Ja ens acompanya el doctor Josep Marcader i és el director de l'Hospital de Santa Tecla.
Senyor Marcader, doctor Marcader, bon dia.
Bon dia i bona hora.
Com estem?
Bé, bé.
Des del punt de vista sanitari, el concurs de casseig per vostès també és un repte?
És un repte i és un fet que fem un conteixement que vivim amb intensitat des de fa anys
i que ens fa molta il·lusió participar-hi, la veritat.
Quin és el dispositiu que tenen preparats vostès?
Suposo que un dispositiu que s'ha de dividir en dos escenaris,
l'un el que es munta a la mateixa plaça de toros, el mateix escenari,
i l'altre el que vostès munten al mateix hospital de la Rambla Vella.
Sí, exactament.
Tenim un dispositiu in situ a la plaça per la primera assistència
i després hi ha un altre dispositiu a l'hospital.
Quantes persones, quantes unitats seran mobilitzades en aquests dispositius?
El dispositiu assistencial bàsic està compost per vuit equips mèdics que estan no ubicats a la plaça.
Hi ha vuit equips mèdics a la plaça.
Cada equip mèdic està format per un metge, una infermera i tres voluntaris.
Aquestos són els que o van a buscar el malalt o l'atenen allí a la plaça.
Llavors, a l'hospital, lògicament, hi ha els equips d'urgència també,
i aquests equips que hi ha a la plaça, en funció de la càrrega assistencial que hi ha a cada lloc,
es poden mobilitzar juntament amb l'ambulància.
O sigui, quan hi ha un trasllat important o significatiu de lesionats cap a l'hospital,
algun d'aquestos equips es trasllada també cap a l'hospital.
Però per això ja hi ha un coordinador mèdic o un director mèdic del dispositiu
que és qui pren les decisions en aquell moment en funció de com evoluciona el volum de lesionats.
Vosaltres, en aquest sentit, també ja porten molts concursos a les seves esquenes.
L'experiència i la valoració dels anys anteriors, quina és?
Comporta realment tanta feina com diuen?
El concurs és un dia especialment problemàtic o no deixa de ser una diada com qualsevol altra?
No, no, una diada com qualsevol altra no, per suposat,
perquè suposa muntar una organització, jo diria que complexa,
i amb la que no sols intervé a l'Hospital de Sant Pau i Sant de Tecla,
sinó que també intervé Protecció Civil, intervé Creu Roja,
intervé el Saber d'Ambulàncies, intervé el 061,
i el fet que hi hagi construccions importants de castells
i la possibilitat que hi hagi caigudes amb un volum important de lesionats,
això fa que sigui complexa l'organitzar-ho.
A més, estàs en un entorn amb molta gent
i amb els moviments a dintre del plaça també són complexos,
i per tant tot això requereix una coordinació important,
sobretot pel tema, pel que fa als trasllats,
a la identificació dels castellers o dels lesionats,
i després el poder atendre diverses persones a la vegada.
Vull dir que si tots els lesionats anessin venint d'un en un cada 10 minuts,
doncs no passaria res,
però quan hi ha una caiguda i venen 12 de cop,
llavors a vegades és problemàtic atendre'ls amb la premura que desllillaríem.
Jordi Crespo, bon dia i bona hora.
Bon dia.
En Jordi Crespo, reiterem,
ell és casteller i és un dels membres que des del Consell Municipal de Casset,
jo també he participat en totes aquestes reunions d'aquest dispositiu,
un dispositiu que ja fa molts anys que dura
i suposo que és una garantia també pels castellers indispensable.
Sí, sí, perquè fa molts anys que va,
i a més a més cada any es va perfeccionant, no?
I cada any aquells petits dèficits que has tingut
per falta de previsió o en un concurs es van pulint.
I llavors jo crec que ara ja estem arribant a un nivell de perfecció,
de podríem fer això perquè seria el sumum ja, no?
I ho vas aconseguint.
Llavors ja et dona una tranquil·litat que estaràs ben atès
i que el servei serà l'òptim, no?
Quants casos, tenint en compte l'experiència anterior,
no sé si vostè era disposa de les dades,
però aproximadament quantes persones poden arribar a atendre's,
o potser en Jordi se'n recorda,
amb una diada en un concurs de castells?
Jo, per les dades que tenim, són aproximadament...
A l'últim concurs es van atendre unes 120,
es van fer unes 120 assistències,
al voltant de les 120 assistències,
de les quals la majoria, lògicament, són contusions.
Contusions simples.
És un nombre, Jordi, com...
100.000 assistències de algú pot dir,
home, són moltes baixes.
Són moltes baixes, 120 persones?
Home, si ho relativitzem amb el número de participants,
la sensació ja redueix molt.
I a banda és el que comentava, no?,
que són contusions.
Vull dir, molts entren,
se'ls hi fa la petita revisió,
se'ls hi aplica gel,
i tornen a fer castells a plaça.
Sí, sí, clar.
El 120 és un nombre que és important,
però que s'ha de relativitzar,
doncs, perquè d'aquestos,
els castellers que tenen lesions importants
i que han de quedar ingressats
o que tenen alguna fractura i tal,
doncs són molt pocs.
Són pocs.
Ara, a més, hi ha un altre dispositiu,
que és el dispositiu que fa que els castellers,
un cop assistits a l'hospital,
tornin a plaça
amb un microbus que posa Creu Roja.
Creu Roja té un vehicle de transport col·lectiu
que el fem servir precisament
per aquells castellers que són atesos primer a plaça
i després es considera que necessiten
una radiografia o algun altre tipus d'exploració
i els portem a l'hospital.
Un cop acabada aquesta exploració,
i és donat d'alta,
doncs, llavors, torna cap a la plaça.
O sigui, creus que hi ha algun casteller
que si pot fer-se un cop per ells motius
va a la plaça de Toros,
la tenen, li diuen
escolta'm, t'has de fer una petita radiografia
per confirmar aquest primer diagnòstic,
va a l'hospital, se li confirma que no té res,
baixa una altra vegada a la plaça
i pot tornar a fer cassells.
Es produeixen casos d'aquests?
Jo n'he viscut, a la nostra pròpia colla.
Sí, sí, sí que es produeixen.
Algú pensarà que els castellers estan bojos.
Oh, ho pensa molta gent.
No, però vull dir,
està clar que l'assistència hi ha de ser,
i si pots assegurar-t'hi la precaució de dir
no, doncs mira, potser que vagis fins al centre,
et facis una placa,
però un cop tan assegurat que no tens res,
i és la sensació del cop,
i és una mica bojos, sí que estem,
i llavors són les ganes de tornar a pujar,
doncs aquell casteller,
el qual ja se li ha confirmat que no té res,
torna a plaça i pot tornar a participar
de l'activitat castellera.
A principis d'aquest mes d'agost es va conèixer
la notícia de la mort d'una castellera dels capgrossos de Mataró,
una nena de 12 anys com a conseqüència de la caiguda
des d'un 4 a 9 en forra a la passada dia
de castellera de les Santes.
Després d'aquest fet es va generar un petit...
es va reobrir el debat sobre la seguretat en els castells.
Vostè, des del punt de vista mèdic,
des del punt de vista tarragoní,
una ciutat tradicionalment castellera,
amb moltes actuacions,
molts concursos a la seva esquena,
creu que realment els castells són una activitat d'alt risc
i que dies com aquests del concurs de castells
és perillosos,
o no deixa de ser una activitat amb un component de risc mínim
com qualsevol altre?
Home, clar,
el fer una valoració de si és alt, mig o poc el risc,
això és complex, no?
El que sí que jo crec que no es pot obviar
és que hi ha un risc,
el fet de fer una activitat com els castellers,
doncs existeix un risc, eh?
Com existeix quan fas una cursa de bicicletes
o com existeix quan surts molts esports i hi ha un risc.
Llavors, el que jo crec que sí que s'ha de fer, doncs,
és regular i intentar acotar al màxim aquest risc.
I això, jo em sembla que hi ha un debat
obert dins del món casteller
i crec que s'ha d'arribar a una normativització
o a una regulació d'aquest risc.
I, doncs, establir,
mitjançant criteris mèdics, tècnics, preventius,
quines mesures són susceptibles
de poder disminuir aquest risc, no?
Poden afavorir que es disminueixi aquest risc.
I una pot ser el casc,
que és un tema polèmic,
però que, doncs, que sembla que s'ha imposat, no?
Polèmica potser no tanta, no?
Ara malpasa el...
I després, doncs, hi ha altres mesures, jo crec, no?
Perquè jo crec que es poden establir uns mínims
de seguretat en quant a les construccions,
i això potser ens en parlaria millor ell,
en el sentit que tots sabem
que determinades construccions
amb unes pinnes determinades
i amb poca gent són insegures
i, per tant, potser s'han d'establir
uns criteris mínims de seguretat
a complir per a tothom, no?
Que podria ser un altre element a introduir
en quant a disminució del risc.
Jo crec que el risc existeix
i el que hem de procurar, doncs, és
tractar els castells
com una activitat esportiva
que jo crec que és,
doncs, perquè requereix un entrenament,
requereix una preparació,
requereix una nutrició determinada,
una bona hidratació,
hi ha mesures preventives
per estar en bona forma física
i, per tant, també s'hi poden establir,
jo crec, més mesures
per a disminuir el risc.
El que sí que és veritat, Jordi,
és que el concurs de Casseig
és una diada on, tradicionalment,
el percentatge de caigudes o d'intents
ha estat més elevat
que en la resta d'actuacions normals,
però cada vegada
aquesta tendència va més a la baixa.
Les colles són més responsables
i no pel fet d'anar al concurs
vol dir que t'has de començar
a tornar boig
i de començar a tirar Casseig
que no tens a l'abast.
No, i jo crec que és el que comentaves tu,
que és un percentatge
que cada vegada es va reduint més.
Sí que és cert que tothom,
el castell important
que està treballant
durant tota la temporada,
el porta aquest dia,
a plaça.
Això no vol dir
que vinguin a arriscar més el compte,
però és el castell més gran, no?
Quines possibilitats té més
de perdre el Barça?
El dia que juga contra el Càdiz
a la Copa del Rei
o a la final de la Champions?
Doncs home,
té més possibilitats
de perdre la final de la Champions.
L'han preparat menys?
No, potser fins i tot
l'han preparat més,
però és més arriscat, no?
El partit és més dur.
Aquí va ser el mateix,
el que passa és que sí que
cada cop veiem menys
menys intents d'aquells
superagosarats i descontrolats.
I jo estic d'acord
amb el que comentàveu vosaltres.
Crec que és un tema a controlar
i és un tema
que totes les colles
ho assumim, no?
De dir, escolteu,
el que podem fer té un límit
i ho podem fer
amb els nostres agents
i tenint en compte
una pinya de seguretat.
No comencem aquí
a provar coses
que sabem que
se'n van una mica més de la mà.
I jo crec que
aquesta tasca és important.
Així com crec que
la polèmica que comentàvem
del cas va ser molt puntual
i s'ha acabat
i el cas que ara
és un tema totalment assumit
per les colles.
Crec que sí que hauríem
d'incidir en això, no?
Anem a veure quins intents fem
i anem-los a fer
amb una seguretat
òptima per cada colla.