És la una del migdia, 8 minuts i mig,
proposta teatral per aquest cap de setmana.
N'hem parlat d'algunes de les cites,
algunes d'elles pràcticament ineludibles,
que tenim a partir de divendres.
Hi ha una que, de veritat, els recomanem que no se la perdin.
Cerca Tresors ha sempre estat una activitat molt saludable.
Aviam, quan un busca un tresor, sap el que busca,
però no sap el que es trobarà.
Si volen saber què ens pot esperar,
sense la certesa més absoluta,
escoltin la conversa que volem mantenir tot seguit
amb la Carla Junyent.
És una de les actrius que participa en l'obra
L'illa del Tresor, un cabaret de paraules,
filla o descendent del conegut programa televisiu del Canal 33.
Carla, molt bon dia.
Bon dia.
Com anem? Bé?
Molt bé.
Buscant tresors cada dia.
Ja us deveu aixecar amb les orelles ben parades,
a veure quin tresor podeu caçar.
Amb les orelles i els ulls.
Constantment, no?
Jo no sé si la participació al programa televisiu,
després al muntatge teatral,
farà que esteu constantment emetents el llenguatge que us envolta.
Sí, en el fons actives com una musculatura,
on les coses més simples, més comuns del dia a dia,
poden tindre un grau de poesia que s'ha de buscar,
s'ha de mirar.
T'ho entenen, entenen, entenen.
És d'aquelles obres teatrals absolutament necessàries
per als col·leccionistes de paraules,
per a aquelles persones que els encanten les paraules,
les expressions,
a banda del seu contingut,
les paraules en si mateixes,
com es pot jugar
i els equilibris que es pot fer amb elles.
Sí, sí, la veritat és que sí.
La gent que és enamorada de les paraules
i que els agrada buscar els seus colors,
l'espectacle el que ofereix són paraules
amb molts diferents colors,
on cadascú veurà un que li toca de més de prop.
Hi ha un llenguatge poètic,
però no només poètic,
hi ha altres tipus de llenguatge, no?
Sí, en el fons tot llenguatge pot ser poètic.
Uns són més passats per una tristesa,
uns altres per aquest saber popular
de frases fetes de tota la vida.
Vull dir que les paraules,
depèn del marc on les englobi,
tenen un sentit a un altre
i nosaltres en busquem molts de marc.
Moltes persones, moltíssimes,
coneixen el referent televisiu
de l'Illa del Tresor.
Què trobaran al teatre?
Primer parlem dels que ja coneixen
el programa televisiu
i parlem després d'aquells
que per les hores que es fa
no l'han vist mai.
La gent que veu el programa
trobarà un llenguatge comú.
En el fons venim de l'Illa del Tresor
i molts dels gags que fem
són gags que s'havien fet a la televisió.
L'únic que el marc de teatre
fa que la proximitat de,
en aquest cas, tres actrius
que t'ho diuen a la vora,
que veus uns ulls,
que sents una veu molt més directa,
fa que tingui un aire diferent.
Qui no ha vist mai el programa
no hi ha necessitat
d'haver vist el programa.
Un arribarà allà i veurà
tres persones que ofereixen
petits racons de l'ànima
expressats a través de petites paraules.
Tres actrius
amb una escenografia molt senzilla,
tinc entès.
Molt senzilla, sí,
un sofà i una moqueta
i res més.
I les paraules que són
realment el protagonista de l'obra.
Assistirem a monòlegs,
monòlegs,
us interrelacioneu
amb les pròpies paraules
i les històries?
Sí,
és difícil explicar aquest espectacle
perquè està fet
de moltes petites coses
i coses que no estem acostumats
a veure d'un escenari
perquè jugues
amb una cosa molt mínima
que és la paraula.
fem diferents jocs
tots amb diferents colors
on jo sempre el que dic
si els espectadors
tenen ganes
que els facin un massatge
a l'ànima
on cada paraula
sigui un toc
d'algun record
que vinguin,
que vinguin.
és un massatge
com deies
dins del que hi ha
tota la informació
del dossier
hi ha un fragment
que diu
ens ha ajudat
més
a viure
l'expressió
ser o no ser
que
Los Joves Paella
o Razón Portería
diu
ens emociona més
la Quinta de Máler
o la Novena a Santa Rita
que la Cantarella
dels Nens de Sanil de Fons
però això
sota un interrogant
vull dir
que totes les paraules
les podeu fer servir
per crear aquest espectacle
no?
Sí,
en realitat
l'espectacle
no passa
tan dalt
a l'escenari
sinó
és un espectacle
que passa
al cervell
de cada un dels espectadors
perquè
l'espectador
es trobarà
que tindrà
algú al costat
que riurà
de coses
que ell no sabrà
per què riu
i de cop i volta
es trobarà
somrient
d'una cosa
on el costat
dirà
i per què somriu
vull dir que
és un espectacle
que passa més
en el cervell
de cada un dels espectadors
que en el propi escenari
nosaltres l'únic que fem
és oferir
oferir d'una manera neta
una manera simple
una manera delicada
certes coses
perquè arribin
tan netes
que l'espectador
sigui ell
qui fiqui la història
en cada una
d'aquestes paraules
Clar, parlaves
de massatge a l'ànima
una expressió
que il·lustra
prou bé
l'espectacle
perquè els massatges
només poden ser individuals
vosaltres el feu
i cadascú el percepa
a la seva manera
i cadascú el percepa
a la seva manera
sí
són punts molt delicats
aquests dies
aquí a Tarragona
deu saber que estem
visquent la tardor literària
moltíssimes activitats
s'han fet activitats
de polipoesia
alguna cosa a veure
amb el vostre espectacle
la polipoesia?
segurament sí
si hi ha la paraula poesia
segur que té alguna relació
perquè ho hem conegut
aquests dies
que s'han fet moltes accions
poètiques i literàries
no sé si tindrà alguna cosa
a veure
una mica per orientar
nosaltres sempre diem que
a l'espectacle
hi ha un punt
entre la poesia
i la tonteria
vull que la poesia
en el fons
la fica cada una
a les coses
perquè per algú
és una tonteria
per l'altre
pot ser poesia
i ha sigut un joc
entre això
entre la poesia
i la tonteria
dit així
així com
com tirant-ho
però sí que hi ha
aquests punts
que hi ha poesies
molt molt molt fines
molt molt sensibles
i altres que són poesies
com deia
poesies populars
totes tres
sou actrius
veniu del món del teatre
amb experiència teatral
en obres més convencionals
altres no tant
experiència televisiva
aquest espectacle és diferent
als anteriors
que heu fet
molt diferent
sí
una cosa és aprendre
d'un text
on hi ha una història
on hi ha un argument
i l'altra és aprendre
llistats
la gent ens diu
quina memòria que teniu
perquè realment
em sorprèn
ara ha sigut
extraordinari
fer aquest joc
perquè en el fons
va ser una cosa
de trobar-nos
un grup de gent
que teníem ganes
de passar un estiu junts
i de dedicar-nos
a jugar
a jugar com nens
a quedar a les tardes
i dir
oi
jo he pensat
mira
els colors
tinc aquest aquest
els animals
vull que ha sigut
un luxe
realment
treballar en aquest espectacle
i quan es treballa
en una cosa
que és un luxe
acaba apareixent
un luxe
que és
fer aquest espectacle
i que aquest espectacle
pugui veure
la gent de Tarragona
o d'on sigui
i poca broma
que hi ha unanimitat
crítica i públic
que ho posen molt bé
a tot arreu
és que està molt bé
està molt bé
per això t'ho dic
jo crec que és un lloc
és un lloc on
és un lloc on
si algú té
un cansament
està esgotat
fer un lloc
on
on
on revisqui
on
sortirà amb més energia
on sortirà amb ganes
de jugar
on sortirà amb records
que havia oblidat
perquè en el fons
tenim
tantes coses
dintre el cervell
que no pots pensar
en totes
i s'agraeix molt
quan en un lloc
et recorden coses
que havies oblidat
i coses
a través de
simplement paraules
i surts renovat
jo crec que és
un espectacle
on surts millor
del que has entrat
segur
i dura una hora
exactament
una hora
una hora
justa
justa
quasi una hora justa
sí sí
molt bé
no ens ho perdrem
més aquest divendres
al Teatre Metropol
de Tarragona
t'agraim moltíssim
Carla Junyent
que ens haigis acompanyat
avui al matí
de Tarragona Ràdio
i ens haigis donat
alguna pista
tot i que
val la pena
arribar a aquest espectacle
absolutament verge
o no
tant se val
el gaudirem igualment
perquè cadascú
el gaudirem
a la nostra manera
moltes gràcies Carla
moltes gràcies a tu
adeu-siau
bon dia
i us espero veure a tots
oh i tant
passa llista
que ens trobaràs a tots allà
adeu-siau
bon dia
adeu