Dos minuts a tres quarts de dotze del migdia.
Seguim el matí de Tarragona Ràdio amb una proposta musical
o un seguit de propostes musicals
a les que afortunadament ens estem acostumant.
Estem parlant dels concerts Les Nits a Minerva
que s'enceten demà dimecres.
Hem tancat el cicle dels concerts a les Muralles
amb un èxit de públic realment extraordinari
i tot apunta que aquest nou cicle de Les Nits a Minerva
presentarà les mateixes característiques.
S'encetarà amb l'actuació de la formació
Un creixendo, una gala lírica
que protagonitzaran la soprano Mari Carme Domingo,
Angela Arevaló i la pianista Mària Màlia.
Ens acompanya, la Mari Carme Domingo, bon dia.
Hola, molt bon dia, Amanda.
Aviam, ara estàvem comentant el gust que té la ciutat
per la música, per la música a l'estiu,
per la música a l'aire lliure,
i això no és una falca de propaganda,
sinó que ho demostra la quantitat de persones
que han participat en els concerts.
Tu has estat testimoni, també, no?
Sí, sí, jo cada any.
Del nombrós públic que ha gaudit dels concerts a les Muralles.
Jo cada any hi vaig i voldria aprofitar,
ara que estem en la conversa,
de dir que realment és un luxe per nosaltres,
és un luxe per Tarragona,
que l'Ajuntament, des del Museu d'Història,
se'n preocupi d'organitzar aquests concerts any rere any.
Hi ha el cinquè cicle a les Muralles,
el tercer cicle a Minerva,
després també a les segones nits a l'amfiteatre,
amb tota una sèrie com tu ja cada matí
ens allissones i ens van explicant
i ens dius, no?,
els recorreguts, avui teníem els secrets i misteris,
he sentit avui que ho estàs dient, no?
Tot el que tenim,
i penso que això és un regal,
un regal molt maco
per gaudir d'un estiu a la fresca o no,
però que realment
és el que més hem d'agrair, no?,
als ciutadans de Tarragona
i tots els que venen de fora també per participar,
perquè aquí no només participem els de Tarragona,
sinó que hi ha molta gent que són assabenta
de diferents pobles,
a part dels turistes que poden estar aquí,
i que ja tenen com una tradició
venir i participar d'aquestes activitats.
Per tant, jo vull felicitar l'Ajuntament
per aquesta iniciativa
i que no la deixi mai
perquè realment la qualitat dels concerts
sempre ha estat molt alta
i no ha decaigut,
que això és l'important, mantenir-los, no?
I que realment
disfrutem tots els que anem.
Jo soc una assídua
i, vaja,
i penso que com jo moltíssima gent
en gaudim
i això realment és un luxe impagable.
La resposta és realment extraordinària
i la prova és que,
tot i que són concerts en gratuïts,
s'ha de recollir prèviament
una invitació
a la Casa Museu Castellarnau
i les invitacions s'exhaureixen
molt ràpidament,
amb la qual cosa, vull dir,
és una simple operació matemàtica
i de comptar les persones
que hi van i que gaudeixen.
Persones aficionades a la música,
d'altres que els agrada sortir
i que es troben
i que a mica en mica
es van aficionat
a aquesta meravella de peces.
Aquesta nit tenim una gala lírica.
Jo no sé si és la primera vegada,
tu tens molta experiència com a cantant.
M'explicaves abans
que generalment
pel tipus de música que interpretes
ets mezzo-soprano,
però en aquest cas
hi ha un repertori de soprano
amb la qual cosa
també has hagut de mirar
una miqueta més el repertori,
no, Mari Carme?
Doncs sí,
perquè a vegades
el que fem és triar un repertori
a dient una mica la veu
i el nostre sentiment, no?
I clar,
jo no estic en una franja
totalment de soprano,
sinó que el meu repertori,
el que jo en trio
quan faig un concert sola,
a vegades
doncs és de mezzo, no?
Perquè sobretot
doncs faig àrees d'òpera, no?
O cançó popular catalana
i les tessitures són de mezzo.
Però en aquest cas
amb la sarsuela
doncs he posat soprano
perquè realment
el repertori
ho fan les sopranos,
no les mezzos
normalment el que...
I bueno,
és igual
perquè igual
una soprano dramàtica,
una mezzo
a vegades, no?
Diem tal...
Ara no vull dir un nom concret, no?
Però diem
tal cantant, no?
què és, no?
I és català d'una manera
i llavors senties
altres que deien
home, sí,
però ja no era així,
però això és molt complicat.
És més...
Si no ho tens molt clar,
tu cantes
el que realment et va...
I que el públic en gaudeixi...
I que el públic decideixi
el que realment...
És el públic, eh?
És el que vull dir
que...
Abans ho comentàvem amb tu
ara un momentet, no?
Que el públic
cada vegada...
Sempre n'ha sabut,
però cada vegada
més, més, més, no?
I és molt crític, eh,
el públic
i molt exigent, a més a més, no?
El públic sap realment...
I a més no s'amaga, eh,
d'allò que li agrada dir
a allò que no.
No, no, no.
Vull dir, no ho dirà,
però ja l'artista
ja se n'adona, eh,
de si realment
està agradant o no
l'espectacle.
I això és molt maco,
que el públic...
A veure,
una de les nostres missions
en aquest concert,
ho dic una,
perquè, clar,
la missió principal
és transmetre la música
que va escriure el compositor
i el lletrista, no?
En el cas de la Sarsuela.
Però, clar,
una de les nostres missions
és transmetre sentiments.
A través d'aquells versos escrits
que hem triat les parts més maques
que a nosaltres ens ha semblat
que poden agradar al públic, no?
I sobre això,
o sigui,
transmetre,
no només la música
i la lletra juntament,
sinó transmetre quelcom més,
que és el que el públic sentirà o no.
Si nosaltres ho aconseguim,
ens donem per satisfets
en el sentit
que el públic,
si s'ha emocionat,
si ho ha viscut,
entens?
Encara que no conegui l'obra,
això és el més important,
transmetre,
perquè la música
és un mitjà de comunicació
com qualsevol altre.
Serà estrany
que no coneguin les obres
que s'interpretaran demà,
les comentarem immediatament,
però a mi m'agradaria
una miqueta saber
com us vau reunir
els tres artistes
que formeu el grup
i en creixent d'un parell d'anys
porteu-vos ja junts, no?
Sí.
Del 2004,
més o menys,
ens coneixíem,
jo amb l'Àngel Arevalo,
vam ser a dir
que l'Àngel Arevalo,
que és el baríton,
que intervindrà demà,
és un gran amant
de la Sarsuela
i, a més a més,
la canta molt, molt bé.
La viu, la sent.
Ell va néixer a Jaén,
a Hidratoraz,
però es va criar
de petiteta a la Solana,
a Ciudad Real,
i a la via,
a la villa de la Sarsuela,
doncs, esclar,
les cases se'n van
molt aficionats a la Sarsuela
i sempre l'ha portat
en el cor, no?
Llavors,
jo ja el coneixia amb ell
i ell em va demanar
per fer dues a mi amb ell.
Clar,
i jo ja cantava...
Tu no havies fet mai Sarsuela?
No,
no, no, no.
Jo havia...
Bueno,
he estat al conservatori,
he fet els meus estudis
de guitarra,
he fet els meus estudis
de cant,
he cantat molta
cançó popular catalana,
doncs,
bastanta...
A mi m'agrada molt
l'oratori.
Llavors,
misses,
vull dir,
parts solistes,
he cantat en cors,
en tres cors
d'aquí de la ciutat,
he estat vinculada
al Montcoral,
però el Sarsuela no.
Jo l'escoltava
i sabia,
doncs,
el que sap tothom.
Clar.
aquella pobra xica,
bueno,
les típiques Sarsueles
que, doncs,
tu has sentit
perquè a casa
també les posen
i perquè les escoltes,
però no tenia realment
un coneixement
tan accessiu
com ell de la Sarsuela,
ni molt menys.
Va demanar per fer duos,
vam començar fent duos.
I quina va ser?
Recordes la primera Sarsuela
que vas interpretar
amb l'Àngel?
Sí,
vam començar
cantant
un duo,
així més,
de les Leandres,
més,
més de la
de la Verbena de Sant Antonio,
bueno,
sí,
un duo
de Paco i Aurelia,
sembla que era,
i vam començar per aquí,
ho vaig trobar molt divertit
i a partir d'aquí
em vaig buscar més romances.
Sí,
perquè té una cosa així
molt interpretativa,
la Sarsuela,
no?
Sí,
i a partir d'aquí
vam començar fent fent,
però això,
mira,
de hobby,
no?,
allò que vas quedant,
tu vas fent el teu,
ell fa el seu,
ell feia molta Sarsuela
pel seu conte,
i després
vam muntar
algunes coses junts.
A la Maria Amàlia
la coneixíem,
és una gran pianista,
és una persona
que s'ha dedicat
molt a la pedagogia
també i que,
a més a més,
ha fet la carrera de piano,
la carrera de guitarra,
la carrera d'acordió,
ha tingut una escola
de música
a Reus,
filial del Liceu,
vull dir que això ja
és molt important
i ha pujat
moltíssima gent,
o sigui,
ha fet agafar l'interès
per la música
i realment,
d'allí han sortit
grans músics.
Llavors,
amb ella la coneixíem
perquè havia acompanyat
d'una de la tarda carrera
d'acompanyant,
no només a cantants,
sinó a instrumentistes,
la coneixíem
i de cop i volta
ens vam trobar tots tres
i vam dir,
doncs,
manos a l'obra,
perquè, clar,
si cadascú ja tenia
el seu bagatge particular
i ja ho portava dintre
i ja teníem conreada
la feina,
doncs era qüestió
de posar-la en comú.
Llavors vam decidir
posar-la en comú
i hem fet
unes quantes actuacions
i la cosa ha anat bé,
estem entusiasmats,
per això anem
increixent-ho
i llavors...
Si no teniu límite,
podeu estar increixent
tota la vida.
I mira,
ja estem amb la...
És això,
amb la il·lusió
de fer música
i, bueno,
i qui sap.
Haig de dir
que en el programa
de demà
hi haurà
una petita sorpresa.
És com el tortell de rei,
saps?
No és res
que jo tingui aquí,
no?
La sorpresa?
No ho sé.
No, està en el programa,
està en el...
Està en el...
Aleshores jo no dic res
i en tot cas
jo et pregunto
una mica
pel repertori de demà
i tu dius el que...
Però no és ni sarsuela
ni òpera.
S'escapa una mica
i és també
un gènere
que l'Àngel Arevalo
conrea de meravella
i que, evidentment,
no hem volgut perdre
l'oportunitat
que el públic
l'escolti.
No amb tot,
però sí
amb una peça.
No hi haurà només sarsuela,
també hi haurà
una mica d'òpera
demà, eh?
Home,
és un programa equilibrat.
A veure...
I són peces molt conegudes.
Exacte.
Hem buscat peces molt conegudes
que el públic conegui,
que realment tinguin també
un pes específic amorós,
sempre temes amorosos,
o sigui que estem parlant
de l'amor tot el concert
i que, a més a més,
estiguin situades
a la segona meitat
del segle XIX
en el romanticisme,
menys alguna a principis
del segle XX
i que...
la sarsuela torna a ressorgir
en el segle XIX,
tal, tal, tal.
Bé,
l'òpera,
hem posat una òpera,
concretament,
que era romança,
però que al públic
li va agradar molt
i s'ha convertit ja
en àrea d'òpera,
però que realment
no era aquesta
la intenció de Mozart,
l'Enotze de Figaro.
Hem posat
Del querubí,
no el boi que s'ha pet,
eh?
Perquè és l'any Mozart
i no hem volgut deixar
aquesta oportunitat
de fer un petit homenatge
a Mozart.
I dues peces d'òpera
verista,
una de Bizet
i l'altra,
que és un dels iniciadors
al Berisme,
i l'altra de Verdi.
Ho hem fet expressament
que totes estiguin
contextualitzades
i que estiguin al principi
perquè després,
de seguida,
ja es doni tota una línia
sencera a la sarsuela,
ja amb les grans romances
i després ja amb els duos
que és com acabem el concert.
I realment el concert
té una mateixa línia
perquè totes les obres
s'emmarquen
en un mateix context.
Segona meitat
del segle XIX,
romanticisme.
I llavors,
volem d'alguna manera
que tot el fil conductor
sigui l'amor.
L'amor.
Ni l'amor,
ni el destí,
res.
No necessita res més.
I pel que fa
a la posta en escena,
aviam l'escenari
ja ha tret prou valor
per ell mateix,
el seu espai natural.
Darrere aquelles flors
tan maques,
davant l'esbelta
torre de Minerva,
allí a les muralles
que és molt nostre,
perquè realment
som de Tarragona
i ho apreciem
tot el patrimoni.
És com si estigués...
És que estem a casa,
i llavors poder gaudir
de tot aquest concert
a l'aire lliure,
però amb aquest marc
que no es pot fer
normalment,
perquè realment
és com un luxe
fer-ho,
per nosaltres
ja és un regal.
Tot i si teniu previst
alguna altra actuació
en algun altre lloc
al llarg de l'estiu
o és aquesta ocasió
excepcional
que actuareu?
En aquest estiu
durant l'any
n'hem fet,
n'hem fet en diferents teatres
i ara de cara
a la temporada,
de cara a quan comencen
la vida rutinària,
per dir-ho així
d'alguna manera,
de cara al setembre,
a l'octubre
tenim ja
en alguns pobles
de per aquí
ens han ofert
els teatres
per poder fer
actuacions
que a vegades
canviem una miqueta
el repertori,
posem alguna cançó
popular catalana
i tal.
Aquest estiu
és l'única
actuació que farem
i realment
estem molt contents
de fer-la.
Caldrà que agafis forces
perquè després comença
el curs escolar,
tu ets professora
de música
i a més a més
escrius
i a més a més
bé,
de tot una mica,
Déu-n'hi-do,
no?
Es tracta d'agafar forces
a l'estiu
que ara la nova temporada
també plena d'inquietuds
imagino, no?
Sí, sí, sí, sí,
com sempre,
és el dia a dia.
Això que no falta
i vol dir que la resta
de concerts
que es faran
a la Torre de Minerva
comptarà
amb altres artistes
i amb
músiques
completament diferents
i ha previst
l'actuació
d'Eduard Iniesta
que presentarà
el seu treball
amb dròmines,
ens comentava a Mari Carme
que és un espectacle
que val molt la pena.
Després arribarà
un altre tarragoní
que és Conrad Sató
amb el seu treball
sonosfèric
i es tancarà
el cicle
Pere Soto
i Django's Castle
que oferirà
el jazz
del mític Django Reinhard
que és una manera
de tocar jazz
amb guitarra
realment extraordinària.
Un programa fantàstic.
Molt equilibrat, eh?
Molt equilibrat.
I hi ha més
per a tots els públics.
També actuarà
el Xavier Pie
amb el Conrad Sató
que també és un músic nostre
que també és molt bo.
Un saxó
també excepcional.
Un saxó excepcional, sí, sí.
I ja et dic
que aquest d'Eduard Tiniesta
el vaig escoltar l'any passat
amb el grup de Neboa
i em va agradar moltíssim.
Vull dir que
realment
és que no sé
tots els concerts
que es trien
són de molta qualitat
i esperem nosaltres
també
poder estar
a l'alçada
de tot
però en el sentit
que clar
ens agrada
sobretot
no fer el concert
només tècnicament
o el que sigui
sinó ens agrada
és el que et deia al principi
la música és vida
i s'ha de transmetre
s'ha de viure
s'ha de viure el concert.
Doncs aquesta comunicació
tindrà lloc
demà dimecres
les nits a Minerva
a les 10 de la nit
i recordin
que prèviament
s'ha de recollir
la invitació
que és gratuïta
a la seu
del Museu d'Història
a la Casa Castellarnau.
No sé si en quedaran o no.
Ja veurem que ho provin.
No ho sé
per provar.
No ho provin
però realment
tant les visites guiades
com aquests concerts
lògicament
tenen una alta qualitat
i s'acsaureixen
amb molta rapidesa.
Mari Carme
molta sort
enhorabona
per tota aquesta activitat.
Volem agrair també
nosaltres
a Rodamons
que a la Dolors
i al Jordi
la tasca que estan fent
i totes les atencions
i amabilitats rebudes també.
Moltíssimes gràcies
bon dia.
Gràcies a tu.