És un quart de dues, un minut i mig.
Qui canta? Doncs qui vulgui, qui ho desitgi.
Com sempre, a través del 977 24 47 67
iniciem aquest enbreu concurs
que tanca el matí de Tarragona Ràdio
que no té cap altra pretensió
que entretenir-nos amb vostès i nosaltres.
Esclar, cada dia triem un èxit dels 80
per allò del 20è aniversari de Tarragona Ràdio.
Recitem la lletra.
Vostès, si endevinen l'interpret i el títol,
les dues coses ha de ser,
guanyen o bé la bossa per portar el mòbil, etcètera, etcètera,
o bé les xancletes de platja.
Maques, eh? No són totes aquelles de goma.
Són maques perquè sí, xancletes de platja.
Si a més a més la canten, o el parasol
o la tovallola de Tarragona Ràdio.
Normes ben senzilles que reiterarem aquesta setmana,
però no res, quan vostès i nosaltres agafem la pràctica
ni caldran.
Per tant, aprofitem el temps.
És fàcil avui, eh?
Sempre és fàcil, però avui ja la cosa és
extraordinàriament fàcil.
I l'entenem que és un concurs
en el qual tenen avantatge
aquells que ja ronden la quarantena,
estan més cap als 40
que no cap als 30, eh?
En general, perquè si parlem d'exits dels 80,
el que passa és que alguns
s'han perllongat en el temps, eh?
I han esdevingut clàssics estàndards del pop.
Podria ser un tema com el d'avui,
que passem a recitar.
Atenció.
Diu així.

terror en el hipermercado.
Horror en el ultramarinos.
Mi chica ha desaparecido y nadie sabe cómo ha sido.
Llego el calor del verano.
Sona aquesta lletra si li poséssim una música
que res té a veure amb aquest fons de Chopin
que ens ha posat Lluís.
Segur que identificarien una cançó
que és de l'any 81,
exactament una de les bandes
emblemàtiques del pop espanyol.
L'autor, l'autor d'aquesta cançó
ens va deixar l'any en 2002.
Qui cantava aquesta cançó?
Era un grup.
I de quina cançó es tracta?
977-24-47-67.
La cançó, a la tornada,
hem llegit les diferents estrofes.
La tornada en deia així.
Terror en el hipermercado.
Horror en el ultramarinos.
Mi chica ha desaparecido
y nadie sabe cómo ha sido.
Quiero una maca y un sombrero
y en la playa caminar en cuero.
y en la playa caminar en cuero.
Quiero un pari que no tenga fin.
¿Con qué?
Doscientos de mujeres puedo hacer distrito.
Quiero son...
Sembla que avui la memòria
la tenim allò una miqueta lenta, eh?
No recordem quina era aquesta cançó.
No recordem qui la cantava.
Encara estan en actiu, eh?
Bé, d'una altra manera,
una formació en la qual hi ha alguna absència.
però, vaja, era gairebé un himne
de la dècada dels 80,
aquest tema que hem recitat
i que ara ens agradaria que algú l'encertés.
Atenció, m'han de dir el títol de la cançó
i m'han de dir també, lògicament,
sobretot a qui la interpretava.
Probablement hi hagi algú
a l'altre costat del fil telefònic
que us sàpiga.
Bon dia.
Hola, bon dia.
Hola, amb qui parlem?
Imma.
Imma.
Imma, què més?
Ja venia.
Imma, fas veu de ser joveneta?
Home, no massa.
No massa?
Doncs, escolta, la veu la tens de joveneta.
Quan me fas, tu?
A veure, a quants anys et faig?
Sí.
Dona, ara sí que em poses en un compromís.
No sé.
Fas veu de jove, però, vaja,
què diria, amb 20 i alguna cosa?
Una miqueta més.
30...
Algú?
No, justito, 30.
30, però jove.
No t'ho he dit jo,
que feies veu de jove.
Ai, senyor.
Aquesta joventut...
A veure, Imma,
saps de quina cançó es tracta?
Sempre queda la dècada prodigiosa.
No, no és la dècada prodigiosa.
Vols fer un altre intent, Imma?
Que me sona, però no sé.
Et sona?
Allò empujando mi carrito,
lleno de quenys i mielitos,
maripilo i va muy mona,
con su faldita de goma.
Terror en el hipermercado,
horror en el ultramarinos,
mi chica ha desaparecido
y nadie sabe cómo ha sido.
No?
No, Imma, no surt?
La mare diu hombre G,
però hombre G no.
Perdona?
La mare diu hombre G,
però ja sé que no.
No, tampoc és hombre G.
De totes maneres, Imma,
jo t'espero un altre dia.
Truca'ns, eh?
que potser sortirà alguna
de hombre G o de la dècada prodigiosa,
per què no, eh?
D'acord?
Gràcies, Imma, bon dia.
Bon dia, bon dia.
Ai, llàstima.
Ai, aquest home,
a mi aquest home hem crispa una mica, eh?
Lluís, ja t'ho dic ara,
el senyor aquest del calor del verano.
A veure,
intentem un altre cop,
molt ràpidament,
perquè el rellotge va passant.
Empujando mi carrito,
lleno de quench y mielitos.
Ai, veus,
quina tranquilitat.
Estresa que el senyor, eh?
Que canta allò del calor del verano.
Maripilli va muy mona
con su faldita de goma.
Terror en el hipermercado.
Horror en el ultramarinos.
Mi chica ha desaparecido
y nadie sabe cómo ha sido.
Maripilli, venga guapa,
de bonito ni una lata.
Ve deprisa, ve corriendo.
Yo te espero en complementos.
Terror en el hipermercado.
Horror en el ultramarinos.
Mi chica ha desaparecido
y nadie sabe cómo ha sido.
Nosaltres pensàvem
que el tema d'avui era molt fàcil,
però sembla que està costant una mica.
Bon dia.
Bon dia.
Amb qui parlem?
Amb Montse Leandro.
Què tal, Montse?
Hola.
Ai, dona'm una alegria, dona.
Perfeccionando.
Què tal?
Tinc a cantar i tot?
Ah, mira,
primer m'has de dir qui la canta.
Bueno.
Qui?
Ai, terror en el supermercado.
Està bastant la cançó,
però no me'n recordo que la canta.
Per tant, mira,
tens dues opcions.
M'he quedat en blanc.
A veure, mira, Montse,
si recordes el títol i l'interpret,
aleshores jo et regalo
o bé les xancletes o bé la bossa.
Si no recordes ni el títol ni l'interpret,
però la cantes,
et regalo la tovallola o el parasol.
Si ho recordes tot,
doncs tot.
Què?
La cançó és terror en el supermercado.
Ai,
nanino,
en los ultramarinos.
Nanino,
nanino,
et donaré jo nanino.
Nanino en los ultramarinos.
És que m'he quedat en blanc,
que l'estava cantant ara.
Montse,
tranquil·la,
Lluís,
posa la cançó,
aviam,
que ajudarem a la Montse una miqueta.
Vinga, va.
Vinga, Montse,
quan vulguis, eh?
Espera't.
Atenció, eh?
Atenció, eh?
Ara.
En el ultramarino,
en el ultramarino,
mi niña ha desaparecido
y nadie sabe cómo ha sido.
Oh, oh, oh, oh, oh.
Estic molt nerviosa.
Bé,
no està malament,
no està malament.
Tu t'has quedat només
a la botiga d'ultramarinos.
Sí, és que m'he quedat en blanc,
m'he quedat en blanc.
Es veu que l'hipermercado
no l'has visitat?
No, l'hipermercado no hi era.
A veure, Montse,
aquí em diuen
que et puc regalar
o la tovallola
o el parasol,
el que vulguis.
És un bon,
molt bon regal.
Què vols?
O la tovallola mateix.
És xulíssima, eh?
Ja m'ho diràs.
I et queda sense bossa
i sense xancletes?
És que,
és que,
és un noi,
és un noi.
Jo diria que és...
A veure, a veure...
A veure,
ja te diria que és
aquell noi que cantava...
Sí, dona,
aquell noi, sí.
Sí, que cantava
en un grup de rock.
Clar.
I es diu...
No cantaria
en un grup de vaneres.
No, no, no, no.
No, és igual, és igual.
A veure,
era Alaska...
Això i los dinarama.
I los pegamoides.
Bueno...
No eren dinarama,
dinarama era després,
era Alaska i los pegamoides
i el noi era Carlos Berlanga.
Sí, sí, sí, no.
Alaska, pegamoides,
Carlos Berlanga
i era horror en el...
en el hipermercado.
En el hipermercado.
Perquè com que eren de Madrid,
allà ja tenien hiper,
aquí no en tenien,
però allà sí que en tenien.
Bé, Montse,
has sortit molt ben parada, eh?
Bueno...
Has estat una oient agosarada,
l'has cantat...
És que me pensava
que era aquell noi,
l'Ariel aquell.
L'Ariel Santa Maria,
no sé aquest noi de Reus.
No, és un que cantaven abans
en el nostre temps,
no, tenc 40 anys.
Ah, tu ets de...
Doncs tu ets de l'època
aquesta de la moguda.
Sí, i estava aquell
el tequila
i el noi...
Ah, l'Ariel Roth.
Sí, se deia Ariel Roth.
L'Ariel Roth, sí.
I el calamaro
i tots aquests.
Clar.
No, mira,
justament de los tequila
em van posar una el primer dia,
aquella de salta.
Sí.
Montse, et veig futur
en aquest concurs.
Sí, no?
De moment has guanyat
la tovallola.
Enhorabona
i moltíssimes gràcies
per participar.
Vinga.
Una abraçada.
Adéu-siau, adéu-siau.
Doncs molt bé,
aviam,
s'ha donat una circumstància
singular i curiosa, eh?
L'interpret no el sabia,
el títol tampoc,
però l'ha cantat.
Per tant,
s'ha guanyat la tovallola
de Tarragona Ràdio.
Qui canta?
Doncs demà
no sabem qui cantarà,
quina cançó recordarem
dels 80,
però esperem que vostès
continuïn participant
des d'aquest temps
del matí
de Tarragona Ràdio.
Una manera
diferent,
distesa,
de posar punt i final
a un programa
que començàvem
a les 7 en punt
i que hàrem de començar
a acomiadar.