d'un moment a l'altre
els jugadors
baixaran ja
d'aquest autocar
els veiem votant
encara dalt de l'autocar
i suposo que d'un moment a l'altre
començaran a baixar
els jugadors
ja cap aquí
encararan aquest
a carrer Portalet
la plaça de La Font
i és que tot està preparat
perquè els jugadors
del Nàstic arribin
a la plaça de La Font
per celebrar
l'ascens del Nàstic
comencen a baixar
els primers
el primer
cap al cigal a terra
David García
David, impresionante
¿no?
La verdad que sí
la verdad que esto es increíble
la gente
todo muy bien
no nos podemos quejar
¿Habías imaginado algo?
así 45.000 personas
dicen que están en la calle
Para nada
fíjate la gente
como estaba volcada
desde hace ya varias horas
la verdad que esto es increíble
fíjate toda la gente
como está
pues la verdad que es el Menece
porque vamos a jugar en primera
y ellos van a disfrutar
¿Tenemos el discurso preparado o no?
Bueno, ya comenzaremos a lo
Muy bien, David
a disfrutar
Doncs el David García
el jugador que ha sortit
d'aquesta zona
intentarem anar parlant
amb diferents jugadors
Calabel Boades
ve amb la seva dona
que està molt embarassada
això t'has passat a l'Abel
eh, pobre
Sí, bueno
però mira
està aguantant
i per això
ja te vaig dir que ahir
bueno
una satisfacció
i esperem que
d'ací dos semanas
pues que vinga la otra
Suposo que
algun parlament
a l'Ajuntament
anirà cap al nen
No, bueno
yo no parlaré
això és cosa dels capitans
o de...
Ah, no, no, no
aquí heu de parlar a tots
eh
No, no, no
que va
Así parlen els capitans
y...
y de fiestas
los consejeros de fiestas
que son manos de compañía
Gràcies a l'Abel
Gràcies
L'Abel
el Boal és un dalt d'Oscabasha
Tenim al Rubén Pérez
també si vols
Rubén
¿Qué?
¿Cómo estamos?
Pues esto es una pasada, ¿no?
Ahora que lo estamos pasando grande
esperemos que la afición igual
Te he visto muy, muy emocionado
Sí
La verdad que
el fútbol me ha cambiado la vida
y le debo mucho al club
a la afición
y a todos mis compañeros
¿Y el pañolico?
El pañolico me lo ha regalado un maño
y lo llevo ahí hasta la muerte
Grande, Rubén
¿Tienes algo pensado para el ayuntamiento?
¿Cómo?
¿Algo pensado para el ayuntamiento?
No
No
La verdad que no
Será todo imprevisible
Doncs ahora salto a los jugadores
A los jugadores del Nacic
Tampo el Bull
han baixat de la autocar
Vayamos aquí
Amerino, Diego Reyes
Rubén Pérez
Son los jugadores que lo están celebrant
Alfonso Pérez
Cristiano Marlupídeo
Goitshaio
Álvaro Iglesias
Son los jugadores que veiem ahora mateix
Que lo están celebrant
Tant punts a tocar terra
Aquí a la plaça de la Font
Y tenemos al Carlos Merino
Que es un dels jugadores
Que lo está inmortalizando todo en vídeo
Carlos, de esta nos dedicamos al cine o no?
No, no
La verdad es que
Me da la pena
Lo tengo que grabar
Pero es que nunca aparezco yo
¿Sabes?
Es lo que tiene
Si quieres loco te grava un poco
Yo creo que nos dará
Un devuelo o algo
Oye, impresionante, ¿no?
Sí, está muy bien
La verdad es que
Soria estuvo genial
Pero esto lo supera, ¿no?
Oye, tú lo has vivido hace poco en Soria
¿Alguna comparación?
No, es lo mismo
Lo que pasa que
Lo que diferencia es
La cantidad de gente que ha ido a verlo
Por la población
En Soria Soria
Hace 30 mil habitantes
Muy bien, felicidades
Gracias, gracias
Las palabras de Carlos Merino
Un dos jugadores que pasa también
Por el parque de Tassadillo central
Y Álex Pérez
Y Álex Pérez
Álex Pérez que va a ser tocando el timbal
Aquest era l'Oscar Álvarez
Ahora bien el David Cuellar
Que pasa cap aquí
Bé, l'Antoni Pinilla
Escolta, va, escolta
Es el crack mediático, tío
Ah, que va
El crack es l'anástica, avui
Això ha sigut al·lucinant, avui, eh?
Sí, yo no esperaba tanta gent
Sabían que
Hi haurien ambientat
Pero bueno, lo de hoy es
Bueno, no me esperaba
Res a veure amb el ascens de segona
De segona
No té res a veure
És a dir, res a veure
Home, la fita tampoc ho té
No té res a veure tampoc
Però no m'esperava això
Què direm a l'Ajuntament?
No sé, no sé
No sé si sortiré
Perquè fa vergonya
Vinga
Sí
Se'n van a tenir pinilla cap a l'Ajuntament
Amb les dos nenes
Baixa el Manolo Martínez
Va, Manolo, tócate algo, va
Aquesta era l'afició del làstic
Però era encoratjada pels jugadors
De la gimnàstia de Tarragona
Jo dic per aquí el bolo
Mira, aprofitaré que tinc
Al bolo
Jo, muy buenas
Hola, buenas noches
Esto es lo que tú tenías ganas
De vivir ya en Tarragona
Hoy nos decías
Tengo ganas de llegar
Sí, la verdad que sí, ¿no?
Y bueno
Esto es espectacular, ¿no?
Es mejor aún
De lo que había soñado
Oye, con tu hijo al cuello, ¿eh?
Hombre
Entre este y el otro
Que se ha quedado en casa
Porque es muy pequeño
Son mis grandes
Bueno
Son los que me dan
Todas las ganas
De seguir adelante
En los momentos difíciles
Y ahora hay que disfrutar con ellos, ¿no?
Tu hijo lo está viendo
Desde una posición privilegiada
Sí, bueno
Lleva todo el día con nosotros
Ha estado en Jerez
Está disfrutando con uno más
Y bueno
Hay que llevarla aquí arriba
Que ya está cansadito el poble
A disfrutar, John
Gràcies
Jordi
Sí, digues
Es fa fosc a la plaça de la Font
Ara els jugadors desembarquen ja aquí, eh?
Això vol dir, efectivament, que ara mateix entren els seus jugadors
Estem, efectivament, estem ja acabant el carrer Portalet
Ara mateix, divisem ja la plaça de la Font
Tenim a la nostra esquerra
L'Ajuntament de la Ciutat
D'aquest color grana que avui basteix també el consistori
Abraçades i a partir d'aquí els jugadors
Que encararan aquest passadís
Que és molt més estret que el que tenim al carrer Portalet
Davant l'aplaudiment del públic
La cridòria de tota l'afició del Ginòstia de Tarragona
Que sens dubte està gaudint de l'ascens d'Atlàstic
Perquè 59 anys després
La ciutat i Atlàstic
Celebren un ascens a primera divisió
Arriba el moment culminant d'11 de la nit
D'aquest 4 de juny del 2006
Que sens dubte passa ja la història de la ciutat
Un 4 de juny en què Atlàstic torna a la primera divisió
A la màxima categoria del futbol espanyol
Torna a sonar l'himne a la plaça de la Font
Una plaça plena
I ara a les fosques
A l'espera que arribin els jugadors
Mentre milers i milers, 12.000 persones
Els esperen aquí a la plaça de l'Ajuntament
I nosaltres que comencem ja aquest passadís
Ara molt més estret
Estem encarant ja l'Ajuntament de la ciutat
Enrere deixem el carrer Portalet
I el bany de multituds que s'està donant ara mateix
La plantilla del Ginòstia de Tarragona
S'encenen bengales a la part davantera
Al costat de l'Ajuntament
Una acció que per cert és rebutjada
Per altres aficionats
Mentre s'enteren els milers de fleixos
Miren de retratar, miren de recollir la imatge
Aquesta que ens explicaves Jordi
De l'entrada dels jugadors a la plaça de la Font
I és que dona goig veure l'Ajuntament de Tarragona
Al fons d'aquesta plaça
Vestit de grana i atenció que els jugadors d'al·làstic s'encaraven a la font de la plaça de la Font
Estan aquí els aficionats, els jugadors d'al·làstic, els podem veure dalt d'allà de la plaça
No els veiem
Veiem Álvaro, veiem Carlos Merino, veiem Egoix Haio que se'n està passant d'allà més bé
Veiem Òscar Álvarez, veiem els diferents jugadors d'al·làstic
Encarats dalt de tot d'aquesta font
Aquí al vell mig de la plaça de la Font
Doncs veiem justament pel fum que provoquen aquestes 4 o 5 elements que s'han encès de foc justament
Que han encès aquests aficionats que estaven aquí a la part de davant
Però mirarem de seguida de veure des de la nostra posició al balcó del Palau Municipal
Aquesta arribada dels jugadors al nàstic
Doncs els jugadors que van arribant cap aquí
Intentem anar passant per davant d'alguns d'ells
A veure si ens deixen colar una mica
Ara li guanyarem la posició
A l'Alfons Muñoz
També intentaré passar per davant del Ramon Font
A veure si puc anar buscant algun dels jugadors
Ara m'estaven agafant pel darrere
Però és igual, jo vaig cap endavant
Vinga, va, som-hi, som-hi, som-hi
Amb permís del Raúl Font també passaré per davant d'ell
La gent mentrestant canta, canta i canta l'himne del nàstic
I ara estic ja amb els jugadors del nàstic
Estic amb el president del Consell d'Administració del nàstic
Que està abraçat amb Álvaro Iglesias i amb Óscar Álvarez
Déu-n'hi-do, quin instant, Josep Maria
Això és un somni, no?
Això és increïble, és increïble
De veritat, que solament podem tindre paraules d'agraïment
Per la gent de Tarragona i la gent del nàstic
Perquè és espectacular, increïble
Jo no havia vist mai a la meva vida una cosa similar
Com la que estic veient avui
T'imagina bastanta gent a Tarragona
Aplegada al voltant del nàstic avui?
Home, jo sabia que hi hauria molta gent, no?
Però el d'avui és que és increïble
És espectacular, és emocionant
No veure la gent pel carrer emocionada, plorant
Solament donant gràcies, no?
Solament nosaltres el que podem fer és donar-li gràcies a aquesta gent
Perquè gràcies a ells avui podem estar tots aquí celebrant el jove
A gaudir del moment, Josep Maria, moltes gràcies
Moltes gràcies a vosaltres
Doncs el Josep Maria Andreu, el president del Consell d'Administració
Jo m'ho voldria quedar amb el Quico Ramírez, que està venint cap aquí
Ara saluda a un amic
L'esplica crida, visca el nàstic, visca Tarragona
Quico, impresionant, eh?
Espectacular, espectacular
¿Te imaginabas una ciudad como esta hoy mismo, tan volcada?
La verdad que esto no se puede imaginar
Hay que vivirlo, yo creo que
Doncs ara mateix arribem cap aquí
Amb el Quico Ramírez, Quico, muchas felicidades y a disfrutar del momento
Venga, gracias
La plaça es fosca, dos grans projectors de llum
Reflexen la imatge de l'Ajuntament
Que podreu veure millor que nosaltres, no Jordi?
Doncs efectivament, perquè es veu aquesta llum
Com dèiem, l'Ajuntament totalment vestit de grana
Gràcies Tarragona, gràcies nàstic
Són els lemes que hi posa
En aquest cas sobreposats sobre la façana
De l'Ajuntament de la ciutat
I també una pancarta que hi posa
Tarragona amb el nàstic, els jugadors del nàstic
Que van arribant ja cap a aquesta zona
Estem per darrere d'algun d'ells
Intentarem parlar
Estan cridant l'alineació, com podràs sentir
L'alineació que és corejada per aquests milers de seguidors
Com plen la plaça
Doncs l'alineació dels jugadors del nàstic
El Cava que ens estan ruixant ara mateix amb el Cava
Està corrent el Cava ja
A la plaça de la Font
I els jugadors
Que ho estan gaudint
Que s'ho estan passant en gran
Veiem Iruz un votant
Veiem els diferents jugadors
Atenció al Cava que està
Que ens estan ruixant ara mateix
Amb Carlos Merino
I aquí anem intentant avançar una mica
Entre els jugadors
La fotografia
I algú dels que s'ho està passant molt bé
Per exemple la beca d'Egoig Jajo
D'Egoig
Disfrutant al màximo
Te lo podies haver imaginat
Esto o no
Nada, increïble
Esto es que pueda pasar esto
A partir de temporada
Nadie se puede imaginar
Que pueda pasar esto
Felicidades Jajo
Muchas gracias
Doncs Egoig Jajo
Que passa per aquí
A mi
M'agradaria parlar
Amb algú dels més joves
Com el Nano
Nano
Te podías imaginar esto
Cuando llega este invierno
El jugador de Marbella
No, no
La verdad que no
Esto es increíble
Increíble
Oye
El mejor de todo
El público
Hablan de 45.000 personas
Durante toda la tarde con vosotros
Nos ha estado acompañando
Durante toda la temporada
Y esperemos que sigan así en primera
I ara els jugadors
Que estan aixecant tots ells
Una copa que hi posa
Primera, primera
Els jugadors
Que ho estan gaudint al màxim
I aquest que ens està cridant a l'orella
És Egoig
I el jugador del Nàstic
Que també va per aquí
I a mi m'agradaria parlar
Amb un altre dels jugadors
Nous del Nàstic
Com és el de Raúl Salguero
Raúl, muy buenas
Muy buenas, ¿qué tal?
Te podías imaginar
La ciutat tal i com l'has vist ara?
No, no
Si no me lo creo todavía
Es impresionante
Es impresionante
Esto no lo había habido
En mi vida
En mi vida
Un premio
A una muy buena temporada
Del Nàstic
Una temporada perfecta
Subir a primera
Tiene que hacer la temporada
Perfecta
Y el equipo lo ha hecho
Vaya, disfrutarlo mucho
A tope, a tope
Como todo el mundo
Doncs Raúl Salguero
Que també ho vol disfrutar
Els jugadors del Nàstic
Estan assenyant aquesta copa
L'encarregat és el David Garcia
Encara ens queda
Ara es veu, Jordi
La copa enmig de la multitud
Ara mateix estem davant del que és
Les geladeries
Sirvent
Perquè us feu una idea
Aquí és on hi ha el cap
Ara mateix
D'aquesta expedició
D'aquesta expedició dels jugadors del Nàstic
Són el We Are The Champions
A fons
Que acompanya aquesta arribada
Multitudinària dels jugadors
Al final del passadís
Per cert
Quan arribeu a l'Ajuntament
Us trobareu
Amb una delegació
De representants polítics
Encapçalats per l'alcalde
Joan Miquel Nadal
I darrere
Un bon grapat d'aficionats
De seguidors
D'aquells socis
Que pertanyen també
A les penyes del Nàstic
I que han seguit a l'equip
Durant aquest any
I en fi
Durant tants i tants anys
Hi ha els jugadors
Que canten el We Are The Champions
Escoltem
La megafonia
Que posa el We Are The Champions
Els jugadors del Nàstic
Que també estan
Cantant aquí
El We Are The Champions
David Garcia
Que deixa
Aquesta
Aquesta copa de primera
I el públic
Ara s'ha arrencat
Cantant allò d'illa
Illa, illa, illa
Pinilla, meravilla
Al meu costat Jordi
Un dels històrics aficionats
Jesús Ramiro
Que s'ho mira
Jo crec que
Amb la pell de gallina
No sé
Estoy
Ayer todavía no aguanté
Las lágrimas
Pero hoy
Hoy creo que va a ser imposible
Impresionant
Impresionante
Esto es para vivirlo
Y me recuerdo
De muchos socios
Amigos
Que hoy lo están viendo
Del cielo
Va por ellos
Gràcies a Jesús Ramiro
Una altra de les moltes persones
Emocionades
Aquesta nit
Del 4 de juny
I els crits de primera
Primera
Són dels jugadors del Nàstic
Aquí mateix
Del cap
D'aquesta expedició
En aquest passadí superestret
Que estem avançant
Molt a poquet a poc
Sembla que esteu aturats
No?
Sí, sí
Estem aturats
Ara mateix
Perquè es fan
Fotografies
Els mitjans gràfics
Els hem dit
Que apareixin una miqueta
Que s'aturessin
I ara hem tornat
A reemprendre el camisa
Que ens ha de portar
A l'Ajuntament
A la casa consistorial
I ara torna a sonar
La cançó del Prese
La cançó preferida
Del president del Nàstic
Josep Maria Andreu
Espera, espera
Que el torno a tenir per aquí
Josep Maria
Ja sona
I will survive
Espectacular
És increïble
De veritat
Ostres
Aquesta és la teva cançó
Aquesta és la meva cançó
A disfrutar
La cançó de l'èxit
Aquesta com diu ella
És la cançó de l'èxit
A disfrutar
Ara ens acaba de passar
Una bandera per sobre
Que ens ha tret l'antena
Però ja ho tenim solventat
Ho hem vist per la televisió
I ara intentaré avançar uns quants metres
A veure si em puc posar
Al cap d'aquesta
D'aquesta rua
El que passa que aquí
És molt difícil treballar
Hi ha moltes banderes
A la plaça realment
Banderes del Nàstic
De les noves
De les antigues
Hi ha banderes de Tarragona
La veritat
És que és un espectacle
Com mai s'havia vist
Aquí a Tarragona
Una d'aquestes
És la que ens ha tret
I ara jo el que volia parlar
És amb l'Àngel Morales
Àngel, molt bones
Molt bones
Impressionant això, no?
Sí, la veritat
És que està superant
Totes les expectatives
I estem molt contents
I molt eufòrics
Escolta, la teva
Veterania
Ja has viscut moments d'aquests
Amb l'Espanyol
Però suposo que cada moment
Té el seu racó, no?
Sí, a més
El d'avui és diferent
Perquè tenim tota una ciutat darrere
No només una afició
I això fa que tot sigui molt
Com que et faci més gran
I que sigui més intens
Tota, quan vas venir al mes de novembre
Et pensaves acabar
Amb una temporada com aquesta?
No, ni molt menys
Tot el que ha vingut
Ha superat
El que jo volia
Venir al Nàstic
I la veritat és que estic molt content
Àngel, prendràs la paraula dalt o no?
Sí, sí
Em deixen, sí
Ja me sé
Vinga, Àngel, sort
Gràcies
Gràcies
Doncs les paraules d'Àngel Morales
Que amablement
S'ha aturat aquí amb nosaltres
I al nostre costat ara
El regidor d'Esports
Vicepresident del Nàstic
Raül Font
Raül, bona tarda
Bona tarda, bona nit
Impressionant, Tarragona
Impressionant el Nàstic
Impressionant, impressionant, Jordi
Jo crec que
A veure, fa 8 o 10 anys
Jo hauria firmat per estar segona
I això d'estar primera
Era impossible creure-s'ho, no?
És un somni que s'ha fet realitat, eh?
Un somni que s'ha fet realitat
Un somni que ha fet volar la ciutat de Tarragona
I com si fos una orquestra
Que toca amb una sola nota musical
Sincronitzada
Tota la ciutat avui està vibrant
Felicitats també
Gràcies
I felicitats a tota Tarragona
I per la bona cobertura
Que també ha fet Tarragona Ràdio
Gràcies a Raül Font
El vicepresident del Nàstic
I ara sí que ja l'expedició
Està molt a propet
Del que és la plaça de la Font
Deixarem ja quasi a la nostra esquerra
La boca a calle
I ens plantarem en un moment
Davant del casal barcelonista
I d'aquí a la plaça de la Font
Dos passets
I a partir d'aquí
Els jugadors del Nàstic
Es donaran aquest bany de multituds
Aquí a la plaça de la Font
Una plaça de la Font
Que està a rebentar
Vinga, vinga
Vinga, que soni la música
És la música que està sonant a la plaça de la Font
Amb els jugadors del Nàstic
Estan arribant
En aquest passadís
Donant-se aquest bany de multituds
Els estan llançant de tot
Estan signant autògrafs per tot arreu
S'estan
Empentant també aquí a les tanques
Intentarem arribar
A veure si podem anar avançant una miqueta
Heu tornat a aturar a l'alçada de la boca call
Hi ha algun membre aquí de protecció civil
Té algun altre problema
Per intentar moure's aquí
Per intentar aguantar
Hi ha una doble tanca de seguretat
Per evitar les allaus dels seguidors
Però en fi
El moment és tan històric, tan emocionant
Que a vegades és impossible de controlar aquesta massa de gent
Més música que sonen directe a la plaça de la Font
I els jugadors que continuen saltant, no?
Sí, sí, continuen saltant
Els que s'ho passen més bé
Són aquests que ja van al davant de tot
Veiem el Merino
Veiem l'Ajayo
Que és dels que més s'està gaudint avui
Com dèiem abans
D'aquest moment
També veiem
A Óscar Álvarez
Alfonso Vera
Raül Salguero
David García
Que lògicament està en totes les festes
I els jugadors del Nàstic
Que van avançant poquet a poquet
En aquesta plaça de la Font
Més música
Amb una altra versió
De l'himne del Nàstic
Que continua animant
Aquesta entrada triomfal
Aquesta entrada multitudinària
Dels jugadors del Nàstic
Esperant justament
Els que estan més a prop de l'Ajuntament
Que arribin fins aquí
Fins al balcó
Fins a les escales principals
Que donen accés al Palau Municipal
I ara mateix
Josep Maria Andreu
Que va darrere d'aquests jugadors
Que són els que encapçalen
L'expedició de la gimnàstica de Tarragona
I amb Josep Maria Andreu
Que intentem anar una miqueta
Cap dintre d'aquesta
D'aquesta plaça
De la Font
Cap dintre del que és ja el consistori
Perquè estem ja
Ara mateix
A molts pocs metres
De les escales de l'Ajuntament
De la ciutat
En un balcó per ser
Al costat de l'Ajuntament
Han penjat una pancarta
Fa pocs minuts
Ara que arriben els jugadors
Que diu
Si estuviéreixer el cielo
Moriria por veros
I ara és quan
Els jugadors estan gaudint del màxim
Perquè estan escoltant
Estan cantant
Estan votant
Amb l'himne del Nàstic
Que està sonant
Per la megafonia
D'aquí de la plaça
De la Font
El Josep Maria Andreu
Encara
No vol
No vol encara
Votar aquí
Amb els jugadors del Nàstic
Però sens dubte
És indescriptible
En l'aire
Una bufanda
Del gimnàstic de Tarragona
Davant aquí
L'afició del Nàstic
Que està en aquests metres finals
També saluda
Ara
La salutació fusiva
Entre Josep Maria Andreu
I el
Fins ara encarregat de material
Fins a la temporada passada
El Giovanni Colo Santo
Que estava aquí també
I la façana principal
De l'Ajuntament
Jordi s'il·lumina
Amb milers de paperets
De culots granes
Que li donen
Aquest toc de màgia
Aquest toc espectacular
A l'arribada dels jugadors
Del Nàstic
A l'Ajuntament
Doncs efectivament
Veiem aquests canons
Que estan
Al sostre de la casa consistorial
Com estan ara mateix
Disparant aquests paperets granes
I els crits
De Nàstic
Nàstic
I el preci
Cantant l'himne
Millor
Cantant l'himne
I el orgull
Doncs al
Josep Maria Andreu
El president del Consell d'Administració
Els jugadors que estan
Vibrant
Que estan votant
Que s'ho estan passant d'allò més bé
I ara ja estem
En aquests darrers metres finals
D'aquesta plaça de la Font
Tot preparat
Perquè arribin els jugadors
Del Nàstic
Perquè arribi el president
Perquè arribi
Josep Maria Andreu
I perquè Carlos Merino
Segueix enregistrant
Que tal va Carlos?
Va bien
Va bien
Pero
Pero mejor si no estoy grabando
El Carlos Merino
Que el deixem que ell segueix
Enregistrant
Aquest record
Sens dubte
Familiar
I ara ja estem aquí
A crit de Nàstic
Nàstic
Entre l'afició
S'ha tornat a encendre
S'ha tornat a encendre
Per cert
Una altra bengala
Al costat d'on sou
I ve l'alcalde
Ve l'alcalde
Ve l'alcalde
El senyor Joan Miquel Nadal
S'abraça en Josep Maria Andreu
Aquesta és la imatge
Aquí a pocs metres
De l'entrada
A l'Ajuntament de la ciutat
A veure què es diuen
Si ho podem sentir
Sí, sí
No es diuen res de moment
Alcalde
Emocionat
Li ensenya
Li faig sacar els braços
A Josep Maria Andreu
Anem a buscar l'alcalde
Alcalde
Emocionant
Impressionant
Avui la ciutat de Tarragona
Diuen que 35.000 persones
L'alcalde prefereix
No dir res
Està emocionat
Li acaben les dègrimes
A l'alcalde de la ciutat
S'abraça també
Amb Suso Saed
Un altre dels consellers
Veiem Jordi Frisac
S'abraçarà amb Raül Font
També ve cap aquí
Joan Aregio
Celebrant en Josep Maria Andreu
Anem
Intentant entrar ja cap dintre
De l'Ajuntament
Ha vingut l'alcalde
A rebre
A Josep Maria Andreu
Tocant l'aire altra vegada
La bufanda
Davant mateix de la porta
De l'Ajuntament de Tarragona
Veiem cap aquí
A Joan Aregio
També el veiem cridant amb la bufanda
També emocionat
Molt, molt, molt, molt bo tot
Ara aixecar altra vegada en la era
Els braços de Josep Maria Andreu
L'alcalde de la ciutat
Estan envoltats altres regidors de l'Ajuntament
Que han baixat darrere de l'alcalde
A rebre a la comitiva del nàstic
I ara intenteu fer-vos pas
S'abraça Josep Maria Andreu
Amb Francesc Ricomar
També amb Pep Félix Ballesteros
També ara amb el regidor d'Iniciativa per Catalunya
Joan Balart
També ara Agustí Mallol
Que està sense veu
També s'ha abraçat amb Javier Sabater
El conseller de Governació
De la Generalitat de Catalunya
I salten tots plegats
També ve cap aquí Carles Sala
Venen els diferents regidors
De l'Ajuntament de Tarragona
També hem vist el Jordi Cendra
Tots s'abracen
Tots estan saltant
Déu-n'hi-do ara Joan Sala
Amb Josep Maria Andreu plorant
Joan
Carles
Impressionant, eh?
Impressionant
Impressionant absolutament
La gent absolutament abocada
I és absolutament impressionant
L'ambient que es viu aquí
La ciutat estallera és de vermell
La ciutat estallera és de vermell
Per rebre aquests 28 herois
Que ha fet que l'Arti tornaix a primera divisió
Felicitats Carles
Moltes gràcies a vosaltres també
El Carles Sala
També el Jordi Cendra
Els diferents regidors
Que van venir cap aquí
I atenció perquè ja veiem
Josep Maria Andreu
Que està a punt d'entrar ja
Aquí a la porta de l'Ajuntament
Ara mateix
Està davant mateix
Les escales
I en uns instants
Josep Maria Andreu
Enfilarà ja
Les escales de l'Ajuntament de la ciutat
Sí, on els estan esperant precisament
Els representants de les Penyes
Amb alguns dels seus màxims responsables
Especialment els de la Federació de Penyes
Veiem altres regidors que venen cap a aquesta zona
Com és l'Albert Baller
I també que ha vingut a rebre
I també que ha vingut a rebre en Josep Maria Andreu
Una lleu de mitjans de comunicació
Ara mateix dalt de l'escala
Ja el que farem serà començar ja a enfilar aquesta escala
De l'Ajuntament de Tarragona
Acompanyat de Josep Maria Andreu
I de la resta de la plantilla de la gimnàstia de Tarragona
Que també ho està gaudint
D'allò més bé
Ara mateix aquí a l'Ajuntament de la ciutat
Veiem els jugadors que encara venen una mica pel darrere
I per tant tots plegats
L'alcalde acompanya
Josep Maria Andreu
I estan preparats ja, disposats
Es donen aquest primer bany de multituds
Davant mateix
De l'escala de l'Ajuntament de la ciutat
Enlaire els braços Josep Maria Andreu
També Joan Miquel Nadal
També Carles Areggio
I comencem a pujar
Que són les escales de l'Ajuntament de Tarragona
Per arribar aquí al hall
I a veure si podem
Jordi, mentrestant aquí a la rotonda del Palau Municipal
Ja han arribat els primers jugadors
Estan a punt de sortir al balcó de l'Ajuntament
Entre d'altres David García, Carlos Merino
Que són els primers que han arribat
En fi, enmig d'un bon grapat d'aficionats, de seguidors
Tots amb samarretes i bufandes
I amb les portes encara tancades del balcó
A l'espera que surtin
De seguida per adreçar unes paraules
A tota l'afessió
Ara arriba Àngel Morales
Com podeu veure, molt aplaudit pels afeccionats i pels seus companys
Doncs ara aquí baix el que tenim ja
Josep Maria Andreu que comença a pujar
Per les escales
S'ha saludat amb els membres de les diferents penyes del gimnàstic de Tarragona
Ara un moment per respir ja aquí dintre de l'Ajuntament
Rep també la felicitació de la Maria José Elíces
I en definitiva la comitiva que acompanya ja a Josep Maria Andreu
Que encaram a les escales de l'Ajuntament de la ciutat
En uns instants el tindrem aquí a la rotonda de la Casa Consistorial
Des d'aquí al balcó la salutació ja amb tota l'afició de l'Ajuntament de Tarragona
Jordi, estan cridant Barça
El nàstic ja està aquí, ara mateix aquí a la rotonda municipal
Hi ha la mascota del nàstic que intenta animar aquesta espera
De la resta de jugadors i de components de l'expedició grana
Doncs ara Josep Maria Andreu que ha pujat ja el primer tren d'escales
Girarà a la seva dreta i encararà ja la rotonda del Palau Municipal
Per tant en uns instants el tenim del de tot ja
D'aquí de l'Ajuntament
I tot disposat perquè comencin els parlaments ja
A l'exterior de la balconada de l'Ajuntament
Segueixen arribant jugadors
Ara per exemple que ara veiem jugadors com Rubén
Diferents jugadors que encara van endarrerits
I que estan pujant les escales també
Amb membres de la Federació de Penyes
I per tant ara entra, no sé si el veus ja
Ricard Josep Maria Andreu a la rotonda del Palau Consistorial
Sí, ara arriba el president del nàstic
Rebuts per aquests aplaudiments
Amb Joan Arejo, amb Joan Miquel Nadal
S'abracen un altre cop amb diversos representants
Arriba Raül Font
En fi, és un altre moment d'emoció
Es torna a abraçar
La mascota del nàstic s'abraça
Amb el president i surten al balcó de l'Ajuntament
Tarragona és seva
Benvinguts a casa
I gràcies
Visca el nàstic
Visca el nàstic i visca a Tarragona
Visca el nàstic i visca a Tarragona
Visca el nàstic i visca a Tarragona
Visca el nàstic i visca a Tarragona
Visca el nàstic i visca a Tarragona
Visca el nàstic i visca a Tarragona
Doncs els primers que és de visca el nàstic i visca a Tarragona
Al Palau Consistorial aquí a l'Ajuntament
I ara sí que tota la plaça de la Font
que està ballant, que està gaudint del moment
amb la música, amb la megafonia
i el que intentarem més, a veure si podem canviar una miqueta
a veure, sisplau
intentarem moure amb algú que ens ha aixafat una mica el cable
intentarem anar ja cap a l'exterior
que és allò com volem anar nosaltres
Estan Jordi tots els bescomplents
i milers de paperets
que tornen a il·luminar la façana principal
de l'Ajuntament en aquesta plaça de la Font
Ara mateix al meu costat ve que Raül Salguero
o Becanano són els que estan més a l'extrem tret
del balcó de l'Ajuntament
Arriba Lluís Tessar a la rotonda municipal
és un dels últims
a anar a arribar, també corajat
i aplaudit pels seguidors
del gimnàstic de Tarragona
Ara mateix s'arriba al balcó
I els jugadors del Nàstic segueixen votant ara mateix
a la balconada principal de l'Ajuntament de Tarragona
el públic ho està gaudint
d'allò més, ja en vengui a les enceses
també aquí a la plaça de la Font
ho està gaudint
al màxim comencen a sortir més jugadors
que segueixen votant a la balconada principal de l'Ajuntament
Estan al mig del balcó
Lluís Tessar, Josep Maria Andreu
i l'alcalde Joan Miquel Nadal
també el conseller de governació
Xavier Sabater
els paperets que il·luminen el cel de Tarragona
aquests papeles de color grana
en aquesta nit històrica per la ciutat
els jugadors que aixequen aquella copa
aquella copa que hi posa la primera
amb l'escut del gimnestia de Tarragona
aquella copa de paper cartró
que els jugadors els hi han regalat
passant per aquesta plaça de la Font
i ara el públic que es torna a vots
amb aquest I Will Survive
Arriba Joan Pérez Bolo
també un dels últims jugadors
Arriba el subdelegat del govern central a Tarragona
Joan Maria Balló
Arriba Jesús Mari Serrano
No hi cabrem en aquesta rotonda del Palau Municipal
No hi cabrem al balcó
Reclamen a Serrano
perquè és un dels capitans
és un dels primers que ha de parlar
Arriba
Ara reclamen a Serrano
Suposo que el veureu de seguida
Veurem a veure si ve cap allà
de moment no el veiem
Veca Lluís Tessar
Allà a la llunyania
Veca Angel Morales
Veca Joan Pérez Bolo
Arriba Manel Ruth
Arriba David Cuellar
En fi, hauran de fer lloc
perquè si no, no s'hi cabrà
I ara els jugadors que estan
Arriban amb timbals
Per donar-li
Què vais a fer?
Vas a tocar?
Jo que si no he acabat de tocar
No saben ni del que tocaran
En fi, forma part de la festa
Sens dubte
Escolta, i a més a més
ara acaben de treure una altra copa
Aquesta ja més gran
Manolo Martírez
amb un altre timbal
Què vais a tocar Manolo
Con estos tambores
Pues aquí la opció ha rebutat
Tambor
Que yo creo que va a ser la mejor opción
Pero bueno, a ver si
Por lo menos hacemos votar un poco a la gente
Vinga, pues
El faran votar
Els seguidors del Nàstic
Així ho intentaran
Encara falta gent per arribar
Ara veiem a poc i allà al fons
Veiem el delegat
Josep Maria Grau
No sé cap
Han de sortir gent del balcó
I segueixen arribant encara
Més membres de l'expedició del Nàstic
Ara ja han ficat una
Una tanca
I ara suposo que tancaran el pas baix ja
Però Déu-n'hi-do
Com ho està celebrant ara
La plaça de la Font
Que està plena de gom a gom
Arriba Pinilla
Arriba Belboades
Arriba Poc
I encara arriben responsables
Polítics
A aquesta zona
La veritat és que no s'hi cap
Ara mateix serà bastant complicat
M'heu de parlar amb els serveis de protocol
Amb els caps
Amb els responsables tècnics de l'Ajuntament
Arriba
Com dèiem un dels últims
Tot i que pujant encara falten més
I ara el so de la megafonia
Jordi
Que es podrem escoltar en directe d'aquí uns instants
Doncs aquí una estona escoltarem la megafonia
Perquè començarà
Ens oposem ja als parlaments
Escolta
Bona nit
Qui parla primer?
Ara t'ho dic eh
Perquè no ho veig
Serrano
Serrano
Serrano eh
Està parlant Serrano
Gràcies a tots vosaltres
I gràcies per ser la millor afició del món
Gràcies
Visca el Nasti
Visca Tarragona
Doncs aquest era
Jesús Mari Serrano
Capità del Nasti
Parlant en català
Donant les gràcies a l'afició
A la millor afició del món
Ha complert la promesa
L'entrenador
Buenas noches Tarragona
Ara és Luis César
Estoy muy feliz
Muy emocionado por ver tanta alegría
Os lo digo de corazón
Hemos
Lo hemos sufrido
Pero al final lo hemos conseguido
Entre todos
Y así tiene todo mucho más valor
Felicidades de verdad
De todo corazón
Visca el Nasti
Visca Tarragona
Els crits de visca el Nasti
Qui visca Tarragona
De Luis César
I ara crits de Luis César
Queda Té
A la plaça La Font
Doncs aquests eren els crits de la plaça La Font
Luis César Queda Té
Luis César Queda Té
El president
Fressi
Doncs és el torn per Josep Maria Andreu
Calça
El dit de la mà
Això ja no és un somni
És una realitat
Som de primera
El crit de soma primera
Gràcies
Gràcies
Perquè
Per
Per
En vosaltres hem lograt arribar aquí
Gràcies Tarragona
Visca el Nasti
Visca Tarragona
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Que vote
Que vote
Que vote
Que vote el president
Això és el que demanen ara mateix els aficionats del Nasti
Que estan aquí omplint la plaça de la Font de Gomagom
Veiem Miguel Ángel Llera també que porta una de les banderes
I ara és el torn per Antoni Pinilla
Pinilla Maravilla
Pinilla Maravilla
Pinilla Maravilla
Pinilla Maravilla
Pinilla Maravilla
Pinilla Maravilla
Pinilla Maravilla
Bueno
Només puc dir gràcies
I que
Dir-vos que
Avui m'heu emocionat
No m'ho crec
Lo que ha passat avui aquí
I només puc dir gràcies
Visca el Nasti
I visca els de Raona
Totes les paraules també d'Antoni Pinilla
S'abracen Josep Maria Andreu i Rafael Pintado a la rotonda del Palau Municipal
El president del club Esca Tarragona
Ha emocionat també amb el president del Nasti
Josep Maria Andreu
I la plaça de la Font que només té un crit
Illa, Illa, Illa, Pinilla Maravilla
Illa, Illa, Illa
Illa, Illa, Illa, Illa, Illa
Que voten, que voten
Illa, Que voten, Que voten, Que voten, Que voten
Que voten
I tota la plaça de la Font està votant
Ara mateix
Que voten, Que voten, Que voten, Tarragona
Que voten, que voten, Que voten, Tarragona
Que voten
i ara Codina
el torn és per Lluís Codina
a parlar Serrano
a parlar Pinilla
a parlar també Codina
l'altre capità de l'equip
per tots nosaltres és un gran dia
ho hem de despertar d'aquest somni
i fem realitat que ja estem a primera
visca el Nàstic i visca Tarragona
visca el Nàstic i visca Tarragona
visca el Nàstic i visca Tarragona
visca el Nàstic i visca Tarragona
visca el Nàstic i visca Tarragona
visca el Nàstic i visca Tarragona
amb les paraules de Lluís Codina
l'altre capità de la plantilla
del gimnàstic de Tarragona
a la balconada de l'Ajuntament
i ara l'afició reclama
a Diego Torres
Bueno, este ascenso
lo dedicamos a todos vosotros
porque sois cojonudos
y sois del primera
ärssssiii
Que voten, que voten, que voten Tarragona!
Que voten, que voten, que voten Tarragona!
Que voten, que voten, que voten Tarragona!
Les paraules de Diego Torres.
Sou de primera i fem votar tota la plaça de la Fona ara mateix.
Vaurem d'aquí és el torn.
Jordi, ja hi dur que hem d'estar aquí.
Jo dic, el Quim s'ha quedat allà al primer bar de la plaça de Font.
I ja està allà ara.
Què tal? Estàs bé, eh?
Bé, bé, hem fet una parada tècnica al primer bar, però ja tornem a ser aquí.
Escolta, tu estàs en una posició a prop del balcón o?
Estic a baix, ara estic a baix amb la gent.
Escolta, escolta, va.
Aquest és el crit de l'afició del Nàstic.
Ser del Nàstic és el millor que hi ha.
Els jugadors del Nàstic estan en aquesta balconada.
Miguel Ángel, ara que no es cansa d'unejar aquesta bandera del Nàstic
a la balconada principal de l'Ajuntament.
Ui, Kipoqui.
Atenció que és el torn per resar Kipoqui.
Hola, Tarragona!
Hola!
Esto para vosotros y para nosotros también.
Visca el Nàstic y visca Tarragona!
Es un showman.
La boixería, eh? La boixería en Raza Kipoqui.
Las palabras del cedadón y serían Nàstic.
¿Qué pasa, afición?
¿Cómo estamos esta noche?
Visca Nàstic y visca Tarragona!
¿Quién era el animador, Kipoqui?
¿Me lo has visto?
Era Carlos Merino.
Vale, vale.
Ahora...
Miguel!
Miguel Pérez!
Ahora a ver lo bo, eh, creo.
Miguel Pérez y Manolo Martínez.
A ver aquí una...
A ver, a ver, a ver.
Ya ve que el Alex Pérez allà, ara.
Barça, Madrid!
El Nàstic ya está aquí!
Barça, Madrid!
El Nàstic ya está aquí!
Barça, Madrid!
El Nàstic ya está aquí!
Barça, Madrid!
El Nàstic ya está aquí!
Tot a vosotros, Pichinchi y Nurzun!
Pues ahora es el tor per Ismael y Nurzun.
El crit de Barça-Madrid.
El Nàstic ya está aquí.
Gracias a todos por todo vuestro apoyo.
Esto, la verdad, que se nos escapa a todos.
de la mente y la verdad que...
El año que viene...
El Nàstic ya está aquí!
El año que viene...
El Nàstic ya está aquí!
¡La, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la!
El Nàstic ya está aquí!
Ahora va con vosotros el hombre tibido del equipo.
¡Jayo!
Era un hombre tibio del equipo, el ensayo.
Una gracias a todos, tenía razón lo de tímido.
Y para demostrarles, quiero que me ayudéis.
Ahora sal la primera.
¡Y el que no se agatze!
¡Y el que no se agatze!
¡Eres espectacular, señor!
A la bat, a la bimbomba, de segunda el que no baile, baile, baile, baile, de segunda el que no baile, baile, baile, cabrón.
Escolta, tradueix algo.
De segunda, de segunda el que no baile, de segunda el que no baile, ale, ale, ale, bimbomba, goz, hayo.
En coreografia i tot, perquè tots s'han acotxat a la balconada.
Hola, Terabona!
Barruf!
Gracias por todo, esto es emocionante, es impresionante, estoy.
Adiós a segunda, adiós.
Adiós a segunda, adiós.
Adiós a segunda, adiós.
Adiós a segunda, adiós.
Ahora, el más rápido del mundo entero, el Saolín Increíble, Cuellar.
El top per Cuellar, pel Navarrares.
Muchas gracias a todos por la noche que nos estáis haciendo pasar.
Esto es increíble, esto no lo había vivido en mi vida.
Y bueno, sois los mejores, no hay más palabras.
Muchas gracias, visca el Nasti, visca Tarragona.
La de Cuellar.
Bueno, ahora con todos vosotros, el salvador del Nasti, el portero mejor del mundo, Rubén Pérez.
Rubén Pérez, ni se lo mola la mamá, no pone aguantado el micro.
Solo quiero decir que esto es lo mejor que me ha pasado en la vida.
Y esto lo debo a todos vosotros y a todos mis compañeros.
Al año que viene, Nasti, Real Madrid.
Al año que viene, Nasti, Real Madrid.
Nasti, Real Madrid.
Y ahora os dejo con el argentino para que se enreí un poquito.
Ha, ha, ha.
Malupídio.
Escolta, recorda que després te explico una cosa, eh.
Bueno, simplemente gracias por haberme hecho sentir como en mi casa.
Gracias, Nasti, gracias, Tarragona.
Lo dejo con David García, el hombre que juega de todo.
El hombre que juega de todo, David García.
Mama poca va David García, eh.
Atención, David García.
Bartolo y Arriú.
Y el alcalde Treú directamente lo tocó a Belboades.
Sí, porque Belboades estaba en aquella pelcó y no volía venir.
Reus, cabrón, felicidad campeón.
Reus, cabrón, felicidad campeón.
Reus, cabrón, felicidad campeón.
Reus, cabrón, felicidad campeón.
ho tenia clar, que si algú havia de fer alguna cosa així
era David García.
Bueno, va, sense més comentari, eh?
De totes formes, ho deixem aquí, eh?
Ho deixem caure.
Per cert, que l'Abel estava aquí, en aquesta balconada
on està nosaltres, no estava la balconada central
i ha vingut cap aquí l'alcalde a buscar-los
precisament perquè anés cap a l'altra balconada.
Bartolo es tapa la cara
després de les paraules de David García.
¿Cuando a vosotros el mejor medio centro del mundo?
Bueno, moltes gràcies
pel vostre
pel vostre apoyo
i que seguiu animant al Nàstic en primera
que farà molta falta.
Visca el Nàstic i visca a Tarragona!
Doncs les paraules d'Abel Boades
que l'havia vingut a buscar aquí en persona,
Joan Miquel Nadal, l'alcalde,
perquè anés cap a l'altra balconada
on ell no volia anar.
Ui, Llera està una mica fònic, eh, Quim?
Fònic, tío!
A veure...
i solo me lo enceito
va por ustedes
y Ronquera también.
Llera i Manolo
ho tenen una mica malament, això, avui.
Cabrón, saludo el campeón!
Levante, cabrón, saludo el campeón!
Levante, cabrón!
Un llevant que ara està fora de les places de Cent.
Sí, sí, i Miguel Ángel Llera
que li acaba d'enviar un recadet, eh.
Escolta, Llera i Manolo
s'haurien d'anar prenent...
Hola, Diego!
Llim una ammèlia, eh.
Marco, Marco, Marco!
És el tor de Marco.
I en el moment Diego Torres
es l'exercint de mestres cerimònies.
Arriba, Marco, eh.
Espero que estigui disfrutant
de esto como todos nosotros
y nada, espero que quizás
nos estéis acostumbrando mal
porque desde que llevo aquí
el segundo ascenso
y espero que me leéis muchos más
porque con vuestro apoyo
el lástiz aún llegará aún más alto.
Visca el lástiz y visca Tarragona!
Marco, que per cert
la senyera que porta penjada
és la senyera que portava
la mòbil de Tarragona a ràdio
durant la rua.
I el otro portero del equipo
que es Álvaro Iglesias.
Álvaro Iglesias, el tor
pel porter del nàstiz.
Buenas noches.
Solo quiero deciros
que me habéis hecho
la persona más feliz del mundo
con este recibimiento.
Visca el nàstiz
y visca Tarragona!
Doncs Álvaro Iglesias,
el torr també
pel porter del nàstiz.
Un gran centra!
Óscar Álvarez!
Que dóna el torr
a Óscar Álvarez!
Bueno, Tarragona,
res,
que estem molt contents
d'haver lograt això
i res,
que sou collonuts
i que...
bueno,
aquí tenim la copa
de campeons.
I que vote, vote, vote
de segunda
que no vote!
Vote, vote, vote
de segunda
que no vote!
Vote, vote, vote
de segunda
que no vote!
Vote, vote, vote!
Ya nos pasé,
vamos,
el Diego Reyes,
la bala de la banda esquerra!
I lògicament,
tota la plaça de la Font,
voten.
Jo sóc dono las gracias
por estar aquí,
¿sabéis?
Por hacernos hoy
el día más feliz
de toda nuestra vida.
Así que...
A primera!
Oe!
A primera!
Oe!
A primera!
Oe!
A primera!
Eh!
Oe!
Y ahora os paso con Kiko!
Un dels hits
jove que he repetit,
aquests de primera.
Sí,
era el máquina
de Diego Reyes,
eh?
Sí,
i va,
Kiko Ramírez.
Una noche,
como esta,
esta gran felicidad
que todos sentimos dentro
y felicitar
desde aquí,
a Tarragona,
a toda la provincia.
Y que el Nasti
es muy grande
y hay sitio para todos.
Gracias, Nasti!
Ara Kiko Ramírez
ha arreglat
el que abans
havia fet
David García,
¿no?
Exacte, exacte.
Jo crec que ara
ho ha arreglat ell,
eh?
Escolta,
el mal ha informat,
David García.
I vaig a Vivartolo.
...tot això és possible.
Visca el Nasti
i qui visca a Tarragona.
Qui queda, Jordi?
Home,
allò en aquest extrem d'aquí
veig Àngel Morales
que no ha dit res.
Bolo.
Veig Joan Oriol,
veig Rússalguiro.
Morales, Morales, Morales.
No, criden a Morales ja.
Morales està
a l'extrem dret
de la balconada
de l'Ajuntament.
I és que a Morales
és estrany que no li cantin
allò de Superlotina.
Ja està,
Morales en marxa,
vinga.
Moltes gràcies
pel vostre recolzament
i, bueno,
sento ser molt repetitiu,
però...
Illa, Illa, Illa,
Pinilla Maravilla.
Illa, Illa, Illa,
Pinilla Maravilla.
Illa, Illa, Illa,
Pinilla Maravilla.
Illa, Illa, Illa,
Pinilla Maravilla.
Doncs Illa, Illa,
Pinilla Maravilla,
el crit ara mateix
unànime a la plaça de la Font
i veurem per qui
és el següent
tor de paraula.
Aquest era el nano.
Bona mare.
Per aquí és el tor de preguntes.
Veiem a Joan Miquel Nadal
ja al costat de Marc
ara mateix
traient una mica el cap
aquí també a la balconada
de l'Ajuntament.
Hola, don Pepito.
Campeones, Campeones, Campeones, Campeones.
Campeones, Campeones, Campeones.
Àlex Pérez que continua
amb un timbal immens
a la balconada
de la plaça de la Font
i les perruques
les porten ara mateix
Miguel Pérez
i Miguel Ángel Llera.
El crit és de Bolo Bolo.
I ara escolta...
Miguel Ángel Llera.
Miguel Ángel Llera.
Ho té complicat avui, eh?
Tarragonins.
Joan Oriol.
Joan Oriol.
Joan Oriol.
La tenim aquí
i ho hem d'aprofitar.
l'anyo que viene, Vicente Calderón.
Vicente Calderón.
Vicente Calderón.
Vicente Calderón.
Vicente Calderón.
Vicente Calderón.
La, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la.
Vicente Calderón.
Doncs els crisi de Joan Oriol
de l'anyo que viene, Vicente Calderón.
La noche, Tarragon.
Raúl Salguero.
Simplemente decir
que no solo sois la mejor afición del mundo,
sino que sois la mejor ciudad del mundo.
Sois el orgullo de este equipo, que lo sepáis.
Manolo! Manolo!
És el torn per Manolo, eh?
I el que crida es cogi.
Manolo! Manolo!
Manolo que és dels que està malament de la veu avui també, eh?
Ara surt, ara sortirà amb un timbal,
ara sortirà amb un timbal Manolo Martínez,
i ens promet una mica de percussió per la nit.
Doncs vinga, escoltem el Manolo ja.
A veure què fan.
A veure, a veure.
Bueno, Tarragona.
Hace dos anys estuvimos aquí.
Y aquí el colega Diego Torres vino con una copa de primera divisió.
Y algunos éramos los ilusos que pensábamos que estaba difícil llegar.
Y aquí estamos.
Con la ilusión que pusimos en el equipo,
toda la plantilla de este año,
lo hemos conseguido.
Lo hemos conseguido porque...
Primero.
lo hemos conseguido.
Lo hemos conseguido.
Lo hemos conseguido.
mis compañeros, los más grandes de España.
hemos currado como cabrones.
no hemos dejado los cuernos en el campo.
no hemos dejado los cuernos en el campo.
Y bueno,
ya te digo, con vuestro apoyo,
hemos logrado ser algo en Tarragona.
Y nos sentimos orgullosos de tener la afición que tenemos aquí en Tarragona.
y bueno,
mucha suerte.
Y al año que viene,
apoyar a la gente de Tarragona.
Lo hemos conseguido.
Mis compañeros,
los más grandes de España.
Hemos currado como cabrones.
No hemos dejado los cuernos en el campo.
Y bueno,
y ya te digo,
con vuestro apoyo,
hemos logrado ser algo en Tarragona.
Y nos sentimos orgullosos de tener la afición que tenemos aquí en Tarragona.
Bueno,
mucha suerte.
Y al año que viene,
apoyar a la muerte, chavales.
Que nosotros,
dentro del campo,
nos dejaremos el pellejo.
Y sí, sí.
¡Hasta aquí!
¡Sí, sí, sí!
¡En el día hasta aquí!
¡Sí, sí, sí!
¡En el día hasta aquí!
¡Oh, oh, oh, oh!
¡Oh, oh, oh!
¡Oh, oh, oh, oh!
¡Oh, oh, oh, oh!
¡Oh, oh, oh, oh!
¡Oh, oh, oh, oh, oh, oh!
¡Oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh!
¡Oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh!
¡Bueno!
¡Manolo, pasa aquí!
Bueno,
Manolo ha estat clar, eh?
Sí,
Manolo, que durante toda la rua no ha cantat massa,
perquè si tenia veo encara per aquesta celebración.
Para arribar aquí.
Pero yo creo que como persona ha dejado huella dentro del espectuario.
Mi compañero, gran persona, Álex Pérez.
El torpe a Álex Pérez, un dels animadors de la festa.
Y un dels jugadors, potser, que ha tingut una temporada més complicada.
En primer lugar, os quiero dar las gracias, porque para mí ha sido un año muy duro.
Y gracias a todos vosotros, esta ha sido una alegría muy grande.
y ojalá el año que viene o el siguiente pueda estar con todos vosotros aquí,
celebrando otro título.
Y ahora, ahora todos juntos, campeones, campeones.
Oh, eh, oh, eh, oh, eh.
Campeones, campeones, oh, eh.
Escolta, l'Alex Pérez se ha tirat de la piscina, eh.
Otro título, això que vol dir la lliga.
Sí, no?
A la Copa del Rei, que tant i tant t'agrada a tu, eh.
Hòstia, aquesta m'agradaria.
Veus, eh.
Aquesta m'agradaria molt.
Molt.
Bueno, de moment, jo ja veig el Sadar, Sant Mamès, Anoeta.
Crida en Alfonso Vera.
Alfonso, Alfonso, Alfonso, Alfonso, Alfonso.
Escolta, però el speaker ara és res a Ekpoqui, no?
Sí, sí, Ekpoqui ha agafat el micrófono al estona i no el deixa anar.
Ara, ara, ara sortirà Alfonso.
Estava al saló de plens, eh, parlant per telèfon.
Ekpoqui torna a tenir el micro, però no s'atreveix perquè, clar.
Alfonso, Alfonso, Alfonso.
Ara, ara.
Ara, ara, ara, ara per aquí, no?
Buenas noches.
Buenas noches.
Buenas noches.
Bueno, solamente tengo palabras de agradecimiento para esta afición,
que en los momentos malos también ha estado con nosotros
y os lo merecéis todos.
Y ahora, bueno, vamos a cantar una canción.
Adiós, a segunda, adiós.
Adiós, a segunda, adiós.
Adiós, a segunda, adiós.
Adiós, a segunda, adiós.
Adiós, a segunda, adiós.
Adiós, a segunda, adiós.
Un dels que té més ganes de festa se'n poqui, eh?
Sí, sí.
Fins al punt que ara l'alcalde li ha dit...
S'està convertint en l'autèntic líder, eh?
Sí, sí.
No ha deixat del mig del balcó.
Recordem que hi haurà parlaments...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...






...
...


...
...
...
...
...
...
...
...
...


















...
...







...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
Voldria apropar-me un moment a l'alcalde, bàsicament,
per saber si hi ha hagut alguna incidència
o si podem fer un balanç plenament satisfactori de la nit.
Ara Joan Miquel Naval està parlant amb Javi Bartoli i amb Lluís Codina.
Alcalde, bona nit un altre cop.
Com ha anat la festa? Tal com m'ho preveia?
Va molt bé, va molt bé. Millor del que ens imaginàvem
i amb un grau de civisme molt elevat a la ciutat i tot molt bé.
Hem assajat un piró musical, que no sé si vol dir que per Santa Tecla farem coses d'aquesta.
No, a Santa Tecla farem... Ai, perdona.
A Santa Tecla el que farem serà, un dels actes serà una retransmissió del partit del Nàstic.
Sí, un dels partits del Nàstic els donarem per Santa Tecla.
Però el piró musical no l'he pogut veure perquè des del balcó no es veia,
però m'ha dit el Carles que estava molt bé.
Miri-s'ho per la tele, que queda molt maco.
Segur.
Balança la jornada i de tot com ha anat aquest cap de setmana?
Ahir va ser un dia formidable perquè hi va haver una manifestació espontània molt bonica.
Molt de civisme, molt de nivell, molt de categoria i molt de respecte.
I avui, tres quarts del mateix, tot va molt bé i ha respost l'afició amb un alt grau de civisme.
Estic contentíssim des de totes les perspectives.
Gràcies, alcalde. Ens veiem demà.
Gràcies a l'alcalde de Tarragona, que també demà estarà en directe al matí de Tarragona Ràdio.
A partir de les 10 demà, per cert, ja podem anunciar que farem també una edició monogràfica del matí de Tarragona Ràdio a partir de les 7 del matí i fins a dos quarts de dues.
Amb molts continguts. Passarà l'alcalde, tindrem a Lluís César, parlarem amb ex-presidents com Antoni Vallverdú, José Luis Calderón i José Luis García.
En fi, serà un programa.
Visitarem algun col·legi també per veure com els més petits de la ciutat han viscut aquest cap de setmana.
Mirarem de parla un moment amb John Pérez Bolo perquè ens expliqui.
John, preguntaven ara els companys, el Jordi Blanc i el Quim Pons, com és que no has parlat avui al balcó?
¿Cómo que no?
Pues si deien que no.
Hombre, que he hablado.
Pues ara els hi preguntarem.
No están atentos, no están atentos, eh. Han bajado ahí un par de puntos, eh.
He hablado, he hablado.
¿Qué tal la fiesta?
Bien, muy bien, ¿no? Impresionante. Yo creo que esto, bueno, no se nos va olvidar en mucho tiempo.
Ahora celebrarlo, eh.
Sí, bueno, tenemos dos semanas muy buenas por delante para celebrar con toda la gente este ascenso.
Gracias. Aquí seguim en directe. La veritat és que hi ha una multitud de periodistes, de mitjans, d'aficionats.
Miraríem de parlar amb Abel Boades a propòsit d'allò que comentàvem fa uns minuts,
de les seves paraules al balcó de l'Ajuntament, per si signifiquen alguna cosa o no,
si tenen, en fi, un significat especial en aquesta nit de celebracions aquí a la plaça de la Font i a l'Ajuntament de Tarragona.
Mentre estàn veiem en un racó també el regidor de festes, Carles Sala.
Ricard, amb l'Abel Boades ara mateix, Abel Boades.
Bona nit.
Escolta, hem vist molt l'apartat al balcó.
No, bé, a part tant no, perquè no cabíem tots i estàvem i havíem de parlar els capitans i els consellers de festes,
que eren Diego i Manuel i companyia, i bé, i per això no cabíem tots i estaven al balcó del costat.
M'han dit, m'han dit, eh, que les teves paraules han sonat una mica com a com a comiat, no ho sé.
Com a què?
Com a comiat, com a despedida.
Bueno, que va, que va, ni molt menys.
Jo de moment ja, ja te dic, jo he aconseguit tot l'objectiu i bueno, i ara n'hi haurà dos, tres setmanes per a,
per a disfrutar d'aquests moments i després a veure què passa, perquè, bueno, el comiatat no, no ho sé, ja te dic.
Així que, bueno, estic a veure què passa en el tema del president, a veure què passa en el tema d'entre i després, a veure què passa.
Però, bueno, ens han dit també que tens alguna oferta de, potser d'equips de primera actualment, de Betis i Saragossa.
Bueno, ja, ja estàs dient tu més coses que jo, jo te dic que a hores de ara jo no tinc ninguna confirmació d'equips, eh.
Jo, bueno, sí que es de ves que m'ho ve presentant, m'ha dit, tu, centra't en subir en el Nàstic,
que això és un prestigio para todos y luego ya veremos qué pasa con tu futuro.
Pero bueno, que esta gente no estica en primera división, pues bueno, n'hi ha que plantejar-se moltes coses.
Gràcies, Abel.
Gràcies.
Doncs Abel Boades, un jugador que s'haurà de plantejar alguna de les coses després d'aquest ascens a primera divisió.
Veurem què passa amb aquestes ofertes que té de clubs com va ser Saragossa o Real Betis
i veurem com acaba el futur del jugador Benimodo.
Ell parlava d'aquesta continuïtat tant del president com de l'entenador.
Suposem que també d'això depèn la possible continuïtat d'Abel Boades, Ricard, per cert,
que la festa fora segueix, eh, que la gent no es mou aquí, no sé si esperen que sortin els jugadors,
però la gent no es mou i ara s'està cantant l'emparito roca aquí fora.
Doncs mira, com si estiguessim a Santa Tecla.
Ens va molt bé perquè ara parlem amb el regidor de festes, Carles Sala, Carles.
És que ens diuen que estan cantant l'emparito roca aquí fora a la plaça La Font.
Ens ha faltat l'emparito roca per la baixada de l'àliga.
No, no, però la gent ja la canta.
La canta, és igual, no passa res.
Festa espontària a partir d'ara.
Entre l'emparito i el paquito chocolatero, jo crec que ara és aquesta part de la festa
que cal que la gent els seus cantis, les seves cançons, acabin de redonir-ho,
que crec que ja ha estat un cap de setmana fantàstic, esplèndid.
N'està mal dir-ho tampoc, però realment el que ha fet la festa ha sigut la gent.
El ciutadà de Tarragona ha sortit al carrer, un per al Passa Font,
un per a la Rambla Nova de dalt a baix,
plaça en Pira del Terrat, que ha estat fins i tot dificultós
que els autobuses hi poguessin arribar.
I realment jo crec que avui Tarragona ha tremolat, ha vibrat d'emoció
amb aquests 25 herois, més els tècnics, més la directiva,
que han aconseguit fer un somni en realitat, que és pujar a primera divisió.
Escolta, i el Piro Musical, que avui hem fet com un tastet,
pot ser la prova d'un acte per la propera Santa Tecla?
Em sembla que el regidor que vingui darrere meu de festes
tindrà algun repte més important que jo per fer un Piro Musical més potent, no?
En tot cas, Ricardo Caballers se'ns va oferir aquesta possibilitat,
li van dir que encantats, que escollim el tema Aguiar de Champions, com no,
i doncs bé, al final hi ha hagut algun segon una miqueta descoordinat,
però crec que ha estat un molt bon tast del que era aquesta petita sorpresa
que teníem reservada per tots els que han pogut entrar a la plaça La Font.
Si parla del successo de Carlesal, això vol dir que aquesta Santa Tecla no ho provarem,
això de fer un Piro Musical més.
Exacte, ni el concurs de Castelldefocs, que hi ha un element sorprès
en el concurs de Castelldefocs i ho explicarem, que ara no toca, avui no toca.
Avui no toca.
I per Santa Tecla, doncs no, no ho tastarem, més Piro Musicals de moment no.
Una última cosa, la festa ve, no? Cap problema en l'organització?
Jo...
Ni cap incidència?
No ho vull dir ara, perquè encara ha d'acabar,
a pecar de soberbia ni...
Però és allò de dir, avui tinc moltes ganes de dir que n'aprenguin, eh?
Aquells de Barcelona, que a Canaletes no sé què acaba passant,
que no n'acaben de saber.
Doncs avui nosaltres crec que Tarragona, no ho diu el regidor,
ho diu la ciutadania, ha fet la ciutadania una festa cívica
i la ciutadania pot dir que n'aprenguin ben alt,
que comencin a tremolar, que el nàstic arriba,
que sabem celebrar-ho cívicament, familiarment,
com se va demostrar ahir i avui aquí al punt neuràlgic de la festa,
que és la plaça La Font.
Carles Sala, gràcies.
Moltes gràcies a vosaltres, Ricard.
Gràcies al regidor de festes, Carles Sala,
que en fi, així ha valorat la festa
que hi ha hagut al llarg de tota aquesta tarda i aquesta nit
a la ciutat de Tarragona.
Quim, no sé si hi ha algun protagonista
o alguna cosa a comentar des de fora, des de la plaça La Font.
Ens hem reubicat ara, Ricard, a la balconada,
per mirar quin era l'aspecte que presentava aquesta plaça La Font.
Una plaça La Font que ara sí que es va buidant mica en mica,
que veiem que cada cop queda menys gent,
això sí que hi ha d'anar els més cridaners, segurament.
Encara fan voler ja senyeres, encara hi ha gent pujada
al damunt de les tanques aquestes que fan un passadís,
que ara realment Vicenç Aixent és molt estret, eh, el passadís.
I ara tornen a cridar perquè hi ha gent que no vol marxar,
gent que espera que tornin a sortir els joves,
si no s'hi sentiu com crida encara la plaça La Font.
Se sent, se sent com es crida fora.
Queda molta menys gent, eh, per això això s'està buidant a poc a poc,
però el que deia el Carles Sala jo crec que és molt important.
La festa ha estat molt, molt, molt cívica durant els dos dies.
Sí que hi va haver un pati d'incident ahir amb el càmera de TV3,
un incident totalment, vaja, escarós, per dir-ho directament,
però la resta ha estat una festa molt cívica, no?
Quim, per tot el que hi ha hagut, digues, digues.
Mentrestant, com que la majoria de protagonistes estan aquí dintre,
volia saludar a la mare de Manel Ruth,
però a la mare i al fill,
perquè a la mare ja havíem parlat alguna vegada amb ella,
ahir vam parlar poc abans del partit.
Ricard, pots parlar amb son pare, també?
Sí, sí, també puc parlar amb el pare, aquí estan tots.
El pare, la mare i el fill.
La mare la vull saludar primer que res,
perquè ahir estava molt emocionada abans del partit.
En fi, com ha viscut totes aquestes hores?
Això ja ho vaig dir ahir.
Jo no havia viscut mai un ascens
i per a nosaltres la família ha sigut impressionant.
A més a més, la gent a Tarragona està superbolcada
i estem disfrutant com uns tarragonins més
de tota aquesta festa impressionant, torna a dir.
Genial.
Quina cosa li ha agradat més de tot el que ha vist?
Si és que es pot quedar amb alguna cosa.
Jo, la calor de la gent és que és supercordial,
superprop dels jugadors.
I te va, a Manuel, anava jo darrere gravant,
a Manuel i a la gent,
conforme caminaven per l'entraeta a l'Ajuntament.
i com l'agarraven i dit,
ruj, quédate, ruj, quédate.
Jo dic, això, estava, he plorat i tot,
un nano xiconino que plorava, ruj, ruj.
I, bueno, impressionant.
Gràcies, Tarragona.
Hem tingut a més castells de focs artificials
de Ricardo Cavallé de València.
I el parque, com ho ha viscut?
Doncs, bueno, la meva dona ja ho ha dit tot.
Ja no sé què més puc dir,
perquè estem molt emocionats amb la gent,
perquè, clar, volen anar al nano com, no sé,
com si fos fill d'així, de la terra.
Doncs, molt contents, molt contents.
Són una família d'adopció tarragorina ja, no?
Sí, sí, ja, totalment.
Som nastiqueros, fins a la mèdula,
perquè hem anat a tots els partits de Lliga.
Manel, quins pares, eh?
T'han seguit a tot arreu.
Sí, sí, són el seguidor número uno,
estan en tots els camps i, bueno, és d'agrair, no?
Escolta, jo aia li he preguntat a la teva mare
què t'havia dit.
Què li pot dir la mare a un fill futbolista
en un dia com el d'ahir?
Són paraules que queden en família,
però, bueno, res, lo normal, no?
Que estan orgullosos de mi
i, bueno, pues, jo d'ells també.
Tenis el balcó, enmig del balcó, ballant, festa...
Sí, sí.
Això és molt gran.
Això n'hi ha que disfrutar
perquè, bueno, passa poques vegades en la vida.
A disfrutar-ho, doncs, Manel.
Ricard, Ricard, sí, digues.
Perdona, que no se'n vagi,
agafa el Manel Ruf.
Sí, sí, està aquí.
Preguntar-hi com ho té amb el València,
a veure si ho tenim ja solucionat
per la temporada que ve que continua a Tarragona.
El Quim Pons em pregunta, Manel,
que com ho tens amb el València de cara a la temporada que ve?
No, encara no ho sé.
Ja ha de dir que, hasta que no pucharan,
que no volia parlar ningú
i, bueno, ara, la setmana que ve,
suposo que començarem a parlar ja.
Avui toca festa encara, no?
Sí, sí, sí.
Avui no anem a parar.
Ja pensarem a partir de demà.
Sí, a partir de demà ja parlarem.
Manel, gràcies.
Manel Ruf, un altre dels protagonistes
en aquesta zona del pati del Rei Joma I.
Mirarem de reubicar-nos,
perquè, en fi, hi ha tanta gent per aquí pol·lulant
que mirarem de buscar algun altre protagonista.
Amb la majoria ja hem pogut anar parlant
al llarg de les darreres hores.
ahir, al llarg de la nit, al llarg de la matinada,
també al llarg del dia d'avui,
però, en fi, hi ha alguns que val la pena
parlar i tornar a parlar i tornar a comentar
les emocions tan intenses
que s'han viscut a Tarragona en les últimes hores.
I quants interrogants que es comencin a obrir
i quina feinada que ens ve a sobre,
perquè Lluís César, un cop,
segur que sigui la Sents parla de la continuïtat,
Andreu ha dit el mateix,
Josep Sicara està igual,
l'Abel Boades també,
el Manel Ruz, que també ha de parlar amb el València,
a veure si pot tornar a Tarragona,
s'ha dit, ni que sigui,
per la propera temporada de primera divisió.
Vaja, que ara comença una feinada
per la direcció esportiva, sobretot,
pel president i per tot el club de confirmació,
de començar a construir aquest equip
per la primera divisió,
que realment s'haurà de seguir de molt a prop,
perquè hi ha un munt d'interrogants oberts
de cara a la plantilla
i a la construcció d'aquest gimnàstic de Tarragona
per la propera campanya,
la que serà ja 2006-2007,
que tornarà a significar
que en l'Àstia serà la primera divisió.
Intento buscar, mentrestant,
a veure si trobem el president
o la seva família.
Perquè, Tere, no tenim cap sorpresa, no?
La Tere hi és, encara?
Sí, sí, sí, suposo que hi és.
Sorpreses no en tenim, no, avui?
Avui no, eh?
No, no busquem a ningú en concret.
He vist que ens vam deixar un munt de jugadors.
Sí, sí, sí, sí.
Sí, sí.
Però un munt, ahir.
Alfonso Vera.
Sí.
Diego Reyes.
Reyes, exacte.
L'Alvaro Iglesias.
L'Alvaro Iglesias.
Sí, sí.
Moltíssims.
Sí, és que n'hi havia que era més complicat de trobar, Tere.
Ahir a la festa no tots potser s'havien ubicats al mateix lloc
i n'hi havia que era més complicat de parlar amb ells
que no pas d'altres,
que estaven molt més a la vista i podies parlar molt més fàcil amb ells.
Però tampoc no teníem cap sorpresa preparada per ells.
No, no, per tant, tampoc no...
Però no en va quedar cap, no, tampoc?
Bé, alguna sí que va quedar, no?
Alguna sorpresa, no, la del Potro Echebe, l'única.
El Potro Echebe que ens va fallar.
I la Porta.
Sí.
La Porta també ens va fallar.
Sí, sí, sí.
Bé, que n'aprenguin, com ha dit el Carles Salah una mica, no?
Coses que passen.
Per cert, dir que allà abans sí que estarà mateix en zona de 100, eh?
Ah.
Seria el tercer equip, ara per ara, si s'acabés la Lliga,
que pujaria juntament amb el Nàstic i amb el Recreativo de Huelva.
I que Lleida continua en zona de 100,
tot i que encara té opcions,
seria en detriment del Castelló
i moltíssims altres equips de salvar la categoria.
Perquè el Lleida l'Orca ha guanyat, oi?
El Lleida al final ha guanyat el Llorca.
Val, no ho dic per l'Àngel Garcia, que apunti.
Per què?
No, perquè si ens està escoltant que ho apunti, només.
Simplement li deixo caure això, ja està, res més.
Jo només apuntar al malatí que el Llorca li haurà fet arribar
el president de l'Eiber o als jugadors de l'Eiber.
Jo apuntaria més potser pel malatí de Pina, eh?
Del Ciutat de Múrcia.
Sí, sí, sí.
També hi ha força calè al Ciutat de Múrcia.
Pina és un tipejo d'aquests del món del futbol
que mou molts calés.
I jo crec que potser els trets podien anar més per aquí, eh?
Tots, el que dèiem abans, tots mirem al llevant,
però que hi ha tants altres malatins
i tants altres poderosos al món del futbol.
Tere, i Quim.
Sí.
Sí, a veure, des d'aquesta zona del pati del Regi Home Primer,
no sé si rebeu bé el so.
Perfecte.
És que volia parlar també aquí amb el Joan Andreu Pérez,
que ens ha estat acompanyant,
encara que no l'hagin sentit o molt poquet
al llarg de les últimes hores.
Però, en fi, ell ha estat al darrere
de tota la programació especial
i està observant com a bon analista que és d'esports
des de fa temps aquí a Tarragona
una mica tot el que està passant,
les cares, els discursos, les paraules de la gent.
Joan Andreu, bona nit.
Hola, bona nit.
No sé si en relació a altres ascensos,
el de fa dos anys i el de fa cinc, a segona,
has notat alguna diferència molt important
en la celebració, en la forma?
Totes, les del món.
Evidentment, en els últims ascensos
s'ha vist una eufòria col·lectiva,
però el que hem vist avui
ha estat una cosa desmesurada,
ja començant perquè els carrers de la ciutat
s'han omplert de gom a gom.
La gent se l'ha vist que tenia ganes de futbol
de primera divisió
i, evidentment, hi ha una diferència gran
malgrat la il·lusió que s'havia vist
en els dos darrers ascensos.
Primer, no, és posteriorment amb Benyals.
Evidentment, d'aquesta vegada
jo crec que trenca totes les previsions
que potser es podien pensar tot aquells
que envolten el nazi de Tarrona,
que siguin consellers, jugadors o el propi entrador.
Al llarg d'aquests dos dies,
al llarg d'aquest cap de setmana,
han passat moltíssimes veus,
moltíssims protagonistes,
moltes paraules, moltes declaracions.
Potser de les últimes, d'aquesta tarda, aquesta nit,
algunes són especialment interessants.
Se't quedes amb alguna,
pensant en el futur, eh?
Sobretot en la temporada
que ja hem de pensar a primera divisió.
A mi em sona, tal com deia el Quim Pons,
abans parlant amb Abel Boades,
una mica acomiat el discurs que ha fet
el jugador valencià de l'estat de Tarragona,
i després una mica la il·lusió
i la fe col·lectiva
que hi ha hagut en una il·lusió que hi havia
en pujar de categoria,
en aquest cas a primera divisió,
tant amb les paraules del president
com de l'entrador,
que s'han cregut des d'un primer moment
que es podia aconseguir aquest objectiu,
que s'ha anat marcant
en mesura que els resultats s'han acompanyat
i, evidentment, tota aquesta eufòria
que s'ha vist a l'entorn
de la gent que està al capdavant del club,
però conscients
que havíem fet una gran feina
i, a poc a poc,
sense trencar una mica
el protocol de bona feina,
sense creure's
que potser fitxant a jugadors
invertint molts diners
podien aconseguir moltes coses.
Sense fer-ho,
també ho han aconseguit
i això és una cosa important
i per això crec que
s'ha fet una bona feina,
un pas important
el que ha donat el NACI de Tarragona,
sobretot amb la gent que està a dalt.
Ja que estem parlant d'això,
de planificació esportiva de futur,
ara, amb el Jordi Blanc,
ja el que comença a planificar,
bé, suposo que ja fa setmanes
que està planificant,
però a partir d'avui se li ha acabat la festa,
el nostre proper protagonista, em sembla,
i ha de començar ja la feina,
però ja,
perquè ens hem de preparar per anar a primera.
Jo crec que és una feina
que ja havia començat,
però sense cap mena de dubte,
a partir d'avui
ha de començar a treballar.
Ara mateix,
en 5 minuts,
arribem al punt de
3 quarts de 12 del vespre,
jo no sé si aquesta nit treballarà,
però suposo que ben aviat
es posarà a marxa.
Josep Sicar, bona nit.
Bona nit,
suposo que aviat,
ara mirava el mòbil
i tenia 64 missatges,
he començat a mirar,
però veure que eren de representants,
he tancat el mòbil
i, bueno,
ja demà,
amb calma,
començarem a planificar
i a treballar
i a preparar,
perquè això,
com que deia,
no sigui només un èxit d'un dia
i ho puguem,
cada any,
a final de temporada,
fer una festa com aquesta.
Representants d'algun jugador interessant
pel Nàstic l'any que ve?
Bueno,
suposo que cadascun d'ells
creurà que porta
el que té el millor jugador
o el jugador
que pot ser més interessant
per nosaltres,
no?
Nosaltres tenim clar
tot el que volem,
el que volem fer
i, bueno,
ara el que hem de fer
és amb tranquil·litat,
pensar,
deixar uns dies
per pensar tranquil·lament
i sense presses,
començar a planificar
ja tot
amb tranquil·litat
i amb la seguretat
que estem a primera.
Estem parlant
d'un Òstic a primera divisió,
amb quin moviment
de plantilla?
Bé, això és difícil,
no?,
perquè també hem de parlar
amb els nostres jugadors
i, bueno,
la idea,
ja ho hem dit moltes vegades,
no?,
és mantenir el bloc
que ens ha portat
a la segona divisió,
la base de l'equip,
tal com van fer
en la sense de segona A
i a partir d'aquí,
doncs,
veure aquells forats
que hem d'anar a buscar,
aquells jugadors
que ens puguin ajudar
i puguin fer una mica
més gran i més fort
per enfortir
i poder enfrontar
la temporada de primera divisió
amb garanties.
Els propers dies són claus
per deixar aquesta provisionalitat
de futur,
s'ha parlat de la continuïtat
de Luis Tessar,
la del mateix president
del Consell d'Administració,
Josep Maria Andreu,
no sé si la del propi
SICAR,
perquè aquest passat dilluns
Josep Maria Andreu
deia que estava renovat
per la temporada que ve,
però sí que caldria
començar a deixar
tots els punts clars,
no?
Bueno,
jo crec que aquesta setmana
s'ha de definir ja
pràcticament tot,
no?
Jo crec que el president,
home,
jo el president seguirà,
el president ha sigut
un home important,
ha sigut per mi
la peça clau,
no?
És qui va muntar,
és el que ens va venir
a fitxar primer a mi,
no?
I després hem anat
a fitxar l'entredor
i els jugadors
i ja ha estat sempre,
ja ha muntat
aquesta estructura
en el club,
per tant,
jo crec que hi seguirà,
més salveig
amb il·lusió,
amb força,
doncs,
l'alegria
i els ànims de la gent
jo crec que avui
li han donat més forces
per continuar
i a més perquè s'ho mereix,
no sé,
es mereix disfrutar
i a partir d'aquí
doncs parlarem
amb l'entrenador
i parlem amb els jugadors
i com te deia
començar a planificar,
però bueno,
amb tranquil·litat,
però t'asseguro
que amb il·lusió
no ens guanyarà cap aquí
dels que estan en primera.
Ja per acabar,
José,
ens en donem en compte
tots plegats
del que s'ha aconseguit?
Bueno,
ara parlàvem tu i jo,
no?
Parlàvem que aquest matí
quan hem agafat els llars
i hem començat a llegir
doncs que una mica
doncs vèiem que era una realitat
i bueno,
suposo que amb el pas dels dies
ens anem adonant
d'aquesta realitat
i l'important
que hem fet
pel club
i per la ciutat.
Gràcies ja gaudir el moment.
A vosaltres.
Doncs el Josep Sicard
que serà un dels convidats demà
al sempre nàstic
a partir de les 8 del vespre
ajuntament
amb el president
del Consell d'Administració
de la gimnàstia de Tarragona
un Josep Sicard
que segons el seu punt de vista
ja has escoltat Ricard
diu que ell veu que Josep Maria Andreu
continuarà.
No sé si preguntar-li ara
que el veig
amb una certa distància
o ho esperem a demà
al sempre nàstic.
En fi, la veritat és que
avui s'han produït
tantes declaracions
i tantes emocions
i ha estat una tarda
i una nit tan intensa
que no sé si podríem acabar
el programa
fent això
una última pregunta
fent-li una última pregunta
al president
mentre la gent
ja abandona aquesta zona
el pati del rei Joma I
els canapés
s'han acabat
les begudes, els refrescos també
pràcticament també
s'acaben
i mirarem...
Ostres, un altre cop
me he quedat sense menjar Ricard
A veure, jo he estat aquí
dos dies seguits ja
no he menjat res tampoc
dos dies seguits ja
ahir sense pizza
i avui sense canapés
Espera, espera un moment
que mirarem
ara es torna a abraçar
el regidor
de Medi Ambient
Agustí Maiol
veiem Carles Armangol
president
president
una última pregunta
perquè acabem
aquesta programació especial
en fi
portem més de 48 hores
o 50
des del divendres a la tarda
estem treballant
fent nàstic només
a la ràdio
una última pregunta
es queda?
Gràcies Tarragona
això
ser del nàstic
és el millor que hi ha
jo solament puc dir
que soc molt feliç
i solament puc estar
agraït a la gent del nàstic
perquè
el que he viscut avui
i el que hem viscut
durant aquestes últimes jornades
és solament espectacular
emocionant
és increïble
i ser del nàstic
és el millor que hi ha
Ricard
no t'oblidis mai
avui s'ha demostrat
ara acabarem amb la cançó
que a vostè li agrada
avui l'he sentit molt
eh ja
gràcies
el president
que ha defugit evidentment
aquesta pregunta
a propòsit
dels últims comentaris
de
de
de Josep Sicard
del director esportiu
del gimnàstic
de Tarragona
acabem ja
estem en la recta final
amb Joan Andreu Pérez
amb Quim Pons
i amb Jordi Blanc
res
una paraula
un titular
una imatge
alguna cosa que us quedi
de tot el que s'ha viscut
en aquestes últimes 48 hores
Joan Andreu
Joan Claudio
de previsió
de futur
diria
a disfrutar
del moment
i del retorn
a la primera divisió
Quim
som de primera
Jordi
jo impressionant
i que gaudim
del lloc
que molts tarragonins
no han pogut
carai
tot així de curi
i de contundents
acabem
amb Joan Andreu

Capint no va fallar i de primera.
Doncs també amb aquest comentari de la Teresa Ortega,
amb aquest titular, acabem aquesta programació especial
en la que també han intervingut Josep Sunyer, Jordi Sorinyac
i en fi tots els serveis informatius i tècnics de Tarragona Ràdio,
que enguany no podia celebrar de cap altra millor manera
el seu vintedè aniversari que amb l'ascens històric del gimnàstic
a la primera divisió.
Us ho hem explicat al llarg de tota la temporada
i especialment aquest cap de setmana.
El Nàstic és de primera i Tarragona Ràdio ho celebra.
Pràcticament mitjanit d'aquest diumenge 4 de juny del 2006.
Així acaba aquesta programació especial del cap de setmana de Tarragona Ràdio.
Demà, a partir de les 7 del matí,
tota la programació de Tarragona Ràdio seguirà parlant del Nàstic.
Això és tot. Bona nit.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Tarragona Ràdio felicita el Nàstic.
Ja som a primera?
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.