No el saludem, no perquè no siguem educats,
sinó perquè ja fa estona que l'hem saludat des de...
Hola, Quim, de nou.
Bon dia.
A veure, Quim Pons, sembla mentida,
avui que ha intervingut més que mai al programa,
després d'un diumenge en el que el Nàstic no ha jugat.
Aleshores, davant d'aquest panorama,
hi havia dues opcions, dos plans.
Un era explicar-nos què havia fet Quim Pons
en comptes de seguir el Nàstic.
Doncs va fer a casa seva una Quich Loren.
Era interessant el tema, eh?
Us explico com es fa, o bé us explico les reaccions
que han provocat el sorteig de la Copa del Rei
entre alguns personatges del futbol tarragoní,
com l'entretador del Nàstic,
i a més a més parlem a tall de previsió
i en forma mig musical el que passarà el proper cap de setmana.
Hem optat pel plan B, tot i que l'Ambra estava gens malament.
No sabeu que us perdeu perquè la Quich va quedar impressionant.
Doncs escolta, molt ràpidament, com que és molt fàcil,
expliques la Quich i passem després.
No, vinga, anem per feina.
Ha sigut un cap de setmana, no hi ha hagut lliga de primera,
sí que hi ha hagut lliga internacional,
hi ha hagut, bé, lliga, no, competició internacional,
en fase de classificació per l'Eurocopa 2008,
que jugarà a Ústria i a Suïssa,
i també hi va haver-hi el partit, recordeu,
ahir internacional entre les seleccions de Catalunya i d'Euskadi,
un partit que va acabar empat a dos
i on vam veure jugar un jugador del Nàstic,
on va ser Toni Pinilla, 13 minutets,
va entrar el 77 Pinilla,
poca participació de Santa Coloma,
crec que va tocar dos o tres pilotes,
un passe horitzontal cap a l'Albert Luque
que va ser potser el més destacat que va fer Pinilla al terreny de joc,
però va jugar amb la selecció catalana en aquest partit
davant d'Euskadi,
on hi va haver més de 56.000 espectadors al Camp Nou
per donar color a aquest partit de reivindicació.
En color hi havia moltíssim, de color.
Molt, molt de color.
Tothom amb samarretes grogues i senyeres...
A ver, hi ha un moment que no duien les samarretes per en fer.
Va ser un moment molt bonic, per cert, eh?
Tothom amb les samarretes...
Bé, ja en parlaríem d'una altra idea.
Parlem de futbol també.
Recordo que quan vam jugar a Espanya el dia abans,
que va perdre 0-2 amb Suècia
i que se li ha complicat de mala manera
la classificació per l'Eurocopa d'Austria i de Suïssa.
Això va ser a tall de futbol.
El Nàstic no va jugar,
però sí que jugava, o sé,
jugava avui amb uns sorteig
que hi havia a la Federació Espanyola de Futbol,
a la Rozas.
Era el sorteig de Copa del Rei,
de setzents de final,
on entraven els primeres a doble partit.
Anada 25 d'octubre, tornada 8 de novembre.
L'anada, el Nàstic la jugarà a Zorrilla,
davant del Valladolid,
que és el rival,
el 25 d'octubre
i el 8 de novembre a casa,
el Nàstic, Real Valladolid,
en el partit de tornada.
Quilometrada, ho expliquem abans, eh?
Perquè no ha sigut jugar cap de setmana a Sevilla,
per tant, haurà de fer Sevilla, Valladolid,
Valladolid-Tarragona.
Això són ja...
No, no, ho hem calculat exacte.
Espera, ho has calculat?
2.206 quilòmetres.
Jo anava a dir-te uns 2.000 quilòmetres.
2.206, hi ha 938 a Sevilla.
Això per situar-se a Valladolid,
que després ha de venir a casa.
No, això per anar a tot, tot.
La volta sencera.
I el tour per les Espanyes
són 2.206 quilòmetres,
el que farà el gimnàstic de Tarragona.
Hem parlat amb Luis César
i amb el Pipo Bizarri,
era el Valladolid.
Escoltem, Luis César.
Hombre, no s'ha tocat un rival de segona,
de los importants de segona divisió,
un equip amb carisma,
i, en definitiva,
jo crec que és un rival interessant.
O sigui,
si un té que eixar
mano d'un equip de segona,
pues sí, a Valladolid.
En definitiva,
les coses són com són.
Vamos a Sevilla
i tenim que, des Sevilla,
viajar a Valladolid
i veurem com ens organitzem.
Ja veurem com ens organitzem.
Al més normal,
faix i via directa,
Sevilla-Valladolid,
potser via A,
via Madrid
i allà autocars fins a Valladolid,
perquè, vaja,
no ho sé,
l'aeroport de Valladolid
tampoc és molt trànsit
i no té,
és un aeroport molt petitet
i veurem què fa l'equip,
si hi ha xàrter,
veurem,
encara s'ha de parlar molt
això dintre l'equip,
de veure quina opció
tria el gimnàstic de Tarragona
per aquesta setmana boja,
una setmana que després
tornant de Valladolid
arrep el Real Madrid
al nou estadi.
És una setmana
autènticament de bojos
la setmana aquella
amb el gimnàstic de Tarragona.
Per això també li hem preguntat
a l'Ori César
pel tema viatge
i ell diu que,
home,
que viatjar,
viatjar,
han de viatjar tots
entre setmana,
que els equips
han d'estar acostumats
i que això de la Copa
ja has de tenir per mà,
que borrar-te no pots
i per tant toca jugar.
Entonces que viajar
siempre es un contratiempo,
siempre es que sea en casa,
¿no?
Pero esto no solamente
es un problema del nàstic,
¿no?
Es el problema
de todos los equipos
que jueguen la Copa del Rey.
Si no quieres que te pase esto,
lo que hay que hacer
es no jugarla,
pero no puedes renunciar
a jugarla.
Realmente estamos
orgullosos
de que nos toque
el Valladolid.
En definitiva,
todo el mundo sabe
que estar en dos competiciones
significa que hay que viajar
durante la semana
y después de Valladolid
iremos a...
Perdón,
después de Sevilla
iremos a Valladolid
a Portoves
y después de Valladolid
pensaremos en el Real Madrid.
Doncs jo heu sentit,
después de Sevilla
a Valladolid,
después de Valladolid
ja pensamos en el Real Madrid
per ser el César
que havia dit
que volia un primera,
que no volia un segona.
Doncs mira,
pero hay que tomar mano
pues tomamos de este
y si tenemos que coger
uno de segunda
pues este ya nos está bien.
Doncs que siga Valladolid.
Jo no sé si era el millor
perquè hi havia desplaçaments
potser més a prop
com pot ser Hèrcules
que havies d'anar a l'Ican.
És a dir,
que tu valores
no tan en funció de l'Aquí
sin en funció de la llum
que està.
És que has de pensar
que Sevilla,
Valladolid,
Valladolid-Tarragona
era més fàcil
tornar a Tarragona
i viatjar fins a l'Aquant
que és un cop d'Eudomet
i ja estava.
Home,
és que aquestes coses
s'han de tenir en compte.
No, no,
si jo ho comprenc,
clar.
T'has de trobar,
t'has de trobar.
És que un tema complicat.
Hem parlat també
amb el Pipo Bizarri,
exjugador del Real Valladolid
fins a aquesta temporada.
El porter argentí,
el de Bellaneda,
ha parlat també
de quin Valladolid
es trobarà en el Estic.
Ell diu que ulla
amb aquest equip,
que té molt bon equip,
que té molt bona plantilla
i a més a més
la gent està molt engrescada
amb la campanya
que està fent
l'equip de José Luis Mendelíbar.
Yo creo que nos vamos a encontrar
un muy buen Valladolid.
Yo lo digo porque, bueno,
estoy hablando
con la gente de Valladolid
y está todo el mundo
muy contento
con este equipo.
Y bueno,
es un equipo grande
de segunda división,
como todo el mundo sabe,
que históricamente de primera,
pero bueno,
actualmente vive
un buen momento.
Ha hecho un equipo
con bastantes jugadores nuevos
y bueno,
yo creo que va a estar,
va a ser una eliminatoria
muy igualada.
Un Valladolid
que ara mateix
per això és 13è,
a la segona divisió A,
de fet,
a la Lliga BBVA
amb 10 puntets
a 3 punts
de la zona descents
que marca el ciutat de Múrcia
amb 13 punts.
Un Valladolid
que va guanyar
aquesta darrera setmana
a l'Orca
amb gol del jugador basc
de Joseba Llorente,
l'exjugador de l'Eivar
i sortit del planter
de la Real Societat
que juga al Valladolid
des de fa dues temporades.
Per Bizarre
serà un partit
molt especial,
de fet,
ell encara té
tant la dona
com el fill
a Valladolid
vivint a la ciutat castellana.
6 anys
ha estat ell
jugant a Valladolid
després de passar
pel Real Madrid,
de venir del Racing
de Vellaneda
on havia jugat
el porter argentí
al Pipó
i ara ha estat a Tarragona.
Això és el que ens ha explicat
Bizarre
de com viure ell
aquest partit
davant del seu exequip.
bastant especial,
jo he estat 6 anys
en Valladolid,
6 anys
és molt temps,
és pràcticament
la mites
de la carrera
de un jugador
de fútbol,
o un poquitament
menys,
per als que juguen
un poquitament
més de anys,
però no solament
en el aspecte
futbolístic,
sinó que en el aspecte
personal,
també he ganat
moltíssims
amics,
moltíssima gent
conocida,
hi ha un montón
de recuerdos
de por medio
en 6 anys,
i obviamente
que va a ser
molt, molt
perquè està jugant
contra
els jugadors
que hace 3 meses
compartien
el dia a dia
contigo,
per tant,
va a ser un poc especial,
però bueno,
jo heu fet
la camiseta
del Nàftig
i esa va a ser
la prioritat,
jugar amb gent
que ha jugat contigo
no quita
que tengas
les mismas ganes
de ganar-li,
no?
Doncs aquest és
el Real Valladolid,
el descrivia
el Pipó Bizarri,
parlava que era
un partit molt especial
per ell,
el jugador gentil
del gimnàstia
de Tarragona,
rival del Nàftig,
recordeu,
per tots aquells
que potser
s'enganxeu ara,
25 d'octubre,
Nuevo Zorrilla,
partit d'anada,
setzents de final,
Valladolid nàstic,
partit de tornada,
8 de novembre,
nou estadi,
gimnàstic de Tarragona,
venen al Valladolid,
seran els setzents,
per tant,
ens plantem després
ja els vuitens,
quedaran res,
quatre eliminatoris
si estàs a la final
de la Copa del Rei,
això ho tenim fet.
Escolta,
Quim,
com que el món de l'esport
no està ni de bon tros
doncs
renyat amb la cultura,
podeu fer una miqueta,
com que hi ha molts quilòmetres
que deies,
doncs allò,
explicar una miqueta
la cosa cultural i històrica
de cada ciutat que visiteu.
Home,
estaria bé,
a veure com fem el viatge també,
perquè això és un altre tema.
Ho dic perquè es repertori
en la retransmissió,
tema pizzas,
com que el controleu molt,
ara podeu introduir
una finestra
que una mica vingui a parlar
de les meravelles
de cada lloc.
Oh,
Valladolid dona,
Déu n'hi do,
Ferrilla,
tens Tormes allà al costat,
pots parlar de Ferrill,
del riu,
del riu que passa per Llit,
a Pisuerga que passa per Valladolid,
també diuen,
no?
pots parlar de totes aquestes coses.
No, no,
però podeu introduir
una secció
dins de les retransmissions
de futbol,
que siguin allò tipo
com es feia
a Espanya Vista de Pajaro,
doncs una mica així.
Això ho veus,
això ho podríem fer.
El que estem pensant encara
és com farem programa
aquella setmana,
si hem d'estar viatjant
dia monia avall,
però ja pensarem
en algun tipus de secció.
Ja pensarem perquè ara,
la cita més immediata
és aquest proper cap de setmana.
Davant l'Atletic Club de Bilbao,
tot un rival històric,
un equip que no ha baixat mai
a la segona divisió A,
i només hi ha tres equips
que han jugat...
Que ara té presidenta
des de fa algunes setmanes.
Ana Urquijo,
que és la nova presidenta
de l'Atleti
després que marxés la Miquiz,
amb mocadorada
inclòs a Sant Mamés.
Deia, tres equips,
només Barça, Madrid i Bilbao
que han jugat
tots els anys
a primera divisió.
Cert que hi ha un
que no ha baixat mai
de primera a segona,
que és el Getafe,
però perquè, clar,
no és que hagi estat
totes les temporades,
sinó que les que ha estat
encara no ha baixat de segona
o com a pujar si ha quedat
i encara no ha baixat.
Però aquests tres
que tothom coneix
un munt de coses
perquè és un dels equips
més mediàtics
de la primera divisió estatal
i hem dit
va, anem a buscar la música.
Fàcil,
recurs fàcil també, eh?
Avui va de música el tema.
Com que no teníem partit
de jornada de lliga...
Primer començarem
amb l'himne
de l'Atleti de Bilbao.
El clàssic.
I una versió dels MCD
que és més rockera
que si podem aquesta setmana
jo la portarem
perquè la tenim localitzada.
Però escolta, escolta, escolta.
Això són els irirgi
que són els crits
en eusquera, eh?
Sí, sí.
Ara sentireu com el xisto
introdueix l'himne
i escoltareu l'himne
de l'Atleti
que és boníssim.
És boníssim.
El xisto és aquest instrument
un rotllo del sain, eh?
Vinga, va.
Sí, sí.
És dels himnes de futbol
més bonics que hi ha, eh?
Guapo, eh?
Molt bonic.
I tradicional i guapo, guapo.
Alegre.
Alegre, exacte.
Alegre, Quim, alegre,
que és el que falta una mica, alegria.
Doncs espera, més alegre encara, eh?
cançó del CD
del centenari de l'Atleti
que Pajonquera
i diferents artistes bascos
van fer un CD
del centenari de l'Atleti.
Atenció a la cançó
Rotllo Xuxa.
Tu no recordes la Xuxa?
Aquella senyora brasileña.
Ah, sí, sí, sí.
Records això?
Que anava amb els plomeros,
aquelles coses.
Doncs ara, escolta,
a veure si et sona una mica, eh?
A veure, a veure.
Sí, sí, a Xuxa,
a Xuxa Park, eh?
Sí o no?
Escolta, escolta.
Ahorrera, ahorrera,
Atleti,
il·lari,
que no me voy a casa
que me voy a San Mamet.
I ara, la història del Pachi.
Escolta, eh?
Això és la història del Pachi.
Y en la rabasterra
ya ha salido el sol
lleva de Gopasa
desde el día que nació
desde el Golfo Norte
canta su canción.
Ahorrera, ahorrera,
Atleti,
il·lari,
il·lari,
eh?
Número 2.
El número 1 era l'himne,
el número 2 és aquest
Ahorrera, ahorrera,
Atleti,
la història del Pachi.
Ara va explicant
tota la història
de Sant Mamès,
que es penja
a sobre l'arc
de Sant Mamès,
etcètera, etcètera.
Internacional,
això sí,
l'Atleti Bilbao
té una cosa,
que té aficionats
a Run of the Wall,
com diem aquí,
per tot arreu,
i per això també van pensar,
diu, calla,
que tenim aficionats a Galícia,
tenim aficionats a Catalunya,
també per les Espanyes,
doncs van fer una cançó
que t'ho tradueixi una mica,
a recordar els colors
de l'Atleti,
vermell i blanc,
no?,
surigorri,
neusquera,
doncs ells ho tradueixen
en gallec i en català.
Escoltem aquesta cançó
també de l'Atleti de Bilbao.
Hem de dir
que és un rotllo
una mica nens,
allò infantil,
allò som-hi canalla,
quichalla,
anem a la muntanya,
és una mica rotllo això.
Roló, sesco boix.
Això, sí,
una mica això.
És cançó de germanor, eh?
Espera,
que ara ve en català, eh?
Bona, eh?
Molt bona, eh?
Jo m'estic quedant realment...
Number three, eh?
Aquesta jo li donaria
el número tres, per això.
A mi la segona
m'ha agradat moltíssim.
T'agradar més la segona?
La segona,
l'Orrera, Orrera,
l'Eti, l'Ari, l'Arié,
rotllo xuxa.
Rotllo xuxa.
Aquesta està bé, també.
Espera que la caviara t'agradarà, eh?
Number four.
Però és una mica de fer rotllana
i anar cantant.
La segona m'agradava més carnavalera.
Potser sí,
però aquesta caviara t'agradarà
és rotllo xulès,
que a Bilbao els hi diuen
que una mica de...
Poderio,
soy de Bilbao,
allò tranquil,
que el mar me lo bebo gota a gota.
Una mica això seria
Rotllo Bilbao.
Atenció a la cançó,
Rotllo xuleria,
això sí,
és molt bonica, eh?
La companya,
redacció de Ortega,
la seva cançó preferida
de QC de l'Atleti del Centenari.
Vinga, va,
l'hi dediquem.
Baila la lluvia en la calle
Domingo tarde en Bilbao
Hay un sol hecho de sueños
Es la grada en San Mamés
Y un nuevo arco iris
Sur y gorria
Sobre l'arco B
La catebral
Empieza la fiesta
Qué calor, mi amor
Més intimista.
Sí,
Rotllo íntim,
així amb aquesta veu
com de sobrat.
A més,
molt de tardor, no?
Sí.
Visualitzes el xirimiri,
la cosa aquella.
Sembla més.
Sí, sí, sí, sí,
també,
però aquest bé posat.
Número 4,
anem pel número 5,
en tenim 7,
hem d'avisar, eh?
Ningú tenia la ràdio ara
escoltant això,
perquè en tenim 7 només,
ja només en queden 3.
Va,
un és de locució de gols,
per això.
Com canten els gols
a Bilbao,
a Ràdio Nervión,
escoltem com canten gols
de jugadors mítics
com Tico,
per cert,
que ells va lesionar,
pobre Tico,
del Cucociganda,
de Julen Guerrero,
fins i tot de Mendigure.
Atenció perquè no diuen gol,
eh?
Diuen Bacalao.
Que gran jugada
dentro de la área,
Tico.
Remate,
Bacalao,
Bacalao,
Bacalao,
Bacalao,
Bacalao,
Bacalao,
Bacalao,
Bacalao,
Bacalao,
Bacalao,
Bacalao,
Bacalao,
Bacalao,
Bacalao,
Bacalao,
Bacalao,
Bacalao,
Bacalao,
Bacalao,
Bacalao,
Bacalao,
Bacalao,
Bacalao,
Bacalao,
Bacalao,
Bacalao,
Bacalao,
Bacalao,
Bacalao,
Bacalao,
Bacalao,
Bacalao.
Aquí dèrem Saitó,
la propera jornada,
perquè com ho veus?
Això l'hi expliquem a Jordi Blanc.
El Jordi,
tu creus que podria fer alguna innovació
especialment per aquesta propera jornada,
pel fet que vingui el Bacalao?
Jo passaria,
jo crec que molts Bacalaos que no cantem.
És el que t'anava a dir,
esperem que no cantin gaire Bacalaos.
I que cantem gols normals.
Hi ha una cançó,
número 6,
això seria bé,
número 5,
amb un parèntesis,
per això no en gols cantats.
La número 6,
que és una cançó que comença molt lenta,
en osquera,
molt intimista,
molt...
Aquesta,
a mi,
és una de les que més m'agraden,
eh?
Ja ho veuràs.
És allò...
escorri.
Sí, sí,
però com diu el Lluís Comas,
el nostre tècnic,
una mica...
Rollo Disney,
també, eh?
Sí, sí.
Les veus canten així amb el to,
com de peli Disney,
sí, sí.
Però ara tu dius,
va,
estan cantant en osquera...
Un munt de ideal,
diu,
allò és esverit.
Rollo Disney,
un munt de ideal,
aquí,
tot això,
sí,
però ara se'n valentonen
i ara siguen a cantar en anglès.
A veure,
perquè clar,
abans anem en català,
en castellà,
en gallec,
en osquera...
Però és que són de Bilbo,
poden anar amb to.
En anglès,
allà hi van, eh?
Ei,
cançó d'Eurovisió, eh?
Bona, eh?
És Eurojunior, eh?
Això d'Eurovisió en triomfaria.
Això és Eurovisió.
És rotllo Eurovisió, eh?
Perquè n'hi ha alguns que,
si anés a Euskadi d'Eurovisió,
els hi faria mal la vista,
però si no,
estaria bé que anéssim amb cançons.
A veure,
escoltem una mica bé.
Rollo Celebration.
Guapa, eh?
Molt bé, molt bé.
Número 6,
però ara ve la millor.
Aquesta és la meva preferida.
Jo amb aquesta cançó
em posaria d'en peus.
Quin és el paral·lelisme
que li trobarien
o no en té,
de tan especial que és?
De Francia Vino,
es diu.
Ui.
Això seria el titular.
Va dedicada
a un entrenador
que va tenir l'Aleti de Bilbao,
Fonsanyet,
segurament tothom el recorda,
que era el mític Luis Fernández,
un entrenador
que es va portar
a la Champions,
es va portar a joc
a competició europea
i que va deixar
molt bon record a Bilbao
quan va passar.
Venia d'entrenar
al París Sant Germen,
va fitxar per l'Aleti de Bilbao
i va fer una molt bona campanya.
Actualment no té equip,
o vaja,
crec que no té equip
a Luis Fernández
i li van dedicar
aquesta cançó,
sona de disc,
perquè l'hem tret d'un disc
i l'hem mig piratejat.
Escolteu la cançó,
no us perdeu la lletra,
que és realment boníssima.
de Francia
vino
a nuestro atleti

que estem ballant
sense adonar-nos-en, eh?
T'has fixat?
Boníssima,
m'encanta.
Però, Quim,
tu t'adones que això
és com si estiguéssim
animant a l'Atleti de Bilbao,
per favor,
i ara m'estic adonant.
Ni molt menys,
és per conèixer el rival.
Durant la setmana
l'anirem coneixent.
Bé, hi ha diferents reportatges
que divendres
escoltarem un d'aquests
que va parar el Dermolla
boníssim
amb els jugadors
de l'Atleti de Bilbao,
per exemple.
Estem a primera,
hem de gaudir
d'equips històrics
com l'Atleti
que passarà pel nou estadi
i tant.
I volem conèixer també
l'equip que entrena
Sarriugart i de moment,
tot i que ha començat
la campanya molt malament,
esperem que aquesta setmana
continuï malament
ja que s'arreglin la propera.
Ja l'altre,
desitgem el millor,
però aquesta setmana
que continuïn
en la línia anterior.
A veure si en l'Estic
poc guanyar,
per cert,
que en l'Estic torna
demà els entrenaments
de tot això,
avui tenia festa,
ahir també va tenir festa
i veurem si l'Igéssar Barrac
recuperant a poc a poc
aquests nou lesionats
que encara hi ha
a la plantilla
del gimnàstic de Tarragona
i ja poc comptar amb ells
de cara al diumenge
a les 5 de la tarda
al nou estadi
quan ha jugat aquest partit
davant de l'Atletic de Biló
que per cert,
dimecres es posen a la venda
les entrades
per veure aquest partit
a les taquilles
del nou estadi.
Demà t'ho tornes
però només 5 minutets,
4 minutets
abans de les 12.
Avui t'has espleiat.
Avui aquest programa
cada cop va millorant,
eh, Holanda?
Jo crec que sí,
la teva presència potser,
Quim Fons,
moltíssimes gràcies.
Adéu-siau.
Adéu, bon dia.
Dos minuts en dos quarts de dugas.