.
Continuem endavant al matí de Tarragona Ràdio,
ara des d'aquest espai que cada dilluns fem en col·laboració
amb la Direcció d'Emergències de la Generalitat de Catalunya
per parlar de la prevenció de riscos.
Avui volem parlar del risc d'inundacions.
I per fer-ho ens acompanya en Jordi Blalla,
i és professor de Geografia de la Universitat de Rovira i Virgili.
Senyor Blalla, bon dia i bona hora. Benvingut.
Hola, bon dia.
Primer que tot, assem en un camp, ho hem de comentar,
en que la imprevisibilitat és un factor determinant, un factor clau.
És cert, és cert.
És a dir, la predicció meteorològica, sobretot,
tot i que s'han fet uns avenços espectaculars en els darrers anys,
en els darrers desenis,
encara és impossible determinar quan es produeix un aigua
que tingui una intensitat prou forta com per provocar inundacions importants.
El que passa és que sí que sabem que aquestes situacions es produeixen amb certa freqüència.
I, per tant, potser no podem determinar el dia i l'hora exacte
en què passi un aigua d'una intensitat determinada,
però sí que podem saber, i amb això s'ha avançat molt, com deia,
en els darrers anys, en les diferents tècniques de previsió,
doncs a saber que hi ha una possibilitat determinada
que això passi en un laps de 5, de 10, de 15,
o que se'n diu un període de retorn,
doncs de 5, de 10, de 15, de 25 o de 30 anys,
i que, per tant, això es pot preveure d'alguna manera, esclar.
Hi ha uns territoris que són més propensos a patir inundacions importants que d'altres,
per exemple, ara abans d'entreposar en el cas,
les darreres inundacions importants que recordem a Tarragona
van ser les inundacions de l'octubre del 94.
En canvi, ara s'estan parlant precisament en l'exemple aquest cap de setmana a Calella,
una riuada considerable, i vaja, si no és a Calella, és Arenys,
o un cost o una altra localitat del Maresme,
gairebé cada estiu rebem notícies de problemes
com a conseqüència de l'aigua en aquesta comarca barcelonina.
Per què, per exemple, cada any, o gairebé cada any,
hi ha problemes al Maresme i a Tarragona, afortunadament, no?
Bé, aquesta és una qüestió que té a veure amb els factors, no?
És a dir, què determina que hi hagi una crescuda forta
o que una crescuda no sigui tan forta?
Això és una mica la lliçó que els explicava jo als meus alumnes, no?
De fet, n'hi ha uns que passen només el dia que hi ha la crescuda,
que és el temporal, cada temporal d'aigua és diferent.
Llavors, això, bé, n'hi pot haver que siguin més grans,
n'hi pot haver que siguin més petits, però clar, cadascun és diferent.
En canvi, hi ha uns altres condicionants que són idèntics sempre.
Quins són aquests condicionants?
Doncs, home, si la conca és més gran o més petita,
si el pendent és més fort o menys fort,
si la vall és més estreta o és més ampla.
I, esclar, aquí hi ha una diferència molt clara
en els dos exemples que tu comentaves.
En el cas de la vall del Francolí, es tracta d'una vall,
o de la conca, es tracta d'una conca ràtriament gran,
no sé si té uns 800 o 900 quilòmetres quadrats,
vull dir que és ràtriament gran en el context de la costa mediterrània, no?
En canvi, en les conques aquestes del Maresme són conques molt petites.
Què vol dir, això?
Que, clar, d'aiguats que puguin ploure,
doncs, com va ploure aquest dia,
50 litres per metre quadrat en mitja hora,
t'acauen a la conca de la Riera de Calella o de la Riera d'Arenys
i te creen una inundació,
te plouen 50 litres per metre quadrat.
Amb la mateixa extensió que va ploure aquest dia allà,
a la conca del Francolí,
i, home, li provoca una petita crescuda,
però, evidentment, com que només afecta un municipi o dos,
vull dir, no és un element important.
En canvi, com que la conca del riu Francolí és més gran,
pot agafar molta més aigua,
però sempre que l'aiguat sigui molt més extens que el que passa allà.
Per tant, allà, a la zona del Maresme,
esclar, amb menys aigua particularment,
o amb menys extensió de pluja,
l'arribada pot ser igual de forta,
doncs, que la de...
Forta relativament, per dir-ho d'alguna manera,
que la de Tarragona.
Hi ha d'altres elements que influeixen aquí.
Quins són aquests altres elements?
Un,
allò que en diem,
els factors semipermanents.
això és una cosa que queda com a molt de professor.
Però, quins són aquests factors semipermanents?
És a dir, coses que canvien, però a llarg termini.
Els usos del sol.
Si una conca està, ja ho sabem tots,
vull dir, si una conca està tapissada de bosc,
per dir-ho d'alguna manera,
això, en la major part dels aiguats,
en els molt forts és ja molt complicat,
però en la major part dels aiguats,
aquest bosc reté una part de l'aigua
i la deixa anar a poc a poc.
En canvi, si la tenim en Conreu,
o si les terrasses de Conreu estan caient,
com passen molts llocs d'aquí,
o si tenim cases impermeabilitzades en urbanitzacions,
que és el que passa a bona part de les rieres del Maresme,
doncs, esclar, l'aigua cau i de seguida es posa a circular,
i per tant, això va de seguida a la riuada.
Aquest seria un dels elements que hauríem de tenir en compte.
Després, també, quina mena d'allera
o quina mena del llit del riu tenim,
si el tenim canalitzat o no el tenim canalitzat.
Si el tenim canalitzat,
això va bé en el lloc on està canalitzat,
perquè l'aigua circula ràpidament,
però allà on deixa d'estar canalitzat,
clar, tota aquesta aigua s'hi aboca de cop,
i aleshores la inundació pot ser més gran.
Llavors, si la canalització és a mitja conca,
s'ha d'anar molt al tanto amb el que hi ha més avall.
Aquí, a Tarragona, la canalització la tenim al final del riu,
i, per tant, més avall ja tenim el port.
I, aleshores, també hi ha un altre element
que s'ha de tenir molt en compte.
Hem dit aquests factors que canvien a llarg termini,
però ja n'hi ha un altre,
que és que, esclar, vull dir,
això ja ho sabien de tota la vida,
quan els nostres avenpassats quedien a la vora de l'un riu
no t'hi facis l'uniu.
Depèn de què posem a les zones inundables,
doncs l'efecte serà més gran o serà més petit.
Què ha passat al Maresme?
Clar, al Maresme són unes rieres
que passen pel mig del poble
i que passen pel mig de les cases.
Esclar...
Tard o d'hora, no?
Tard o d'hora ha de tocar,
ha de tocar per força.
Ja pots prevenir-ho,
pots dir, bueno, això passarà una vegada cada cent anys,
però tard o d'hora passa.
En canvi, a Tarragona, esclar,
la vall del riu és més ampla,
però el problema que tenim és que, esclar,
quan arribem al final a la ciutat,
el riu, clar, ha de passar, doncs,
per dir-ho d'alguna manera,
entre la tabacalera i la camsa.
i si l'aigua que porta,
com va passar l'any 94,
sobrepassa, per dir-ho d'alguna manera,
la capacitat del canal del riu en aquest punt,
doncs és quan es desborda,
o és quan entra per les clavegueres,
o és quan toca el serrallo
i toca tots aquests espais.
Però, clar, això passa una vegada,
doncs, cada...
Bé, no tant va passar...
Aleshores, va passar l'any 30
amb l'aigua de Sant Lluc
i va passar l'any 1874
amb el de Santa Tecla.
I abans també hi ha referències.
És previsible?
Abans vostè parlava de localitzar,
o sigui, parlàvem de la imprevisibilitat
en aquestes qüestions,
però que hi ha una certa periodicitat.
Està més o menys documentada,
jo que cada 50 anys toca,
parlant en plata?
Sí, sí, sí.
El que passa és que tenim un problema.
tenim un problema bastant important.
Tenim un problema bastant important
i crec que està en el rovell de l'ou
de tot això, no?
Què és?
De quina manera pots arribar a decidir
en quin període de temps
és possible que es doni un aiguat catastròfic, no?
Bé, com ho podem fer?
Això ho podem fer, una, amb estadístiques.
Estadístiques d'aquestes, estadístiques de cabals.
A que dèiem abans, no?
1800 tal, 1900...
No, no, no, no, no.
És a dir, que tinguis tu un mesurador d'aigua
o que tinguis una referència clara
que et digui, per aquí va passar tanta aigua
tal dia que va ser l'aiguat aquest.
Clar, això què passa?
Que en tens de molt pocs llocs.
Aleshores, per fer el càlcul
del que pot passar, jo què sé,
a la Riera de Cambrils,
que a la Riera de Cambrils no n'hi ha d'aforaments.
Aquí al Francolí sí que n'hi ha.
N'hi pot saber més o menys.
Però a Cambrils no n'hi ha.
Però és que aquí n'hi ha de fa 50 anys.
Abans no tens res.
Bé, quan estem parlant d'un aiguat catastròfic
que es produeix una vegada cada 500 anys,
clar, no ho saps,
perquè resulta que només tens 50 anys d'estadístiques.
Aleshores, extrapolar cada quan passa
a partir només d'una sèrie de 50 anys
és molt complicat.
Aquesta és una possibilitat.
Però després tenim les dades històriques,
que és el que em deies ara.
Bé, sabem que s'han produït aiguats.
El problema d'aquestes dades històriques
i d'aquestes inundacions històriques
és que no pots saber exactament l'aigua que va circular.
perquè tens dades molt difícils.
Hi ha un treball molt maco d'un geòleg de Montblanc
que va estudiar,
no recordo com ho comentava fa uns anys,
els molins paperers de la riba
que en el segle XVIII i en el segle XIX
ho registraven en un sant, potser Sant Pancràs o un d'aquests,
el nivell de les ribades on havia arribat en un any determinat.
I a partir d'aquí, i veient l'altura sobre la llera del riu i tot això,
va poder arribar a la conclusió que en aquella ribada
el riu havia portat tantes.
Però clar, això és molt complicat.
Normalment el que tens és què ha passat.
I la tercera possibilitat de treball
de saber aquestes avingudes
és l'estudi geològic dels sediments.
Cada vegada que hi ha una avinguda
sabem que porta roques molt grosses
amb mitjanes petites de tot tipus.
Veient el tipus de sediments que hi ha
a cada part de la part baixa del riu,
podem saber, no?
Però el complicat és que, esclar,
les dades estadístiques,
les dades històriques
i les dades geològiques
no es poden barrejar per dir
a partir de totes aquestes dades puc fer tal.
És molt complicat.
Aleshores, en tot cas,
el que s'ha utilitzat normalment
són les dades estadístiques.
És a dir, jo a partir de les característiques
de les crescudes al riu Francolí
faig una extrapolació
i dic, bueno, doncs a partir d'aquí
calculo que, per el tipus de conca que té
la riera de Mas Pujols,
si les arribades del Francolí són tant,
tenint en compte que és una conca més petita,
que és més recta i que el pendent és no sé què,
doncs calculo que per aquí,
doncs un aiguat catastròfic
de, jo què sé,
de 600 metres cúbics per segon
doncs es produeix cada 300 anys
o 400 anys.
Però ja dic, el problema que tenim aleshores
és que no tenim
unes sèries estadístiques prou llargues
com per calcular coses, doncs,
de molts anys en sa, no?
I que, per tant, ens equivoquem.
Jo me'n recordo
que just abans,
al setembre del 94,
al setembre del 94,
és a dir, un més abans
de les inundacions del 94 aquí a Tarragona,
va sortir una publicació
de la Generalitat de Catalunya
que va estar molt bé
perquè era, diguem,
les recomanacions
que es donava als enginyers
i a la gent que treballava sobre el terreny
per calcular
possibilitats de vinguda,
períodes de retorn de vinguda
en barrancs i tal.
I, evidentment,
en el Francolí,
com que el que es basava
era sobretot en sèries estadístiques,
doncs, evidentment,
es va quedar curt,
es va quedar curt
perquè, clar,
al cap d'un mes
hi ha la sèrie estadística aquella,
doncs, es va...
Se van anar en orris.
Bueno, en orris no,
però, bueno,
es va haver de retocar,
evidentment.
Paper mullat,
paper mullat.
Exacte.
No tant, però sí.
Esconti'm,
com pot influir
aquest canvi climàtic
del qual en parlen
des de ja fa alguns anys
diferents científics,
el canvi climàtic
aquests climes més extrems,
aquestes tempestes més intenses,
això pot incidir en un major risc d'incidir.
Sí, sí, sí, sí,
esclar.
El que passa és que
no sabem massa bé encara com,
però hi ha un fet
que sembla clar,
que és
quan es produeix un aigua.
Es produeix, sobretot,
aquí al Mediterrani,
quan tenim l'aigua del Mediterrani
càlida,
és a dir,
al final de l'estiu,
que és quan hi ha hagut
la forta insolació,
i aleshores arriba en altura,
en les capes superiors,
doncs,
d'aquesta part baixa
de l'atmosfera,
arriba aire fred.
Aleshores,
aquest contrast de masses d'aire
fa que l'aire càlid
tendeixi a pujar ràpidament,
l'aire fred,
doncs,
tendeixi a caure,
i en aquesta ascensió
és quan es produeixen els núvols
i és quan es produeix l'aigua.
Clar,
si
augmenta la temperatura,
augmenta
la
temperatura de l'aigua,
i, per tant,
una arribada d'aire fred
del nord,
bueno,
amb una temperatura,
doncs,
similar a la que pugui tenir
altres anys,
doncs,
sembla que pot provocar
ascensions més fortes,
més violentes,
i, per tant,
tempestes més fortes.
Per tant,
hem d'estar preparats
per a un petit creixement
de tot això.
En els pròxims anys,
si és que realment,
doncs,
es confirma
tota aquesta tendència
del canvi climàtic,
com sembla que s'està confirmant.
Per tant,
fins i tot treballant
amb sèries estadístiques
prou llargues,
posem per cas,
de tot el segle XX,
si les condicions
del clima
canvien,
clar,
pot ser que aquest treball
amb sèries estadístiques,
doncs,
es quedi fins i tot
una mica curt,
no?,
en el futur.
Ara ja veurem què passarà,
perquè, ja dic,
tenim la certesa
que es van produint
cada,
no cada X anys,
és a dir,
una vegada,
cada 500 anys,
doncs,
es produeix una igual,
molt fort,
o cada 100 anys,
o cada el que sigui,
que no podem saber mai
si es produirà
dos anys seguits
i després no es produirà
mai més,
o això,
però que hem d'estar
preparats
perquè, diguem-ne,
hi hagi un petit augment
de totes aquestes qüestions,
això sembla,
d'aquests aigüats
sobretot puntuals
i sobretot d'aquests
de final d'estiu
en aquesta època
que estem ara,
doncs,
ho crec bastant clar.
I si, a més,
com a Calella
o en aquests llocs,
doncs,
tens unes conques petites
i en bona part
impermeabilitzades
o urbanitzades
o construïdes
que l'aigua
circula ràpidament,
doncs,
encara més,
clar.
Ja per anar acabant,
senyor Bollai,
sempre a aquest espai
intentem donar consells
per als nostres oyents,
per als ciutadans de peu,
per com afrontar
un risc d'aquest tipus.
Clar,
el risc d'inundacions
és un risc molt especial
i, vaja,
no és com allò de dir,
com prevenir
un petit incendi a casa.
No és exactament el mateix.
Suposo que,
en aquest cas,
el millor que es pot fer
és si es produeix
o si es preveu
que es pot produir
un fort xàfeg,
una possible inundació,
el millor és seguir
els consells
que vagin donant
les autoritats locals
en el seu moment.
Sí, sí,
això està claríssim.
En aquesta època de l'any
no està de més
anar seguint,
home,
potser cada dia
avui no val la pena
mirar a veure
perquè ja hem sentit
que no hi ha cap possibilitat
que plogui,
per tant,
doncs no passa res.
Però sí,
anar seguint el temps,
anar seguint la ràdio,
anar seguint les notícies
per veure què passa,
sobretot si tenim costum,
doncs jo què sé,
com passa a Galera,
doncs d'aparcar el cotxe
a la vora del riu.
Aparcar el cotxe a la riera.
S'ha d'aparcar el cotxe a la riera
que és una cosa
que a veure en principi,
jo què sé,
posem per cas el mes de gener
és molt fàcil
que no passi absolutament res,
el mes de juliol,
però bé,
hem d'anar molt en compte
i sempre estar
absolutament informats.
És a dir,
hi ha un nivell personal
que és el de la,
bueno,
que és una mica
el del seny
i el del coneixement
del que tenim aquí,
no crec que calgui fer
grans adaptacions
en aquesta història.
i hi ha un altre nivell
que és el nivell
de les autoritats locals
o el nivell
d'aquí té responsabilitats
de planificació
i aleshores aquí sí que
crec que es podria treballar més.
A veure...
En quin sentit?
En un sentit molt clar.
És a dir,
aquí estem molt aficionats
a fer obres.
És a dir,
això aquí hi ha perill
d'inundació,
bum,
s'ha de canalitzar
o s'ha de fer...
A veure,
si no volem que inundar-nos,
el més lògic
és no construir
o no fer coses
en terrenys inundables.
Això és el que és lògic.
A veure,
el problema el tens
quan tens un barri
com el Serratllo,
doncs que me cac,
està aquí fa 150 anys
i què has de fer?
No vull dir,
doncs està aquí,
aleshores sí que has de fer obra
i has de procurar
que això no passi.
Però, evidentment,
tot el que són
les zones inundables,
ara que comença a haver-hi
una cartografia
bastant bona
de zones inundables
en períodes
de 50 anys,
de 100 anys,
de 500 anys,
doncs ho hem de procurar
que això realment
no es construeixi.
i aleshores,
escolta'm,
vigila una mica,
mira on vas a viure,
per dir alguna cosa,
mira on et compres.
Jo a vegades passejant
per la Riera de l'Avisbal,
allà al Baix Penedès,
te'n fas creus
de veure cases
de gent que s'ha fet la casa
en aquelles urbanitzacions,
al costat mateix
de la Riera de l'Avisbal,
dius,
fill meu,
això en 10 anys,
en 15 anys,
no,
és que li passarà,
vol dir,
apareixerà un dia a Mallorca
a la casa aquella,
clar,
el que passa és que,
bueno,
és això,
però en tot cas
el que és evident
és que s'ha d'anar
seguint el temps,
s'ha d'anar seguint,
sobretot en aquest any,
agost, setembre, octubre,
fins i tot novembre,
s'ha d'anar seguint
les informacions
i evidentment
vigilar
en aquestes zones
que són
de potencial risc
d'inundació.
Jordi Blai,
professor de Geografia
de la Universitat
Rovira i Virgili,
moltes gràcies
per acompanyar-nos
d'aquests minuts
i sobretot
per haver-nos explicat
de manera molt entenedora
i molt didàctica,
crec,
totes aquestes qüestions
al voltant dels riscs
d'inundacions.
Moltes gràcies
i adeu, bon dia.
Molt bé, moltes gràcies.